Page 1

DIFUSIÓGRATUÏTA OSONA & GARROTXA

El del

Museu

El Carnaval

de

Terra Endins

Una mirada al

Collsacabra

Aina Clotet:

“Actuar és jugar, arriscar-se i passar-s’ho bé”

Any III Febrer/Març 2011 Revista núm. 8

VIC | OLOT | TARADELL | SANT JOAN LES FONTS | TONA | CASTELLFOLLIT DE LA ROCA | CENTELLES | LES PRESES | MANLLEU | SANT FELIU DE PALLEROLS | TORELLÓ | BESALÚ | RODA DE TER | SANTA PAU | L’ESQUIROL | EL VOLTREGANÈS LA VALL DE BIANYA | VILADRAU | LA VALL D’EN BAS | FOLGUEROLES | SANT JAUME DE LLIERCA | RUPIT | TORTELLÀ | VIDRÀ | BEUDA | SEVA | LES PLANES D’HOSTOLES | PRATS DE LLUÇANÈS | MIERES | OLOST | RIUDAURA | CALLDETENES

Pa

1


2


Editorial MAGAZINE

B

envingudes i benvinguts al número vuit del magazine “ViQolot”!

En una de les entrevistes que aquests dies he fet per elaborar el Magazine van dir-me una dita popular que m’agradaria compartir: “per saber el temps que farà has de mirar el que ha fet”. I m’agrada per la importància que té el fet de saber d’història i dels orígens d’allò que ens envolta. Un projecte quan comença ja té una mica d’història, encara que sigui prèvia: la il·lusió per fer quelcom diferent, les ganes de treballar o d’involucrar-te en un tema o sector en el que creus que et sortirà bé o pel fet d’innovar en l’afany de millorar el que ja existia. El futur estarà en els que sàpiguen moure les peces amb un risc controlat, amb esperit emprenedor i amb una constància com la que han tingut els que ja fa trenta-tres anys van iniciar el que avui és un dels Carnavals més reconeguts de la Catalunya interior: el Carnaval de Terra Endins de Torelló. El reportatge que li hem dedicat vol reflectir l’esperit d’una de les festes més disbauxades del panorama osonenc. No hi falteu! El número vuit de la nostra revista s’inicia amb una entrevista personal a Aina Clotet, la promesa feta de realitat de l’escena cinematogràfica

catalana. Una polifacètica i agradable persona que desitja un món més humà. En la secció de “Turisme proper” descobrirem els bonics paratges del Collsacabra amb l’Esquirol i Cantonigròs com a principals exponents i podreu recórrer la zona de la mà de Ferran Puig, geògraf garrotxí que us ha preparat una interessant excursió per la zona.

Redacció:

En la nostra voluntat per fer més proper i amè el nostre Magazine, encetem noves seccions com el taller emocional que en aquesta ocasió versarà sobre el concepte de la felicitat i també visitarem el Museu del Pa de Tona on el seu creador ens obsequiarà amb un reguitzell de curiositats.

Fotografia:

Joan Montero

Publicitat:

Central d’Edicions. 620 657 041 637 491 421

Us desitgem un Nou Any ple d’èxits i de nous reptes per assolir!

Anna Fontseca Joan Montero Lluís Musach Josep Lluís Berral Roger González Ferran Puig Laura Soliva

Col·laboradors: Pau Baran Portal d’Internet: Central d’Edicions

Director de continguts i correcció d’estil: Roger González Disseny i maquetació: www.dos.cat Tirada:

5.000 exemplars.

Dipòsit legal:

B-46.129-2009

Edició: Edicions Personalitzades Ctra. De Montrodon, 54. 08552 Taradell. Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421. gestio@viqolot.com És una idea original de Central d’Edicions. Roger González i Lluís Musach Directors de ViQolot

3


L’Entrevista. Aina Clotet MAGAZINE

4

“Actuar és jugar, arriscar-se i passar-s’ho bé”

A

rribo a Barcelona sobre dos quarts de deu del matí. D’aquí a mitja hora m’he de trobar amb l’Aina Clotet, actriu catalana de teatre, cinema i televisió. La nostra trobada, que recull la següent entrevista, serveix perquè coneguem en profunditat i de forma transversal la seva brillant trajectòria. Tot i que ja la vam veure a la petita pantalla amb “Estació d’enllaç” a mitjans de la dècada dels noranta, ara és una reconeguda actriu i la podem veure cada dimarts a la nit a la sèrie “Infidels” de TV3.

Aina Clotet:

- Quin és el punt d’inflexió que et fa decidir i prendre la determinació de ser actriu?

- Què significa per tu ser actriu. Explica’ns quines sensacions tens a l’hora d’interpretar.

- Llicenciada en comunicació audiovisual. Ja de jove t’interessava aquesta activitat professional?

El fet de com vaig començar és curiós perquè va ser casualitat. Sempre quedarà el dubte de què hagués passat sinó m’haguessin agafat per fer “Estació d’enllaç”. Allà hi vaig entrar amb dotze anys. Jo era bastant tímida, feia teatre a l’escola però no m’hi veia encara. El punt d’inflexió va ser quan vaig decidir d’una manera activa que volia ser actriu, als divuit anys.

És una sensació que depèn del personatge i del paper. Procuro que el meu estat d’ànim sigui de llibertat i que el canal emocional estigui net per poder expressar bé. Després d’una escena molt dramàtica puc sentir emoció o por, per exemple. A vegades, hi ha projectes que el personatge és emocionalment molt intens i t’afecta més, però generalment no m’enduc a casa els personatges que interpreto.

La veritat és que vaig fer Batxillerat de Ciències Pures però vaig fer comunicació quan vaig decidir fer d’actriu. Vaig pensar que seria un complement de la interpretació. M’agradava estudiar i ja feia teatre a l’escola de Nancy Tuñón. Sempre he tingut la intenció d’estudiar més i Comunicació Audiovisual crec que m’ha servit molt. Però també crec que m’haguessin agradat moltes altres carreres universitàries.


L’Entrevista. Aina Clotet MAGAZINE

- Aina Clotet per les lectores i els lectors que no ho sàpiguen, té estudis de dansa contemporània i flamenc, entre d’altres gèneres. Quin és el motiu pel qual t’interesses per aquestes disciplines? Està al meu currículum però no ho domino. No considero que en sé. Mai he fet cap paper on hagi hagut de ballar tot i que confesso que m’agradaria. De petita, havia fet contemporani i flamenc. - També ets una noia que “parla” 4 idiomes. És important per una actriu saber-ne quants més millor? Quines avantatges professionals t’ha aportat? Sí. Cada vegada s’estan obrint més fronteres i l’ajut entre països en el món de l’audiovisual és cabdal. Llavors, com més idiomes dominis, més possibilitats tindràs de treballar. Per exemple, vaig fer un càsting per una pel·lícula francesa que espero que es faci i en el futur, espero poder fer projectes en francès i en anglès. - També has treballat com a guionista i directora. Explica’ns l’experiència i si et mous bé darrera les càmeres. De moment ho he fet poc, però crec que m’agradarà molt en un futur. Per exemple, vaig fer un guió i ara n’estic fent un altre. No em sento gens guionista, ja que fer un guió per

5 “Aina Clotet, actriu i Roger González, de l’equip directiu de ViQolot, en un moment de l’Entrevista. L’actriu es va mostrar entusiasmada amb la idea de ser la nostra portada dels mesos de febrer i març”

una pel·lícula és una cosa molt difícil. De cop comences a escriure i potser al cap de dos anys ho revises i ja no et mou tant i has de tornar a començar el procés. - Què vol ser Aina Clotet quan sigui gran? Em veig amb una família molt maca i intentant treballar en projectes interessants i amb feines que siguin sinceres. Vull treballar amb gent que t’entenguis, no perdre el joc que té la interpretació. Vaig anar a veure l’Anna Lizaran a “Agost” i era espectacular la seva interpretació. M’encantaria arribar aquí. - A quines actrius admiraves des de petita? De petita m’agradava la Laia Marull i la Mercè Arànega. També m’agradava la Julia Roberts, recordo molt “Pretty Woman”.

- I ara, quins són els teus referents? Anna Lizaran, la Natalie Portman. D’actors m’agraden molt Sean Penn, De Niro, Al Pacino i Bardem. De casa nostra, el Francesc Orella. - Ens pots dir alguna persona que en els moments baixos de la teva professió sempre està allà per “quan fa falta”? Els meus pares. - Repassant el teu currículum m’adono que els curtmetratges és un gènere que has fet molts treballs. Quines són les coses que t’agraden dels curtmetratges? M’agraden molt i a més estic molt oberta a aquest tipus d’experiències. Aquest any passat n’he fet dos. M’agrada recolzar la gent que comença perquè seran els cineastes

5


L’Entrevista. Aina Clotet MAGAZINE

6 o un matís es perd, i la diferència és d’intensitat. Però l’essència és la mateixa. Sempre sento que hi ha risc i que estic en continu aprenentatge. - Creus que la teva “pose” de noia angelical i tendre ha propiciat que interpretessis determinats papers?

del futur. És molt difícil fer un bon curt i admiro els que en saben escriure i dirigir. He passat per això i sé que els inicis no són fàcils per ningú. - “53 días de invierno” és un film pel qual has estat guardonada amb tres premis. Com et vas sentir després de ser “actriu revelació” i “premi a la millor actriu”? Va ser a Toulouse i em va fer molta il·lusió. Era que em reconeguessin en un altre país. Vaig estar molt contenta i fins i tot em va sortir un representant allà. Tot i que els premis no deixen de ser això: un copet a l’esquena i a seguir treballant. - Quines diferències trobes entre actuar al teatre i les sèries de Tv? La base és la mateixa. Parlo des de mi, i és que es parteix de voler comunicar les emocions. Hi ha graus de modulació, al teatre una mirada

No, perquè he interpretat papers molt diferents. Moltes vegades he tingut tendència a que em donessin papers sense poder i potser ha vingut propiciat per l’edat. He fet personatges de comèdia, de drama, però encara no he fet un personatge de molt poder i és una cosa que m’agradaria. - T’agrada veure’t després a la pantalla? Què penses? Crec que se n’aprèn i també va molt bé per fer autocrítica. D’entrada sempre hi ha un rebuig al “no m’agrado” o al “m’agradaria fer-ho millor”. Intento ser constructiva, però en general és difícil que m’agradi al 100%. Sóc una persona exigent. - Com va ser la preparació per un personatge amb tints tan dramàtics i moments de tanta intensitat com Elisa K? Va ser molt complicat. Em vaig entregar en cos i ànima. Ha sigut una experiència personal de les més potents i interessants que he fet. Em vaig preparar amb la Laura Jou, una

coach. Vaig assajar molt i amb molta constància i paciència. Vaig fer una preparació molt bona per quan arribés el rodatge poder “llançar-me a la piscina”. - A la pel·lícula Elisa K vas treballar amb un coach. Quines són els aspectes que vau treballar i com els vas aplicar al moment d’interpretar? La preparació va ser trobar-nos dos o tres dies a la setmana i començar a “entrenar”, per exemple els brots psicòtics de la Lisa, el paper que feia jo. A Espanya, el tema coach cada vegada es fa més però depèn del director. Va molt bé per guiar i per preparar l’estat d’ànim previ a la interpretació. - Has interpretat o treballat com a guionista i tocant temes com la Sida a “Positius” 2005, l’homosexualitat a Infidels (TV3, 2010) o els maltractaments a “Elisa K”: creus que ajuda als espectadors a entendre millor aquests temes? Trobo que parlar, treure els temes i posar-los sobre la taula és una cosa sana. Tot el que públicament expressa conflictes interns i emocionals ajuda a una persona a identificar-s’hi, a veure que no estàs sol. Sempre que es faci des del respecte. Quan he interpretat papers d’abusos m’han parat pel carrer i m’han dit “gràcies pel teu paper”. Aquest fet m’ha omplert molt.


