Issuu on Google+

DIFUSIÓGRATUÏTA OSONA & GARROTXA

A la Vall de Bas

Manlleu,

mirant al futur

Manel

L’Entrevista

Any III Juny/Juliol 2011 Revista núm. 10

VIC | OLOT | TARADELL | SANT JOAN LES FONTS | TONA | CASTELLFOLLIT DE LA ROCA | CENTELLES | LES PRESES | MANLLEU | SANT FELIU DE PALLEROLS | TORELLÓ | BESALÚ | RODA DE TER | SANTA PAU | L’ESQUIROL | EL VOLTREGANÈS LA VALL DE BIANYA | VILADRAU | LA VALL D’EN BAS | FOLGUEROLES | SANT JAUME DE LLIERCA | RUPIT | TORTELLÀ | VIDRÀ | BEUDA | SEVA | LES PLANES D’HOSTOLES | PRATS DE LLUÇANÈS | MIERES | OLOST | RIUDAURA | CALLDETENES

El Dia de la Dalla

1


2


Editorial MAGAZINE

B

envingudes i benvinguts al número deu del Magazine Vicolot!

Durant milenis, els habitants de la Terra i les seves cultures han estat tancats en sí mateixos, essent uns desconeguts. La curiositat de l’ésser humà va provocar que el món s’explorés en tota la seva immensitat. I a nosaltres ens ha tocat formar part de la història d’unes comarques d’interior d’una entitat pròpia que ha acabat anomenant-se Catalunya.

lars com la Fira de la Dalla a la Vall d’en Bas, el Rodafolk de Roda de Ter o el Gran Ball de Catalunya també ocuparan un espai destacat de la revista. No volíem acomiadar-nos sense agrair la feina dels nostres col·laboradors i articulistes que fan que número a número els lectors i lectores gaudeixin d’uns textos elaborats a foc lent, com el millor dels guisats que el nostre col·laborador i sibarita Pep Sala s’encarregaria de testimoniar.

Els habitants d’Osona i La Garrotxa també hem incorporat al nostre vocabulari el concepte “globalització”. Sense ella no entendríem el món actual. Però estem orgullosos de les nostres especiÞcitats i les nostres diferències. En un moment en que tot sembla moure’s a ritme vertiginós, passar una tarda a una ermita perduda vora Santa Pau és un luxe que tenim ben a prop. AproÞtem-ho! En aquest nou exemplar del Vicolot Magazine us proposem una entrevista als Manel, sensació del pop independent català i una llum d’esperança a unes persones que els apassiona el que fan. Per això són tan naturals. Continuarem amb una crònica de la 1a. Fira “Turons i volcans” que es va celebrar el passat 10 d’abril al Prat Verd de Malla i que va unir els productors autòctons de La Garrotxa i Osona. Seguint amb la nostra ÞlosoÞa “d’apropar territoris” mostrarem el perÞl que està adoptant Manlleu amb la remodelació del Mercat Municipal i el seu pla de dinamització comercial, un exemple de les coses ben fetes. Fires i festes popu-

Redacció:

Anna Fontseca Lluís Musach Josep Lluís Berral Roger González Lluís Marmi Laura Soliva

Col·laboradors: Pep Sala Pau Barandiaran Pere Guix Mateu Batallé Portal d’Internet: www.vicolot.com Facebook: facebook.com/vicolot FotograÞa:

Joan Montero

Publicitat:

Central d’Edicions. 620 657 041 637 491 421

Director de continguts i correcció d’estil: Roger González Disseny i maquetació: www.dos.cat Tirada:

5.000 exemplars.

Dipòsit legal:

B-46.129-2009

Roger González i Lluís Musach Directors de Vicolot Edició: Edicions Personalitzades Ctra. De Montrodon, 54. 08552 Taradell. Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421. gestio@viqolot.com És una idea original de Central d’Edicions.

3


L’Entrevista. Manel MAGAZINE

4

Entrevista als Ma VIC, LA CIUTAT DE TROBADA

8

d’abril a Vic. Teatre Atlàntida. Els ja coneguts Manel retornen a la capital osonenca per presentar el seu segon disc. L’equip de Vicolot va poder entrevistar aquest grup revelació. La música pop i les lletres de temàtica quotidiana els apropen a públics de dins i de fora del territori català.

Aquest grup barcelonès el formen quatre integrants. Arnau Vallvé que n’és la veu el bateria i la percussió.

Roger Padilla la veu, la guitarra, el banjo i l’ukelele.

Martí Maymó la veu, el baix, el contrabaix, el clarinet i la ßauta dolça.

Guillem Gisbert, la veu principal, l’ukelele i la guitarra.


L’Entrevista. Manel MAGAZINE

anel

Ukelele

Instrument de quatre cordes tradicional de les illes hawai i l’illa de Pasqua (Xile), entre d’altres. L’ukelele s’ha incorporat en cançons tradicionals de Jazz. Artistes com Jimi Hendrix o Paul McCarney l’han tocat.

LA SEVA TRAJECTÒRIA El 2007 van guanyar el concurs de maquetes del Sona9 i amb el premi van editar el seu primer disc Els millors professors europeus amb el qual van aconseguir vendre 30.000 còpies i per la qual cosa van obtenir la categoria de disc d’or. El març de 2011 va arribar el seu segon disc 10 milles per veure una bona armadura amb més de 10.000 còpies venudes arreu d’Espanya mantenint-se durant dues setmanes com el número 1 a l’estat espanyol. Els crítics els qualiÞquen de fenomen, un conjunt català allunyat en el temps i en la forma a l’èxit de Serrat i Llach durant la transició, però amb un efecte similar al de Pep Guardiola (amb qui guarden una admiració mútua), qualitat, ordre, amor per la feina ben feta i treball en equip són els distintius que els deÞneixen. No tenen una estètica establerta, ni una tornada amb la que et puguis deixar la gola, però sí que tenen una regularitat i un atractiu que enganxa des del primer segon d’escoltar-los.

L’ ENTREVISTA: MANEL MÉS PROPERS Per què aquesta mescla de pop amb música tradicional. D’on us vénen aquestes inßuències? De fet, no tenim clares les inßuències. Comencem a composar amb la gui-

tarra i anem afegit ritmes, melodies i lletra. No som virtuosos amb els instruments i en els nostres inicis només utilitzàvem la guitarra acústica i l’ukelele. El tema “Gent normal”, la versió de “Come on people” de Pulp és una declaració de principis del vostre estil musical? En cap cas, és un tema fet per encàrrec pel programa Sputnik que celebrava un aniversari. Alguns crítics us consideren un “fenomen”. La paraula fenomen ve de cosa extraordinària i sorprenent. De veritat sou tan “estranys”? No som estranys, som quatre persones que fem cançons. Som sobretot afortunats perquè el primer disc ens ha permès fer molts més directes del que ens pensàvem. Ara estem a l’espera de com evoluciona el segon disc. Parlem d’aquest segon disc 10 milles per veure una bona armadura és un epígraf exòtic. Quins són els orígens o motiu per acabar anomenant-lo d’aquesta manera? És un concepte que teníem en ment des de fa temps i quan estàvem en plena gravació del segon disc ens vam posar d’acord bastant ràpid en escollir aquest aquesta frase per titular-lo. És un títol llarg que ens dóna identitat.

5


L’Entrevista. Manel MAGAZINE

6

Creieu que aquest segon treball és menys comercial? Podríem dir que no és tan immediat. Potser més dens a l’hora de comprendre els continguts de les cançons. És quelcom que ens vam adonar a mesura que el fèiem. Com va aparèixer aquesta oportunitat de tocar fora de Catalunya? Era la vostra intenció primària? Va ser pel festival Primavera Club (versió d’hivern del primavera Sound) que és itinerant i a tots els grups vam haver de tocar en els dos llocs alhora. Ja heu tocat a Madrid, Buenos Aires i potser alguna altra ciutat de parla castellana. Com us rep el públic quan senten lletres sonant en català? En ambdues ciutats van ser molt diferents, a Madrid per exemple el nombre de públic català era molt important. Hem tocat en sales petites i el caliu de la gent es feia molt proper. Es podien llegir ens els llavis del públic les lletres de les nostres cançons. Com s’ha planiÞcat d’aquest segon disc?

la

gira

Et planiÞques a mesura que et van trucant programadors i et proposen actuacions no et fas un pla d’acció. Fa 15 anys que un grup català no aconseguia ser número 1 a tot Espanya. Per què creieu que la legió de seguidors augmenta progressivament?

màtica per la En pot ser un motiu la tem temàtica lírica? La veritat és que l’èxit és un tema que se’ns escapa molt. Ha passat així, no tenim explicació cientíÞca per determinar el perquè. Ser el número 1 és sorprenent, però ho és més encara veure quan algú s’escolta cançons nostres i et diu que té quelcom que l’enganxa que li produeix bones vibracions. Les lletres la gent se les pot fer seves perquè parlen de temes bastant quotidians. És aquesta la manera d’arribar a més persones? L’estètica i el contingut té a veure amb la manera que té cadascú d’expressar-se i explicar les coses que l’interessen. A partir d’aquí fem cançons.

Parla de la gravació del video Parlant clip Aniversari vau tenir col·laboracions força especials com Biel Duran que comentava a la ràdio que s’ho havia passat molt bé. Com va ser? Un rodatge llarg repartit en diferents dies i molt divertit. En Biel Duran va passar fred perquè la gravació va ser el mes de gener i anava poc tapat. L’experiència va ser molt positiva i estem molt agraïts a tothom. Com va anar l’estrena, quines sensacions vau tenir? Bones sensacions, molta predisposició per part de la gent i per nosaltres tot un repte entregar-nos al màxim al nostre públic i compartir allò que millor sabem que és fer cançons.

EL QÜESTIONARI: Osona: Ens recorda a Vic i a Mossèn Cinto Verdaguer i a la ciutat on vam fer el nostre primer concert “digne”.

Un plat: Un plat: faves a la catalana.

Garrotxa: Volcans, fageda.

Un país: Catalunya

Una beguda: Vi negre

Una pel·lícula: El gran lebosky Una aÞció: Dibuixar Un personatge històric: Emperador August


Publicitat MAGAZINE

7


L’Entrevista. Manel MAGAZINE

8

“Gent normal que entusiasma”

Crònica del concert que “Manel” va fer a Vic el divendres 8 d’abril.

