Page 1


L'AJUNTAMENT INFORMA

DE DIA EN DIA NOVA MELIANTA A la recta final

E

stem arribant a la recta final per tenir tots els serveis acabats. S’han preparat totes les vorades dels carrers per on passa el passatge Guillem Galceran de Cartellà per poder posar-hi l’asfalt i deixar el passatge fins a la plaça dels Remences a un sol nivell. Només quedaran per tapar els forats de la vorera de l’avinguda de la Pedrera i col·locar els elements i jocs a la plaça. Fet això podrem donar la urbanització per acabada. L’objectiu és portar al Ple del novembre la recepció definitiva per part de l’Ajuntament i acabar amb aquesta situació de provisionalitat.

CARRETERA DE VILAVENUT Molt més segura

N

o es tracta de l’ampliació que estava programada però, donades les circumstàncies, benvingudes siguin aquestes millores! S’ha millorat la visibilitat a la sortida dels ponts del Vall-llobera i del Garrumbert i les entrades de les carreteres de Mas Prat (a tocar del cementiri) i de les Quatre Soques i s’ha eixamplat, entre els dos trams, poc més d’un quilòmetre de carretera, justament en els llocs més perillosos. Aquesta obra ha consistit en la construcció de cunetes practicables i, a les zones més peraltades, l’addició d’unes plataformes formigonades d’uns 60 cm per banda i una barana protectora. No és el que volíem però, ara, la carretera és molt més segura.

2

EL BUTLLETÍ 38

REORDENACIÓ DE LA SENYALITZACIÓ INFORMATIVA I VIÀRIA A MELIANTA En fase d’estudi

H

em iniciat un estudi per reordenar la senyalització global del nucli de Melianta. La desafectació de l’antiga carretera de Fontcoberta, l’entrada en funcionament de les rotondes i de nous equipaments (Casal de la Gent Gran, Biblioteca municipal, etc.) ho fa necessari. Així doncs esperem tenir definida aquesta nova senyalització per poder quantificar el seu cost i integrar-ho en els pressupostos de l’any vinent.

PLA PARCIAL D’ACTUACIÓ EN EL CLOT DE MELIANTA Aprovació inicial

E

l Ple del passat mes de setembre va aprovar, per unanimitat, el pla parcial d’actuació del clot de Melianta. Ho vàrem fer sense tenir encara l’informe de l’ACA però vàrem considerar que era una manera de fer avançar el projecte i les actuacions. Si no hi fem res urgentment, la situació de vulnerabilitat en què es troba ara (molt pitjor que abans de desforestar-lo) ens pot causar un problema més gran i així ho hem traslladat a l’Agència. Ja sabeu que hi ha emparaulada una subvenció amb Governació però, ara per ara, no podem avançar sense el vistiplau de l’ACA. Us anirem informant.


L'AJUNTAMENT INFORMA

PETITES GRANS COSES Acabant racons

S

- També a Vilavenut, s’ha construït una escala d’accés a la carretera des del nou aparcament, una petita actuació que facilita l’ús als seus usuaris.

í, són petites coses que impedien utilitzar els equipaments al cent per cent, per això diem petites grans coses:

- S’ha acabat la pista poliesportiva del costat de la llar d’infants. Estarà oberta al públic cada dia i en podeu fer ús.

- Aquest mes d’octubre farem efectiu el canvi de sentit del carrer migdia que, també, es retarda perquè estem estudiant la proposta d’un veí. Quan tingueu aquest butlletí a les mans, possiblement estigui resolt.

- S’ha canviat el sentit de circulació del tram del carrer Nord que va del carrer Sant Feliu al de la Mare de Déu de la Font. S’han estudiat, i tingut en compte, totes les propostes i suggeriments. Per això, hem anat tan a poc a poc però ha pagat la pena perquè sembla que s’ha acceptat per part de tothom i, el més important, hem augmentat la seguretat d’aquesta cruïlla cada vegada més transitada. - S’ha ordenat l’entrada sud de Vilavenut amb la construcció d’un boxe nou d’obra per ubicar-hi el contenidor de la cruïlla de la serra Pelada.

