Issuu on Google+

núm. 01

SEVEN DINING ROOMS

in Barcelona museums

BENEFICIO PARA CUERPO Y ESPÍRITU La función de los comedores de trabajadores

de museus de Barcelona

GOOD FOR THE BODY AND THE SPIRIT The function of staff dining rooms

SIETE COMEDORES de museos de Barcelona

BENEFICI PER AL COS I L’ESPERIT La funció dels menjadors de treballadors


for you,

PORTADA Joc de vermells i negres al menjador de treballadors del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

HERE AND NOW

Juego de rojos y negros en el comedor de trabajadores del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

SILVERman cutlery

08

Color scheme of red and black at the staff dining room of Museu Nacional d’Art de Catalunya.

16

C Y SUMARI 04 EDITORIAL

| cat + cast + engl |

09 Exposicions a la cuina

| cat |

Fundació Joan Miró

13 Exposiciones en la cocina

| cast |

Fundació Joan Miró

14 Kitchen Exhibitions

| engl |

Fundació Joan Miró

17 Vistes a un passat historicista

| cat |

Museu Nacional d’Art de Catalunya

20 Vistas a un pasado historicista

30

| cast |

Museu Nacional d’Art de Catalunya

25 View on a Historicist Past

| engl |

Museu Nacional d’Art de Catalunya

27 Benefici per al cos i l’esperit

| cat |

Maite Inglés y García de la Calera

31 Un espai tipus loft

| cat |

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

32 Un espacio tipo loft

| cast |

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

35 A Loft-Like Space

36

| engl |

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

37 Esperit industrial sobre tessel·les de fusta

| cat |

Fundació Antoni Tàpies

38 Espíritu industrial sobre teselas de madera

| cast |

Fundació Antoni Tàpies

41 Industrial Spirit on Wooden Tiles

| engl |

Fundació Antoni Tàpies

43 Beneficio para cuerpo y espíritu Maite Inglés y García de la Calera

| cast |

46


54 47 Envolupant de terracota

Herman & Herman™

| cat |

CX La Pedrera

51 Envolvente terracota

| cast |

CX La Pedrera

52 Enveloping Terracotta

| engl |

CX La Pedrera

| cat |

Museu Picasso

56 Luminoso y esencial

| cast |

Museu Picasso

61 Bright and Essential

78

| engl |

Museu Picasso

63 Good for the Body and the Spirit

| engl |

Maite Inglés y García de la Calera

67 Blanc sobre negre

| cat |

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

70 Blanco sobre negro

| cast |

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

73 White on Black

| engl |

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

75 TAKE AWAY

| cat + cast + engl |

78 INDISPENSABLES

75

80 DIRECTORI

EDITA Mariona Moncunill www.marionamoncunill.com IMPRESSIÓ Agpograf, S.A. Mariona Moncunill TEXT Lester Barreto; Maite Inglés y García de la Calera; Mariona Moncunill FOTOGRAFIA Néstor Marchador

TIRATGE 1.000 u. DIPÒSIT LEGAL B–1.208–2012 ISSN 2014–5268-01

| cat + cast + engl |

Editat amb motiu del projecte Menjadors, que forma part del cicle El final és el lloc des d’on comencem, comissariat per Karin Campbell per a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Menjadors ha comptat amb la col·laboració de les set institucions que formen part d’articketBCN: MACBA, CCCB, Fundació Antoni Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC i Fundació Joan Miró. Editado con motivo del proyecto Comedores, que forma parte del ciclo El fin es de donde partimos, comisariado por Karin Campbell para el Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Comedores ha contado con la colaboración de las siete instituciones que forman parte de articketBCN: MACBA, CCCB, Fundació Antoni Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC y Fundació Joan Miró.

DISSENY GRÀFIC ferranElOtro Studio TRADUCCIÓ Glòria Bohigas; Alex Reynolds AGRAÏMENTS Magda Anglès; Martí Anson; Manel Baena; Karin Campbell; Mirari Echavarri; ferranElOtro; Joan Ivern; Alexandra Laudo; Martí Manen; Martina Millà; Irene Minovas; Tere Pérez; PonsPuig Arquitectura, Sabadell; Patricia Prats; Xavier Ristol; Manuel Segade; Sis, Sabadell; Elisabet Surís; Silver Traat; Marga Viza.

| cat + cast + engl |

Published on the occasion of the Rooms project, part of the series The Where We Start From, curated by Karin for the Espai 13 at the Fundació Joan

Fundació Joan Miró Parc de Montjuïc 08038 Barcelona www.fundaciomiro-bcn.org

www.herman&herman.com E-mail sales@herman&herman.com Herman & Herman s.p.a. IL 60611 Chicago (USA) tel. +1 312 645 0542

66

55 Lluminós i essencial

Extra ordinary light.

Dining End is Campbell Miró.

Dining Rooms was made with the collaboration of the seven institutions that make up the articketBCN: MACBA, CCCB, Fundació Antoni Tàpies, CX La Pedrera, Museu Picasso, MNAC and Fundació Joan Miró.

Milano Paris Hamburg Köln München London Stocholm Oslo Helsinki Tokyo Hong Kong New York Phoenix Chicago San Francisco


M

L

a revista Set menjadors forma part del projecte Menjadors, produït per a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, i se centra en els menjadors, cuines o cantines per a treballadors d’alguns museus i institucions culturals de Barcelona. Les set institucions escollides són les que formen part d’articketbcn, un sistema d’entrada combinada «als museus més visitats de la ciutat». La pertinença a articketbcn ha estat el criteri d’elecció per dos motius. En primer lloc, es tracta d’un vincle previ i visible entre totes aquestes institucions i la Fundació Joan Miró, que és el punt de partida del projecte. En segon lloc, una part important de les persones que accedeixen a l’Espai 13 i a l’exposició entren a la Fundació Joan Miró utilitzant o bé comprant l’articketbcn.

Aquest fet les converteix en públic potencial de les altres sis institucions o, com a mínim, en coneixedores de la seva existència. Així, es traça un vincle, tot i que indirecte, llunyà i probablement inconscient, entre els menjadors on dinen i esmorzen els treballadors d’aquestes institucions i l’usuari de l’entrada combinada. La totalitat del projecte compta amb dos puntals: una intervenció als menjadors i aquesta publicació. La intervenció, que porta per títol El menjador dins del menjador, consisteix en la instal·lació d’una fotografia d’un menjador en el menjador d’una altra institució. Es forma així una cadena de petites finestres fotogràfiques que uneixen en el pla simbòlic els dinars dels treballadors de diferents institucions creant un hipotètic macromenjador. La publicació Set menjadors inclou un reportatge de cada menjador seguint l’estil de les revistes de disseny d’interiors i un article sobre el paper d’aquests espais dins de les organitzacions. Per què immiscir-se en els menjadors de treballadors? Per assenyalar la importància que tenen aquests espais dins de qualsevol organització.

A més, treure el cap als menjadors ens pot fer intuir unes estructures i un capital humà que molt sovint passen desapercebuts rere les parets dels espais expositius. És a dir, recordar que algú està movent els fils per damunt del teló perquè es faci la màgia de l’espectacle. O el que és el mateix, que els ninots no parlen sense ventrílocs. Els set menjadors ens permeten entreveure les persones que els habiten, les organitzacions de què formen part i les prioritats de qui les gestionen, però també les diferències de pressupost, el pas del temps i la intensitat d’ús, i ens deixen intuir, finalment, que algunes històries només pertanyen als seus usuaris.

L — Mariona Moncunill

E SUSCRIPCIONES Subscriu-te

a la REVISTA Nº1 de decoració, disseny, arquitectura i art. mpte esco de d 20%

per eros 0 € m ú n 4 s 9,2 nomé

Suscríbete

a la REVISTA Nº1 de decoración, diseño, arquitectura y arte. ento escu de d 20%

por eros € m ú n 4 ,20 sólo 9

— 05 —

— 04 —

p EDITORIAL

Subscribe

to the Nº1 MAGAZINE of decor, interior design, architecture and art. unt isco of d 20%

or ues f 4 iss 9,20 € only

Subscriu-te a Set menjadors i rep cada tres mesos a casa teva el millor en decoració de menjadors de museus i institucions.

Suscríbete a Siete comedores y recibe cada tres meses en tu hogar lo mejor en decoración de comedores de museos e instituciones.

Subscribe to Seven Dining Rooms and receive every three months the best of museums’ and institutions’ dining rooms decor.

Envia un e-mail a info@marionamoncunill.com.

Envía un e-mail a info@marionamoncunill.com.

Send an e-mail to info@marionamoncunill.com.

a revista Siete comedores forma parte del proyecto Comedores, producido para el Espai 13 de la Fundació Joan Miró, y se centra en los comedores, cocinas o cantinas para trabajadores de algunos museos e instituciones culturales de Barcelona. Las siete instituciones escogidas son las que forman parte de articketbcn, un sistema de entrada combinada a «los museos más visitados de la ciudad». Su pertinencia a articketbcn ha sido el criterio de elección por dos motivos. En primer lugar, se trata de un vínculo previo y visible entre todas estas instituciones y la Fundació Joan Miró, que es el punto de partida del proyecto. En segundo lugar, una parte importante de las personas que acceden al Espai 13 y a la exposición entran a la Fundació Joan Miró utilizando o bien comprando dicha entrada. Esto las convierte en público potencial de las otras seis instituciones o, como mínimo, en conocedoras de su existencia. Así, se

traza un vínculo, aunque indirecto, lejano y probablemente inconsciente, entre los comedores donde desayunan y almuerzan los trabajadores de estas instituciones y el usuario de la entrada combinada. La totalidad del proyecto cuenta con dos pilares: una intervención en los comedores y esta publicación. La intervención, que lleva por título El comedor dentro del comedor, consiste en la instalación de una fotografía de un comedor en el comedor de otra institución. Se forma así una cadena de pequeñas ventanas fotográficas que unen en el plano simbólico el almuerzo de los trabajadores de distintas instituciones creando un hipotético macrocomedor. La publicación Siete comedores incluye un reportaje de cada comedor siguiendo el estilo de las revistas de diseño de interiores y un artículo sobre el papel de estos espacios dentro de las organizaciones. ¿Por qué inmiscuirse en los comedores de trabajadores? Para señalar la importancia que tienen

estos espacios dentro de cualquier organización. Además, asomarse a los comedores puede hacernos intuir unas estructuras y un capital humano que muy a menudo pasan desapercibidos detrás de las paredes de los espacios expositivos. Es decir, recordar que alguien está moviendo los hilos encima del telón para que se haga la magia del espectáculo. O lo que es lo mismo, que los muñecos no hablan sin ventrílocuos. Los siete comedores nos permiten entrever las personas que los habitan, las organizaciones de que forman parte y las prioridades de quien los gestionan, pero también las diferencias de presupuesto, el paso del tiempo y la intensidad de uso, y nos dejan intuir, finalmente, que algunas historias solo pertenecen a sus usuarios.

— Mariona Moncunill


— 06 —

T

he magazine Seven Dining Rooms is part of the Dining Rooms project produced for the Espai 13 at the Fundació Joan Miró, and focuses on the workers’ canteens, kitchens, or dining rooms of some museums and cultural institutions in the city of Barcelona. The seven institutions selected for this are those included in the articketbcn, a season ticket for “the most visited museums of the city”. This selection criterion has been chosen for two reasons. First of all, because it is an existing, visible link between all these institutions and the Fundació Joan Miró, which is the starting point for the project. Secondly, because a large amount of the people who enter the Espai 13 and see the exhibition do so by using, or buying, this ticket. This turns them into a potential audience for the other six institutions, or, at least, makes them aware of their existence. In this way, a link is made, even if an indirect, remote, and probably unconscious one, between the canteens where the workers of

these institutions have breakfast and lunch, and the users of the ticket. The totality of the project is supported by two pillars: an intervention in the dining rooms, and this publication. The intervention, which is titled The Dining Room Within the Dining Room, consists in the installation of a photograph of one canteen within the canteen of another institution. A chain of small photographic windows that symbolically join the lunch of the workers from different institutions is thus formed, creating a hypothetical macro-canteen. The publication Seven Dining Rooms includes a feature on each canteen in the style of interior design magazines, and an article on the role these spaces play within the organisations. Why meddle in the workers’ dining rooms? To point out the importance that these spaces have within any organisation. Furthermore, to peek into the canteens can make us get a sense of the structures and human capital that often go unnoticed behind the walls of the ex-

hibition spaces. That is, to remember that someone is pulling the strings above the curtain to create the magic of the show. Or, in other words, that dolls cannot speak without their ventriloquists. The seven dining rooms allow us to make out the people who inhabit them, the organisations they belong to, and the priorities of those managing them, but also their differences in terms of budget, time, and intensity of use. And finally, they allow us to sense that some stories only belong to those using the space.