“Els Manel a Vic” Van omplir l’Atlàntida, el remodelat centre d’arts escèniques de Vic, com també havien fet (i faran) amb tants pobles i ciutats. Manel i fenomen podrien ser substantius complementaris. Una hora i mitja abans del seu concert a la capital d’Osona vaig tenir l’oportunitat de parlar amb ells. Són gent normal que els agrada fer cançons que combinen Þcció i realitat a parts iguals, amb un eix central que gira entorn les relacions interpersonals dins d’espais quotidians. A Vic, el 8 d’abril estava marcat al calendari de moltes i molts Þdels que esperaven amb devoció l’aterratge d’aquest grup de pop independent que presentava en societat el seu segon treball, 10 milles per veure una bona armadura, que ha suposat una tornada als escenaris amb un èxit abassegador. Una bona mostra és que l’Atlàntida ja havia col•locat el cartell de “no hi ha entrades” des de feia força setmanes.

Un parell d’hores abans d’actuar a l’Atlàntida de Vic, l’equip de Vicolot va entrevistar els Manel.

Per mi, Manel ha estat capaç de superar un estil musical rígid i ha transmès un missatge inter-generacional. La crítica, veient això, els ha premiat i el públic, una amalgama de “gent normal” així els ha obsequiat. Amb una Þdelitat cega. El concert començava amb una posta en escena sòbria, amb moltes claques a platea i una comunió que anava avançant a mesura que les enganxoses melodies entraven als cossos dels assistents. La bona sonoritat de l’Atlàntida feia la resta. Diversió, aplaudiments i entrega. Ombres retallades de color vermell, grandioses, majestuoses. Són el quartet del barri de Gràcia, amb aquella estètica vuitantera que els acompanya, com si fossin els Þlls d’una generació progre i de la que han llegat herència i maneres. Són barcelonins cool d’aquells que “podries portar a casa en un diumenge d’aniversari”. El concert va combinar temes del primer disc Els millors professors euro-

peus amb algunes versions com “Gent normal” dels mítics Pulp. És una música tendre on hi juguen un paper destacat les segones veus, l’ukelele i una bateria que exerceix d’eix central de la seva música. Cançons com “Boomerang” o “El Mar”, estan entre les preferides de la plebe que han catapultat la banda i els ha situat a dalt de tot de les llistes de vendes. En una escena musical catalana cada vegada més eclèctica i desenfadada, la irrupció de gent com Manel és una notícia a celebrar, com també xalaren de valent les prop de set-centes ànimes que esperaven impacients l’actuació d’aquest fenomen. Des de la part esquerra de l’escenari vaig prendre els últims apunts mentre les últimes notes deixaven de sonar. La legió de seguidors s’aixecava dels seients amb rostres satisfets. Dues hores sensacionals que van remoure sentiments. Seixanta minuts de plaer. Roger González i Fitó


MAGAZINE

Actualitat. 1a. Fira Turons i volcans

A

mb l’arribada del bon temps vam tenir la idea d’unir les comarques d’Osona i La Garrotxa organitzant una Þra. Després de decidir la temàtica, calia apostar per un nom. “Turons i volcans”. Ja està tot dit. OrogràÞcament i al nostre imaginari popular potser no hi ha trets més distintius a les dues comarques que aquests dos conceptes. Si els unim i a més a més, busquem els productors autòctons del sector de l’alimentació, de la mescla en sortirà la nostra Þra, que vam voler plantejar com una diada del Vicolot Magazine. Finalment, setze estands van omplir de vida i de color El Prat Verd de Malla, emplaçament d’una bellesa incalculable i un bosc artístic on s’hi celebren casaments i altres esdeveniments, gestionat per Xavier Arcarons. Amb una localització propera a la Plana de Vic i uns accessos molt fàcils per qualsevol que es volgués acostar a la Þra, els càlculs Þnals és que varen desÞlar més de sis-centes persones durant les gairebé deu hores de mostra de producte que estaven programades.

1 a. FIRA “TURONS I

VOLCANS”

Mostra de producte autòcton d’Osona i La Garrotxa

9


MAGAZINE

Actualitat. 1a. Fira Turons i volcans

10

De D Des e es sp pré rré és d de e dina ar els s dir irrect ec o orrs ors s de Vic de V o ollo lot vam a ag agr graïïïrr lla bo gr bona na a as ss sist is stè èn ènc n nciia a a la Þra ra.

U m Un mom omen ent n de l’ nt ll’act actuació act uac ció ó dels de del ells Bast a tone on rs s de e Mal M la. a

Activi Ac Act iviitat ta s dive dive i erse rs rse rses s sa amb mb b An Aniiga A gam gam gami mi

La jornada es va complementar amb una sèrie d’actes paral·lels que van fer les delícies de grans i petits a les hores centrals del dia. Començant per l’actuació de màgia de Mag Pota i del Mag Nani i Cia. de màgia Guaita que es van posar ràpidament el públic a la butxaca amb el seu humor i naturalitat a l’hora de fer màgia. Posteriorment, els bastoners de Malla van fer de teloners del pregoner, en Pep Sala. Durran ant nt to ot el el dia as siiis sis sce scen ce cen en nte tes es e sp pe erso so ones ne n es sv va an vis isi siitar s tarr lla ta a Þra ra. Els bastoners de Malla són una associació cultural sense ànim de lucre amb uns balls que segons ells mateixos, “conserven la fressa dels garrots pagesos fets d’alzina i alhora el punyent però dolç so del ßabiol tí- mençaven a sonar, posant la pell de gallina pic d’Osona Sud”. Va ser un acte de folklo- a fans que l’havien vingut a veure i també quan les més de tres-centes persones que re popular molt agraït pels espectadors. en aquell moment omplien l’amÞteatre del Prat Verd corejaven la tornada d’aquesta Vora la una del migdia li va tocar el popularíssima cançó. torn a Pep Sala, un dels nostres músics Un mom Un moment oment ntt de n e la l Þra a. més nostrats i amb una popularitat fora de Mentrestant, un ßux constant de pertot dubte. Amic de la revista i també amb Com a Vicolot Magazine també vam llaços d’amistat intensos amb els propie- sones s’interessaven pels nostres productenir un estand propi i gràcies a la botiga tors, dels que després en farem especial taris del Prat Verd, en Pep ens va fer el favor de ser l’ambaixador de la primera Þra menció en un apartat especial sobre la “El Roure Vell” de Vic que ens va cedir “Turons i volcans”. El seu discurs, amè i Þra. En una època en que les Þres estan moble rústic de primera qualitat, el nostre amb tocs d’humor com en ell és habitual, de capa caiguda pel què fa a les vendes, espai va poder lluir d’allò més. Durant el es va tancar amb una petita actuació amb la nostra mostra va néixer com un apa- dia, vam fer difusió de la nostra iniciativa i la seva inseparable guitarra. Les prime- rador per a ensenyar què tenen les dues vam poder parlar de ben a prop amb lectores i lectors. res notes del mític tema “Boig per tu” co- comarques.


MAGAZINE

Actualitat. 1a. Fira Turons i volcans

El sol era de justícia i les ombres del Prat Verd van funcionar a la perfecció. També durant tot el matí, l’empresa de lleure Anigami va preparar un joc per a diversió de tota la família i també des de l’entrada del Prat Verd es podia provar la Burricleta, la bicicleta rural elèctrica que tanta sensació ha causat i que és un projecte originat per dos emprenedors del Lluçanès.

Ac Act c ua uac ac a ció ó de de Mag Ma po Ma p a&C pot CIIA de màg àgia àgi giia g Guaita Gua ita

A les dues del migdia i sota reserva prèvia es va celebrar un suculent dinar al menjador del Prat Verd. El menú, preparat pel vigatà restaurant del “Rebost del Canonge” estava composat per productes autòctons d’Osona i La Garrotxa, com els fesols de Santa Pau, la rataÞa, el formatge o el codonyat. Fins ben entrada la tarda, els visitants van poder gaudir d’un bon temps per passejar pels estands i fer els últims tastets de patates d’Olot, cervesa autòctona, vi de gel o bé provar crêpes i berenar de gust. En deÞnitiva, una gran diada del Vicolot Magazine, una revista que tal com diu el seu eslogan “apropa territoris”. Redacció.

ELS NOSTRES PRODUCTORS: Els sectors alimentaris que van tenir presència a la primera Þra “Turons i volcans” van anar des dels embotits Þns al cultiu ecològic, passant pels productors de formatges, cerveses autòctones, vi de gel, el típic fajol de Batet, les coques, les xocolates i la carn ecològica. Tot un compendi que passarem a analitzar a continuació.

Els embotits: Bosch i Casals. Embotits artesans.

Provinents de Sant Feliu Sasserra, aquests productors d’embotits artesans van ser un dels estands millor preparats de la mostra. Llonganisses, bisbe blanc, bisbe negre o botifarra d’ou formen part de les seves especialitats. Els podeu trobar cada diumenge al mercat de Prats de Lluçanès, i tenen botiga i obrador a Sant Feliu Sasserra. El seu espai a Internet: www.boschicasals.com Per saber-ne més: embotits@boschicasals.com

Embotits Eugeni.

Aquesta empresa familiar de La Garrotxa es dedica a l’elaboració artesanal d’embotits des de 1967. El seu compromís amb la qualitat i la tradició artesanal, així com un servei al client molt acurat són les claus de l’èxit dels seus productes. Especialistes en embotits curats com el fuet extra, la secallona o la panxeta curada, a Embotits Eugeni també podem adquirir una àmplia gamma d’embotit cuit com la botifarra d’ou o la del perol. No oblidarem tampoc els productes frescos com la salsitxa fresca o el xoriç extra. En plena fase d’expansió els podeu visitar en un nou espai web pensat per a comprar embotits artesans d’alta qualitat per Internet. El seu espai a Internet: www.embotitseugeni.com www.labotigadelsembotits.cat Per saber-ne més: info@embotitseugeni.com

11


MAGAZINE

Actualitat. 1a. Fira Turons i volcans

12 Els formatges: Betara.

Aquests productors també provenen del Lluçanès, PeraÞta i Olost. Amb una llarga i dilatada trajectòria vinculada a l’elaboració de productes artesans de qualitat, van presentar a la Þra uns excel·lents formatges amb un sabor i un aroma amb identitat pròpia resultat d’una elaboració que segueix els processos propis del Lluçanès. Així mateix, els formatges elaborats amb llet d’ovella, amb llet de cabra o llet de vaca representen els seus apreciats productes. A més, els formatges de Betara han estat guardonats l’any 2010 en el certamen World Cheese Adwards pel Betara de cabra cremós i el Betara d’ovella. Tot un exemple de la qualitat dels seus formatges. L’espai a Internet: www.betara.cat Per saber-ne més: info@betara.cat

La carn autòctona: Granja Ramonich:

Provinents de la Vall d’en Bas, la Granja Ramonich pertany a l’associació de ramaders ecològics de les comarques gironines. La raça “Schwäbisch-Hällisch” de les truges ha estat seleccionada per la seva gran qualitat de la carn i portada directament d’Alemanya, adaptant-se perfectament al clima de La Garrotxa.

