Issuu on Google+


xafardeigs NÚM 7 Curs 2009-10 Comitè de redacció: Alícia Alcaraz Juan Martínez Isabel Moreno

Disseny de portada Fran Navarro Juan Martínez

Col·laboracions: Alumnat de 4t A Alumnat de 4t PDC David Abellán, 1r Batx Humanístic Alícia Alcaraz Loli Alcodori Toni Andrés, 3r C Sandra Fernández, 2n Batx Humanístic Cristina García, 4t C Fernando Gómez, 1r Batx Humanístic Manel Guzmán, 1r Batx Humanístic Adrián Hortelano, 1r Batx Humanístic Pepa López Lidia Martí, 2n Batx Humanístic Juan Martínez Begoña Navarro, 2n Batx Humanístic Ester Navarro, 1r Batx Humanístic David Navarro Fran Navarro Miquel Pallardó, 3r C Montse Parra, 2n Batx Ciències Lydia Pérez, 3r C Beatriz Rincón, 4t PDC Ángel Ruiz Daniela Saldaña, 1r Batx Humanístic Iris Sanz, 4t C Lidia Solbes, 4t C Anna Tàrrega, 1r Batx Humanístic Tara Tendero, 1r Batx Humanístic Carmen Tomé Alexandra Vargas, 1r Batx Humanístic

Material gràfic Arxiu del centre Alícia Alcaraz Pepa López Juan Martínez David Navarro Goyi Núñez Carmen Tomé

SUMARI Les TICS al nostre institut 2 Inconsciència i noves tecnologies 3 Despedida 4 Centenario del nacimiento de Miguel Hernández 5 Club de lectura: Isidre Crespo parla de Fuster 6 Isidre Crespo, Mestre de mestres 7 Dia contra la violència de gènere 8 Centre de natura El Teularet 8 La veleta y el anemómetro 9 L‟alumnat ajudant, una nova organització 10 Un viaje, mil experiencias 11 Diàleg amb els lectors joves 12 Has de ser forta 12 Entrevista amb Maria Barbal 14 El dia del llibre 15 El huerto escolar 16 Des nouvelles francaises 18 Let‟s get personal: Aurora and Fiona 20 Survey at the departure hall 21 Club de lectura: La Princesa de hielo 22 Activitats extraescolars 23 La falla 26 Análisis de los objetivos de la tecnología… 27 Una introducción al AICLE… 29 Premio para Iván Agraz 31 El Peplum como instrumento educativo 32 _______________________________________________ Amb aquesta setena entrega de la nostra revista Xafardeigs, que es fa gràcies a la col·laboració d‟alumnes, professorat, AMPA i Ajuntament d‟Alaquàs, continuem la tradició, i donem un salt cap al futur. La portada vol reflectir l‟aposta per les noves tecnologies que es fa des del centre: pàgina web de l‟institut, blogs de diferents departaments..., una nova realitat que comencem a veure amb normalitat en el nostre treball diari. Perquè internet no és tan sols una forma de comunicació amb les amistats, és una ferramenta imprescindible en el procés d‟ensenyament-aprenentatge. Des d‟aquestes pàgines, us convidem a llegir, a informarvos i fer crítica constructiva del treball realitzat. Esperem que l'any vinent us animeu a escriure-hi més encara, aprofitant l'avinentesa del 10é aniversari del nostre centre. Els nostres millors desitjos per acabar el curs amb èxit i gaudir de les esperades vacances. 1


Bloc de l'hort escolar: http://huertocampoamor.blogspot.com/ Bloc del grup de treball per a construir un bloc: http://gtcampoamor.blogspot.com Wiki de l'hort: http://sites.google.com/site/huertocampoamor/ Web de l’IES: http://iesclaracampoamor.edu.gva.es/moodle/

Les TIC al nostre institut És clar que la introducció d‟ Internet en les nostres llars ha suposat una veritable revolució en la manera de fer les coses: comunicar-se amb amics, realitzar una transferència bancària o realitzar la compra en el supermercat. A l‟escola no ha sigut menys revolucionària l‟aportació d‟Internet i de les TIC. Cada vegada més sovint s‟escolten termes com pissarra digital, bloc, wiki, xat, fòrum, recurs digital, aula virtual, videoconferència, videotutorial..etc.

La web del centre, que encara es troba en construcció, vol ser el suport de tota la informació d‟interès per a la comunitat educativa, i alhora, un espai per a la formació de docents, alumnes, pares i mares. L‟eina „Aula Virtual‟, implementada en la plataforma moodle, servirà com a recolzament de la docència presencial, de manera que el procés d‟ensenyament-aprenentatge no s‟acabe al migdia tot coincidint amb la finalització de les classes. L‟alumnat podrà repassar o consultar continguts educatius, comunicar-se amb el professor o amb els seus companys i plantejar dubtes dins del marc dels fòrums de cada assignatura.

Tots estos termes han arribat amb la introducció de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) en la docència, com a suport. L‟ IES Clara Campoamor ha fet de l‟aplicació de les TIC a la docència una de les seues prioritats, tot considerant els beneficis que aquesta revolució comporta per a docents i alumnes, i valorant la importància que les TIC tindran al llarg de la vida personal i professional dels nostres estudiants. Volem preparar-los per a treballar i conviure en l‟anomenada Societat del Coneixement , i per això en la nostra tasca de professors fem servir totes les eines que ens ofereix la xarxa.

En definitiva tindrem la possibilitat de „trencar els murs‟ de l‟aula, disposant d‟eines que ens faciliten l‟aprenentatge sense limitacions de temps ni espais. També per a nosaltres, els professors, aquesta revolució comporta un repte important: ens hem hagut de formar i preparar per a adaptar-nos al procés. Hem aconseguit una major implicació per part del nostre alumnat, que se sent més protagonista del procés d‟ensenyament i al qual s‟ha dotat d‟ un paper molt més actiu, ja no sols com a receptor de coneixements, sinó també com a constructor. Malgrat tot, cal recordar sempre que l‟arma més important del coneixement s‟anomena voluntat, però amb l‟ajuda de totes aquestes eines podrem canviar la frase d‟Andreas Schleicher (Coordinador de l'Informe Pisa de la OCDE): Tenim alumnes del segle XXI, amb professors del segle XX, en escoles del segle XIX. Fran Navarro.

Al nostre IES pots trobar des de blocs, o wikis a bancs de recursos digitals o portals webs de centre o de departaments. A tall d‟exemple, tenim: Bloc del departament de llengües: http://wwwtotapedrafaparet.blogspot.com/ i la wiki de literatura de 2n de batxillerat https://campoamor.wikispaces.com/00.+INTROD UCCI%C3%93 . Bloc del departament de ciències: La paciència és la mare de la ciència: http://cccampoamor.blogspot.com/ Bloc del departament de tecnologia http://tecnocampoamor.blogspot.com/ http://sites.google.com/site/tecnocampoamor/ Bloc del departament d'humanitats: Humà i clar http://humaniclar.blogspot.com/ 2


pot ser llegit en Xina. Si diverses maripilis es diuen panoli per Internet la cosa pot estendre's com una taca d'oli, implicant famílies i amics. No es poden imaginar com és de frustrant, i de patètic, que el director, el cap d'estudis, els tutors, el psicòleg del centre, policia i la fiscalia de menors dediquen dies sencers a solucionar el problema generat perquè una xiqueta de 12 anys li ha dit a una altra que una tercera és una meuca perquè ha mirat malament el nuvi d'una quarta, tot això àmpliament reproduït per les xarxes socials. I ací entra un altre factor agreujant.

Parla el Dire INCONSCIÈNCIA I NOVES TECNOLOGIES El segle XXI ha suposat una eclosió de noves tecnologies: mòbils, Internet, blocs, comunitats, pissarres digitals, etc. Se suposa, almenys així ens ho venen, que açò ha suposat una revolució, una gran revolució. Sens dubte ho és, l'accés a la informació és tan gran, que moltes vegades s'arriba a l'empatx, i es perd més temps buscant el que és pertinent, que si es consultara l‟Enciclopèdia Espasa i es copiara a mà. Els mòbils, són ferramentes dignes de James Bond, amb capacitat per a cridar des de qualsevol punt a qualsevol persona, poden fer fotos, gravar, i transmetre esta informació amb rapidesa. En el Congo, persones alienes al centre, es poden assabentar abans del que passa en una classe que el professor que està en l'aula del costat. Ens oblidem que estem davant d'utensilis, en aparença simples i útils, però que, com qualsevol ferramenta, són importants, no per si mateixes sinó per l'ús que se‟n fa. Un ganivet serveix per a trinxar la carn, tallar verdures o per a llescar bescolls. I ací comença el problema.

En l'escola, i a casa, hi ha un discurs més o menys políticament correcte: respecte, educació, etc. No obstant això, hi ha una sèrie de normes ocultes i assumides per part de l'adolescència que pareixien superades en el segle XIX, però el que subjau és concloure, i el més prompte possible, les diferències per la via violenta, com en el llunyà oest, “quedem en el carrer i ens peguem”. D'on han tret esta forma de solucionar les seues diferències alguns adolescents actuals? D'on tanta crueltat cap al diferent? Podríem dir que açò ha passat sempre, seria veritat i al mateix temps una ximpleria. Sempre ha passat, però se suposa que en els últims anys la societat s'ha tornat més tolerant, o no? Quan succeeix algun acte violent, el corol·lari sol ser demanar més sang, perquè tot s'arregla amb una bona execució pública, però ningú es planteja intentar solucionar l'origen dels problemes. Agreujats pels mitjans de comunicació que, durant uns dies es dediquen a mostrar a persones rabiant de dolor, histèriques i després, fins a la pròxima, que el dolor alié, en viu i en directe aconsegueix altes audiències, però és necessària sang fresca. En el fons, demanant-li mà dura als governants estem davant d'un evident abandonament de funcions, pensant que el papà estat ha d'ocupar-se d'assumptes que pertanyen a l'àmbit privat, o si es prefereix a l'esfera de la llibertat individual. No hi ha eixides màgiques, perquè estes ferramentes, útils i imprescindibles, s'han d'utilitzar, sens dubte. Però se les ha de veure com el que són, capaces de facilitar el millor i el pitjor, per tant s'han de seguir unes normes bàsiques, conegudes per tots, d'altra banda: no portar els mòbils a l'institut, controlar amb qui es comuniquen els nostres fills, limitar el temps dedicat a usar pantalles, etc. El més important sens dubte, és que els problemes s'han d'analitzar i solucionar de manera col·lectiva perquè la norma, tan imposada en política, de tirar-li la culpa al veí, està molt bé, tranquil·litza consciències, però és inútil