ITINERARI CULTURAL DE LA PLATJA D’ESPOLLA Aprovat el conveni de cessió del pas perimetral

E

n el Ple del mes de setembre es va aprovar el conveni de cessió de pas que l’Ajuntament ha pactat amb els propietaris de la finca d’Espolla. El conveni especifica que els propietaris cedeixen cinc metres a l’entorn de la llera de la Platja d’Espolla i l’Ajuntament, entre altres acords, hi col·locarà una tanca cinegètica per preservar la intimitat dels propietaris i un mirador. Així les coses, un cop signem i registrem el conveni ja podrem connectar el vial des de l’aparcament fins al bosc. A aquest itinerari, que va lligat a l’Ajuntament de Porqueres i al Consorci de l’Estany, s’hi va ajuntar, també, un projecte de l’Ajuntament de Banyoles i es va deixar la porta oberta per la incorporació d’altres ajuntaments veïns. Es va demanar una subvenció col·lectiva a la Diputació perquè d’aquesta manera es concentraven, en un de sol, un gran nombre d’actius culturals i turístics de la comarca, subvenció que ja ha estat aprovada. No comptàvem amb l’exigència de la llei dels cinc metres perimetrals, cosa que ens ha retardat més d’un any. Salvat aquest escull, la nostra intenció seria poderlo inaugurar abans de Setmana Santa. Ja us anirem informant. EL BUTLLETÍ 38

3


L'AJUNTAMENT INFORMA

NOTICIARI BREU . Com s’ha anat informant a través de l’Agutzil de Paper i d’aquest mateix Butlletí, les tanques vegetals i els arbres particulars no poden sobresortir del límit de la finca per no envair la via pública i no dificultar el pas de vianants per les voreres. La majoria de veïns compliu aquesta normativa però encara hi ha un percentatge que no ho compleix. Per donar compliment a l’ordenança que ho regula, hem començat a fer un inventari de les finques i parcel·les que ho incompleixen. L’objectiu és avisar aquests veïns per tal que regularitzin la situació i, en cas de dificultats per fer-ho, l’Ajuntament ho farà d’ofici i els passarà les costes.

llida de residus “porta a porta”. En breu tindrem el primer estudi econòmic elaborat pel Consell Comarcal i sabrem si se’ns disparen les taxes. Per tal d’explicarvos tots els detalls, farem una reunió pública per tal d’explicar-vos els motius que ens han portar a explorar aquesta possibilitat i al mateix temps donar resposta a tots els dubtes que puguin sorgir. . La Diputació ha senyalitzat a les carreteres l’existència dels desfibril·ladors (DEA) de Melianta (al pavelló) i de Vilavenut (a l’Escola Vella).

. S’està fent l’inventari dels trams de vorera que no estan fets, sobretot a la part vella de la Melianta, perquè la intenció és acabar-los. Ara que la urbanització compleix 50 anys, seria un bon motiu portar-ho a terme. La solució que proposem és la següent: l’Ajuntament hi posa els panots i els propietaris la feina i el material. També posarem damunt la taula l’opció que ho faci l’Ajuntament i, després, repercutir les costes als propietaris. Ja us informarem detalladament. . La Comissió de Medi Ambient ja s’ha posat a treballar. El primer objectiu és avaluar la possibilitat de la reco-

RESUM DE LES ACTES DELS PLENS DE L’AJUNTAMENT Notes: Aquests resums corresponen a les actes aprovades. Tothom que estigui interessat a consultar el contingut sencer de les actes pot fer-ho a través de la pàgina web www.fontcoberta.cat SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 30 DE MAIG DEL 2016 1. Informacions de l’Alcaldia i del despatx oficial - Escrit de la Parròquia en el que es demana col·laboració per la restauració de les imatges de la Mare de Déu de la Font i la Mare de Déu del Patrocini. - Escrit del Consell Esportiu de Girona en el que es felicita per l’organització dels passats Jocs Emporion 2016. - Sentència sobre el recurs moció sobiranista, sobre la declaració de nul·litat de l’acord municipal sobre sobirania nacional amb imposició de costes a l’Ajuntament. - Escrit del Consell Comarcal del Pla de l’Estany sobre la realització d’actuacions de protecció, neteja i senyalització d’elements del patrimoni històric del Pla de l’Estany. - Escrit de la Fundació Estany sobre l’agraïment de la donació de 1000 euros. - Escrit de la Diputació de Girona en el que es concedeix a l’Ajuntament de Fontcoberta el Fons de Cooperació Econòmica i Cultural any 2016 per un import de 32.247 euros. A continuació el Sr. Alcalde dóna compte al Ple de les següents informacions: - Sobre l’assistència a una reunió amb l’ANC del Pla de l’Estany, en relació a realitzar un acte de desobediència en base a la manifestació de Barna el dia 29 de maig de 2016. - Explica sobre el conveni del SOC que s’ha acabat el contracte, però atès que falten molt pocs metres per acabar de posar panots a tota la urbanització “Ciutat Jardí”, s’està mirant la possibilitat de poder contractar, per aquesta feina concreta i si hi ha prou consignació pressupostària, el paleta per tal d’acabar-ho. - Que la tanca de la pista del costat del pavelló, a la zona esportiva, ja està gairebé acabada, i s’obrirà properament al públic. - Que hi ha acord amb els germans Casellas perquè ens cedeixin 5 m al voltant de la platja d’Espolla.

