Page 1

FILOSOFIA 3a avaluació Difusió de la filosofia Dimarts 30 d’abril 2013

Fran da Silva Isamar Genís César Fonck Pau Rosaleny Ana Pla Sergio Parau Cristina Vargas Cristina Molla


Luna Poveda Alejandra Escribà

ÍNDEX Diagrama…………….…………………………………………..2 Textos………………………...…………………………………...3 Text 1…………………..……………………………………3 Text 2………………….…………………………………….4 Text 3…………………………………….………………5, 6 Text 4…………………………………………..……………7 Text 5………………………………………..………………8 Text 6…………………………………………………….....9 Text 7……………………………………..……………….10 Text 8………………………………………………...11, 12 Text 9………………………………………………...13, 14 Text 10................................................................15,16 Justificació campanya………………………….17, 18, 19

2


1.- Diagrama LOMQE

3


2.- Textos filosòfics Els filòsofs són els únics que es pregunten, obstinadament, des de fa vint-i-cinc segles com viure sense tenir cap altra creença que la confiança en la raó. Però això no significa, ja us n’haureu adonat, que els filòsofs estiguin plens de certeses. Al contrari. No deixen de subratllar el que no sabem, allò que podem dubtar. En aquests sentit, els filòsofs són els guardians de la ignorància. Són els que subratllen obstinadament els límits dels sabers. Per això la societat actual i la que s’acosta en té una gran necessitat. En un temps en què es referma l’imperi de la tècnica, en què s’accentua el cinisme dels diversos poders, o en què torna la certesa boja del fanatisme, la tasca del filòsof és potser, abans que cap altra, la de despertar-nos a la consciència dels nostres límits. ROGER-POL DROIT. Filosofia.

IDENTIFICACIÓ DE LA FONT

TIPUS DE FONT TEMA TESI O CONCLUSIÓ

ARGUMENTS

Autor: Roger-Pol Droit Obra: Filosofia Data: Actualitat Argumentativa Tasca dels filòsofs en la societat La tasca dels filòsofs és despertar-nos a la consciència dels nostres límits. -Pregunta continua dels filòsofs; com viure sense tenir cap altra creença que la confiança en la raó. -Els filòsofs son els guardians de la ignorància. -Els filòsofs subratllen els límits del saber.

4


Moltes preguntes filosòfiques han esdevingut «preguntes elefantines». I els éssers humans ens hem matat tot defensant les nostres parcials respostes. Que savi que és aquell cec que escolta les respostes d'altres cecs i, així, enriqueix la pròpia! Però preguntes que en un passat eren elefantines han deixat de ser-ho, i hem aconseguit respostes racionals majoritàriament acceptades. Preguntes que avui formen el corpus de la ciència, en un passat eren preguntes elefantines: amb l’experimentació i la matematització, pròpies del mètode científic, ens ha estat possible comprendre més el nostre món. Per això, la filosofia no sols no ha de deixar de banda aquestes respostes científiques, sinó que aquestes constitueixen una base per la seva activitat racional. Moltes vegades les fronteres entre problemes científics i problemes filosòfics són fronteres difuses. Preguntes filosòfiques s’han transformat en preguntes científiques, assumint la filosofia un caràcter residual, però també preguntes científiques s’han tenyit de filosofia. Sembla, però, que hi ha preguntes que sempre han estat i sempre seran preguntes filosòfiques. Quines podrien ser aquestes? http://www.xtec.cat/~lvallmaj/mercat/elefant.htm IDENTIFICACIÓ DE LA FONT TIPUS DE FONT TEMA

TESI O CONCLUSIÓ

ARGUMENTS

Obra: la paràbola de l’elefant Argumentativa Les respostes filosòfiques a les diferents preguntes del mòn. La filosofia dona resposta als problemes fonamentals de la vida però utilitzant la ciència com a base dels raonaments. -Gràcies a la matematització del mètode científic podem comprendre més el món -Moltes preguntes filosòfiques són en realitat preguntes científiques.

5


Des d’un cert punt de vista, el principal paper de la filosofia consisteix a fer-nos conscients, d’una manera intel·lectualitzada o en forma de problemes, dels xocs més importants i dels conflictes inherents a les societats complexes i en mutació, en tant que fan referència a conflictes de valors.» JOHN DEWEY: Article ‘Filosofia’, dins l’Encylopedia of the social Sciences.

IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR, OBRA, DATA)

Autor: John Dewey Obra: Article ‘Filosofia’ Expositiva

TIPUS DE FONT TEMA

El paper de la filosofia

IDEA/S PRINCIPAL/S

-Fer-nos conscients de la importància de la filosofia en casos habituals.

IDEES SECUNDÀRIES

-Explicació del perquè de la importància de la filosofia a l’actualitat.

6


Així, doncs, l’Amor deu el seu tarannà a ser fill de Poros i de Penia: de primer, sempre és pobre i està ben lluny de ser delicat i bell com la majoria creuen; ben al contrari, és rude, brut, va descalç i no té casa. Dorm sempre a terra, sense llit, al llindar de les portes i a la vora dels camins, a la serena, i com que té la naturalesa de la seva mare, viu sempre en la indigència. Però, pel que té del seu pare, est{ a l’aguait d’allò que és bell i d’allò que és bo, perquè és viril, decidit, vehement i un caçador temible que sempre està tramant alguna intriga; apassionat per la saviesa i ple d’enginy, tota la seva vida va perseguint la filosofia i és un gran xerraire, un entabanador i un sofista. La seva naturalesa no és ni la d’un mortal ni la d’un immortal, sinó que tan aviat floreix i està ple de vida com pot morir el mateix dia i, pel que s’assembla al seu pare, renéixer novament quan est{ en la plenitud dels seus recursos. Però allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans i, així, l’Amor mai no és ni pobre ni ric. A més, està al bell mig de la saviesa i de la ignorància. El que passa és això: cap déu no es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi, perquè ja ho és; i si hi ha algú altre que sigui savi, tampoc no vol filosofar, ni tampoc filosofen ni desitgen esdevenir savis els ignorants, perquè el mal de la ignorància és, precisament, aquest: creure’s posseir bellesa, bondat i saviesa a bastament quan, de fet, se n’està mancat, i qui no creu estar mancat d’una cosa no desitja pas allò que creu que no li manca. — Doncs, si no són ni els savis ni els ignorants, ¿qui són, Diotima, els qui es dediquen a la filosofia? — És evident —féu ella—; ho veuria fins i tot un infant: aquells qui es troben a mig camí entre els déus i els homes. I l’Amor serà un d’aquests. Ja que la saviesa és una de les coses més belles i l’Amor és amor de la bellesa, cal que l’Amor sigui un filòsof i, pel fet de ser-ho, que es trobi entre el savi i l’ignorant. I la causa que així sigui rau en la seva naixença, perquè, per una banda, és ell d’un pare savi i ple de recursos; per l’altra, d’una mare que no és sàvia i que, de recursos, no en posseeix cap. Aquesta és, doncs, estimat Sòcrates, la naturalesa d’aquest démon.

PLATÓ, Convit, 201d-202c

7


IDENTIFICACIÓ DE LA FONT TIPUS DE FONT TEMA TESI O CONCLUSIÓ

ARGUMENTS

Autor: Plató Obra: Convit Data: 201d-202c Argumentativa Relació entre l´amor i la filosofia Naixement de l´amor a partir de la filosofia -Plató reflexa les seues idees en el personatge Sòcrates -Sòcrates manté una conversa en DIOTIMA en la qual arriben a la conclusió de que l’Amor te que ser un filòsof perquè es troba entre la saviesa i la ignorància .

8


Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o si se’ns és permès de dir-ho, si ells i elles no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. Una bona part d’aquests prejudicis són teories que [els éssers humans] inconscientment donen per certs o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Atès que poques d’aquestes teories són conscientment assumides, constitueixen prejudicis, en el sentit que són assumides sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una justificació de l’existència de la filosofia professional resideix en el fet que els éssers humans necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes esteses i influents teories (...). Tota la filosofia he de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat: una concepció més propera a la veritat i amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana.

KARL POPPER: Com veig la filosofia.

IDENTIFICACIÓ DE LA FONT

Autor: Karl Popper. Obra: Com veig la filosofia.

TIPUS DE FONT

Argumentativa

TEMA

Per a què serveix la filosofia i quin valor té.

TESI O CONCLUSIÓ

El objectiu de la filosofia és tindre una concepció que ens aprope a la veritat amb una influència sobre la vida humana. -Tots fem filosofia.

ARGUMENTS

-Els que la neguen perquè tenen un sentit comú que no es plantegen, preguntes sobre el que fan o sobre la vida. -Els filòsofs professionals tenen un sentit comú crític, donant-li sentit a les coses del per què de la vida.

