Page 1


EDITA Centre FPA Benidorm CONSELL DE REDACCIÓ Àngela Menages, Núria Pérez

- Editorial

1

Col—laboracions: COL—LABORACIONS Marisa Soler, Asun Doménech Magdalena Muñoz, Núria Pérez Salvador Collado, Ricardo Pesado Àngela Menages

COL—LABORACIONS EXTERNES Mª Pau Vila, Pasqual Alminyana

DIBUIXOS Macarena Medrano, Raquel López

FOTOGRAFIA Angelo Llinella, Salvador Collado Alejandro Orozco

PORTADA I CONTRAPORTADA Angelo Llinella

DISSENY I MAQUETACIÓ Angelo Llinella, Núria Pérez Àngela Menages

AJUDANTS DE DISSENY I REDACCIÓ Jennifer Lefevres, Víctor Cabañas Alejandro Orozco, Patricia De Ángeles Macarena Medrano, Raquel López

JUNY 2012

- La seu de l’FPA

2

- La realitat del poble saharaui

3

Taller de Literatura: - L’any Enric Valor 1911-2011

4

- El nadó de color roig

5

- Breu història de dues famílies

6

- El vaixell de les ànimes

6

- El ramat del cel

7

- Autobiografia

8

- Ressenya: El arte de escuchar los latidos del corazón

9

- Artícle d’opinió: Deuda en los ayuntamientos

10

Certamen literari FEVAEPA 2012

11

Aprenem Informàtica a l’FPA

12

Activitats extraescolars: - Sopar de Nadal

14

- Comiat d’Eusebio Bricio

15

- El Brício!

16

- Excursió a l’Albufera de València

17

- Celebrem el Dia del Llibre

19

Cultura popular

20

Gastronomía tradicional

22


FPA Benidorm

EDITORIAL

EDITORIAL Amigues i amics: El Departament de Comunicació i el Taller d’Informàtica de l’Escola d’Adults de Benidorm va plantejar al Claustre de professors a inicis del curs 2011-2012, la idea de fer una revista del Centre, creada pels i per als alumnes, és a dir, que s’implicaren en la mesura del possible en la redacció, la maquetació, la fotografia, el disseny...i tot allò que els agradara. Els professors hem estat al seu costat i hem recollit els contes, les històries, els articles d’opinió i les ressenyes; també, els hem suggerit alguna idea, però la feina grossa ha sigut d’un grupet molt animós format per alumnes de GES II vesprada, nit i distància. Segurament, continuaran els seus estudis superiors al nostre Centre, cosa que facilitarà la feina de continuació de la revista, tant de bo! L’objectiu no ha sigut un altre que donar a conéixer els treballs i les inquietuds dels alumnes que estan matriculats en aquesta Escola. Alguna excursioneta i algun soparet, també hi ha hagut! Que caram! Són gent adulta que ha decidit seguir estudiant malgrat tindre una família o un treball durant el dia i així, aconseguir el somni d’aprendre i posar-se al dia d’aquelles coses que no pogueren fer en el seu dia. Aprendre a escriure bé, aprendre informàtica, resoldre problemes, conéixer la història i entendre la societat en què es viu... Des d’ací volem agrair la col—laboració d’altres professors de fora del Centre que, desinteressadament, han acudit a fer-nos costat al primer crit. Igualment hem d’agrair-ho als alumnes que l’han feta realitat i als professors col—laboradors, ja que sense ells no haguera estat tan gratificant i motivadora.

Equip de redacció

Revista 1-JUNY 2012

1


COL—LABORACIONS

FPA Benidorm

LA SEU DE L’FPA Pasqual Alminyana L’antic edifici de l’actual Centre Municipal Torrejó de l’Ajuntament de Benidorm, seu del Centre de Formació de Persones Adultes, era propietat de Leonor Canalejas, cosina germana del polític José Canalejas. Aquesta família estiuejà, durant uns quants anys, a la nostra ciutat entre finals del segle XIX i primeries del XX,. En document públic de l’any 1925, Leonor Canalejas donà aquesta casa a l’Ajuntament de Benidorm perquè fóra escola i habitatge per als mestres i en el cas de no ser possible en aquest lloc, hauria de dur el nom de l’esmentada senyora on se’n construïria una de nova. És per aquest motiu que el Col·legi Leonor Canalejas du el seu nom. Una referència documental a propòsit de l’esmentada casa, la trobem en l’acta del ple municipal de l’Ajuntament de Benidorm del dia 16 de novembre de l’any 1912 on podem llegir com es canvia el nom de la plaça: “... el Ayuntamiento por espontáneo y unánime acuerdo expresó su deseo de honrar la memoria del malogrado hombre público Excmo. Sr. Don José Canalejas y Méndez, dando el nombre de “Plaza Canalejas”la que hoy figura con el de “Plaza de Cazorla”, entre cuyos edificios que la circundan está enclavada la casa que en esta población adiquirió Dª Leonor Canalejas, de la familia del nunca bastante llorado Presidente del Consejo de Ministros...” El motiu del canvi de nom el va determinar, l’asassinat, el dia 12 de

2

novembre de 1912, de l’aleshores president del govern i diputat pel districte d’Alcoi, José Canalejas. La relació entre Benidorm i la família Canalejas determina que quatre dies després del magnicidi es convocara un ple extraordinari per retre-li homenatge públic amb el canvi de nom de la plaça. L’any 1931, durant la II República, l’antic edifici va ser utilitzat com a escola pública. L’estat ruïnós de l’edifici va fer que l’any 1951 es clausuraren les classes i es traslladaren a d’altres dependències. També durant alguns anys va ser seu de la banda de música. Actualment, la plaça continua amb el nom de Canalejas. L’antiga casa de Leonor Canalejas va ser enderrocada i es construí l’ajuntament en substitució de l’antic edifici consistorial situat al carrer del Passeig de la Carretera. L’actual edifici, de nova planta, té entre altres dependències municipals, la seu del Centre de Formació de Persones Adultes. I més de vuitanta anys després, qui anava a imaginar-ho, la casa que fóra de Leonor Canalejas acull de nou un centre dedicat a la docència. ______________________________

ALMIÑANA OROZCO, Pasqual, Els topònims de Benidorm (1321-1955), Ed. Ajuntament de Benidorm, 2001. GALIANA CORTÉS, Joan, Orígenes y evolución de la escolaridad pública en Benidorm, Ed. Ajuntament de Benidorm, 1996.

