Page 1


© Informe Anual 2010. L’estat dels rius a la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer FUNDACIÓ LIMNE c/ Quart, 80 46008 València 96 315 68 41 limne@limne.org www.limne.org

Coordinació: Sales Tomàs Pons Redacció i tractament de dades: David Campos Such i Ana María García Revisió i comentaris: Mario Giménez Ripoll (SEO/BirdLife) Maquetació: David Campos Such Fotografies: Josep Mena i fons propi de la Fundació Limne


LES INSPECCIONS DE RIU

04

En què consistixen? Resposta i participació

05 07

L’Estat dels Rius

09

Característiques fisicoquímiques

11 11 12 12 14

Temperatura

pH

Nitrats/Nitrits

Duresa

MaFLi

MaPRi

MaPRiFli

16 16 17 17

Qualitat del Bosc de Ribera

19

Biodiversitat

21

CONCLUSIONS

24

27

Índex Biològics

Agraïments


El principal objectiu del Projecte Rius és fomentar la participació ciutadana en la conservació i millora dels ecosistemes fluvials, objectiu que s’assolix a través de la realització de les següents activitatats: Captació de voluntari@s: es realitza diverses activitatats de captació de voluntari@s (Trobada de voluntaris, Presentació de l’Informe Anual sobre l’Estat de Salut dels Ecosistemes Fluvials...) amb el fi de donar a conèixer als actors implicats en la gestió de les aigües, els objectius i activitats de la Fundació Limne, i aixina, captar nous voluntaris i/o motivar i capacitar els existents. Formació inicial: a tots eixos ciutadan@s interessats en participar, se’ls mostra la metodologia científica que deuen utilitzar per a determinar l’estat de qualitat d’un tram de riu a través de l’estudi de paràmetres fisicoquímics i biològics. La duració de la jornada formativa és de 5h, 2h teòriques i 3h pràctiques. Seguiment científic participatiu: després de la formació inicial, els ciutadan@s que es comprometen en realitzar dos inspeccions anuals en un tram de riu concret i a passar-nos les dades després de la seua inspecció, tenen la opció d’inscriure’s al projecte d’inspecció de rius de la Fundació Limne. A continuació, amb les dades obtingudes, es redacta l’Informe Anual, el qual és divulgat a tota la societat, donant-se també la possibilitat que enfortisquen els voluntaris els seus coneixements, per mitjà de la realització de conferències de temàtiques diverses.

Informe Anual 2010

5


Al marge, els voluntaris que inspeccionen els rius de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer participen, de manera puntual o continuada, de la resta de projectes de la Fundació Limne. I, si aixina ho desitgen, poden aprofitar els coneixements que oferixen les inspeccions per fer un pas més gran de compromís amb els espais fluvials portant a terme una adopció de riu. Adoptar un tram de riu o torrent significa posar en marxa, en este tram, una idea o una acció de custòdia fluvial, que servisca per a conservar o millorar l’estat de salut de tal tram. A més, és també una forma d’estendre la participació social i ciutadana, ja que pretén que a l’hora de posar en marxa aquesta acció, s’intente implicar a les entitats locals i als ciutadans en l’actuació concreta. L’adopció de rius que proposem implica que els grups de voluntariat, amb la participació de la Fundació Limne i d’altres agents rellevants, col·laboren amb el gestor dels terrenys (les confederacions hidrogràfiques, si es tracta del Domini Públic, o les persones o administracions propietàries de finques en el seu entorn si és el cas) per tal de proposar i executar actuacions de millora o conservació. Exemples d’activitats:

6

Activitats de diagnòstic i avaluació de l’estat dels nostres rius Activitats de conservació i millora de l’ecosistema fluvial Activitats de restauració del patrimoni cultural i de foment de l’ús públic

Fundació Limne


En el marc de l’anàlisi de l’estat dels rius, torrents i barrancs de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, la Fundació Limne considera imprescindible la col·laboració de voluntaris i voluntàries ambientals, per diversos motius:

La recopilació de dades. La conscienciació ambiental. La restauració d’ecosistemes.

Els voluntaris realitzen inspeccions de riu de manera semestral, és a dir, cada sis mesos, un cop a la primavera i un altre a la tardor. Açò permet anar fent un seguiment en el temps del resultats que ens envien els voluntaris i que, a la llarga, permetrà una anàlisi de l’evolució de la qualitat química i biològica de les aigües que entren dins l’àmbit de la Fundació Limne. Les nostres campanyes d’inspecció seguixen el següent calendari: CAMPANYA DE PRIMAVERA: 15 d’abril a 15 de juny CAMPANYA DE TARDOR: 15 de setembre a 15 de novembre Enguany s’han mostrejat 38 punts d’inspecció (cfr. gràfic inferior), dada que mostra que els voluntaris de la Fundació Limne cobrixen més de 20 km. de rius. Hi ha, en relació a les dades de l’anualitat anterior, un lleuger augment de participació, ja que este any els voluntaris han redactat 8 informes més que l’any 2009.