9


Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de diferents maneres; el que cal és transformar-lo. MARX, K. Tesis sobre Feuerbach, X

IDENTIFICACIÓ DE LA FONT

Autor: Marx K. Obra: Tesis sobre Feuerbach Expositiva

TIPUS DE FONT TEMA

La interpretació del món pels filòsofs El món cal transformar-lo.

IDEA/S PRINCIPAL/S ARGUMENTS

No ha de ser interpretat el món a través a de la filosofia.

10


«La paraula grega filòsof es va formar per oposició a ‘sofos’. Es tracta de l’amant del coneixement (del saber), a diferència del qui est{ en possessió del saber i s’anomena sapient o savi. Aquest sentit de la paraula ha persistit fins avui; la recerca de la veritat, no la possessió de la veritat és l’essencial de la filosofia (...) Filosofia vol dir: fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes i tota resposta esdevé una nova pregunta.»

KARL JASPERS: La filosofia.

IDENTIFICACIÓ DE LA FONT

Autor: Karl Jaspers Obra: La filosofia Expositiva.

TIPUS DE FONT TEMA

La filosofia i els filòsofs

IDEA/S PRINCIPAL/S

El significat de la paraula sofos.

IDEES SECUNDÀRIES

Què vol dir la paraula filosofia.

Perquè, tant ara com quan els homes varen començar a filosofar, ho fan impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents més a 11


l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i a les estrelles, i també a la generació de l’univers. Però el qui dubta o s’admira, reconeix la seva ignorància. [...] Perquè si varen filosofar per defugir la ignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I això ho testifica el que s’ha esdevingut. Ja que aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries per a viure i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És, doncs, evident que no la cerquem per a cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure el qui és per si mateix i no per un altre, així també tenim aquesta com l’única ciència lliure, ja que només aquesta és per si mateixa.

ARISTÒTIL, Metafísica, I, 2

IDENTIFICACIÓ DE LA FONT

TIPUS DE FONT TEMA

Autor: Aristòtil Obra: Metafísica, I, 2 Argumentativa

La recerca de la filosofia per tal de fugir la ignorància.

TESI O CONCLUSIÓ

Aristòtil afirma que la filosofia és per a aconseguir el coneixement que buscaven els filòsofs i no per a cap altra utilitat.

ARGUMENTS

-Pregunta continua dels filòsofs; com viure sense tenir cap altra creença que la confiança en la raó. -Els filòsofs son els guardians de la ignorància. -Els filòsofs subratllen els límits del saber.

12


Cuando alguien pregunta para qué sirve la filosofía, la respuesta debe ser agresiva ya que la pregunta se tiene por irónica y mordaz. La filosofía no sirve ni al Estado ni a la Iglesia, que tienen otras preocupaciones. No sirve a ningún poder establecido. La filosofía sirve para entristecer. Una filosofía que no entristece o no contraría a nadie no es una filosofía. Sirve para detestar la estupidez, hace de la estupidez una cosa vergonzosa. Sólo tiene este uso: denunciar la bajeza del pensamiento bajo todas sus formas. ¿Existe alguna disciplina, fuera de la filosofía, que se proponga la crítica de todas las mixtificaciones sea cual sea su origen y su fin? Denunciar todas las ficciones sin las que las fuerzas reactivas no podrían prevalecer. Denunciar en la mixtificación esta mezcla de bajeza y estupidez que forma también la asombrosa complicidad de las víctimas y de los autores. En fin, hacer del pensamiento algo agresivo y afirmativo. Hacer hombres libres, es decir, hombres que no confundan los fines de la cultura con el provecho del Estado, la moral o la religión. Combatir el resentimiento, la mala conciencia, que ocupan el lugar del pensamiento. Vencer lo negativo y sus falsos prestigios. ¿Quién, a excepción de la filosofía, se interesa por todo esto? La filosofía como crítica nos dice lo más positivo de sí misma: empresa de desmixtificación. Y, a este respecto, que nadie se atreva a proclamar el fracaso de la filosofía. Por muy grandes que sean, la estupidez y la bajeza serían aún mayores si no subsistiera un poco de filosofía que, en cada época, les impide ir todo lo lejos que querrían, que respectivamente les prohíbe, aunque sólo sea por el qué dirán, ser todo lo estúpida y lo baja que cada una por su cuenta desearía. No les son permitidos ciertos excesos, pero ¿quién, excepto la filosofía, se los prohíbe? ¿quién les obliga a enmascararse, a adoptar aires nobles e inteligentes, aires de pensador? (...) Es cierto, dice Nietzsche, que actualmente los filósofos se han convertido en cometas. Pero desde Lucrecio hasta los filósofos del siglo XVIII debemos observar estos cometas, seguirlos todo lo posible, hallar su camino fantástico. Los filósofos-cometas supieron hacer del pluralismo un arte de pensar, un arte crítico. Supieron decir a los hombres lo que ocultaban su mala conciencia y su resentimiento. Supieron oponer a los valores y a los poderes establecidos aunque no fuera más que la imagen de un hombre libre. Después de Lucrecio ¿cómo es posible preguntar aún: para qué sirve la filosofía.