Van presentar-se a la Þra mostrant la seva gran qualitat de productes com el porc, la vedella, el xai o el pollastre. La seva gran diferenciació rau en que fan una producció ecològica, produint aliments de gran qualitat nutritiva, sanitària, mediambiental i social. L’espai a Internet: www.ecocity.cat Per saber-ne més: info@ecocity.cat

Mas el Boscà Nou:

També de la Vall d’en Bas, Mas el Boscà Nou és una explotació ramadera especialitzada en la producció de carn de vedella ecològica de la raça llemosina, d’una qualitat excepcional. Tots els vedells i vedelles neixen a la mateixa explotació i comercialitzen la carn directament al consumidor per garantir-ne la procedència, la traçabilitat i la qualitat. Ofereixen lots de carn Þletejada i envasada al buit que porten a domicili en transport fred. Tot i que fan venda directa a l’explotació durant tot l’any, els podreu trobar a la Fira del Mallol de la Vall d’en Bas, a la Fira Ecosí a Girona, a la Fira de Sant Narcis a Girona, a la Fira de Sant Lluc d’Olot o al Mercat del Ram de Vic entre d’altres. El seu espai a Internet: www.ecovedella.cat Per saber-ne més: info@ecovedella.cat

Embotits i Carns Collfred.

Fundada l’any 1992 i provinents d’una família ramadera de tota la vida, Carns i embotits Collfred provenen de Vidrà, al nord d’Osona. La història es remun-

ta, però, l’any 1977 quan ja a l’explotació de Mas Collfred es dedicaven a la cria de vaques. Actualment són les vaques llemosines les que diferencien Carns Collfred, doncs són, per la qualitat de les seves carns, les més apreciades pel consumidor. Els seus productes, elaborats sense conservants ni colorants, van des dels embotits con la llonganissa (amb un temps de curació de 3 a 4 mesos) Þns a diferents tipus de botifarres. També ofereixen cabrit, poltre, conill o vedella. El seu espai a Internet: www.collfred.cat Per saber-ne més: embotitscollfred@agronet.org

Coques:

Forn Franquesa. Coques de PeraÞta:

Provinent del Lluçanès, concretament del petit municipi de PeraÞta, Forn Franquesa data del 1952. Destaca la seva elaboració artesana i la qualitat dels seus productes, que ja vénen de generacions anteriors, on els besavis ja exercien amb passió l’oÞci de forner. El pa de pagès i una boníssima i àmplia varietat de coques, com la coca de forner, la de vidre o la coca de xocolata estan entre els productes estrella que es poden veure a multituds de Þres i punts de venda dels nostres pobles i ciutats. El seu estand, d’allò més colorista, és un punt de parada obligada, tant per a degustar al moment o bé per emportar a casa. El seu espai a Internet: www.fornfranquesa.com Per saber-ne més: info@fornfranquesa.com


MAGAZINE

Actualitat. 1a. Fira Turons i volcans

Xocolates: El Xocolater de Taradell.

Del centre de la Plana de Vic, concretament de Taradell, vam poder comptar amb la presència d’en Raúl, conegut com “Xocolater de Taradell”. Té botiga i obrador i es fan tot tipus de peces elaborades amb xocolata: bombons, rajoles, roques suïsses o fotograÞes de xocolata. També fan encàrrecs per batejos, casaments, comunions o altres celebracions familiars. Per saber-ne més: elxocolater@terra.es

van ser presents a la Þra mostrant un dels productes més coneguts elaborats amb fajol com són les farinetes de fajol, unes postres delicioses. També van presentar productes de l’horta i autòctons com el cogombre blanc, els tomàquets de cor de bou, la mongeta del Carme o els fesols de Santa Pau. Els podreu trobar cada divendres a una parada del mercat d’Olot i també al mercat setmanal de Camprodon. Per saber-ne més: carmemaya@hotmail.com

Plats precuinats típics: El Salt de Sallent.

La cervesa autòctona: Cervesa Keks.

Nascuda l’any 2008, la cervesa Keks (dissenyada per Pep Nogué i Gerard Bech), és una cervesa de 3,5% vol. Elaborada a base de malta de civada, ßors d’avena i per suposat, el típic Fajol, un gra en forma triangular i provinent d’Àsia que s’adapta perfectament a La Garrotxa gràcies al seu clima plujós. Van estar presents a la Þra de la mà dels organitzadors, el Vicolot Magazine. L’espai a Internet: www.gbech.com Per saber-ne més: gbech@gbech.com

El Fajol: Can Rovira de Batet de La Serra.

Amb l’objectiu de donar a conèixer el fajol vagin allà on vagin, els de Can Rovira

Provinents d’Olot, “Salt del Sallent” és una empresa dedicada a l’elaboració de productes alimentaris ultracongelats des de 1996. La seva especialització ha anat cap a productes tradicionals sense oblidar alguns productes innovadors. A Þnals de 2008 comencen a crear una nova gamma de productes refrigerats dirigits a botigues, supermercats, xarcuteries i carnisseries. Entre les seves especialitats hi destaca les patates d’Olot i els canelons artesanals.

ductors autòctons, va presentar diferents productes derivats de la seva apreciada tòfona, així com també va informar als visitants de les activitats i rutes que durant al llarg de l’any es poden fer per aquesta vila d’Osona Sud. El seu espai a Internet: www.centelles.cat

Cultiu ecològic: Oriol Cuesta.

Des de dalt del turó del Puigsagordi, Oriol Cuesta presentava a la Þra “Turons i volcans” els seus productes de cultiu ecològic i també una bicicleta de llaurar feta per ell, que és manyà de professió. Durant el dia, les pastanagues, la col o els tomàquets van adornar el seu estand i va mostrar i informar als visitants que des de la seves plantacions de cultiu ecològic també prepara cistelles personalitzades per a persones individuals o bé famílies. Per saber-ne més: montserratsanz@ hotmail.com o bé trucant al 646.772.890

Mas Bellpuig de Taradell.

El seu espai a Internet: www.saltdelsallent.com Per saber-ne més: producció@saltdelsallent.com

Productes típics: Ajuntament de Centelles.

Com a imatge de producte de la seva població, l’Ajuntament de Centelles va tenir també el seu propi estand. En una mostra de la seva sensibilitat cap als pro-

Provinents de ben a la vora, de Taradell, Mas Bellpuig és una masia catalana de Þnals del segle XII, envoltada de camps i dels terrers típics de la comarca. Dedicats a la producció ecològica, conreen cereals, horta i ramaderia. També podeu fer estades agroecològiques a la seva casa rural, un marc ideal per a gaudir de grans moments d’oci i alimentar-vos de forma sana. El seu espai a Internet: www.masbellpuig.com Per saber-ne més: info@masbellpuig.com

13


MAGAZINE

Actualitat. Manlleu, mirant al futur

14

Mirant al futur

“Nou mercat municipal i dinamització comercial” Manlleu, com molts altres pobles de la comarca d’Osona, tenia a Þnals dels anys vuitanta, una economia basada en la indústria tèxtil. Arran de la crisi de principis dels anys 90 tots els actors de la societat manlleuenca (empresaris, polítics, pagesos, sector Þnancer, comercial i els sindicats) van fer un pas endavant al mobilitzar-se per tal de fer front a l’augment desmesurat de l’atur provocat pel tancament de moltes fàbriques. Es prenen una sèrie de decisions per tal de modiÞcar el teixit econòmic de la ciutat i fer de la crisis una oportunitat per fer un salt qualitatiu sobre molts aspectes del municipi i així encarar reptes futurs. DiversiÞcar l’economia manlleuenca era i és un dels objectius principals i es treballa per dinamitzar i potenciar el sector comerç i serveis entre d’altres. “El comerç de proximitat juga un paper determinant en les ciutats que aspiren a tenir un teixit social cohesionat. Perquè sigui un actiu de qualitat ha de complir sobretot amb dues premisses: ser professional i molt especialitzat. Serà la millor manera de diferenciar-se i d’arribar a l’excel·lència.”


MAGAZINE

Actualitat. Manlleu, mirant al futur

2011, DEU ANYS DESPRÉS... “Deu anys després de posar en marxa el pla dinamitzador ja se’n poden veure els resultats. S’ha creat comerç, s’ha augmentat la qualitat i a la vegada està més diversiÞcat.”

DINAMITZANT EL COMERÇ DE LA CIUTAT El 1999 es crea l’associació de comerciants de Manlleu, MAB (Manlleu Associació de Botiguers). Era el moment de remar tots junts en pro d’un objectiu comú: la dinamització del comerç de la ciutat. Tant el MAB com l’OPE van ser el puntals en que es va recolzar tot aquest procés dinamitzador del comerç que havia de fer front a nous reptes i noves necessitats .La base ja hi era però s’havien d’aproÞtar totes les sinèrgies entre els diferents ens per tal d’anar cap a un nou model de creixement comercial.

Només un any més tard (l’any 2000) neix el “Pla Manlleu Centre XXI, un pla urbanístic que pretenia canviar la fesomia del centre urbà. i potenciar el comerç de la zona. Aquest ambiciós pla de dinamització comercial volia cobrir varis objectius alhora: econòmics, culturals i urbanístics. Era la culminació de gairebé una dècada de treball conjunt de moltes persones i institucions (entre ells òrgans supralocals com la Generalitat de Catalunya i la Diputació) .Estàvem al principi del canvi.

A nivell institucional s’han creat diverses campanyes que han tingut un ampli ressò (i també algun premi) a Manlleu i a la comarca d’Osona en general. Destaquen la campanya “A Manlleu t’ho posem fàcil” per realçar el valors i els actius del comerç de Manlleu: la varietat d’oferta, la facilitat d’aparcament i el servei que es rep del comerciant que permet fer una compra “tranquil·la”. I la campanya “Manlleu t’enamora” que, a partir d’una imatge comuna que comparteixen tots els aparadors, té com a repte que la gent passegi, compri i participi en les activitats del comerç de Manlleu. La remodelació de la plaça Fra Bernadí i la construcció d’un aparcament soterrat amb 276 places són una oportunitat per a la dinamització del comerç i de la ciutat.