L’Entrevista. Aina Clotet MAGAZINE

- L’equip artístic d’Infidels dóna una imatge de cohesió que es traspua a la pantalla. Com és el rodatge d’aquesta sèrie que ha assolit un bon índex d’audiència a mesura que avança? És un “gustàs”. És un regal i hem estat unes afortunades de poder haver estat en aquest projecte. Vam acabar de gravar el passat agost i la veritat és que es troba a faltar. L’equip de guionistes i directors és molt bo. Amb el que teníem i el poc temps que hi havia per assajar era perfecte. - Com veus la sèrie “Infidels” des de fora. Imagina’t que ets una telespectadora. Què hi trobaries d’interessant tenint en compte els teus gustos? Les coses del dia a dia. Tret d’alguns temes més dramàtics, a mi el que m’agradaria és veure una relació d’amigues que no els passen grans coses però que pots tenir una mica de cada una. El que més m’agrada d’”Infidels” és el to que té entre drama i comèdia. Per exemple, el personatge de l’Arlet és una persona que prova límits, que es coneix a ella mateixa. És valenta i sap canviar coses. Li dóna la volta a les coses i és molt alegre. - Què en penses de les persones que no miren “Infidels” per por a “tornar-se” com les protagonistes?

Si tens por d’això és que alguna cosa et passa a la vida. Cadascú és lliure de mirar el què vulgui, però no crec que una sèrie tingui el poder de canviar una persona. I si realment així succeeix, estaríem parlant de persones molt insegures. - Pel que sabem de tu, ens han explicat que ets una persona molt ecologista i que es preocupa molt pel Medi Ambient. Què fas per millorar el món? Ho sóc de concepte i m’agradaria molt ser-ho més en la pràctica. De reciclar ho faig però trobo que ho fem tot una mica complicat. Em fa molta ràbia veure com estem tractant el medi ambient i als animals perquè m’agraden molt. Però tampoc m’agrada ser derrotista i per això penso que en medi ambient hem avançat molt. - Ets la segona dona que sortirà a la nostra portada del Magazine. A més, ets la primera actriu. Què t’ha semblat la nostra iniciativa d’unir dos territoris per comunicar i fer de nexe? Per mi és un honor. I és un honor doble el fet de fer-ho després de la Mònica Terribas i de Ramon Madaula, als quals admiro. La vostra idea és molt bona. Darrera del que m’heu ensenyat avui hi ha una gran feina i una il·lusió que us pot fer moure muntanyes. Cal que seguiu com fins ara. Roger González

EL QÜESTIONARI: Com veus Osona?

Una pel·lícula de referència.

He estat a Vic per Música Viva. En guardo un gran record. Sempre que vaig a Osona penso que té moltes coses per oferir.

“La boda de Reichel”.

I La Garrotxa? He volat en globus per La Garrotxa. M’agrada molt la ciutat d’Olot. Sempre que hi he anat m’he sentit molt bé. Es respira tranquil·litat. Un plat. La sopa Una beguda. Aigua Un país. M’agrada molt viatjar i no sé quin triar. Trio Japó i França, sobretot el sud.

Un cantant o grup o una cançó. “Lady in black”, la cantant és Aida Oset. M’agrada també Chris Gagneau. Una afició. Fer submarinisme. Un personatge històric William Shakespeare. Què t’agradaria trobar en un Magazine com “ViQolot”? Rigor periodístic i sentit de l’humor.

7


MAGAZINE

El Carnaval de Terra Endins

8

Carnaval de

Terra Endin “Pescallunes i forasters ara ja no us dic més! Que comenci la gran Rua i Visca el Carnaval de Terra Endins”.

L

a sardina que va ser enterrada l’any passat sembla revifar quan el calendari engoleix voraçment els dies i s’acosta altra vegada el Carnaval de Torelló. Divertida i espectacular, aquesta és una de les festes més emblemàtiques d’aquesta població del nord d’Osona.

I és que Torelló presumeix amb orgull del seu Carnaval. Aquella dita de per “Carnaval tot s’hi val” se’ls escau d’allò més! Si ets visitant i encara no l’has tastat, en quedaràs ben impregnat: el poble es multiplica i tot sembla emanar aquells efluvis “carnavalescos” que encomanen al més avorrit dels mortals. Comparses, carrosses i disfresses que són l’alegria d’uns dies de disbauxa sense comparació. Ens endinsem al Carnaval de Terra Endins!

La Gran Rua, que desfila el dissabte, és un espectacle de colors que serpeja des de l’Avinguda Montserrat fins la plaça Joanot Martorell. Ja hi ha

el que crida “No cal que aneu a Brasil ni a Venècia, a Torelló hi ha el millor Carnaval del món!”.

Quan em vaig plantejar que faria un reportatge per la revista sobre la disbauxa que suposa el Carnaval de Torelló creia que les torellonenques i torellonencs estimaven amb passió aquesta festa però la realitat ha superat qualsevol expectativa. Les cares de la gent ho diuen tot: es passen mesos planejant la disfressa, dissenyant la carrossa, creant un espectacle de moviment i de color perquè no s’escapi cap detall. I hi posen tot el cor. La il·lusió dels que viuen la sensació de crear felicitat.


ns:

MAGAZINE

El Carnaval de Terra Endins

ELS ORÍGENS DEL CARNAVAL: Arreu del món, les característiques més comunes dels Carnavals són la permissivitat i el descontrol. Aquella sensació de que et transformes, del “tot s’hi val” per riure, ballar, saltar i fer el ximple. Ja fa més de 5.000 anys que el Carnaval ronda pel món i ja se’n realitzaven en honor del bou Apis a l’antic Egipte. Posteriorment i a l’època de l’Imperi Romà també se’n celebraven en honor a Bacus, la divinitat del vi. La costum, que es va estendre per Europa, també la van exportar cap Amèrica els navegants espanyols i portuguesos a partir del segle XV. Actualment, els Carnavals més celebrats del planeta són els de Rio de Janeiro (Brasil), el de Venècia (Itàlia) i el de Barranquilla (Colòmbia). A la península ibèrica, dos dels Carnavals més importants tenen l’honor de tenir la categoria d’interès turístic internacional i són els de Santa Cruz de Tenerife i el de Càdis.

ELS INICIS DEL CARNAVAL DE TERRA ENDINS: L’any 2011 el Carnaval de Torelló arriba a la trenta-tresena edició. Aquesta festa, que al poble data de l’any 1978, és fruit de la voluntat, la

constància i la determinació d’un grup de voluntaris que van tenir una fe cega en que, amb el pas del temps, es convertiria en un referent a escala catalana. I ho han aconseguit! Descobrim-ne els secrets. El suport de les principals entitats del poble, de l’ajuntament i dels comerciants han estat molt importants per la pervivència i el creixement del Carnaval de Terra Endins, però sense la participació de tot el poble no s’hauria aconseguit tanta volada. M’agradaria destacar, com a autor del reportatge, la sensació que m’enduc: el Carnaval de Terra Endins sobreviu i millora a cada edició gràcies al grup de gent que hi ha darrera, que no els falta passió ni dedicació perquè tothom pugui viure la festa en tota la seva essència i originalitat. Aquella història que arrencava el 4 de febrer de 1978 amb poques carrosses però molta força és, trentatres anys després, un dels Carnavals més importants de les terres catalanes. Quan només s’havien realitzat cinc edicions el Carnaval de Torelló va donar un salt qualitatiu: es va decidir tenir un jurat que qualifiqués i premiés les carrosses i les comparses i també es va encarregar el dibuix del cartell i altre material promocional a un artista professional.

9


MAGAZINE

El Carnaval de Terra Endins

10 LES CARROSSES: OBRES D’ART EFÍMERES Quan passeges pels carrers de Torelló i veus desfilar les carrosses, no penses l’esforç que ha suposat per aquella colla arribar a tenir-la en condicions i tota enllestida. A més, l’obra d’art té una limitació en el temps. Per aquest motiu, aquesta “feinassa” col•lectiva i altruista encara té més mèrit. Quantes hores passades pensant en la carrossa! Amb el pas dels anys, les colles carrossaires gairebé s’han convertit en associacions, paguen una quota i busquen espònsors per finançar-se la carrossa el cost de la qual dependrà de molts factors: volum, motiu, atrezzo, tipus de materials, quantitat de llums i cada vegada més, efectes especials. A les colles hi ha de tot: els que fan d’electricistes, pintors i fusters i les sastresses i cosidores que intenten que els vestits siguin els més originals de la rua. Això sí, el principi és ben clar: col·laborar en tot i amb tots per a tot. Diuen que quan s’acosten les dates del Carnaval rondar per la zona de les naus on s’hi fabriquen les carrosses és com “donar un volt per les Rambles de Barcelona”. Xafarderies populars i rumors varis per desvetllar misteris.


MAGAZINE

El Carnaval de Terra Endins

LA RUA, ESTRELLA DE TERRA ENDINS: És dissabte a la tarda. Tot està preparat. Nervis a la panxa, papallones que no paren de moure les ales dins dels cossos dels participants. I és que l’essència del Carnaval de Terra Endins és la rua. Amb tot el que comporta. L’ambient als carrers és impressionant. Carrosses i comparses, gent de totes les edats. Hi ha tanta animació pels carrers on passa la rua com a dins mateix de la rua. Al barri de Montserrat podrem veure l’exposició de carrosses abans que arrenquin. Un bon moment per copsar-ne els detalls, un moment perquè també els membres del jurat comencin a apreciar la infinitat d’hores esmerçades en que tot estigui a punt. I ho està. Sempre construccions majestuoses, sempre de dimensions espectaculars. És l’enginy dels creadors, és el saber fer. La faceta artística dels carrossaires ha meravellat la gent dels carrers tant si passava un immens drac verd traient foc pels queixals com un Pinotxo de dimensions gegantines. La il·luminació, cada any més espectacular, arrenca els aplaudiments a tots els visitants. Ara passa la carrossa del Rei Carnestoltes. Abans haurà recitat

11


MAGAZINE

El Carnaval de Terra Endins

12 aquell pregó irreverent, amb to sarcàstic i que es mofa de qualsevol ordre establert. Ha començat la seva festa. A Torelló ja no hi ha qui ho pari! El jurat, que valorarà la originalitat, la qualitat artística, l’ambientació i la gresca que porta la comparsa ja és a punt. Qui s’endurà els premis aquesta edició? El seu contacte real amb l’essència del Carnaval serà quan parlin amb els seus creadors i també en el marc de la desfilada, des del balcó del carrer Sant Miquel. Les veuran en moviment i serà un punt més per la seva deliberació final.

SENYORETES I HOMENOTS, PROTAGONISTES DE LA NIT DE DIVENDRES Són singulars. Són diferents. Són homes disfressats de dona. Envaeixen els carrers de Torelló el dia abans de la rua, el divendres. Van aparèixer com un component més del Carnaval de Terra Endins i des de l’any 1984 joves de Torelló i de les comarques veïnes es mostren agosarats i converteixen la passarel·la de

fusta de la Plaça Nova en una autèntica passarel·la de moda, però de pèl en pit. Nois vestits de dona que es compten per un parell de milers. És una nit de gresca excepcional que cal viure una vegada a la vida si ets home i que cal veure si ets dona. Però tothom hi té cabuda. Els crits d’exclamació, les riallades i els xiulets d’aprovació a les vestimentes provocatives fan de la nit de Senyoretes unes hores per emmarcar a les festes més kitsch del planeta.


MAGAZINE

El Carnaval de Terra Endins

Des de fa quatre anys però, els hi ha sortit competidores que sota el nom d’”Homenots” es vesteixen d’homes per no ser menys i també participar com la que més del divendres de Carnaval.

EL PULLASSU I LA NIT DE BRUIXES Diuen els nadius que el Pullassu és el tret de sortida del Carnaval. Amb aquest epígraf tan sexual s’inicia una cercavila lúdico-sexual-festiva amb uns personatges ben esperpèntics: Margalef, Xapot, la Guita Tita i Fortiana La Marrana, que són un homenatge als quatre Carnavals més famosos

de Catalunya. Aquests aniran acompanyats dels inefables grallers, els malabars i la batucada. La cercavila arriba fins la Plaça Vella que és on s’organitza una botifarrada popular acompanyada d’un “beuratge màgic” que pretén desfermar les més baixes passions i donar energia per encarar tants dies i tantes nits de festa. I com diuen ells “a partir d’aquí, a menjar tanta botifarra com es pugui i a beure tot l’apozema de l’olla sagrada”. Aquí queda dit. Roger González i Fitó Redacció

13


MAGAZINE

Una mirada al Collsacabra

14

UNA MIRADA AL

COLLSACABRA L ’Esquirol, Cantonigròs, Sant Martí Sescorts i Sant Julià de Cabrera són descrits com un dels paisatges més desconeguts i alhora més recomanables de la comarca d’Osona.