Sensats assessors de sensats ministres, omplin tones de paper dient el que l‟alumnat ha d'aprendre, fins el punt que necessitaria 48 hores diàries d'escola, i quan arriba el moment de les noves tecnologies el discurs s'engola i es maximitza: “La importància de les noves tecnologies”. Tant, que a vegades ens oblidem d'allò més bàsic. Una gran intel·lectual, la meua filla als 13 anys, a l'hora de menjar, davant d'una discussió familiar sobre l'ús d'ordinadors en l'educació, va soltar: “Algú s'ha plantejat si és sa estar 12 hores cara una pantalla?” Perquè si sumem l'escola, amb els seus ordinadors, televisors, pantalles digitals; a casa, consoles, més televisions, més ordinadors, mòbils, la xifra que pot eixir és elevada. Ens oblidem de l'educació, de l'aprenentatge per a la vida, per a enfrontar-se als seus problemes, i les noves tecnologies, en alguns casos suposen un destorb greu més que una ajuda. Mentres els pares estem a casa els nostres fills xategen i intercanvien informació, amb els amics. Quelcom molt raonable. Però, estan preparats per a assumir el que açò suposa? Perquè les seues conversacions, automàticament queden registrades per escrit i amb la possibilitat de ser vistes per milions de persones. Un “maripili és panoli”

3


el Día de la Dona, Navidad o Fallas para mí han sido todo un éxito, pero todo esto conlleva tiempo, horas de reuniones y tomar decisiones democráticamente. Desde el curso pasado a este AMPA le surgió la idea de formar una asociación de todas las AMPAS del pueblo de Alaquàs. Como casi todo lo que hemos intentado, la respuesta fue un éxito y el resultado ha pasado a llamarse INTERAMPAS.

Despedida Queridos Socios: Como cada año el AMPA del I.E.S. Clara Campoamor tiene la oportunidad de dirigirse a vosotros con unas palabras a través de esta revista. Este año recae en mí toda la responsabilidad. Este curso me despido de vosotros como presidenta ya que no me quedan hijos en el centro para poder continuar con esta labor. Parece que fue ayer cuando empezamos pero ya hemos cumplido seis años. Por la Junta Directiva han pasado diferentes personas con las que he trabajado codo con codo para que todo funcionara, y aunque se han cometido errores también hemos aprendido de ellos. Cuatro miembros de la Junta se marchan como yo y la asociación corre un gran peligro. Siete son los componentes que se quedan y aunque estén muy preparados y con muchas ganas de continuar necesitamos que vosotros que estáis preocupados por la educación de vuestros hijos os involucréis y entréis a ser parte de esta Junta. Este centro, como otros, tiene deficiencias y el AMPA ha aportado partidas económicas para que nuestros hijos disfruten de mejores condiciones.

Todas estas cosas no surgen de la nada, y necesitamos gente para continuar y aportar nuevas ideas. El trabajo de seis años no puede acabar aquí porque cinco personas nos tengamos que marchar. Todo lo contrario tenemos el convencimiento de que esto solo es el comienzo y que estaréis ahí para seguir. Si me pidierais un resumen de todas las vivencias sería difícil pero os tengo que confesar que ha merecido la pena. Aquí vais a encontraros con gente entusiasta y sin daros cuenta se creará una amistad. Esto os lo cuento como lo siento y como lo he vivido yo. Ha merecido la pena porque he conocido muchos alumnos agradecidos, padres luchadores, profesores entregados a su profesión pero sobretodo compañeros con los que siempre quedará una gran amistad. Un cordial saludo La presidenta, Loli Alcodori

Por poneros un ejemplo os citaría material para el departamento de educación física o diccionarios de castellano, valenciano e idiomas para cada aula. La venta de libros es una gran labor y este curso se ha hecho a precio de coste para que la economía de cada casa no se viera afectada. La participación en el centro a la hora de actividades como pueden ser el Club de la Lectura, 4


CENTENARIO DEL NACIMIENTO DE MIGUEL HERNÁNDEZ

trabas y amenazas de la Junta Directiva, imposibilidad de editarla en el centro... Pero la revista nació. Y en portada aparecía Miguel Hernández, reivindicado como "Poeta del pueblo".

Durante este año se van a celebrar multitud de actividades en conmemoración del centenario del nacimiento del poeta alicantino.

El artículo en el interior refería algunos datos biográficos y reproducía varios de sus poemas: Elegía a Ramón Sigé, Canción última, Umbrío por la pena.

Nacido en Orihuela, Miguel Hernández murió en la cárcel, tras serle conmutada la pena de muerte tras la Guerra Civil. Su delito: escribir poemas y leerlos en el frente republicano durante la guerra. La Fundación que lleva su nombre quiere que se anule el juicio sumarísimo a que fue sometido, y la condena, como forma última de reparación de la infamia cometida con el llamado "Poeta del Pueblo". Joan Manuel Serrat ha vuelto a poner música a poemas de Miguel Hernández tras aquel primer disco editado hace 30 años.

Reproducción de la portada de 1976

Hoy, en el centenario de su muerte, Miguel Hernández está más vivo y presente que nunca entre nosotros.

Retrato realizado por Buero Vallejo

En 1976, recién muerto Franco, y sin que hubiera llegado aún la democracia, ni siquiera la transición, un grupo de alumnos del instituto de bachillerato de Torrent se propuso editar una revista. No fue fácil: miedo a qué decir y cómo, poca colaboración de profesores y alumnado,

Juan Martínez, alumno del Instituto de Torrent en 1976

5


de batxillerat i després Isidre Crespo ens feia una reflexió sobre aquest treball. Va quedar impactat en veure com uns alumnes van associar una cançó a un aforisme mitjançant imatges.

CLUB DE LECTURA: Isidre Crespo parla de Joan Fuster

Després, ens va llegir un parell dels seus aforismes favorits.

El passat febrer de l‟alumnat del IES Clara Campoamor va poder gaudir de la presencia d‟Isidre Crespo a la biblioteca del centre. Aquest va fer una entrada molt especial, ja que la primera impressió que ens va donar va ser que pareixia un home molt jove perquè va guanyar la nostra confiança des del principi amb la seua bonhomia. Isidre es va traslladar a València quan tenia 30 anys, i molt prompte va aprendre la nostra llengua fins al punt de convertir-se en professor de valencià i en coordinador del professorat de valencià a la Conselleria d‟educació.

Va conèixer en persona al propi Joan Fuster i això va aconseguir que s‟interessara més per ell. Una de les qüestions va ser què diferenciava aquest llibre d‟un altre d‟aforismes, la seua resposta va ser clara: el que diferenciava aquest llibre era que ell havia seleccionat aforismes inèdits.

Una de les preguntes que més es va escoltar en aquesta xerrada va ser el perquè d‟aquest llibre d‟aforismes, i quan va sorgir el seu interès per aquest personatge. Aquest va dir que sempre li havia interessat la figura de Joan Fuster i per aquest motiu va fer una compilació dels aforismes més importants i que ell considerava imprescindibles.

A la fi, Isidre es va acomiadar de nosaltres no sense abans signar els nostres llibres La vesprada va arrodonir-se amb el berenar a base de les pastes que l‟AMPA ens va deixar preparades, boníssimes. Lidia Martí i Begoña Navarro 2n BATX., Humanitats.

Mentre avançava el col·loqui, anàvem veient els nostres aforismes visuals fets pels grups de segon 6


-Hi ha algun aspecte de Fuster amb el qual no estigues d’acord? En tot estic d‟acord i en tot estic en contra perquè jo sóc Isidre Crespo i no Joan Fuster, a més el pensament de l‟home és canviant, som de pensament ondulant. Jo mai em deixe portar per allò que va pensar ell sinó pel que pense jo ara.

Entrevista a Isidre Crespo, mestre de mestres Dimecres 17 de Febrer es va organitzar un club de lectura per a comentar el llibre Aforismes de Joan Fuster i contàrem amb la presència del seu autor, Isidre Crespo. Ell va explicar un poc les seues motivacions a l‟hora d‟escriure el llibre i les seues experiències.

“Les reflexions de Fuster partien d‟anècdotes que motivaven l‟elaboració dels seus aforismes” “La música era una de les passions de Fuster entre moltes altres” “La primera vegada que vaig parlar de Fuster vaig utilitzar la música de Listz” “Fuster va pintar un quadre per a regal de bodes a Vidal i es va exposar al MUVIM” “En la correspondència a Joan Fuster li anomenaven Juanito” “A mi em semblava interessant els aforismes encara que als llibres de text no s‟inclouen” “L‟home sempre és igual, sempre pensa igual, la dona és com la cançó : LA DONNA INMOVILE , sempre és canviant” “Fuster va estar uns anys sense parlar-se amb son pare , perquè aquest li obligava a anar en contra de les seues ideologies ( anar a l‟església) “

Després va respondre a algunes de les preguntes dels alumnes i professors. -

-

-

-

Com vas publicar el teu primer llibre? En realitat va ser molt fàcil, vaig anar a l‟editorial Bromera i vaig dir que volia publicar un llibre d‟Aforismes de Joan Fuster, em van passar amb el director, li agradà perquè introduïa certes novetats com la d‟extraure per mi mateix aforismes d‟ altres textos de Fuster i així començà tot. Per què l’aforisme del dit i l’ungla crida l’atenció a pesar de semblar absurd? Per això mateix perquè és absurd i a més perquè presenta com a misteriós allò que no ho és. Què et sembla que Fuster tinga un to masclista en alguns dels seus escrits? Pense, que si Fuster no fora masclista no seria del seu temps però no sol predominar el tema “dona” en els seus escrits. Mai has intentat fer els teus propis aforismes? Si, de fet en tinc dos en ment ara i te‟ls regale: “ La llibertat, aquesta senyoreta tan fàcilment difícil” i “ El meu pare sempre estava en guerra però va morir en pau”.