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

COL—LABORACIONS

La Realitat del Poble Saharaui Mª Pau Vila Fa uns mesos vaig anar a l’FPA de Benidorm a compartir amb alguns grups d’alumnes una estona de conversa, de comentari d’imatges, de reflexió al voltant d’un problema, entre molts altres, que tenim al món actual, concretament la situació amb què s’hi troba el Poble Saharaui. Problema que tenim ahí mateix, a un tir de pedra i que és el gran desconegut de la comunitat nacional i internacional. Hi estem implicats de manera directa la societat espanyola, ja que davant la justícia i davant la legalitat, aquest poble encara no ha deixat d’ésser espanyol, encara que la informació al respecte ens la tinguen molt amagada. La veritat és que per a mi l’experiència va ser un plaer i considere que amb uns resultats molt satisfactoris. En primer lloc, per l’interés i per la dinàmica del mateix centre, obert a altres propostes educatives que, per raons incomprensibles, no es contemplen en els programes escolars, però que un centre hauria d’ofertar obligatòriament en les seues activitats, com ara el coneixement del món actual, de les forces que el controlen, de la societat en què els alumnes necessàriament els hi tocarà viure, dels problemes que ens envolten per tot arreu i sobre els quals els futurs protagonistes haurien de tenir criteris fonamentats i rigorosos. Si això haguera

estat possible des d’anys enrere, a hores d’ara, tal vegada ens hi trobaríem amb una altra situació. Els alumnes van estar molt motivats, molt col.laboradors i desitjosos de saber i això és una cosa que s’ha d’aprofitar i és la millor situació per tal que es produïsca un autèntic aprenentatge. El personal docent i directiu, també molt receptius i volcats en el tema, van facilitar enormement les coses. Per una altra banda, va ser positiu també per al Poble Saharaui. El fet que alguns escolars tingueren accés a la informació: al procés històric, a la situació que ara estan patint tant els refugiats dels Campaments de Tindouf a Algèria, com els que van quedar als territoris del Sàhara Occidental ocupat per Marroc, la possibilitat de contemplar tantes imatges reals, que els mitjans de comunicació no exhibeixen, és una manera de difondre la seua realitat que, ara per ara, és una forma que els alumnes tenen d’ajudar-los. A més de l’ajuda humanitària, també molt important i urgent, per tal que puguen sobreviure. En un món tan injust i tan desigual en què ens ha tocat viure, on les autoritats miren cap a un altre costat interessats únicament i exclusivament en la rendibilitat econòmica i s’obliden dels valors ètics i humans, la solidaritat és pràcticament l’únic recurs que ens queda per fer més suportable la tràgica realitat de tantes i tantes persones en el món. En eixe sentit, l’educació en els valors de la solidaritat, de la pau, de la justícia, és el millor camí. Els docents i els centres educatius hauríem de tenir clar que l’educació, per a ser persones honestes i ciutadans demòcrates, és l’única alternativa. Des del punt de vista afectiu, molt entranyables les estades a l’FPA de Benidorm pel tracte personal i el retrobament d’antics amics i d’exalumnes. Per totes aquestes raons, una experiència rica i inoblidable, amb la il.lusió que no siga l’última.

Revista 1-JUNY 2012

3


TALLER DE LITERATURA

FPA Benidorm

L’ANY ENRIC VALOR 1911-2011 Enric Valor i Vives naix a Castalla, comarca de l'Alcoià, el 22 d'agost de 1911, en el si d'una família de la petita aristocràcia rural. Estudia professorat mercantil a l'Escola de Comerç d'Alacant i la seva primera feina és en un centre de producció sabatera a Castalla. Simultàniament estudia llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidacta. Als dinou anys comença a col·laborar a la revista satírica El Tio Cuc, des d'on impulsa l'adopció de l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans. Funda l'Agrupació Regionalista Alacantina i fa de locutor a l'espai radiofònic d'aquesta agrupació. Al mateix temps col·labora regularment en la premsa valenciana, com El Camí, El País Valencià i La República de les Lletres. Durant anys, Enric Valor es dedica pacientment a recopilar rondalles de la tradició oral a les zones rurals de tot el País Valencià, i reuneix un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu. A més de la tasca compiladora, amb aquestes rondalles crea un món literari propi, amb el triple objectiu de reforçar-les de contingut valencià, de posar en joc un llenguatge expressiu i de convertir-les en peces literàries. Amb l'arribada de la democràcia, comença el reconeixement públic com a autor clàssic de les lletres catalanes i autoritat gramatical indiscutible. Diverses institucions van dur a terme la iniciativa de proposar-lo per al Premi Nobel de Literatura. Uns mesos abans de morir, en el discurs pronunciat durant la investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València, Enric Valor diu: "Davant de tot açò, cal dir que tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català; i encara que els estudis d'altres llengües puga enriquir-nos, no podem consentir la destrucció cultural i espiritual del nostre poble per mitjà de la implantació totalitària d'un altre idioma. Com bé deia el meu amic Sanchis Guarner, la pèrdua de l'idioma propi significa la mort cultural d'una pàtria". Mor a València el 13 de gener del 2000. Text adaptat del llibre de l’AVL Enric Valor: el valor de les paraules 2011

4

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

TALLER DE LITERATURA

EL NADÓ DE COLOR ROIG Esperanza Macarena Medrano Delinque (GES II NIT)

Fa molt de temps, en un lloc a prop del Mediterrani, un home es va trobar un xiquet acabat de nàixer amb la pell de color roig. Al costat del nadó hi havia una nota que deia: “Aquest xiquet s’anomena Gris, fill del Dimoni, és un bastard i Tu que has llegit la nota, has de tenir cura d’ell fins que tinga 18 anys, en cas contrari, moriràs”. L’home aquell s’anomenava Pep i tindria cura de Gris de molt bona gana, fins que el xiquet complí 18 anys. A l’endemà mateix, a Gris, li començà a eixir una cua, i abans que Pep li ho poguera explicar, va arribar una fada de color roig que li digué: “Tu eres el fill del dimoni, si vols anar a viure amb ell, hauràs de matar a Pep”. Gris es va posar en contra de la fada de color roig i li digué que ben poc li importaven ella i el Dimoni, amb qui volia quedar-se era amb el seu pare de veritat, Pep. La fada es va adonar del bon cor de Gris, per això li va fer set regals, gràcies a això durant molt de temps van poder viure Gris i Pep sense treballar i molt feliçment. I conte contat, ja s’ha acabat, el qui no s’alce té el cul foradat.