GILLES DELEUZE. Nietzsche y la filosofía

13


IDENTIFICACIÓ DE LA FONT TIPUS DE FONT TEMA TESI O CONCLUSIÓ

ARGUMENTS

Autor: Gilles Deleuze Obra: Nietzsche y la filosofía Argumentativa La utilitat de la filosofia. Gilles Deleuze afirma que la filosofia serveix per a plantejar i tractar de donar resposta als problemes més fonamentals. -La filosofia serveix per a lliurar les idees, que no estiguin condicionades. -Unifica els pensaments.

14


De hecho, el valor de la filosofía debe ser buscado en una, larga medida en su real incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la vida prisionero de los prejuicios que derivan del sentido común, de las creencias habituales en su tiempo y en su país, y de las que se han desarrollado en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento deliberado de su razón. Para este hombre el mundo tiende a hácerse preciso, definido, obvio; los objetos habituales no le suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares son desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a filosofar, hallamos, por el contrario, como hemos visto en nuestros primeros capítulos, que aun los objetos más ordinarios conducen a problemas a los cuales sólo podemos dar respuestas muy incompletas. La filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de sugerir diversas posibilidades que amplían nuestros pensamientos y nos liberan de la tiranía de la costumbre. Así, el disminuir nuestro sentimiento de certeza sobre lo que las cosas son, aumenta en alto grado nuestro conocimiento de lo que pueden ser; rechaza el dogmatismo algo arrogante de los que no se han introducido jamás en la región de la duda liberadora y guarda vivaz nuestro sentido de la admiración, presentando los objetos familiares en un aspecto no familiar. (...) Para resumir nuestro análisis sobre el valor de la filosofía: la filosofía debe ser estudiada, no por las respuestas concretas a los problemas que plantea, puesto que, por lo general, ninguna respuesta precisa puede ser conocida como verdadera, sino más bien por el valor de los problemas mismos; porque estos problemas amplían nuestra concepción de lo posible, enriquecen nuestra imaginación intelectual y disminuyen la seguridad dogmática que cierra el espíritu a la investigación; pero, ante todo, porque por la grandeza del Universo que la filosofía contempla, el espíritu se hace a su vez grande, y llega a ser capaz de la unión con el Universo que constituye su supremo bien.

BERTRAND RUSSELL. Los problemas de la filosofía.

15


Autor: Bertrand Rusell

IDENTIFICACIÓ DE LA FONT TIPUS DE FONT TEMA

Obra: Los problemas de la filosofía Argumentativa El valor de la filosofia.

TESI O CONCLUSIÓ

Bertrand Rusell afirma que, per a evitar ser un ignorant, és precís tindre uns mínims coneixements de la filosofia.

ARGUMENTS

-La filosofia pot donar possibilitats de resposta, encara que no precisament certes, a problemes de la vida diària. -Enriqueix la nostra imaginació intel·lectual.

16


1.- Justificació de la campanya 1. Llevar la filosofia NO és una opció vàlida.

IDEES-FORÇA A DIFONDRE SOBRE LA FILOSOFIA

ACCIÓ PER A LA DIFUSIÓ I JUSTIFICACIÓ

2. La filosofia va més enllà del que podem aprendre a classe, la utilitzem des que tenim ús de raó en els problemes més fonamentals de la vida mateixa. 3. Ens ensenya a veure el món des d’altre punt de vista alternatiu al que estem acostumats. 4. Ens fa reflexionar sobre temes d’elevada abstracció, com ho pot ser l’ésser humà, la veritat o la realitat, fent que ens qüestionem coses de la vida diària i reflexionant sobre les mateixes, ajudant-nos a anar més enllà amb tot, i no quedarnos amb les primeres impressions. • Hem triat una campanya que comprenga un vídeo-reprotatge que expose tant l’opinió pública al voltant de les idees que defensem com l’opinió de nosaltres; un programa de ràdio escolar que difonga la nostra campanya, una exposició de cartells que anunciï les nostres intencions i el lliurament a tothom de pamflets per tal de que reflexionen sobre les nostres idees. •

L’àmbit de difusió que hem escollit ha sigut l’escolar, on més repercuteixen les opinions de les idees que defensem, ja que és en aquest àmbit on a més a més, afecta qualsevol decisió presa al voltant de la filosofia.

