Page 1

òpera IX CICLE D´ÒPERA A CASTELLÓ Teatre Principal

Fortuny Venise Estrena - Òpera contemporània

MÚSICA: DIEGO DALL’OSTO - LIBRETTO: LLUÍS MESEGUER 31 gener / enero ‘09 22:30 h 01 febrer / febrero ‘09 19:00 h


IX CICLE D´ÒPERA A CASTELLÓ

Fortuny Venise Òpera contemporània

Música: Diego dall’Osto - Libretto: Lluís Meseguer Idea i dramatúrgia: Diego dall’Osto i Lluís Meseguer

REPARTIMENT / REPARTO Mariano Fortuny, Home 1: Toni Marsol (Baríton) Henriette Nigrin, Dona 1: Alícia Ferrer (Soprano) Samir Riad, Col.laborador, Adolphe Appia, Max Reinhardt, Gabrielle D’Annunzio, Tècnic: Antoni Comas (Tenor) Martine de Béarn, Eleonora Duse, Elsie McNeil, Dona 2: Claudia Schneider (Mezzosoprano)

Direcció escènica: Rafel Duran | Il.luminació: Sylvia Kuchinow Regidoria: Elena Vilaplana | Vestuari: Marija Djorjevic Construcció de decorats: Jesús Meana | Assistent de producció: Sònia Carol Vídeo: ACTEON | Muntatge de vídeo: Laura P. Sola Una producció d’ACTEON, en coproducció amb Produccions Metrònom. Amb el patrocini i el recolzament de INAEM (Ministerio de Cultura) Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya CASTELLÓ CULTURAL | INSTITUT VALENCIÀ DE LA MÚSICA I la col.laboració de: Museu Fortuny de Venècia | Teatre Fortuny de Reus | Centre Cívic La Sedeta de Barcelona AGRAÏMENTS: Natxo Meseguer (fotografia), Josep Porcar (disseny de la pàgina fortunyvenise.org), Samuele Gaiani, Elisa Zulian i Carlo Casula, Càtering de la Bibi.


Introducci贸 Introducci贸n

Mariano Fortuny y Madrazo (1871-1949)


L’ÒPERA CONTEMPORÀNIA FORTUNY VENISE

LA ÓPERA CONTEMPORÁNEA FORTUNY VENISE

El nucli de Fortuny Venise és la personalitat fascinant i polifacètica de l’artista i dissenyador Mariano Fortuny y Madrazo (Granada 1871-Venècia 1949), fill del pintor Mariano Fortuny i de Cecilia de Madrazo. Més que en una escenificació biogràfica, la música de Diego dall’Osto i el llibret de Lluís Meseguer intenten bussejar en el temps apassionant i complex que va viure l’artista, alhora pintor, fotògraf i dissenyador de vestuari i d’escenografia; i sobretot, en les seues relacions íntimes i artístiques amb personatges coneguts de les arts i la tècnica, en les seues creacions estètiques i industrials, i en els fets històrics que va presenciar. El coneixement actual de la vida i l’obra de Mariano Fortuny compta amb l’impressionant Museu del Palazzo Pesaro degli Orfei de Venècia, i amb testimonis excel.lents sobre

El núcleo de Fortuny Venise es la personalidad fascinante y polifacética de Mariano Fortuny y Madrazo (Granada 1871-Venecia 1949), hijo del pintor Mariano Fortuny y de Cecilia de Madrazo. Más que en una escenificación biográfica, la música de Diego dall’Osto y el libreto de Lluís Meseguer intentan bucear en el tiempo apasionante y complejo que vivió el artista, a la vez pintor, fotógrafo y diseñador de vestuario y escenografía; y sobre todo; en sus relaciones personales y artísticas con personajes conocidos de las artes y la técnica, en sus creaciones estéticas e industriales, y en los hechos históricos que presenció. El conocimiento actual de la vida y la obra de Mariano Fortuny cuenta con el impresionante Museo del Palazzo Pesaro degli Orfei de Venecia, y con testimonios excelentes sobre


