Issuu on Google+

TECNOLOGIES SOCIALS DE LA COMUNICACIÓ. Consultor : David Casulleras Femenia.

PAC_3. Aula 1 Francesc Martínez Martínez

Un dels factors que han intervingut de forma decisiva i a un ritme superior a la pròpia evolució de les societats contemporànies han estat les tecnologies. D’aquestes tecnologies les que han tingut i tenen un paper més destacat i predominant pel seu gran desenvolupament en un espai de temps reduït i per la seva influència i transformació de la societat han estat la tecnologies de la informació i de la comunicació, les anomenades TIC. Les TIC amb el seu ventall de possibilitats de comunicació, transmissió i la eliminació de les fronteres insalvables d’espai-temps que han revolucionat de forma generalitzada la majoria dels camps d’actuació de l’ésser humà; des de la medicina (neuroimagtes), ensenyament (Tècniques per l’aprenentatge col·laboratiu -TAC i comunicació mediada per ordinador -CMO), a les nostres llars (Domòtica) i fins el nostre llenguatge amb la utilització d’un vocabulari específic computacional que fins i tot ha estat base de perspectives en moltes branques del saber com la psicologia cognitivista (processament, descodificació, emmagatzematge, xarxes neuronals, recuperació, etc... ). El canvi experimentat ha estat tan espectacular que és una eina que actualment en qualsevol activitat té un pes específic extraordinari i que no pot obviar-se de cap de les maneres. Woolgar ja ho deixa clar en el seu article: “ Por lo tanto, no es sorprendente que el desarrollo de nuevas TIC, con el reconocimiento de que éstas son las que determinarán la vitalidad futura, sea clave para las industria emergente y para las políticas reguladoras de todo el mundo.” 1 . Aquestes noves tecnologies han entrat amb una gran embranzida en tots el nostres espais socials ( treball, relacions, famílies, etc...) transformant-los radicalment i ampliant-los de forma il·limitada. Així, apareixen noves formes de comunicació, interrelacions personals, plataformes online d’expressió comunitàries (facebook, twitter,etc...) que en molts dels casos s’utilitzen com a mitjà de divertiment, denúncia, solidaritat, etc... totes de forma oberta a la participació massiva, la qual cosa ens ha portat fins al punt d’etiquetar aquest període com l’era digital o de la informació i comunicació. Aquest fet com tot fenomen sociològic sempre és generador d’opinions i d’una sèrie d’interrogants, entre els quals destaquen els següents: a).- ¿Quins canvis suposa o quines repercussions té la interacción a través d’aquest tipus de plataformes per a la sociabilitat offline?. Així a grans trets es pot afirmar que els canvis que es generen són molts i que les repercussions enteses com aspectes negatius serien mínimes. La sociabilitat offline (fora de la virtualitat d’aquests espais, és a dir traslladar al terreny físic-cara a cara ) no es veuria afectada en cap moment per la interacció online en la majoria dels casos, sinó al contrari es veuria reforçada, ampliada i complementada en els dos supòsits. Aquesta asseveració queda confirmada implícitament per les principals característiques que aquests mitjans tenen i de les que podem destacar la següent per la seva idoneïtat en aquest cas: “ Permeten reforçar vincles no virtuals, interaccions que es donen fora de la xarxa i consolidar relacions que d’una altra manera haurien quedat perdudes o exhaurides”. 2 Com és lògic de suposar els canvis offline serien fonamentalment l’adquisició d’aquestes plataformes per complementar la interacció online, ja que es facilitaria la intercomunicació i interrelació personal d’una forma més ràpida, amb una intercomunicació més constant en el temps i a la vegada en l’espai. Es pot dir que aquesta relació hauria d’ésser bidireccional (on i offline), serà una font d’enriquiment personal, però el problema en el menys dels casos és quan la relació és unidireccional i es tanquen en banda en una de les dues opcions sense contemplar l’altre, aquesta actitud pot repercutir per un costat en un desfasament, estancament i la negació d’una realitat cada vegada més important en la nostra quotidianitat i per l’altre el cas contrari amb un possible aïllament social, en els dos casos els efectes serien nocius i no s’haurien d’arribar. Per una altre banda Sherry Turkle, parla de la utilització de l’ordinador de forma imaginativa i fins i tot terapèutica, ja que aquest espai defuig del determinisme social i de l’estigmatització que a vegades comporta per a segons quines persones els estereotips, models i cànons que s’estableixen en el món real.3 1