15


16

MAGAZINE

Actualitat. Manlleu, mirant al futur


MAGAZINE

Actualitat. Manlleu, mirant al futur

EL NOU MERCAT MUNICIPAL: Un nou mercat municipal serà el que, a partir d’aquest setembre de 2011 transformarà l’skyline manlleuenc. Al passeig de Sant Joan és on conßueixen les dues zones comercials; el mercat municipal ubicat a pocs metres d’aquest punt ha d’ajudar a unir-los i contribuir a crear recorregut comercial.

17


MAGAZINE

Actualitat. Manlleu, mirant al futur

18

El projecte del nou Mercat Municipal està vinculat a les accions realitzades en el marc del “Pla de millora del Barri de l’Erm”, aprovat a Þnals del 2004. En aquest context, la remodelació del Mercat Municipal és molt important pel futur de Manlleu. Amb el propòsit de mo-

dernitzar-se i alhora ser més competitiva, la ciutat de Manlleu treballa per atraure el mercat intern i les poblacions de l’entorn i ho farà recolzant-se en equipaments nous com el Mercat municipal que han servir per dinamitzar l’economia i fer de tota la ciutat una única zona comercial.

El projecte del nou Mercat aposta per diferenciar-se de la resta i del seu entorn més proper apostant pel producte fresc i de qualitat al millor preu. Però va més enllà. Manlleu és l’exemple de ciutat multicultural que ha integrat gent de diversos llocs d’una forma digna d’estudi .El Mercat pretén reßectir-ho incorporant serveis de restauració amb cuines de tot el món, punts de venda de productes locals i del camp, ser l’aparador dels oÞcis tradicionals i la creació d’una aula d’activitats tan pel públic com per els comerciants. En resum, ser un mercat integrador.


MAGAZINE

Actualitat. Manlleu, mirant al futur

La societat ha evolucionat molt de pressa els últims anys. Les pautes de consum han canviat i per tant l’oferta de productes s’ha adaptat a aquestes noves necessitats. Per aconseguir això no n’hi ha prou fent grans inversions, sinó que el factor d’èxit anirà molt lligat a la capacitat d’especialitzar-se del comerciant que farà que augmenti tant la quantitat com la qualitat del producte ofert. Manlleu i els seus comerciants no en són l’excepció.

L’EDIFICI DEL NOU MERCAT MUNICIPAL: Espaiós i amb molta llum. Un espai que convida a passejar i a comprar. A la planta baixa, parades de producte fresc, el bar, el restaurant i una sala polivalent. A la primera planta, una aula gastronòmica equipada amb cuina i un local per a les entitats del barri. A l’altra part de l’ediÞci, a la part del carrer Mercat, s’hi ubicarà l’àrea de serveis i l’accés de mercaderies; El nou mercat municipal ha de ser per Manlleu i pels seus habitants un espai viu i dinàmic. Una àmplia oferta d’activitats i el dia a dia del mercat amb els paradistes, els qui compren, els qui passegen, ... ajudaran a fer d’aquest espai un nou equipament municipal de qualitat. Lluís Musach Redacció.

19


MAGAZINE

Fires i festes. El Dia de la Dalla

20

Treballant la terra a la Vall de Bas

L

a dalla va aparèixer a Europa als segles XII i XIII, una eina que el pagès utilitzava (i alguns encara utilitzen) per estassar l’herba que més tard s’emprava com a farratge per alimentar al bestiar. La utilització d’aquest instrument suposa un alt grau d’exigència física i tècnica al pagès, circumstàncies que han conduit a la substitució d’aquesta tradicional eina per la desbrossadora de motor.

Actualment el món de la dalla ha passat a ser un art, i la petita localitat garrotxina dels Hostalets de Bas ret homenatge a aquesta centenària eina amb el Dia de la Dalla que el proper 12 de juny celebra la tretzena edició. Aquesta festivitat neix l’any 1999 amb la voluntat d’exhibir la tradicional dalla de manera lúdica, amb aquesta Þnalitat el festeig celebra any rere any un concurs obert on poden participar dalladors i dalladores de tota condició. Això sí, abans es serveix un esmorzar rústic als participants i als assis-

tents del Dia de la Dalla perquè “la dalla, segons lo que menja talla”. Els Hostalets de Bas és una petita població que forma part del municipi de La Vall de Bas, contrada que manté com a patrimoni un sector agrícola molt potent i que posseeix les terres més fèrtils de tot Catalunya. Aquest és un dels punts forts de la zona que es reßecteix en paisatges farcits de camps de conreu i en l’afecte per la terra que comparteix tot el poble.


MAGAZINE

Fires i festes. El Dia de la Dalla

La Vall de Bas ha mantingut al llarg de la seva història una estreta relació amb l’agricultura més tradicional, la pagesia ha estat el motor que ha mantingut en vida unes terres riques durant molts segles i avui, el municipi continua essent Þdel al sector. Amb el pas dels anys han aparegut innovacions tecnològiques que han provocat canvis en la manera de treballar al camp, la recerca d’una major comoditat i rapidesa en les tasques del pagès ha provocat la desaparició de les metodologies més tradicionals que el municipi de La Garrotxa no vol oblidar. Amb aquesta Þnalitat i amb el propòsit de recordar als qui han treballat manualment la terra durant molts segles, el menut poble dels Hostalets de Bas acull anualment i des de fa tretze anys el Dia de la Dalla. La iniciativa gaudeix d’una bona salut, tant que el què era una trobada d’uns pocs, ara és un concurs-espectacle que compta amb participants del poble dels Hostalets, de La Garrotxa, de les comarques gironines, d’altres terres catalanes, i Þns i tot d’Occitània i del País Basc, participants que són acollits a les llars del poble amb hospitalitat i que provenen de territoris on la dalla s’ha convertit en un dels esports rurals més importants i populars. Durant el transcurs del concurs un jurat format per especialistes en el ram és l’encarregat de valorar la qualitat de la feina feta pels dalladors i decideix el guanyador considerant, per sobre de tot, els criteris tècnics de la tasca feta. En l’edició d’enguany, el Dia de la Dalla compta amb la participació de l’esbart Montsoriu, que pels volts del migdia obsequiarà als assistents i participants del certàmen amb una exhibició dansaire. Posteriorment tindrà lloc un dinar popular al famós carrer Teixeda, conegut pels seus balcons de fusta plens de ßors i per una situació

21


MAGAZINE

Fires i festes. El Dia de la Dalla

22 que permet gaudir d’un meravellós paissatge rural. Al Þnal del certamen s’entrega a cadascun dels participants una peça de cuina de ceràmica que cada any varia per acabar completant la col•lecció amb la participació anual del Dia de la Dalla. Competició a part, la Comissió de Festes dels Hostalets ja ha assolit l’objectiu amb el que fa uns anys va crear el Dia de la Dalla: establir una data al calendari per recordar un oÞci antic en un poble de tradició pagesa, un dia en què la pagesia es reuneix i gaudeix d’una jornada dedicada a un treball dur que s’ha fet durant molts anys. Una jornada en què els amants de la tradició al camp senten una immensa felicitat al veure que el seu treball no mor, no acaba, i són els més joves qui agafen amb empenta la dalla, una eina estranya.

El Dia de la Dalla ha canviat d’ubicació en les dues darreres edicions, d’ençà se celebra al camp del carrer Olivet Lagares, paral·lel al carrer Teixeda on té lloc la Fira de la Terra en les mateixes dates. Precisament aquest és el motiu del trasllat, encabir una nova Þra al mateix indret de manera que es retroalimentin. El petit poble dels Hostalets de Bas ha acoblat al Dia de la Dalla la Fira de la Terra, que aquest any celebra la tercera edició, una Þra de productes que ha donat un caire comercial important al municipi i que encaixa a la perfecció amb la ÞlosoÞa de la festivitat. Tot plegat s’ha traduit en un major nombre de parades i una major aßuència d’assistents, fet que constata que el Dia de la Dalla i la Fira de la Terra es complementen de manera esplèndida i han assentat unes bases sòlides que per-

meten pensar que estem davant d’unes jornades amb molt futur per endavant. Anar al Dia de la Dalla és assistir a una experiència única a tot Catalunya, visitar una petita i gran terra, una fusió d’aromes encisadors, la història, l’agricultura, l’art i la tradició en un ambient festiu i rural que aclama l’amor a la terra. Organitzen: Comissió de Festes de la Vall de Bas i Ajuntament de la Vall de Bas.

Josep Lluís Berral Redacció.


Publicitat MAGAZINE

el

Visita

Dia de la Dalla a la Vall de Bas

23


24

Hotel El Vent贸s MAGAZINE


Hotel El Vent贸s MAGAZINE

25


Corretja, de tota la vida MAGAZINE

26

“De

tota la vida”


Corretja, de tota la vida MAGAZINE

E

xposició, magatzem, ferreteria i oÞcines. Tot un món, tot un univers dels materials de construcció. A Corretja es troba des que es comença un fonament Þns que s’acaba de construir la casa: apart dels materials de construcció, la oferta multiproducte es complementa amb recobriments ceràmics, pintura, parquets, rajoles, sanitaris o mampares i demés complements de bany. En un solar de 17.000 metres quadrats, 8.200 dels quals són construïts, s’hi aixeca la nova nau de la vigatana empresa Corretja SL, emmarcada en un establiment comercial que destaca pel seu aire avantguardista.

Ens hem Þxat en Corretja per les seves arrels. És una empresa familiar que fa bandera d’oferir un tracte familiar molt proper al client. Això ja s’entreveu quan s’entra a les seves instal•lacions, on no hi ha barreres per a poder expressar les necessitats de cadascun. En aquest sentit, Elisabet Corretja així ens ho corrobora: “sempre s’ha treballat molt amb altres empreses familiars. Aquest fet ha provocat que generació rere generació hàgim mantingut aquell client”.

