Issuu on Google+

Escrit per Hèctor Abela ESCOLA Dr. ALBERICH i CASAS 6è de primària


LA VIDA D’EN XAVIER La mare d’en Xavier, la Jessica, va despenjar l’auricular: - Hola-. Va sonar una veu profunda a l’altra banda de l’auricular. Sóc el director de l’institut del seu fill, en Xavier Sants. Hem vist que en Xavier fa tres setmanes que no ve a classe. - I què vol que hi faci, jo? - Li adverteixo, senyora, que si no fa alguna cosa al respecte, la denunciaré a la policia. PIIIIIIIII Havien penjat. La Jessica no sabia què havia de fer. En Xavier era un noi de 18 anys, alt, amb el cabell ros encara que una mica fosc per culpa de la brutícia, portava roba senzilla i no destacava gaire. Anava cap a casa seva, carregat amb dues bosses de compra a cada mà i, mentre caminava, pensava en el seu pare, ja mort. Era un home amable, una mica grassonet, i amb un bigoti recargolat. Sentia pena per ell, però també ràbia ja que, ara que s’havia mort, havia de fer totes les feines de casa ell solet, perquè la seva mare només mirava la televisió. Quan arribà a casa, va veure que hi havia un cotxe patrulla. Va veure dos policies parlant amb la seva mare, i un altre, repenjat en el cotxe patrulla. Era un policia alt, prim, amb el cabell castany i curt. - Ah! Tu deus ser en Xavier Sants. Pere Martí, per servir-lo. Ens ha trucat el director de la teva escola, Xavier. Ens ha dit que fa tres setmanes que no hi va. És veritat?


-Eh... si... però... és per culpa de la meva mare! M’obliga a fer les feines de casa amb l’excusa que el meu pare és mort! En Xavier, tot enrabiat, va agafar les quatre bosses del terra i va anar en direcció cap a casa, li va llençar una mirada furiosa a la seva mare i va entrar. Quan ho va fer la seva mare, el noi ja no sentia gens de ràbia. Ara tenia més por de la seva mare, que havia entrat feta una fura. Però què has fet!? Que no veus que ara tinc un problema molt gros!? La seva mare se1n va anar murmurant: d’on trec aquests diners? Al dia següent, el Xavier va despertar-se aviat. Va pensar que hauria de treballar molt, si volia que la seva mare el perdonés. Quan va baixar va trobar una nota damunt de la nevera on hi posava: Xavi, sóc jo, la mama. Ahir em vas costar una mica car...així que, ves-te’n de casa, siusplau. Petons. Jessica En Xavier estava desconcertat. Estava clar que la seva mare l’odiava Però... tant com per dir-li d’aquella manera que se n’anés? No sabia què fer. Va decidir obeir la nota per si de cas. Però... On aniria? Què faria? Va anar a l’ajuntament. L’alcalde va ser molt comprensiu amb ell i, com que ja era major d’edat, va deixar-li un apartament als afores. L’apartament va compartir-lo amb tres nois i una noia més. Tots de la seva edat i amb uns problemes semblants o iguals als d’ell. A la seva mare la van arrestar i la van posar a la presó tres anys.


Hèctor Abela