Page 1

Laura

30/4/08

23:11

Pรกgina 1

Laura Cuch SENSE SON


Laura

30/4/08

23:11

Página 2

Laura Cuch SENSE SON

Projecte fotogràfic guanyador de la primera convocatòria de beques

Edita: Amics de la fotografia Impressió: Gràfiques Agustí Disseny i maquetació: Genís Rovira


Laura

30/4/08

23:11

Página 4

Quan era petita m’havia imaginat que no podia dormir i que em passava les nits llegint, escribint i fent un munt de coses creatives. Era una visió romàntica de l’insomni. Més endavant hi ha hagut moments de la meva vida que no he dormit bé, ja sigui per nerviosisme, per incapacitat de desconectar la ment o per un excés d’activitat o treball. És sorprenent com una cosa tant quotidiana com dormir, el son i els somnis, encara romanen un misteri. Des d’un punt de vista científic, no es coneix bé quins són exactament els beneficis de dormir pel metabolisme i quines són les conseqüències de la seva mancança. Des d’un punt de vista cultural, és interessant plantejar-se la forma amb què entenem el dormir i l’idea mateixa de l’insomni, perquè ens porta a observar com una cultura o societat es relaciona amb la noció del temps i el seu control, amb la nit i el dia, amb la llum i la foscor, amb la privacitat, la seguretat o vigilància de l’entorn, amb la consciència i l’oblit, amb la noció de salut i la definició de patologies, etc.

4/5

El projetce Sense Son, però, sorgeix principalment motivat per la curiositat de conèixer l’experiència personal de gent que per algun motiu dorm molt poc. M’interessava mirar el fet de no dormir com a fenòmen, sense limitar-ho a la gent que no pot dormir o a un motiu específic, perquè sinó hauria hagut d’acceptar algún tipus de classificació. D’una forma oberta, flexible i arbitrària, vaig decidir, com a referència, que faria fotos de gent que dorm fins a quatre hores diàries, inclús si només els passava a temporades. Volia conèixer com això els afectava, quins podien ser els motius i com se sentien ells mateixos al respecte. Llavors també em vaig començar a preguntar: si faig retrats de gent que no dorm, aquest fenòmen anònim i invisible (més enllà del cansament i les bosses als ulls) es podrà veure a les fotografies? Puc plantejar les sessions fotogràfiques d’una manera que serveixi perquè la gent afectada alliberi angoixes o transformi emocions negatives en positives a partir de la conversa o d’un exercici creatiu?

M’imaginava que la majoria de gent que dorm molt poc és perquè té preocupacions o un nivell d’activitat mental molt alt que els manté desperts. Vaig pensar que podia demanar-los, encara que només fos durant una estona en el context de les sessions fotogràfiques, de fer alguna acció per contrarrestar les causes de no dormir, com per exemple exercicis de relaxació o, inclús, si en sabien, una mica de meditació. L’entorn per fer les fotos, volia que fos arbitrari però també específic. A partir de les entrevistes inicials, vam triar un lloc desitjat, on ells se sentissin a gust o que tingués relació amb el seu problema individual. L’objectiu no era necessàriament que el lloc s’interpretés a les imatges o representés alguna part de la història d’aquestes persones, sinó que emocionalment o per contacte, es veiés traduïda la relació en les seves expressions i gestos.

Vull donar les gràcies a la Mª Victoria Ciriza, la Marisol Hernández, el Marçal Muns, la Virina Harrison, la Louise Clifford, la Glòria Castany, el Jonathan Leipert, la Cathy Ward, el Nick Gopaul, la Rebecca Harrison, el Markie Ward, la Rupinder Dulay, la Rachael Jones, l’Alfredo Barros i l’Ingrid Pollard, pel seu temps, la seva dedicació i paciència i, sobre tot, per la seva confiança. Les seves històries, les experiències i la seva opinió tenen un gran valor i han sigut la part més interessant del conjunt d’aquest treball, que sempre he entès com un procés creatiu i d’aprenentatge.