4

EL BUTLLETÍ 38

- Que sobre el Clot de Melianta s’està acabant el geotècnic i falta l’informe de l’ACA en relació a l’escullera. Una vegada es tingui el projecte s’haurà d’aprovar per Ple. - S’ha avisat als veïns del canvi de sentit de circulació a l’últim tram del C/Nord, s’entrarà pel C/Sant Feliu i es podrà circular a dreta i esquerra. 2. Aprovació provisional modificació del POUM núm. 8 El Sr. Alcalde explica a la Corporació el projecte de modificació núm. 8 del POUM sobre la parcel·lació de la zona de conservació de l’ordenança dels nuclis tradicionals (Clau 5) articles 258 i 259, i els usos de la zona residencial amb espais oberts en els sector B (Clau 11) article 319. És aprovada per 5 vots a favor d’ERC i 4 vots en blanc de CIU. 2. Aprovació plec de clàusules administratives per la gestió del servei públic de la llar d’infants per procediment obert / S’aprova per unanimitat 3. Aprovació bases de contractació de dos joves a la brigada municipal durant l’estiu de 2016 / S’aproven per unanimitat. 4. Aprovació conveni de gestió de la xarxa de desfibril·ladors Es proposa aprovar el conveni de gestió de la xarxa de desfibril·ladors de l’Ajuntament de Fontcoberta. El regidor Sr. Lluís Freixa pregunta si es pot demanar un altre desfibril·lador per ubicar al local de la piscina municipal. La regidora de Benestar Social diu que demanarà si és possible tenir-ne un altre per ubicar-lo al recinte de la piscina municipal. Es passa a la votació i és aprovada per unanimitat. 5. Sorteig dels membres de la mesa electoral per a les eleccions generals del dia 26 de juny de 2016 6. Precs i preguntes (P) de l’oposició i resposta (R) de l’equip de govern: . (P) Quan s’arranjaran els camins rurals, que amb les pluges s’han fet molt malbé? (R) Amb les últimes pluges, les herbes han crescut molt i els camins