Quan enfilem la carretera de Vic a Olot hi ha un tret que ens crida l’atenció de seguida: la figura rectilínia dels cingles de Cabrera i Aiats, sens dubte una frontera natural entre Osona i La Garrotxa i una gran atalaia des d’on contemplar

aquestes comarques, bressol d’una de les dinasties més importants de Catalunya, els Cabrera.


MAGAZINE

Una mirada al Collsacabra

EL CAMÍ RAL DE VIC A OLOT La dinastia dels Cabrera era originària del Cabrerès i tenia per escut una cabra sobre un camp d’or de fons. Va tenir un important paper en la formació dels primers comtats catalans tal i com demostra el fet que els dominis dels vescomtes de Cabrera s’estenien pel Cabrerès a Osona i per bona part de les Guilleries fins a arribar a l’Alt Maresme, prenent la població d’Hostalric i el seu castellpalau com a capital administrativa.

Però no tenia menys importància el Camí Ral: aquest camí mil•lenari va ser construït pels romans fent servir antics senders de bestiar i va ser anomenat Via Francisca (era el camí que connectava l’interior del país amb França). Venia de França pel coll d’Ares i travessava el Collsacabra pel grau de Falgars. A l’Edat Mitjana la via romana es va convertir en camí ral de Vic a Olot i va ser una de les rutes més transitades entre el segle XIV i el segle XIX. És a partir d’aquest camí que s’articula el territori.

DIUEN LES LLEGENDES El peculiar nom de l’Esquirol neix a partir d’un antic hostal a peu d’aquest camí. Era conegut com l’hostal de l’esquirol, segons algunes fonts perquè la família que el regen-

tava es deia Esquirol, i segons altres perquè tenien un esquirol engabiat. La casa que avui s’anomena el Perai està situada just abans de travessar la riera de les Gorgues pel pont del carrer del Pont. Així mateix també és curiós l’origen del nom de Cantonigròs: neix també de la mà d’un altre hostal situat al costat del camí ral i fundat pel pagès Antoni Prat, dit Toni Gros. Així entenem com durant molt temps aquest camí va ser la ruta principal de connexió entre Osona i La Garrotxa i la resta del país, i com per ell hi va transcórrer la vida social i econòmica d’ambdues comarques.

15


MAGAZINE

Una mirada al Collsacabra

16

SANT MARTÍ SESCORTS Una de les peculiaritats del municipi de l’Esquirol és que està format per quatre nuclis de població ben delimitats i cadascun amb els seus atractius. El municipi té una extensió de 62 quilòmetres quadrats i passa d’una alçada de 480 metres fins a uns 1300 metres. Pujant del mas de la Plana trobem que la part de Sant Martí Sescorts té un relleu molt suau i enllaça plàcidament amb els termes de Roda i Manlleu, ja donant pas a la plana de Vic. El que més crida l’atenció de Sant Martí és la seva església romànica que apareix documentada ja al segle X: les pintures d’aquesta església es conserven al Museu Episcopal de Vic pel seu valor patrimonial. Un altre tret distintiu de Sant Martí són les nombroses cases de pagès, moltes de les quals encara viuen de la ramaderia i l’agricultura.

DE CANTONIGRÒS A L’ESQUIROL Hi va passar el comerç i el progrés, els traginers i els bandolers i hi varen entrar i sortir els vencedors i els vençuts d’un bon grapat de guerres que van afectar aquest territori. Des de fa uns anys i gràcies a la feina dels ajuntaments i de diferents associacions s’està treballant en la recuperació d’aquest antic camí. Fruit d’aquest treball s’ha aconseguit que

el Camí de Sant Jaume en el seu tram que va de Sant Pere de Rodes fins a Montserrat aprofiti la traça del camí ral com a camí principal, oferint racons tan bucòlics com pot ser la Vall de Ca la Rotllada i la baixada de Cantoni a l’Esquirol: el caminant pot gaudir mentre fa ruta d’algun tram d’empedrat original i d’unes vistes de la plana meravelloses, del dolmen megalític de Puigsespedres i d’altres detalls que no li passaran desapercebuts.

SANT JULIÀ DE CABRERA Si enfilem un tros més amunt i abandonem completament la plana de Vic, arribarem l’Esquirol, que amb els seus gairebé 700 metres d’alçada constitueix la porta d’entrada al Collsacabra. Si continuem al nord, a mig camí entre l’Esquirol i Cantonigròs, trobarem Sant Julià de Cabrera: una petita ermita romànica a l’entorn de la qual hi trobem un veïnat format per


MAGAZINE

Una mirada al Collsacabra

nombroses cases de pagès. Molt a prop de Sant Julià trobem l’ermita de Cabrera, situada després d’un ascens fins als 1300 metres d’alçada que permeten al caminant conèixer més a fons el país.

LA RIERA DE LES GORGUES Arribem finalment a Cantonigròs, a la part alta del municipi i limitant amb Rupit i Pruit. Justament al costat de Cantoni neix un altre dels atractius turístics del municipi, la riera de les Gorgues amb el salt de la Foradada com a atractiu més conegut encara que no únic. Des del seu naixement, just sota dels cingles d’Aiats, fins a desembocar al pantà de Sau en un lloc anomenat El Ninot (abans del construir-se el pantà de Sau s’ajuntava al Ter sota Sant Pere de Casserres), aquesta riera desfà un desnivell de prop de setcents metres en menys de 15 quilò-

metres, en el transcurs del quals crea paisatges de feréstega bellesa. Tal i com indica el seu nom el seu curs és una successió de gorgs, sallents, colls, afraus i congostos que rivalitzen en escabrositat, fantasia i espectacularitat. Viarany de cabal constant i de molta empenta degut al seu gran desnivell, ha erosionat durant anys els rampants rocosos del Collsacabra obrint-hi solcs profunds i espectaculars. És aquesta potència la que va contribuir a que en el seu moment nombrosos molins poblessin el seu curs, avui amb runes que van apareixent al llarg de la riera com a testimoni mut d’aquest passat. És molt recomanable fer un recorregut per un sender que va des de Cantoni fins al Salt del Cabrit tot resseguint la riera i fent petites baixades cap a la riera en aquells punts on hi hagi un sender. Recomanem començar a la Foradada, baixar fins al Molí d’en Bertrana tot salvant el pont medieval proper al molí per l’antic camí que duia a l’església romànica de Sant Bartomeu

Sesgorgues ja en terme de Tavertet, resseguir el camí fins al Salt del Tornall i arribar a la Barra de Ferro on la riera fa un solc d’aproximadament 100 metres i comença a calmar-se ja albirant el pantà de Sau just on va a parar la riera de les Paganes amb un altre salt espectacular: el d’en Nara. Allà desemboca per l’altra banda la riera de Sant Martí, just sota la casa que va ser en el seu temps un hostal de traginers i que avui dia s’ha reconvertit en el restaurant Les Gorgues, a poca distància del Salt del Cabrit. En èpoques de pluja aquest salt també esdevé impressionant. Deixem aquí l’explicació del municipi i convidem a tots aquells curiosos a descobrir nous racons que segur que trobaran per aquestes contrades. Per saber-ne més: www.lesquirol.cat Telèfon Ajuntament: 93 856 80 00

17


MAGAZINE

Una mirada al Collsacabra

18 Equipaments i Serveis L’Esquirol

Ajuntament de Santa Maria de Corcó – C. Nou, 1 - 938 568 000 – www.lesquirol.cat · Punt d’acollida Centre BTT Vall de Sau Collsacabra – Mas Les Comes – 937 447 295 – www.saucollsacabra.cat · Zona d’acampada municipal – La Font de l’Escudella – 938 568 000 · CAP (Centre d’Atenció Primària) – C/ Nou, 1 – 938 568 278 · Parròquia de Santa Maria de Corcó – La Rectoria – 938 568 203

Cantonigròs

· Parròquia de Cantonigròs – C/ Montcau, 2 – 938 565 055

Sant Julià de Cabrera · Santuari de Cabrera – 938 565 069 – 937 447 033 · Cal Vidrier – 937 447 011

Hotels i hostals L’Esquirol

· Hostal Collsacabra – Pg. Les Gorgues, 8 - 938 568 033

Cantonigròs

· Cabrerès Hostal de Muntanya – C. Major, 26 - 938 565 022 – www.cabrereshostal.com

Allotjaments rurals Cantonigròs

· Parròquia de Sant Martí Sescorts – Rectoria – 938 856 244

· Masoveria Les Planes – Mas Les Planes – 679 496 255 – www.masoveriaplanes.com · Ca la Rotllada – Ctra. Vic a Olot, km. 23,6 – 938 565 024 – www.calarotllada.com

Empreses d’activitats

Cases de colònies

· Anigami – Les Comes - 937 447 295 – www.anigami.cat

· Cal Masover – Mas La Bertrana - 938 568 002 · El Puig – Mas El Puig - 938 568 002 · L’Armentera – Mas L’Armentera - 938 862 306 www.ruralarmentera.com · El Collell – Mas El Collell - 938 568 252 – www.coloniescollell.net

Sant Martí Sescorts

L’Esquirol

Restaurants i bars L’Esquirol

· Restaurant l’Esquirol – C. Major, 83 - 938 568 438 · Can Llemosí – C. Major, 57 – 938 568 925 · Restaurant El Cabrerès – Ctra. Vic a Olot, km. 15,75 - 938 568 871 · Bar J&M – C. Rosals, 2 - 938 568 780 · Bar Rovi – C. Sant Bartomeu, 6 - 938 568 509

Cantonigròs

· Cal Carreter – Ctra. Vic a Olot, km. 14 - 938 525 003 · Ca l’Ignasi – C. Major, 4 - 938 525 124 – www.calignasi.com · Ca la Susi – Camí Reial, 5 - 938 525 055 · Can Puntí – Ctra. Vic a Olot, km. 24 - 938 525 069 · Cal Treginer – C. Major, 38 - 938 565 783

Sant Martí Sescorts

· Les Gorgues – Ctra. Vic a Olot, km. 11 - 938 568 462 – http://lesgorgues.com · La Teuleria – Ctra. Vic a Olot, km. 10,3 - 938 569 008

L’Esquirol

Cantonigròs

· Santa Maria del Roure – C. Sant Roc, 2-4 - 938 565 059 – www.peretarres.org

Comerços L’Esquirol

· Covi Fruites – C. Major, 61 - 938 568 404 (fruiteria – estanc) · El Detall – C. Major, 78 - 938 568 521 (llibreria – objectes de regal) · La Cooperativa – C. Major, 81-83 - 938 568 326 (supermercat) · Farmàcia X. Bansell – C. Major, 71-73 - 938 568 057 · Forn de Pa J.M Soler – C. Major, 89 - 938 568 079 · Ca L’Homs – C. Major, 96 - 938 568 470 (merceria) · Eva Flors – C. Major, 96 - 686 980 051 · Supermercat Ester – C. Major, 97 - 938 568 479 · Can Careda – C. Major, 107 - 938 568 118 (carnisseria)

· Cal Carnisser – C. Sant Bartomeu, 2 - 938 568 444 (carnisseria) · Can Miranda – C. Sant Bartomeu, 19 - 938 568 128 (Queviures) · Embotits del Collsacabra – C. Major, 78 - 938 568 762 – www.ecollsacabra.com (carnisseria) · La Pastisseria – Pg. Les Gorgues, 19 - 938 568 906 · La Peixeteria – C. De la Placeta, 4 – 938 510 140 · El Quiosc de la Laura – C. Major, 86 · Perruqueria RC – C. Major, 102 - 938 568 358 · El Local de Teràpies – C. Major, 106 - 938 568 421 · La Perrukeria – C. Major, 70 - 938 568 505 · Centre d’Estètica Anna Torrent – C. Sant Bartomeu, 4 - 938 568 549 · Perruqueria Elisabet – Pg. Les Gorgues, 9 - 938 568 480 · Perruqueria Empar – C. Major, 69 - 659 454 033