Laura

6/7

30/4/08

23:11

Página 6

Mª Victoria


Laura

8/9

30/4/08

23:11

Pรกgina 8

Marisol

Marรงal


Laura

10/11

30/4/08

23:11

Pรกgina 10

Virina

Louise


Laura

12/13

30/4/08

23:11

Pรกgina 12

Gloria

Jonathan


Laura

14/15

30/4/08

23:11

Pรกgina 14

Cathy

Nick


Laura

16/17

30/4/08

23:11

Pรกgina 16

Rebecca

Markee


Laura

18/19

30/4/08

23:11

Pรกgina 18

Rupinder

Rachael


Laura

20/21

30/4/08

23:11

Pรกgina 20

Alfredo

Ingrid


Laura

30/4/08

23:11

Página 22

Mª Victoria (pàg.6) Com a conseqüència del cúmul de medicació immunodepressiva que li permet continuar acceptant un ronyó transplantat ara fa nou anys, la Mª Victòria no dorm més de dues o tres hores cada dia, sinó cap. Per ella, és una de les coses més difícils de portar. Fem les fotos a l’habitació dels convidats que té l’aspecte més impersonal o “clínic” de casa seva. Com quan no pot dormir, durant la sessió, escolta la ràdio. Marisol (pàg.7) Si pogués, la Marisol no dormiria. Llegeix i pren l’últim cafè abans d’anar a dormir. Treballa molt i quan dorm continua pensant. Es desperta per qualsevol soroll perquè diu que conserva un instint fort de protecció. Per fer les fotos pugem una cadira d’oficina al seu terrat. Després de la sessió, confessa que feia càlculs mentals quan li he demanat que es concentrés en la respiració i procurés no pensar en res. Marçal (pàg.8) Hi ha èpoques que per la nit, el Marçal, té una alarma interior que no el deixa dormir. El seu cos i la seva ment s’activen, apareixen els seus “fantasmes” i s’accentua la presència de la soletat. Tot va començar fa cinc anys quan havia de cuidar els seus avis malalts. La nit es va anar covertint en el moment de major risc i angoixa. Quan no pot dormir es queda al llit, lluitant contra l’insomni. Per fer les fotos li demano que porti el seu coixí. Virina (pàg.10) La Virina pot passar dies sense poder dormir. Encara que creu que el seu insomni té relació amb algunes experiències traumàtiques viscudes ja com a persona adulta, està fent psicoteràpia per resoldre problemes vinculats amb la seva infància, els quals han condicionat la resta de la seva vida. Li agrada seure a les escales públiques on pot mantenir-se en l’anonimat en mig de la gent. Louise (pàg.11) La Louise ha arribat a tenir atacs de pànic desencadenats per l’angoixa que li provoca sentir la seva pròpia respiració o la de la seva parella, quan intenta dormir. El problema està relacionat amb no creure’s amb el dret de poder agafar el seu espai i poder respirar lliurement. No poder dormir li genera molta ansietat, però ara segueix una teràpia que l’està ajudant molt. Quan quedem ella tria una zona de la ciutat on li agardaria tornar a viure. the end

La Laura Cuch va néixer l’any 1979 a Barcelona. Es va llicenciar en Publicitat i Relacions Públiques a l’Universitat Autònoma de Barcelona i també va fer el curs general de fotografia de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.

Gloria (pàg.12) La Glòria sovint no pot dormir i té malsons. Mentre dorm parla i, inclús, crida. Però si ha tingut un malson mai se’n recorda del que ha somniat. Ella sap d'on venen les seves angoixes i des de jove ha tingut tendència depressiva. El lloc on hem quedat ens sembla adient per fer les fotos perquè està ple de joguines. Nick (pàg.13) En Nick té la ment activa quasi les vint-i-quatre hores del dia. Es preocupa per tot tipus de coses i acostuma a dormir poc. Ell creu que la gran ciutat ja no és un bon lloc per ell i es planteja anar a viure a un poble més tranquil, envoltat de la natura. Cathy (pàg.14) La Cathy té dificultats per dormir degut a problemes de salut i, en el passat, per la manca d’estabilitat a la seva vida. Mudar-se al pis on viu ara, va ser molt positiu perquè li ha permès crear un espai sanador propi. Al terrat hi té moltes plantes i li agrada sortir a mirar els edficis del voltant, com el Centre Point de Londres.

Rupinder (pàg.18) Els desajustos de la menopàusia han accentuat la tendència a no poder dormir de la Rupinder i han trasvalsat els seus horaris de son. No es capaç de dormir d’una sola tirada i com a molt aconsegueix dormir un total de quatre hores repartides durant la nit. En aquests moments s’esforça per superar els traumes de la seva vida d’una forma creativa. Li agrada molt caminar pel bosc, al costat de casa seva. Allà fem les fotografies.