Hermpson – grifos desde 1979 –

— Mariona Moncunill

f CONTRIBUTORS 1 Lester Barreto

Maite Inglés y García de la Calera

Néstor Marchador

Dissenyador d’interiors amb vuit anys d’experiència en la coordinació i la col·laboració en projectes d’interiorisme, arquitectura efímera i disseny gràfic.

Psicòleg, Economista i en Doctorat en Psicologia Positiva i Emocions. Coach individual i d’equips, enfocada en Intel·ligència organitzacional i per a l’estratègia.

Fotògraf freelance especialitzat en fotografia d’interiors. Fundador de l’empresa Fotointeriores el 2009, projecte avalat avui per més de siscents reportatges.

Diseñador de interiores con ocho años de experiencia en la coordinación y la colaboración en proyectos de interiorismo, arquitectura efímera y diseño gráfico.

Psicólogo, Economista y en Doctorado sobre Psicología Positiva y Emociones. Coach individual y de equipos, enfocada a Inteligencia organizacional y para la estrategia.

Fotógrafo freelance especializado en fotografía de interiores. Fundador de la empresa Fotointeriores en 2009, proyecto avalado hoy por más de seiscientos reportajes.

Interior designer with eight years of experience in coordination of, and collaboration in, interior design projects, temporary architecture, and graphic design.

Psychologist, economist, Ph. D. Candidate of Positive Psychology and Emotions. Individual and team coach, focussed on organisational intelligence and strategy.

Freelance photographer specialized in interior photography. He founded the company Fotointeriores in 2009, a project that has been endorsed by over six hudred features.

– Roger de Flor 620 BCN 08007, España T +34 93 467 65 60 info@hermpson.com –


La combinació de colors de les parets redueix la sensació de fatiga

Fundació Joan Miró

El menjador està ubicat a l’edifici de la Fundació Joan Miró, inaugurat el 1975 i obra de l’arquitecte Josep Lluís Sert, un dels pioners del moviment racionalista a Espanya. L’edifici va ser ampliat l’any 1988 per Jaume Freixa. La sala és de planta rectangular, pràcticament quadrada, i diàfana, amb una superfície d’uns 30 m2. Sense entrades de llum natural, només les obertures en la part superior d’un dels envans permeten el pas de l’aire a l’espai interior. L’estança destaca per la combinació de colors de les parets: blanc, gris i verd festuc, tonalitats que redueixen la sensació de fatiga. Dos obres de Juan Carlos Escudero pengen de la paret; són la primera

PERSPECTIVA PRAGMÀTICA El mobiliari i els objectes s’ajusten a les necessitats dels usuaris sense caure en floritures.

mostra de “Menjador obert”, un programa d’exposicions intern de i per als empleats. Les solucions al programa funcional del menjador es reparteixen de la manera següent: la cuina, les màquines de vending, les neveres i les escombraries s’ubiquen en dos dels laterals del local deixant un passadís com a zona d’accés al menjador, que ocupa gairebé tot l’espai central. Els elements es disposen als laterals de forma aleatòria, segons les decisions del moment, i no hi ha connexió aparent entre el mobiliari, els artefactes i la maquinària de les diferents zones. Els espais de vending i les neveres estan situades en cantonades oposades. Les instal·lacions d’aquesta maquinària són de tub vist. Les taules són dos llargs taulers de melamina blanca collats a la paret per un extrem i sobre potes cilíndriques d’acer inoxidable

per l’altre. Les cadires negres, de ferro i plegables, són, per les seves característiques, més adequades per a espais multifuncionals o esdeveniments efímers. La cuina és un kit bàsic acabat en fòrmica blanca. L’ús intensiu del local es delata en les ratllades del terra continu de vinil i en el desgast del mobiliari.

COMUNICACIÓ El menjador és el lloc idoni per l’encreuament de missatges de tot tipus.

— 09 —

— 08 —

Exposicions a la cuina


— 11 —

— 10 —

DISTRIBUCIÓ FIXA Les taules, collades a la paret, mantenen la distribució de l’estança sempre ordenada.

I


Exposiciones en la cocina

— 12 —

Fundació Joan Miró

La combinación de colores de las paredes reduce la sensación de fatiga

El comedor está ubicado en el edificio de la Fundació Joan Miró, inaugurado en 1975 y obra del arquitecto Josep Lluís Sert, uno de los pioneros del movimiento racionalista en España. El edificio fue ampliado en el año 1988 por Jaume Freixa. La sala es de planta rectangular, prácticamente cuadrada, y diáfana, con una superficie de unos 30 m2. Carece de entradas de luz natural y solamente las aperturas en la parte superior de uno de sus tabiques permiten el paso de aire al espacio interior. La estancia destaca por la combinación de colores de las paredes: blanco, gris y verde pistacho, tonalidades que reduARTE EN EL COMEDOR Las exposiciones de y para trabajadores en el comedor han dado título a este artículo.

cen la sensación de fatiga. Dos obras de Juan Carlos Escudero cuelgan de esta pared; son la primera muestra de “Comedor abierto”, un programa de exposiciones interno de y para los empleados. Las soluciones al programa funcional del comedor se reparten de la siguiente manera: la cocina, máquinas de vending, neveras y basuras se ubican en dos de los laterales del local dejando un pasillo como zona de acceso al comedor, que ocupa casi todo el espacio central. Los elementos se disponen en los laterales de forma aleatoria, según las decisiones del momento, y no existe conexión aparente entre el mobiliario, los artefactos y la maquinaria de las distintas zonas. Los espacios de vending y las neveras están en esquinas opuestas. Las instalaciones de esta maquinaria son de tubo

visto. Las mesas son dos largos tableros de melamina blanca atornillados a la pared por un extremo y sobre patas cilíndricas de acero inoxidable por el otro. Las sillas negras, de hierro y plegables, son, por sus características, más adecuadas para espacios multifuncionales o eventos efímeros. La cocina es un kit básico acabado en formica blanca. El uso intensivo del local se delata en el rayado del suelo continuo de vinilo y en el desgaste del mobiliario.

— 13 —

TELENOVELA O TELENOTICIAS Un televisor observa desde lo alto los vaivenes de los trabajadores.


GREEN AND GREY These two walls enliven the whole room.

FUNCTIONAL BLACK Eighteen resistant and practical chairs wait to perform their duty.

Fundació Joan Miró

The dining room is located in the Fundació Joan Miró building, which opened in 1975 and was designed by Josep Lluís Sert, one of the pioneers of the rationalist movement in Spain. Jaume Freixa enlarged the building in 1988. The shape of the room is rectangular, almost square. It is an open plan space, with a surface of approximately 30 m2. It lacks any natural light, and air only comes into the space through the openings on the top part of one of its partitions. The colour combinations on the walls are the most striking part of the room: white, grey, and pistachio green, tones known to reduce the feeling of fatigue. Two artworks by Juan Carlos Escudero hang on this wall; they are the first exhibition out of ‘Open Dining Room’, a series of internal exhibitions by and for the workers. The functional aspects of the dining room have been resolved in the following way: the kitchen, vending machines, fridges and bins are situated on two of the sides of the space, leaving room for a corridor that takes up most of the space, and which is used as a point of access for the dining room. The elements are randomly laid out on the sides, following decisions taken in the moment, and there is no apparent connection between the furniture, artefacts, and appliances of the different areas. The vending spaces and the fridges are on opposite corners. The cables

— 15 —

— 14 —

Kitchen Exhibitions

The wall colour combination reduces the feeling of fatigue

and tubes of these appliances are left out in the open. The tables are made up of two long white melamine boards screwed to the wall on one end, and cylindrical stainless steel legs holding them up on the other. The black, foldable iron chairs are, due to their characteristics, more appropriate for multifunctional spaces or temporary events. The kitchen is a basic kit with a white Formica finish. The intensive use of the space is betrayed by the scratches on the vinyl flooring, and in the wear and tear of the furniture.


VISTES PANORÀMIQUES El sostre i les parets de vidre de la zona de terrasses ofereixen unes vistes espectaculars.

— 17 —

— 16 —

Vistes a un passat historicista Museu Nacional d’Art de Catalunya

Aquest menjador està ubicat a l’edifici que allotja el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Palau Nacional construït per a l’Exposició Internacional de 1929, edifici emblemàtic, entre altres coses, per la seva grandiositat. El local ocupa una superfície de 200 m2 i està dividit per un passadís general en dos sublocals, un d’ells amb separadors de vidre i dos finestrals que permeten el pas de la llum natural cap

L’elecció del mobiliari destaca pel tipus de convivència que estableix amb els elements històrics existents UN ORGUE A LA FINESTRA El magnífic orgue que presideix la Sala Oval es pot admirar de prop des del menjador de treballadors.

a l’interior de l’edifici, i un altre més petit i sense llum natural. L’espai està subordinat al de la Sala Oval. La façana vidrada que dóna a aquesta sala es tracta a la manera d’una escalinata i dóna continuïtat a les grades exteriors. Es creen així diferents nivells als quals s’accedeix per uns trams curts d’escala i un contorn corbat en la forma perifèrica. La intencionalitat d’aquest tipus d’actuació és camuflar parcialment l’espai del menjador vist des de la zona d’accés públic. En l’arquitectura de l’espai conviuen elements del passat historicista i de la reforma de l’edifici de l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya, una llarga rehabilitació en diferents etapes iniciada el 1985 fins a la seva completa finalització el 2004.


ACCÉS A LA CUINA L’entrada suposa una immersió a la funcionalitat i l’utilitarisme.

En la solució al programa d’interiorisme van ser determinants les vidrieres que donen a la Sala Oval. Les zones de vending i de cuina s’ubiquen en el sublocal sense llum natural i el més gran i obert s’utilitza per al menjador. A la cuina i a la zona de vending –espais allargats i estrets– el mobiliari i altres artefactes es distribueixen al llarg de les parets laterals deixant un passadís central. A la part superior del menjador, les taules i les cadires es col·loquen als laterals amb un passadís central, tot i que els usuaris poden adaptar la disposició del mobiliari a les seves necessitats. En les terrasses o nivells més baixos, que incorporen unes baranes d’agregats de pedra amb orificis que actuen com cortines per permetre el pas de la llum i proporcionar intimitat, les taules i les cadires es distribueixen al llarg de la paret deixant un passadís lateral. La primera cosa que destaca en l’elecció del mobiliari és el tipus de convivència que estableix amb els elements històrics existents al local. Al menjador les cadires són de plàstic vermell i negre sobre potes d’alumini, amb dissenys semblants però no idèntics. Les taules són de diferent disseny, unes amb laterals de fusta, acabades amb melamina a la part superior i potes cilíndriques d’alumini; i altres amb sobres de melamina més prima i potes quadrades d’alumini. La cuina es resol amb taulell i artefactes de tipus industrial, més propis d’un restaurant de batalla que d’un menjador d’aquest tipus, i el bany és un espai neutral en el qual s’utilitzen rajoles i sanitaris de color blanc trencat. La il·luminació s’articula amb aplics modulars de paret que es distribueixen al llarg de tot l’espai.