Montse Parra (2n bac), Begoña Navarro, Lidia Martí(2n bah)

7


Dia contra la violència de gènere

Centre de natura “EL TEULARET”

El 27 de novembre els alumnes de 3r C han gaudit d‟unes activitats didàctiques, relacionades amb el Dia contra la violència de gènere, organitzades pels alumnes de 4t . Ens posaren tres vídeos sobre el tema. El primer, fet per ells ,sobre un cas de maltractament de gènere. Després, un altre realitzat pel ministeri d‟igualtat que presentava tres punts de vista: el primer per part de l‟agressor , el segon per part de la víctima , el tercer per part del xiquets i xiquetes que molt sovint esdevenen prou afectats.

L'alumnat de Biologia de 4t d'ESO i de Ciències de la Natura de 2n d'ESO vam anar els dies 30 i 31 de març al centre de natura "EL TEULARET", situat en la Serra d' Enguera. Allí treballàrem els següents continguts: l' energia eòlica, l' energia solar, l' agricultura i la ramaderia ecològiques, les plantes de compostatge, el reciclatge i reutilització de les nostres deixalles, l‟ús racional de l‟aigua i l' ecosistema del Teularet. Tots treballàrem els mateixos continguts, però adequats a cada nivell. A l‟alumnat de quart ens agradaren sobre tot els animals que hi havia en la granja i un joc que férem sobre el comerç just. Va ser molt divertit. Després de sopar el dia 30 també s‟ho passàrem molt bé en un joc de proves que férem tots junts pel centre de natura amb llanternes. Al dia següent s'alçàrem prompte per a fer senderisme i conèixer el nostre bosc mediterrani, vam caminar uns 13 km. Després de tot això anàrem a dinar i férem camí cap a Alaquàs.

L´‟últim vídeo, antic, en blanc i negre, reflexant altra època: l‟home ve a casa bufat, la dona innocent li prepara el menjar, quan la dona seu li lleva la cadira, ell riu i la dona, a penes també; després comença a perseguir-la hi ha una finestra i la gent ho veu i es riu fins que l‟home l‟enxampa i li comença a pegar una pallissa. La gent de la finestra s‟inquieta fins que l‟home mata la dona i la gent se n‟ix . Després realitzàrem una mena de debat on intercanviàrem preguntes de comprensió i marxaren a una altra classe.

Lidia Solbes, Cristina García i Iris Sanz, 4t C

Aquestes activitats fan reflexionar un poc sobre el que passa dia a dia a moltes persones maltractades per les seues parelles. Miquel Pallardó, 3r C

8


LA VELETA Y EL ANEMÓMETRO Como continuación en las actividades que el grupo de cuarto de PDC está realizando en el huerto y dentro de la parte dedicada a la meteorología que se está trabajando en ciencias de la naturaleza, se propuso al alumnado la realización de un trabajo de búsqueda de información sobre qué es y cómo funciona una veleta y un anemómetro. El objetivo final de la actividad consistía en que, utilizando la información obtenida, realizaran el diseño propio de uno de estos aparatos, poniendo como única condición el que utilizaran en su fabricación material de fácil adquisición y bajo coste. Todos los alumnos se pusieron manos a la obra con diseños de lo más originales. Realizaron aparatos muy curiosos como la “veleta jaula” de Alex, muy decorativos como el de la “veleta luna” de Ainoa o la “veleta de corazones” de Andrea, y otros algo más complejos como el “anemómetro de cucharas” de Pablo. Los trabajos fueron expuestos uno por uno en clase, donde entre todos, discutieron los problemas y/o los olvidos importantes cometidos en su diseño. Tras las críticas constructivas los alumnos reescribieron los trabajos, y algunos incluso se atrevieron a construirlos y probarlos en el patio del instituto. A continuación se muestra alguno de estos trabajos.

De todos los elementos, el aire es el más inaprensible y el más espiritual. Entre los pensadores griegos del siglo VI A.c., Anaxímenes de Mileto fue quién más estudió el tema del aire. Desarrolló el antiguo concepto de que la respiración es el espíritu de la vida, pensando que el aire es el elemento fundamental de la tierra. Lo mismo que el alma, que es aire, mantiene unido al cuerpo, el viento y el aire envuelven el mundo entero. El resto de los elementos, afirmaba Anaxímenes, provienen del aire densificado o enrarecido. Sin embargo, en el siglo XVII, científicos como el francés Pascal y el italiano Torricelli descubrieron cómo medir la presión del aire, convirtiendo el elemento espiritual y fundamental del filósofo griego en tangible. Un siglo después, los químicos descubrieron que el aire es una mezcla de gases, e identificaron el nitrógeno y el oxígeno como sus elementos principales. Un anemómetro es un instrumento que sirve para medir la velocidad, dirección y fuerza del viento. Puede ser de rueda de paletas, que consiste en un rodete con álabes oblicuos, o bien el denominado de Robinson, que consta de cuatro cazoletas de forma de hemisferio fijados a cuatro brazos radiales. Al soplar el viento hace girar la rueda de paletas o el eje de la rueda de paletas con velocidad proporcional a la del viento. Este movimiento se transmite a algún mecanismo capaz de indicar esta velocidad sobre una escala graduada. Beatriz Rincón Vázquez (4º ESO PDC) 9


-Valors de l’alumnat ajudant • Confidencialitat

L’alumnat ajudant, una nova organització Com sabreu al nostre institut hi ha un grup de mediació, en aquest grup tractem conflictes entre alumne . Així doncs, aquest curs, com a novetat hem posat en marxa un projecte anomenat ``L’alumne ajudant’’. -Què és i què no és l‟alumne ajudant? Són alumnes que gaudeixen de la confiança dels seus companys/es i que estan pendents de recolzar els que es troben malament, que tenen dificultats d‟integració al seu grup, l‟alumnat de nova incorporació...etc. Però l‟alumne ajudant no fa el paper de bocamolla o d‟arreglaparròquies sinó que es tracta d‟una persona responsable, amb ganes d‟ajudar que inspira confiança . Com per exemple en el cas d‟un alumne o alumna nova, d‟altre país, amb dificultats amb l‟idioma o amb costums diferents que fan difícil la seua incorporació, en aquest moment l‟alumne ajudant té el deure de fer-li costat i ajudar perquè progressivament la resta d‟alumnes li faciliten la seua adaptació..

Compromís

Respecte

Solidaritat

Una vegada sabut el que és un alumne ajudant podem veure com es preparen en un curset oferit per l‟equip de mediació . -L’elecció dels alumnes ajudants S‟ha realitzat en els grups de 1r i 2n d‟ESO mitjançant una dinàmica de grup:  Informació sobre el programa  Determinació de les qualitats de l‟alumnat ajudant  Proposta de candidats La participació en el programa és voluntària.

Situacions en què intervé l’alumnat ajudant: • Problemes d‟integració en el grup, aïllament, rebuig… (com en el cas anterior) •

Enfrontaments: insults, agressions entre companys/es.

Malentesos i rumors.

Xicotetes extorsions.

Absentisme.

Mal comportament, divisions en el grup.

xicotetes Com s’han format ? En assistir a un curset oferit per l‟equip de mediació que es dividia en 6 mòduls vam aprendre tot el necessari per ser uns bons alumnes ajudants. El curset realitzat a l‟alberg de Tarihuela durant dos dies i una nit . Cada mòdul es representava un dels molts tipus de conflictes que els poden sorgir .

Col·laboració amb el tutor/a en algunes situacions conflictives

Una vegada formats hauran de reunir-se una vegada al mes per a estudiar les tasques ,els conflictes que els van arribant.

-Característiques i funcions d’un alumne ajudant:

També cal agrair a l‟equip directiu del nostre IES , a l‟Ajuntament d‟Alaquàs; en especial a José Ángel representant de la regiduria de joventut i a tot el cos de mediació ja que sense totes aquestes persones no haguera estat possible esta activitat. Gràcies! Miquel Pallardó, 3r C

-Escoltar - Informar -Animar - Difondre -Acompanyar - Mediar informalment -Estar disposat a ajudar - Derivar -Acollir - Participar. -Detectar 10


“UN VIAJE, MIL EXPERIENCIAS”

Después de la cena hicimos una actividad de animación para conocernos con la gente de Madrid.

Todo empezó a principio de curso, en septiembre, cuando se hizo una reunión para incorporar el alumnado al Programa de Diversificación Curricular (clase de 4º ESO PDC). Esta clase tiene un planteamiento de aprendizaje diferente y está enfocada para la gente que tiene dificultades en el aprendizaje o no quiere continuar estudiando, pero sí intentar obtener el graduado escolar. Los nuevos alumnos de PDC venían de diferentes clases: repetidores de 4º, 3º de compensatoria y 3º ESO. Esa reunión fue para informar como iban a ir las cosas en esa clase. Otro de los puntos que se trataron en la reunión fue la de una excursión a Umbralejo. Uno de los objetivos de esa excursión es la colaboración en el proceso educativo del alumnado para que aprecien la riqueza y variedad del patrimonio natural, social y cultural, respetando su pluralidad. Y el más importante de todos: la convivencia, no solo con los del otro instituto sino con los de nuestra clase, ya que veníamos de diferentes cursos (como hemos dicho anteriormente) y la mayoría no nos conocíamos. Pepa, nuestra tutora, nos dijo que ese proyecto había salido bastante bien en los cursos anteriores y que esta excursión había hecho de ellos una piña en clase. El viaje se nos hizo más largo de lo que esperábamos; cuando llegamos creíamos que ya estaría allí el otro grupo de alumnos con los que compartiríamos la semana (alumnado de Madrid), pero fuimos los primeros en llegar y nos hicieron esperar en una sala contigua al comedor. Luego nos dejaron pasear por el pueblo mientras los del otro instituto llegaban. Las casas estaban muy bien y el paisaje daba gusto observarlo. Allí el clima era mucho más frío, más seco y más montañoso. Después volvimos al comedor donde nos habían dado la bienvenida; ya habían llegado los de Madrid, y la verdad es que la primera impresión no fue muy buena, pero la convivencia a lo largo de los días hizo cambiar esta primera impresión.