27


Corretja, de tota la vida MAGAZINE

28

La tarda avança i el degoteig de clients és constant. Puc veure com treballen, com es mouen, com tracten a les persones que s’acosten a Corretja per anar a comprar alguna peça de ferreteria o bé per assessorar-se per vestir la seva vivenda. Són gent afable i és que el nom de Vic i Corretja sembla que vagin de la mà. Tots i totes recordem la seva emblemàtica botiga del cèntric carrer Verdaguer que com recorda Elisabet Corretja “ja provenim de generacions de guixers de tota la vida”. I és que en aquesta nova seu s’hi agrupen totes les àrees de l’empresa que Þns fa poc estaven repartides per altres zones de Vic. En l’actualitat, quatre familiars directes dirigeixen aquesta empresa,

que té uns vint-i-tres treballadors en plantilla. La crisi afecta a tots per igual però des de Corretja tenen clar que el seu valor afegit és l’assessorament a mida. “Els preus que trobarà el client a Corretja són molt raonables i adaptats a totes les necessitats. Realment, el nostre ventall de productes és tan gran que podem satisfer a les persones més exigents”, Þnalitza Elisabet Corretja. Passejo per la zona d’exposició i admiro la part dels banys, que asseguren des de Corretja, tenen molta sortida. “Ens identiÞquen molt en línies de bany”. Però com hem vist, tenen una oferta d’allò més variada. La millor manera de comprovar-ho serà acostant-nos a aquestes

instal·lacions i fer el que he fet jo aquesta tarda: passejar i encuriosir-me a cada racó. Una mampara d’última generació, potser una sauna o qui sap si un innovador complement de bany. Tot fa goig. Considerada una de les empreses vigatanes de materials de construcció més antigues, ja que data de principis del 1900, Corretja afronta amb una màxima professionalitat i un tracte molt proper els reptes que encara el sector de la construcció. I us puc assegurar que a Corretja “tothom hi és benvingut”. Roger González Redacció.


Publicitat MAGAZINE

A Construccions Lluís Dachs seguim treballant sense descans amb la professionalitat que ens caracteritza. Volem seguir avançant en aquesta línia de compromís cap al client, ja que coordinem i gestionem els projectes des de l’inici Þns a l’acabament de l’obra.

A més de la construcció tradicional, a Construccions Lluís Dachs apostem per la construcció lleugera amb estructura d’acer lleuger, amb un coeÞcient molt alt en quan a l’estanqueitat, impermeabilització i aïllament i amb un procés constructiu molt més ràpid i econòmicament més avantatjós envers la construcció tradicional.

Carrer Ter n. 196 | 08570 Torelló | Tel. 93 859 51 17 | www.construccionslluisdachs.cat

29


Moda i tendències MAGAZINE

30

Moda i Tendències

LA MODA, ON I QUAN EL terme moda, procedent del francès mode, és una costum adoptada per una gran part de la societat, en un període de temps, relacionada amb la vestimenta. La temporalització escollida per aquest article és la primavera-estiu del 2011 i les costums observades són les presentades per les franquícies que imperen al món occidental, en llenguatge més proper, les botigues on la majoria de nosaltres anem a comprar. Aquest article no pretén emmirallar-se amb les grans celebrities o les grans marques, pensades únicament per unes privilegiades butxaques, sinó que pretén mostrar informacions bàsiques per la gent del carrer, com tu i com jo.

PRIMAVERA I ESTIU DONA És en aquesta època de l’any de temps imprevisible quan les modes es solapen més i es barregen botes de pell amb sabates de ballarina tot i que n’hi ha que s’atreveixen amb les sandàlies, les sabates més es porten durant la primavera són les conegudes ballarines, de sola plana o amb una mica de taló, amb punta arrodonida o semi punxeguda que són presentades amb una gran diversitat de colors. Les ballarines que es subjecten el peu aporten més estabilitat al cos. La peça estrella d’aquesta primavera són els jerseis de punt, que recorden

els que teixien les nostres àvies i que deixen entreveure la brusa o el top que es porta a sota. Els tops de ganxet tenen un paper rellevant en molts aparadors garrotxins i osonencs. Els pantalons són els encarregats d’aportar el toc de color a la forma de vestir i es combinen amb bruses de tons suaus com el camel, negre, gris, beige i rosa. Destacaríem el retorn de l’estil mariner amb ratlles gruixudes i primes combinant els colors blau, vermell i blanc. Els vestits amb estampats coloristes (els escots paraula d’honor) i els atemporals com el blanc i el negre són una aposta segura per les llargues nits d’estiu. Pels vestits de bany d’homes i dones, el blau elèctric serà el color més lluït pels banyistes de platges i piscines.


Moda i tendències MAGAZINE

PRIMAVERA I ESTIU HOME

PRIMAVERA I ESTIU INFANTIL

L’aire mediterrani i l’estil mariner són un valor segur per homes que busquen comoditat i frescor en les peces de roba. Els colors blanc i blau marcaran tendència en roba esportiva i urbana, mentre que les camises presenten un aire retro combinant estampats amb motius ben variats.

Les tendències per a nens i nenes recorden molt a la moda dels adults, però amb molta més estridència de colors, sobretot blau, vermell, verd i groc. La moda marinera té continuïtat en els més petits, incorporant en les samarretes i els vestits elements nàutics (veles de vaixells, petxines, crancs, etc.) i ßorals. Les ßors com per exemple les margarites o les roses de tots colors i mides són presents en estampats de pantalons, faldilles o vestits.

Els pantalons tan si són curts com llargs també es decanten per uns estampats exòtics que es combinen amb tons suaus com el camel i el beige. Els habituals texans rectes dels armaris masculins deixaran pas als pantalons pitillo que es combinaran amb samarretes amb missatges o motius divertits. Les jaquetes seran un aliat per les nits refrescants d’estiu, ja que aquesta temporada mantenen un estil més aviat clàssic. En canvi les parques aposten per les varietats cromàtiques del blau, el color de moda. La peça estrella dels homes serà el bolso. De diferent mida i color, possiblement un complement arriscat, però alhora funcional que permetrà a l’home portar tot allò que necessiti.

La peça estrella són els texans en vestits, armilles i camises per les peces informals d’ús diari. Per les ocasions més especials els tons suaus i més aviat discrets són els protagonistes. Les jaquetes entre temps pels més menuts tenen trets americans que recorden al beisbol, amb cremallera i molt pràctiques de posar i treure. Pels nens i nenes més grans, es porta l’estil surf amb estampats ßorals hawaians, els colors forts i les ratlles horitzontals d’estil mariner. Anna Fontseca Redacció

31


MAGAZINE

Cultura i turisme. Associació Vic Informadors

32

L’

Associació Vic Informadors es dedica a fer visites guiades per Vic des de l’any 1991. Es realitzen principalment pel centre històric de la ciutat, tot i que l’Associació ofereix un ampli ventall de rutes adaptables en funció dels destinataris, dels centres d’interès, dels objectius i Þns i tot de les festivitats o commemoracions puntuals. I és que en el mateix barri vell i els seus voltants hi conßueixen manifestacions artístiques de tota mena i ediÞcis i obres d’art d’una gran varietat d’estils que van des dels íbers i els romans Þns als nostres dies, passant per tots els corrents coneguts. Un dels recorreguts que es recomana als que visiten la ciutat per primer cop consisteix a passejar pel casc antic i per la nau central de la catedral; la durada aproximada és d’una hora i mitja i comença per la Plaça Major, una plaça de 7.600 m2 (potser la més gran del país), on s’hi celebra el mercat des del segle IX. S’explica la seva història i es comenten els ediÞcis més emblemàtics, alguns de medievals, però també renaixentistes, barrocs i modernistes. Es mostra també l’exterior de l’ajuntament -el medieval i el barroc- s’arriba a la plaça del bisbe Oliba, amb el Museu Episcopal i també a la plaça de la Catedral.

Associació Vic Informadors

“La Plaça Major, de 7.600 m2 és una de les més grans de Catalunya i s’hi celebra el mercat des del segle IX.” A continuació les pintures de Sert de l’interior de la seu i altre cop de fora estant, el claustre, el Palau Episcopal i la muralla de Pere III. Tot això enmig d’una zona envoltada d’esglésies i convents –se’n compten més de trenta en aquest reduït espai-. El pont romànic ens assenyala quin era el camí principal d’entrada a la ciutat Þns a la construcció del pont gòtic del Remei; i al seu costat, les antigues adoberies, salvades de la destrucció, que esperen amb urgència una intervenció que permeti mostrar-les al visitant.

La capella barroca dels Dolors, amb el retaule, la marededéu i l’orgue, també barroc i usat en ocasions especials per a concerts, permet fer un petit tast del nombre important d’esglésies d’aquest estil que proliferaren a la ciutat. Una bona part foren saquejades i cremades durant la Guerra Civil, si bé algunes han estat restaurades. S’arriba a la plaça Don Miquel de Clariana, amb l’estàtua dedicada a l’Estudiant de Vic i les cases barroques del carrer de Dues Soles. Hom pot completar la visita, si es vol, a la veïna capella de la Pietat, on es conserven pintures de Josep M. Sert pertanyents a la segona decoració de la catedral, recuperades després de l’incendi del 1936. L’Associació Vic Informadors, però, organitza també visites més concretes centrades en el barroc -un dels estils predominants- recorreguts medievals, la ruta dels ediÞcis modernistes o


MAGAZINE

Cultura i turisme. Associació Vic Informadors

temàtiques al voltant d’un personatge, ja sigui el bisbe-abat Oliba, els Morató, Jaume Balmes, la pintura de Sert o l’arquitectura de Josep M. Pericas. També hi ha la possibilitat de fer una visita monogràÞca a la Casa de la Ciutat, al Museu Episcopal –considerat una de les joies mundials en art romànic i gòtic- o el Museu de l’Art de la Pell, mostra de la importància d’aquesta indústria a la ciutat i amb una fantàstica i extensa col·lecció de peces provinents d’arreu del món.

No hi pot faltar la Catedral en la seva magnitud, neoclàssica en conjunt i única a Catalunya. Conté elements destacats de gairebé tots els estils com ara una cripta i un campanar romànic, un retaule, un claustre i una capella gòtiques, unes altres de barroques i una decoració de les parets interiors de la nau central realitzada per Josep M. Sert en tres ocasions.

“Cada dissabte a les cinc de la tarda surt una visita guiada des de la Plaça Major. Per seguir-la cal contactar amb l’OÞcina Municipal de Turisme de l’Ajuntament de Vic.”

Cada dissabte a les cinc de la tarda surt una visita guiada des de la Plaça Major. Per seguir-la cal contactar amb l’OÞcina Municipal de Turisme, que properament estarà situada a la Llotja del Blat, als baixos de l’Ajuntament, amb entrada per la veïna plaça del Pes. Qualsevol altra mena de visita o la mateixa en altres horaris i dates, ja sigui per a grups o individual, es pot concertar amb antelació també a la mateixa oÞcina. Actualment es pot sol·licitar en català, castellà, francès, anglès i alemany. Per la Festa Major de Vic, podreu seguir una visita guiada totalment gratuïta per qui la vulgui fer a tres indrets escollits per la ocasió. Redacció.