ÀMPLIA DISTRIBUCIÓ L’espai principal del menjador té accés a la zona de terrasses interiors, els lavabos i la cuina.

— 19 —

— 18 —

FILTRACIÓ NEOCLÀSSICA Les columnes historicistes són un recordatori de l’estil original del Palau Nacional.

I


Museu Nacional d’Art de Catalunya

Este comedor está ubicado en el edificio que alberga el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Palau Nacional construido para la Exposición Internacional de 1929, edificio emblemático, entre otras cosas, por su grandiosidad. El local ocupa una superficie de 200 m2 y está dividido por un pasillo general en dos sublocales, uno de ellos con separadores de vidrio y dos ventanales que permiten el paso de la luz natural hacia el interior del edificio, y otro más pequeño y sin luz natural. El espacio está subordinado al de la Sala Oval. La fachada acristalada que da a esta sala se trata a modo de escalinata, dando continuidad a las gradas exteriores. Se crean así distintos niveles a los que se accede por cortos tramos de escalera y un contorno curvo en la forma periférica. La intencionalidad de este tipo de actuación es camuflar parcialmente el espacio del comedor visto desde la zona de acceso público. En la arquitectura del espacio conviven elementos del pasado historicista y de la reforma del edificio del actual Museo Nacional de Arte de Cataluña, una larga rehabilitación en distintas etapas iniciada en 1985 hasta su completa finalización en 2004. En la solución al programa de interiorismo fueron determinantes las cristaleras que dan a la Sala Oval. Las zonas de vending

y de cocina se ubican en el sublocal sin luz natural y el más grande y abierto se utiliza para el comedor. En la cocina y en la zona de vending –espacios alargados y angostos– el mobiliario y otros artefactos se distribuyen a lo largo de las paredes laterales dejando un pasillo central. En la parte superior del comedor, las mesas y sillas se colocan en los laterales con un pasillo central, aunque los usuarios pueden adaptar la disposición del mobiliario a sus necesidades. En las terrazas o niveles más bajos, que incorporan unas barandillas de agregados de piedra con orificios a modo de visillos para permitir el paso de la luz y proporcionar intimidad, las mesas y sillas se distribuyen en la pared dejando un pasillo lateral. Lo primero que destaca en la elección del mobiliario

es el tipo de convivencia que establece con los elementos históricos existentes en el local. En el comedor las sillas son de plástico rojo y negro sobre patas de aluminio, con diseños semejantes aunque no idénticos. Las mesas son de distinto diseño, unas con laterales de madera, acabadas con melamina en la parte superior y patas cilíndricas de aluminio; y otras con sobres de melamina más delgada y patas cuadradas de aluminio. La cocina se resuelve con encimera y artefactos de tipo industrial, más propios de un restaurante de trote que de un comedor de este tipo, y el baño es un espacio neutral en el que se utilizan baldosas y sanitarios de color blanco roto. La iluminación se articula con apliques modulares de pared que se distribuyen a lo largo de todo el espacio.

La elección del mobiliario destaca por el tipo de convivencia que establece con los elementos históricos existentes

VISILLOS DE INTIMIDAD Las barandillas de cemento con perforaciones aportan intimidad permitiendo el paso de la luz.

— 21 —

— 20 —

Vistas a un pasado historicista


— 23 —

— 22 —

DESDE LA SALA OVAL El comedor queda integrado en la arquitectura historicista mimetizando el techo acristalado con las gradas del espacio.


View on a Historicist Past Museu Nacional d’Art de Catalunya

This dining room is located in the building that hosts the Museu Nacional d’Art de Catalunya, the Palau Nacional built for the 1929 International Exhibition that is an emblematic building for, among other things, its grandeur. The space occupies a surface of 200 m2, and is split into two sub-spaces by its main corridor, one of which has glass dividers and two windows that let sunlight into the interior of the building, while the other space has no natural light. The dining room is subject to that of the Oval Hall. The glass façade

looking onto this hall is used as a staircase, giving continuity to the outside steps. In this way, different levels are created, which can be accessed through short flights of stairs and a curved outline in the peripheral form. The intention of these decisions is to partially camouflage the dining room, which can be seen from the public access area. In the architecture of the space, elements from the historical past and from the refurbishment of the building where the Museu Nacional d’Art de Catalunya is currently located coexist. The renovation was carried out in different stages, starting in 1985, up until its final conclusion in 2004. Upon deciding on the interior design of the dining room, a determining factor were the French windows looking onto the Oval Hall. The vending machine

areas and the kitchen are in the sub-space without natural light, whilst the larger, more spacious space is used as a dining room. The furniture and other artefacts are distributed along the side walls of the kitchen and in the vending machine area, which are in elongated and narrow spaces, thus leaving a corridor in the middle. In the upper part of the dining room, the tables and chairs are placed on the sides with a corridor in the middle, although the users may adapt the layout of the furniture according to their needs. On the terraces, or on the lower levels, there are banisters made of stone aggregates with holes in them, like lace curtains, in order to allow the light to pass through and create a sense of intimacy. The tables and chairs are distributed along the wall, leaving room for a side corridor. The first thing that stands out about the choice of furniture is the relationship they establish with existing historical elements in the space. In the dining room, the chairs are made of red and black plastic on aluminium legs, of a similar, though not identical, design. There are also different table designs, some have wooden sides, with a melamine finish on top and cylindrical aluminium legs; others have thinner layers of melamine and square aluminium legs. The kitchen is built with a counter and industrial-style artefacts that would seem more appropriate in a beat up, everyday restaurant than in a dining room of this kind. The toilet is a neutral space with off white tiles and bathroom fittings. The lighting consists of modular wall fixtures distributed along the entire space.

— 25 —

— 24 —

MIXTURE OF STYLES Historicist elements and functional design coexist in the same room.


h vBenefici

per al cos i l’esperit Maite Inglés y García de la Calera

Menys estesos encara del que més d’un agrairia, pensem que els menjadors de treballadors en les organitzacions presenten més oportunitats que riscs tant per a ells mateixos com per a les entitats. Fixem-nos primer en l’estona de l’esmorzar, que molts convenis estipulen com un dret inclòs dins de la jornada laboral. Si decidim sortir fora de les instal·lacions, quant de temps ens cal?: doncs calculem uns vint minuts, i això pel cap baix i estant, amb un puntet d’estrès, pendents del rellotge. En canvi, el fet de disposar d’un lloc còmode i net anima les persones a desencaparrar-se, a esmorzar en companyia i a comentar les novetats amb aquells

TINGUEU CURA, SI US PLAU, DE NO DEIXAR QUE EL MENJAR ES DESCOMPONGUI A LA NEVERA.

LA NEVERA NO ÉS UN ARMARI, PER TANT, NO S’HI HAN DE DEIXAR ELS ESTRIS DE MENJAR.

COOL OUT, COOL IN.

Cartell al menjador del MNAC.

companys amb qui potser només coincideixen diàriament durant aquesta activitat. Quant de temps dediquen a l’esmorzar en aquesta modalitat?: gestionant els temps amb responsabilitat, menys que al carrer, la qual cosa beneficia la productivitat i, a la llarga i per aquesta circumstància, la conservació del lloc de treball. A més, per a organismes sense establiments de restauració propers, el menjador-cuina esdevé l’única alternativa còmoda que s’adequa a aquestes necessitats. I anem ara a la pausa més llarga de l’hora de dinar. Descomptats els probables avantatges que des del punt de vista nutricional comporta el fet de menjar aliments cuinats a casa, centrem-nos en els avantatges laborals. David McClelland, psicòleg nord-americà, va confeccionar la llista més famosa dels motius bàsics que mouen el comportament de l’ésser humà. Per a ell, són tres: “assoliment” (interès per aconseguir resultats mitjançant la vocació d’excel·lència), “poder” (dominar i controlar el comportament dels altres) i “afiliació” o “pertinença” (interès per establir relacions afectives amb altres persones o institucions). Doncs bé, tot i que sempre hi haurà qui utilitzarà el menjador buscant, conscientment o inconscientment, manejar voluntats (motiu de poder), aquest espai afavoreix primordialment el motiu d’afiliació. Un anhel fonamental de l’individu és sentir-se a gust en les seves comunitats de referència: laboral, familiar, grup d’amics o aficio-

— 27 —

PerfektFit’s fridge and freezer

ATENCIÓ: CADA DIUMENGE S’HAN DE DEIXAR LES NEVERES BUIDES PER PODER-LES NETEJAR.

GRÀCIES.

Cartell al menjador de la Fundació Joan Miró.

nats al mateix equip de futbol, per posar uns exemples. Si aquesta harmonia no s’assoleix, les conseqüències tendiran a produir estrès elevat, minar l’autoestima, fomentar el sentiment d’inadaptació o distanciar la persona de voler vestir “els colors de la samarreta”. Quan pensem en menjadors, el segon benefici que sorgeix té a veure amb la necessitat humana de processar mentalment els esdeveniments que van succeint. El fet de poder verbalitzar el que ens passa davant dels altres ens ajuda, alhora, a construir explicacions amb sentit sobre el que ens ha succeït i a trobar empara, consells i maneres de solucionarho. Com a espais comunitaris, els menjadors representen un entorn ideal per a aquestes funcions de verbalització, reprocessament i cerca de suport social. Tanmateix, convé no deixar-se portar pels comentaris pessimistes o tòxics que poden emetre alguns col·legues, ja que poden exercir l’efecte


Cartell al menjador del CCCB.

contrari, és a dir, desanimarnos o insuflar-nos pensaments negatius, actuacions desadaptatives o fins i tot ressentiment vers l’organització. Passant a un altre ordre de coses, en les organitzacions, i també en altres esferes de la vida, la comunicació flueix al llarg de dos tipus de canals: el formal o de la jerarquia i la tasca, i l’informal o de l’afinitat entre persones. L’antic refrany «més val caure en gràcia que ser graciós» va en aquesta mateixa línia i alimenta la idea que si cada individu procura anar construint “desinteressadament” llaços positius amb persones del seu equip o d’altres departaments, divisions o entitats, o de nivells jeràrquics per sobre o per sota dels seus, molt probablement aquestes relacions resultaran, en algun moment, més beneficioses que les formals, qui sap si fins i tot providencials. A més d’aquest efecte positiu a llarg termini que tenen les relacions informals, es

nera informal alguna novetat d’interès, els posa al corrent d’una història d’èxit conjunta o els felicita per haver-la aconseguit, facilita la consolidació en el personal del sentiment d’identificació positiva amb la institució i promou l’orgull de pertinença. Així mateix, aquest contacte és adob per a la cohesió i afavoreix l’adhesió de tots a la missió, la visió i els valors de l’organització. A part del risc esmentat que un company faci comentaris poc afortunats, se’ns en planteja un altre de no menys important: que el menjador es converteixi en terreny de cultiu per al naixement i la propagació de rumors tòxics. Lamentablement, els rumors generen incertesa i aquesta sol portar aparellada la por. I, amb por, la gent perd concentració i productivitat. I la por es propaga... Per això, és important tenir en compte i prevenir aquest possible risc, no només per a la Direcció, sinó també per als mateixos individus.

Si us plau, deixeu assecar els tupers en aquesta safata. GRÀCIES

Cartell al menjador de CX La Pedrera.