Woolgar, “ Cinco reglas de la virtualidad” Rodríguez Giralt, “Les TIC i el fet comunicatiu”, pàg 43. 3 Rodríguez Giralt, “Les TIC i el fet comunicatiu”, pàg 43. 2

a.1.) ¿ En què s’assembla i en què es diferència un amic de Facebook i un amic de la vida offline?.

1


TECNOLOGIES SOCIALS DE LA COMUNICACIÓ. Consultor : David Casulleras Femenia.

PAC_3. Aula 1 Francesc Martínez Martínez

Abans de desenvolupar aquesta pregunta s’ha de fer esment de que la interfície del Facebook parteix d’una categorització diferent a la que es pot tenir a nivell personal. És a dir, la categoria amics dintre d’aquesta plataforma és una categoria única que s’adquireix simplement pel fet de que algú et demani la seva possibilitat d’interacció amb tu, pel contrari la categorització personal aniria més enllà d’aquesta demanda i comportaria a la vegada algun tipus de connotacions afectives i de sentiment per la persona en qüestió. De forma irònica, però força bé explicada en el document de “El jueves” amb la apreciació següent: “Amigos. En la vida real, amigo significa “persona que tienes una relación de afecto”. En el féisbuc, alguien con quien estuviste una vez a menos de 10 metros”. 4 Dintre d’aquesta categorització s’establirien diferents nivell/graduacions des de conegut fins al grau d’amistat, generalment amics amb aquest nivell màxim es poden establir pocs, ja que han de reunir una sèrie de condicions de relació per les quals se li podrien catalogar així. En el facebook i més concretament en el nostre cas, la selecció d’amistats és una eina que no s’utilitza i més quan veus el cognom identificatori de la comunitat encara que no tinguis ni idea de qui és. Aquesta opció d’obrir portes indiscriminadament fa que “els amics” creixin de forma exponencial cada dia cosa que en la realitat d’aquesta interfície no crec sigui així. D’aquesta observació es fa ressó “el jueves” quan diu: “La cantidad de amigos que tienes en féisbuc habla de ti. Menos de 10: “Soy un ser patètico y asocial”. Más de 300: ”Soy un ser patético que además necesita aparentar”. 5 Si recapitulem respecte a la pregunta en concret, podem dir que les diferències que fins ara hem trobat són de tipus categòriques i de no selecció en el cas del nostre experiment cosa que en la realitat si que es fa. La resta de diferències vindrien donades pel grau d’aquesta amistat i si es conjuga l’opció de convergència d’ amics online i a la vegada offline, la qual cosa no donaria pas a cap tipus de diferències entre els dos espais/interfícies d’interactuació real-virtual. a.2) ¿Quin paper ocupa la visibilitat i el secret a Facebook? Reflexioneu sobre el problema de que tot el món pogués arribar a accedir al teu perfil. Segons la meva apreciació personal la visibilitat en el Facebook juga un paper molt important, ja que qualsevol persona dels reconeguts com “amics” pot entra en la teva pàgina principal, veure el seu contingut i fins i tot escriure en l’anomenat mur, que no és més que el teu espai hipertextual. No parlem si entren a formar part d’algun grup virtual, a les hores més que visibilitat et quedes absolutament al descobert, ja que a la vegada que interacciones amb el grup dones el vist i plau d’accessibilitat total. Per tant el secret té un paper secundari dintre d’aquesta plataforma del ciberespai que no deixa d’ésser una empresa que com a tal juguen amb totes les possibilitats que els puguin produir uns beneficis sense entrar en majors consideracions. ( “Facebook no hace más que revender la información a anunciantes...”)6 Així podem veure com: “ Faceebook promete cambiar nuestra forma de comunicarnos de una manera aún más profunda, en parte por ubicar y enlazar a través del espacio y el tiempo a personas que van de acá para allá. Al permitirles compartir públicamente muchísimos - y a veces muy personaleselementos de sus vidas”7. O bé, aquesta afirmació: “...Facebook continúa con su carrera desbocada, también tiene que pararse a prestar atención a los sentimientos heridos de algunos usuarios. Más de dos millones y medio de disidentes.... en contra del nuevo diseño y las nuevas condiciones del servicio... Otros critican duramente los cambios en sus propias actualizaciones de estado que irónicamente, son ahora más visibles para todos sus amigos de Facebook”. 7 Aquestes manifestacions dels usuaris del Facebook són molt significatives sobre tot quan dos mesos abans en el mateix mitjà de comunicació, el diari “El País” es podia llegir en titulars “La democracia llega a Facebook” i el seu propi creador Mark Zuckerberg comentava la intenció de desenvolupar una declaració de principis que configuraria una mena de constitució sobre els drets i responsabilitats de la mateixa plataforma basant-se en les reivindicacions dels usuaris més actius d’aquesta xarxa. Pel que es desprèn d’aquestes afirmacions podem concloure que com a mínim aquesta interfície no és massa fiable amb els interessos del seus usuaris ni en la 4i5