Nos tocó dormir en diferentes casas, mezclados con los alumnos del otro centro y nos pasamos la noche en vela hablando de nuestras cosas. A la mañana siguiente empezó el programa. Este consta de la realización de tajos: ganadería, mantenimiento y servicios, huerto, carpintería y reciclaje. Al final de cada tajo los monitores nos hacían cuestionarios sobre lo que nos había parecido el tajo sobre el que habíamos trabajado. Por la tarde teníamos talleres: cosmética natural, Umbralejo recicla, fragua, textiles, encuadernación, cocina tradicional, apicultura, cerámica, primeros auxilios-masajes, cestería. Y por las noches, actividades de animación: presentación, karaoke, fiesta de despedida… El miércoles fuimos a Valverde de los Arroyos, un pueblo de Guadalajara. La excursión la realizamos andando, durante todo el día, todo el día bajo la lluvia; el paisaje era montañoso y muy bonito, después de un largo día, llego el descanso. El penúltimo día fue la rutina de siempre y por la noche todos preparamos una fiesta de despedida en la que estuvimos bailando, cantando al karaoke… Y ya llegó el final. Nos levantamos y fuimos a desayunar con unas caras algo tristes. Al acabar lo único que hicimos fue darnos abrazos y besos. Nos intercambiamos los “tuentis y messengers”. Nos despedimos, subimos al autobús y nos fuimos mientras observábamos el paisaje y recordábamos la experiencia vivida. Alumnado de 4º de PDC 11


Diàleg amb els lectors joves, Sandra Fernández Arenas del Batxillerat Humanístic ha guanyat un dels premis en el concurs del Diàleg de l'escriptor i els lectors joves, que organitza el departament de Filologia Catalana de la Universitat de València.. Es tractava de recrear la novel·la Pedra de Tartera de Maria Barbal, escriptora convidada enguany. La novel·la relata en 1a persona la vida d'una dona del Pirineu lleidatà entre els 1915 i 1970 aproximadament. Amb aquesta excusa els alumnes han fet una mena de recuperació de memòria històrica.

Si voleu fer una ullada a tots els relats adreceuvos a wwwtotapedrafaparet.blogspot.com

records que tinc de la meua mare és aquest. De les meues germanes, ambdues majors que jo, podria dir moltes coses, però tampoc conserve un record massa dolç d‟elles. Ja des de xicotetes, els nostres jocs podien ser considerats de tot menys «jocs », precisament. Pareix increïble, però tots aquests moments aparentment de diversió, sempre acabaven malament. Finalitzaven barallant-nos i, altres vegades, eren elles qui es dedicaven a fer-ho directament, sense necessitat de disfressar eixa acció violenta amb la paraula «joc». Les meues germanes i jo no vam créixer amb l‟afecte propi que senten les germanes habitualment. I la veritat és que en aquells moments, en què el país es trobava en plena Guerra Civil i la família disposava de pocs recursos, necessitàvem romandre unides, i molt. Però el destí no ho va voler , va voler que fóssim ànimes fortes i independents. Jocs de nenes, pensàreu. Però a la nostra maduresa, encara la nostra relació va continuar freda, molt distant. I, actualment, amb un peu quasi al cel i d‟altre a terra, no sé res d‟elles des de fa deu anys. Ni vull, siga dit de passada. Pel que fa al meu pare, va morir quan jo era molt xicoteta. La meua mare tampoc gosava parlar massa d‟ell. El poc que sé d‟ell és allò que ens contava la meua àvia a les meues germanes i a

HAS DE SER FORTA Vaig aterrar en aquest món un 13 d‟octubre de 1937, a Huelva. Però allò veritable és que ara els meus fills han descobert que el meu naixement va ser un mes abans. No obstant, la meua mare, des que tinc memòria, sempre em deia que havia nascut el 13 d‟octubre, per la qual cosa sempre seré ferma als meus records. Per a mi ha passat un any més de la meua vida quan arriba eixa data. I no tinc cap dubte d‟això. Recorde la meua mare com si ahir mateix haguera estat ací, al meu costat. Però des de l‟última vegada que va estar amb mi, que vaig escoltar la seua veu, ha plogut molt, moltíssim. Tinc un bon record d‟ella. Sí. La meua mare era treballadora, com jo ho sóc. Era dura i obedient, ja que la mentalitat de l‟època tampoc no li deixava moltes opcions. Tenia el cabell obscur, quasi negre, molt llarg i brillant. Preciós, sense més. Totes les nits, quan arribava l‟hora de gitar-se, em cridava perquè li raspallara la seua interminable cabellera atzabeja. I a mi m‟agradava tant. Era eixa part del dia que sempre compartíem ella i jo a soles, parlàvem de mare a filla i de filla a mare, i ens mostràvem l‟afecte que sentíem l‟una per l‟altra. I així vaig anar creixent. Ara, un dels millors 12


mi. Deia que la relació entre el pare i la mare va anar refredant-se amb el pas dels anys puix ell viatjava molt d‟un lloc a un altre per qüestió de treball, i en els seus últims anys de vida la mare i ell a penes mantenien el contacte. Així doncs, vam créixer amb l‟àvia. Sempre admiraré la meua iaia. Encara més, per a mi va ser un gran exemple a seguir. Va ser el prototipus de dona forta, lluitadora i molt treballadora. No es deixava trepitjar per ningú i afrontava els problemes com mai he vist cap ésser humà. D‟ella vaig aprendre moltíssimes coses, quasi tot el que sé de la vida. Em va ensenyar, sobretot a parlar quan hi fora necessari, i a callar quan fora allò mes convenient. I amb aquestes idees vaig créixer. Van ser anys difícils els de la meua adolescència. Vaig anar a l‟escola poc més de dos anys, i tan sols em va donar temps d‟aprendre a llegir i escriure, tot un premi als meus dies, un luxe en un món en què la majoria de la població era analfabeta. Però no va ser necessari utilitzar mai aquestos coneixements, perquè vaig dedicar-me al camp i al manteniment de la casa. Per això, en aquells anys, em van fer més falta els consells i les ordres, que em donava l‟àvia, que allò que podia aprendre a l‟escola. Als 15 anys em vaig enamorar per primera i última vegada del Joan, un xicot veí del poble, fill del sergent de la Guàrdia Civil. Un bon partit deia l‟àvia. Des d‟aquell moment, vaig saber qui seria el pare dels meus fills i, en definitiva, el meu marit. I així va ser. Ens vam casar quan jo vaig complir els divuit anys. Ell era un home tranquil i agradable que sempre disposava d‟un acudit amb el qual feia riure a qui es trobava al seu voltant. I va ser eixa màgia la que em va conquerir. Ell, òbviament, es va fer Guàrdia Civil i va arribar molt alt en la seua carrera. Vivíem del seu sou, jo sempre em vaig encarregar de la casa. Prompte tinguérem el nostre primer fill, Joan Antoni. I dos anys després el segon, el Josep Lluís. I, el petit, el David, l‟últim. Em va resultar graciós que els tres foren barons. I que, a més, estigueren tan units. Pareixia com si el meu destí, on no havia tingut ocasió d‟experimentar com era mantindre una bona relació de germans, ara volguera fer-me una demostració amb els meus fills. Em va resultar irònic, fins i tot. Però m‟agradava. Estimava la meua família. No teníem una residència fixa, ja que el Joan

viatjava molt i es negava a deixar-nos. Vam recórrer la major part d‟Espanya, cosa que m‟agradava molt, i als meus fills també. Però, finalment, el meu marit el van fer fix, com a sergent a València i allí ens compràrem un pis per a viure la resta dels nostres dies. A València va anar passant la vida. Els nostres fills, sense adonar-nos, van créixer. Tots tres van trobar una dona que els feia feliços. I els meus ulls van vore com s‟anaven de casa un a un, com quedàvem sols el meu marit i jo. Però ara érem vells, ja no teníem quinze anys, aquells meravellosos anys. Les nostres vides havien madurat, ja no érem eixos joves amb intenció de menjar-nos el món. Em vaig adonar que era esclava de la meua pròpia vida, de la meua pròpia monotonia. Però tota aquesta monotonia es va trencar quan ens va deixar el Joan. Van ser dies molt durs, sense fi. És inexplicable el sentiment que em recorria per dins. Em gelava el cor i la sang, fins i tot. Era tot allò que menys haguera desitjat. La mort del meu marit va marcar una fita a la meua vida, un abans i un després. Tant és així, que a partir d‟aquell moment va començar la meua vida en solitari, tal com estic ara mateix. Dins de les quatre parets que van ser testimoni un dia d'una família unida i un matrimoni que havia arribat a la vellesa de manera insospitada, per haver aprofitat bé el seu temps. Ara sóc jo, a punt de dir adéu a aquest món, qui he d‟enfrontar-me a soles al destí. Ja ho deia la meua àvia: en última instància seràs tu i ningú més qui afronte aquesta vida; "has de ser forta". I quanta raó tenia! Sandra Fernández Arenas (guanyadora del concurs Narracions de Vida)

13


Entrevista amb Maria Barbal. El passat 25 de març els alumnes de segon de batxillerat acudirem al diàleg amb l‟autora de l‟exitós llibre ‘Pedra de Tartera’, Maria Barbal. En la sala d‟actes de la Universitat de València Carme Gregori, del Departament de Català, va obrir l‟acte i va presentar l‟autora. Sembla curiós que encara que Pedra de Tartera va ser la primera novel·la de Maria Barbal, va vendre moltíssims exemplars a tot arreu ja que ha estat traduïda a nombroses llengües, fins i tot a Alemanya, on n‟ha venut uns 100.000. I tot seguit començà el Diàleg amb l‟escriptora: - Els personatges són reals? - Moltes vegades la ficció procedeix de la realitat. És cert que em vaig inspirar en una família en concret que habitava al Pallars, però a altres zones la història va ser exactament la mateixa. La protagonista existeix, a l‟igual que molts dels personatges, però moltes de les situacions són inventades per mi. Quan vaig publicar la novel·la els fets no eren tan llunyans com per a donar als personatges noms i cognoms reals, per això els vaig canviar. - On acaba el dialecte i comença l‟estàndard? - Quan jo escrivia el llibre no havia tingut ninguna formació de català, però sabia molt bé la diferència entre dialecte i estàndard. D‟aquesta forma era conscient que no podia fer-la parlar l‟estàndard, així que vaig utilitzar el llenguatge estàndard amb un vocabulari propi del Pallars. - Se sent identificada amb la protagonista? - Parcialment. És necessari situar-te en el teu interior per trobar un personatge amb el qual la gent puga connectar. Directament no estic explicant la meua experiència, al llibre tal volta hi hagen poques coses que m‟han passat a mi. - Quines són les teues referències literàries? - En concret jo diria que dos lectures. La lectura és una mena de país interior que nosaltres dibuixem i que ens va a acompanyar a l‟hora d‟escriure. En concret