Trams mostrejats

La xarxa de grups de voluntariat de la Fundació Limne, que realitzen la faena d’inspecció de rius, es distribuïx per la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, tal i com mostra el mapa de distribució de grups que adjuntem a continuació. 

Informe Anual 2010

7


La tipologia de grups que integren el projecte d’Inspecció de Rius és molt heterogeni (gràfic de l’esquerra). L’ànim de la Fundació Limne és crear un projecte participatiu i obert a tota la població, per involucrar-los en les tasques d’anàlisi i millora dels espais fluvials. La tipologia de grups que integren el voluntariat de la Fundació Limne està formada en gran part per particulars, seguits per les associacions (culturals, ambientals...) i els Instituts de Secundària. És molt important recalcar el gran nombre de particulars que estan interessats en participar en els nostres projectes, ja que per a nosaltres és tot un èxit el poder motivar a este sector de la població que no està aglutinat en cap altre col·lectiu.

Portar a terme este informe i el projecte de voluntariat en rius no seria possible sense el suport i col•laboració de les següents entitats: Avinença Red Proyecto Ríos D.G. de Gestió del Medi Natural Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge Consorci de Medi Ambient de la Ribera Mancomunitat de la Ribera Alta Ajuntament de Enguídanos Ajuntament de Benimuslem Ajuntament de L’Alcúdia

Ajuntament de Sumacarcer Ajuntament de Gavarda Ajuntament de Riola Ajuntament de Fortaleny Ajuntament de Villanueva de Castellón Ajuntament de Sueca Jardí Botànic Universitat de València Vaersa SEO/Birdlife

Grups de Voluntaris/es que han participat al 2010 ACDEMA - Canals Asociació cultural Correllops Afectados de la presa de la cañada Asociación Voluntarios CAM Encarna Bataller Fentina Fundació Diagrama “Pi i margall” Gemma Arranz Herrando Grup Municipal Bloc Nacionalista Valencià Almassora Grupo Aurelio IES Carcer IES Columbretes Burriana

8

Fundació Limne

IES Núm. 2 IES Pere d’Esplugues IES Vicente Gandía José María Gamero Josefa Ferrer Miguel Los Rapaces Modesto “La Barca” Paulí l’Alcúdia Protectora d’animals d’Algemesí Sumacàrcer Susana Riera Ruperez Xúquer Viu l’Alcúdia


L’Hàbitat Per tal de caracteritzar les zones de ribera es recullen dades que ens aboquen a fer un esboç de l’estat en què es troben els rius, torrents i barrancs de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer. L’anàlisi, subjectiva, del volum d’aigua és una de les primeres dades que agarren els voluntaris. Del total de trams analitzats, el 44.7% es troba amb el volum d’aigua habitual per l’època de l’any, el 36.8% porta més aigua i el 18.5% en porta menys.

Usos del sòl

Pel que fa als usos del sòl (gràfic inferior), la major part dels trams analitzats es caracteritza per ser agrícola com correspon, de manera genèrica, a la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer. També observem que els voluntaris mostregen en zones protegides o lúdiques. Malgrat que de moment no tenim una gran xarxa de mostrejadors, observem que el mosaic de zones on es mostreja és ampli, tenint en compte paisatges degradats, naturals, humanitzats, etc.

L’estat de les vores del riu sol ser vegetat, amb un passeig vora el riu o accessos per a persones. A voltes el bosc de ribera pareix substituït per gespes/prats, sobretot en els trams més propers a zones urbanitzades.

Informe Anual 2010

9


Els principals problemes que detecten els grups als seus trams serien: l’erosió de les vores, la urbanització de les zones inundables i la presència de trams canalitzats o amb col•lectors.

Residus trobats al Riu

Estat de les Vores del Riu

Pel que fa a la presència de residus els plàstics, les llandes i el paper aglutinen la major part de les citacions. A la pràctica totalitat de les inspeccions s’ha detectat algun tipus de residu i açò és una dada que fa patent la necessitat d’iniciatives com el Mans al Riu!, on la ciutadania es mou, en col•laboració amb l’administració i les entitats, per col•laborar en la neteja dels espais fluvials del nostre territori.

MANS al RIU Mans al riu! És una jornada coordinada i col·lectiva de neteja de trams de riu en la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer per tal d’extraure les deixalles que es troben acumulades en les riberes dels rius. Per mitjà del Mans al riu! es pretén:

Fer pública lasituació i l’estat de conservació dels rius i riberes sobre els que s’actua Fomentar la consciència ciutadana respecte la conservació dels rius i els entorns fluvials Netejar i condicionar els entorns naturals en els que s’actua.