Dibuix d’Esperanza Macarena Medrano Delinque.

Revista 1-JUNY 2012

5


TALLER DE LITERATURA

FPA Benidorm

El Ramat del Cel Raquel López Álvarez (GES II Vesprada) Conta la llegenda, que fa molt, molt de temps, en el regne del cel, vivia un pastor d'estreles. Una fosca nit, mentre pasturaven en la via Làctia, una d'elles es va escapar del ramat i va caure a la Terra en forma d'estrela fugaç, molt a prop d'un poble regnat per una bellíssima però solitària princesa. Ella, com cada nit, eixia a passejar pels seus immensos boscos de cirerers banyats per la llum de la lluna i mentre veia caure els pètals, va alçar la vista cap al cel i va veure com aquella estrela anava caent als seus peus. Amb les xicotetes mans la va agafar de terra Dibuix de Raquel López Álvarez. i va córrer cap al palau per a amagarla. El pastor, que havia eixit a buscar la seua estrela, en veure la bella jove, va quedar meravellat i va caure profundament enamorat d’aquell pàl·lid rostre i els petitets ulls ametlats. Així que des d'eixe moment, va baixar cada nit a la terra per a observar la princesa en aquells llargs passejos nocturns. Però, per molt a prop que ell n’estiguera, mai podria arribar ni tan sols a tocar-la perquè, com ja sabem, els habitants del cel, no són més que esperits de persones que una vegada van viure en la Terra. Tot i això, ella cada nit en eixe bosc se sentía acompanyada i notava que desapareixia la seua soledat. Durant una d'eixes llargues nits, el pastor no va poder soportar-ho més i va eixir del seu amagatall per a conéixer per fi la princesa. Es va presentar davant seu, mirava estranyada, el seu cos pareixia esvair-se davant dels seus ulls, però malgrat tot, es van somriure i sense dir-se ni una sola paraula, es van gitar junts en el prat per a contemplar el cel, amb les mans juntes quasi tocant-se, encara que fóra impossible. Però a tota eixa felicitat li va posar fi el rei del cel, molt enfadat perquè el pastor havia perdut les estreles per veure's amb la princesa. El rei va baixar des del cel i se'l va emportar, i el va tancar en un remolí de vent d’on no el deixaria eixir fins que no recapacitara i se n‘adonara que el seu amor amb una humana mai seria possible. Els seus plors desesperats per tornar a vore-la es van convertir en fortes pluges, que van fuetejar la terra i la van convertir en mar. Ella mirant al cel podia sentir el seu dolor i sabia que totes eixes pluges torrencials i tempestes eren obra de la tristesa del seu estimat, així que sense poder suportar-ho més, es va tirar a les profunditats de l'oceà de llàgrimes, on es va ofegar i el seu esperit va abandonar el seu cos en el fons de la mar. D’aquesta manera va poder ascendir cap al cel on es va reunir amb el seu amat. I conta la llegenda, que quan una estrela es perd del ramat i cau en forma d'estrela fugaç, és perquè els dos amants es despisten en besar-se… i les estreles aprofiten per a fugir a la terra.

6

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

TALLER DE LITERATURA

EL VAIXELL DE LAS ÀNIMES (Conte per a la Nit de Tots Sants) Inés María Sánchez (JQCV Oral)

En un poble mariner vivia una fadrina molt agraciada, li deien Carme. Tenia molts pretendents. Un dels candidats anomenat Joan era fill d’una família pobra de pescadors. La vigília de Tots Sants, va dir-li a la xiqueta si volia casar-se amb ell. La Carme li demanà que demostrara que era valent i li va dir: “Aquesta nit, ves al moll i espera que alguna ànima isca de l’aigua”. Decidit va ferho, va preguntar al seu amic Pere i aquest el va animar. Però En Pere estava intranquil i va decidir anar al moll a vore si el seu amic estava bé. En Joan, va seguir caminant fins desaparéixer dins l´aigua. En el poble i en tota la regió es van estendre les històries i murmuracions sobre la desaparició d´en Joan i sobre el mal d´amor. També va créixer el menyspreu per la jove Carme i alguns pretendents van deixar de rondar-la. Preocupades pels morts i pels vius, la Carme i sa mare van anar a veure una dona vella que deia que parlava amb les ànimes i sabia què calia fer per allunyar els mals d´esperit. Els va aconsellar: “Marxeu la teua família i els teus descendents terra endins, ben lluny i no us apropeu a la mar, especialment de nit. Perquè sinó en Joan no descansarà i voltarà per sempre més en el vaixell de velam negre i esperarà el moment d’espantar i de caçar una nova ànima”.

BREU HISTÒRIA DE DUES FAMÍLIES FAMÍLIES Juani Simón (JQCV Oral)

Fa molts anys hi havia un matrimoni molt feliç i tenien tres fills (dos filles i un fill). Eren molt jóvens: l’home era miner i ella treballava en sa casa. Un fatal dia l’home va morir a la mina i la seua muller es va quedar vídua i li van donar treball a l’oficina per netejar. Després d’un temps, ella va conéixer un altre home que treballava com a vigilant de la mina, que també era vidu (va morir la seua muller de part) i ell tenia set fills. Els dos s’enamoraren i es casaren, es juntaren amb deu fills i eren molt feliços. Al cap d’un temps van tindre altres dos fills més. Els fills van créixer i es van fer majors i un dels fills de l’home es va enamorar d’una de les filles de la muller. Passat un temps també es casaren i tingueren dos fills: un xiquet i una xiqueta, a la xiqueta li deien Juani i durant molt de temps van ser molt, molt feliços els quatre. Va arribar un dia que, com passa a tota la humanitat, van morir, primer els pares i, després, el germà de la xiqueta. La xiqueta, feta una dona, és actualment feliç a Benidorm amb el seu marit i la seua filla. I Conte, contat ja s’ha acabat

Dibuix de Macarena Medrano.