-

-

-

-

-

admire Mercè Rodoreda i també m‟agrada la tradició castellana. Per què t‟has inspirat en aquesta època? Quan comencí a escriure, vaig partir de l‟experiència de dues generacions anteriors a la meua. A casa meua, la meua família sempre parlava de la guerra, i del que ens havia arravatat. Definitivament aquesta els havia trasbalsat el seu camí de forma ben negativa. Vaig voler saber per què se sentien així i vaig pensar que escriure seria la millor manera de saber-ho. Tampoc imaginava la repercussió que comportaria aquest llibre. Quan el vaig acabar, el deixí dins d‟un calaix fins que el vaig presentar a un concurs. Que et va impulsar a escriure? Per una banda, que la guerra va afectar molt la generació anterior a la meua i per altra, la compassió que vaig sentir per aquesta dona. Per què el títol „Pedra de Tartera‟? Vaig descobrir el que era una tartera (pedra que va amb altres similars formant un conjunt de pedres sotmeses) i pensí que era un símbol que definia perfectament la protagonista. Voldria saber a quin tipus de lector va dirigit? Doncs a mi també. (Rialles) La vaig escriure per a mi mateixa, per a conèixer més, tampoc tenia pensat que tinguera tant de reclam. Supose que aquest llibre va dedicat a tota persona que desitge conèixer més sobre el seu país. Què li recomanaria a algú que vol ser escriptor? Escriure, repassar, escriure, repassar, escriure... Insistir perquè hi ha molt de volàtil entre les idees i les paraules. També cal creure en un mateixa. El perill més gran d‟un escriptor és el desànim. El que cal fer és escriure un poc, deixar-ho reposar i uns dies després retornar a la feina. Lidia Martí i Montse Parra, 2n Batx

14


de 4t ens explicaren el significat de l‟expressió llatina ¨Carpe Diem¨. Els participants van ser dels grups de 3r i 4t; van rebre una rosa com agraïment per la seua participació en l‟activitat.

El dia del llibre

D‟altra banda es van dur a terme unes altres activitats: com el teatre de titelles, interpretada per alumnes de llatí i en llatí, l‟exposició de quadres realitzats pels alumnes de 3r d‟ESO, i el taller de roses de paper per regalar el dia de Sant Jordi.

El 23 d'abril es commemora la mort de tres escriptors: l'espanyol Miguel de Cervantes i Saavedra, l'anglès William Shakespeare i del cronista Garcilaso de la Vega (l'Inca), tots ocorreguts en 1616. D'esta forma, la UNESCO en 1995, va aprovar proclamar el 23d'abril de cada any el "Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor".El fet de regalar un llibre està relacionat amb Cervantes i Shakespeare. Estos superbs escriptors han passat a la Història per les seues fabuloses obres, i han arribat a ser un símbol important en els seus respectius països. El món reconeix el treball d'estos genis celebrant cada 23 d'abril el Dia del Llibre.

A l‟entrada de l´institut es va fer una exposició de llibres de tot tipus, aportats per professors i alumnes; En contemplàrem de curiosos, antics, de diverses formes...etc.

El passat 23 d‟abril es celebrava el dia del llibre i a l´institut ens reunírem en la sala d´actes i llegírem poemes d´autors coneguts en totes les llengües (com Marc Granell, Empar de Lanuza, Ausiàs March…, poemes com ¨Looking Forward¨, ¨The swing¨ de l´autor R. L. Stevenson, fragments del conte d‟Alícia en el país de les meravelles, també d´autors anònims). Els d´anglès estaven relacionats amb el tema de la joventut. El grup de teatre de 3r interpretà fragments sobre la mitologia grega. Després alumnes de 3r i 4t van llegir en llengua francesa; va ser molt interessant per la pronúncia i finalment alumnes

Toni Andrés Cifuentes i Lydia Pérez García, 3r ESO C

15


EL HUERTO ESCOLAR En el instituto Clara Campoamor de Alaquàs hay una cosa que nos diferencia de otros institutos, un huerto escolar. Nuestro huerto está situado al lado de las pistas de baloncesto y tiene una extensión de 290 m2 aproximadamente. En el huerto hay varias secciones, jardín mediterráneo, las zonas de siembra, la zona de flores, la zona del compostador y disponemos también de una caseta meteorológica. A pesar de las dificultades del temporal invernal (heladas, lluvias, etc.) hemos plantado habas, lechugas, bulbos de lirios, tulipanes e iris, crisantemos y caléndulas. También plantamos y reponemos plantas aromáticas como: tomillo, lavanda, romero, salvia, santolina.

Empezamos a trabajar en el huerto en Septiembre, hacia buen tiempo pero estaba hecho un desastre, lleno de malas hierbas y mugre. El huerto lo trabajamos entre una y dos horas a la semana, menos cuando llueve o hace mucho frío para salir del aula. La ventaja de que llueva es que se llenan los dos tanques de agua, de una capacidad de 1000 litros cada uno, que se guardan en la zona de herramientas de la casa del conserje. Con el agua recogida se riegan las plantas, pero cuando llueve en exceso se estropean las plantas y después tenemos mucho trabajo que hacer, es decir, quitar todo lo dañado y sustituirlo.

Al llegar la primavera las flores aparecieron y volvimos a estar dispuestos a trabajar otra vez como en el primer trimestre. Antes de salir al huerto, David, el profesor, nos reparte la faena. Unos plantamos, otros quitamos las malas hierbas, regamos, llenamos y ordenamos garrafas de agua, cuidamos y controlamos el invernadero así como el vivero de árboles y plantas. El alumnado encargado de quitar las malas hierbas debe echarlas a la compostadora para obtener abono natural. En nuestro huerto tenemos un vivero con 30 árboles con los que contribuimos a absorber el CO2 de la atmósfera y así reducir el calentamiento global de la tierra.

Cuando empezó el curso, íbamos todos al huerto a trabajar. No íbamos a disgusto porque hacia buen tiempo y podíamos trabajar bien, pero fue llegando el invierno y cada vez, poníamos más pegas para salir, hace frío, llueve, la tierra está mojada, etc. No nos gusta salir a trabajar al huerto en meses de invierno ya que nos resulta más costoso trabajar, pero en cambio cuando llegan la primavera y el buen tiempo trabajamos mejor. 16


En nuestro huerto tenemos un vivero con 30 árboles con los que contribuimos a absorber el CO2 de la atmósfera y así reducir el calentamiento global de la tierra. También participamos en la campaña de repoblación organizada con motivo del día del árbol en la que plantamos más de 100 árboles. También participamos en la campaña de repoblación organizada con motivo del día del árbol en la que plantamos más de 100 árboles.

La verdad es que el huerto es una forma divertida de hacer clase y de aprender. En fin, el trabajo es duro pero tiene su recompensa, podéis ver más de 200 fotos de nuestro huerto y aprender más sobre él, en el blog y la wiki que hemos puesto en marcha este curso. http://sites.google.com/site/huertocampoamor/h ome http://huertocampoamor.blogspot.com/

Después está la casa meteorológica; todos los días tomamos los datos y. Los aparatos de la casa son el termómetro, mide la temperatura máxima, mínima y actual en ºC, el higrómetro que mide la humedad en %, el barómetro que mide la presión en mb y mmHg y el pluviómetro que mide la cantidad de agua caída en l/m2. Este curso hemos tenido dificultades para mantener el huerto en buen estado porque ha llovido mucho y se han producido heladas y como consecuencia mueren los esquejes, las plantas, las flores, pero a pesar de ello estamos realizando un buen trabajo y estamos consiguiendo que resistan determinadas plantas aunque tenemos que estar muy pendientes de las malas hierbas.

Alumnado de 4º ESO-PDC

17


NOUVELLES FRANCAISES Eden à l’Ouest Nous avons réalisé une visite au cinéma et nous avons vu le film « Eden à l’Ouest » en V.O. ; c‟est un film très intéressant et avec un beau message. L‟histoire commence avec Elias, il est à la mer avec son ami. Il a des problèmes durant son odyssée. Finalement, après tout ce qui s‟est passé, il obtient son objectif d‟arriver à Paris, il va à la recherche du magicien, et il suit son chemin pour trouver une bonne vie. La visite au cinéma a été résulté très intéressante parce que nous avons vu le film avec les élèves de 2e BAC d‟anglais, et les élèves de 1e BAC de français

Nous trouvons que c‟est un bon film parce qu‟il raconte une histoire qui succède de nos jours.

Daniela Saldaña et David Abellán, 1r BAH ********************************************

Exposition « Fetish »

Nous, les élèves de 1e BAC de français ; nous sommes allés au château pour voir une exposition qui s‟appelle « Fetish » dont l‟artiste était Laura López. Nous avons vu des tableaux très bizarres parce que les images nous montrent seeulement une partie du corps d‟une femme stéréreotype, mais ils étaient très jolis et suggérents. Après , l‟artiste nous a visité pour nous expliquer le signifié de l‟exposition, et elle a répondu à toutes nos questions. Elle nous a raconté aussi sa trajectoire et ce dialogue a été très enrichissant. Anna Tàrrega,Tara Tendero et Fernando Gómez, 1r BAH

18


Visite au MuVIM

connaître la gastronomie française car les propiétaires étaient françaises.

Le 21 avril dernier, les élèves de français sommes allés à Valencia pour visiter le MuVIM, le musée de l‟illustration.