Més de 150 voluntaris participaren en la jornada, que també va ha comptat en la col·laboració de Caja Mediterráneo, la Conselleria de Medi Ambient i els consistoris de: Sumacàrcer, Villanueva de Castellón, Sueca, Riola, Fortaleny, Enguídanos, Benimuslem, Gavarda, Villalonga i Llocnou de Sant Jeroni.

A l’octubre tornem a posar-nos Mans al Riu! T’esperem! 20 municipis.. i molta faena per fer! Properament més informació a www.limne.org

10

Fundació Limne


La metodologia del nostre projecte d’inspecció de rius fa servir indicadors fisicoquímics i biològics, animant a fer una anàlisi multiparamètrica. La reflexió i observació de diferents variables ens ha de permetre establir un criteri per determinar, a nivell de grup de voluntaris o d’entitat, quina és la qualitat del riu, quins problemes té i quines potencialitats podem intuir en el mateix. Els paràmetres fisicoquímics com a indicadors de qualitat, seguint un símil força conegut, són com una foto, una imatge del moment precís en què es fa el mostreig. Els indicadors biològics, per altra banda, són com una pel•lícula, que integra més informació. Serà evident, doncs, que la nostra anàlisi fisicoquímica dependrà molt de la distància envers el vessament o de si fem l’anàlisi quan ja ha passat un temps des de l’impacte contaminant. Les dades que es tracten en este apartat són les següents:

Temperatura pH Nitrats/Nitrits Duresa (carbonats)

La temperatura de l’aigua es mesura amb un termòmetre de camp i els últims tres paràmetres es mesuren amb tires reactives, també directament al camp. Esta metodologia presenta una certa limitació lligada, bàsicament, a la caducitat de les tires que, en condicions d’humitat o llum directa es poden fer malbé. Açò provoca que s’hagen de valorar tots els casos atípics rebuts i instar els grups a fer una segona anàlisi en cas necessari. S’analitzarà la totalitat de dades per paràmetre i desglossats per campanya. Els gràfics, tractats amb l’extensió XLSTAT d’EXCEL, representen diagrames de caixa (box-plot), que ens associen diverses mesures estadístiques de manera molt visual, tal i com anirem tractant per cada paràmetre.

TEMPERATURA La temperatura de l’aigua esdevé un factor clau en l’anàlisi de les condicions del nostre medi, ja que els processos biològics en depenen. En estar els organismes adaptats a viure a un rang concret de temperatures, qualsevol variació d’este rang els pot afectar, d’ací la necessitat de fer un monitoratge i traure conclusions dels canvis sobtats i graduals. Conèixer i analitzar la temperatura ens pot ajudar a predir i confirmar altres condicions de l’aigua. Per exemple, la temperatura de l’aigua té influència directa en altres factors de la qualitat de l’aigua, com ara l’oxigen dissolt, la demanda biològica d’oxigen i la supervivència d’algunes espècies aquàtiques. El rang habitual de temperatures de les nostres aigües ens sol situar la mitjana entre el 16 i els 18ºC.

Informe Anual 2010

11


Enguany, observem que a la campanya de primavera, la major part de les dades se situen entre els 16 i els 20.5ºC, tenint la mediana a 18.25ºC. El valor més alts, atípics, arribaren a temperatures de 25ºC A la campanya de la tardor, les temperatures observades foren més baixes, presentant la majoria de dades entre els 15 i els 17ºC i tenint la mediana a 16ºC. El valors màxims i mínims d’esta campanya foren, respectivament, 21 i 10ºC Els augments sobtats de la temperatura poder estar ocasionats pel mal estat del bosc de ribera, els processos d’escorrentia o els vessaments d’indústries.

pH El pH és un rang que va de l’1 al 14 i que ens indica si la nostra aigua és àcida (valors baixos) o alcalina (valors alts). La neutralitat es situa al valor mitjà de l’escala (7). El pH de les nostres aigües sol situar-se entre 6 i 9. Entenem, doncs, que plantes i animals estan adaptades a este rang concret. Qualsevol situació que provoqui un biaix, ja siga àcid o bàsic, causarà repercussions sobre el nostre ecosistema. Al gràfic de l’esquerra observem que la totalitat de les inspeccions es troben dins el rang habitual de les nostres aigües, a excepció d’un valor atípic de 5 a la campanya de tardor, situat a les coordenades UTM ED50 (713978,4416957). Per les dos campanyes la pràctica totalitat de dades es troba entre pH 6 i pH 8. A la campanya de primavera, la major part de dades la tenim dins el rang pH 6-7, mentre que a la campanya de tardor, la major part de dades està al rang pH 7-8. Situacions de pH àcid poden afectar greument la fauna piscícola podent trobar citacions de poblacions que han desaparegut degut a un increment de l’acidesa en rius. No sembla ser la situació de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, ja que tots els valors trobats, a excepció del que s’ha assenyalat, es troben dins de la normalitat.

