Issuu on Google+

ROMÀNIA

Conjunt de territoris en què es parla una llengua derivada del llatí.


LLENGÜES ROMÀNIQUES ACTUALS • • • • • • • • •

Català. Castellà. Francès. Occità. Italià. Galaico-portuguès. Romanès. Retoromànic. Sard.


GRUPS DE LLENGÜES ROMÀNIQUES Romània oriental: • italià, romanès, retoromànic. • Mantenen els sons oclusius sords intervocàlics: • ROTA> ruota (it.), roata (romanès) • CAPRA>capra (ita., rom.) • Formació del plural sense –s: • HOMO, -INIS>uomini (ita.), oameni (romanès)

Romània occidental: • català, castellà, occità, portuguès, francès. • Sonoritzen els sons oclusius sords intervocàlics: • ROTA>roda (cat, occ., port.) rueda (cast.). rode>roue (fr.) • Formen el plural en –s: • HOMO, -INIS> homes (cat.), òmes (occ.), hommes (fr.), hombres (cast.), homems (port.)


ROMANITZACIÓ • Procés d’implantació de la llengua, de la cultura i de l’organització de Roma en els territoris que van entrar a formar part de l’Imperi romà. • Procés lent i amb resultats diferents segons els territoris. • L’Imperi romà va aconseguir la unitat política i lingüística a través de la llatinització. • A partir del s. III l’agent romanitzador va ser el cristianisme.


LLATÍ VULGAR • El llatí era la llengua dels habitants del LACI (Latium, en llatí), zona en què es trobava Roma. • Era el nivell col.loquial i familiar del llatí, diferenciat del llatí clàssic, que va esdevenir la llengua escrita, mentre que el llatí vulgar va esdevenir la llengua oral. • El llatí vulgar era usat pels legionaris, artesans i mercaders.


LA ROMANITZACIÓ A LA TARRACONENSE • Els romans van desembarcar a Empúries l’any 218 aC i es van estendre per la costa mediterrània de la península Ibèrica. • L’administració romana va dividir el territori en províncies: la Tarraconense, la Bètica i la Lusitana. • El llatí de la Bètica fou transmès per les classes altes indígenes romanitzades. • El llatí de la Tarraconense fou transmès pels colons i veterans.


Image4.gif


DIFERÈNCIES ENTRE EL LLATÍ DE LA TARRACONENSE I EL LLATÍ DE LA BÈTICA El llatí de la Tarraconense incorpora neologismes i presenta característiques innovadores. El llatí de la Bètica és més culte i conservador.


SUBSTRAT • Llengua que, en un territori, ha estat substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització. • Influeix en la nova llengua aportant-hi alguns trets lingüístics. • Les restes que aquests pobles van deixar s’anomenen substrat preromà.


EL SUBSTRAT • Substrat indoeuropeu- Prové de les llengües dels pobles indoeuropeus que van arribar a la península entre els s. X i V aC. • Substrat grec- Prové de l’establiment dels grecs a Empúries i a Roses (s. VII aC). • Substrat fenici- Prové de la fundació de la colònia d’Eivissa per part dels cartaginesos i de l’establiment dels fenicis a Menorca. • Substrat iberobasc- Prové del desenvolupament de la civilització ibèrica (s. VI i V aC), fins a l’arribada dels romans.


SUBSTRAT INDOEUROPEU MOTS COMUNS: TOPÒNIMS: • balma, banya, • Besalú, Salardú, blat, camí, Verdú, Queralt, maduixa, trencar, Queralb, tancar, llauna... Sogorb...


SUBSTRAT GREC TOPテ誰IMS: 窶「 Empテコries, Roses.


SUBSTRAT FENICI TOPテ誰IMS: 窶「 Eivissa, Togomago, Maテウ...


SUBSTRAT IBEROBASC MOTS COMUNS: TOPテ誰IMS: 窶「 pissarra, 窶「 Isavarre, Aguja, esquerre/a, bassa, Gerri, Algerri, isard, xarrupar, Arans, Arinsal, carabassa, Besora, Cotlliure, lleganya... Tossa...