L'AJUNTAMENT INFORMA

s’han fet molt malbé, però abans de l’estiu s’haurà passat per tots els camins rurals. . (P) Es posaran panots en el lloc a on s’hi havia de plantar arbres a la zona nova de Melianta? (R) El Sr. Alcalde diu que sí, es vol contractar el paleta del SOC, per acabar les vorades i escocells dels arbres. S’intentarà plantar arbres a les orelles que surten dels carrers. . (P) El grup de CiU va demanar que es netegessin els embornals de la part de dalt de la zona nova, que hi ha aigua estancada i surten molts mosquits. (R) Es tindrà en compte de tirar-hi aigua i fer un tractament fitosanitari. . (P) Es demana pels rètols dels carrers. (R) Els rètols ja estan fets, només hi falta posar el segell de l’Ajuntament. . (P) En relació als solars bruts es demana si s’han plantejat mai fer treballar algun pagès per netejar els solars buits i grans de la urbanització? (R) No ens ho hem plantejat, no és bona idea ja que per treballar-los és necessari tirar-hi adob, herbicides i altres. S’ha de tenir en compte que hi ha propietaris que els mantenen nets tot l’any i que hi ha alguns solars que estan embargats. Que en tot cas s’haurà de sol·licitar permís per entrar-hi i netejar-los, però això és molt complicat . (P) Es pregunta si seria possible tancar la plaça dels Remences per fer hi un parc urbà per gossos. (R) Es contesta que no, que seria un problema, si ara no es recullen les defecacions pels carrers, menys els recollirien dintre el parc. El problema és el poc civisme de la gent. . (P) Com està el tema de la rulot de la Plaça de la Lloca? (R) S’està en tràmit de solucionar-ho. . (P) Qui ha posat grava en el camp de davant el poble? L’ha feta posar l’Ajuntament i pagarà la despesa el propietari dels socs que va amuntegar en aquest camp. Seguidament el Sr. Alcalde explica que aquest camp, mitjançant acord amb el propietari i l’arrendatari es va deixar de conrear per fer-lo servir de pàrquing en ocasions especials, enterraments, casaments, festes, pessebre vivent, etc. Que un propietari del municipi va tallar el bosc de la seva propietat i va anar amuntegant els socs en aquest camp. Amb les pluges dels últims dies els camions que treien els socs varen deixar el camp intransitable per vehicles. Atès que el diumenge 22 de maig era la festa del Roser de Fontcoberta i el camp estava ple de fang i totalment intransitable va fer-hi posar aquest sauló. . (P) L’acord amb el propietari del camp és un acord únicament verbal? (R) El Sr. Alcalde contesta que sí, que se li va deixar per a conrear, a l’arrendatari, el camp del davant del cementiri propietat de l ‘Ajuntament. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 25 DE JULIOL DEL 2016 1. Informacions de l’Alcaldia i del despatx oficial . El Sr. Alcalde dóna compte al Ple de les resolucions d’alcaldia núm. 60 a la 77/2016 . El Ple es dóna per assabentat. . Ofici del Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Girona sobre la sentència del recurs contenciós administratiu 61/2013 (moció declarant el municipi territori català lliure). . Notificació de Xaloc sobre una notificació de béns embargats a MP 2001 gestió i construcció. . Ens hem assabentat que en una nau de la zona industrial s’ajunten, principalment, el cap de setmana molts camions col·lapsant algun carrer de la zona. Dos industrials de la zona ja han alertat del problema. Des de l’Ajuntament s’ha parlat amb la propietària de la nau, atès que no ha sol·licitat cap mena de llicència i s’ha alertat també als mossos d’esquadra. La tècnica municipal farà un informe i s’iniciaran els corresponents tràmits. . Recorda a la Corporació el decret núm. 77/2016 en el que es donava un nou termini d’un mes al propietari per a executar les obres de tancament de l’edifici de la Ctra. de Banyoles, 14 (antic Edén), per tal d’impedir l’accés a la finca a persones alienes com passa actualment. . Acabat el contracte del SOC, l’Ajuntament ha contractat al mateix paleta que estava en Servei d’Ocupació de Catalunya per acabar les obres d’urbanització imprescindibles de la Ciutat Jardí de Melianta. . Que durant la primera quinzena d’agost es farà un camp de treball arqueològic a la zona de la Roca Foradada. La despesa anirà a càrrec de l’aportació de l’antic Centre Cívic. Des de l’Ajuntament, s’agraeix la col·laboració. . Que avui s’ha rebut un escrit signat per molts veïns del C/ Pau Casals en el que demanen que es rebaixi l’alçada de les pilones de la vorera de la Ctra. de Banyoles i que les plantes de les jardineres siguin baixes atès que tal i com estan ara tenen molt mala visibilitat per a incorporar-se a la carretera de Banyoles, i és l’única sortida que tenen. El Sr. Alcalde diu que es posarà en contacte amb la brigada i es faran aquestes actuacions. . També s’ha rebut una carta de la parròquia informant que es restauren dues imatges que estan molt deteriorades, la de la Mare de Déu del Patrocini i la de la Mare de Déu de la Font i sol·licita col·laboració econòmica. . S’informa al Ple del conveni que es signarà properament amb el Punt Diari. La Sra. Pilar Busquets explica que tindrem dos diaris, un al Casal Recreatiu i l’altra a l’escola, que a la tarda es portarà a la biblioteca. Que en el mateix conveni ens ofereixen publicitat per valor de 12.000 euros anuals, tots els edictes sense càrrec, impressions a la web i cessions d’espais publicitaris a organitzacions o