33


MAGAZINE

Folklore popular. Estiu a ritme folk

34

Estiu a ritme folk

A

l’arribada de l’estiu, el bon temps s’imposa i els dies i les nits es confonen mentre que l’olor de la festa, la música i les converses omplen d’alegria els nostres carrers i places. I els veïns i amics, muntaran un acte i (queixant-se però superant la crisis) faran venir un ßabiolaire (o un altre músic) de fora que algú coneix perquè doni ritme i ball a la vesprada. De fet, tot és una excusa per retrobar-se, per fer noves relacions i per destapar les emocions que l’hivern havia amagat a dins de casa, que la primavera s’ha encarregat d’alterar i amb l’estiu han explotat.


MAGAZINE

Folklore popular. Estiu a ritme folk

Aquest inici podria formar part de qualsevol dels nostres estius, que hem viscut i recordem recorrent els racons d’Osona i La Garrotxa, dues comarques amb una gran oferta d’activitats de cultura tradicional. Una oferta que enguany s’amplia amb qualitat i quantitat amb el Gran Ball de Catalunya (St Ferriol-Besalú del 30 de juny al 3 de juliol) organitzat per un grup d’associacions culturals, agrupades sota el nom de “Les Quatre Soques” i que amb

l’objectiu de crear al nostre país un gran festival de dansa i música tradicional com els que es duen a terme arreu d’Europa han apostat per un nou festival, engrescador i atrevit. Un aparador seductor en la que hi podrem trobar grups de ball d’arrel tradicional vinguts d’arreu, i evidentment, els grups de folk de casa nostra que ens faran ballar amb la seva vitalitat i alegria. La proposta, però, no s’atura amb balls sinó que s’hi programaran tallers de danses, de cançó i instruments tradicio-

nals i moltes altres propostes que no ens deixaran indiferents. Tot i que aquesta serà la gran novetat d’aquest estiu, no oblideu que les nostres comarques durant els mesos de juny i juliol s’omplen de sons tradicionals produïts per ßabiols, gralles o sacs de gemecs. Trobarem cançons que harmonitzaran grans festivals, aplecs, trobades d’amics, festes majors i que lliuraran una gran batalla contra les tempestes d’estiu per a mantenir viu el ritmes sorgits directament de la terra. Enmig d’aquesta gran oferta cultural trobareu el Rodafolk (Roda de Ter), que amb la seva 21ena edició els dies 16 i 17 de juliol, demostrarà que els projectes sorgits d’un grup de veïns, amics o entitats no són simples ßors de primavera, i que lluny de les modes, la cultura tradicional és viva perquè forma part de cada un de nosaltres. Per saber-ne més:

El Gran Ball de Catalunya: http://granballcat.trad.org/ www.Þresifestes.org www.tradillibreria.com

Lluís Marmi. Lleurem – Accions Tradicionals www.lleurem.com

35


Pep Sala. Els canelons MAGAZINE

36

“ELS

CANELONS”

A la segona meitat del segle XIX a Barcelona es van obrir uns quants restaurants importants, com la Maison Dorée, El Suizo, Martin, Continental... amb una clara inßuència italiana i francesa. Els seus xefs eren, la majoria d’ells, italians o francesos i els cuiners catalans solien acabar els seus estudis a la París, perseguint el gran prestigi que tenia en el món de la gastronomia la capital francesa. Alguns autors com el gran Néstor Luján consideren aquests anys com “l’edat d’or” dels restaurants de Barcelona. Aquests restaurants, freqüentats per la burgesia catalana de l’època, van començar a introduir tècniques de cuina, conceptes i receptes d’origen italià i sobretot francès. Un dels plats que va tenir més èxit en aquella època van ser els canelons, que de mica en mica es van fer un espai en els àpats catalans, no solament en els grans restaurants sinó que també en les cuines de les llars de la burgesia d’aquest país.

Pep Sala Músic i amant de la cuina

Aquesta popularització va fer que l’any 1911 en Ramón Flo i Valls, fundador de l’empresa de pastes “El Pavo”, comencés a produir pasta per a canelons. Fins aquell moment, els restaurants es feien ells mateixos la pasta i en algun d’ells, Þns i tot, si es volia demanar canelons, s’havien d’encarregar amb temps. Altres importaven les plaques de canelons de França o Itàlia.

ls canelons són un d’aquells plats d’origen italià, que amb el temps i degut a la gran acceptació que van tenir durant tot el segle XX a casa nostra, han passat a formar part de la cuina catalana. Aquest fenomen també va passar amb altres plats com els macarrons i els Þdeus a la cassola. Però els canalons s’han arrelat tant que Þns i tot s’han convertit en el plat tradicional d’una diada tant catalana com és la de Sant Esteve.

A partir d’aquell moment els canelons van començar a entrar a les cuines més modestes de la societat catalana Þns a substituir a “l’arròs a la catedral” o “l’arròs de colls i punys” com a plat tradicional de la diada de Sant Esteve. Aquests arrossos estaven fets amb les despulles i les sobres dels rostits del dia de Nadal.

E


Pep Sala. Els canelons MAGAZINE

Normalment per a l’elaboració dels canelons es sol fer un rostit amb carns magres de porc, vedella i pollastre, en canvi per Sant Esteve es solen fer amb les sobres de la carn d’olla i del pollastre rostit del dia de Nadal. Però tornant a la Barcelona de principis del segle XX, sembla que va ser el gran cuiner del “Suizo”, l’Ignasi Domènech, qui va afegir el nom de “Rossini” als canelons. I és que el gran compositor Gioacchino Rossini va ser conegut, per les seves operes i també per la seva aÞció a la gastronomia. Es diu que els dissabtes organitzava uns àpats amb els seus amics, entre els que hi havia Alexandre Dumas, Verdi, Brillat-Savarin o el gran cuiner Carême, on ell a vegades solia cuinar els seus canelons. Aquests estaven farcits amb foie gras, tòfona i moll de l’òs. Segurament mai sabrem si aquestes llegendes són certes, però si coneixem del cert la seva passió pel foie gras i la tòfona, de fet molts dels plats que tenen aquests ingredients s’anomenen Rossini en honor al gran músic i gastrònom.

Però, no tot excel·lències en el món dels canelons. Moltes vegades han estat maltractats per restauradors sense escrúpols utilizant-los per reciclar sobres d’altres plats. Altres vegades, han estat víctimes d’establiments de venda de pollastre a l’ast i botifarres. Durant molts anys va ser molt difícil aconseguir un bon plat de canelons en els restaurants de casa nostra. I és que, si a França els canelons van incorporar la beixamel, a Catalunya van adaptar-se als rostits típics de la nostra cuina. Per fer un bon plat de canelons de Festa Major, és imprescindible fer un bon rostit d’aquells de tota la vida amb el tomàquet, les cebes i el vi ranci entre altres ingredients, un rostit fet amb el temps i la paciència que aquest memorable plat requereix. Afortunadament en els darrers anys, els canelons han tornat a treure el cap en les cartes d’alguns restaurants importants de casa nostra. De vegades incorporant variacions molt innovadores tant en

l’envoltori com en el farcit o Þns i tot en la salsa que els cobreix. Alguns d’ells més encertats i altres no tant però almenys han recuperat la seva dignitat i han deixat de ser un mitjà de reciclatge culinari. De totes maneres si pertanyeu, com un servidor, al “club de fans dels canelons de tota la vida”, m’heu de permetre que us recomani els Canelons de pollastre de pagès amb tòfona que fa en Nandu al seu restaurant “Can Jubany”. Fets amb pollastres “de veritat”, rostits “d’aquella manera que es feia abans” i aproÞtant el suc del rostit concentrat i la tòfona per sobre la beixamel, per sublimar aquesta magníÞca creació de la naturalesa. Fa poc vaig tenir la sort de menjarlos de nou en un sopar que vam fer amb uns amics a “Can Jubany”, i mentre estava gaudint d’aquesta meravella em va semblar veure, a l’altre cantó del restaurant, la imatge de Gioacchino Rossini gaudint, també, dels extraordinaris canelons d’en Nandu Jubany.

37


MAGAZINE

Picnics Vora Riu. Restaurant Les Cols

38

“PICNICS VORA RIU” Una original proposta del restaurant Les Cols.

U

na de les premisses del restaurant Les Cols és oferir propostes arrelades a la terra i al paisatge que els envolta. Amb una visió pròpia dels productes de La Garrotxa, fan l’esforç i bé que ho aconsegueixen, de reinterpretar i adaptar els productes de la terra, fent seu aquell difícil equilibri entre contrast i avantguarda. Com ells mateixos escriuen al seu espai web (www.lescols.com) “ens agrada despullar els plats Þns que quedi allò

que és essencial, però sense perdre la poesia”. Amb aquestes credencials, aquesta “cuina del paisatge” és una cuina sostenible i molt autèntica. Ara que ve el bon temps, “Les Cols” proposa els “Picnics vora riu”, per degustar a la riba del riu Fluvià, concretament al pavelló de bany Tossols-Basil. Consisteix en oferir bosses i mantes de picnic per gaudir de la natura.

En la seva línia, els “Picnics vora riu” són una bossa de picnic per a dues persones al mòdic preu de 30 euros. Podrem menjar el següent:

Amanida de fulles tendres Terrina de verdures Fuet artesanal d’Olot Pollastre escabetxat Fruita del temps Aigua de Sant Aniol Vi negre de l’Empordà Llonguet dels Hostalets d’en Bas


MAGAZINE

Picnics Vora Riu. Restaurant Les Cols

Es tracta d’un servei per encàrrec i l’horari és el següent:

El pavelló de bany Tossols-Basil

PRIMAVERA / TARDOR de 12h a 17h

El Pavelló de Bany, ideat pels arquitectes RCR, és l’escenari perfecte per a gaudir d’un pícnic amb la família, amb amics o en solitari. El restaurant Les Cols us ofereix tot el necessari per fer d’aquest dia una experiència inoblidable. El riu Fluvià travessa Olot i el seu curs forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

ESTIU de 12h a 22h Per informació i reserves: Les Cols Restaurant tel. 972 26 92 09 | lescols@lescols.com RUTA GUIADA PER VISITAR OBRES DE R C R per a més informació: 972903822 o educart@educart.biz

RUTA GUIADA PELS VOLTANTS per a més informació: TOSCA 972270086

Ha estat i és un dels motors de la industrialització i és un clar protagonista de la vida a la ciutat, ja que compta amb un recorregut refrescant que permet descobrir paisatges ßorits. L’àrea dels Tossols és, sens dubte, un dels paratges més signiÞcatius del riu, idoni per gaudir del paisatge o bé passar una divertida estona practicant diferents activitats de lleure. Cada cantonada resulta d’una bellesa extraordinària i el meandre del riu, que baixa lent, mor al ribatge de l’immens Prat.