SUPERSTRAT • Llengua que, en un territori determinat, s’ha introduït dins l’àrea d’una altra i, sense substituir-la, hi ha deixat alguns trets lingüístics.


SUPERSTRAT • Elements germànics- Provenen dels pobles germànics que van ocupar els territoris de l’Imperi romà: els visigots i els francs. • Elements aràbics- Provenen del poble àrab, que va iniciar l’ocupació de la península Ibèrica l’any 711.


MOTS GERMÀNICS LÈXIC COMÚ: • roba, randa, sàrria, garba, parra, sabó, llesca, rostir, sala, estona, fresc, orgull, lleig, boig, gana, escuma... LÈXIC MILITAR O BÈL.LIC: • espia, treva, elm, bandera, guerra, mariscal, guaita, arenga, guanyar, feu, herald, baró, ban... FAUNA: esparver, òliba, agró. COLORS: blau, blanc, gris. TOPÒNIMS: Campdevànol, Montsoriu, Gitarriu. ANTROPÒNIMS: Arnau, Berenguer, Bernat, Berta, Guillem, Jofre, Raimon, Frederic, Albert...


ARABISMES - 1 VEGETALS I FRUITES: albercoc, albergínia, alfàbrega, alfals, arròs, carxofa, garrofa, llimona, síndria, taronja, safrà... OBRES DE CANALITZACIÓ, CONSTRUCCIÓ I MATERIALS: sèquia, nòria, aixeta, safareig; barri, raval; guix, rajola... ATUELLS DOMÈSTICS: catifa, matalàs, setrill, safata, màrfega, flassada... VESTITS I JOIES: arracades; barnús, cotó... MENJARS I BEGUDES: escabetx, xarop, sucre.


ARABISMES - 2 PRODUCTES QUÍMICS: alcohol, quitrà... TERMES MARINERS, MILITARS I COMERCIALS: drassana, almirall, alferes; arrova, albarà, duana, magatzem, tarifa... NOMS DE VENTS: Xaloc, llebeig, garbí... TOPÒNIMS: Alcalà (el castell), Calasseit (castell del senyor), Russafa (jardí), Guadalaviar (riu blanc), i noms que tenen com a origen un nom propi de persona: Benicarló, Benifaió, Benàmer, Albuixec... (BENI: fills, BEN: fill, ABU: pare). ANTROPÒNIMS: Borja, Gassull, Massot, Medina, Mesquida, Rufat...


ADSTRAT • Influència mútua entre dues o més llengües per motius de veïnatge geogràfic. • Exemple: català-castellà, catalàfrancès, català-occità...


NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES • Entre el 200 aC i el 400 dC: diferents formes del llatí vulgar. • Entre el 500 i el 600 dC: Comencen a distingir-se aquestes formes entre si. • A partir del 800 dC: es reconeix l’existència de llengües romàniques.


NAIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA • Entre els s. VIII i IX, els monarques carolingis es proposen de recuperar la puresa del llatí clàssic i impulsen la Renovatio: això posa de manifest la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic. • S. IX: Concili de Tours (813). Les autoritats eclesiàstiques ordenen la predicació en romanç i no en llatí. • Primeres mostres de llengua catalana: en textos redactats en llatí. La llengua oral ja no era el llatí.


EXPANSIÓ I CONSOLIDACIÓ DE LA LLENGUA • 987: Borrell II: camí cap a la independència dels francs després de 200 anys de domini. • 1137: Naixement de la Corona d’Aragó (unió de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó). • Bona part d’Occitània passa a la Corona catalanoaragonesa.


EXPANSIÓ DE LA LLENGUA S. XIII i XIV: • Jaume I: expansió pel sud de la Corona i per la Mediterrània: Mallorca (1229), Eivissa (1235), Menorca (1231), València (1238). • Pere el Gran, fill de Jaume I: Sicília i Sardenya. • Pere III el Cerimoniós: assumeix el títol dels ducats d’Atenes i de Neopàtria.