NITRATS/NITRITS Els compostos nitrogenats es troben, de manera natural, a l’aigua: la descomposició de la matèria orgànica entra dins el cicle del nitrogen. El nitrogen, en tant que nutrient, és beneficiós (en justa mesura) per les plantes i el creixement del fitoplàncton. Els rius adés eren capaços de depurar l’excès de compostos nitrogenats de manera natural, gràcies a la seua capacitat autodepurativa. Els augments poblacionals i el fort impacte humà sobre els rius ha forçat més enllà del raonable, la capacitat autodepurativa d’estos sistemes naturals. Els humans, doncs, hem contribuit a l’augment de les concentracions dels compostos nitrogenats de les nostres aigües, gràcies a les poblacions urbanes, les indústries o l’activitat agrària. Pel que fa als nitrats observem, en general, valors no massa alts: a la campanya de primavera s’observa que la majoria de dades està entre els 0-10 mg/l de nitrat i a la campanya de tardor, amb valors un poc més elevats, la major part de dades està entre els 10-20 mg/l de nitrat.

12

Fundació Limne


Nitrats Tardor (mg/l)

Nitrats Primavera (mg/l)

S’ha de senyalar, d’altra banda, que a la campanya de primavera s’han rebut dos valors atípics de 100 mg/l que es corresponen amb els punts de mostreig de les coordenades UTM ED50 (621268,4396108) i (749900,4426099). A les inspeccions de tardor es tornen a repetir estos valors alts en els punts senyalats i es suma, també amb valor 100, el punt de mostreig de les coordenades UTM ED50 (751377,4419079). Els mapes de nitrat reflectixen visualment la situació d’eixos resultats atípics.

Pel que fa als nitrits (gràfic de l’esquerra) observem que a la primavera, la major part de resultats es situen entre els 0-5 mg/l, presentant tres valors de 20 mg/l, atípics, a les coordenades UTM ED50 (720073,4342474), (705317,4329836) i (713978,4416957). A la campanya de tardor no s’observen valors elevats. De fet, la major part de dades està entre 0-1 mg/l de nitrit, resultats més baixos que a la campanya precedent. El perill per a la salut més important que es deriva del contacte amb els compostos nitrogenats es deu al fet que el nitrit pot reaccionar amb amines o amides per formar compostos nitrosos, molts dels quals són carcinògens potents. La toxicitat del nitrat ve determinada per la seua conversió a nitrit, que pot produir metahemoglobinèmia per oxidació del ferro de l’hemoglobina, Per prevenir riscos l’OMS fixà, l’any 2004, uns valors guia que no havien de sobrepassar-se per evitar efectes aguts: 50 mg/l per als nitrats i 3 mg/l per als nitrits. Per aquests darrers, i amb objecte de pal•liar els efectes a llarg termini, l’OMS va proposar un valor guia de 0,2 mg/l de nitrits.

Informe Anual 2010

13


En funció del que acabem de senyalar, s’haurà de fer un seguiment específic dels nitrats i nitrits en propers informes anuals ja que, enguany i per la campanya de primavera, s’han superat els valors guia a diversos punts de mostreig.

Nitrits Tardor (mg/l)

Nitrits Primavera (mg/l)

Per altra banda, a mode informatiu, volem assenyalar que les directrius que regixen les aigües de consum establixen els següents valors màxims pel consum en boca: 50 mg/l de nitrats i 0,5 mg/l de nitrits.

DURESA La composició geològica dels substrats de rius i afluents és el condicionant físic més decisiu en la duresa de l’aigua. És a dir, que el terme “duresa” és, de fet, un reflex del substrat. Ens dóna una idea de la quantitat de calci i magnesi de la conca que recorren les nostres aigües. Nosaltres analitzem la duresa a través d’unes tiretes reactives que mesuren mg/l de carbonat càlcic. L’origen del calci i el magnesi sol ser natural, de la dissolució de materials que formen el caixer del riu i la riba. La major part de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer presenta aigües dures o molt dures, presentant valors alts de carbonat càlcic. Per les dos campanyes les dades presenten valors molt similars, tenint la pràctica totalitat de dades es situa entre els 270-450 mg/l de carbonat càlcic, tenint la mediana a 360 mg/l. A la campanya de tardor les dades oscil·len un poc més i un xicotet percentatge de les mateixes oscil·la en valors un poc més baixos dels què hem senyalat, presentant valors mínims a 90 mg/l de carbonat càlcic.