associacions del municipi. El Sr. Freixa pregunta l’import del conveni. La regidora contesta 1.378 euros anuals IVA inclòs. . El Sr. Alcalde informa d’una deficiència que s’ha trobat en la construcció d’una casa al C/ Mussoga, 14, ja que no han trobat l’escomesa de la claveguera. Demà els treballadors de la brigada municipal obriran carrer i faran la connexió. . S’informa de les queixes d’usuaris de la piscina municipal perquè no hi ha aigua calenta. Aquest és el 3r any i mai ningú s’havia queixat. El problema és que la instal·lació és molt antiga, no complia i a més estava sota risc de legionel·losi. En el proper pressupost s’intentarà fer-hi unes mínimes i imprescindibles actuacions. 2. Ratificació decret d’Alcaldia núm. 75/2016. / S’aprova per unanimitat que l’Ajuntament de Fontcoberta s’adhereixi al Conveni subscrit entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona en què s’estableix el Pla extraordinari d’assistència financera local 2016. Que d’acord amb el que es preveu en l’esmentat Conveni, sol·licita a la Diputació de Girona un pagament per import de 15.463,01 euros, per compte dels crèdits que l’entitat té enfront la Generalitat de Catalunya. 3. Informe de morositat del segon trimestre 2016 Des de la Intervenció es dóna compte al Ple del següent: D’acord amb el que estableix llei 15/2010, el termini de pagament aplicable a les factures emeses és de 30 dies següents a la data d’expedició de les certificacions d’obra o dels corresponents documents que acreditin la realització total o parcial del contracte. S’ha complert el termini de pagament imposat per la llei 15/2010 abans transcrit. De totes les factures registrades a l’Ajuntament de Fontcoberta, cap d’elles té una antiguitat superior a 3 mesos pendent de reconèixer l’obligació. La Corporació es dóna per assabentada. 4.- Proposta d’aprovació de les festes locals del municipi Per unanimitat s’estableixen com a festes locals del municipi de Fontcoberta per l’any 2017: 4 d’agost, 23 d’octubre. 5.- Proposta d’adjudicació definitiva de la gestió del servei públic de la llar d’infants “Els Plançons” La Mesa de Contractació proposa al Ple municipal l’adopció del següent acord: Adjudicar provisionalment el contracte de gestió del servei públic de la llar d’infants municipal “Els Plançons” a l’empresa Orió Assessoraments i Serveis Educatius SL. Sotmesa la proposta a votació és aprovada per unanimitat. 6.- Proposta de contractació de la Brigada Jove de Fontcoberta Es proposa al Ple la contractació dels següents joves en el projecte Brigada Jove 2016: Òscar Gonzàlez Rey en el primer torn i Mark Šarić Graboleda en el segon torn. S’aprova per unanimitat. 7. Proposta d’aprovació inicial del projecte de restauració del clot de Melianta Per unanimitat, s’aprova inicialment el Projecte d’estabilització d’un talús al clot de Melianta, redactat pels serveis tècnics del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. 8. Precs i preguntes (P) de l’oposició i resposta (R) de l’equip de govern . (P) Quan es farà la sega dels marges dels camins rurals i l’itinerari de les fonts que està molt abandonat. (R) El Sr. Alcalde contesta que a la brigada municipal hi ha hagut dues baixes i tot i que s’ha contractat un operari no s’ha donat l’abast a netejar i segar tota l’herba, que a més aquesta primavera ha plogut molt i l’herba no ha parat de créixer, i s’ha endarrerit la feina. En relació a l’itinerari de les fonts ho feien els voluntaris però ara a l’estiu és difícil fer les brigades de voluntaris per la calor i que molta gent fa vacances. S’ha de tornar a començar a partir del setembre/octubre. El Sr. Lluís Freixa comenta que si s’amplien rutes, s’han de mantenir i abocar-hi més recursos, s’ha de preveure, i amb l’itinerari de les fonts era clar que passaria això, que no es podria mantenir net. El Sr. Alcalde contesta que es millor tenir l’itinerari amb herbes que no tenir-lo, que el problema de l’herba, és general a tots els municipis. Que la gent es queixa de l’herba els mesos de maig-juny que és quan creix, tot i que creu que tot es pot millorar, però costa. En tot cas es podria fer una actuació a la zona de la Mare de Déu de la Font, que és on hi ha més ombra. . (P) Al municipi de Fontcoberta tenim molts punts de llum sense llum. (R) El Sr. Xavier Cros contesta que quan es rep la queixa que en un fanal no hi ha llum, es va a arreglar el mateix dia. Que si la gent li diu al Sr. Freixa i ell no ho diu a l’Ajuntament, molt malament perquè la brigada no ho sap. El Sr. Freixa diu que un vespre de la setmana passada va anar a donar la volta per la urbanització i es va trobar que 19 punt de llum no funcionaven. Seguidament el Sr. Francesc Molina dóna la llista dels punts de llum avariats al Sr. Xavier Cros regidor de la via pública. El Sr. Alcalde diu que s’ha de tenir en compte que moltes bombetes són de vapor de sodi i a vegades es paren una estona i llavors tornen a encendre’s.