ell, d’estudiosos com ara Guillermo de Osma i Mazia Maino; i de literats com el poeta Pere Gimferrer. Però l’òpera, sobretot després de Richard Wagner, es revela com la suma de tots els llenguatges artístics. Per això, en Fortuny Venise, la música, el text i la posada en escena, amb la direcció escènica de Rafael Duran, formen una continuïtat on els diferents llenguatges es reflecteixen els uns en els altres. Ja que espectacle, l’òpera contemporània Fortuny Venise proposa una sèrie de sis visions líriques, a través de les quals el protagonista oferirà claus vitals i poètiques, històriques i estètiques, que permeten comprendre el seu temps, que és encara el nostre, el de Castelló de la Plana i el de Venècia, i potser el de sempre: el de totes les arts, el del món i la humanitat, el de la bellesa i la vida.

él, de estudiosos como Guillermo de Osma y Mazia Maino; y de literatos como el poeta Pere Gimferrer. Pero la ópera, sobre todo después de Richard Wagner, se revela como la suma de todos los lenguajes artísticos. Por eso, en Fortuny Venise, la música, el texto y la puesta en escena, bajo la dirección escénica de Rafel Duran, forman una continuidad donde los diferentes lenguajes se reflejan unos en otros. En tanto que espectáculo, la ópera contemporánea Fortuny Venise propone una serie de seis visiones líricas a través de las que el protagonista ofrece claves vitales y poéticas, históricas y estéticas, que permiten comprender su tiempo, que es aún el nuestro, el de Castelló de la Plana y el de Venecia, y quizá el de siempre: el de todas las artes, el del mundo y la humanidad, el de la belleza y la vida.


Argument

Argumento

Per a comprendre Fortuny Venise

Para comprender Fortuny Venise

PART I Un incendi al Molino Stucky, a l’illa de la Giudecca de Venècia, afecta greument els teixits conservats a la veïna fàbrica fundada per Mariano Fortuny. L’empresari Samir Riad, propietari actual de la fàbrica, lamenta les pèrdues. En un salt temporal, Henriette Nigrin, esposa i col. laboradora de Fortuny, el recorda moribund amb la cançó veneciana La barcheta.

PARTE I Un incendio en el Molino Stucky, en la isla de la Giudecca de Venecia, afecta gravemente a los tejidos conservados en la vecina fábrica fundada por Mariano Fortuny. El empresario Samir Riad, propietario actual de la fábrica, lamenta las pérdidas. Tras un salto temporal, Henriette Nigrin, esposa y colaboradora de Fortuny, lo evoca moribundo, con la canción veneciana La barcheta.

PART II A la Venècia actual, poblada de turisme multitudinari, ressona difícilment el nom de Fortuny. Un segle abans, Fortuny i la seua amant Henriette, una exmodel tot just arribada de París, juguen amb sensual complicitat al palazzo Pesaro Orphei, que havia comprat l’artista, mentre comparteixen els ideals de l’art, contra les convencions imposades. Finalment, entonen un duo d’exaltació de la joventut i la llibertat.

PARTE II En la Venecia actual, poblada de turismo multitudinario, resuena difícilmente el nombre de Fortuny. Un siglo antes, Fortuny y su amante Henriette, una ex-modelo apenas llegada de París, juegan con sensual complicidad en el palazzo Pesaro Orphei, que había comprado el artista, compartiendo los ideales del arte, contra las convenciones impuestas. Finalmente, entonan un dúo de exaltación de la juventud y la libertad.


PART III Fortuny es troba sol, a l’estudi del palazzo, en una recerca nocturna, febril i solitària, perseguint l’aplicació natural dels principis de l’art total de Wagner al vestuari i l’escenografia. Entra Henriette, dissenyadora d’un sistema de prisat de teixits, i presenta el primer model de vestit: el Delphos. En un crescendo creatiu, amb el col.laborador, programen la creació d’empreses i tallers per a la difusió internacional dels invents i les patents de Fortuny.

PARTE III Fortuny se encuentra solo, en el estudio del palazzo, en una búsqueda nocturna, febril y solitaria, persiguiendo la aplicación natural de los principios del arte total de Wagner al vestuario y la escenografía. Entra Henriette, diseñadora de un sistema de plisado de tejidos, y presenta el primer modelo de traje: el Delphos. En un crescendo creativo, con el Colaborador, programan la creación de empresas y atelieres para la difusión internacional de los inventos y las patentes de Fortuny.