14

Fundació Limne


Informe Anual 2010

15

Duresa Tardor (mg/l)

Duresa Primavera (mg/l)


Com s’ha assenyalat adés, l’ús de paràmetres químics per si sol no és suficient per valorar l’estat de qualitat dels nostres rius i és precisament per çò que, dins el nostre estudi, integrem un índex biològic basat en macroinvertebrats. La bona qualitat fisicoquímica de l’aigua no és l’única condició que ens plantegem assolir: la bona qualitat biològica ens ha de garantir el bon funcionament de l’ecosistema i el seu estat de salut. Aixina, tal i com estipula la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea, el mostreig i l’anàlisi de resultats ha de ser el més heterogeni i multiparamètric possible, mirant d’aglutinar tant els paràmetres fisicoquímics com els biològics. Estos últims solen basar-se en la presència/absència d’organismes bioindicadors (macroinvertebrats, algues, macròfits, peixos, etc). Els voluntaris utilitzen els següents índexs biològics:

MaFLi (índex basat en macròfits) MaPRi (índex basat en macroinvertebrats) MaPRiFLi (índex basat en macroinvertebrats)

MAFLI MaFLi és un índex basat en la comunitat de macròfits. Per macròfits entenem aquells organismes vegetals aquàtics fàcilment identificables sense l’ajuda de cap intrument òptic (lupa binocular, microscopi...). Per tant, el genèric agrupa algues macroscòpiques, briòfits, pteridòfits i fanerògames.

16

MaFLi Tardor

MaFLi Primavera

El mostreig és senzill i, en la majoria de casos, es determina directament al camp. Els voluntaris determinen a quin dels quatre grups de qualitat es troben els macròfits identificats.

Fundació Limne


La pertinença a un o altre grup de qualitat determina l’estat de salut del riu. Este índex és una simplificació de l’Índex de Macròfits (IVAM) elaborat pel Centre Regional d’Estudis de l’Aigua. El gràfic i mapes anteriors ens mostren els resultats d’enguany per este índex, on la majoria de trams (76%) es marquen amb estat “malalt” o “greu”. Açò estaria per baix del què establix la Directiva Marc de l’Aigua i, per tant, ens indica que les comunitats de macròfits no troben el seu òptim en els trams mostrejats, degut a contaminació o altres paràmetres.

MAPRI MaPRi és un índex basat en macroinvertebrats aquàtics, terme que definix tot un conjunt de larves d’insectes, petits gasteròpodes, crustacis, etc. que viuen al riu i que, a través de la seua presència o absència, ens ajuden a definir quin és l’estat de qualitat de les nostres aigües. Açò es deu a que certes espècies són poc tolerants a la contaminació, mentre que d’altres poden viure a totes bandes, amb independència de la qualitat del riu, en ser molt tolerants.

MaPRi Tardor

MaPRi Primavera

Per tant, si a la mostra es troben espècies poc tolerants a la contaminació es determina que l’estat de salut del nostre tram és òptim. Estudiant les dades d’enguany observem que s’ha marcat el 38% dels trams amb un estat de salut molt bo i un 38% dels trams amb un estat bo, el que suposa una millora respecte les dades observades l’any anterior. El 76% de les dades reflectixen que els trams estudiats enguany, per este índex, es troben en els nivells més alts de qualitat.

MAPRIFLI MaPRiFLi és, també, un índex basat en macroinvertebrats. La diferència amb l’anterior és que té en compte la riquesa taxonòmica de cadascun dels grups per establir la puntuació de la qualitat del riu. Este índex ens modula l’anterior i ens ajuda a tindre una perspectiva diferent. Si bé l’anterior índex mostra una qualitat molt elevada, en observar-se famílies que puntuen alt, MaPRiFLi analitza el número de famílies diferents de cadascun dels grups de macroinvertebrats trobats. Esta modulació de l’índex ens mostra una qualitat més moderada, però també prou positiva (gràfic superior), on el 21% dels trams es marquen com a “molt sans” i el 25% com a “sans”. D’altra banda el 42% dels trams es marquen com a “malalts”, una qualitat moderada que dóna indicis de certes traces de contaminants o problemes de l’hàbitat que condicionen la comunitat de macroinvertebrats. Els percentatges de trama amb qualitats baixes no supera el 12%

Informe Anual 2010

17


18

Fundaci贸 Limne MaPRiFLi Tardor

MaPRiFLi Primavera


Els boscos de ribera tenen importants i sòlides funcions dins el complex entramat de l’ecosistema fluvial, en ser part d’intercanvis amb els ecosistemes que el voregen, a més de ser reservoris de biodiversitat. El bon o mal estat dels boscos de ribera ens modula l’estat ecològic general de l’ecosistema fluvial. No tenim prou mostrejant els paràmetres fisicoquímics i els macroinvertebrats: l’anàlisi de l’estat del bosc de ribera ha de ser una peça clau per la determinació de l’estat de l’ecosistema fluvial. També s’ha observat, tenint en compte els resultats d’altres anys, que assolir el seu bon estat és un dels grans reptes a afrontar. Els humans hem ocupat espais inundables i hem criminalitzat el bosc de ribera baix l’amenaça d’inundacions i avingudes. Açò ha fet que tradicionalment es tinga una visió negativa de la presència de vegetació dins i fora del caixer del riu, concepte que, des de la Fundació Limne, volem anar corregint i matitzant. Per fer l’anàlisi del bosc de ribera es fa servir l’índex de Qualitat de Ribera Simplificat-QRISI, una adaptació de l’índex de Qualitat del Bosc de Ribera-QBR. L’índex QRISI es divideix en tres blocs que puntuen tres conceptes diferents:

Estructura (l’aspecte general: si el bosc és dens o no, si és una plantació humana, etc). Connectivitat (puntuem com el nostre bosc comunica amb els ecosistemes que té, o hauria de tindre, al seu voltant). Continuïtat (puntuem com el nostre bosc es perllonga a través del tram: si és un cinturó verd continu, si té clapes, etc).

