Relacions laborals
un horari més intensiu. Per no haver-la de deixar tant aviat al matí i poder-nos-ho combinar amb la meva parella, jo faig jornada partida i treballo matí i tarda. Suposo que com la majoria de gent, entre setmana es va de bòlit, i el cap de setmana mires d’agafar-t’ho amb calma i gaudir-ne al màxim”.
Les relacions amb les persones que treballo són bones: “Ja fa anys que treballem junts i com que són moltes les hores que compartim, t’arribes a conèixer força i ens adaptem prou bé els uns als altres”. No ha tingut mai cap problema ni ha patit cap comentari masclista per part dels seus companys de feina: “Tots som joves i, per sort, a la meva generació, això està molt més superat. Dels propietaris forestals amb els que tracto per la feina, tot i que la majoria són homes, en general tampoc he sentit cap comentari masclista. Una vegada en una jornada forestal, hi havia un senyor que m’anava dient: ‘Nena, tu ves agafant anotacions, eh! i llavors ja m’ho ensenyaràs’. En aquella jornada jo era l’única noia jove que hi havia, però hi havia també altres nois, però, és clar, això només m’ho deia a mi. Ho vaig trobar graciós”.
El futur De moment, el futur immediat el veu molt centrat en la seva filla que ha tingut fa poc. “La qüestió principal serà poder conciliar la vida laboral i la familiar tan bé com es pugui i continuar treballant i participant en els nous projectes que vagin sortint a la feina”.
“Has de procurar fer la feina el
La Roser no creu que hagi tingut més dificultats que un home pel fet de ser dona: “He hagut d’estudiar molt, com tots els altres que han fet la mateixa carrera, i he anat agafant experiència i aprenent molt a mesura d’anar treballant. Crec que el que has de fer és no tancar-te mai, interessar-te per les coses i anar-te actualitzant tant com puguis”.
màxim de ben feta possible i estar segura del que fas. Crec que si tu ets la primera en no tenir prejudicis i treballes bé, la gent, en general, no té en compte si ets un home o una dona.
A la seva feina no creu que hi hagi diferències de sou pel fet de ser home o dona: “Tampoc no ho puc comparar perquè cadascú té una responsabilitat diferent i jo en tinc una de concreta”.
La meva experiència ... «D’entrada vull dir que, així com la majoria de propietaris forestals, silvicultors, rematants,
No he patit mai cap comentari masclista
són homes, hi ha moltes dones que han estudi-
per part del meus companys de feina, tots
at la carrera d’enginyeria forestal i que exercei-
som joves i, per sort, a la meva generació,
xen aquesta professió. De totes maneres, el
això està molt més superat
que els diria a les dones que volen fer aquesta feina és, en primer lloc i el més important, que
Vida personal i laboral
elles no se sentin diferents pel fet de ser dona.
La Roser comenta que conciliar la vida laboral i familiar no és gens fàcil. No fa gaire que ha començat a treballar, després de la baixa de maternitat, i no té gaire temps per gaudir de la seva filla tal com li agradaria: “Seria ideal poder fer
feta possible i estar segura del que fas. Crec
Has de procurar fer la feina al màxim de ben que si tu ets la primera en no tenir prejudicis i treballes bé, la gent, en general, no té en compte si ets un home o una dona».
Treballar al bosc·· 2006/2007 69