39


MAGAZINE

Sabies que...? Curiositats d’Osona i La Garrotxa

40

Curiositats d’Osona i La Garrotxa

SABÍEU QUE EL RELLOTGE DE CASTELLFOLLIT ÉS FRUIT D’UNA PROMESA?

El rellotge situat a la plaça de Sant Roc és el fruit d’una promesa que féu un monàrquic de la Garrotxa, que es presentava com a diputat a Corts els anys 191920, si el poble li donava suport, com així va ser. L’any 1924 es feu la instància per a la seva construcció, que acabà a mitjan del 1925. La factura pujà a 29,35 euros. http://www.castellfollitdelaroca.org

SABÍEU QUE A OSONA HI HA SEQUOIES? Si vols veure sequoies gegants (Sequoiadendrum giganteum) no fa falta que vagis al Parc de Yosemite a Califòrnia. No són tan alts ni tan monumentals, però a l’arborètum (jardí botànic d’arbres) de la masia Masjoan a Espinelves (Osona) pots observar-ne alguns. Es pot destacar un exemplar de 44 metres d’alçada i 3 de diàmetre. L’arborètum de Masjoan fou creat principalment per Marià Masferrer Rierola (1856-1923) eminent naturalista i botànic que va estudiar profundament la fauna i ßora de les Guilleries. En aquest espai hi ha la concentració més gran d’arbres monumentals de Catalunya. http://www.curiositat.cat/2011/03/16/sequoies-a-osona/

Anna Fontseca Redacció.


Fires i festes. Rodafolk MAGAZINE

del 14 al 17 de juliol de 2011.

J

uliol de 2011. 21a. edició del Festival de Música Tradicional Rodafolk. Volia saber quines sorpreses deparava aquesta edició del Rodafolk i quedo amb en Joan Parera, programador i dinamitzador del Rodafolk perquè em posi al dia. Fem un cafè i un mos a la cafeteria Tilopi i en Joan ja mostra el seu entusiasme pel certamen.

“Seguim una línia molt coherent alhora de programar. S’aposta per grups novells i el diumenge, a la clausura, s’intenta portar grups d’un bagatge important”, explica Parera. I és que des de dijous 14 de juliol Þns el diumenge 17 de juliol Roda de Ter respira folk pels quatre costats, amb diferents escenaris com la plaça de Sant Sebastià, el nucli antic o el marge esquerre del Passeig del Ter. El certamen és gratuït i amb una àmplia oferta per a grans i petits, que van des de les actuacions de música tradicional de Vicus (formació vigatana que actuarà el dijous) o Safolk, Þns a la cercavila

en la que actuaran dos grups de solvència contrastada com Urbàlia Rurana i La Romàntica del Saladar. A Joan Parera li brilla la mirada i sembla ja trobar-se dansant als ritmes enganxosos de la música tradicional. “Per a mi, el Rodafolk és el pal de paller del municipi pel què fa a festivals”, opina. I quan li pregunto què li diríem a la gent perquè s’acostés a Roda és ben clar: “Serà al juliol i a la nit s’agraeix la fresca. A més, aquest 2011 el programa és molt atractiu amb Þgures de primer nivell com Urbàlia Rurana i La Romàntica del Saladar. Encara no hi ha prou motius?”, somriu un afable Parera. Convertit en un dels festivals de folk més antics de Catalunya, la 21a. edició del Rodafolk es presenta d’allò més engrescadora. És un secret mal guardat que Urbàlia Rurana ja farà sonar cançons del disc que estan preparant i La Romàntica del Saladar presentarà el seu últim disc que porta per nom “Casino Jalouse”. Si voleu saber-ne més, només heu d’entrar a la web de l’Ajuntament de Roda (www.rodadeter.cat) o bé al telèfon 93. 850.00.75.

41


MAGAZINE

Protocol i saber estar. Tinc convidats

42

! Q

uan decidim convidar a casa nostra uns amics o coneguts, com si fos la minutera d’un rellotge, tota una maquinària es posa en marxa per quan arribi el dia es tingui tot més que a punt. Preparar una benvinguda és tot un art. A continuació us brindem unes recomanacions de protocol social per demostrar un bon nivell. Primer de tot, recomano que es gaudeixi preparant l’esdeveniment. La llista de la compra i l’organització de la taula és millor que sigui més un plaer que un mal de cap. La vida és viure en societat, per tant, val més no deixar d’assaborir-la a cada moment. Les normes de la nostra cultura anomenades de “bona educació” és molt positiu que continuïn respectant pel bon funcionament de les relacions interpersonals. Hi ha qui no vol donar importància a les normes diplomàtiques entre persones, però en realitat, tothom vol ser ben tractat. Quan els convidats són familiars o amics de conÞança les qüestions més formals es poden deixar de banda i no ser tan estrictes. Però en tots els casos, hi ha algunes regles bàsiques que no es poden fallar. Primer de tot cal saber el número de convidats que assistiran a l’àpat i el pressupost que es compta. És evident que no és el mateix convidar a dues parelles que a quinze persones.

Un cop resolt aquest primer punt, es comença a pensar com s’aconsegueix una bona distribució dels comensals a la taula. En un àpat de caire informal tothom seurà el lloc on prefereixi. Tot i així, cal saber que existeixen unes normes de cortesia i educació que és millor sempre utilitzar: en la nostra cultura les senyores tenen més precedència que els senyors, per aquest motiu haurien de seure a la dreta del senyor. Les persones grans, en cas de dubte, sempre tenen més precedència que les persones més joves. A l’hora de decidir els menús que es serviran és interessant tenir en compte alguns aspectes: no oferir aliments difícils de menjar, els plats del sopar cal que siguin lleugers de pair, no voler cuinar plats molt elaborats si no en tenim el costum, i sobretot tenir coneixença si algun comensal segueix una dieta. Quan s’hauria de començar a menjar? Sempre dependrà de quants comensals hi ha asseguts a la taula i el format d’aquesta. Si hi ha de vuit o deu comensals, el més correcte és esperar que tothom estigui servit. En canvi si s’està a una taula de moltes més persones, no es recomana a que tothom estigui servit, sinó només les persones que tenim al costat i al nostre davant.

La conversa és per entretenir-se parlant. Les converses són clau per aconseguir que l’àpat sigui tot un èxit. L’amÞtrió és la persona responsable per dirigir els temes a bon port. Per evitar discussions innecessàries evitarem parlar de política, salut i religió. Cal parlar amb les persones que tenim al costat i no independitzar-nos només a un costat i donar l’esquena a l’altre. Per molt obvi que ens pugui semblar, a vegades l’inconscient ens provoca males passades. És interessant saber que l’àpat celebrat en una taula de forma rodona afavoreix la conversa entre tots plegats. La importància de convidar o que et convidin és el temps que es gaudirà al voltant d’una taula on es reßectiran els costums, les gentileses i les tradicions. S’hauria de fer cas però de l’advertència de Goethe ”el comportament és un mirall en el que cadascú mostra la seva vertadera imatge”. No n’hi ha prou amb una taula ben parada i abundant si el comportament és escàs. Mateu Batallé Màster en Publicitat i Relacions Públiques


MAGAZINE

Bons hàbits. La fitoteràpia

L

a Þtoteràpia és la ciència que estudia la utilització de les plantes medicinals i dels seus derivats amb una Þnalitat terapèutica, amb l’objectiu de prevenir, alleujar o curar malalties i dolences.

Els primers tractats de Þtoteràpia tenen origen en l’Imperi Sumeri i daten de l’any 3000 aC, tot i que el terme Þtoteràpia com a tal no serà utilitzat Þns a Þnals del segle XIX.

La Þtoteràpia és una de les tècniques terapèutiques de la Medicina Tradicional Xinesa. La Þtoteràpia xinesa té en compte qüestions com: la naturalesa tèrmica de les plantes, el seu sabor o el tropisme (la capacitat de resposta de les plantes als canvis del seu entorn), i utilitza també substàncies d’origen mineral i animal. La Þtoteràpia pertany al camp de la medicina i està relacionada també amb la botànica i la farmacologia. La ciència moderna ha demostrat l’existència de compostos químics amb accions farmacològiques en determinades plantes. Aquests compostos es coneixen amb el nom de principis bioactius, que constitueixen els ingredients primaris en el desenvolupament de fórmules farmacèutiques d’ús terapèutic. Sense anar més lluny el 25% dels fàrmacs moderns tenen l’origen en alguna planta, i encara és més alt el percentatge dels que tenen un principi actiu vegetal: el taxol, el fàrmac antioncològic més venut del món, s’extreu de l’escorça del teix del PacíÞc; l’aspirina ve de l’escorça del salze i la morÞna ve de les roselles. En el camp de la Þsioteràpia una de les plantes més utilitzades és l’àrnica, cientíÞcament coneguda com a Arnica montana. Aquesta planta té unes importants propietats antiinßamatòries, així està indicada per a tots els dolors d’origen inßamatori, com ara la tendinitis, l’artritis.

Una altra planta medicinal molt coneguda popularment és la Valeriana, que presenta unes destacades propietats sedants, relaxants i hipnòtiques, així pot ser utilitzada per persones que pateixen de nerviosisme i/o insomni. Una de les plantes medicinals més en boga actualment és la Calèndula que gaudeix de diverses i efectives propietats que la fan tan útil en el terreny de la medicina com en el de l’estètica. És utilitzada per guarir o alleujar les conseqüències de malalties i dolences com la dermatitis, les cremades solars i Þns i tot les cicatrius quirúrgiques. També és una solució per a determinats problemes gàstrics com les llagues estomacals o les digestions pesades i a més pot ser aplicada en faringitis o amigdalitis, si bé la seva efectivitat no és tant contundent com en els processos dèrmics o estomacals. En el camp de l’estètica és també molt utilitzada degut al seu elevat poder de regeneració de la pell, així és una planta present en moltes cremes. Per acabar, cal remarcar que és important fer un bon ús de les plantes medicinals, per tant aconsello sempre, que s’ha d’estar ben assessorat per un professional de la salut a l’hora d’utilitzar la Þtoteràpia com a tècnica erapéutica. Pau Barandiaran www.barandiaran.cat

43


Cinema MAGAZINE

44

Pel·lícules imprescindibles del segle XX. Cinema d’acció. 1ª Part.