“El jueves” 6 “Los ciudadanos deben saber est sobre facebook” 7 “Facebook, 200 millones y creciendo”.

privacitat de les seves dades, cosa que no deixa de ser un dret reconegut de tot individu en la nostra Carta Magna en l’artícle 18. en general i de forma específica en el seu apartat 4. El

2


TECNOLOGIES SOCIALS DE LA COMUNICACIÓ. Consultor : David Casulleras Femenia.

PAC_3. Aula 1 Francesc Martínez Martínez

problema fonamental que es pot crear a que tothom pugui accedir al teu perfil és la de caure en mans de persones desaprensives que pugui utilitzar-les per fins no adequats, ja que aquest perfil porta des del teu treball fins a la teva adreça personal. (“Hi5, MySpace y Facebook, o lo que llaman redes sociales, ya no son utilizadas solamente por personas con ánimo de encontrar sus padres o viejas amistades perdidas en el tiempo; sino que en la actualidad son aprovechadas por bandas delincuentes organizzadas, con el objeto de obtener información sobre sus víctimas”)8.Seria necessari un major control d’aquestes dades per part dels encarregats de la plataforma, tant per no deixar-les veure a qualsevol sense l’acceptació expressa de l’usuari afectat com per demanar permís en cas de voler cedir-les a altres espais. a.3.) ¿Què passaria si ningú mostrés la seva identitat?. ¿ Quines implicacions tindria? ¿ Funcionaria, serviria o seria el mateix Facebook si tots féssim servir pseudònims?. Si tothom amagués la seva identitat, jo crec que implicaria sentiments i actituds del tot contràries ja que per alguns seria un context de desconfiança, precaució i fins i tot d’inhibició per a altres podria ser un context apropiat i degut a les seves característiques de desinhibició. Nosaltres dintre del nostre experiment i tot i que en molts casos el self està falsejat, tenim un element acreditatiu i a la vegada de situació (el segon cognom) de la comunitat a la qual perteneixem i això encara que no ho sembli, ens condiciona a actuar i comportar-nos dintre d’uns paràmetres pre-establerts per la nostra experiència virtual. Això no vol dir que segurament la nostra actuació seria la mateixa sense l’existència d’aquesta identificació, però serveix com exemple per dir que en altres casos el no tenir cap element reconeixedor dóna pas a la impunitat, a l’anonimat, etc... i a vegades aquests elements en certs individus poden soscavar un comportament socialment normalitzat. Aquesta idea aniria complementada pel “ Model de la identitat social dels efectes de despersonalització (ISED)” de Susan Watt et al., els quals expliquen com: “ ... en realidad, un ancho de banda reducido y un mayor anonimato pueden acentuar sentimientos de pertinencia e identificación grupal” 9 Per tant la utilització per part de tothom de pseudònims no seria cap problema sempre i quan hi hagués algun element d’ubicació, de pertinença que situés a la persona en qüestió, d’aquesta forma el Facebook seria el mateix que fins ara. El cas contrari donaria pas a un Facebook diferent, quan dic diferent, s’ha de tenir present que la meva experiència en aquesta plataforma és la que s’ha fet amb l’experiment per tant la resposta té com a base el que jo he interactuat no experiències anteriors. b) ¿ En quina mesura les “cinc regles sobre la virtualitat” de Woolgar ens permeten explicar el que heu vist ? Les cinc regles sobre la virtualitat de Woolgar intenten proporcionar un criteri general sobre les afirmacions deterministes que es generen i tenen, segons el mateix autor un paper consultiu. Aquestes serien les següents: Regla nº 1: L’acceptació i utilització de les noves tecnologies depenen de forma primordial del context social local. Aquesta regla analitza con el context social local influeix en tercer lloc, després de les esferes domèstica i econòmica, de forma directa en la utilització, acceptació i integració de les noves tecnologies (Sònia Liff et al). Nosaltres som un exemple, ja que podem afirmar que la nostra interacció en el Facebook compleix aquesta regla i que estem dintre d’un context social com és la UOC i alhora formen part d’una comunitat virtual local. Regla nº 2: Les pors i riscos associats amb les noves tecnologies están distribuides socialment de forma desigual. Regla conseqüència de l’anterior que especifica que les diferents visions, expectatives, preocupacions, etc... sobre les noves tecnologies es troben distribuïdes socialment de forma desigual. Aquest criteri es veu reflectit en les diferents opinions i posicionaments respecte 8