Revista 1-JUNY 2012

7


TALLER DE LITERATURA

FPA Benidorm

Autobiografia Teresa Mejías Rivas (GES I Vesprada)

Mi nombre es Teresa Mejías Rivas. Nací en Aguilar de la Frontera, provincia de Córdoba, el 6/1/1964. Mis padres son Francisco y Francisca Mis abuelos paternos se llamaban Teresa y Antonio y los maternos se llamaban José y Carmen. Mi padre es de Aguilar y mi madre de Sevilla. Dibuix de Macarena Medrano. Cuando era niña, era miedosa. Recuerdo que tenía mucho miedo por la noche y que no era de buen comer. Siempre tenía problemas con la comida, parecía mucho más pequeña de lo que era. Mi hermano Paco y yo siempre jugábamos mucho juntos y siempre que nos peleábamos, él siempre ganaba.

Somos 9 hermanos. En esos tiempos cuando nos quedamos a vivir en Benidorm yo recuerdo, tenía 4 ó 5 años, éramos 6 hermanos sólo y empezamos a ir al cole. Eran tiempos de jugar, trabajar, compartir y empezar a no sesear. Recuerdo que a mí el colegio me costaba, pero tenía a mis hermanos mayores y a Paco conmigo. Nos velamos en el recreo. Creo que era el único colegio que había en el barrio. Crecimos con los vecinos. ¡Ah! También estaba el colegio de “las monjas”. El nuestro se llamaba y se llama Leonor Canalejas. En los recreos venía un lechero, la botella era de cristal. A mí no me gusta la leche, una vecina que eran y son 4 hermanos me hacía un colacao usando un papel como embudo para mezclarlo. Es Pepi, su hermana iba conmigo a clase. El colegio me parecía algo especial. Los recreos siempre eran buenos, en 5º ó 6º formamos un equipo de fútbol de chicas. Siempre pensábamos que era muy importante avanzar en la fila cuando nos preguntaban y la que se lo sabía, porque se había estudiado la lección, pasaba delante de unas o de otras. Era un reto con una misma el llegar a saber lo que te preguntaban. Lo conseguí con la pregunta el río más grande del mundo, la respuesta era el Amazonas. Con amigos nos íbamos a la ermita, a hacer paellas, poco a poco fuimos creciendo. Ahora algunos son médicos, abogados. Estoy orgullosa de mi niñez. Mi vida aunque siguiera por caminos que hoy en cierta manera voy pisando, me gusta vivir. Echo de menos muchas cosas, gente, familia que siempre llevo conmigo. Le agradezco a mi madre y a todo el presente que vivo, acepto y aprecio el valor y el cariño que se puede llegar a sentir. Me gusta aprender para el hoy y un futuro. Este curso espero aprobarlo aunque nada sea fácil. Creo que las cosas y lo que te gusta puedes sacarlo adelante. Todo es cuestión de esfuerzo, salud, constancia y que te guste, por lo que luchar, que le encuentres sentido a lo que estás haciendo.

8

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

TALLER DE LITERATURA

El arte de escuchar los latidos del corazón Titulo original:Das Herzenhören. Jan– Jan– PhilippSendker

Ressenya de Raquel López Álvarez (GES II Vesprada)

Tras la desaparición de su padre hace cuatro años, Julia Win decide viajar hasta la remota Birmania en busca de respuestas. Como única pista tan sólo tiene una vieja carta de amor escrita por su padre, Tin Win, hace cuarenta años, en la que cuenta un poco sobre su vida y su infancia en su pueblo natal, Kalaw. En su impulsivo viaje hacia el pueblo de sus antepasados, conoce a un hombre con aspecto de anciano llamado U Ba, que asegura conocer a su padre y dice saber cual es su paradero actual. Y así es como el misterioso hombre comienza su relato. Tin Win nació un día nefasto para su pueblo, sábado diez de diciembre, pensando que ese niño traería la desgracia a su familia, su madre le abandonó a su suerte. Su vecina, Suu Kyi, se apiadó de él y decidió criarle, pero como estaba previsto las desgracias en la vida de aquel pobre niño no hicieron más que empezar. Con el paso del tiempo Suu Kyi comenzó a darse cuenta de que algo fallaba en el comportamiento de Tin Win, poco a poco la luz se estaba apagando para él, hasta que finalmente perdió por completo la capacidad de ver el mundo. Es entonces cuando decide llevarle a un monasterio donde el sabio U May le enseña a sobrevivir, a meditar, a desarrollar el resto de sus sentidos y a poder mirar el mundo sin necesidad de usar sus ojos. Es así como Tin Win descubre que como recompensa por su falta de visión, es capaz de escuchar con gran precisión los sonidos, y que con este don Revista 1-JUNY 2012

puede hacerse una idea aproximada de todo aquello que le rodea, entre ello los latidos del corazón. Y gracias a ese nuevo don conocerá a MiMi, que al igual que Tin Win también sufre una minusvalía, nació con una deformidad en los pies que le impide valerse por sí misma. Poco a poco Tin Win empieza a sentirse atraído por los latidos del corazón de MiMi, hasta que acaban siendo inseparables. Es así como comienza su entrañable historia, en la que él se convertirá en sus piernas y ella en sus ojos. Desde la espalda de Tin Win, MiMi le describe le mundo y ambos, en sus largos paseos por su pueblecito, descubren las maravillas que antes de conocerse se estaban perdiendo, entre ellas el amor. El amor que sienten el uno por el otro les hace olvidarse de sus minusvalías, y se dan cuenta de lo insignificantes que son, porque no necesitan ver o caminar, no necesitan nada más que tenerse el uno al otro. Su amor les ayuda a superar cualquier obstáculo. Cierto día su tío se entera de la trágica vida por la que ha pasado Tin Win y decide 9