Fins l’any 1960:

De l’any 1961 al 1985.

“El Enemigo público” (1931).

“Blade Runner” (1982).

El director William Wellman fa la millor pel·lícula de gàngsters de la dècada dels 30. En una poderosa actuació, el fenomenal actor James Cagney es posa a la pell d’un criminal sense escrúpols que actuava al marge de la llei perseguint el somni americà. Va posar les bases per a posteriors pel·lícules de gàngsters. El guió era de tal magnitud que els guionistes, John Bright i Kubec Glasmon, van ser nominats als Òscars al millor guió. Imprescindible pels bons cinèÞls.

Basada en la novel·la ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas? de l’autor Philip K. Dick, mestre de la ciència Þcció, és una pel•lícula sorprenent i fascinant que transcorre a la ciutat de Los Ángeles a l’any 2019. El director Ridley Scott ens presenta a un detectiu, interpretat per Harrison Ford, que busca androides amotinats que es fan passar per humans. Al mateix temps s’acaba enamorant d’una d’elles. Aconsegueix combinar dos gèneres com són la ciència Þcció i el cinema negre per obtenir un resultat únic. Pel·lícula de culte gràcies a entre altres coses al fet que hi hagi més d’una versió.

A partir de l’any 1986 Þns ara. “El Club de la lucha” (1999). Dirigida per David Fincher, director entre d’altres Þlms, de “Seven”, i protagonitzada, igual que aquesta última per Brad Pitt. Es una pel·lícula molt enginyosa i intrigant, on l’actor Edward Norton cansat de la vida que porta en una oÞcina entra en contacte amb una gent que entén la lluita com una forma de viure millor. El director aconsegueix una atmosfera inquietant que fa que el més estrany sembli normal. La seva trama no dóna treva.


Cinema MAGAZINE

Portals de cinema a Internet:

http://www.xtec.cat/~xripoll/container/ container.htm Portal on trobarem recursos audiovisuals online. Es divideix en diverses seccions com fotograÞa, cinema, televisió, vídeo, ràdio, publicitat, còmic, cartell, il·lustració o animació. En cadascun d’ells hi trobareu temàtica infantil.

http://www.xtec.net/~xripoll/llengua.htm

http://www.leoloqueveo.org

Si a algú li interessa aprendre coses del món del cinema des de diferent punts de vista aquest es un portal que li donarà servei. Aprendrem tot allò relacionat amb el llenguatge cinematogràÞc. Des de l’estructura Þns al muntatge, passant per la il·luminació.

Web dedicada a la història del cinema i del llenguatge cinematogràÞc. Tots els seus continguts tenen una Þnalitat informativa, didàctica i educativa. L’objectiu Þnal és acostar a professors i alumnes de primària al meravellós món del cinema. Al visionar-la podreu fer moltes activitats i visitar altres webs amigues que us complementaran la informació.

Blogs que parlen sobre llibres relacionats amb el cinema:

El blog de Metropolis: Blog que fa recomanacions i explica històries sobre diferents llibres i entre ells trobem un bon grapat de llibres relacionats d’una manera o altre amb el cinema. En la secció de categories hi podem trobar també algunes novel•les on la trama està relacionada amb el cinema. Es un blog molt recomanable pels amants dels llibres i del cinema en concret. http://blog.metropolislibros.com http://www.metropolislibros.com/

El blog del cinema cubà. La pupila insomne:

Portal d’Internet sobre llibres de cinema:

Blog sobre el cinema cubà en general. En l’apartat de categories hi trobem la secció de llibres que parlen del cinema cubà. El amants del cinema cubà tenen una bona excusa per endinsar-se en aquest blog perquè podran conèixer una mica més la cultura cubana a través dels seus llibres. http://cine-cubano-la-pupila-insomne. nireblog.com

Es el portal líder a Europa en la compra venda de llibres amb garantia a preu Þx i rebaixat d’objectes nous i de segona mà entre particulars i professionals. Estan especialitzats en llibres sobre cinema des de tots els punts de vista possibles. Té més de 500.000 usuaris registrats a Espanya i més de 6 milions a tot Europa. http://www.priceminister.es/nav/Libros_Imagen-y-espectaculos/f4/Cine Lluís Musach.

45


Punts de distribució MAGAZINE

46

Punts de distribució VIC

Barandiaran Fisioterapeuta. Bertrana i Rosanas. Biblioteca de Vic. Bodega La Andaluza. Bolsos Masallera. Bomboneria La Lionesa. Brunni. Bye Bye Pelos. Ca la Teresona. Cafès Novell. Centre Cívic de Montseny. Centre Cívic de La Guixa. Centre Cívic Santa Anna. Centre Cívic Plaça d’Osona. Centre Cívic Serra de Sant Ferm. Centre Cívic Can Pau Raba. Centre Despertar. Club Patí Vic. Cooperativa Plana de Vic. Drogueria Junyent. El Gallaret. El Guant. Estanc Crivillés. Floristeria Aràlia. Forn Franquesa. Foto video Parareda. Fruto Rosso. Muntanya de llibres. Osona Pc. Pastisseria El Bruguer. Pastisseria Masramon. Quelmi. Qvic Cuines. Rebost Maria. Tremenda Delits. Universitat de Vic. Viatges Ala Delta. Vic Dental. Xarcuteria Molas. ZèÞr.

OLOT

5 Titius. Agrobotigues Verntallat. Andròmines. Aresta. Asepeyo Olot. Bassols. Biblioteca Olot. Cafè Europa. Calaix de sastre. Calçats Rovira. Can Japot. Casa Bardera. Corredera Núvies. Cristina Centre d’estètica i Salut. Espai Flors. Espais Cuines. Flora. Font Esports. Font Home-Dona. Fontfreda Pintures. Joieria Quera. La Botiga del Pa. La Cuineta.

La Marieta de l’Ull Viu. La Nevateria. Matalasseria Reixach. Mobles Joan Prat. Nana Bio. NO.RES Joieria i Complements. Òptica Olot. Outlet La Pedra. Racó de l’Ibèric. Restaurant Cafè del Mig. Saló rosa. Suntime.

MANLLEU

Cansaladeria Camps. Carla. DeDins. DELARIS41. El Guant. El Til·ler. Esports Manlleu. Farmàcia Autet. Farmàcia Ferrer Chambó. Fussimanya. Forn Prat. Granja Armengol - La Lleteria. Joieria Gaja. Optica Torrents. Papers. Passarel·la. Pastisseria Gaja. Radio Carrera. Sabateria Peuets. Silvi’s. Coim. Javs. Torres petit.

RODA DE TER Alibés Decoració. Biblioteca Roda de Ter. Cal Rabadà. Casacuberta FotograÞa. Electrodomèstics Sanglas. Encarna Herbolària. Estanc Ramisa. Farmàcia Mercè Torrent. Forn de pa Can Quel. FotograÞa Miquel Rovira. Fruiteria Montse. Pastisseria Prat. Pizzeria El Pont. Punt d’informació Roda. Vet Roda.

CENTELLES

Ajuntament de Centelles. Ca la Rosa. Cactus. CAP Centelles. Castañé Òptica. El Portal Restaurant. Farmàcia Barnolas. Farmàcia Feliu. La Violeta Bar Restaurant. Piscina Municipal de Centelles. Regina Joieria.

TARADELL

Ajuntament de Taradell. Àrea de Serveis Taradell. Can Vilaró . CAP Taradell. Centre cultural Can Costa i Font. El Xocolater de Taradell. Esports Autonell . Forn de Sant Sebastià. FotograÞa Taradell. L’Estanc . Òptica Taradell. Pastisseria Sant Genís.

TONA

Ajuntament de Tona. Balneari Codina. Ca La Rosalia. CAP de Tona. Esports Muntanyà. Estètic Gim. Estil Animal. Farmàcia Anna Vilella. Fina Serra. Fleca Sañé. FotograÞa Pla. La Nona L’encís. Mas Perfumeria. Orient Cafè Bar. Puigdollers Cansaladeria. Pavelló d’Esports. Silvia Moda. Tombouctou Restaurant.

FOLGUEROLES Ajuntament de Folgueroles. Forn Sant Jordi. Restaurant L’Espai. Restaurant Pascual.

SANT JULIÀ DE VILATORTA

Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Antiga Casa Nis. Bar Catalunya. Bar L’Escut. Botiga Nova. Farmàcia D. Pérez Gómez. Forn de Pa Sant Julià. Hostal Restaurant Ca la Manyana. Hotel Torre Martí. L’Estanc. Mas Alvereda. Restaurant la Pizza. Restaurant la Troballa. Xarcuteria – Carnisseria el Rebost.

SANTA MARIA DE CORCÓ Ajuntament de l’Esquirol. Anigami. Àrea de serveis el Cabrerès.

Can Carnisser. Farmàcia X. Bansells. Hostal Collsacabra.

TORELLÓ

4 Cantons. Ajuntament de Torelló. Aromes. Art Floral. Astor. Carns i Embotits Fussimanya. El Pescallunes Viatger. Electricitat Llass. Farmàcia Prat. Fisiotorelló. Imatge Foto. Josep Basco Fotògraf. Moda Freixer. Òptica Jordi Jaumira. Òptica Torelló. Pastisseria Serra. Raquel Sala. Vidres Mora.

BESALÚ

Ajuntament de Besalú. Cal Parent. Cúria Reial. Farmàcia Gratacós. Finques Garrotxa. Fonda Siqués. Forn Comtal. Hotel Tallaferro. Restaurant Oliveras. Restaurant Pont Vell.

LES PRESES

Ajuntament. Cal Flequer. Carnisseria Martí. Centre d’Empreses. Estanc. Farmàcia Prat. Fleca Can Dorca. Metacrilat. Morera Agrocomerç. Planxa i pintura les Preses. Restaurant Morera. Vertisol Hostal.

SEVA

Club de Golf El Montanyà. Hotel El Montanyà. També trobareu el nostre magazine a pobles com Castellfollit de la Roca, Sant Feliu de Pallerols, Seva, Els Hostalets de Balenyà, Sant Jaume de Llierca o Sant Joan Les Fonts i a tots els establiments dels nostres anunciants.


Publicitat MAGAZINE

Vine a passar un bon dia a Santa Pau!

Passa el dia entre volcans tot fent excursions:

Carruatges per la fageda d’en Jordà Carrilet per la zona volcànica I també:

rutes a cavall, ponis, piscina, barbacoa... i doncs, vols venir?... ctra Olot a Santa Pau km7 Tel 972 680 358

47


48


Magazine Vicolot Juny-Juliol 2011