“Los ciudadanos deben saber esto sobre facebook” i

9

Woolgar, “ Cinco reglas de la virtualidad”,pàg 32.

aquesta plataforma expressades dintre d’aquesta interfície i de forma més directa revertits en alguns intercanvis conversacionals dintre del subapartat de formació de grups, v.g:(“Des de que

3


TECNOLOGIES SOCIALS DE LA COMUNICACIÓ. Consultor : David Casulleras Femenia.

PAC_3. Aula 1 Francesc Martínez Martínez

estic a la UOC no tinc vida social”). David Knights et al. exposen: “... que el éxito de las narrativas de la tecnologia depende del actor-red a través de la cual se representa una tecnología”10 Regla nº 3: Les tecnologies virtuals són un complement i no un substitut de l’activitat real. La majoria dels participants en aquest experiment demostren que alternen i combinen de forma indiscriminada la relacions tant offline com online, s’observa aquest tarannà de forma implícita en les activitats i interessos que cada un dels participants tenen i que demostren que la seva activitat social real en cap cas ha estat substituïda per la virtual. Com ens diu Sarah Nettleton et al. : “Es destacable que lo que se plantea es que la vida virtual proporciona una dimensión más a la vida social real del individuo, sin sustituirla”.11 Regla nº4: Quan més virtual , més real. Aquesta regla és una extensió de l’anterior, en la qual confirmen que no solament conviuen les diferents interfícies, sinó que aquestes anomenades “virtuals” fomenten, estimulen i complementen les “reals”. Confirmació que és més que evident en la nostra quotidianitat en els diferents contextos en els quals ens desenvolupen (educacional/ensenyament, professional, etc..).i com la utilització de les noves tecnologies s’han instaurat amb més força en els nostres àmbits d’actuació, diluint aquestes diferències preexistents per convertir-les en gairebé fictícies degut a que han passat a ésser part de la nostra normalitat diària i per tant de la nostra realitat. Reglaº5: Quan més global, més local. El concepte globalització està inherent dintre del terme virtual, ja que aquest té implícit amb les noves tecnologies l’eliminació de les barreres de l’espai, temps, distància i fins i tot accessibilitat que abans existien. Aquesta configuració global està composta en darrera instància del diferents contextos locals, les seves identitats, les seves formes de gestió i utilització. En el nostre cas les pretensions d’anar més enllà no són el nostre objectiu, encara que es pot observar com dintre de la mateixa plataforma hem creat un facebook alternatiu que es podria considerar com un ens local dintre d’una plataforma global. Per finalitzar m’agradaria fer menció de Wellman i Gulia a mode de conclusió, ja que personalment crec que és la posició més encertada i més propera a la meva formar de pensar respecte a les noves tecnologies.: “Las declaraciones de entusiasmo o de crítica dejan poco espacio para las situaciones moderadas y mixtas que es posible que se correspondan con la realidad” 12 -10-11 12

Woolgar, Steve “Cinco reglas de la virtualidad”, pàgs. 33 i 34 respectivament. Woolgar, Steve “Cinco reglas de la virtualidad”, pàg 27.

