Això era un home molt roí que treballava furtant les coses de la gent a la nit. L’home, tenia un ase bo que s’encarregava de furtar i dur les coses més pesades. Encara que ell no volia, si es negava, el seu amo li pegava amb un pal molt fort i difícil de trencar.
Una bona nit, l’ase es va negar i el seu amo, molt enfadat, va agafar el pal i li va traure un ull i el va deixar coix d’una pota. Una nit de tempesta en què l’home no va poder eixir a furtar, l’ase va aprofitar l’ocasió per a escapar-se a un altre lloc. L’endemà, un xiquet anomenat Manel va eixir a jugar i va trobar l’ase molt trist
i pàl·lid. Manel, en veure l’ull i la pota de l’ase, va anar a tota velocitat a la seua casa i en un moment, va portar una pota de pal i un pegat per a curar els seus mals. Per a dissimular, varen jugar a pirates i després es varen anar a dormir (l’ase va dormir en la palla). Després de somiar coses meravelloses, va eixir el sol i Manel se’n va anar al
col·legi Pablo Neruda. El xiquet va decidir portar-se l’ase a la seua classe. I així va ser. Mentre Manel pujava les escales amb l’ase per arribar a 2nB, tots els xiquets es varen quedar bocabadats (tenien enveja que Manel portara un ase). A la profe, li feia molta il·lusió tindre un nou amic a classe i com que els xiquets i xiquetes jugaven tant amb ell, l’ase es va convertir
en la mascota de classe. I aixĂ, cada divendres, es duia un xiquet o xiqueta l’ase a casa per cuidar-lo i ser bon amic.