Cantonigròs

· Formatgeria J.Anglada – Ctra. Vic a Olot, km. 24 - 938 525 006 – www.elmolidelalzina.com · Embotits del Collsacabra – Camí Reial, 7 - 938 565 027 – www.ecollsacabra.com · Can Colom – C. Major, 28 - 30 - 938 565 058 (carnisseria) · Ca La Palmira – Camí Reial, 1 - 938 565 022 (supermercat)

Àrees de servei L’Esquirol

· Àrea de servei El Cabrerès – Ctra. Vic a Olot, km. 15,75 – 938 568 111

Cantonigròs

· Feixas-Aulet – Ctra. Vic a Olot, km. 24,8 938 565 208 – www.feixasaulet.cat

Transport

· Servei de taxi – Manel Silva – 629 708 077 · Servei d’autobusos – Sagalés – 938 892 577 – www.sagales.com


MAGAZINE

Una mirada al Collsacabra

Recorregut

LES GORGUES DE SANT BARTOMEU EL SENDERISME ÉS UN ESPORT Encara que molts pensen que fer senderisme és una afició a l’abast de tothom, cal tenir en compte que requereix una certa condició física i la seva pràctica necessita un equipament adequat. Cal portar un bon calçat per caminar, amb relleu ben marcat a les soles. És molt recomanable portar pantalons llargs especialment en aquelles excursions que transcorrem per espais poc freqüentats i on els camins no sempre estan en bon estat. A la motxilla cal portar-hi un litre d’aigua, menjar, roba per canviar-se o per protegir-se del fred o el mal temps, un impermeable, un banyador... i crema de protecció solar. Si es vol es por anar amb gorra i és molt aconsellable portar un bastó. També és molt recomanable tenir un mapa de la zona, un telèfon mòbil i, sobretot, no anar mai sol.

U

s proposem un itinerari molt espectacular que transcorre per la fondalada feréstega de la Riera de les Gorgues. El recorregut és complicat i accidentat, de manera que en l’intent d’avançar per un terreny trencat i salvatge la riera forma gorgues, cascades i salts d’aigua. Aquest espai és encara poc visitat avui dia, cosa que fa que alguns dels camins sovint siguin de mal caminar, no gaire evidents i plens de bardisses i vegetació que dificulta l’accés. Quan ha plogut el paisatge és encara més espectacular, però hem de tenir en compte que és també quan es torna més perillós. Us proposem un itinerari molt espectacular i poc conegut per la fondalada de la Riera de les Gorgues, entre cascades i salts d’aigua.

19


MAGAZINE

Una mirada al Collsacabra

20 LES GORGUES DE SANT BARTOMEU Ja us hem explicat com la història de l’Esquirol sempre ha estat lligada al camí ral de Vic a Olot. Ja el mateix nom popular del poble es deu a l’existència d’un hostal que es trobava a peu d’aquest camí “rural” o camí “reial” que comunicava les dues ciutats: aquest hostal tenia un esquirol com a reclam, de manera que tothom l’anomenava l’Hostal de l’esquirol. Amb el pas dels anys, malgrat que des del 1743 el poble es va traslladar a la parròquia de Santa Maria de Corcó i va adoptar-ne oficialment el nom, tothom es refereix encara avui al nucli urbà amb el nom de l’animaló acròbata. El Cabrerès o Collsacabra és una terra amb personalitat pròpia

que representa una transició entre La Garrotxa més humida i feréstega i la plana de Vic. Per això aquesta excursió per aquesta subcomarca no pot oblidar-se d’aquest camí d’origen medieval que durant molts anys ha estat l’eix vertebrador de l’economia local, però a la vegada vol descobrir-nos un dels entorns menys coneguts i més espectaculars de l’Esquirol. La nostra ruta comença al final del carrer Osona, a tocar de l’escola CEIP El Cabrerès i de la Zona Esportiva Municipal. Ja amb els primers passos ens alegrem de trobar-nos el primer panell de senyalització del camí que ens indica la nostra posició i ens mostra un plànol del trajecte. És d’agrair. També ens alerta de la perillositat de l’entorn de riera en cas de pluja o previsió de mal temps ja que el risc de riuades i relliscades es fa evident, de manera que nosaltres també

us recomanem fer aquesta excursió en un dia coronat pel sol i sense previsió de canvi a la vista. Ben aviat arribem a la font de l’Escudella, una àrea de pícnic enmig d’un bosc de plataners, amb àmplies zones verdes que permetran als més petits córrer i jugar sense perill. En aquest punt s’inicia el camí que voreja les cingleres de la Riera de les Gorgues. Cinc minuts després trobem la Font Senyada, menuda i gairebé encastada al terra, però generosa en aigua. Tot i això, és millor no beurehi ja que l’aigua de la major part de les fonts que podem trobar no està tractada i podria ocasionar-nos problemes gàstrics. El primer mirador que trobem s’anomena l’Afrau de Teixidors i hi trobem les restes d’un antic camp de tir. No és gaire espectacular. Això sí:


MAGAZINE

Una mirada al Collsacabra

Com arribar-hi? Seguir la C-153 de Vic a Sant Esteve d’en Bas fins a Santa Maria de Corcó i dirigir-se a la Zona Esportiva Municipal, al costat del CEIP El Cabrerès i el mas Can Pelat.

RECORREGUT RECOMANAT

RECORREGUT AMPLIAT

Distància: 11,05 quilòmetres Desnivell: 255 metres Senyalització: panells informatius i línies grogues Durada: 3,5 hores Dificultat: Baixa

Distància: 12,87 quilòmetres Desnivell: 462 metres Senyalització: en el tram en blau és escassa Durada: 4 hores Dificultat: Moderada

(Vermell):

ens permet veure la fondalada de les gorgues i ens fa venir ganes de baixar a la riera a tocar l’aigua que tenim uns 60 metres més avall. Quan seguim el camí, poc abans d’arribar al sortint del Tornall, hem de decidir si seguim resseguint les cingleres des de dalt i pel vessant senzill i assolellat, o si ens decidim a baixar a la gorga del Molí de l’Eixerit i prendre el camí que ens portarà a Sant Bartomeu Sesgorgues pels cims de l’altre costat de la riera. La primera opció és molt assequible per tothom; la segona opció es complica especialment a l’hora de creuar la Riera de les Gorgues i de fer l’ascens al Vilar i a Sant Bartomeu Sesgorgues. Qui avisa no és traïdor. Els panells informatius ja ens avisen que si decidim baixar i creuar la riera el terreny es fa més complicat i requereix d’una millor condició física. Nosaltres us proposem anar amb molt de compte amb les relliscades i baixar a veure

de prop les gorgues. Descobrirem un pont d’origen medieval amb doble arcada d’estil romànic i un indret idíl•lic on l’aigua transcorre plàcidament. Però si no esteu disposats a mullarvos els peus i arrossegar-vos entre les roques llises de les cingleres, o si no aneu degudament equipats i no teniu cartografia de la zona (en alguns trams la senyalització és molt escassa), aquí nosaltres us hem de recomanar de fer mitja volta i tornar a enfilar el camí principal, que seguirem direcció a la Barra de Ferro. L’ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues i el mas Sentfores també són visibles des d’aquest camí que, a més, ens permetrà gaudir d’unes vistes espectaculars, la més destacable de les quals és la que ens ofereix el salt de la Barra de Ferro. Haurem d’estar alerta per no passar-nos de llarg l’accés a la Barra de Ferro ja que es tracta d’un petit corriol entre la vegetació que trobarem en una petita

(Vermell-Blau):

clariana on és senzill despistar-se. Un cop arribat a aquest mirador també caldrà estar molt alerta sobretot si hi ha mainada, ja que en aquest sortint no hi ha cap protecció i el torrent de la Bertrana es despenja gairebé 100 metres sota els nostres peus. Quan tornem al camí principal passarem pel Molí del Còdol i pel Salt del Cabrit, ja tocant al pantà de Sau. En aquest punt prendrem l’antic camí ral de Vic a Olot que ens permetrà arribar-nos al punt de sortida de l’excursió. És interessant veure com al voltant d’aquest camí anem trobant algunes de les masies més grans i importants de la zona: El Simon, Can Martí, Can Bonifet i la imponent Bertrana, amb la rectoria vella i l’ermita de Santa Maria, des d’on prendrem el camí que ens permetrà creuar el Torrent de la Font Nova i arribar a l’Esquirol.

21


Trajectòries. Hostel Vic MAGAZINE

22

HOSTEL VIC Q

uan parlem de deu anys ençà a tots ens costa recordar què fèiem o on érem.

l’emprenedoria. “Per ser d’aquest club has de compartir una sèrie de característiques, entre elles tenir ganes de superació en el dia a dia i lluitar per assolir petits reptes”.

en el temps no n’hi ha prou amb ser un emprenedor de base, sinó que també has de ser un empresari en el sentit més ampli de la paraula: un bon gestor i un hàbil negociador.

L’empresa Hostel Vic ja va camí de l’onzè any i com opina en Ramon, un dels seus propietaris, “crear l’empresa va ser una motivació”. Tant ell com l’altre soci, l’Ernest, ja acumulaven experiència en el sector de la maquinària d’hostaleria.

En el seu cas la genètica no ha set un factor determinant per muntar la seva pròpia empresa. El seu pare potser hauria donat el pas però mai va tenir ni els mitjans ni les oportunitats de fer-ho. Eren altres temps.

L’EQUIP HUMÀ AL SERVEI DEL CLIENT

Compartir experiències amb ells em fa reviure tot el tema de

L’empresari remarca que per arribar a tenir un negoci que perduri

El servei integral que ofereix Hostel Vic comença amb un equip humà molt cohesionat. Des de les tasques de gestió de la Sara fins el servei tècnic a càrrec de l’Ernest i en Pep,


Trajectòries. Hostel Vic MAGAZINE

passant per les tasques comercials d’en Ramon. Tot el grup treballa en la venda i reparació de maquinària en el sector de l’hostaleria i l’alimentació en general. La crisi també ha comportat una sèrie de canvis en el seu sector.Han reorientat la seva estratègia i ara prioritzen el servei tècnic. És un sector que es treballa els set dies de la setmana ja que els clients necessiten un servei post venda de màxima eficiència i qualitat. Treballen amb moltes marques per arribar a cada target de client. Això els permet abastar gairebé tot el mercat i arribar a clients de diferent mida. Tenen clients a mercats municipals,botigues d’alimentació, col.lectivitats, restaurants ,bars de barri fins a hotels de quatre estrelles.

DONANT-SE A CONÈIXER Com tota empresa que vol perdurar en el temps estan immersos en el coneixement de les xarxes 2.0. M’expliquen que per a la captació de nous clients i considerant que cada cop el jovent esta agafant les regnes dels llocs de restauració, miren de estar ben posicionats a través de la seva pàgina web. Ho complementen amb la visita porta a porta i en la recomanació que també els fan els clients satisfets.

23


Trajectòries. Hostel Vic MAGAZINE

24 El radi d’influència d’Hostel Vic és Osona i comarques limítrofes. Entre elles el Vallès, el Ripollès, part de la Cerdanya, La Garrotxa i ara tenen al Bages en el punt de mira. En Ramon, vital i enèrgic té molt clar que “a tots els clients cal donar-los el millor servei”.