Fotografia: Starp Estudi

— 28 —

ÚS EXCLUSIU DEL PERSONAL DEL CCCB

freqüent que els que tenen una necessitat peremptòria en la seva feina que no aconsegueixen resoldre acabin trobant la solució de la mà d’algun membre de la seva xarxa informal. Raons potents, tant la de llarg termini com la de curt, per freqüentar el menjador com a lloc comú, de comunió, i per estar al corrent dels esdeveniments d’aquells amb qui tenim bona relació. El compromís de les persones es pot veure reflectit també per l’existència dels menjadors. La teoria més avançada de la motivació, provinent de la Psicologia Social, descarrega de les espatlles dels caps la tasca de motivar els seus col·laboradors, ja que s’ha investigat i conclòs que la motivació que realment mou és la “intrínseca”, és a dir, la que té o troba l’individu dins d’ell mateix. Però, compte!, que els caps no se’n rentin les mans, perquè a ells els queda l’àrdua responsabilitat de no desmotivar, de mantenir la il·lusió i les ganes que les persones porten de casa. En aquest sentit, a l’ésser humà, en general, li agraden, perquè li proporcionen comoditat i relaxació, els ambients pulcres, nets i endreçats. Així, la Direcció haurà de procurar que el menjador compleixi aquests requisits per tal que esdevingui el lloc preferit on anar. Com a última reflexió, la presència al menjador, encara que no sigui freqüent, dels membres dels estaments directius pot tenir un efecte gens trivial. El fet que un director comparteixi un cafè o un piscolabis amb els treballadors mentre els transmet de ma-


Un espai tipus loft Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

El local ocupa una superfície d’uns 40 m2, és de planta quadrada, diàfana i de sostres alts, i està banyat per la llum de dues finestres laterals. En aquesta planta es reparteixen totes les necessitats del programa: estar, menjador, zona de vending i cuina. S’ha optat per una distribució d’espai oberta i sense envans. Sota les finestres, un moble barra amb taulell de fusta i part inferior metàl·lica allotja les instal·lacions del local i serveix també per recolzar tota mena d’elements, com els cartells de les exposicions que es fan al

REFLEXOS El terra de gres duplica visualment l’estança i accentua l’alçada del sostre.

centre. La zona del menjador se situa en un espai en forma de L, en el qual els conjunts de taules i cadires es distribueixen de forma aleatòria. La cuina ocupa tot el lateral dret i les zones d’estar i la zona de vending, una de les cantonades del local. El mobiliari utilitzat és bigarrat i es caracteritza per la barreja d’estils. Les taules de menjador són quadrades amb la part superior de fusta acabada en melamina i potes cilíndriques d’acer inoxidable. En la zona d’estar hi ha més diversitat d’estils i tipologies: un tresillo de Polipiel de color negre, una cadira rotatòria d’oficina, un prestatge de melamina blanca, una taula alta d’acer inoxidable de caràcter industrial i un televisor de plasma penjat a la paret. La cuina, situada contra la paret

en un lateral, està composta per un taulell de melamina de faig i portes inferiors de melamina de color blanc trencat. El menjador està ubicat a l’edifici del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, fruit de la reforma que van dur a terme els arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana de l’antiga Casa de la Caritat, projecte que va obtenir el Premi FAD i el Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat d’arquitectura.

— 31 —

— 30 —

S’ha optat per una distribució d’espai oberta i sense envans


Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

El local ocupa una superficie de unos 40 m2, es de planta cuadrada, diáfana y de techos altos, y está bañado por la luz de dos ventanas laterales. En esta planta se reparten todas las necesidades del programa: estar, comedor, zona de vending y cocina. Se ha optado por una distribución de espacio abierta y con ausencia de tabiques. Debajo de las ventanas, un mueble barra con encimera de madera y parte inferior metálica alberga las instalaciones del local y sirve también de apoyo para toda clase

de elementos, como los carteles de las exposiciones realizadas en el centro. La zona del comedor se sitúa en un espacio en forma de L, en el que los conjuntos de mesas y sillas se distribuyen de forma aleatoria. La cocina ocupa todo el lateral derecho y el estar y la zona de vending, una de las esquinas de local. El mobiliario utilizado es variopinto y se caracteriza por la mezcolanza de estilos. Las mesas de comedor son cuadradas con la parte superior de madera acabada en melamina y patas cilíndricas de acero inoxidable. Las acompañan sillas de plástico negro con una estructura de perfiles de tubo de acero inoxidable. En la zona de estar hay mayor diversidad de estilos y tipologías: un tresillo

de Polipiel de color negro, una silla rotatoria de oficina, una estantería de melamina blanca, una mesa alta de acero inoxidable de carácter industrial, y un televisor de plasma colgado en la pared. La cocina, situada contra la pared en un lateral, está compuesta por una encimera de melamina de haya y puertas inferiores de melamina de color blanco roto. El comedor está ubicado en el edificio del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, fruto de la reforma que llevaron a cabo los arquitectos Helio Piñón y Albert Viaplana de la antigua Casa de la Caritat y cuyo proyecto mereció el Premi FAD y el Premi Ciutat de Barcelona en la modalidad de arquitectura.

I

COCINA, COMEDOR Y ESTAR La disposición del mobiliario determina áreas de usos diferenciados sin necesidad de tabiques o biombos.

— 33 —

— 32 —

Un espacio tipo loft


MIDDAY RELAXATION The synthetic leather sofa gives a homey feel to the whole room.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

The space takes up approximately 40 m2; it is an open-plan square shape with high ceilings, bathed in a light that comes in through two lateral windows. This floor covers all the needs of the program: lounge, dining room, vending machines, and kitchen. The space has been designed to have an open space dis-

tribution and a lack of partition walls. Underneath the windows, a cabinet with a wooden counter and a metallic lower part hosts the facilities of the space, and is also used as a stand for all sorts of elements, such as posters of the exhibitions presented at the centre. The dining area is L-shaped, and within it a set of tables are distributed randomly. The kitchen takes up the entire wall on the right, and the lounge and vending machines are placed in one of the corners of the space. The furniture is varied, and characterised by an assortment of styles. The dining room’s tables are square, with tops made out of wood with a melamine finish, and cylindrical legs made of stainless steel. These are accompanied by black plastic chairs

with structures of stainless steel tube profiles. In the lounge area there is a broader variety of styles and forms: a black three seat sofa of synthetic leather, a swivel office chair, a white melamine bookcase, a high stainless steel table of an industrial character, and a flat screen television on the wall. The kitchen, situated against the wall on one side, is made up of a beech melamine counter and off white melamine lower doors. The dining room is located in the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona building since the architects Helio Piñón and Albert Viaplana, whose project received the Premi FAD and the Premi Ciutat de Barcelona in architecture, carried out the renovation of what was formerly the Casa de la Caritat.

— 35 —

— 34 —

The room has an open floor plan and no partition walls

A Loft-Like Space

NATURAL AND ARTIFICIAL The artificial lighting is only a complement to the natural light that enters through the two big windows.


— 37 —

— 36 —

Esperit industrial sobre tessel·les de fusta Fundació Antoni Tàpies

El local està ben condicionat en consonància amb altres espais de l’edifici

REFLEXOS AL VIDRE Els espais reduïts creixen gràcies a la continuitat visual que donen les parets de vidre.

Aquesta cuina-menjador està ubicada a la Fundació Antoni Tàpies, antiga seu de l’editorial Montaner i Simon. L’edifici, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, es va construir entre 1880 i 1881 i va ser un dels primers edificis de l’Eixample a integrar la tipologia i tecnologia industrial. Entre 1986 i 1990 la seu de la Fundació Antoni Tàpies va ser reformada pels arquitectes Lluís Domènech Girbau i Roser Amadó. El local està ben condicionat en consonància amb altres espais de l’edifici. De planta diàfana rectangular té una superfície d’uns 15 m2 i el sostre està travessat parcialment per bigues de ferro pròpies de l’arquitectura industrial. No té contacte directe amb l’exterior, tot i que la llum penetra per un lateral vidrat a través de la zona d’oficines. Un fals sostre de planxes d’alumini cobreix la meitat del local i serveix per incorporar la zona destinada a l’aire condicionat. Destaca el terra, format per tessel·les producte del tall transversal de llistons de fusta i que s’estén gairebé per tot l’edifici, fruit de la darrera reforma, realitzada per l’estudi Ábalos+Sentkiewicz arquitectos, que va obtenir el Premi FAD 2011 en la categoria d’interiorisme.

BLANC NUCLEAR El color de les parets i el mobiliari és el més adequat a les dimensions de l’espai.

La cuina, vista des de l’entrada del local, està situada al fons i ocupa tot un lateral. El menjador està ubicat a l’espai central deixant un passadís al seu voltant pel qual es pot circular. La cuina està formada per un moble baix de set portes i una part superior de melamina blanca sobre tauler negre amb cantells vistos i portes col·locades sobre

un fons de melamina grisa que al seu torn fa de sòcol. El mobiliari del menjador està format per una taula rectangular blanca d’alumini i sis cadires de plàstic blanques sobre potes d’acer inoxidable. Per a la il·luminació de l’espai s’utilitzen fluorescents amagats al fals sostre d’alumini, la qual cosa proporciona una càlida i agradable llum indirecta a l’espai.


Fundació Antoni Tàpies

Esta cocina-comedor está ubicada en la Fundació Antoni Tàpies, antigua sede de la editorial Montaner i Simon. El edificio, obra del arquitecto modernista Lluís Domènech i Montaner, se construyó entre 1880 y 1881 y fue uno de los primeros edificios del Eixample en integrar la tipología y tecnología industrial. Entre 1986 y 1990 la sede de la Fundació Antoni Tàpies fue reformada por los arquitectos Lluís Domènech Girbau y Roser Amadó. El local está bien acondicionado acorde otros espacios del edificio. De planta diáfana rectangular tiene una superficie de unos 15 m2 y su techo está atravesado parcialmente por vigas de hierro propias de la arquitectura industrial. No tiene contacto directo con el exterior aunque la luz penetra por un lateral acristalado a través de la zona de oficinas. Un falso techo de lamas de aluminio cubre la mitad del local y sirve para incorporar la zona destinada al aire acondicionado. Destaca el suelo formado por teselas producto del corte transversal de listones de madera y que se extiende por la práctica totalidad del edificio, fruto de la última reforma, realizada por el estudio Ábalos+Sentkiewicz arquitectos y que obtuvo el Premi FAD 2011 en la categoría de interiorismo.

La cocina, vista desde la entrada del local, está situada al fondo y ocupa todo un lateral. El comedor está ubicado en el espacio central dejando un pasillo a su alrededor por el que poder circular. La cocina está formada por un mueble bajo de siete puertas y una encimera de melamina blanca sobre tablero negro con cantos vistos, y puertas colocadas sobre un fondo de melamina gris que a su vez hace de zócalo. El mobiliario del comedor está formado por una mesa rectangular blanca de aluminio y seis sillas de plástico blancas sobre patas de acero inoxidable. Para la iluminación

del espacio se utilizan fluorescentes escondidos en el falso techo de aluminio lo que proporciona una cálida y agradable luz indirecta al espacio.

TRES ESPACIOS A LA VISTA El vidrio permite que la luz y la visión atraviese hasta tres espacios.

— 39 —

— 38 —

Espíritu industrial sobre teselas de madera

El local está bien acondicionado acorde a otros espacios del edificio

I

SILLAS PLUMA Las sillas, funcionales pero de diseño ligero, combinan a la perfección con el resto del mobiliario.


Fundació Antoni Tàpies

The space is well-equipped, as are the other spaces within the building

BEAMS AND TILES The most distinguishing elements of the room.

This kitchen-dining room is located in the Fundació Antoni Tàpies, former headquarters of the publishing company Montaner i Simon. The building, designed by the modernist architect Lluís Domènech i Montaner, was built between 1880 and 1881, and was one of the first buildings of the Eixample district to integrate industrial technologies and forms. Between 1986 and 1990, the architects Lluis Domènech Girau and Roser Amadó renovated the venue for the Fundació Antoni Tàpies. The space is well-equipped, as are the other spaces within the building. The open floor plan is rectangular in shape, with a surface of around 15 m2 and a ceiling that is partially traversed by iron beams typical of industrial architecture. It doesn’t come into direct contact with the exterior, although light penetrates through a lateral glass wall in the office area. A fake ceiling made of aluminium strips covers half of the space and includes the area designed for air conditioning. The floor made up of tiles of crosssections of wood strips, and which basically extends over the entire building, is the result of the last renovation, made by the Ábalos+Sentkiewicz arquitectos studio, which obtained the Premi FAD 2011 in interior design.