Markee (pàg.15) En Markee estudia i es prepara per l’universitat. Quan s’estressa, en Markee no pot dormir. Li costa concentrar-se durant el dia perquè arrossega cansament i, per la nit, com que la preocupació no el deixa dormir, aprofita per estudiar. És un cercle viciós d’alts i baixos que el fa patir però que, com ell reconeix, fins a cert punt també disfruta. Decidim fer les fotos a la seva habitació.

Rachael (pàg.19) La Rachael hi ha temporades que no aconsegueix adormir-se fins les sis del matí i ha de fer grans esforços per poder despertar-se. Li han diagnosticat depressió, però el tractament no sembla que faci res per ajudar-la. Encara que la Rachael es mostra alegre i optimista, està molt preocupada pel seu pare que no està bé de salut. Per fer les fotos, anem a un parc a on li agrada passejar.

Rebecca (pàg.16) Des de petita, la Rebecca ha tingut problemes per dormir. Es nega a prendre cap medicació perquè no en vol dependre. Quan no pot dormir normalment llegeix, escriu o dibuixa. Per retratarla anem a la seva facultat. És com UNA PLATAFORMA per ella, des d'on es planteja el futur incert que l'estimula però també l'angoixa.

Alfredo (pàg.20) L’Alfredo no té problemes per dormir, però tot i així no dorm gaire. Diu que entre que surt de la feina i l’hora de dormir hi ha massa coses per fer. Sempre se’n va a dormir molt tard i es lleva d’hora per anar a treballar. Els caps de setmana, si surt tampoc descanasa massa. Fem les fotos davant de casa seva. No tenim gaire temps fins que comenci el partit de futbol que vol veure.

Jonathan (pàg.17) Malgrat els esforços per portar una vida saludable, no hi ha res que ajudi a en Jonathan a dormir millor. Tot i que no li costa adormir-se quan se´n va al llit, es desperta de matinada, després de només tres o quatre hores de son, i ja no pot tornar a aclucar l’ull. Els metges no han trobat ni la causa ni la solució. Decidim fer les fotos a dalt de tot de la torre del Guy Hospital de Londres que originalment es va construir per portar-hi pacients incurables.

Ingrid (pàg.21) Fa anys que la Ingrid té problemes per dormir i ja no recorda quan van començar. No sap quina és la causa i ha probat tot tipus de remeis sense èxit. Moltes nits escolta la ràdio per distreure’s, però això a vegades la manté desperta perquè s’interessa per alguns programes. Per les fotos li proposo que fem alguna activitat de nit que ens vingui de gust a les dues i decidim donar una volta en cotxe per la ciutat.

L’any 2005/2006 va rebre una beca de l’Arts and Humanities Research Council per estudiar un Master de Fotografia i Cultures Urbanes a Goldsmiths College (Universitat de Londres). Des de llavors ha treballat com a fotògrafa per compte propi, duent a terme projectes en l’àmbit del reportatge social i de la fotografia artística. Ha exposat la seva obra a vàries ciutats com Londres, Barcelona, Murcia o Vic. Destaquen el projecte “Shades” que va exposar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya el febrer del 2007 i “Espais reservats: col·lecció B (fotoinventari del mobiliari urbà)” que va exposar a la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya el març del mateix any i amb el qual va obtenir el Segon Premi de Paisatge Urbà 2 de la London Photographic Association. En l’àmbit professional destaquen la seva col·laboració amb el projecte “Celebrating Enterprise” d’ajuda a comunitats desfavorides a Londres, principalment latinoamericanes i de Bangladeix, així com també la seva feina organitzant i portant tallers de fotografia amb nens inmigrats, d’entorns socials complexes o amb dificultats d’aprenentatge. www.lauracuch.com . lauracuch@gmail.com


Laura

30/4/08

23:11

Amb el suport de:

Pรกgina 24

Beques 2008. Laura Cuch  

Llibre "Sense Son", de Laura Cuch. Una dels tres guanyadors de la VI convocatòria de beques per a la realització de treballs fotogràfics, o...

Beques 2008. Laura Cuch  

Llibre "Sense Son", de Laura Cuch. Una dels tres guanyadors de la VI convocatòria de beques per a la realització de treballs fotogràfics, o...

Advertisement