ELS PUNTS FORTS D’HOSTEL VIC Les seves fortaleses són, segons un dels seus propietaris “el capital humà. En un sector on tots oferim el mateix és la gran diferència. Tots plegats hem d’actuar com un tot guanyant-nos la màxima confiança i credibilitat del client. Tant el departament comercial, el més proactiu, com el de servei tècnic s’ha de posar a disposició del client. L’objectiu final es crear el màxim valor per a l’empresa entre tots els departaments de la mateixa. Hem de ser més productius que mai”, finalitza en Ramon. Per aconseguir aquestes fortaleses és clau gaudir d’un bon finançament. El sector hostaler sempre s’ha considerat de risc pels bancs. En aquest sentit mai han fet grans inversions de cop, sinó que ho han fet quan les han necessitat. El somni d’Hostel Vic seria construir un supermercat de l’hostaleria on un client hi trobés de tot. Ja seria el pas màxim per satisfer al client. Aquest fet però reconeix Ramon “de-

pendrà molt de l’evolució del sector i sobretot de la pròpia empresa. Encara queda lluny i pel camí ens queda treballar molt”. Abans d’acabar la meva visita a Hostel Vic en Ramon reconeix que els errors de gestió empresarial han de servir per consolidar el negoci i que després d’un error, si el saps aprofitar, et fas més fort. “Sempre has de tenir el màxim respecte per totes les situacions, però mai por”. Sàvies paraules. Lluís Musach Redacció


Publicitat MAGAZINE

A Construccions Lluís Dachs som conscients que el sector de la construcció està en uns moments difícils. Per aquest motiu, i adaptant-nos a les circumstàncies, la rehabilitació i les reformes estan en un moment emergent. Des de l’inici del projecte fins al final de l’obra coordinem i gestionem per satisfer les necessitats del client. La nostra línia de rehabilitació inclou la llar, espais públics, monuments històrics o masies. Els projectes, que tractem de forma personalitzada, avalen la nostra feina. A més d’obres i reformes per particulars, a Construccions Lluís Dachs també portem a terme treballs pel sector públic com restauracions de patrimoni històric, disposant de les qualificacions necessàries. Com a professional del sector de la construcció, la meva voluntat és la millora contínua en tots els processos. Per aquest motiu, en les fotografies exposades a baix podreu comprovar la rehabilitació de l’església i la rectoria de Sant Nazari, a Sant Andreu de la Vola (Sant Pere de Torelló).

IMATGES DEL PROCÉS DE REHABILITACIÓ DE L’ESGLÉSIA I LA RECTORIA DE SANT NAZARI A SANT ANDREU DE LA VOLA

Carrer Ter n. 196 | 08570 Torelló | Tel. 93 859 51 17 | www.construccionslluisdachs.cat

25


MAGAZINE

Moda i tendències. Corredera Núvies

26

Corredera Núvies

D

e petites totes hem somiat el dia que ens vestiríem de núvies. Somiem en el dia del casament, en el nuvi, en el vestit i en tot allò que envolta un dia tan especial. Aquell dia ets el centre de tots els objectius de les càmeres i de totes les mirades de convidades i convidats. Preparar el reportatge de Corredera Núvies pel Magazine m’ha fet sentir “núvia per unes hores”. Des de la Plaça Catalunya d’Olot, Flora Corredera, propietària de la botiga em rep amb un ampli

somriure. A les primeres passes els meus ulls ja es deturen pertot: esclat de colors, vestits llargs, vestits estampats, teles brillants, teixits innovadors i dissenys especials, difícils de plasmar en paraules. La meva curiositat es veu saciada quan m’assec a parlar amb la Flora, una persona amb una trajectòria de quatre dècades en el món dels vestits de núvia i de festa. Tinc moltes preguntes a punt i, de ben segur, que la meva visita a Corredera depararà un matí incomparable.


MAGAZINE

Moda i tendències. Corredera Núvies

PECES D’ALTA COSTURA Corredera és una botiga on hi podem trobar dissenys d’alta costura així com de confecció de qualitat. Dissenys com els de Rubén Perlotti, Jorge Terra, Aire o Sant Patrick per citar-ne alguns. En núvia m’ha parlat molt bé de Raimón Bundó un dels líders en vendes del sector i de l’enorme ventall de talles que ofereix (treballen a mida), de l’ús d’innovadors teixits a més de permetre fer modificacions als seus models per tal d’aconseguir el vestit al teu gust. Jesús Peiró es caracteritza per oferir vestits de línies delicades, simples i elegants. Immaculada García destaca pel seu toc modern i l’ús de teles diverses tant en núvia com en festa. Si vols ser una núvia trencadora i deixar bocabadats al nuvi i a tots els convidats s’ha de preguntar pels vestits de Josep Mª Peiró. Ha dissenyat peces tan originals com un vestit de núvia amb cremallera que permet escurçar la faldilla per poder anar més còmode durant la festa. Com us deia abans: aquí sempre estan a la última. En festa, el color negre continua sent un dels capdavanters. És elegant, però actualment hi ha una ex-

27


MAGAZINE

Moda i tendències. Corredera Núvies

28 tensa gama de colors on triar, i més en la col•lecció d’alta costura de Teresa Ripoll. La trobo excel•lent!

SENTINT-ME REINA PER UN DIA

Pregunto pel vermell. És estrident, simbolitza l’amor i la passió, però la Flora em comenta que és un color molt alegre però de minories. Serà massa atrevit?

M’emprovo vestits de núvia i també vestits de festa. Els de festa, un és de color negre i l’altre, blau. Tots dos molt elegants. Demano quan em pot costar un vestit de núvia i un vestit de festa. “Depèn de molts fac-

tors: del dissenyador, de la qualitat de la roba, de les modificacions i dels complements. Intentem adaptar-nos a les necessitats, als gustos i al pressupost de les nostres clientes”, finalitza Flora Corredera. Moltes núvies joves aposten per vestits de la firma Aire, amb una estètica juvenil, un bon disseny


MAGAZINE

Moda i tendències. Corredera Núvies

i una bons relació qualitat preu. La Flora comenta que cada vegada més els casaments tenen un estil similar als nord americans: a l’aire lliure i en zones enjardinades o a la vora del mar, contextos idonis per als vestits eivissencs de núvia, festa i comunió de Charo Ruiz. Amb aquesta dissenyadora ofereixen per primera vegada vestit de fil per nuvi. Quan repasso catàlegs d’altres dissenyadors observo que totes les models porten els cabells recollits. I el vel? Els fabricants de vestits de núvia quan presenten les seves creacions no fotografien les models amb vel perquè d’aquesta manera es poden apreciar més els detalls dels vestits. Ja sabem un altre “secretet” d’aquest món tan apassionant per les noies i dones de tots els racons del planeta.

SENSE MIRAR EL RELLOTGE D’allò que està més satisfeta la Flora és del seu equip humà. Els agrada treballar a gust, amb tranquil•litat i

apostant per la innovació. Estan presents a diferents fires en el seu afany per buscar l’exclusivitat en els vestits. És per aquest motiu que no repeteixen cap model sinó és per petició i acord de les clientes. A Corredera la qualitat, l’atenció individualitzada i la dedicació són premisses indispensables. “És una feina en la que no has de mirar el rellotge. Hi dediquem moltes hores, però és només així que podem oferir un assessorament tan individualitzat”, finalitza Flora Corredera. Al sortir de l’univers Corredera penso que l’elecció d’un vestit és quelcom complicat, però l’assessorament i l’opinió sincera de persones com la Flora i el seu equip ajuden a qualsevol a fer una bona elecció. Anna Fontseca Redacció

29


MAGAZINE

Taller emocional. El secret de la felicitat

de la

felicitat

El secret

30

E

xplica una vella llegenda hindú que quan els Déus es van adonar de l’enorme potencial de l’home per fer el bé, però sobretot per fer el mal, van decidir que no podien deixar-li tenir el secret de la felicitat: tenien por que l’ésser humà deixés de valorar cadascun dels petits tresors que els ofereix la vida i, encegat per l’arrogància, la prepotència i el desinterès, es dediqués només a satisfer l’afany de felicitat sense tenir res ni ningú en compte. Tenien por que

l’home destruís el món que ells havien creat amb tants esforços. Van pensar en amagar el secret de la felicitat al cim més alt del món i a les profunditats de l’oceà, al centre de la terra i per sobre dels núvols; però eren conscients que tard o d’hora algú hi arribaria i descobriria el secret. Els Déus estaven desesperats davant la possibilitat de veure desaparèixer tot allò que havien creat. Llavors un d’ells es va aixecar i va dir als altres que ja no havien de patir més perquè ell sabia on amagar la felicitat: “Jo tinc la

solució. No seran capaços d’adonarse que el secret per ser feliç el tenen dins seu, amagat dins del seu pensament, dormint al costat de la seva ànima. Mai sospitaran d’ells mateixos i per molt que busquin sempre buscaran molt lluny”. Per sort, la força i l’energia que és capaç de desprendre la felicitat fa que, encara que la guardem molt endins, de tant en tant aflora i ens permet gaudir de molts moments de felicitat. I és que són això: moments. Instants fugaços més o menys llargs. O més o menys curts... Però, què és exactament la felicitat? Aparentment tots sabem que la felicitat és quelcom bo, però quan ens toca definir-la millor ens és inevitable acabar parlant de tristesa i de dolor per contraposar la sensació. Això ens porta a pensar que no podem conèixer de debò què és la felicitat si no hem patit abans misèries i sofriments. No hi ha un sense l’altre. Allò que per uns és dolor, per algú altre pot resultar plaent. La felicitat també és un sentiment i una sensació personal i intransferible: abstracte, subjectiva i molt personal. La trobem en l’enamorament, la bellesa, l’amistat o la família. Però no hem de creure que la felicitat la trobem en els altres, perquè seria com voler responsabilitzar als altres de la nostra pròpia felicitat o de la nostra pròpia infelicitat.


MAGAZINE

Taller emocional. El secret de la felicitat

El cert és que la felicitat és responsabilitat nostra. Però no ens hem d’obsessionar en buscar-la, sinó que hem d’entendre que la felicitat no és ni ha de ser la fita del nostre viatge, sinó que ha de ser el nostre camí permanent. Si ja hem argumentat que la felicitat és passatgera hem d’entendre també que buscar-la és un impossible idealitzat que no sorgeix ni d’un procés de recerca ni, encara menys, de l’atzar. Ser feliç no és gaudir d’una alegria constant, sinó veure’ns involucrats en cada detall de les nostres vides, connectats amb l’emoció que ens suscita cada moment, posant atenció al que ens passa, donant resposta a cada situació i sintonitzant amb el que ens envolta. En altres paraules, la felicitat és viure i gaudir el moment present i no és esperar un moment futur. La vida és llarga, complexa i diversa i hi tenen lloc moments de fàstic, mal humor, preocupació, dolor, amor, alegria, plaer, goig... una llista interminable de sensacions, sentiments i emocions. Oblidem-nos d’una felicitat abstracte i concretem-la en el seu ins-

tant. Aconseguir assaborir-la depèn, com vèiem anteriorment, de la nostra actitud davant la vida. Té a veure amb la justícia i el complir el propi deure. Per això també podem dir que la felicitat és un estat d’equilibri físic i mental que podem assolir quan decidim viure en coherència amb el nostre sentit de la veritat i la justícia. I per això hem de parlar de tenir una actitud positiva davant la vida. Patir i sofrir és inevitable, però si som capaços d’actuar eficaçment en la resolució dels problemes ens serà més fàcil ser feliç. Un esdeveniment negatiu no ens ha d’impedir de viure amb plenitud. Les preocupacions, el mal humor, la ràbia, les malalties pròpies o dels nostres éssers estimats, els problemes econòmics, la fatiga, les frustracions vocacionals, els conflictes amb la parella o amb els fills o amb la gent que s’entesta a amargarnos la vida, sempre hi seran. Però si actuem amb un esperit positiu, podrem pensar i buscar solucions amb més probabilitats d’èxit. En definitiva, se suporta molt millor el conflicte.

Ser feliç significa viure amb passió allò que es fa i es viu, sentint les coses com a pròpies i aprenent a valorar-les i enorgullint-nos-en. Llavors, els Déus hindús no tindran cap recança en alliberar la nostra felicitat interior i en fer-nos-en partícips. La felicitat suma les emocions positives i les activitats positives. Aquestes emocions positives estan lligades al passat (que ha de provocar satisfacció i orgull), al present (pel que sentim plaer) i al futur (on dipositem esperances, optimisme i confiança). La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. No existeix cap recepta màgica per ser feliç, ja que sovint és només el resultat subjectiu i íntim d’un diàleg entre la realitat i la interpretació que en fem. Però podríem definir l’actitud positiva que ens permetrà gaudir de la felicitat:

• Acceptar i confiar en nosaltres, valorant el present i apassionant-nos pel futur. • Expressar i viure els sentiments i les emocions, cuidant la nostra aventura de viure. • Tenir certes habilitats socials i comunicatives: jugar, estimar, riure, descobrir i saber transgredir allò convencional quan convé.