Hem decidit realitzar aquesta campanya per les següents raons: o És la forma amb la que millor arriba el nostre missatge a la gent que volem informar. o És una campanya que comprèn diverses formes de difusió, fent que la gent es quede amb el que volem transmetre. o Els elements que utilitzem són els tradicionals, però els òptims per a fer que la gent participe, que no es quede amb les primeres impressions i vulga saber-ne més, implicar-se. o Aquest tipus de campanya perquè és la millor per a fer en un àmbit escolar, que a més també coincidia amb l’àmbit en el que volíem desenvolupar-la, perquè és en aquest lloc on ens era més fàcil interactuar amb la gent, de forma que podíem fer un millor treball.

17


Ens hem organitzat per grups. Teníem un total de quatre grups, que eren: o Càmera/Reporter: Graben les escenes amb la càmera i entrevisten. o Redactors: S’encarreguen de passar a ordinador tot allò que calga i elaboren les respostes a qualsevol pregunta. o Organitzadors: Organitzen el treball, arrepleguen la informació de tots per a portar un ordre en el grup. o Muntatge: Editen el vídeo i donen format al document escrit.

La nostra campanya consta de quatre elements clau. Primer, un vídeo que enregistrarà les entrevistes a la gent donant la seua opinió tot seguit de les opinions de nosaltres; contraposades o a favor del que diu l’entrevistat. Segon, L’emissió per megafonia d’un avís de la nostra presència i de les nostres intencions. Tercer, penjar cartells anunciant el dia que celebrem, el “dia de la filosofia”, per tal de que es córrega la veu. I quart i últim, repartir pamflets amb frases de filòsofs per a fer veure a la gent que el que defensem es basa en algo, és a dir, els utilitzem a forma d’argument.

Hem tingut tres etapes en el treball o 1a ORGANITZACIÓ: Preparem tot el treball per a fer, repartim les coses i acordem les idees. o 2a EXECUCIÓ DEL TREBALL: Realitzem tot el treball planejat. o 3a FINALITZACIÓ DEL TRABALL: Editem els vídeos, donem format als documents escrits i fem petits canvis.

Ens hem dividit de la següent forma: o Càmera/Reporter: Fran da Silva, Alejandra Escribà, Luna Poveda. o Redactors: Fran, Patricia, Isamar, Cristina M., Cristina V., César, Pau, Sergio, Ana, Alejandra, o Organitzadors: Fran, Isamar, Cristina. o Muntatge: Fran, Patricia.

Els espais que necessitem són: o El centre en general. (Pati, classes, biblioteca, eixida del centre, etc.)

Els materials extra que necessitem són: o Càmeres o Megafonia o Pamflets o Cartells

PLA DE TREBALL

18


ASSAIG I/O PREPARACIÓ

• Per a poder realitzar-ho necessitem: o Presència de tots els membres del grup o Tots els materials necessaris (Guió, càmeres, etc.) • L’assaig el realitzàrem el dia 24 d’abril en la biblioteca del centre.

EXECUCIÓ ENREGISTRAMENT DE LA CAMPANYA

• El lloc de la difusió de la campanya es el centre de Florida Secundària, al llarg de tres dies escolars, començant el dia 25 d’abril i acabant el dia 29 del mateix mes, però amb el dia 26 marcat, ja que és el dia que més activitat realitzem, repartint pamflets i fent entrevistes. • L’enregistrament de la campanya el du a terme Fran. • Els materials necessaris és el guió i les idees que defensem. • Els softwares que es van a utilitzar són: Camtasia Studio, Widows Movie Maker i Sony Vegas.

EDICIÓ

• L’adreça per a poder visualitzar-lo es lliurarà més endavant directament al bloc. • El lloc on es presentarà la campanya és:

PUBLICACIÓ

http://treballdifusiofilosofia.blogspot.com.es/

19

Treball final  

Treball final

Advertisement