Une fois à l‟intérieur du musée, nous sommes entrés par de longs passages où il y avait des tableaux et des sculptures ;

Nous considérons que cette visite a été très intéressante parce qu‟elle nous montre l‟histoire de l‟Illustration, et en même temps, nous pouvons pratiquer le français.

on nous a montré la période de l‟Illustration. À la sortie du musée on est allé à une boulangerie française pour prendre le petit déjeuner « en français ». Ici nous avons pu

Ester Navarro et Adrián Hortelano, 1r BAH

***************************************************

Théâtre en français Les élèves de français du lycée sommes allés au théâtre pour voir la représentation de « Premier amour ». L‟histoire raconte que deux amis tombent amoureux et ils décident d‟avoir un rendezvous. Ils se connaissent mais le garçon, finalement, n‟aime pas la fille. L‟oeuvre a été distrayante et la majorité d‟élèves l‟a aimée. Après la pièce, nous avons eu l‟occasion de parler avec les acteurs et cela a été très intéressant et amusant.

Alexandra Vargas et Manel Guzmán, 1r BAH 19


Let’s get personal

F: No, but I‟m learning!

Aurora and Fiona

12. What did you have for breakfast today? A: Coffee with milk and biscuits. F: Cereal.

1. Are you a member of a social networking group? A: Yes, F: Yes, I use Facebook.

13. Do you collect anything? A: No. F: Yes I collect postcards.

2. What was the last book you read? A: Millenium 2 F: The last book I read was Isabel Allende - Ines of My Soul

14. If you could be someone else for a day, who would you be? A: I would be Font De Mora! F: I wouldn‟t want to be anyone else! Better the devil you know!

3. What’s your favourite dessert? A: Anything with chocolate F: Chocolate fudge cake!

15. What’s your favourite drink? A: I like beer, bitter, coke … It depends on the moment. F: Water

4. Do you have any phobias? A: Not really. F: Not really.

16. What’s your favourite TV show? A: Españoles por el mundo and Pekín express. F: It depends but at the moment it‟s Grey‟s Anatomy.

5. How did you get your name? A: It‟s my mother‟s name and my grandmother‟s name.. F: My parents picked it, it‟s a very common Irish name.

17. Are you a good dancer? A: I don‟t know F: Not really but that doesn‟t stop me!

6. Which planet would you like to visit most? A: Planet Earth. F: None really, there‟s still an awful lot to learn about Earth.

18. What’s your dream job? A. Any job. Artist, painting, pottery … F: My dream job would be to work for an organisation helping all those who need help.

7. What’s inside your favourite sandwich? A: Cheese and ham, very hot F: It depends on the day! 8. Do you read your horoscope? A: No, I don‟t believe it! F: Yes, but I don‟t believe most of it! 9. Are you good at telling jokes? A: No, I‟m terrible F: No. 10. Do you follow the latest fashion? A: No, I don‟t follow the latest fashion. F: Not really. 11. Are you a good cooker? A: Yes, but for desserts 20


SURVEY AT THE DEPARTURE HALL On 29th May we carried a survey at the departure hall of Manises airport. We interviewed 50 passengers from all over the world (Canada, Japan, USA, UK, Ireland, France, Germany...). It was exciting! We asked them ten questions but we have chosen just six of them for this article. These are the results of our survey. Have you ever been to Valencia before?

Have you tasted any typical dishes?

Did you come for business or tourism?

Which three adjectives would you use to describe Valencia?

What kind of accommodation did you choose to stay in Valencia?

Would you recommend your friends to visit Valencia?

Students of 4ยบ A

21


CLUB DE LECTURA: La Princesa de hielo

Se inició la actividad con el pase de un vídeo en homenaje a Miguel Hernández, elaborado por Maite Ferrer y David Castillo (Departament de Filosofia), los alumnos de 4º B Sergio Cano, Oswaldo Sánchez y Daniel Valencia leyeron con la intensidad requerida los poemas Mis ojos, sin tus ojos, no son ojos, El tren de los heridos y Fue alegría de una sola vez. No podíamos dejar sin rendir homenaje a la figura del poeta tan injustamente tratado y asesinado dejando que muriera de tuberculosis antes de ser trasladado a Portacoeli (Valencia) a pesar de tener la autorización para su ingreso.

El 28 de abril tuvo lugar una nueva sesión del Club de Lectura organizado por el Departament de Llengües. El éxito de la novela negra sueca se podría explicar por su similitud con las películas de acción, su lenguaje sencillo, su código moral políticamente correcto y su toque exótico. Por cierto, no todo en ellas es inocuo. Estamos lejos de la época en que la novela negra estaba del lado del Estado de Derecho, los policías eran los buenos y los criminales eran detenidos. Ahora, la estructura de la novela negra se utiliza para cuestionar a la sociedad.

A continuación se procedió al pase de algunos videos relativos a La princesa de hielo elaborados por alumnado de 4º de la ESO, y dos más uno realizado por Alicia Alcaraz (Departament de Valencià) y otro por Carmen Tomé (Departament de Castellà).

En Suecia las escritoras de novela negra tienen más éxito que los hombres. Pero ¿por qué? Según Camilla Läckberg: «Porque los hombres escriben sobre lo que ellos quisieran ser, por eso son héroes solitarios, duros, valientes... Mientras que las escritoras escribimos sobre quiénes somos y sobre nuestra vida cotidiana, teniendo una sensibilidad especial para describir los detalles». La sesión transcurrió de forma amena y divertida, la participación del alumnado de 4º de la ESO fue activa, no asistieron gran número de ellos (posible fallo de motivación y estímulo de parte del profesorado) no obstante, los que allí estaban aportaron sus trabajos en power point, movie maker y sus opiniones en el debate sobre la lectura de la novela de Camilla Läckberg.

La actividad acabó con la merienda que, como siempre nos ofrece el AMPA a la que agradecemos su presencia y colaboración. Carmen Tomé 22


grau mitjà com superior, carreres universitàries, a més d‟ altres estudis, etc. D‟altra banda es commemoren amb especial interès el Dia de l‟arbre, Dia contra la violència de gènere, Dia mundial de la lluita contra la sida, Jornada solidària (Nadal), Dia de la Dona, Dia del llibre (Sant Jordi)…

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS En el nostre institut entenem que, les activitats extraescolars, més encara en els temps actuals, són una forma privilegiada d'aprendre, sense desatendre mai l'ensenyament a l'aula. Si eduquem de manera integral, hem d'obrir horitzons al nostre alumnat: cine, teatre, biblioteques, concerts, museus, etc. Hàbits, que si aconsegueixen adquirir-los seran decisius en la seua formació permanent, una de les exigències de l'educació actual

També, participem en diversos programes com és el Programa de recuperació i utilització educativa de pobles abandonats a Umbralejo (Guadalajara). Programa plurilingüe de l‟Institut i Programa Experimental d‟Orientació Professional.

Les activitats extraescolars estimulen la participació, la creativitat, la investigació educativa i el desenrotllament d‟activitats en grups, donant suport a aquestes estem fomentant en els nostres alumnes la sensibilitat estètica, el desenrotllament emocional, el pensament creatiu, la tolerància, la solidaritat entre grups de persones... com valors d‟una societat oberta i plural.

A més a més durant aquest curs, el nostre alumnat ha participat i/o assistit a jornades i congressos: “VI encontre d‟alumnat mediador”, “jornades d‟alumnat ajudant”,… L‟IES Clara Campoamor forma part de les entitats convocants dels premis: “Projecte d‟investigació per a universitaris d‟ Alaquàs i Aldaia”. Amb companyia de: L‟IES Faustí Barberà, IES Carles Salvador, IES Salvador Gadea i l‟IES Número 3 d‟Aldaia. Els ajuntaments d‟ Aldaia, Caixa popular i l‟agrupació comarcal d‟empresaris Alaquàs Aldaia.

Finalment, cal destacar la participació del centre en múltiples projectes educatius, de perfeccionament, d'investigació i innovació educativa, plurilingües, centre de pràctiques, etc perquè entenem l'educació com quelcom viu en què el centre ha d'actualitzar-se, d'una banda, i per una altra irradiar els seus coneixements i posar-los al servici de tots els ciutadans. Incentivar en el professorat la seua tasca i potenciar l‟autonomia i l‟eficàcia educativa dels centres docents, tot i incidir directament en la millora de l‟èxit escolar d‟un centre.

Quant a projectes en què participa el centre: Formació en centres: “desenvolupament de la programació i avaluació per competències: una estratègia conjunta”. Projectes d'Educació Ambiental: “Recicla l‟Escola (CAM)”. Projectes d'investigació i innovació educativa: “L‟hort Escolar: eina per a desenvolupar competències”. “L‟hemeroteca escolar com a eina difusora de l‟hàbit lector”, “Innovant materials de probabilitat en l‟ESO”. Centre de pràctiques per al desenrotllament del Pràcticum dels títols oficials de màster que habiliten per a exercir les professions de professor d‟educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyances d‟idiomes, a més de participar en diversos grups de treball: “Recicla l‟Escola”, “Elaboració de blogs”,…

Amb aquesta finalitat al centre desenvolupem diverses campanyes al llarg del curs: prevenció de la drogodependència, recicla l‟escola, educació mediambiental, informació sobre els estudis de secundària i batxillerat, eixides professionals, tant de cicles formatius de

També l‟equip de mediació ha realitzat el TALLER D‟ALUMNAT AJUDANT on s‟han 23


 Xerrada - debat. “Recursos i oportunitats d‟Europa per al nostre alumnat”  Tallers: “Natura i Biodiversitat”, “L‟energia”, “Adaptació de les plantes”, “Alumnat ajudant”,  Visita a la biblioteca municipal d‟Alaquàs.  Animació a la lectura en la biblioteca.  Eixida cultural a Requena.  Setmana europea de la Joventut.  Eixides al Cinema en diferents llengües: angles, castellà, clàssiques (llatí i grec), francès i valencià: “Àgora” “Furia de Titanes”, ”Covards”, ”Percy Jackson y los dioses del Olimpo”...  Visita a la Borsa.  Visita a la sala d‟exposicions del castell d‟Alaquàs.  Visita: planta d‟envasos de Picassent.  Representacions teatrals en diferents llengües: angles, castellà, clàssiques (llatí i grec), francès i valencià.

desenvolupat competències socials i estratègies de gestió positiva de conflictes En aquesta formació ha participat un grup de persones constituït per professors i alumnes de l‟equip de mediació. Amb l'objectiu de despertar l'interès pel seu procés d'ensenyament-aprenentatge i tractar d'aconseguir d'alguna manera la motivació del nostre alumnat el centre participa en diferents concursos: concurs literari de l’Institut, concurs literari sobre el problema de la fam al món, olimpíades autonòmiques de cultura clàssica, competicions esportives, concurs projecte educatiu 09/10, ” desafio robot”,Diàleg amb l’escriptor i els lectors joves, etc. Aquest curs s‟ha assolit l‟activitat del CLUB DE LECTURA, un grup de persones que es reuneixen periòdicament per a comentar un llibre llegit a casa. A les reunions es comenta allò llegit i la impressió que li ha provocat al lector. Enguany, al club de lectura de l‟ IES Clara Campoamor, s‟han llegit les obres: “Antologia de Textos Fusterians”, de Joan Fuster –ens va acompanyar en la tertúlia Isidre Crespo, estudiós de la seua obra -, i “La Princesa de Hielo” de Camilla Läckberg.