Cadascun del blocs té una puntuació concreta i, la suma d’estes, ens dóna un rang de qualitat que ens determina l’estat del marge que estem observant. En funció de les dades aportades pels voluntaris de la Fundació Limne, observem que el 74% dels trams analitzats presenten alteracions importants en la seua estructura, connectivitat o continuïtat. Només el 17% dels trams es determinen com a “ben conservats” i un 9% es marquen com a “molt degradats”.

QRISI Tardor

QRISI Primavera

La major part de trams marcats com a molt degradats es situen en trams amb forta pressió urbanística.

Informe Anual 2010

19


Resulta evident, observant les dades que, encara que en alguns trams puga millorar la qualitat química i/o biològica, el bosc de ribera encara presenta alguns problemes que deuen ser abordats, precisament perquè la seua millora també condiciona la millora en la qualitat química i biològica. No es tracta de millorar la qualitat paisatgística i morfològica dels nostres rius, que també, sinó d’ajudar a la capacitat autodepurativa dels rius, que milloraria un poc, i d’ajudar a les comunitats animals, que millorarien molt. Per tal que quede clar este últim punt enguany mos hem proposat creuar les dades de les observacions d’aus i les dades de qualitat de bosc de ribera.

% de citacions a boscos ben conservats

El gràfic que presentem a l’esquerra del text reflectix les citacions d’aus als trams declarats com a “ben conservats” i el gràfic que situen baix d’este mostra el mateix pels trams “molt degradats”. S’ha de tindre en compte que els voluntaris no realitzen un cens exhaustiu, no fan transsectes ni escoltes, sinó que anoten les espècies que identifiquen visualment o de manera auditiva en el transcurs de la inspecció del riu. Resulta evident, comparant els gràfics, que la possibilitat d’observar avifauna augmenta molt en trams ben conservats. Fixem-nos que, no només hi ha més diversitat, sinó també més densitat: algunes espècies s’observen al 100% dels trams inspeccionats i 7 espècies s’observen a més del 50% dels mateixos.

% de citacions a boscos degradats

Un bosc de ribera més madur, estructurat i ben connectat amb els ecosistemes circumdants és receptor i donador de vida, tal i com reflectixen les dades. És evident, doncs, que la seua protecció i millora és una aposta clau pel futur dels ecosistemes aquàtics.

20

Fundació Limne


En el transcurs de les inspeccions de riu, els voluntaris anoten, amb l’ajuda de les làmines identificatives de la Fundació Limne, les espècies animals i vegetals que tenen al voltant. L’ànim no és fer un cens específic, sinó ajudar en la coneixença del medi per part dels voluntaris. La recopilació d’estes dades ens dóna, d’altra banda, una idea de les espècies més freqüents al nostre territori d’actuació. Amb ànim de millorar les capacitats dels voluntaris, la Fundació programa de manera anual un cicle de conferències formatives, que inclouen una important part pràctica, i on es tracten tècniques específiques per a conèixer i identificar les espècies. En este apartat de l’informe, donarem una ullada a les citacions fetes pels grups de voluntaris. Tal i com hem senyalat, el llistat expressa les espècies que els voluntaris, en el transcurs de les diverses inspeccions que han portat a terme han anat trobant-se i aprenent a identificar. L’anàlisi de les citacions ens aporta llum sobre l’estat de les comunitats animals i vegetals i pot ajudar-nos a vore com evolucionen les espècies invasores en la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer.

Amfibis

Rèptils

Peixos

Mamífers

A continuació s’exposen, a través de gràfics radials, les observacions de fauna realitzades:

Als gràfics de rèptils i peixos la paraula “altres” engloba espècies no autòctones, és a dir, espècies exòtiques invasores: són exemplars de fauna i flora que es transporten d’un territori a un altre on no hi són presents de manera natural. També casos d’alliberament de mascotes importades o plantes fetes servir en jardineria dóna lloc a fenòmens de fauna i flora invasora. No totes les espècies exòtiques són invasores, en no estar dotades de mecanismes per l’adaptació o l’aclimatació a les condicions mediterrànies o dels ecosistemes que colonitzen. Les que sí que ho fan, donen lloc a força problemes en llur interacció amb les espècies locals. En el cas que hem comentat de rèptils i peixos el problema és evident: les exòtiques desplacen en densitat i presència a les espècies autòctones. La tortuga de florida, per exemple, ha aglutinat enguany la majoria de citacions de rèptils que han fet els voluntaris i el mateix podem dir per espècies com la carpa, la gambúsia o altres espècies de peixos no autòctons.