Ferran Puig Redacció

31


MAGAZINE

Bons hàbits. La Medicina Tradicional Xinesa

32

La

Medicina Tradicional Xinesa

E

m fa especial il·lusió estrenar aquesta secció parlant de medicina tradicional xinesa, i és que aquesta disciplina ancestral comença a ser cada vegada més present en la nostra societat. En el camp de la fisioteràpia permet posar remei a lesions o solucionar problemes tensionals i fins i tot emocionals.

Els primers llibres de medicina tradicional xinesa daten del s.III a.C., i ja apareixen tractaments que encara es duen a la pràctica en l’actualitat. Un dels més antics és Nei Jing que es tradueix com Qüestions bàsiques de Medicina Interna o Clàssic de la Tradició esotèrica de l’Emperador Groc, i consisteix en un recull de diferents tractats mèdics.

La base de la Medicina Tradicional Xinesa és la filosofia Taoista, que es fonamenta en el principi d’equilibri entre el Yin i el Yan mitjançant el sistema de circulació de l’energia Xi. El Yin i el Yan representen la dualitat de les coses: el fred i la calor, l’alegria i la tristesa, la nit i el dia . Els taoistes consideren que tots els elements que constitueixen l’univers s’agrupen segons la seva naturalesa i característica en elements Yin o elements Yan; per exemple són elements Yan: el moviment, la calor, el vent, la terra, l’home. Els elements Yin que els complementen serien: el repòs, el fred, l’aigua, el mar o la dona, entre d’altres. L’harmonia entre aquests és el que garanteix el perfecte equilibri de la vida a l’univers, regulada pel Xi. El Xi és l’energia que dóna vida a tots els éssers i que pot ser innat o adquirit; en el primer dels casos ens referim al que en llenguatge científic occidental coneixem com a “genètica”, en canvi el Xi adquirit el fabriquem nosaltres mateixos mitjançant els aliments, els medicaments i l’aire que respirem. L’equilibri entre el yin i el yan s’anomena Tao i la seva representació és molt coneguda. La Medicina Tradicional Xinesa aplica el Taoisme a les persones que han perdut l’equilibri entre el Yin i el Yan, fet que es produeix quan el Xi, en aquest cas l’energia que circula


MAGAZINE

Bons hàbits. La Medicina Tradicional Xinesa

pel nostre cos, s’acumula, s’estanca o es perd, la qual cosa origina malalties o lesions. Per restablir l’equilibri i, per tant, recuperar l’estat de salut és molt important fer un bon diagnòstic. En la medicina oriental es dóna molta importància a la observació del pacient i sobretot a l’avaluació del seu pols (del ritme cardíac i de la potència dels impulsos) i de la seva llengua, òrgan al qual es concedeix especial atenció ja que a partir de l’estudi del seu color i la seva textura es determina l’estat energètic de la persona i si aquesta pateix alguna malaltia. Un cop establert el diagnòstic, la medicina tradicional xinesa compta amb diverses tècniques curatives, totes encaminades a recuperar l’harmonia en el pacient a partir de treballar el seu Xi. Algunes de les més importants i conegudes i en les quals aprofundirem en el proper article, són la fitoteràpia i l’acupuntura, les quals per guarir utilitzen plantes i agulles, respectivament. Pau Baran Fisioterapeuta i acupuntor.

33


MAGAZINE

Cultura i societat. El Museu del Pa

34

EL

MUSEU DEL PA N

o hi ha dos pans iguals. Cada pa és una peça única, artesanal i quasi artística, plena de textures, colors i formes. Avui us convido a visitar amb mi el Museu del Pa de Tona, per a descobrir una infinitat de curiositats d’aquest aliment tan essencial per a les nostres existències.

M’he llevat aviat per trobar-me amb Joaquim Sañé, propietari de la Fleca Sañé de Tona i impulsor del Museu del Pa. També ens acompanya Rafel Arnaus, forner vigatà i propietari del conegudíssim establiment vigatà de l’”Espiga d’Or”. Els dos són gent afable, persones que treballen de nit, individus que han sacrificat tantes hores de son per fer de la professió de forner el seu modus vivendi i alhora, una de les seves passions.


MAGAZINE

Cultura i societat. El Museu del Pa

El forn de llenya gira a diari, la farina emplena tots els racons de l’obrador i les mans de Joaquim Sañé donen forma amb il·lusió del que l’endemà serà un bon pa. Parlem i li pregunto pel seu poble, Tona. “Als meus inicis tot era més dur. La feina d’abans no té res a veure amb la d’ara”. Mentre parla, observem les llargues dalles que pengen de la paret del primer pis de la Fleca Sañé, seu del Museu del Pa. “Aquesta dalla grossa s’usava per remenar la llenya dins del forn i treure el carbó que quedava”. Joaquim Sañé pertany a la tercera generació d’una família de forners i regenta, juntament amb la seva dona, el forn de pa. “Som un dels forns més antics de Tona. Fa 95 anys que tenim obert de cara al públic”. Tota una vida fent pa, gairebé un segle coent a diari sobre un forn giratori de sola refractària per poder donar al pa més aroma, més conservació i més color.

UN SOMNI TREBALLAT Quan algú es planteja la possibilitat de fer un museu propi i a més, ho fa en solitari, com és el cas de Joaquim Sañé, ha de partir de la base de ser un bon col·leccionista. A aquesta característica s’hi haurien d’afegir la constància, la dedicació i sobretot, la passió. Té doble mèrit. Ha fet de la seva sacrificada feina una gran passió i a més, ho ha sabut traduir en un

divulgatiu museu que fa un exhaustiu recorregut per la història del pa, les seves eines i una extensa mostra física de pans de tots els racons del planeta. “Cada dia dedico una estona al Museu. A vegades cal netejar eines, a vegades aplicar un tractament al ferro perquè es mantingui negre. Sempre hi ha feina si la busques”. Un exemple més. Un home apassionat pel pa.

35


MAGAZINE

Cultura i societat. El Museu del Pa

36

ELS INICIS DEL MUSEU: El Museu, creat el 1983 és el resultat de la recopilació d’una gran quantitat de material propi (explica Sañé que disposaven de moltes eines) i també de la passió del seu impulsor per la història antiga de les civilitzacions. En aquest estudi sempre hi va trobar moltes referències a la manera de fer pa al llarg de la història. El caràcter de les persones és el que determina si un projecte anirà endavant o es quedarà a misses dites. Un dels motius pels quals ara és un museu visitable i d’allò més recomanable és “que el pa ha estat durant tota la història la base de l’alimentació. És per aquest motiu que crec necessari ensenyar-ho a altra gent perquè també coneguin la seva història” explica el creador. I tots sabem com serà d’important aquesta iniciativa de cara al futur. Serà una peça clau per transmetre de

generació en generació la història del pa i la seva cultura. I això no té preu.

MÉS DE DOS CENTS UTENSILIS Cada professió té les seves eines. La de forner no en seria pas una excepció si a més tenim en compte que es treballa amb foc. Al Museu del Pa trobem pales, forquetes, dalles i altres eines que s’han utilitzat al llarg del temps per l’elaboració del pa. Em crida l’atenció unes balances i demano pel seu funcionament. M’expliquen que es pesava a mà. En Rafel Arnaus explica que el seu pare li deia que “si pesava més de dues vegades és que no sabia pesar”. Joaquim Sañé afegeix que “això que veus és un taulell per fer pa. Com bé diu en Rafel, no es fallava alhora de pesar”. Saber tantes coses del món del pa també provoca que t’expliquin

alguns secrets com el de les pasteres tapades de les cases de pagès d’abans. Confessa Sañé que una dona gairebé centenària li va desvetllar el misteri: pastaven un dia, deixaven la pasta en bloc tapada i en repòs (per això hi ha la tapa de fusta) i era l’endemà que feien el pa.

LA HISTÒRIA DEL PA La història del pa va de la mà de la transformació dels cereals per part de l’home per fer-los digeribles. Per exemplificar aquest procés Joaquim Sañé ha utilitzat diorames per mostrar com feien el pa a l’Antic Egipte, a Roma o a l’Edat Mitjana. La seva afició com a pessebrista també hi ha ajudat. “M’agrada explicar la història perquè és d’allà on hem vingut. Si vols saber el temps que farà has de mirar el que ha fet”, opina Sañé.


MAGAZINE

Cultura i societat. El Museu del Pa

COL·LECCIONANT PANS DE TOT EL MÓN És molt entretingut parar atenció al bé de Déu de pans que té Joaquim Sañé al seu museu. N’hi trobareu de totes les parts de Catalunya, de les Illes Balears, d’Andalusia, Galícia o País Basc i de les Castelles, però també del món àrab (Iran, Pakistan) d’Alemanya i de molts altres llocs. Són pans que els podreu veure tal com són, ben conservats per l’artista creador d’aquest univers tan singular. Quan era petit ja vaig visitar amb l’escola el Museu del Pa i encara recordo el pa amb forma humana i amb un ou a la boca. Joaquim Sañé em treu de dubtes. “És un pa típic del Baix Empordà i que s’elaborava per Pasqua”. Una imatge d’infantesa que he retrobat aquest matí. Observo més pans tradicionals catalans amb noms tan curiosos com el pa de colze, el pa de corona o el pa boig tret del costumari de Joan Amades. També em fixo en el pa de monyo, típic de la zona del Pallars. El meu recorregut per l’extensíssima col·lecció de pans continua amb els pans de motius religiosos. Faré especial menció al “pa de memòria”, que s’elaborava en honor de la persona morta i se’l menjaven les persones que no havien assistit a l’enterrament.

“Hi ha tantes anècdotes i noms de pans que hi estaríem hores i hores. El millor és que vinguin a fer una visita guiada al Museu i aprendran moltes coses”, finalitza Sañé.

UNA VISITA GUIADA I GRATUÏTA Visitar el Museu del Pa de la mà del seu creador és ben fàcil. Només cal concertar una visita al número de telèfon 93 887 04 21 i quedar d’acord amb en Joaquim Sañé. Estarà encantat d’ensenyar-vos allò que amb tanta estima ha anat creant i desenvolupant. “És un museu obert a tothom a hores concertades. La visita és gratuïta i poden venir persones soles,

grups d’amics o escoles. Estic obert a ensenyar-ho a qui vulgui saber més sobre el pa”, diu Sañé. Baixo les escales del primer pis del número 34 del carrer Major de Tona amb la certesa que a la vida hi ha persones molt interessants que val la pena conèixer. Jo ja he fet la feina i a més us he escrit aquest reportatge perquè marqueu amb una creu al calendari aquesta ineludible visita. I deixeu-vos sorprendre... Per concertar visita: Museu del Pa. 93 887 04 21 Carrer Major, 34 Tona (Osona) Roger González i Fitó Redacció

37


38

MAGAZINE

Cuina. La recepta de l’Hostal dels Ossos

La recepta de l’Hostal dels Ossos

L’

Anna cuina. Però cuina com tu. Com jo. Quan es fica rere uns fogons ho fa a casa: normalment per cuinar aquelles receptes “bàsiques” de cada dia i, quan hi ha convidats, aquelles receptes una mica més sofisticades. Avui, un restaurant de La Garrotxa ha convidat a l’Anna a descobrir una recepta molt senzilla.

L’HOSTAL DELS OSSOS L’Hostal dels Ossos és un d’aquells restaurants amb història, amb la història de tres generacions que des del 1976 ens conviden a gaudir d’una cuina casolana i tradicional on els productes de La Garrotxa hi tenen un paper destacat. Mostra d’aquesta aposta pel territori és el fet que formi part del col•lectiu Cuina Volcànica. Trobareu l’Hostal dels Ossos sortint d’Olot al quilòmetre 1,7 de la carretera de Santa Pau o trucant al 972266134.


MAGAZINE

Cuina. La recepta de l’Hostals del Ossos

CUINEM LA RECEPTA En Joan és el cuiner que avui ens ensenyarà a preparar una amanida de fesols de Santa Pau amb cansalada i oli de julivert. Ingredients per a 4 persones: 400 grams de fesols de Santa Pau Enciam Tomata Ceba tendra Alls tendres 150 grams de cansalada de porc Julivert Oli d’oliva extra verge Sal Magrana (opcional)

Preparació:

que quedi ben fi.