 Visita al CC Bancaixa de València: exposició de Sorolla i Placa de l‟ajuntament: escultures de Rodin.

 Assistència a conferencies, trobades, encontres, jornades…  Viatge a Madrid: Visita a diferents exposicions d‟art.  Setmana de esquí.  Eixides a la Natura: repoblació d‟arbres, visita al centre de natura: “El Teularet”, eixida al Botànic de València...  Activitats d‟orientació: Fira formaemple@. Saló de l‟ocupació i la formació, visites: Universitat Politècnica, Universitat de València, E.S.I.C., Institut de Formació Professional Superior de Xest...

Al llarg del curs el centre participa en moltes activitats extraescolars:

24


       

   

Visita als comerços del centre de València. Visita a l‟aeroport de Manises. Competicions esportives. Visita a empreses de diferents productes manufacturats com: GH ELECTROTERMIA S.A., VELARTE, SILLALA… Taller a l‟oceanogràfic i visita hemisfèric. Visites a museus: MUVIM, Museu de la Ciència, Hemisfèric, Museu Paleontològic ... Xerrades amb l‟autor de diferent llibres. Olimpíada Autonòmica de Cultura Clàssica (Iván Agraz alumne de 2n Batxillerat Humanístic ha estat classificat en les Olimpíades Autonòmiques de Clàssiques i ha aconseguit la matricula gratuïta a la Universitat l‟any vinent) Visita exposicions. Visita al campus escultòric de la Universitat Politècnica. Jornada solidaria, Falles... Participació en tallers didàctics d‟informàtica: “El mundo de KAREL”.

important perquè l'enorme esforç que suposen les activitats extraescolars no podria realitzar-se sense la desinteressada ajuda de tots els membres que intervenen en el procés educatiu. A més, no podem deixar de recordar, que també cerquem i obtenim ajuda d'entitats públiques i privades d‟ Alaquàs, Caixa Popular, CAM, Caixa Rural de Torrent… i sobretot de l'Ajuntament, el suport incondicional i continu del qual ens permet enfrontar-nos a reptes cada vegada majors, i amb el qual col·laborem en totes les activitats que organitza per a la joventut.

Per a concloure, fem un crida a tota la comunitat escolar per a mantindre aquest nivell d'exigència, per a no decaure en el dur treball que suposa portar a la pràctica totes estes tasques, tasques que es realitzen la majoria de les vegades en el temps lliure. El nostre benefici és mirar cap arrere i veure els èxits obtinguts, que comencen a ser nombrosos, en un institut encara de curta història i, confiar que el futur serà un poc més fàcil per al nostre alumnat gràcies a l'esforç i complicitat dels que s'impliquen en el desenrotllament del nostre projecte educatiu.

 Activitats literàries: Diàleg de l‟escriptora Maria Barbal i els lectors joves (Sandra Fernández, de 2n. Batxillerat Humanístic, premiada al concurs literari “Narracions de Vida”).  Viatge cultural Andalusia 4t ESO.  Eixida Fi de curs.  Festa de Graduació.  Festa fi de curs. Per a totes aquestes activitats el centre compta amb la col·laboració de tota la comunitat educativa: professorat, alumnat, personal no docent i l‟AMPA del nostre institut. Açò és

Pepa López Vila Vicedirectora IES CLARA CAMPOAMOR

25


ANÁLISIS DE LOS OBJETIVOS DE LA TECNOLOGÍA QUE SE DERIVAN DE LA LEY DE ECONOMIA SOSTENIBLE.

1. Ciencia e Innovación, Competitividad empresarial y productividad.

INTRODUCCIÓN:

Otros objetivos de interés a destacar son lograr un marco de mayor dinamismo empresarial a través de medidas de agilización de trámites para la creación de empresas, apoyo a la internacionalización y apoyo a las PYMES.

Destacan los esfuerzos destinados a fomentar la I+D+i, la rentabilidad social de las actividades públicas de investigación y la promoción y difusión de los derechos de la propiedad industrial e intelectual.

El Consejo de Ministros aprobó el pasado 27 de noviembre de 2009 el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible. Este artículo intenta extraer los objetivos que se derivan del análisis del contenido de la Ley de Economía Sostenible y que marcarán el futuro de la formación tecnológica.

2. Sostenibilidad en el uso de los recursos, movilidad y disminución de emisiones contaminantes. Las medidas van orientadas a promover la eficiencia energética y potenciar el uso de energías alternativas. Se fija para el año 2020 sobre el consumo de energía final que el 20% corresponda a energías renovables y un descenso del consumo final de energía del 20%.

Se entiende por economía sostenible un patrón de crecimiento que concilie el desarrollo económico, social y ambiental en una economía productiva y competitiva, que favorezca el empleo de calidad, la igualdad de oportunidades y la cohesión social, y que garantice el respeto ambiental y el uso racional de los recursos naturales, de forma que permita satisfacer las necesidades de las generaciones presentes sin comprometer las posibilidades de las del futuro para atender sus propias necesidades.

La movilidad sostenible incluye los objetivos de mejora del ahorro y la eficiencia energética en el transporte, estableciendo como objetivo el 10% de cuota de renovables.

CONTENIDO DE LA LEY RELACIONADOS CON EL DEPARTAMENTO DE TECNOLOGÍA

Reducción de residuos y emisiones contaminantes, se hace hincapié en la reducción de las emisiones de dióxido de carbono y en el aumento de la capacidad de absorción de los

26


sumideros españoles con el incremento y aumento de las masas forestales.

cambiante y global en el que juegan un papel primordial la eficiencia energética y el uso de energías renovables así como la reducción de residuos y emisiones contaminantes.

3. Capital humano y formación.

El concepto de sostenibilidad deja de ser un concepto meramente medioambiental para ser un concepto que engloba lo económico y por supuesto lo social y así contribuir a la renovación del modelo productivo de la economía española hacia una economía productiva y competitiva, que favorezca el empleo de calidad, la igualdad de oportunidades y la cohesión social, y que garantice el respeto ambiental y el uso racional de los recursos naturales.

Desde la exposición de motivos que encontramos al inicio del texto de la ley se destaca la necesidad de una cualificación superior en los trabajadores es decir, fomentar la mejora del capital humano. Las universidades deben incorporar en sus planes de estudio habilidades y destrezas orientadas a la innovación, el fomento de la creatividad, el emprendimiento y espíritu empresarial así como atenderán la formación continua e incrementarán la movilidad en España y en Europa.

Por todo lo expuesto concluimos que las asignaturas impartidas desde el Departamento de Tecnología; Tecnologías, Tecnología, Taller de Tecnología, Trabajo de Investigación, Tecnología Industrial I y Tecnología Industrial II, son un marco de referencia inmejorable para poner en práctica los contenidos y conseguir los objetivos que persigue la Ley de Economía Sostenible ya que en la actualidad fomentan en las alumnas y alumnos la esencia ,a nivel de Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato, de todas las capacidades que el día de mañana necesitarán los ciudadanos de una sociedad sostenible.

El anteproyecto incluye una importante reforma del sistema de formación profesional. El objetivo es facilitar la adecuación de la oferta formativa a las demandas del sistema productivo. Para lo cual se amplia la oferta de formación profesional y se establecen vías de comunicación que permiten el tránsito entre distintas modalidades y niveles de formación profesional o entre esta y el bachillerato o la formación universitaria. CONCLUSIONES Atendiendo al contenido extraído de la Ley de Economía Sostenible podemos concluir que el sistema educativo deberá formar personas con capacidad emprendedora, creativa e innovadora. Capaces de adaptarse a un sistema productivo

Departamento de Tecnología, IES Clara Campoamor

27


AICLE brinda oportunidades a los alumnos para utilizar otras lenguas de forma natural, hasta el punto de que lleguen a olvidarse de que están aprendiendo un idioma y se concentren en los contenidos que están aprendiendo. Así aprenden tanto a utilizar las lenguas como las materias impartidas en dichas lenguas.

Una introducción al AICLE para madres, padres y jóvenes Les invito a aproximarse a una perspectiva denominada Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lenguas Extranjeras (AICLE), que se está llevando a cabo en nuestro centro para implantar el Programa Plurilingüe.

Ello se consigue en la escuela concediendo unas horas semanales para que algunas materias, asignaturas o módulos se impartan a través de una o más lenguas extranjeras, que se impartan contenidos curriculares en dichas lenguas. En AICLE se integran el aprendizaje de otras lenguas -distintas de la propia- y contenidos curriculares, es decir, cada clase de AICLE tiene dos objetivos: uno relacionado con el aprendizaje de la materia; el otro ligado al aprendizaje del idioma. Esta es la razón por la que a AICLE se la conoce como educación con doble finalidad.

Artículo extraído del folleto informativo del aprendizaje de lenguas escrito por Teresa Navés y Carmen Muñoz El Aprendizaje Integrado de Lenguas Extranjeras y otros Contenidos Curriculares implica estudiar asignaturas como la historia o las ciencias naturales en una lengua distinta de la propia. AICLE resulta muy beneficioso tanto para el aprendizaje de otras lenguas (francés, inglés,...) como para las asignaturas impartidas en dichas lenguas. El énfasis de AICLE en la “resolución de problemas” y “saber hacer cosas” hace que los estudiantes se sientan motivados al poder resolver problemas y hacer cosas incluso en otras lenguas.