Informe Anual 2010

21


Macroinvertebrats

Pel que fa als macroinvertebrats aquàtics, gràcies als mostrejos específics, podem comptar amb un nombre de citacions molt alt i força exhaustiu. Les famílies més comunes a les citacions dels voluntaris, pels trams mostrejats, han estat: plecòpters, melanòpsids, amfípodes, efemeròpters, amfípodes, oligoquets, gèrrids i hidromètrids.

Arbustives

Helòfits

Macròfits

El mostreig de la comunitat de macròfits és una novetat d’enguany, gràcies al desenrotllament de l’índex MaFLi i les formacions específiques que s’han dut a terme.

22

Fundació Limne


Aus identificades visualment

La riquesa de citacions d’aus també és elevada, gràcies als esforços que s’han fet en formar als voluntaris en la identificació d’este grup animal.

Aus identificades pel cant

El gràfic superior mostra les citacions, separades per campanyes, de les espècies d’aus identificades de manera visual. El gràfic de l’esquerra, per contra, mostra les identificacions fetes pel so de l’animal, una tècnica de mostreig en la que volem continuar incidint en properes campanyes i que podem dur a terme gràcies a la cessió, per part de SEO/Birdlife, de CDs auditius, amb els que esperem que els voluntaris vagen complementant les seues capacitats com a mostrejadors de l’estat de qualitat dels nostres rius i de la biodiversitat associada.

Informe Anual 2010

23


Les inspeccions de riu són un model de voluntariat ambiental que vol promoure l’apropament i la vinculació de la població amb l’entorn fluvial. El nostre àmbit d’actuació és la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer. Enguany s’han rebut 40 informes de l’estat de diferents rius, el que suposa una xarxa d’uns 20 km de riu mostrejats. Del total de trams analitzats, el 44.7% es troba amb el volum d’aigua habitual per l’època de l’any, el 36.8% porta més aigua i el 18.5% en porta menys. Pel que fa als usos del sòl, la major part dels trams analitzats es caracteritza per ser agrícola. També observem que els voluntaris mostregen en zones protegides o lúdiques. Malgrat que de moment no tenim una gran xarxa de mostrejadors, observem que el mosaic de zones on es mostreja és ampli, tenint en compte paisatges degradats, naturals, humanitzats, etc. L’estat de les vores del riu sol ser vegetat, amb un passeig vora el riu o accessos per a persones. A voltes el bosc de ribera pareix substituït per gespes/prats, sobretot en els trams més propers a zones urbanitzades o industrials. Els principals problemes que detecten els grups als seus trams serien: l’erosió de les vores, la urbanització de les zones inundables i la presència de trams canalitzats o amb col·lectors. Els voluntaris observen un gran nombre de residus al riu. Este fet, que ja havíem constatat en anteriors anualitats, ha fet que enguany s’organitzara una jornada coordinada de neteja a 10 municipis, on participaren 150 persones. La metodologia del nostre projecte d’inspecció de rius fa servir indicadors fisicoquímics i biològics. Dins dels primers, s’analitza la temperatura, el pH, els nitrats/nitrits i la duresa de l’aigua. Els índexs biològics que es fan servir són, per altra banda, els índexs MaFLi, MaPRi, MaPRiFLi i QRISI. Enguany, observem que a la campanya de primavera, la major part de les dades se situen entre els 16 i els 20.5ºC de temperatura, tenint la mediana a 18.25ºC. El valor més alts, atípics, arribaren a temperatures de 25ºC A la campanya de la tardor, les temperatures observades foren més baixes, presentant la majoria de dades entre els 15 i els 17ºC i tenint la mediana a 16ºC. El valors màxims i mínims d’esta campanya foren, respectivament, 21 i 10ºC. Les anàlisis dels voluntaris mostren que, per les dos campanyes, la pràctica totalitat de dades es troba entre pH 6 i pH 8. A la campanya de primavera, la major part de dades la tenim dins el rang pH 6-7, mentre que a la campanya de tardor, la major part de dades està al rang pH 7-8. Pel que fa als nitrats observem, en general, valors no massa alts: a la campanya de primavera s’observa que la majoria de dades està entre els 0-10 mg/l de nitrat i a la campanya de tardor, amb valors un poc més elevats, la major part de dades està entre els 10-20 mg/l de nitrat. S’ha de senyalar, d’altra banda, que a la campanya de primavera s’han rebut dos valors atípics de 100 mg/l. A les inspeccions de tardor es tornen a repetir estos valors alts en els punts senyalats i es suma, també amb valor 100, un altre punt de mostreig. Pel que fa als nitrits observem que a la primavera, la major part de resultats es situen entre els 0-5 mg/l, presentant tres valors de 20 mg/l, atípics. A la campanya de tardor no s’observen valors elevats. De fet, la major part de dades està entre 0-1 mg/l de nitrit, resultats més baixos que a la campanya precedent. En funció del que acabem de senyalar, s’haurà de fer un seguiment específic dels nitrats i nitrits en propers informes anuals ja que, enguany i per la campanya de primavera, s’han superat els valors guia a diversos punts de mostreig. La major part de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer presenta aigües dures, presentant valors alts de carbonat càlcic. Líndex MaFLi, basat en la comunitat de macròfits, mostra que la majoria de trams (76%) es marquen amb estat “malalt” o “greu”. Açò estaria per baix del què establix la Directiva Marc de l’Aigua i, per tant, ens indica que les comunitats de macròfits no troben el seu òptim en els trams mostrejats, degut a contaminació o altres paràmetres. L’índex MaPRi, basat en els macroinvertebrats aquàtics, reflectix que marcat el 38% dels trams amb un estat de salut molt bo i un 38% dels trams amb un estat bo, el que suposa una millora respecte les dades observades l’any anterior.