EXPANSIÓ DE LA LLENGUA S. XV: • Canvi dinàstic: Mor Martí l’Humà (1410) i el succeeix Ferran d’Antequera, de la casa castellana dels Trastàmara (Compromís de Casp- 1412). • Alfons el Magnànim: conquesta Nàpols (1442) i hi estableix la cort catalana. • Joan II: tensions socials. Davallada econòmica de Barcelona. València esdevé el centre econòmic i cultural. • Ferran el Catòlic: unió amb Castella arran del seu matrimoni amb la reina Isabel de Castella.


PRIMERS TEXTOS EN LLENGUA CATALANA • Text més antic conservat: primera meitat del s. XII: Liber iudiciorum (Llibre dels judicis). • Homilies d’Organyà: final del s. XII o principis del s. XIII. Són 8 fulls comentant passatges de l’Evangeli. • Literatura jurídica en català: Usatges de Barcelona, Furs de València. Fan referència als costums que introduïa el règim feudal. • Textos comercials dels s. XII i XIII: Ordenances dels corredors de Llotja ( 1271).


LA LLENGUA LITERÀRIA. RAMON LLULL. S. XIII • Primer pensador europeu que utilitza una llengua romànica i no el llatí per desenvolupar temes filosòfics, científics i teològics. • Objectiu: ideals missioners i reformistes. • Sintaxi: oracions coordinades o subordinades. Prosa acurada. Utilitza la frase culta i llatinitzant al costat de la prosa més viva i espontània. • Lèxic: Llatinismes: privació, ignorar, cogitació... Paraules que no són ni en el llatí ni en el català: bo>bondat, bonesa, bonitat, bonificar, bonificable. • ÉS EL CREADOR DEL CATALÀ LITERARI.


LES CRÒNIQUES • Segona meitat del s. XIII i s. XIV. • Textos històrics redactats en català per funcionaris de la Cancelleria Reial, amb la participació dels reis. • Tenen interès perquè recullen la memòria política i nacional, per la varietat d’estils (narratiu, epistolar, dialogat...) i pel temps que abracen.


CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT (1283-1288) • To solemne i mesurat. • Llenguatge sobri i auster (molts substantius, pocs adjectius). • Coneixement del francès i de l’àrab.


CRÒNICA DE JAUME I: LLIBRE DELS FEITS • Mig biografia, mig memòries. • Estil fluid i viu, sobretot en els diàlegs. • Barreja de refranys, dites i comparacions populars amb la solemnitat dels parlaments a les Corts. • Verisme: els personatges parlen en la seva llengua (aragonès, castellà) i incorporen paraules del francès, occità o àrab. • Lèxic: molt de vocabulari militar.


CRÒNICA DE RAMON MUNTANER • Consciència lingüística: l’autor parla del català (“el bell catalanesc”) amb entusiasme • Freqüència de superlatius: valoracions hiperbòliques dels monarques. • Ús de refranys, comparacions i proverbis. • Estil espontani i expressiu.


CRÒNICA DE PERE III • Estructura més treballada que les anteriors. • Subordinació més rica i variada. • Figures retòriques abundants. • Selecció del lèxic. • Llengua elegant i solemne.


LA CANCELLERIA REIAL • Creada per Jaume I a mitjan s. XIII. • Organisme que s’ocupava de l’elaboració de documents propis de l’administració. • S’hi utilitzaven el català, l’aragonès i el llatí, però a partir de la 2a. meitat del s.XIV la llengua predominant va ser el català. • Els funcionaris de la Cancelleria aplicaven a la prosa catalana els models de la prosa llatina (Ars dictandi). • 2a. meitat del s. XIV: els escrivans escriuen en català amb una prosa flexible, natural i elegant. • Va esdevenir un model de llengua.


LA PROSA DE BERNAT METGE • S. XIV. • Evidencia la influència dels clàssics: Ciceró, Plató... • Frases ben ordenades i simètriques. • Lèxic culte. • Introducció d’elements sintàctics propis del llatí.