AICLE no es nuevo; al contrario, AICLE se ha utilizado durante siglos para garantizar la integración del aprendizaje de lenguas en el currículum, de modo que los jóvenes, al terminar la escolarización, fueran capaces de utilizar dos o más lenguas. Sin embargo, estas oportunidades educativas se han visto desgraciadamente restringidas a reducidos grupos de alumnos que, por una u otra razón, formaban parte de la élite socioeconómica o política.

Los jóvenes y los adultos acostumbran a “aprender” otras lenguas en la escuela o en las academias pero no las “adquieren” de un modo natural como aprendieron sus lenguas maternas. Las lenguas se aprenden de un modo más eficaz cuando podemos usarlas en situaciones reales.

Nuestra sociedad está cambiando a gran velocidad, en particular en el marco europeo, debido especialmente a los procesos de integración. El impacto de la globalización e informatización está cambiando nuestra visión del mundo y convierte a éste en un lugar mucho más pequeño, un lugar en el que la ventaja de poder hablar diferentes lenguas es cada vez más obvia y necesaria. Es el contexto de estas realidades cambiantes, así como el estado de la cuestión descrito anteriormente sobre los procesos de adquisición de lenguas, el que hace depositar tantas esperanzas en AICLE.

Lo que AICLE puede ofrecer a los alumnos de cualquier edad es un contexto natural para el desarrollo de los idiomas, que se construye sobre la base de aprendizajes previos. Como consecuencia de un uso más espontáneo y natural, los alumnos están más motivados y predispuestos hacia el aprendizaje de otras lenguas. La naturalidad que proporciona AICLE parece ser uno de los factores clave tanto del éxito del aprendizaje de las asignaturas como del aprendizaje de las lenguas en las que se imparten.

Sabemos que hay ventajas sociales, económicas, culturales y ecológicas si garantizamos la

28


comenzando desde 1º de ESO y con continuidad en toda la etapa de la educación secundaria pone en práctica la metodología AICLE para conseguir en un futuro próximo un alumnado que pueda aprovechar las ventajas que supone un aprendizaje intercultural.

promoción de políticas plurilingües a través del aprendizaje intercultural de otras lenguas además de las propias. AICLE ofrece unos mecanismos adicionales para ofrecer a los jóvenes las oportunidades de desarrollar su capacidad de usar las lenguas y beneficiarse de ello en su vida presente y futura.

Podríamos resumir todo lo dicho en una frase: USAR LAS LEGUAS EXTRANJERAS PARA APRENDER Y APRENDER A USAR LAS LENGUAS EXTRANJERAS.

Por todo lo expuesto en los párrafos anteriores nuestro centro ha solicitado para el curso 09-10 un Programa Plurilingüe Experimental que

David Navarro

29


organizadores y una profesora. Cada uno de ellos dio un discurso en los que hablaron de la importancia de estudiar las lenguas clásicas, ya que éstas son las raíces de nuestra propia lengua.

Premio para Iván Agraz En las Olimpiadas Clásicas de la Universitat de València El pasado 30 de Abril acudimos a la entrega de la beca otorgada a Iván Agraz por la Universitat de València. Este alumno de segundo de Bachillerato de Humanidades, matriculado en latín y griego, fue premiado por haber quedado entre los diez primeros en el Primer Certamen de Olimpiadas Clásicas que organizaba la Universitat de València, y el premio que le han dado es pagarle la matrícula de la Universidad en su primer año en cualquiera de sus nuevos grados. Esta prueba con el nombre griego de las Olimpíadas se organizó para alentar a los estudiantes a que demostraran sus conocimientos adquiridos en las lenguas latina y griega; para ello los alumnos realizaron un examen – nada fácil, por cierto-, con una serie de preguntas breves y otras de tipo test sobre la cultura y lenguas clásicas.

También dieron las gracias a los profesores por la rápida difusión que había tenido el certamen en tan poco tiempo y lo bien preparados que llegaron los alumnos que se presentaron. Tras esto, los diez alumnos premiados con la beca subieron al escenario acompañados por sus profesores para recoger su premio. Luego, una profesora subió a dar un discurso en el que agradeció a los padres y profesores que habían animado a los alumnos a participar y esforzarse por conseguir algo. También subió una alumna en representación de los estudiantes para agradecer el premio. Finalmente los organizadores del acto ofrecieron una merienda en la entrada de la universidad. Así que si no queréis trabajar en verano para pagaros la matrícula ya sabéis lo que tenéis que hacer: ¡matriculaos en lenguas clásicas! Lidia Martí Sales, 2ºBACH, Humanidades.

El acto al que acudimos compañeros, profesores y padres de Iván, se celebró en la calle de la Nave, en una de las salas de la sede histórica de la universidad. En representación de la universidad acudieron la vicedecana, dos de los 30


LA FALLA

penalti y para colmo les ha pillado la crisis y van a Cáritas, a comedores sociales y a las monjas.

Idea: Trata de la sociedad, del tipo de gente que hay en ella, de la crisis y el sector de la construcción como tema principal.

El de Laura y Ainoa es un muñeco basado en un homosexual que no se habla con su familia porque son religiosos. Tampoco se habla con sus amigos por que no sabe como van a reaccionar.

Materiales: Cartón y madera. (La madera la sacamos de palets)

El muñeco de Alex y Sergio está inacabado, medio humano medio papel de periódico.

Herramientas: Martillo, clavos, tijeras, pistola de silicona y el serrucho.

El muñeco de Miguel, Iván y Jhonn es un culturista enganchado al deporte y a los anabolizantes. El muñeco de Isabel, Andrea y Beatriz es una prostituta con un hijo al que tiene que alimentarlo trabajando en el oficio más antiguo de la historia; única amiga del homosexual, su marido le pegaba palizas por no tener la comida hecha. Montaje: La falla la hicimos por partes en el taller de tecnología, primero se decidió el tema de la falla y comenzamos con los muñecos. Después nos dedicamos a montar la estructura del edificio en construcción. A la hora de montarla la sacamos entre varias personas para ir preparando los últimos retoques antes de la cremà.

Estructura: La estructura principal es un edificio en construcción. Es una estructura de 3 alturas creadas con palets, 2 palets como base, uno como primer piso y un tercer palet como superficie más alta. Arriba de todo hay un muñeco cabezón que es la personalización de la crisis. Significados de los muñecos y la falla: Todos los muñecos están dedicados a la juventud de hoy en día destacando el exceso de superficialidad de la gente. La falla está basada en la crisis que España está pasando en estos momentos. Acompañado de un muñeco gigante de Homer Simpson como personalización de la crisis. La familia de muñecos de Saray y Jara representa una pareja joven que ha mantenido relaciones sexuales sin condón y no han hecho nada para impedirlo así que tienen un hijo de

Alumnado de 4º ESO PDC 31


El peplum como instrumento educativo

Ágora

Las películas de romanos y griegos, forman un género específico llamado Peplum. Esta denominación fue dada por los críticos franceses a las películas de los 50 y 60 de tema clásico. En el tema romano, se adaptaron novelas populares históricas del XIX - Los últimos días de Pompeya , Ben-Hur, Quo Vadis...,donde se evidencia la decadencia moral del paganismo en Roma; la exaltación del fascismo con Escipión el Africano; las revueltas de esclavos en Espartaco; el mito de Cleopatra -Cleopatra - o el final del imperio -La caída del imperio romano-. La crisis del peplum de mediados de los 60 se produjo por el agotamiento de éste y tuvimos que esperar hasta el 2000 con la película Gladiator, para revitalizarlo. En el tema griego se mezcla la realidad histórica y la mitología, el efecto dramático y el sentido del espectáculo: Alejandro Magno, Ulises, Hércules... Últimamente hemos asistido a las recreaciones del ciclo troyano, culminada por la superproducción Troya con Brad Pitt al mando. El peplum es un medio muy popular con el que muchos de nuestros alumnos tienen el primer contacto con el Mundo Clásico. Los diversos estudios del profesorado se han basado en la selección de imágenes sobre diversos temas culturales, la elaboración de guías didácticas como en Gladiator...Este curso hemos tenido la oportunidad de disfrutar nuevamente de éste género tan educativo para nuestros alumnos de cultura clásica, latín y griego, en nuestro objetivo de conectar nuestras asignaturas al mundo actual. El 5 de noviembre de 2009 los alumnos del IES Clara Campoamor de Alaquàs asistieron a UGC Cité de València a ver la película histórica sobre la científica Hipatia, Ágora, y el 30 de marzo del 2010 la película mitológica Percy Jakson y el ladrón del rayo. El día del libro, alumnos de 2 ESO tuvieron la oportunidad de ver la nueva recreación de Furia de Titanes. Cada película ha sido estudiada posteriormente en clase al realizar una unidad didáctica sobre el tema que facilita su visión y posterior estudio.

Título original: Agora Dirección: Alejandro Amenábar Nacionalidad: USA/España Duración 141 min. Año 2009 Reparto:Rachel Weisz, Max Minghela y Oscar Isaac Se trata de una superproducción con claro mensaje filosófico e ideológico, ya que recoge la idea de decadencia del Imperio Romano y el pensamiento griego de Edward Gibbon y la Hipatia del Cosmos de Carl Sagan para construir una historia de lucha entre fe y razón. Ágora se sitúa en el siglo IV en Egipto bajo el dominio del Imperio Romano. Las violentas revueltas religiosas en las calles de Alejandría alcanzan a su legendaria Biblioteca. Atrapada tras sus muros, la brillante astrónoma Hipatia lucha por salvar la sabiduría del mundo antiguo, sin percibir que su joven esclavo, Davo, se debate entre el amor que le profesa y la libertad del ascenso cristiano. En los cursos de segundo ciclo de la ESO se puede estudiar a esta investigadora incansable y llena de sabiduría tanto en cultura clásica, como en las materias científicas. Podemos reflexionar sobre el conflicto ciencia y religión, la astronomía, la mujer en la historia, el Helenismo... Alumnos de 4º de ESO de latín

32


Revista 2010 IES Clara Campoamor