Bibligrafia .Mòdul 4: Les TIC i el fet comunicatiu . http://www.elpais.com/articulo/internet/Twitter/herramienta/revolucion/Moldavia/elpeputec/200 90408elpepunet_2/Tes . http://www.elpais.com/articulo/internet/Facebook/200/millones/creciendo/elpeputec/20090412e lpepunet_1/Tes .Facebook y la privacidad - Miguel Angel Mata .Blog Interiuris - Andy Ramos » Blog Archive » Redes sociales, menores de edad y Tuenti .http://www.publico.es/ciencias/203432/facebook/debilita/confianza/usuarios .http://www.rebelion.org/noticia.php?id=72562

4


TECNOLOGIES SOCIALS DE LA COMUNICACIÓ. Consultor : David Casulleras Femenia.

PAC_3. Aula 1 Francesc Martínez Martínez

Annex----“Històries del facebook !!!!” 1.- Incidència per enregistrar-se . (25-04-09). Al llegir l’enunciat de la PAC i veure que teníem que interactuar en la plataforma del Facebook vaig tenir unes sensacions contrariades. Per un costat entusiasme per veure com funcionava aquest sistema del qual tant es parlava i per una altre intranquil·litat per què era el meu primer contacte i em trobaria una mica perdut en aquest medi. Vaig connectar-me a la pàgina web en qüestió i em vaig enregistrar, bé, millor dit ho vaig intentar, ja que contínuament sortia una finestra dient-me que el nom no el podia utilitzar. Vaig intentar fins a quatre vegades més amb diferents noms de fills, cosins, germans i sempre obtenia la mateixa resposta, no era possible enregistrar-se. Al final vaig demanar ajuda al meu fill gran, que ell està molt més avesat en aquesta interfície i no sé com va treure una llista de noms amb els quals es podia accedir. Vaig agafar el primer, Olaf. La veritat és que no encaixava massa amb mi, ja que els meus origens són del sud de la península, però no volia perdre més temps. Una vegada fet, al final, vaig entrar per primera vegada i vaig veure que hi havia un maremàgnum de comentaris deslligats uns dels altres, idees, suggeriments, impressions, etc… i amb interessos tan diferents que vaig llegir uns quants i vaig pensar que continuava demà. PD: El que m’ha sorprès molt és que en l’apartat del més destacat sortia en primer lloc, l’Olaf acompanyat per una de les dades de la meva identitat oculta, que per cert va posar el meu fill, solter. Suposo que en la valoració d’aquest sistema el posar solter té un valor afegit ? 2.- Vocabulari específic. (26-04-09). Llegeixo la resta de comentaris i em vaig situant, veig com hi han companys que interactuen amb els missatges que hi posen i que parlen: “T’escrit en el muro”, “ He fet aquest quiz”, etc… Total un vocabulari que per mi era poc entenedor i jo que pensava que ja estava més ubicat, em vaig tornar a desquadrar de nou. Vaig clicar tot el que es podia clicar i vaig anant investigant. P.D.: Podeu pensar i per què no va demanar ajuda al fill ? Doncs per orgull i tossudesa per voler saber sense necessitat de la seva participació. Però, he de reconèixer que al final vaig sucumbir i ell em va anar explicant aquells termes que no arribava a entendre. 3.- SOS, no sé navegar ! (27-04-09). Vaig començar aquest dia amb molta embranzida i ganes de comunicar-me amb el màxim de companys/es encara que fos de coses trivials. Quan vaig fer el primer missatge no sabia a on havia anat si al mur de la persona en qüestió, o bé, a un altre lloc. Vaig veure que en un principi estava allà on volia i la resta va ser bufar i fer ampolles.

