1r premi de país – Premi Sambori 2017
Mentre dormia, la Lluna s’ha caigut i ha ant a parar a un lloc on hi ha molta neu. Allí, amagat dins d’un iglú, està un esquimal que quan l’ha vista ha eixit a jugar amb ella.
Després d’uns dies jugant a la neu i de passar fred, s’ha cansat i un lloc més calentet ha anat a buscar. Buscant, buscant, ha arribat fins a la platja. Allí, a l’aigua ha trobat un peix que alegrement ha jugat amb ella i li ha ensenyat tots els secrets de la mar.
Però.. com troba a faltar la seua casa. I a buscar-la se n’ha anat.
Ha arribat a un bosc on hi ha una xiqueta que juga a l’amagatall a qui ha preguntat si sap com pot al cel pujar. La xiqueta li ha proposat construir una escala molt alta per al cel arribar i les branques poden anar posant.
I així ho han fet i, a la fi, la Lluna al cel ha pogut tornar. Com que la xiqueta molt trista s’ha quedat, perquè no l’oblide, la Lluna el seu nom li ha regalat.