-Renteu bé els fesols de Santa Pau i poseu-los a estovar amb aigua unes 10 hores.

-Finalment talleu la cansalada a tires i fregiu-la fins que quedi rossa.

-Poseu els fesols a coure amb aigua aproximadament 1 hora i mitja, i al final hi afegiu un pessic de sal. Després els escorreu i els deixeu refredar. -Netegeu l’enciam, les tomates i la ceba, i talleu-ho tot a la mida desitjada. -Per preparar l’oli de julivert haureu de netejar el julivert, separarne les fulles del tron i triturar-les amb un raig d’oli d’oliva extra verge fins

EL FESOL La mongeta o fesol és una petita llegum d’origen americà que un cop va arribar al nostre continent encara va tardar més d’un segle a implantarse a casa nostra. Però pel fet de ser una llegum de creixement ràpid, al final va agradar i va anar substituint de mica en mica altres collites de llegums locals com ara els cigrons o les faves. Al principi es considerava un aliment humil, però en l’actualitat es valora molt positivament la seva composició nutritiva. A Santa Pau, la varietat local de fesol de tavella grisa es conrea en sòls volcànics i és molt apreciada per la finesa del seu sabor, per la pell prima, per una textura gens farinosa i pel poc temps de cocció que necessita. Ferran Puig Redacció

-Per muntar el plat podeu fer una base amb l’enciam, per sobre hi fiqueu els fesols de Santa Pau, la ceba, la tomata, els alls, la magrana, la cansalada, i per acabar ho amaniu amb una mica d’oli de julivert, sempre jugant amb els diferents colors de tots els ingredients. En Joan proposa acompanyar el plat amb una cervesa de fajol i blat de moro, d’edició limitada pel col·lectiu de cuina volcànica, que té un sabor molt suau amb una amargor molt limitada.

39


DCompres. Aresta MAGAZINE

40

Aresta DCompres

ESPERIT DE SUPERACIÓ Mil metres quadrats d’exposició de productes i material esportiu, i un bon equip treballant i assessorant és un balanç excel•lent després de 22 anys d’història des que es va inaugurar la primera botiga d’Aresta Sport i Aventura a Olot. D’una manera semblant a com passa en el món de l’esport, la constància, l’esforç i la curiositat per innovar sempre han estat valors que han acompanyat la trajectòria d’Aresta. El foment de l’esport a casa nostra deu molt a la iniciativa que avui la Núria i en Joan administren. Tips d’haver d’anar molt lluny per trobar equipament per practicar esports de muntanya i activitats de neu, el novembre del 1988 es van proposar crear una botiga esportiva tècnica i especialitzada i van iniciar la seva aventura empresarial: a Aresta són pioners en portar material tècnic al nostre país, en assistir a fires internacionals i en fer contactes entre distribuïdors i fabricants d’arreu del món. La incorporació a la cooperativa Green respon també a aquest afany per col•laborar amb diferents empreses esportives i fomentar la pràctica de l’esport: aquest grup de compra permet, a més de respondre a les necessitats actuals del mercat, fabricar i comercialitzar productes propis i de qualitat.


Dcompres. Aresta MAGAZINE

AMB PAS FERM En l’esport també és ben sabut que no és bo voler córrer massa. En aquest sentit Aresta també ha sabut créixer amb pas ferm i segur. Al 1992 es va inaugurar la botiga de Girona i des de fa quatre anys es van centralitzar les dues botigues d’Olot en un nou establiment més gran i amb més serveis, com ara un taller de reparació. I és que des d’Aresta es dóna molta importància a l’atenció al client i al servei personalitzat, esdevenint aquests punts forts de l’empresa. Els seus assistents de venda són esportistes i això fa que puguin oferir un assessorament eficaç i experimentat.

Fins i tot a la botiga on-line l’atenció i el servei esdevenen bases del projecte. Des de la seva plana web a www.aresta.com s’ofereixen més de quatre mil referències, atenció telefònica, servei postvenda i la possibilitat de servir a tot el territori estatal. La venda a Internet permet accedir a tothom a una àmplia gamma de productes i serveis innovadors i de qualitat procedents de la millor oferta mundial. El coneixement del producte, la vinculació amb el territori i la col·laboració amb l’esport de base s’ha traduït sovint en la esponsorització de competicions, equips i joves

esportistes locals. Aresta ha significat el primer impuls per molts corredors, escaladors, esquiadors i esportistes de la província.

ESPECIALITZATS EN ASSESSORAR: Però no val pensar que a les botigues només s’hi troba roba i material esportiu per esportistes d’alt nivell: qualsevol que vulgui iniciar-se en l’esport i busqui material còmode i fiable per fer exercici, passejar o fer una activitat de lleure trobarà una gran diversitat de marques i productes, amb uns preus ajustats i sempre

41


Dcompres. Aresta MAGAZINE

42

amb l’assessorament d’especialistes. Aresta ofereix material per practicar esports de natura: tresc, alpinisme, escalada, bici, barrancs, running, trail running, esquí alpí, surf de neu, esquí de muntanya... Posen al nostre abast un servei de lloguer i taller propi, per donar un servei integral amb la màxima eficiència possible. Precisament per compatibilitzar l’esport més competitiu amb les activitats familiars a l’aire lliure Aresta par-

ticipa junt amb l’Associació Esportiva El Sarró i l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols en la introducció d’una de les activitats esportives més conegudes a nivell internacional però encara força desconegudes al nostre país: el Rogaining Aresta 3Valls, una cursa d’orientació adreçada tant a persones que busquen una alta exigència física i tècnica, com a aquells que volen gaudir d’una activitat tranquil·la en contacte amb la natura i enmig dels millors paratges de la comarca.

Més de dues dècades al servei de l’esportista i del nouvingut en el món de l’esport i un munt d’iniciatives en marxa i en projecte són la millor prova que Aresta no s’atura. Aresta, gracies als seus clients, és un referent de l’esport al nostre país, i és molt més que una simple botiga d’esports. Ferran Puig Redacció


Publicitat MAGAZINE

VIQOLOT CLUB D’AMICS.

Aconsegueix el teu carnet d’amic/ga i obtindràs multitud d’avantatges! Per 12 euros a l’any, assegura’t la revista i gaudeix de les avantatjoses promocions dels nostres anunciants!

Sortim cada 2 mesos

Amb tu, multipliquem avantatges: - Assegura’t la revista i recull-la ben a prop de casa teva. - Més revistes. - Més punts de distribució. - Ofertes i descomptes exclusius en roba, música, multimèdia, cosmètica i perfumeria, tractaments d’estètica, descomptes en perruqueries i molts d’altres, que podràs consultar a www.viqolot.com - Activitats d’oci gratuïtes per a la teva família i grup d’amics. Fes-te del nostre club d’amics per només 12 euros a l’any.

Com inscriure’s. Envia’ns les dades següents per email. " Nom:______________________________________Cognoms:___________________________________________________________________ Mail:____________________________________________________Telèfon Mòbil:___________________________________________________ Població:______________________________________________________________________________________________________________ Nº compte Club d’Amics viQolot: Banc de Sabadell. 0081-0442-81-0001100121. • Cal fer un ingrés de 12 euros al número de compte a dalt indicat, i enviar les dades per mail a: amics@viqolot.com. Una vegada fet el pagament, “ViQolot” es posarà en contacte amb tu via mail o via telèfon perquè indiquis el punt de recollida del teu carnet personalitzat i també de la teva revista d’entre uns establiments seleccionats. • El pagament dels 12 euros dóna dret a recollir 6 números de la revista, a comptar des del dia que la persona ha estat donada d’alta del club d’amics de ViQolot. Els 12 euros tenen una durada d’un any natural (és a dir, si t’has fet del club el mes de març de 2011, els 12 euros són vàlids fins el març de 2012). • Les ofertes, descomptes, promocions, regals o sortejos seran sempre visibles al portal d’Internet www.viqolot.com, i començaran al mes de desembre de 2010. Tindran una vigència de dos mesos naturals, els que van de número a número. Cada vegada que editem un nou número, t’enviarem via mail les promocions i activitats a les que tindràs accés, amb les condicions incloses.

Inscripcions a:

amics@viqolot.com Telèfons de contacte: 637.491.421 / 620. 657. 041. Magazine viQolot, és una idea original de Central d’Edicions.

43


Cinema MAGAZINE

44 Pel·lícules imprescindibles del segle XX: Cinema d’animació

Fins any 1960:

De l’any 1961 al 1985:

Pinocho (1940)

El Planeta Salvaje (1973).

Aquesta pel·lícula és una demostració que no cal ser molt fidel al llibre de l’italià Carlo Collodi per aconseguir una història igual o superior que ens arribi fins al més profund de l’ànima. Aquest clàssic de Disney on un ninot de fusta adquireix vida, continua sent vigent avui en dia, sobretot en varis dels seus detalls més aterradors. Va suposar un salt molt gran en el món de l’animació i encara avui serveix de model. Té una banda sonora inoblidable amb cançons com “ When You Wish Upon a Star” (“Si una estrella veus brillar”).

Difícilment es tornarà a rodar un pel•lícula d’animació més estranya com aquest clàssic del “underground” francès, dirigida per René Leloux. És una mena d’al·legoria “hippie” inspirada en la invasió de Txecoslovàquia per les tropes russes a finals de la dècada dels seixanta. La visió del director d’un paisatge alienígena, poblat de criatures úniques, provoca admiració en l’espectador.

A partir de l’any 1986 fins ara: Akira (1988) La gran obra mestra del director Katsuhiro Otomo. Tot i tenir un guió molt senzill, on es donen cabuda l’apocalipsi amb uns adolescents descontents, va significar un abans i un després en el món de l’animació, sobretot a Japó. Poques vegades hi ha hagut més acció en un film. L’adrenalina n’és una constant. L’autor únicament plasma la por social que hi ha envers el jovent, amb adjectius pejoratius com “salvatges, incontrolables o delinqüents”.


Cinema MAGAZINE

Portals de cinema a internet

h t t p : / / w w w. x t e c . c a t / ~ x r i p o l l / container/container.htm

h t t p : / / w w w. x t e c . n e t / ~ x r i p o l l / llengua.htm

Portal on trobarem recursos audiovisuals on line. Es divideix en diverses seccions com fotografia, cinema, televisió, vídeo, ràdio, publicitat, còmic, cartell, il•lustració o animació. En cadascun d’ells hi trobareu temàtica infantil.

Si a algú li interessa aprendre coses del món del cinema des de diferent punts de vista aquest es un portal que li donarà servei. Aprendrem tot allò relacionat amb el llenguatge cinematogràfic. Des de l’estructura fins al muntatge, passant per la il•luminació.

http://www.leoloqueveo.org Web dedicada a la història del cinema i del llenguatge cinematogràfic. Tots els seus continguts tenen una finalitat informativa, didàctica i educativa. L’objectiu final és acostar a professors i alumnes de primària al meravellós món del cinema. Al visionar-la podreu fer moltes activitats i visitar altres webs amigues que us complementaran la informació. Lluís Musach Redacció.

45


MAGAZINE

L’Hotel el Ventós informa.

46

El Ventós: s’ha de veure, s’ha de viure

L ’Hotel El Ventós crea targetes personalitzades perquè empreses i particulars regalin experiències úniques en un entorn immillorable.

C

onscients de les emocions i les sensacions que es poden retrobar a El Ventós, l’hotel ha fet un pas més en la gestió hostalera i ha apostat d’una manera decidida per la innovació i el servei de qualitat: han creat fins a cinc paquets de regal amb targetes personalitzades per tal que empreses i particulars puguin regalar experiències úniques a clients, familiars i amics.


MAGAZINE

L’Hotel el Ventós informa.

Les Targetes personalitzades de l’Hotel el Ventós

La targeta Natura Activa i la targeta 50 Vip Empresas permeten gaudir moltes vegades dels serveis i l’entorn d’El Ventós d’una forma gairebé exclusiva i amb una relació qualitat/preu més que ajustada, però sense que això signifiqui rebaixar l’hospitalitat i la qualitat de l’allotjament. Les estades dels vostres clients i associats, o dels vostres amics i familiars, no seran oblidades fàcilment. Les vostres reunions d’empresa també trobaran en la sala polivalent i en els serveis que us ofereix El Ventós l’entorn ideal per realitzar qualsevol tipus d’esdeveniment, seminari, reunió o congrés.

