HI HAVIA UNA VEGADA UN IAIO QUE ESTAVA MOLT TRIST
PERQUÈ VIVIA A SOLES I TENIA POR DE LA FOSCOR.
UN DIA SE’N VA ANAR DE CASA A PASSEJAR PERÒ SE LI VA FER DE NIT.
TENIA MOLTA POR. NO SABIA TORNAR A SA CASA.
CAMINA QUE CAMINARÀS, EL IAIO VA VORE XICOTETES LLUMENETES.
EN VORE TANTA LLUM EL IAIO ESTAVA MÉS TRANQUIL.
EREN CUQUES DE LLUM!
—QUÈ FAS PER ACÍ? —ÉS MOLT TARD.
—M’HE PERDUT I TINC POR DE LA FOSCOR. —NOSALTRES T’AJUDAREM.
LES CUQUES EL VAN AJUDAR A TORNAR A SA CASA.
ANAVEN IL·LUMINANT EL CAMÍ.
LES CUQUETES VAN DECIDIR QUEDAR-SE A VIURE AMB EL IAIO.
DES D’AQUELL DIA JA NO VA ESTAR A SOLES MAI MÉS.
I CONTE CONTAT, CONTE ACABAT. I QUI NO S’ALCE, TÉ EL CUL FORADAT.