TALLER DE LITERATURA

ayudarle llevándoselo consigo a la ciudad para someterle a una operación que le devolverá la vista. A pesar de haber recuperado la vista Tin Win no puede ser feliz alejado de MiMi, pero no puede evitar estar en deuda con su tío por haberle devuelto la vista, así que decide cumplir sus deseos y es enviado al extranjero para estudiar, durante años Tin Win y MiMi seguirán escribiéndose cartas a pesar de no tener ninguna respuesta, pues su amor sobrepasará el tiempo y la distancia y se mantendrán fieles el uno al otro hasta el fin de sus días. Pero, ¿Por qué Tin Win esperó cincuenta años para regresar a su lado? ¿Por qué decidió formar una familia lejos de su país

FPA Benidorm

natal? ¿Y quién es U Ba y por qué conoce tan bien la historia de amor entre Tin Win, el padre de Julia, y MiMi? Un Best Seller que esconde entre sus páginas una conmovedora historia de una pareja inolvidable. Que te enseñará el significado de un amor que logra superar cualquier barrera, de un amor que logra devolverle la vista a los ciegos, de un amor que es más fuerte que el miedo, un amor más fuerte que la distancia y que a pesar de los contratiempos, logrará perdurar hasta el día en que exhalen su último aliento. Sin duda, una preciosa historia de amor para recordar.

Deuda de los ayuntamientos Article d’ Opinió de Nerea Bartolomé Segura (GES II Vesprada)

Para éste artículo de opinión voy a hablar sobre la problemática que está generando la deuda de los ayuntamientos con diversas empresas, lo que perjudica el servicio público que los contribuyentes estamos abonando. No es difícil encontrar hoy en día, ayuntamientos con deudas y tardanza en el pago de recibos. Recientemente ha salido a la luz pública como en ayuntamientos cercanos a Benidorm, adeudan cantidades importantes a diferentes gasolineras, por el pago del carburante para los vehículos policiales. Incluso existen municipios donde los policías ejercen su trabajo a pie. Y yo me pregunto ¿Qué ocurre si hay una emergencia, tipo

10

alteración del orden púbico o similar en las inmediaciones del parque de Serra Gelada, y los vehículos policiales no disponen de carburante para acudir a la llamada? Esperemos que nunca ocurra tal infortunio. Me gustaría terminar añadiendo que los ayuntamientos deberían de subsanar todas estas deudas que están perjudicando a los servicios públicos, puesto que en mi humilde opinión, el servicio público a la ciudadanía debería ser primordial y el Ayuntamiento o el estamento público a quien corresponda debería de garantizar el funcionamiento correcto de estos servicios.

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

CERTAMEN LITERARI

“Superació i Formació en temps difícils” Alumnes del nostre centre van participar en el certamen literari FEVAEPA 2012 organitzat per la Federació Valenciana d’Associacions d’Alumnes de Centres d’EPA. Aquest any ha sigut a Elx i amb el lema “Superació i Formació en temps difícils”. Els escrits dels guanyadors van ser recopilats i publicats en un llibre commemoratiu del certamen. Les tres guanyadores del nostre centre van ser Josefa Àvila Tenza, Rosa Malmagro Gragera i Felipa Sánchez Valle, que van rebre un diploma i un exemplar del llibre publicat. Como cada mañana, tarde y noche al ritmo del canto del gallo al ritmo del martillo cavaba y cavaba sin consuelo para poder llevarme algo a la boca. Mis poros lloraban sudor y mi madre sin poder hacer otra cosa seguía trabajando conmigo. ¡Oh calor del sol! ¡Oh frío de la luna! El lápiz y la goma eran sustituidos por el rastrillo y la pala. Soñaba con ser alguien con poder tocar el cielo. ¿Por qué me haces esto, Señor? ¿por qué me dejas de lado? ¿por qué ni paz un sólo momento? ¿podría dejar de sentirme angustiada? Quiero ir al colegio poder disfrutar al estudiar quiero saber que es cierto que me puedo manifestar. Como un rayo atravesando una nube a mis 72 años y con mi fuerza de voluntad lucho por tener conocimientos. El tropezar, caer y levantarse el saber que querer es poder el vivir el momento gracias a eso estoy hoy así. Josefa Ávila Tenza Neolectors

Señores/as: Mi nombre es Felipa Sánchez Valle. Los motivos de estar en el colegio de adultos son muchos. Uno de ellos es la satisfacción de aprender lo que en su día no pude porque cuando era pequeña no había facilidades para tener estudios, teníamos que ser responsables y ayudar en las tareas de la casa o del campo y así poder ser felices con lo poco que teníamos. Yo por ejemplo, creía que no había otra forma de vivir. Mis pensamientos y educación eran muy conformistas. En el año 55 yo tenía 20 años y para entonces no tenía la mayoría de edad y mis padres me enviaron a Madrid con mi hermana mayor, para trabajar y enviar un poco de dinero a casa, ya que mis hermanas pequeñas tenían la edad suficiente para ocuparse de las tareas de las que me ocupaba yo a su edad, de la casa y el campo. Una vez en Madrid tenía en mi cabeza que el hecho de trabajar fuera de casa era un pecado porque era la primera vez que salía del entorno familiar. Creía que iba a ser poco tiempo, me hice a la idea de que lo tenía que hacer y al paso del tiempo, me iba acostumbrando a estar lejos de donde me había criado y de mi familia. Mi hermana se fue a Alemania con su novio a trabajar. En fin, yo no quería quedarme sola y solicité un trabajo con contrato para trabajar en una fábrica de metal en Alemania. Era para poco tiempo, un año de contrato, pero se alargó y estuve prácticamente 40 años, más tiempo que aquí. Me casé allí, tuve tres hijas. Regresé a España porque mi marido echaba mucho de menos su patria. No se adaptó ni se integró en Alemania. Una vez en España, al tener tiempo libre, decidí hacer lo que no pude de niña. El mero hecho de haber estado en Alemania tantos años me causó algún problema, había perdido mucho el habla castellana. Me alegro de haber regresado porque el clima me sienta bien. Lo único y la pena que tengo es el haberme separado de mis hijas y nietos, pero cada año tengo un motivo para viajar. Saludos de Felipa Sánchez Felipa Sánchez Valle Educació de Base