LA LLENGUA AL S. XV • La llengua catalana era usada per la població de l’actual Catalunya, la part catalana del Regne de València i les Illes. • No tenia gramàtica però se seguien les normes adquirides a través dels escriptors. • La impremta (final s. XV) va facilitar la divulgació de textos. • El castellà, però, s’introdueix entre l’aristocràcia quan Alfons el Magnànim trasllada la cort a Nàpols. • Amb Ferran el Catòlic la corona catalanoaragonesa queda unida a la castellana.


PRODUCCIÓ LITERÀRIA AL S. XV • POESIA: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March. • PROSA: Curial e Güelfa (anònim), Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. • Tractats lingüístics que qüestionaven la puresa de la llengua catalana: Regles d’esquivar vocables o mots grossers i pagesívols, de Bernat Fenollar i Jeroni Pau.


LA LLENGUA DELS TROBADORS. L’OCCITÀ • En català hi havia una poesia popular oral de la qual no n’hi ha mostres senceres. • La poesia culta s’escrivia en occità, seguint les modes de l’època. • Molts poetes-trobadors escrivien en una barreja d’occità i català: Bernat de Ventadorn, Raimon Vidal de Besalú. Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona, Guillem de Cabestany... • Ausiàs March va ser el primer poeta que va utilitzar bàsicament el català.


INICI DE LA CRISI LINGÜÍSTICA • S. XVI i XVII: progressiva penetració del castellà en els territoris de parla catalana. • L’aristocràcia es castellanitza per influència de la cort. Això repercuteix en les lletres catalanes perquè els escriptors utilitzen el castellà per satisfer els gustos del minoritari sector que coneixia aquesta llengua. • Aparició de la impremta: augmenten les edicions en castellà (s. XVI). • Església: predicació en castellà.


LES ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES • Crisi lingüística en l’ús culte de la llengua. • El català s’utilitza en l’administració, en la documentació privada i en la literatura oral. • Les classes benestants catalanes i els intel.lectuals utilitzaven el català o el castellà segons la situació comunicativa: el castellà era la llengua de relació social, de cultura i de conreu literari. El català s’usava en les relacions familiars. • Les classes populars feien servir el català.


LA CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA • Davant de la pèrdua de consciència lingüística, alguns escriptors raonaven els motius de la seva elecció de llengua: • Els qui usaven el castellà es justificaven afirmant que podien arribar a més lectors. • Els qui usaven el català denunciaven l’abandó de la llengua i afirmaven que volien ser entesos pels parlants del català. • S’accentua la fragmentació dialectal i s’estén l’ús de “llengua mallorquina”, “llengua valenciana” o “llengua catalana” per referir-se a la llengua comuna.


S. XVIII. CONTEXT HISTÒRIC • Guerrra de successió >Felip V (Borbó) • UNIFORMITAT: Llengua /cultura – Decret de Nova Planta (abolició drets Catalunya) – Tractat d’Utrecht (Gibraltar i Menorca)


S. XVIII. LA IL·LUSTRACIÓ • Els il·lustrats usen bàsicament el castellà. • Alguns erudits, però, mostren la seva preocupació per la situació del català i defensen aquesta llengua: creació de tractats d’ortografia, diccionaris i tractats de pedagogia (Baldiri Reixac: Instruccions per l’ensenyança de minyons). • 1a. meitat s. XVIII: català, llengua del poble. • Cap al 1768: dissociació entre una cultura castellanitzada i una cultura popular en català.


LA RENAIXENÇA. S. XIX • Moviment de recuperació de l’ús literari del català. • S’inicia el 1833 amb l’oda “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau i es clou el 1877, any en què són premiats Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà als Jocs Florals de Barcelona. • Interès per recuperar la dignitat literària del català. • Tres objectius: La fixació ortogràfica i gramatical, l’afermament de la unitat del català, i l’expansió de la llengua en la vida social i privada.


LA LLENGUA AL S. XIX - 1 • Situació de diglòssia: • El castellà s’utilitzava a la vida oficial, a la premsa, als actes públics, als estudis científics, a l’ensenyament... • El català s’usava a les relacions privades, a la poesia i als àmbits populars (cançons, acudits...). • A partir de 1850 comença a ressorgir l’ús social del català quan es desvetlla el catalanisme: burgesia i polítics s’adonen de l’eficàcia de la llengua per aconseguir el poder.