Informe Anual 2010

25


MaPRiFLi és, també, un índex basat en macroinvertebrats. La diferència amb l’anterior és que té en compte la riquesa taxonòmica de cadascun dels grups per establir la puntuació de la qualitat del riu. Esta modulació de l’índex ens mostra una qualitat més moderada, però també prou positiva, on el 21% dels trams es marquen com a “molt sans” i el 25% com a “sans”. D’altra banda el 42% dels trams es marquen com a “malalts”, una qualitat moderada que dóna indicis de certes traces de contaminants o problemes de l’hàbitat que condicionen la comunitat de macroinvertebrats. Els percentatges de trama amb qualitats baixes no supera el 12% Pel que fa a la qualitat del bosc de ribera, en funció de les dades aportades pels voluntaris de la Fundació Limne, observem que el 74% dels trams analitzats presenten alteracions importants en la seua estructura, connectivitat o continuïtat. Només el 17% dels trams es determinen com a “ben conservats” i un 9% es marquen com a “molt degradats”. La major part de trams marcats com a molt degradats es situen en trams amb forta pressió urbanística. Resulta evident, observant les dades que, encara que en alguns trams puga millorar la qualitat química i/o biològica, el bosc de ribera encara presenta alguns problemes que deuen ser abordats, precisament perquè la seua millora també condiciona la millora en la qualitat química i biològica. No es tracta de millorar la qualitat paisatgística i morfològica dels nostres rius, que també, sinó d’ajudar a la capacitat autodepurativa dels rius, que milloraria un poc, i d’ajudar a les comunitats animals, que millorarien molt. Un bosc de ribera més madur, estructurat i ben connectat amb els ecosistemes circumdants és receptor i donador de vida, tal i com reflectixen les dades. És evident, doncs, que la seua protecció i millora és una aposta clau pel futur dels ecosistemes aquàtics. Els voluntaris també anoten les espècies de flora i fauna que identifiquen en el transcurs de les inspeccions de riu. Fruit d’estes anotacions poden fer algunes valoracions i estimacions d’abundància. Enguany volem deixar patent que en alguns grups el número d’éspècies exòtiques invasores supera, en molt, la diversitat d’espècies autòctones En el cas de rèptils i peixos el problema és evident: les exòtiques desplacen en densitat i presència a les espècies autòctones. La tortuga de florida, per exemple, ha aglutinat enguany la majoria de citacions de rèptils que han fet els voluntaris i el mateix podem dir per espècies com la carpa, la gambúsia o altres espècies de peixos no autòctons.

26

Fundació Limne


Agraïments Elaborar este informe no haguera estat possible sense el suport i la col·laboració dels centenars de persones que integren els grups de voluntaris i voluntàries de la Fundació Limne. El seu compromís envers els rius, que els mou a desplaçar-se al seu tram amb ànim d’investigar el seu estat de salut i vore com evoluciona, és el nostre motor. Sense esta energia i empenta els nostres fins no serien possibles. A tots ells: moltes gràcies! La Fundació, d’altra banda, agraïx la cessió de materials de mostreig, imatges i fotografies per part de les següents persones i entitats: SEO/Birdlife, Vaersa, Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Associació Hàbitats, Josep Mena, Salvador Calveé i Vicent Sancho.


FUNDACIÓ LIMNE c/ Quart, 80 | 46008 València | 96 315 68 41 | limne@limne.org | www.limne.org


Informe Anual 2010 - Limne (Valencià)  

Informe Anual sobre l'estat dels rius de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer realitzat pels voluntaris de la Fundació Limne en el marc del...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you