Hola, mi nombre es Rosa. El motivo de venir al colegio a mi edad, con 63 años. Voy a contar un poco mi vida. Somos 7 hermanos. Mi padre estaba enfermo, mi madre tenía que trabajar y como era la niña de la casa tenía que cuidar de mis hermanos. Los llevaba al colegio y yo cuidaba de la casa. A mí me gustaba el colegio mucho y me quedaba llorando. Hoy estoy orgullosa de poder estar en la escuela de la tercera edad, poder coger una revista y poder leerla gracias a esta maravillosa maestra, la paciencia que tiene con nosotras. Un beso para todas. Rosa Malmagro Gragera Neolectors

Revista 1-JUNY 2012

11


TALLER D’INFORMÀTICA

FPA Benidorm

APRENEM INFORMÀTICA A L’FPA Com en anys anteriors, al llarg d’aquest curs s’ha dut a terme en el Centre de Formació de Persones Adultes el Taller d’Iniciació a la Informàtica, amb una resposta molt positiva per part de l’alumnat. El taller està orientat a totes aquelles persones que volen iniciar-se en l’ús bàsic d’un ordinador i, per tant, no es requereix cap tipus d’experiència prèvia amb el món de la informàtica i els ordinadors. Els alumnes s’han introduït en el maneig del sistema operatiu Windows, han treballat amb el processador de textos Word, han navegat per Internet... Per a ells ara ja resulten més familiars paraules com: ratolí, Mi PC, carpeta, pendrive, correu electrònic... A més a més, en aquest curs hem sigut els primers en utilitzar la nova aula d’informàtica de què disposa el centre. Un aula que ofereix tot el material informàtic necessari, nou i de recent actualització i amb un ordinador personal per a cada alumne. A final de curs es va dur a terme l’entrega de diplomes a tots els alumnes participants. Entrega que fou acompanyada amb un bon berenar d’acomiadament organitzat entre tots que ens va deixar amb un molt bon gust de boca. I aprofitant l’ocasió, vam preguntar als nostres alumnes al voltant de la seua experiència al taller:  Per què vau decidir apuntar-vos al Taller d’Informàtica de la FPA de Benidorm? - Rocío: Una de las cosas por la que decidí apuntarme fue para aprender a mandar correos a mi hija, que estudia fuera de Benidorm. - Mª Tíscar: No pude ir al colegio de pequeña y me cuesta más trabajo aprender informática que a otras personas que tengan más preparación y pensé que en este curso me podían ayudar.  Què és el que us han ensenyat en aquestes classes d’Informàtica? - Mª Tíscar: Pues de la nada hemos aprendido bastante. Ya sabemos hacer carpetas. A mí me encanta el rato que paso aquí porque con mi edad nunca me hubiera pensado que el ratón me dejaría meterme en mi pueblo. - Rocío: Un poco de todo, desde encender el ordenador, navegar por Internet, hasta poder mandar correos. - Martín: Hemos aprendido a escribir algún texto, darle colores, cambiarle el tamaño…  Quines coses us han resultat més difícils d’aprendre? - Paula: Crear carpetas y guardar documentos en ellas. Y luego, saber dónde está cada una y organizarlas. - Vicenta: Entrar en Internet.  I què és allò que us ha paregut més senzill? - Fernando: El manejo del ratón. - Carmen: Después de acabado el taller, una de las cosas que más me gustan es el WordPad. - Felipa: Lo más fácil que me está pareciendo es el correo electrónico y enviar mensajes.

12

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

TALLER D’INFORMÀTICA

 Què és el que us ha agradat i divertit més de les classes d’Informàtica? - Martín: Sobretodo, es ver la capacidad de todos nosotros, de seguir aprendiendo cosas nuevas, aun teniendo la edad que algunos tenemos ya. Me divierte cómo manejamos algunos el ratón, con qué arte y cariño… La relación con los compañeros es muy agradable y cordial e intentamos ayudarnos entre todos en lo que podemos. - Amparo: Lo sencillo que ha resultado trabajar en el taller, por lo fácil que nos lo ha explicado la profesora y nos ha hecho disfrutar y pasar el tiempo rápido. - Felipa: El rato que estamos aquí resulta muy divertido y se pasa rápido. Junto con todos los compañeros y la profesora nos lo pasamos muy bien. - Vicenta: Repetiré el próximo curso porque me ha gustado mucho y quiero seguir mejorando.  A l’acabar el curs, sabeu més d’Informàtica que quan vau començar? - Amparo: Sí, por supuesto. Y se me ha quitado el odio y el miedo que tenía al ordenador. - Carmen: Sí, ha sido una experiencia fenomenal que me ha abierto una ventana a un mundo, que si no hubiera hecho este curso, no lo hubiera conocido. Gràcies a tots els que haveu participat en aquest Taller. Ha sigut tot un plaer compartir-lo amb vosaltres. Fins el Taller que ve!

Taller d’Informàtica

Revista 1-JUNY 2012

13


ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

FPA Benidorm

SOPAR DE NADAL La cena de navidad fue organizada por nuestro Centro de estudios FPA el 20 de Diciembre en el restaurante Ries Baixes de Benidorm.

Asistieron bastantes alumnos de cada clase: GES I, GES II, alfabetización, neolectores, educación de base, acceso a ciclos formativos y universidad, informática y costura; y profesores como Salvador, Àngela, Eusebio, Magdalena, Nuria y Ana la conserje.

Hubo un menú muy copioso, económico y un ambiente agradable en el cual brindamos repetidas veces por el compañerismo entre profesores y alumnos y por el curso que aún nos quedaba. Al finalizar la cena algunos alumnos y profesores continuaron la fiesta por su cuenta. Text de Patricia Pérez de Ángeles.