PART IV Les creacions de Fortuny avancen pel segle XX, amb una tensió creixent entre l’impuls de la creació i les lleis del mercat. Des d’un èxit positiu, acompanyat d’artistes i mecenes com ara la comtessa Martine de Béarn, l’escenògraf Adolphe Appia; el dramaturg Max Reinhardt; la diva Eleonora Duse, el poeta Gabriele D’Annunzio... Les obres de Fortuny s’estenen al mercat del vestuari de qualitat: així, Elsie McNeil amplifica l’impacte comercial als Estats Units. Poc a poc, però, els projectes cre-

PARTE IV Las creaciones de Fortuny avanzan por el siglo XX, con una tensión creciente entre el impulso de la creación y las leyes del mercado. Desde un éxito positivo, acompañado de artistas y mecenas como la condesa Martine de Béarn, el escenógrafo Adolphe Appia; el dramaturgo Max Reinhardt; la diva dramática Eleonora Duse, el poeta Gabriele d’Annunzio... Las obras de Fortuny se extienden al mercado del vestuario de calidad: así, Elsie McNeil amplifica el impacto comercial en Estados Unidos. Poco a poco, sin embargo, los proyectos


atius són torpedinats amb la burocràcia o la mediació dels tècnics i els gestors teatrals, i també per la situació de crisi econòmica i política dels anys trenta... fins a un clímax, un tutti final, assetjat per la incertesa i la guerra.

creativos son torpedeados con la burocracia o la mediación de los técnicos y los gestores teatrales, y también por la situación de crisis económica y política de los años treinta... hasta un clímax, un tutti final, asediado por la incertidumbre y la guerra.

PART V Des d’una Venècia arruïnada, després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, pel senyal insegur d’un receptor de ràdio, es comprova la mort de Mussolini. Amb la postguerra queden abolits els ideals de la Belle Époque. No és possible el futur. Mor Fortuny, i Henriette entona una ària elegíaca sobre la pèrdua de la bellesa. Apareix Elsie amb la voluntat d’impulsar l’empresa Fortuny Venise.

PARTE V Desde una Venecia arruinada, tras el desenlace de la Segunda Guerra Mundial, por la señal insegura de un receptor de radio, se comprueba la muerte de Mussolini. Con la postguerra quedan abolidos los ideales de la Belle Époque. No es posible el futuro. Muere Fortuny, y Henriette entona un aria elegíaca sobre la pérdida de la belleza. Aparece Elsie con la voluntad de reflotar la empresa Fortuny Venise.


PART VI Tres anys després de l’incendi del Molino Stucky, l’empresa convoca una recepció internacional en commemoració del centenari del primer disseny de teixits de Fortuny. Dissenyadors, aristòcrates, arquitectes i personalitats mediàtiques, es reuneixen a la Giudecca, com a turistes de la perfecció i la dignitat. Samir exposa la qualitat artesanal i comercial de les produccions, i, en una ària final, intensa, deixa oberta la pregunta eterna: qui pot posar preu a la bellesa?

PARTE VI Tres años después del incendio del Molino Stucky, la empresa convoca una recepción internacional en conmemoración del centenario del primer diseño de tejidos de Fortuny. Diseñadores, aristócratas, arquitectos y personalidades mediáticas, se reúnen a la Giudecca, como turistas de la perfección y la dignidad. Samir expone la calidad artesanal y comercial de las producciones, y, en un aria final, intensa, deja abierta la pregunta eterna: ¿quién puede poner precio a la belleza?


Diego dall’Osto

Diego dall’Osto

COMPOSITOR

COMPOSITOR

Llicenciat en orgue i composició pel Conservatori

Licenciado en órgano y composición por el Con-

de Música de Vicenza i en Música electrònica pel

servatorio de Música de Vicenza y en Música

de Venècia. Actualment, és professor al Conser-

electrónica por el de Venecia. Actualmente, es pro-

vatori de Màntua. Com a compositor ha obtingut

fesor en el Conservatorio de Mantua. Como com-

reconeixements en concursos internacionals i ha

positor ha obtenido reconocimientos en concursos

participat en nombrosos festivals musicals, desen-

internacionales y ha participado en numerosos

volupa la seua activitat en el camp del teatre, el

festivales musicales, desarrolla su actividad en el

videoart i, especialment, la dansa contemporània.