LA LLENGUA AL S.XIX -2 • La recuperació del català com a llengua literària se centra, al principi, en la poesia lírica: Joaquim Rubió i Ors (“Lo Gaiter del Llobregat”), Miquel Costa i Llobera, Teodor Llorente... • En el camp de la narrativa, la primera novel·la en català durant el s. XIX data del 1862: L’orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull. • En el teatre destaquen autors com Frederic Soler (“Serafí Pitarra”) i Àngel Guimerà: Terra baixa, La filla del mar, Mar i cel...


ESTUDIS SOBRE LA LLENGUA AL S. XIX • Interès per fixar la gramàtica i l’ortografia de la llengua. • Criteris diversos: partidaris del “català que ara es parla” i partidaris d’un model culte de la llengua catalana que havia de sorgir de la recuperació dels textos antics catalans. • Procés de reviscolament del català com a llengua de cultura: el grup de la revista “L’Avenç” es planteja una reforma del català. • Objectius: eliminar l’anarquia ortogràfica, modernitzar l’ortografia catalana, depurar i enriquir el lèxic.


EL SEGLE XX (fins al 1939) • Mancomunitat de Catalunya: creada el 1914 i presidida per Enric Prat de la Riba. • Es protegeix i es difon la cultura catalana i es potencia la normativització de la llengua a través de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. • Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): la Mancomunitat és abolida i es dicten decrets en contra de l’ús del català. • Segona República (1931-1939): Catalunya recupera les institucions de govern i s’aprova l’Estatut d’Autonomia (Estatut de Núria, 1932).


INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS • 1906: Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, impulsat per Antoni Alcover. • 1907: Enric Prat de la Riba funda l’Institut d’Estudis Catalans. • 1913: la Secció Filològica de l’IEC publica les Normes ortogràfiques elaborades per Pompeu Fabra. • L’IEC, després de ser espoliat durant la dictadura de Primo de Rivera, recupera les seves funcions a l’època de la Generalitat republicana. Durant l’etapa franquista inicia una etapa de “pública clandestinitat”. El 1976 és reconegut oficialment.


L’OBRA DE POMPEU FABRA • 1a etapa: fixació ortogràfica de la llengua. Col·labora en la campanya lingüística impulsada per “L’Avenç”. Redacta les Normes ortogràfiques aprovades per l’IEC el 1913 i el Diccionari ortogràfic (1917). • 2a etapa: codificació gramatical. El 1918 publica la Gramàtica catalana que l’IEC adopta com a gramàtica oficial. Converses filològiques (19191920, 1922-1928) al diari La Publicitat. • 3a etapa: culminació dels treballs sobre la depuració i fixació del lèxic: Diccionari general de la llengua catalana (1932).


EL FRANQUISME (1939-1975) • El govern franquista va derogar l’Estatut d’Autonomia i el català entra en una època de persecució i perd l’oficialitat. • 1a etapa del franquisme (1939-1960): el català viu en la clandestinitat i se’n prohibeix l’ús en la vida pública i privada. • Dècada de 1950: amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU, comença per al català un procés d’obertura. Revistes: El Pont, Canigó, Serra d’Or...


ELS ANYS 60 • Es permet l’edició d’alguns llibres i revistes, es constitueix l’Òmnium Cultural i s’inicia la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana (1969). • Revistes infantils: Cavall Fort, Patufet. • Primer Congrés de Cultura Catalana (1964). • La Nova Cançó. Promoguda pel grup Setze Jutges: Raimon, Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor...


EL POSTFRANQUISME • A partir de 1975: procés de recuperació de les llibertats democràtiques. • 1977: restabliment de la Generalitat de Catalunya i del president Josep Tarradellas. • 1979: aprovació de l’Estatut d’Autonomia, instauració del Consell Insular a les Illes (1979) i de la Generalitat Valenciana (1982). Estableixen que el català és la llengua pròpia dels territoris respectius. • L’ús oficial del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.


Història de la llengua