The kitchen, as seen from the entrance to the space, is located at the back and takes up an entire side. The dining room is in the middle, leaving a corridor around it through which it is possible to circulate. The kitchen is made out of a low piece of furniture with seven doors and a white melamine counter over a black top with

bare edges, and doors placed over a background of grey melamine, which in turn act as a skirting board. The dining room furniture consists of a white rectangular aluminium table and six white plastic chairs on stainless steel legs. Strip lights hidden in the fake aluminium ceiling light up the space, giving it a pleasant, indirect light.

— 41 —

— 40 —

Industrial Spirit on Wooden Tiles


para cuerpo y espíritu

Av. Meridiana 302-304, entlo. 2 - I53 08027 Barcelona TEL +34 93 534 66 67

Venta y alquiler de diseño para el siglo xxi.

Maite Inglés y García de la Calera

Menos extendidos aún de lo que más de uno agradecería, nos da por pensar que los comedores de trabajadores en las organizaciones presentan más oportunidades que riesgos tanto para ellos mismos como para las entidades. Fijémonos primero en el rato del desayuno, que muchos convenios contemplan como un derecho incluido dentro de la jornada laboral. De decidir salir fuera de las instalaciones, ¿cuánto tiempo se nos va?: pues calculemos veinte minutos, y eso tirando por lo bajo y estando, con su puntito de estrés, pendientes del reloj. En cambio, el disponer de un lugar cómodo y limpio anima a las personas a despejar la mente allí, a desayunar en compañía y a comentar

TENED CUIDADO, POR FAVOR, DE NO DEJAR QUE LA COMIDA SE DESCOMPONGA EN LA NEVERA.

LA NEVERA NO ES UN ARMARIO, POR TANTO, NO SE PUEDEN DEJAR LOS UTENSILIOS DE COMER.

Cartel en el comedor del MNAC.

las novedades con aquellos compañeros con quienes quizás sólo coinciden diariamente durante esa actividad. ¿Cuánto tiempo dedican al desayuno en esa modalidad?: gestionando los tiempos con responsabilidad, menos que en la calle, lo que beneficia la productividad y, a la larga y por esa circunstancia, la propia conservación del puesto de trabajo. Además, para organismos sin establecimientos de restauración cercanos, el comedor-cocina deviene la única alternativa cómoda que se adecua a estas necesidades. Y vámonos a la pausa más larga de la comida. Descontadas las probables ventajas que desde el punto de vista nutricional tiene el comer alimentos cocinados en casa, centrémonos en las ventajas laborales. David McClelland, psicólogo norteamericano, desarrolló la lista más famosa de los motivos básicos que mueven el comportamiento del ser humano. Para él, son tres: “logro” (interés por conseguir resultados mediante la vocación de excelencia), “poder” (dominar y controlar el comportamiento de otros), y “afiliación” o “pertenencia” (interés por establecer relaciones afectivas con otras personas o instituciones). Pues bien, aunque siempre habrá quien utilice el comedor buscando, consciente o inconscientemente, manejar voluntades (motivo de poder), este espacio favorece primordialmente el motivo de afiliación. Un anhelo fundamental del individuo es el de sentirse a gusto en sus comunidades de referencia: laboral, familiar, grupo de amigos o aficionados al mismo equipo de fútbol, por poner unos

— 43 —

alsie

h vBeneficio

ATENCIÓN: CADA DOMINGO SE HAN DE DEJAR LAS NEVERAS VACÍAS PARA PODERLAS LIMPIAR.

GRACIAS.

Cartel en el comedor de la Fundació Joan Miró.

ejemplos. Si esa armonía no se alcanza, las consecuencias irán del lado de producir alto estrés, minar la autoestima, fomentar el sentimiento de inadaptación, o distanciar a la persona de querer vestir “los colores de la camiseta”. Al pensar en comedores, el segundo beneficio que nos surge tiene que ver con la necesidad humana de procesar mentalmente los acontecimientos que van ocurriendo. El poder verbalizar ante otros lo que nos pasa nos ayuda, simultáneamente, a construir explicaciones con sentido sobre lo sucedido, y a hallar amparo, consejos y maneras de solucionarlo. Como espacios comunitarios, los comedores representan un entorno ideal para esas funciones de verbalización, reproceso y búsqueda de apoyo social. Sin embargo, conviene no dejarse llevar por los comentarios pesimistas o tóxicos que emitan algunos colegas, pues pueden ejercer el efecto contrario, esto es, el de desanimarnos o soflamar en no-


— 44 —

USO EXCLUSIVO DEL PERSONAL DEL CCCB

Cartel en el comedor del CCCB.

sotros pensamientos negativos, actuaciones desadaptativas o incluso resentimiento hacia la organización. Pasando a otro orden de cosas, en las organizaciones, y también en otras esferas de la vida, la comunicación fluye a lo largo de dos tipos de canales: el formal o de la jerarquía y la tarea, y el informal o de la afinidad entre personas. El refrán antiguo «más vale caer en gracia que ser gracioso» va en esta línea y alimenta la idea de que, si cada individuo se cuida de ir construyendo “desinteresadamente” lazos positivos con personas de su equipo, o de otros departamentos, divisiones o entidades, o de niveles jerárquicos por encima o por debajo de los suyos, muy probablemente esas relaciones resultarán, en algún momento, más beneficiosas que las formales, quién sabe si hasta providenciales. Además de este efecto positivo a largo plazo que tienen las relaciones informales, es frecuente que quienes tengan

una necesidad perentoria en su trabajo que no logran resolver, acaben encontrando la solución de la mano de algún miembro de su red informal. Razones potentes, tanto la de largo plazo como la de corto, para frecuentar el comedor como lugar común, de comunión, y para estar al tanto de los devenires de aquellos con quienes nos llevamos bien. El compromiso de las personas puede verse beneficiado también por la existencia de los comedores. La teoría más avanzada de motivación, proveniente de la Psicología Social, descarga de los hombros de los jefes la tarea de motivar a sus colaboradores, pues se ha investigado y concluido que la motivación que realmente mueve es la “intrínseca”, esto es, la que tiene o encuentra la persona dentro de sí misma. Pero, ojo, que no se laven las manos los jefes, porque a ellos les queda la ardua responsabilidad de no desmotivar, de mantener la ilusión y las ganas que traen las personas de casa. En este sentido, al ser humano, en general, le gustan, por cuanto le proporcionan comodidad y relajación, los ambientes pulcros, aseados y ordenados. Así, la Dirección deberá cuidar que el comedor cumpla estos requisitos para que sea el lugar preferido donde acudir. Como última reflexión, la presencia en el comedor, aunque no sea frecuente, de los miembros de los estamentos directivos, puede tener un efecto nada trivial. El que un director comparta un café o un tentempié con el personal mientras les transmite de modo informal alguna novedad de interés, les

pone al tanto de una historia de éxito conjunto o les felicita por ella, facilita el afianzamiento en los trabajadores del sentimiento de identificación positiva con la institución, y promueve el orgullo de pertenencia. Asimismo, este contacto es abono para la cohesión y favorece la adhesión de todos a la misión, la visión y los valores de la organización. Aparte del riesgo que vimos más arriba de comentarios poco afortunados por parte de algún compañero, se nos plantea otro no menos importante: el de que el comedor se convierta en terreno de cultivo para el nacimiento y propagación de rumores tóxicos. Desafortunadamente, los rumores generan incertidumbre, y ella suele traer aparejado el miedo. Y, con miedo, la gente pierde concentración y productividad. Y el miedo se propaga… Por ello, el tener en cuenta y prevenir este posible riesgo es importante, no sólo para la Dirección, sino también para los propios individuos.

Por favor, dejen secar los tupers en esta bandeja. GRACIAS

Cartel en el comedor de CX La Pedrera.


Envolupant de terracota CX La Pedrera

El menjador està situat a La Pedrera, també coneguda com a Casa Milà, obra de l’arquitecte modernista per excel·lència, Antoni Gaudí, i construïda entre 1906 i 1912. Les seves formes orgàniques són trets característics de l’estil modernista. Construït com a edifici d’habitatges per encàrrec del matrimoni Milà, avui és el centre cultural i la seu de l’Obra Social CatalunyaCaixa. A les plantes de l’edifici, la distribució dels espais s’organitza des de dos passadissos generals que envolten els patis interiors de forma ovalada que travessen l’edifici en tota la seva verticalitat. S’accedeix al local del menjador per un passadís que dóna a un d’aquests passadissos generals. Té una superfície d’uns 15 m2 i disposa d’un gran finestral interior que permet el pas de la llum des del passadís de distribució. En la seva arquitectura, conservada pel seu valor històric i artístic, destaquen els elements que evoquen la naturalesa, com ara motllures a les portes i finestres, el fris superior que recorda muntanyes o onades i els punts de contacte entre envans que fugen dels angles desdibuixant els límits de l’espai. A l’edifici hi ha diversos espais dedicats a cuina-menjador per als treballadors. En els seus usos anteriors eren banys, cuines o espais dels antics habitatges que disposaven d’instal·lacions d’aigua, la qual cosa es va tenir en compte per fer la nova distribució interior.

Segons aquestes obligacions de partida, la cuina es va situar al lateral dret del local, mentre que el menjador es va ubicar a la part central. En l’elecció del mobiliari cal destacar el caràcter convencional i pràctic dels mobles de cuina i del menjador en un edifici de gran valor històric i artístic. La cuina és un moble baix amb portes i calaixos de tauler aglomerat, lacat de color

blanc i acabat amb un taulell de fusta de faig. El mobiliari del menjador està format per una taula rodona de peu central, pota central de ferro pintada de negre i sobre de fusta, i un conjunt de cadires també de fusta sobre potes d’acer inoxidable. La il·luminació és zenital i s’executa amb una lluminària d’estructura d’alumini i fluorescents compactes que travessa tot el local.

— 47 —

— 46 —

CALIDESA A LES PARETS El color terracota que rodeja tot l’espai accentua la imatge orgànica de l’estança.


— 49 —

— 48 —

Les seves formes orgàniques són trets característics de l’estil modernista

APROFITAMENT DE L’ESPAI La porta corredissa facilita el trànsit a la sala sense ocupar espai.


COMER EN COMPAÑÍA La mesa redonda convierte una comida de varios en una comida en compañía.

CX La Pedrera

El comedor está situado en La Pedrera, también conocida como Casa Milà, obra del arquitecto modernista por excelencia, Antoni Gaudí, y construida entre 1906 y 1912. Sus formas orgánicas son rasgos característicos del estilo modernista. Construido como edificio de viviendas por encargo del matrimonio Milà, es hoy el centro cultural y la sede de la Obra Social CatalunyaCaixa. En las plantas del edificio, la distribución de espacios se organiza desde dos pasillos generales que bordean los patios interiores de forma ovalada que atraviesan el edificio en toda su verticalidad. Se accede al local del comedor por un pasillo que da a uno de estos pasillos generales. Su superficie es de unos 15 m2 y posee un gran ventanal interior que permite el paso de luz desde el pasillo de distribución. En su arquitectura, conservada por su valor histórico y artístico, son destacables los elementos que evocan la naturaleza, como las molduras en puertas y ventanas, el friso superior que recuerda a montañas o a olas de mar y los encuentros entre tabiques que huyen de los ángulos desdibujando los limites del espacio. En el edificio hay distintos espacios dedicados a cocinacomedor para los trabajadores. En sus anteriores usos eran baños, cocinas o espacios de las antiguas viviendas que disponían de instalaciones de agua, lo que se tuvo en cuenta para realizar la nueva distribución interior. Según estas

obligaciones de partida, la cocina se situó en el lateral derecho del local, mientras que el comedor se ubicó en la parte central. En la elección del mobiliario cabe destacar la convencionalidad y la practicidad de los muebles de la cocina y del comedor en un edificio de gran valor histórico y artístico. La cocina es un mueble bajo con puertas y cajones de tablero aglomerado, lacado de color blanco

y rematado con una encimera de madera de haya. El mobiliario del comedor está formado por una mesa redonda de pie central, pata central de hierro pintada de negro y sobre de madera, y un conjunto de sillas también de madera sobre patas de acero inoxidable. La iluminación es cenital y se ejecuta con una luminaria de estructura de aluminio y fluorescentes compactos que atraviesa todo el local.