campo del teatro, el videoarte y, especialmente,

Ha creat música per a companyies de dansa en

la danza contemporánea. Ha creado música para

teatres europeus i nord-americans com ara Ba-

compañías de danza en teatros europeos y norte-

llet-Royal Opera House (Londres), Teatro de la

americanos como por ejemplo Ballet-Royal Opera

Zarzuela amb la Compañía Nacional de Danza

House (Londres), Teatro de la Zarzuela con la

(Madrid), North Carolina Dance Theater (Charlot-

Compañía Nacional de Danza (Madrid), North Ca-

te, Estats Units).

rolina Dance Theater (Charlotte, Estados Unidos).

Lluís Meseguer

Lluís Meseguer

ESCRIPTOR

ESCRITOR

Llicenciat per la Universitat Autònoma de

Licenciado por la Universidad Autónoma de Barce-

Barcelona i doctorat per la de València i amb

lona y doctorado por la de Valencia y con formación

formació musical al Conservatori del Liceu de

musical en el Conservatorio del Liceo de Barcelona,

Barcelona, és actualment catedràtic de Literatura

es actualmente catedrático de Literatura a la Uni-

a la Universitat Jaume I de Castelló. Ha dedicat

versitat Jaume I de Castellón. Ha dedicado buena

bona part de l’activitat de recerca i de didàctica al

parte de la actividad de búsqueda y de didáctica

camp de l’espectacle musical i dramàtic. A més

al campo del espectáculo musical y dramático.

de l’activitat docent i comunicativa, ha publicat

Además de la actividad docente y comunicativa,

obres de recerca i literàries. Ha realitzat activitats

ha publicado obras de investigación y literarias. Ha

de guionatge dramàtic i audiovisual i és autor de

realizado actividades de guionaje dramático y au-

traduccions, adaptacions i treballs de dramatúr-

diovisual y es autor de traducciones, adaptaciones

gia sobre textos de teatre popular i de literats lo-

y trabajos de dramaturgia sobre textos de teatro

cals; d’autors polonesos contemporanis. Debuta

popular y de literatos locales; de autores polacos

ara com a llibretista.

contemporáneos. Debuta ahora como libretista.


Rafel Duran

Rafel Duran

DIRECTOR ESCÈNIC

DIRECTOR ESCÉNICO

Director escènic format acadèmicament a l’Ins-

Director escénico formado académicamente en el

titut del Teatre de Barcelona. Aprén l’ofici a co-

Instituto del Teatro de Barcelona. Aprende el oficio

mençaments dels noranta en les sales alterna-

a comienzos de los noventa en las salas alterna-

tives de Barcelona. És autor i creador d’alguns

tivas de Barcelona. Es autor y creador de unos

espectacles multidisciplinars i de dramatúrgies

cuantos espectáculos multidisciplinares y de dra-

de textos no teatrals. Crea la companyia teatral

maturgias de textos no teatrales. Crea la compa-

La d’Hac (1993-2000) per poder presentar les

ñía teatral La d’Hac (1993-2000) para poder pre-

seves propostes més personals i el teatre dels

sentar sus propuestas más personales y el teatro

grans autors contemporanis: Thomas Bernhard,

de los grandes autores contemporáneos: Thomas

Bernard-Maria Koltès, David Mamet, Hans Mag-

Bernhard, Bernard-Maria Koltès, David Mamet,

nus Enzensberger, etc. També dirigeix òpera; ha

Hans Magnus Enzensberger, etc. También dirige

escrit textos sobre l’actualitat teatral en algunes

ópera; ha escrito textos sobre la actualidad teatral

revistes especialitzades i és professor en algu-

en algunas revistas especializadas y es profesor

nes acadèmies de teatre de Barcelona.

en algunas academias de teatro de Barcelona.