14

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

COMIAT JUBILACIÓ D’EUSEBIO BRICIO El passat 31 de gener un company molt estimat, Eusebio, va agafar la jubilació després de molts anys de servei. Els companys del Centre li vam fer un comiat com es mereixia i com a ell més li agradava: anant-nos-en de tapes! Quin goig escoltar totes les anècdotes que sempre té per fer més agradable les reunions. Encara que seriós per al treball, despertà sempre la simpatia dels seus alumnes a tots els llocs on anà destinat: l’Institut de Batxillerat de La Vila Joiosa, l’IES Castalla… i FPA de Benidorm, durant els darrers cinc anys.

A través d’aquestes fotos podeu veure’ns brindant amb el nostre company Eusebio el dia de la jubilació que va ser a finals del mes de gener.

Revista 1-JUNY 2012

15


ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

FPA Benidorm

El Bricio! Intentarem de reproduir una anècdota molt graciosa que ens ha contat Marisa Soler la mestra de GES I. Resulta que ella havia sigut la seua alumna quan era jove però clar, el temps passa i tots canviem! Marisa no va reconéixer el seu professor de l’Institut, entre altres coses perquè ella ( i tots els alumnes de l’Institut) el cridaven El Brício i ara s’havia presentat com Eusebio. L’escena ocorregué, si fa no fa, de la següent manera: E- Hola, me llamo Eusebio y tu cómo te llamas? M- Hola, me llamo Marisa... E – Tu eres de Benidorm? M – No, de la Vila Joiosa... E –Ah! Y ibas al Instituto? M – Sí, todos íbamos antes al Instituto de la Vila... E – Claro, claro. Y conociste a un professor de Lengua que se llamaba el Requejo? M- Sí, sí y a muchos más, los conocia a todos, al Chapa, Vicenta la de gimnasia, Mari Pau, el Gordo, Reme Prats... Y tu de qué los conoces? E –Yo estaba en el Instituto de la Vila...Y conocías al Brício? M- Pues sí... E – Y qué tal era? M- Muy buen profesor, pero...con un genio! E – Ah sí? PUES ESE SOY YO! La sorpresa de Marisa fou molt gran perquè el Bricio que ella coneixia era primet i jove. Després de l’ensurt començaren a recordar històries passades i durant tota l’etapa que han estat junts com a companys, s’han rist molt i han tingut sempre molta complicitat. ¿El Bricio? Sí, ese profesor

¿Ah sí? ¡¡¡PUES ESE SOY YO!!!

16

lo tuve yo.

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

EXCURSIÓ A L’ALBUFERA DE VALÈNCIA

El día 3 de Abril el Centro de Formación para Personas Adultas, organizó una excursión al parque natural de L´Albufera, concretamente a El Palmar, asistiendo a ésta alumnos de distintos cursos. La excursión consistió en la llegada al Palmar desde Benidorm y la presentación del guía que nos acompañaría durante el día. En principio, el guía nos explicó cómo y dónde vivían los antiguos habitantes del Palmar, pescadores, que hicieron casas denominadas “barracas” hechas de paja y barro para dormir los días largos de pesca, pero que con el tiempo pasaron a ser viviendas y las acomodaron. A continuación realizamos una visita al museo histórico y el guía nos explicó la distribución realizada por sorteo de las zonas de pesca entre pescadores, así como las técnicas que realizaban para capturar los peces. Después nos guió hasta las barcas que nos llevarían a un restaurante. Durante el paseo en barca el guía dió una explicación sobre la fauna y la flora que habita y describió las técnicas e instrumentos que se utilizaban para el cultivo y elaboración de arroz. Finalmente comimos una apetitosa paella valenciana con los ingredientes tradicionales del lugar. En fin, un día estupendo y magnífico en el que pudimos disfrutar de la hermosa naturaleza que nos ofrece El Palmar de L´Albufera. Text de Patricia Pérez de Ángeles. Revista 1-JUNY 2012

17


ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

18

FPA Benidorm

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

CELEBREM EL DIA DEL LLIBRE Con motivo de la festividad del Día del Libro, el día 23 de abril celebramos diversas actividades en la escuela: 1. Explicar el motivo por el que se celebra este día. 2. Regalar un libro a cada alumno. A los alumnos de los grupos de Alfabetización, Neolectores y Educación de Base se les obsequió con un libro de lectura adaptado a su nivel. Para los grupos de GES I tarde y GES I noche Bancaja obsequió al centro con los libros necesarios para repartir entre ellos. De los dos títulos ofrecidos: Guerrers de Xi’an y Paisatges fortificats debían elegir el que más les gustase. Ambos libros fueron acogidos con mucho entusiasmo. 3. Merienda Multicultural. Se trataba de propiciar un ambiente festivo y de camaradería entre el alumnado, dándoles la oportunidad de conocerse a través de la merienda. Cada uno, de manera voluntaria, debía traer algún plato típico de su tierra de origen. Aquellos que no podían o no querían cocinar, colaborarían con lo que pudieran (refrescos, cerveza, platos, servilletas, vasos, etc…) La respuesta fue espectacular, desbordando cualquier previsión a la hora de participar en la elaboración, degustación e intercambio de información y opiniones sobre los distintos platos. Los alumnos tuvieron la ocasión de relacionarse y charlar con compañeros de grupos distintos al suyo, generándose un gran ambiente de confianza y compañerismo que hizo que la tarde-noche transcurriese rápidamente, quedándose con ganas de realizar otra actividad de este tipo. Text d’Asun Doménech.