— 51 —

— 50 —

Sus formas orgánicas son rasgos característicos del estilo modernista

Envolvente terracota


LIVING TOGETHER Signs and notes are critical for achieving harmony in an overcrowded space.

I

CX La Pedrera

The dining room is located inside La Pedrera – also known as Casa Milà –, designed by the modernist architect par excellence Antoni Gaudí and built between 1906 and 1912. Its organic shapes are characteristic of the modernist style. Commissioned by Mr and Mrs Milà to be built as an apartment building, it is now the cultural centre and headquarters of Obra Social CatalunyaCaixa. The spatial distribution on each floor of the building is organised through two main corridors that skirt around the oval-shaped inner courtyards, which run through the building from top to bottom. The dining room is accessed through a corridor that connects with one of the main corridors. Its surface is of approximately 15 m2, with a very large interior window that lets the light from the corridor in. Certain features that stand out by evoking natural elements are preserved due to their historical and artistic value. Examples of these are the moldings on the doors and windows or the upper frieze, reminiscent of mountains or ocean waves, and the joints between partition walls, which avoid sharp angles, thus blurring the limits of the space. Several different rooms in the building are used as kitchens or dining rooms for the workers. They were formerly used as bathrooms, kitchens, or spaces belonging to the apartments, which had water facilities, a factor that

Its organic shapes are characteristic of the modernist style

was taken into account when redistributing the interior space. Following this basic condition, the kitchen was placed on the right side of the space, whilst the dining room was positioned in the middle. It is worth noting the conventionality and functionality of the kitchen and dining room furniture in a building of such great historical and artistic value. The kitchen is a

low piece of furniture with mdf doors and drawers, lacquered in white and crowned with a beech wood counter. The dining room furniture is made up of a round table with a central base made of iron painted in black and a wood top, and a set of chairs also in wood on stainless steel legs. The lighting is made up of down lights, with an aluminium structure and compact strip lights covering the whole space.

— 53 —

— 52 —

Enveloping Terracotta


Lluminós i essencial

— 54 —

Museu Picasso

Només entrar crida l’atenció la generositat de l’espai

El local del menjador és ampli, lluminós i té contacte directe amb l’exterior; només entrar crida l’atenció la generositat de l’espai. Té forma rectangular, una superfície d’uns 35 m2, sostres alts, parets blanques i terra de plaques de marbre blanc. Un gran finestral en un dels laterals amb porta d’accés a la galeria exterior i dues finestres en diferents laterals permeten la il·luminació i la ventilació del local. L’accés es realitza a través de les oficines per una porta de fusta lacada blanca amb marc del mateix color. Els usuaris disposen d’una terrassa que ocupa part de la coberta de l’edifici i a la qual s’accedeix a través d’una galeria exterior. La cuina-menjador està ubicada al Museu Picasso de Barcelona, que ocupa cinc palaus històrics que daten entre els segles xiii i xiv i un edifici de nova creació. Les diferents ampliacions i reformes finançades per l’Ajuntament s’han portat a terme, des de 1978, segons el pla arquitectònic global de l’arquitecte Jordi Garcés. Situat a la tercera planta d’un dels edificis històrics, el menjador que ens ocupa està destinat als empleats d’oficines. Un altre menjador, en el nou edifici, és utilitzat pel personal d’atenció al visitant, neteja i seguretat, i cobreix també les necessitats de taquilles i vestidors. El gran finestral que dóna a la terrassa és l’element que determina l’organització de

l’espai interior, ja que allibera la zona d’accés a la terrassa i treu el màxim profit de la llum natural. La cuina se situa en un dels laterals i en el lateral oposat es troba la zona de vending. A l’espai central s’ubica l’àrea de menjador, subdividida en dues zones de taules situades en paral·lel, que deixen lliure l’accés des de la porta de la cuina. La cuina està formada per un moble baix/taulell on hi ha la cafetera i l’aigüera, com també un altre moble amb un armari i espai per a la nevera i el microones. Els mobles són de tauler rexapat amb làmina color caoba i cantells vistos. El taulell i l’aigüera són de Silestone de color blanc trencat, la qual cosa dóna una sensació de continuïtat en tota la superfície. El mobiliari del menjador està format per dos conjunts de taules de 70 x 70 cm amb peu central i cadires de plàstic amb potes d’alumini. Un dels conjunts té el sobre acabat de fusta i l’altre d’alumini adomassat, la qual cosa denota que no hi

va haver estudi previ en la seva elecció; les cadires, d’acabats i dissenys diferents, són de plàstic blanc o plàstic negre, totes sobre potes d’alumini. Cal esmentar que els usuaris poden modificar la disposició dels conjunts del menjador per adaptarlos a les seves necessitats. Per les males condicions acústiques existents en l’espai es van introduir sis panells laterals recoberts de tela, cosa que va millorar considerablement la comunicació entre els usuaris. Per a la il·luminació de l’espai s’han utilitzat downlights encastats al fals sostre.

— 55 —

LLUM Les finestres en tres dels quatre laterals asseguren la màxima entrada de llum natural.


Museu Picasso

El local del comedor es amplio, luminoso y tiene contacto directo con el exterior; nada más entrar llama la atención la generosidad del espacio. Tiene forma rectangular, una superficie de unos 35 m2, techos altos, paredes blancas y suelo de placas de mármol blanco. Un gran ventanal en uno de los laterales con puerta de acceso a la galería exterior y otras dos ventanas en distintos laterales permiten la iluminación y ventilación del local. El acceso se realiza a través de las oficinas por una puerta de madera lacada blanca con marco del mismo color. Los usuarios disponen de una terraza que ocupa parte de la cubierta del edificio y a la que se accede a través de una galería exterior. La cocina-comedor está ubicada en el Museu Picasso de Barcelona, que ocupa cinco palacios históricos que datan entre los siglos xiii y xiv y un edificio de nueva creación. Las distintas ampliaciones y reformas financiadas por el Ayuntamiento se han llevado a cabo, desde 1978, según el plan arquitectónico global del arquitecto Jordi Garcés. Situado en la tercera planta de uno de los edificios históricos, el comedor que nos ocupa está destinado a los empleados de oficinas. Otro comedor, en el nuevo edificio, es utilizado por el personal de atención al visitante, limpieza y seguridad, y cubre asimismo las necesidades de taquillas y vestuarios. El gran ventanal que da a la terraza es el elemento que determina la organización del espacio

interior, ya que libera la zona de acceso a la terraza y saca el máximo provecho de la luz natural. La cocina se sitúa en uno de los laterales y en el lateral opuesto se encuentra la zona de vending. En el espacio central se ubica el área de comedor, subdividida en dos zonas de mesas situadas en paralelo, que dejan libre el acceso desde la puerta a la cocina. La cocina está formada por un mueble bajo/encimera donde se encuentran la cafetera y el fregadero, así como otro mueble

MADERA Y TELA Los paneles acústicos y los armarios son los dos ejes de color que rompen horizontalmente el blanco.

con un armario y espacio para la nevera y el microondas. Los muebles son de tablero rechapado con lámina color caoba y cantos vistos. La encimera y el fregadero son de Silestone de color blanco roto, lo que da una sensación de continuidad a toda la superficie. El mobiliario del comedor está formado por dos conjuntos de mesas de 70 x 70 cm con pie central y sillas de plástico con patas de aluminio. Uno de los conjuntos tiene el sobre acabado en madera y el otro en aluminio adamascado, lo que denota que no hubo estudio previo en su elección; las sillas, de acabados y diseños diferentes, son de plástico blanco o plástico negro, todas sobre patas de aluminio. Cabe mencionar que los usuarios pueden modificar la disposición de los conjuntos del comedor para adaptarlos a sus necesidades. Por las malas condiciones acústicas en el espacio se introdujeron seis paneles laterales recubiertos de tela, lo que mejoró considerablemente la comunicación entre los usuarios. Para la iluminación del espacio se utilizaron downlights empotrados en el falso techo.

— 57 —

— 56 —

Luminoso y esencial

Nada más entrar llama la atención la generosidad del espacio

MÁRMOL BLANCO El suelo de mármol blanco multiplica la luminosidad y disimula las manchas.


— 59 —

— 58 —

I

TERRAZA PARTICULAR La joya de la corona es, indudablemente, la posibilidad de acceso a la terraza.


Upon entering, one is struck by the generosity of the space

Museu Picasso

FLEXIBILITY The users may modify the layout of the tables to suit their needs.

The dining room is spacious, bright, and in direct contact with the exterior; upon entering, one is struck by the generosity of the space. It is rectangular in shape, with a surface of 35 m2, high ceilings, white walls, and a white marble floor. The lighting and ventilation of the space is provided by a large window on one of the sides – with a door leading to the exterior gallery –, and two other windows on different sides. The space is accessed through the offices via a white, lacquered, wooden door, with a doorframe of the same colour. The users have a terrace at their disposal, which takes up part of the roof of the building, and which is accessed through a covered balcony. The kitchen-dining room is in Barcelona’s Museu Picasso, which takes up five historical palaces from the 13th and 14th centuries, and one new building. The different extensions and renovations financed by the town hall have been carried out, since 1978, according to a global architectural plan by the architect Jordi Garcés. The dining room in question is located on the third floor of one of the historical buildings, and is for the office workers to use. Another dining room, in the new building, is used by the reception, cleaning, and security staff, and also includes lockers and changing rooms. The large window that looks onto the terrace determi-

— 61 —

— 60 —

Bright and Essential

nes the layout of the interior space, as it frees the access area to the terraces, and makes the most of the natural light. The kitchen is on one side, with the vending machines on the opposite side. The middle space is used as a dining area, and is split into two areas of tables placed in parallel, leaving free access between the door and the kitchen. The kitchen is made up of a low counter where the coffeemaker and the sink are, as well as of another piece of furniture that includes a cupboard, and space for the fridge and the mi-

crowave. The furniture is made out of boards with a mahogany coloured veneer and bare edges. The counter and the sink are made of Silestone in off white, giving a feeling of continuity to the whole surface. The dining room furniture is made up of two sets of 70 x 70 cm tables with a central base and plastic chairs with aluminium legs. One of the sets has tops with a wood finish, while the other has damask aluminium ones, which denotes that no previous studies were carried out before their selection; the chairs, of different finish and design, are made of white or black plastic, all on aluminium legs. It is worth mentioning that the users may modify the layout of the sets to suit their needs. Due to the bad acoustic conditions existing in the space, six side panels covered in fabric were brought in, considerably improving communication amongst the users. The space was lit using downlights, which were embedded into the fake ceiling.


the Body and the Spirit Maite Inglés y García de la Calera

ecokarin

® We happen to think that, even if the presence of workers’ canteens at organisations is less widespread than what many would like, they offer more opportunities than risks, both for the workers themselves and for the companies. Let’s focus on the midmorning break first, which many covenants consider to be a right to be included in the workday. If the workers were to leave the premises, how much time would it take? Let’s calculate twenty minutes, being optimistic, and let’s add a touch of stress to that, as a result of constantly checking the time. In the meantime, the availability of a comfortable and clean space encourages people to clear their minds, to

把你自己的筷子博物館和喜歡在家吃飯

一年365天開放 從12.00到16.00 從19.00到23.00 星期五及星期六 開放至下午12時

Obert 365 dies l’any de 12.00 a 16.00 h i de 19.00 a 23.00 h Divendres i dissabtes, obert fins a les 00.00 h

BE CAREFUL NOT TO LET THE FOOD GO BAD IN THE FRIDGE.