ACTEON

ACTEON

LA COMPANYIA

LA COMPAÑÍA

Amb una llarga experiència de dedicació a l’òpe-

Con una larga experiencia de dedicación a la

ra contemporània, intenta que els artistes puguen

ópera contemporánea, intenta que los artistas

desenrotllar amb llibertat tot tipus de creacions,

puedan desarrollar con libertad todo tipo de

incloses les més innovadores i arriscades. Des

creaciones, incluidas las más innovadoras y

de 1993, ha produït les obres de diversos com-

arriesgadas. Desde 1993, ha producido las obras

positors, llibretistes i directors escènics, entre

de varios compositores, libretistas y directores

les quals destaquen Selima (2000, Albert Sardà

escénicos, entre las cuales destacan Selima

i Miquel Palol), Els gossos i els nens són els

(2000, Albert Sardà y Miquel Palol), Els gossos

únics que miren amb ulls de poeta (2005, José

i els nens són els únics que miren amb ulls de

Luis Bieito i Glòria Balañà), Trenes de marzo

poeta (2005, José Luis Bieito y Glòria Balañà),

(2006, Lars Graugaard, Toni Montesinos i Rafel

Trenes de marzo (2006, Lars Graugaard, Toni

Duran), Renacimiento (2007, Diana Pérez i Clau-

Montesinos y Rafel Duran), Renacimiento (2007,

dio Zulian) i Odola (2007, Jordi Rossinyol i Albert

Diana Pérez y Claudio Zulian) y Odola (2007,

Mestres).

Jordi Rossinyol y Albert Mestres).


Toni Marsol

Toni Marsol

BARÍTON

BARÍTONO

El seu variat repertori inclou diferents gèneres,

Su variado repertorio incluye diferentes géneros,

amb obres que van des de l’Edat Mitjana i el Re-

con obras que van desde la Edad Media y el Rena-

naixement fins als nostres dies, i amb una activi-

cimiento hasta nuestros días, y con una actividad

tat concertística que el duu a actuar en diferents

concertística que lo lleva a actuar en diferentes

cicles i festivals nacionals i internacionals.

ciclos y festivales nacionales e internacionales.

Alicia Ferrer

Alicia Ferrer

SOPRANO

SOPRANO

Debuta amb Gilda a Rigoletto. Interpreta Marie

Debuta con Gilda en Rigoletto. Interpreta a Marie

a La fille du régiment, Adina de L’elisir d’amore i

en La fille du régiment, Adina de L’elisir d’amore y

Marguerite a Fausto; a més d’òperes de càmera

Marguerite en Fausto; además de óperas de cá-

com La serva padrona, interpreta els personat-

mara como La serva padrona, interpreta los perso-

ges protagonistes de grans musicals lírics.

najes protagonistas de grandes musicales líricos.

Antoni Comas

Antoni Comas

TENOR

TENOR

El seu debut operístic va tenir lloc a l’escenari del

Su debut operístico tuvo lugar en el escenario

Liceu, amb la interpretació de la veu interna d’He-

del Liceo, con la interpretación de la voz interna

rodiade, de Massenet. També ha cantat en Così fan

d’Herodiade, de Massenet. También ha cantado

tutte, La flauta màgica, Capriccio i Turandot, entre

en Così fan tutte, La flauta màgica, Capriccio y

altres títols. Ha participat en nombrosos muntatges

Turandot, entre otros títulos. Ha participado en

de Carles Santos.

numerosos montajes de Carles Santos.

Claudia Schneider

Claudia Schneider

MEZZOSOPRANO

MEZZOSOPRANO

Debuta al Liceu amb El Quixot i inicia la seua col.la-

Debuta en el Liceo con El Quixot e inicia su co-

boració amb el pianista i compositor Carles Santos

laboración con el pianista y compositor Carles

amb l’estrena de diverses de les seues òperes.

Santos con el estreno de varias de sus óperas.

A més a més de Pikovaia Dama, Il viaggio a Re-

Además de Pikovaia Dama, Il viaggio a Reims,

ims, L’enfant et els sortilèges, Wozzeck, Madame

L’enfant et els sortilèges, Wozzeck, Madame Bu-

Butterfly, Manon, Elektra i Death in Venice.

tterfly, Manon, Elektra y Death in Venice.


IX CICLE D´ÒPERA A CASTELLÓ Patrocina:

Produeix:

ACTEON

Col. labora:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Fortuny Venise Opera  

Una òpera Contemporània.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you