5


TECNOLOGIES SOCIALS DE LA COMUNICACIÓ. Consultor : David Casulleras Femenia.

PAC_3. Aula 1 Francesc Martínez Martínez

4.- Amics ?, però una forta interrelació col·lectiva sí. (28-04-09). El fenomen dels amics no sé si és una situació normal dintre d’aquest context, o bé, per les nostres circumstàncies especials es donava en onades massives. El cas és que de un dia per un altre creixien exponencialment (no és per aparentar- “El jueves”). El que estava clar és que el criteri d’ignorar, jo com a mínim no l’he utilitzat, ja que simplement veient el segon cognom em semblava tenir informació suficient i em donava la suficient confiança com per incorporar-lo sense més. A la vegada tenies la sensació de pertànyer al mateix grup,col·lectiu,comunitat, la qual cosa encara que no ens coneixíem experimentaves nexes d’unió i d’afinitat amb tots i cada un d’ells. Per ésser més gràfic, és molt semblant a l’experiència que molts hem viscut quan sortim a l’estranger i veus un cotxe amb una enganxina de Catalunya. 5.- Microfacebook dintre del macrofacebook. (29-04-09). Amb aquesta quantitat d’amics de la mateixa procedència interactuant entre nosaltres i augmentant considerablement, et donaves compte que s’estava formant un microsistema dintre d’aquest macrosistema que era el facebook. Microsistema que en general compleix amb els paràmetres que estan establerts en el macro, però jo diria que per efecte, o bé, defecte amb un caire i dinàmica diferent degut a la particularitat específica d’aquest subgrup que formem. Així, comencen a formar-se grup com : “ Des de que estudio a la UOC no tinc vida social”, “Reflexions sobre la PAC-3”, etc... 6.- Les identitats. (02-05-09). Les identitats fictícies en un principi són objecte de desconfiança i a la vegada de curiositat. Hi han que posen dibuixos, altres paisatges, altres imatges suggerents, esportistes ( com jo amb Pau Gassol en “els Lakers”) i fins i tot els més agosarats que posen la seva fotografia. Aquesta desconfiança inicial que en un principi et manté alerta es transforma en seguretat al poc temps i tranquil·litat, la cosa fa que les interrelacions es facin de forma oberta i sincera com es desenvoluparien en qualsevol escenari real. Així, els comentaris del grup “ Des de que estudio a la UOC no tinc vida social”, va derinar en un diàleg asincrònic reflexionant entre les diferències entre les relacions en espais virtuals i reals . 7.- El facebook i la manca de temps són incompatible!!(03-05-09). S’ha de comentar que la manca de temps dificulta el desenvolupament normal i la interrelació en aquest mitjà, ja que només llegir la pàgina inicial necessites un temps considerable que s’ha de sumar amb els esdeveniments, grups, etc... La qual cosa fa que poc a poc facis ullades intermitents i algun comentari en molts casos amb el seguiment en dies posteriors. 8.- Els diferents espais restrictius d’estructuració del facebook. (0505-09) Dintre de la teva pàgina d’aquesta interfície et trobes una estructuració d’espais diferents, que cada un d’ells compleix una funció determinada dintre de les diferents relacions socials existents. Així, hi ha un espai més general (fòrum) amb

6


TECNOLOGIES SOCIALS DE LA COMUNICACIÓ. Consultor : David Casulleras Femenia.

PAC_3. Aula 1 Francesc Martínez Martínez

possibilitats de grups i altres (accessibilitat per amics) i per últim d’aquí passes a l’espai del teu perfil ( amics només amb la possibilitat de tenir contactes personals per mitjà d’un correo-safata d’entrada). Conclusions. Per concloure s’ha de dir que aquest espai interactiu que en un principi té la funció clara de comunicació, de coneixença, de diversió, de compartir i de relació entre els diferents participants d’aquest foro. És un mitjà més entre altres amb la peculiaritat de que en aparença disposes d’un espai personal “privat” amb més possibilitats que en altres(messengers, xats, etc ), ja que incorpora la facilitat d’organitzar i estructurar aquest espai al teu gust per mitjà dels diferents sistemes multimedia combinats que tens a la disposició.

7


Psicologia- Facebook