THE FRIDGE IS NOT A CLOSET, THEREFORE DO NOT KEEP EATING UTENSILS IN IT. 巴塞羅那 Carrer de la Forja 23 08034 Barcelona +34 93 205 15 10

馬德里 Meléndez Valdés 54 28015 Madrid +34 91 543 03 32

韓國 25-9 Chungmuro (il)-ga Jung-gu, Seoul +82 02-779-4800

巴黎 17 Rue Louis Bonnet 75011 Paris +33 (0)1 43 53 42 81

Sign in MNAC’s dining room.

have breakfast in good company, and to talk about recent events with other colleagues who they probably only see during this daily activity. How much time is taken up by breakfast in this way? If time is managed responsibly, less than in the street, which is beneficial to productivity and, in the long run, as a result of these circumstances, beneficial to job retention. Furthermore, for organisations that don’t have any restaurants or cafés nearby, the canteen-kitchen becomes the only comfortable alternative that fulfils these needs. Let’s move on to the longer break taken for lunch. Apart from the probable nutritional advantages provided by home-cooked food, let’s focus on the work advantages. The American psychologist David McClelland developed the most well known list of basic motivations driving human behaviour. According to him, there are three of these: ‘achievement’ (an interest in obtaining results by striving for excellence), ‘power’ (to dominate and control others’ behaviour), and ‘affiliation’ or ‘belonging’ (an interest in establishing affective relationships with other people or institutions). Well, although there will always be people who use the canteen to – consciously or unconsciously – manage people’s wills (power motivation), this space primarily favours the need for affiliation. A fundamental desire of individuals is to feel comfortable within their communities of reference: work, family, a group of friends, or a football team fan club, just

— 63 —

h vGood for

ATTENTION: EVERY SUNDAY THE FRIDGES SHOULD BE LEFT EMPTY SO THEY CAN BE CLEANED.

THANK YOU.

Sign in Fundació Joan Miró’s dining room.

to bring up some examples. If this harmony is not obtained, the resulting consequences will be the generation of stress, the damaging of self-esteem, an increase in feelings of maladjustment, or a distancing for those who wish to become part of the team. The second advantage that emerges when thinking about the canteens has something to do with the human need to mentally process events as they take place. The capacity to verbalise what happens to us helps us to simultaneously build meaningful explanations for experiences, and to find shelter, advice, and solutions for them. As a communal space, canteens represent an ideal environment for verbalising, reprocessing, and looking for social support. Nevertheless, it is not convenient to get carried away by pessimistic or toxic comments emitted by other colleagues, as they may have the opposite effect, that is, to discourage us,


FOR THE USE OF THE CCCB STAFF

Sign in CCCB’s dining room.

or to kindle negative thoughts and antisocial behaviour within us, or even resentment towards the organisation. On a different note, communication within organisations, and in other spheres of life, flows through two types of channels: a formal one, that is, one of hierarchies and duties, and an informal one, of sympathy with other people. An old saying stating that “it is better to please than to be funny” lies along these lines, supporting the idea that if every individual takes care of ‘selflessly’ building positive links with people in their team, or from other departments, divisions, entities, or of higher or lower hierarchical levels, these relationships will at some point probably become more beneficial – who knows, providential even – than the formal ones. Apart from the long-term positive effect of informal relations, it is also common for those with an urgent, un-

of a collective success story, or congratulating them for it, facilitates the consolidation of a feeling of positive identification with the institution, and promotes pride in belonging to it. Similarly, this contact stimulates cohesion and favours the adhesion of everyone to the mission, vision, and values of the organisation. Apart from the risk of unfortunate comments made by colleagues that was mentioned above, there is another, no less important one: that the canteen should become a breeding ground for the birth and propagation of toxic rumours. Unfortunately, rumours generate uncertainty, and this usually comes coupled with fear. And fear makes people lose their concentration and productivity. And fear spreads... Because of this, it is important to take this risk into account and prevent it, not just for the management’s sake, but also for the individuals themselves.

«Jo feia els mobles igual que el nen que veia un avió en un aparador d’una botiga i no se’l podia comprar, se n’anava a casa seva i amb quatre fustes se’n feia un de semblant. És això, ni més ni menys. » — Joaquim Anson

Please let the Tupperware dry in this tray. THANK YOU

Sign in CX La Pedrera’s dining room.

LEG CATÀ LET P COM NE I ON-L

— www.joaquimandson.com —

*Imatge: Butaca Brullet (1969) de Joaquim Anson i Pere Roig.

— 64 —

EXCLUSIVELY

resolved issue at work to find the solution to their problem through another member of their informal network. These are powerful reasons, both in the long and short term, to use the canteen as a communal space, one of community, where the workers may catch up on the comings and goings of those with whom they get on well. People’s commitment may also benefit from the existence of the canteens. The most advanced theory on motivation comes from social psychology, and lifts the burden of having to motivate collaborators off the shoulders of bosses. Since an investigation on this issue concluded that the motivation that really drives people is ‘intrinsic’ to them, that is, that the person finds it within him/ herself, motivation is no longer the bosses’ duty. But careful, the bosses shouldn’t wash their hands of it, because theirs is the responsibility of not discouraging, of keeping up the optimism and the enthusiasm of their workers. In this sense, human beings generally like clean and neat environments because they provide comfort and relaxation. It is therefore up to the management to ensure that the canteen fulfils these conditions in order for it to be the place of preference for the workers. As a last thought, the presence of members of the management in the canteen, even if infrequent, may have far from trivial effects. For a director to share a coffee or a snack with his staff whilst informally transmitting news of interest, informing them


Blanc sobre negre

I

DISSENY PREMEDITAT Tant el mobiliari com la distribució es troben en sintonia amb l’arquitectura.

El menjador es troba a l’edifici del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, projectat per l’arquitecte Richard Meier, l’obra del qual és hereva del corrent racionalista liderat per Le Corbusier el segle passat. L’edifici es caracteritza per les seves línies clares, la presència de llum i l’organització dels espais expositius al voltant d’un espai central. El local on es troba el menjador està molt ben condicionat. Tot i així, la manca de llum natural fa que l’estança sigui menys agradable en comparació amb altres espais de l’edifici. Anteriorment, el menjador es trobava a les plantes superiors però va ser reubicat al seu emplaçament actual, al soterrani, per la necessitat de disposar d’espai d’oficines. Destaca el predomini del blanc, amb pintura i mobiliari d’aquest color; només els terres són de plaqueta gris. Al local interior, els espais destinats a cuina, preparació d’aliments i vending se situen en dues parets laterals oposades, mentre que l’espai central s’utilitza per ubicar la zona del menjador. Una d’aquestes parets està ocupada per una taula/barra amb fornícules superiors i un armari lateral del terra al sostre. En l’altra, la zona de cuina i l’espai de vending estan separats per la porta d’entrada. El mobiliari del menjador el constitueixen dos conjunts modulars amb taulells de melamina sobre potes quadrades d’alumini gris i cadires negres.

— 67 —

— 66 —

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

TAQUES DE NEGRE Les cadires negres trenquen visualment el blanc de les parets i el mobiliari.

La il·luminació general s’articula mitjançant dos carrils de focus situats al sostre i distribuïts en la part central, amb

el suport de zones d’il·luminació indirecta des dels laterals la fluorescència de les quals s’amaga darrere les fornícules i la cuina.


LLUMINOSITAT ARTIFICIAL La il·luminació i l’amplitud de l’espai suavitzen la manca d’obertures a l’exterior.

— 69 —

— 68 —

El blanc destaca com el color principal de l’espai, en parets i mobiliari


Museu d’Art Contemporani de Barcelona

El comedor se encuentra en el edificio del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, proyectado por el arquitecto Richard Meier, cuya obra es heredera de la corriente racionalista liderada por Le Corbusier en el siglo pasado. El edificio se caracteriza por sus líneas claras, la presencia de luz y la organización de los espacios expositivos entorno a un espacio central. El local donde se encuentra el comedor está muy bien acondicionado. A pesar de ello, la ausencia de luz natural hace que la estancia sea menos agradable en comparación con otros espacios del edificio. Anteriormente el comedor se encontraba en las plantas superiores, pero fue reubicado a su emplazamiento actual, en el sótano, por la necesidad de disponer de espacio de oficinas.

Destaca el predominio del blanco, con pintura y mobiliario de este color; solo los suelos son de plaqueta gris. En el local interior se sitúan los espacios destinados a cocina, preparación de alimentos y vending en dos paredes laterales opuestas, mientras que el espacio central se utiliza para ubicar la zona del comedor. Una de ellas está ocupada por una mesa/barra con hornacinas superiores y un armario lateral de suelo a techo. En la otra, la zona de cocina y el espacio de vending 100% RECICLAJE El compromiso con el medio ambiente es posible sin deteriorar la imagen de conjunto.

están separados por la puerta de entrada. El mobiliario del comedor lo constituyen dos conjuntos de mesas modulares con encimeras de melamina sobre patas cuadradas de aluminio gris y sillas negras. La iluminación general se articula mediante dos carriles de focos situados en el techo y distribuidos en la parte central, apoyándose con zonas de iluminación indirecta des de los laterales y cuya fluorescencia se esconde tras las hornacinas y la cocina.

ELEMENTO DESTACADO Las hornacinas esconden las lámparas fluorescentes que iluminan el lugar.

— 71 —

— 70 —

Blanco sobre negro

El blanco destaca como el color principal del espacio, en paredes y mobiliario


White on Black

— 72 —

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

The predominance of the colour white stands out; both the paint and the furniture are this colour

The dining room is located inside the Museu d’Art Contemporani de Barcelona building, which was designed by the architect Richard Meier, whose work is heir to the rationalist current of thought, led by Le Corbusier in the last century. The building is characterised by its clear lines, the presence of light, and the organisation of the exhibition spaces around a central space. The venue where the dining room is to be found is very well equipped. Despite of this, the lack of natural light makes a stay within it far less pleasant when compared to other spaces within the building. The dining room used to be on the upper floors, but it was moved to its present location in the basement due to a need for more office spaces. The predominance of the colour white stands out, both the paint and the furniture are of this colour; only the floors tiles are grey. In the interior space there are areas for the preparation of food and vending machines on two side walls facing one another while the middle space is used as a dining area. One of the walls is taken up by a table/ bar with vaulted niches above it, and a cupboard on the side, from floor to ceiling. On the other wall, the entrance door separates the kitchen area and the vending machines. The furniture of the dining room is made up of two sets of modular

tables with melamine tops on grey square aluminium legs and black chairs. The general lighting runs through two spotlight tracks on

the central area of the ceiling, backed up by sources of indirect light from the sides, whose fluorescence hides behind the vaulted niches and the kitchen.

— 73 —

TWO ROOMS The boarded-up door reveals that the dining room is occupying the space of two old rooms.


s oTAKE

AWAY

Receptes ideals per emportar-te a l’oficina Recetas ideales para llevarte a la oficina Ideal recipes to take to the office

Puré de batates picant

Puré de batatas picante

Spicy Mashed Sweet Potatoes

(2 persones)

(2 personas)

(2 people)

— ingredients —

— ingerdientes —

— ingredients —

2 batates, comí, cilantre, all en pols, pebre negre, suc de llimona, 1 xili verd, 50 g de blat de moro i 50 g de pèsols.

— preparació —

Maniwa Table sets design

— 75 —

Color is the only decoration needed.

2 batatas, comino, cilantro, ajo en polvo, pimienta negra, zumo de limón, 1 chile verde, 50 g de maíz y 50 g de gisantes.

— preparación —

Pela les batates i talla-les en 6 o 7 trossos cadascuna. Posa-les en un recipient per a microones amb tapa i cuina-les a 1100 watts durant 12-13 minuts. Retira-les del microones i prepara el puré amb una prensa de patates.