De fet, si a més sumem a totes les possibilitats les moltes activitats que ens ofereix El Ventós entenem perfectament perquè regalar un àpat, una sortida molt personal, un regal d’empresa o una escapada de grup s’han convertit en una de les ofertes de referència de l’allotjament. Podem

La targeta Privilegio Noche Romántica us permet viure un o dos dies d’il·lusió molt ben acompanyats amb l’objectiu d’aconseguir que sorgeixi la màgia entre vosaltres. Evasión Momentos són moments de relax i bon menjar per regalar a aquells que més estimeu. Gourmet Gastronómica és una jornada inoblidable on el món de la cuina més tradicional i la cuina més avantguardista esdevenen el centre de la vostra experiència.

fer un curset de fotografia, passejar en Segway o en bicicleta, gaudir d’una cuina de mercat molt respectuosa amb els productes locals de temporada, participar d’una batuda de caça controlada, anar a buscar bolets, fer senderisme, banyar-nos a la piscina, practicar al pitch and putt...

A hores d’ara ja us haureu adonat que no estem parlant d’un allotjament qualsevol. Podreu trobar més informació visitant la pàgina web: www.elventos.com .

47


Informem MAGAZINE

48

NOTA DE PREMSA: Òmnium estrena secció local al Voltreganès. Òmnium tindrà una secció local al Voltreganès (Osona). Aquesta serà la primera secció local d’Òmnium Osona i inclourà tres municipis: Les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà i Santa Cecília de Voltregà. La iniciativa va començar amb la col·laboració d’un grup de socis i simpatitzants de la zona al referèndum d’Osona Decideix (liderat per la seu d’Òmnium a Osona), i també al projecte de la Marxa dels Vigatans. Precisament és entorn a aquesta marxa de torxes commemorativa que la nova secció ha creat un projecte propi: establir un acte de commemoració als Màrtirs de la Gleva el diumenge 6 de febrer. I és que aquest fou un episodi clau durant la Guerra de Successió, tal com va explicar l’eminent historiador Antoni Pladevall en una conferència prèvia a la Marxa dels Vigatans 2010 que tingué lloc a l’Ateneu de Sant Hipòlit: “El cavaller Josep Cararac liderava un escamot d’austriacistes que foren assassinats pels borbònics entorn al Santuari de La Gleva el febrer de 1714 quan intentaven dificultar l’arribada de provisions als assetjadors de Barcelona.” Des del Voltreganès, els impulsors del projecte (actualment es compta amb 37 associats) afirmen que han vist en Òmnium “la millor eina per fer coses pel Voltreganès i el país sense intermediaris polítics”. La gent del Voltreganès Decideix ja van col•laborar també en la manifestació del 10J. Demà dimecres a 2/4 de 8, es presentarà en roda de premsa la nova secció local d’Òmnium Voltreganès al Teatre Municipal de Sant Hipòlit (La Catòlica). La presentació anirà a càrrec de Mercè Claramunt, i comptarà amb els parlaments de Jeroni Vinyet, president d’Òmnium Osona, del vicepresident d’Òmnium a nivell nacional Joan Abellà, i del vocal d’Òmnium a nivell nacional Jordi Bosch que han substituït a la presidenta Muriel Casals per qüestions d’agenda. Posteriorment a les 9 del vespre es celebrarà la Junta mensual de l’entitat, on hi estan convidats tots els associats del Voltreganès. Aquesta és la invitació que fa arribar a tothom aquesta nova entitat voltreganesa: La promoció de la llengua i la cultura catalanes és una qüestió prioritària per al nostre país. Des del Voltreganès també creiem que és possible treballar en favor d’aquests objectius. És per això que ens plau informar-vos de la creació d’Òmnium Voltreganès, una entitat que es constitueix com a secció local d’Òmnium Cultural. Si voleu saber qui som, què farem i com ho farem, us convidem a l’acte de presentació on donarem resposta a aquests i altres interrogants.

Per més informació: Enllaç a la web d’Omnium Osona http://www.osona.omnium.cat/ca/noticia/omnium-estrena-seccio-local-al-voltreganes-4588.html Enllaç al facebook de la secció local del Voltreganès d’Omnium Cultural


Publicitat MAGAZINE

49


Punts de distribució MAGAZINE

50

Punts de distribució VIC

Barandiaran Fisioterapeuta. Bertrana i Rosanas. Bodega La Andaluza. Bolsos Masallera. Bomboneria La Lionesa. Brunni. Bye Bye Pelos. Ca la Teresona. Cafès Novell. Can Valeri. Centre Despertar. Club Patí Vic. Cooperativa Plana de Vic. Cristalleria Bell lloc Colom. Dinàmic. Divina Flors. Drogueria Junyent. El Gallaret. El Guant. Electrodomèstics Espadaler. Esports Montanyà. Estanc Crivillés. Floristeria Aràlia. Forn de Sant Miquel. Forn Franquesa. Foto video Parareda. Fotografia Josep Gomis. Fruto Rosso. Musa Complements. L’Arrel. Osona Pc. Pastisseria El Bruguer. Pastisseria Masramon. Pastisseria Sant Antoni. Quelmi. Qvic Cuines. Rebost Maria. Tremenda Delits. Universitat de Vic. Vic Dental. Vico. Xarcuteria Molas. Xemeneies Pou. Zèfir.

OLOT

5 Titius. Agrobotigues Verntallat. Andròmines. Aresta. Bar Cocodrilo. Basic Font. Cafè Europa. Cafeteria Le Baobab. Calaix de sastre. Calçats Rovira. Can Japot. Carnisseria Planagumà. Casa Bardera. Cie Skateboards. Corredera Núvies. Cristina Centre d’estètica i Salut. Dp Wellness. Espai Flors. Espais Cuines. Flora. Font Esports. Font Home-Dona. Fontfreda Pintures. Infinit. Joieria i Rellotgeria Plana. La Botiga del Pa. La Cuineta. La Marieta de l’Ull Viu. La Nevateria. Manxa Parament de la Llar. Mariona. Matalasseria Reixach. Metáphore moda. Mobles Joan Prat. Nana Bio. NO.RES Joieria i Complements. Olot System. Òptica Fluvià. Òptica Olot.

Orly. Outlet La Pedra. Restaurant Cafè del Mig. Restaurant Self-service Garrotxa. Saló rosa. Suntime. Torrade’s. Vistaòptica.

MANLLEU

Calçats Muns. Cansaladeria Camps. Carla. DeDins. DELARIS41. El Guant. El Til·ler. Esports 2000. Esports Manlleu. Farmàcia Autet. Farmàcia Pius Cornellas Falgueras. Farmàcia Ferrer Chambó. Fussimanya. Forn Prat. Granja Armengol - La Lleteria. Herbolària Encarna. Joieria Gaja. Naturhouse. Optica Torrents. Papers. Passarel·la. Pastisseria Gaja. Pastisseries Masramon. Radio Carrera. Sabateria Peuets. Silvi’s. Coim. Javs. La Creperia Crep-elles. Restaurant els Caçadors. Torres petit.

RODA DE TER Alibés Decoració. Cal Rabadà. Carnisseria Rosa Tomàs. Casacuberta Fotografia. Electrodomèstics Sanglas. Encarna Herbolària. Estanc Ramisa. Farmàcia Mercè Torrent. Forn de pa Can Quel. Fotografia Miquel Rovira. Fruiteria Montse. Núria estilistes. Pastisseria Prat. Pizzeria El Pont. Punt d’informació Roda. Roura cansaladeria. Vet xarxa.

CENTELLES

Ajuntament de Centelles. Bici equip. Blau Nit. Body Art. Ca la Rosa. Cactus. CAP Centelles. Castañé Òptica. El Gimnàs. El Portal Restaurant. Farmàcia Barnolas. Farmàcia Feliu. Gely Xarcuteria. Imma roba infantil. La Violeta Bar Restaurant. Piscina Municipal de Centelles. Regina Joieria. Viatges Toca el 2.

TARADELL

Ajuntament de Taradell. Àrea de Serveis Taradell. Bar Taradell. Ca la Flora. Can Vilaró . Cansaladeria Can Mascarell. Cansaladeria Codina. CAP Taradell. Centre cultural Can Costa i Font. Dolby Electrodomèstics. El Xocolater de Taradell. Esports Autonell . Farmàcia Bonet. Forn de Sant Sebastià. Fotografia Taradell. L’Estanc . Òptica Taradell. Pastisseria Sant Genís. Xarcuteria Can Muntal.

TONA

Ajuntament de Tona. Anna Mas Floristes. Àrea de Servei les 4 Carreteres. Balneari Codina. Ca La Rosalia. CAP de Tona. Esports Muntanyà. Estètic Gim. Estil Animal. Farmàcia Anna Vilella. Fina Serra. Fleca Sañé. Fotografia Pla. La Nona L’encís. Mas Perfumeria. Matalasseria Roma. Orient Cafè Bar. Puigdollers Cansaladeria. Silvia Moda. Tombouctou Restaurant.

FOLGUEROLES Ajuntament de Folgueroles. Carnisseria-Xarcuteria Gallart. El Raconet. Farmàcia Vila Fontarnau. Forn Sant Jordi. Restaurant L’Espai. Restaurant Pascual.

SANT JULIÀ DE VILATORTA

Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Antiga Casa Nis. Bar Catalunya. Bar L’Escut. Botiga Nova. Farmàcia D. Pérez Gómez. Forn de Pa Sant Julià. Hostal Restaurant Ca la Manyana. Hotel Torre Martí. L’Estanc. Restaurant la Pizza. Restaurant la Troballa. Xarcuteria – Carnisseria el Rebost.

SANTA MARIA DE CORCÓ Ajuntament de l’Esquirol. Anigami. Àrea de serveis el Cabrerès. Can Carnisser. Farmàcia X. Bansells. Forn de pa J. Soler. La Baldufa.

La Cooperativa. Supermercat Ester.

TORELLÓ

4 Cantons. Ajuntament de Torelló. Aromes. Art Floral. Astor. Bon Pa. Boutique ERS-GERS. Carnisseria Xarcuteria Raquel. Carns i Embotits Fussimanya. El Pescallunes Viatger. Electricitat Llass. Electrodomèstics Badia. Farmàcia Prat. Ferreteria Carrera. Fisiotorelló. Ginebra Calçats. Joan Dot SL. Josep Basco Fotògraf. Maido Perruqueria. Merceria Mercè Prat. Moda Freixer. Núria Carnisseries. Òptica Jordi Jaumira. Òptica Torelló. Pastisseria Badal. Pastisseria Serra. Raquel Sala. Vidres Mora.

BESALÚ

10 del Pont. Ajuntament de Besalú. Art Nostrum. Bar Miqwahs. Cal Parent. Cova Criolla. Cúria Reial. El Celler d’en Francesc. Embotits Juncà. Farmàcia Gratacós. Finques Garrotxa. Fonda Siqués. Forn Comtal. Hotel Tallaferro. Pastisseria Surroca. Restaurant Oliveras. Restaurant Pont Vell. Robes. Tallaferro.

LES PRESES

Ajuntament. Ca la Susana. Cal Flequer. Carnisseria Martí. Centre d’empreses. Estanc. Farmàcia Prat. Fleca Cal noi. Fleca Can Dorca. Metacrilat. Morera agrocomerç. Peixateria, fruiteria, verdures Can Nero. Planxa i pintura les Preses. Restaurant Morera. Vertisol Hostal.

SEVA

Club de Golf El Montanyà. Hotel El Montanyà. També trobareu el nostre magazine a pobles com Castellfollit de la Roca, Sant Feliu de Pallerols, Seva, Els Hostalets de Balenyà, Sant Jaume de Llierca o Sant Joan Les Fonts i a tots els establiments dels nostres anunciants.


Publicitat MAGAZINE

51


52


Magazine ViQolot Febrer-Març 2011  

Magazine ViqOlot Febrer-Març 2011

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you