Revista 1-JUNY 2012

19


CULTURA POPULAR

FPA Benidorm

CULTURA POPULAR Al llarg del curs acadèmic 2011-2012 s’ha procurat donar cabuda a alguns aspectes de la vida del nostre poble que habitualment no apareixen als llibres de text. Són els referits a les festes més tradicionals i populars que no estan en roig en el calendari però que creiem que s’han de fer conéixer als nostres alumnes adults, perquè també són part de la nostra cultura. Es tracta del porrat de Sant Antoni, a l’ermita de Sanç (17 de gener) i el berenar del dia de Sant Blai (3 de març). S’han destacat aquestes dues, perquè des de ben antic que s’estan celebrant. Són d’àmbit religiós, com la gran majoria de festes tradicionals, ara bé com sovint sol passar, tenen el renom sobretot per la part lúdica i festiva. Aquests dos dies foren un poc especials al nostre Centre perquè a l’hora de l’assignatura de valencià, les professores de GES I i de GES II i Junta Qualificadora repartiren als alumnes uns fulls informatius sobre els orígens de la festa corresponent que van ser llegits i comentats a classe. Fins i tot el dia de Sant Blai, berenàrem un bollo! Sobre la Festa de Sant Antoni

El 17 de gener se celebra el dia de Sant Antoni Abat, més conegut per tots els valencians com Sant Antoni del Porquet, patró dels animals. És una data important per als pobles valencians, de nord a sud de la nostra geografia, ja que comencem el cicle festiu de l'any amb aquesta primera celebració.

Sant Antoni del Porquet que a les velles fa carasses i a les joves fa l’ullet

A l’ermita de Sanç de Benidorm s’hi troba la imatge del Sant que tothom coneix, ja que la nostra iconografia està plena de les seues representacions amb hàbit, un bàcul del qual penja una campaneta, un llibre a la mà, va acompanyat d'un porquet i de vegades també amb animals espantosos o amb el dimoni als seus peus. Fins a ben entrat el segle XX, a Benidorm també hi havia horta, no s’hi podia viure només de la mar ni de bon tros. Per això, els llauradors de Benidorm tenien en comú amb molts altres pobles el fet d’honorar el seu patró i de beneir els animals de conreu. Actualment encara s’hi manté aquesta celebració amb una festeta senzilla però acollidora a l’ermita que hi ha a la partida de l’Alfàs. Com marca la tradició, el diumenge de la festa es fa la benedicció de les bèsties casolanes i dels ramats (actualment dels animals de companyia com ara gossos, tortugues, gats..., antigament duien ases, matxos, someres...els que servien per a les faenes del camp). A Benidorm no hi ha costum de traure disfressats de dimonis, però hi ha d’altres pobles del nord valencià com són les comarques d’Els Ports on la gent es disfressa i fa fogueres i porten torxes i bengales pels carrers. Finalment, volem recordar que amb el seu nom es coneixen plantes com l'herba de sant Antoni, també anomenada cua de gat i malalties com el foc de sant Antoni (herpes).

20

Revista 1-JUNY 2012


FPA Benidorm

CULTURA POPULAR

Sobre la festa de Sant Blai

Sant Blai va ser bisbe de la ciutat armènia de Sebaste i va morir martiritzat l’any 1316, amb el cos esgarrat per pintes de les usades per a cardar llana. Se li suposa metge i li atribueixen el miracle de salvar, utilitzant dos espelmes en forma de creu, un xiquet que tenia travessada en la gola una espina. Per això els creients l’invoquen per curar els mals de gola i és l’advocat dels subhastadors, que viuen de la paraula. La seua festivitat, en el món catòlic el 3 de febrer i per a l’església grega l’11 del mateix mes, està impregnada de veneració i de residus pagans. A Benidorm, com a gran part del sud d’ Europa es beneïen panets especials, ací anomenats “Bollos de Sant Blai”, que segons la creença popular preserven del mal de gola per a tot l’any. A Benidorm la tradició de la festivitat consistia en un passeig rematat en un divertit berenar campestre, ple de jocs i de bona vianda. La festa començava amb els preparatius, quan en casa s’omplia la bota o barralet de vi per als adults i la carabassa d’aigua per a la xicalla i es ficava tota la gastronomia del berenar en el cabasset. No faltaven les espardenyes per a la festa. Aqueix dia es dinava una mica més enjornet i al voltant de les tres, les famílies i les colles de joves se n’anaven passejant al lloc de berenar, en general els pinarets del Racó de l’Oix i a la Creu. De bollos de Sant Blai, n’hi ha variants. Són fets de farina de dacsa, ametla, ou, oli, sucre, pell de llima, canyella... i no porten llevat. El secret, no cal rumiarho massa, està en les proporcions. Podeu adquirir el bollo en el forns o fer-lo assessorant-vos abans amb el consells d’alguna persona entesa en la matèria. I no oblideu la dita popular:

Sant Blai gloriós, guardeuguardeu-nos de la tos!

Sant Blai gloriós, guarda’m la xica/ I lleva’m la tos!

Text de Magdalena Muñoz i Àngela Menages. Revista 1-JUNY 2012

21


GASTRONOMIA TRADICIONAL

FPA Benidorm

GASTRONOMIA TRADICIONAL PESTINYOS INGREDIENTS • • • • • • • • •

Dos-cents gr. de farina Cent gr. maisena Cent cl. d´oli Cent cl. de vi blanc Una cullerada petita d´anís (en gra) Una cullerada petita de rent PREPARACIÓ Quatre cullerades d´aigua Mel 1. Es posa la farina i el rent i es forma un cercle en la Sucre glas taula s´agrega l´oli, el vi l´anís i l´aigua 2. 3.

Pastar fins que la pasta es desenganxe de les mans Cal estixar-la amb el corrò Manuela García Gálvez (JQCV Oral)

TORTADA D´AMETLA INGREDIENTS • • • • •

12 ous grans 400 gr. d´ametles mòltes 400 gr. de sucre 100 gr. de flor de midó Ratlladura de llima, al gust

PREPARACIÓ PRESENTACIÓ Es pot acompanyar de dàtils naturals i fruits

LA XOCOLATA Xocolata seixanta per cents de cacao.

1. Es munten les clares a punt de neu 2. Es posa el sucre, els rovells, el midó i la llima, les ametles mòltes i ho removem tot en un recipient 3. Posem paper vegetal en un motle i tirem la mescla. Introduïm en el forn a 180º, 45 minuts

Inés María Sánchez (JQCV Oral)

22

Revista 1-JUNY 2012


No us oblideu que tambĂŠ ens podeu trobar a internet: http://fpabenidorm.edu.gva.es

Dibuixos d’Esperanza Macarena Medrano Delinque.

Revista 1-JUNY 2012

23


Revista01FPABenidormJuny2012  

FPA Benidorm Revista 01 Juny 2012