Pela las batatas y córtalas en 6 o 7 trozos cada una. Ponlas en un recipiente para microondas con tapa y cocínalas a 1100 vatios durante 12-13 minutos. Retíralas del microondas y prepara el puré con una prensa de patatas.

Afegeix el comí, el cilantre, l’all, el pebre i el suc de llimona i remena suaument tot afegint el xili tallat a trossets, els pèsols i el blat de moro. Torna-ho a posar al microones durant dos minuts per combinar els sabors i calentar.

Añade el comino, el cilantro, el ajo, la pimienta y el zumo de limón y revuelve suavemente añadiendo el chile cortado a trocitos, los guisantes y el maíz. Ponlo otra vez en el microondas durante dos minutos para combinar los sabores y calentar.

2 sweet potatoes, cumin, coriander, garlic powder, black pepper, lemon juice, 1 green chile, 50 g corn kernels and 25 g frozen peas.

— preparation —

Peel sweet potatoes and cut into 6 or 7 pieces each. Place potatoes in a microwave safe container with a lid and cook on high (1100 watt microwave oven) for 12-13 minutes. Remove from oven and mash potatoes using a potato masher. Add cumin, coriander, garlic, pepper and lemon juice and stir to combine. Gently stir in chiles, corn and peas. Return to microwave oven and cook 2 minutes to combine flavors and heat thoroughly.


Les millors infusions i tes, naturalment.

Fotografia: ferranElOtro

Black.


Tot allò que sens dubte és essencial Todo aquello que sin duda es esencial All that is certainly essential

Setrill | Aceitera | Oil Dispenser

És el must del valor afegit. Donar un aire fresc al menjar reescalfat és tan fàcil com disposar d’un bon setrill. Es el must del valor añadido. Darle un aire fresco a la comida recalentada es tan fácil como disponer de una buena aceitera. It’s a must for added value. Adding a touch of freshness to reheated food is as easy as having a good oil dispenser within arm’s reach.

Carmanyola | Fiambrera | Lunch Box

Aixeta | Grifo | Tap

Del caràcter funcional de tota la vida al disseny més exquisit, ha d’aguantar el desgast de tantíssimes neteges de carmanyola. Del carácter funcional de toda la vida al diseño más exquisito, tiene que aguantar el trote de tantísimas limpiezas de fiambrera.

El principal aliat de l’estalvi i del menjar casolà. Han de ser aptes per a microones i de tancament hermètic.

— 79 —

— 78 —

l S INDISPENSABLES

El principal aliado del ahorro y de la comida casera. Tienen que ser aptas para microondas y de cierre hermético. The main ally of home cooking and cutting down on costs. It must be microwave-safe, with an airtight seal.

Whether it is a standard functional design or an exquisite one, it must endure the wear of ever so many lunch box rinses.

Fregall | Estropajo | Scouring Pad

De doble cara i guardaungles. Imprescindible renovar-lo sovint per evitar una imatge descurada de la cuina.

Coberts | Cubiertos | Cutlery

Les seves desaparicions freqüents a la galleda de les escombraries o dins de la carmanyola d’algun despistat obliga a triar-los econòmics i fàcils de restituir.

De doble cara y salvaúñas. Imprescindible su renovación frecuente para evitar una imagen descuidada de la cocina.

Sus frecuentes desapariciones en el cubo de la basura o dentro de la fiambrera de algún despistado obliga a escogerlos económicos y de fácil restitución.

Double-sided and with a nail saver. Frequent replacement is essential to avoid a sloppy image in the kitchen. Cafetera | Cafetera | Coffeemaker

Un bon extra per recuperar l’ànim a mig matí. Encara que les càpsules estan de moda, hi ha molts altres sistemes per fugir del cafè soluble. Cadires | Sillas | Chairs

Inevitables. De plàstic o de fusta, han de prioritzar la comoditat sense perdre de vista la practicitat. Inevitables. De plástico o de madera, tienen que priorizar la comodidad sin perder de vista la practicidad. Inevitable. Whether they are made out of wood or plastic, their priority is to be comfortable, without losing sight of functionality.

Un buen extra para recuperar el ánimo a media mañana. Aunque las cápsulas están de moda, hay muchos otros sistemas para huir del café soluble. A good extra to lift the spirits half way through the morning. Although capsules are the latest trend, there are many other ways to avoid instant coffee.

Their frequent disappearance in the bin, or inside an absent-minded workers’ lunch box, calls for a choice of cutlery that is cheap and easy to replace.

Frigorífic | Frigorífico | Fridge

Al cor de tota cuina, hauria de ser “No Frost” i fàcil de netejar. Congelador prescindible. En el corazón de toda cocina, debería ser “No Frost” y fácil de limpiar. Congelador prescindible. It’s in the heart of every kitchen. It should be ‘No Frost’, and easy to clean. Freezer not essential.

Microones | Microondas | Microwave

L’amic de l’ànima de la carmanyola. El seu preu econòmic no permet excuses: com més n’hi hagi, millor. A l’hora punta, cal evitar les cues. El amigo del alma de la fiambrera. Su precio económico no permite excusas: cuantos más mejor. En hora punta hay que evitar las colas. The lunch box’s best friend. Its economic price allows for no excuses: the more the better. Cues are to be avoided during peak hour.


— 80 —

wD DIRECTORI

Museus i institucions de Barcelona amb menjador Museos e instituciones de Barcelona con comedor Barcelona museums and institutions with dining rooms

Arts Santa Mònica

Museu d’Art Contemporani de Barcelona

La Rambla 7 08002 Barcelona +34 93 567 11 10 http://www.artssantamonica.cat/

Pl. Àngels 1 08001 Barcelona +34 93 412 08 10   http://www.macba.es/

CaixaForum Centre Social i Cultural

Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí

Av. Francesc Ferrer Guàrdia 6 - 8 08038 Barcelona +34 93 476 86 00 http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/caixaforumbarcelona/caixaforumbarcelona_es.html Casa Asia

Av. Diagonal 373 08037 Barcelona +34 93 368 08 36 http://www.casaasia.es/ Casa-Museu Gaudí

Montcada 14 08003 Barcelona +34 93 310 45 16 http://www.barbier-mueller.ch/ Museu Barcelona Rock Arenas

Gran Via de les Corts Catalanes 373 - 385 08018 Barcelona +34 93 426 50 54 http://www.museudelrock.com/ Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Doctor Melcior

Ctra. Carmel 23 +34 93 219 38 11 08024 Barcelona  http://www.casamuseugaudi.org/

Colet Buenos Aires 56 - 58 08036 Barcelona +34 93 419 22 32 http://www16.gencat.net/esport/colet/index.htm

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Museu de Cera de Barcelona

Montalegre 5 08001 Barcelona +34 93 306 41 00 http://www.cccb.org/

Ptge. Banca 5 - 7 08002 Barcelona +34 93 317 26 49   http://www.museocerabcn.com/

CosmoCaixa Barcelona

Museu de Ciències Naturals de Barcelona Institut Botànic de Barcelona Gabinet Salvador

Isaac Newton 26 08022 Barcelona +34 93 212 60 50 http://obrasocial.lacaixa.es/nuestroscentros/cosmocaixabarcelona/cosmocaixabarcelona_es.html CX La Pedrera

Provença 261 08008 Barcelona +34 93 484 59 00 http://obrasocial.catalunyacaixa.com/ Fundació Antoni Tàpies

Aragó 255 08007 Barcelona +34 93 487 03 15 http://www.fundaciotapies.org/ Fundación Francisco Godia

Diputació 250 08007 Barcelona +34 93 272 31 80  http://www.fundacionfgodia.org/ Fundació Fran Daurel

Av. Francesc Ferrer Guàrdia 13 - 27 08038 Barcelona +34 93 423 41 72   http://www.fundaciofrandaurel.com/ Fundació Joan Miró

Av. Miramar 1 08038 Barcelona +34 93 443 94 70 http://www.fundaciomiro-bcn.org/ Fundació Suñol

Pg. Gràcia 98 08008 Barcelona +34 93 496 10 32  http://www.fundaciosunol.org/ Museu d’Arqueologia de Catalunya

Pg. Santa Madrona 39 - 41 08038 Barcelona +34 93 424 65 77   http://www.mac.cat/

Pg. Migdia 187 08038 Barcelona +34 93 289 06 11 http://www.ibb.bcn-csic.es/ Museu de Ciències Naturals de Barcelona Museu Blau

Museu d’Història de Barcelona Conjunt Monumental de la Plaça del Rei

Pl. del Rei 7 - 9 08002 Barcelona +34 93 256 21 22 http://www.museuhistoria.bcn.cat Museu d’Història de Barcelona Museu Casa Verdaguer

Ctra. Església 104 08017 Barcelona +34 93 256 21 22 http://www.museuhistoria.bcn.cat/ Museu d’Història de Barcelona Museu Monestir de Pedralbes

Bda. Monestir 9 08034 Pedralbes +34 93 256 34 34 http://www.museuhistoria.bcn.cat Museu d’Història de Catalunya

Pl. Pau Vila 3 08039 Barcelona +34 93 225 47 00 http://www.mhcat.net/ Museu d’Idees i Invents

de Barcelona Ciutat 7 08002 Barcelona +34 93 332 79 30 http://www.mibamuseum.com/ Museu del Mamut de Barcelona

Montcada 1 08003 Barcelona +34 93 268 85 20  http://www.museodelmamut.com/ Museu Marítim de Barcelona

Av. Drassanes 1 08001 Barcelona +34 93 342 99 20 http://www.mmb.cat/ Museu del Modernisme Català

Pl. Leonardo Da Vinci 4 - 5 08003 Barcelona +34 93 256 22 00  http://www.museublau.bcn.cat/

Balmes 48 08007 Barcelona +34 93 272 28 96 http://www.mmcat.cat/

Museu Disseny Hub Barcelona

Museu Nacional d’Art de Catalunya

Montcada 12 08003 Barcelona +34 93 256 23 00 http://www.dhub-bcn.cat/

Mirador Palau Nacional 6 - 10 08038 Barcelona +34 93 622 03 76 http://www.mnac.cat/

Museu Egipci de Barcelona Fundació Arqueològica Clos

Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch

València 284 08007 Barcelona +34 93 488 01 88 http://www.fundclos.com/ Museu de l’Eròtica de Barcelona

La Rambla 96 08002 Barcelona +34 93 318 98 65 http://www.erotica-museum.com/ Museu Etnològic

Clip & Clap Chairs

Av. Estadi 60 08038 Barcelona +34 93 292 53 79 http://www.museuolimpicbcn.cat/ Museu del Perfum – Fundació Planas Giralt

Pg. Gràcia 39 08007 Barcelona +34 93 216 01 21 http://www.museudelperfum.com/ Museu Picasso

Pg. Santa Madrona 16 - 22 08001 Barcelona +34 93 424 68 07  http://www.museuetnologic.bcn.cat/

Montcada 15 - 23 08003 Barcelona +34 93 256 30 00 http://www.museupicasso.bcn.es/

Museu Frederic Marès

Museu de la Xocolata

Pl. Sant Iu 5 08002 Barcelona +34 93 256 35 00 http://www.museumares.bcn.cat/

Comerç 36 08003 Barcelona +34 93 268 78 78 http://www.pastisseria.com/es/PortadaMuseu/

Museu Futbol Club Barcelona

Virreina Centre de la Imatge

Arístides Maillol 12 - 18 08028 Barcelona +34 902 18 99 00 http://www.fcbarcelona.es/camp-nou/museo/

La Rambla 99 08002 Barcelona +34 93 316 10 00 http://www.virreina.bcn.cat/

www.clip&clap.com


erkat 16 - 22 February

Kรถln, Germany

Photography: Mirari Echavarri

The International Furniture and Decoration Fair


Revista para la exposición Comedores