EL BUTLLETÍ 38

5


L'AJUNTAMENT INFORMA

50 anys de Melianta (i II)

E

l 4 de gener de 1967 es concedeix llicència per construir dotze vivendes a Melianta amb subjecció al plànol subscrit per l’arquitecte Francisco Figueras de Ametller dirigides per l’aparellador José Mª Figueras Masgrau. La majoria d’aquestes cases eren iguals, solament canviava la seva orientació i ja semblaven diferents. Com que molta gent estava interessada a comprar una parcel·la a Melianta per fer-se una casa, els mateixos promotors van demanar una primera ampliació de la urbanització que va ser aprovada per l’Ajuntament el 6 de març de 1968. L’acta del Ple diu: “Conceder a los instantes licencia municipal de obras para realizar las citadas obras de urbanización con arreglo al citado proyecto, cuyas obras deberán ser dirigidas por el Arquitecto Don Francisco Figueras de Ametller asistido por el aparejador Don José Mª Figueras Masgrau y quedar terminadas en el plazo de tres años a contar del día siguiente al de la notificación del presente acuerdo”. El consistori en aquell moment era format per l’Alcalde Ramon Serramontmany i Teixidor i els Regidors Manuel Alemany Parer, Juan Juanola Masdevall, Joaquín Noguer Tarradas, Pere Vilarnau Figueras, Juan Pujol i Joaquín Grau Coll. Secretari-interventor: José Salvá Granollers L’acta del 3 d’abril de 1968 diu: “Dentro de este término municipal y en los parajes de Malianta … existe la Urbanización de Malianta compuesta de 193 parcelas, todas ellas edificables, y con todos los servicios urbanísticos de encintado de aceras, calles asfaltadas,

6

EL BUTLLETÍ 38

cloacas, alumbrado público y redes de suministro de agua y electricidad, construidos, instalados y en pleno funcionamiento, cuya urbanización consta de ya 25 viviendas terminadas y otras cuatro en construcción, siendo previsible que en plazo breve se construya en las restantes parcelas, correspondiendo el reparto de la correspondencia en la urbanización de referencia al cartero de este pueblo de Fontcuberta, siendo de verdadera necesidad y conveniencia se instale un buzón para la correspondencia. Asimismo certifico: Que han sido ya iniciados los trabajos preparatorios para la realización de la 2ª fase de dicha urbanización contigua a la anteriormente citada la que comprenderá un total de 63 parcelas todas ellas edificables, además de las 193 de la 1ª fase”. El 1968 es concedeix llicència per construir nou cases. En els tres anys inicials de Melianta, doncs, es van concedir trenta-tres llicències d’obra. Recordem, breument, altres aspectes de Melianta. El 1987 l’Ajuntament va acordar canviar el nom d’Urbanització La Farrès-Malianta per veïnat de Malianta. Un informe etimològic de la Generalitat emès el 1989 va normalitzar la grafia. L’arrel llatina de Melianta significa gran estimball, barranc, espadat, ben adient per la proximitat del clot de Melianta. El topònim es troba documentat l’any 1294 i el 1326 en la forma Melianta. En totes les cites posteriors a 1989 aquest topònim apareix amb la forma Melianta. La zona de cessió d’equipament públic va ser on s’hi va edificar el Centre Social i les pistes de tennis (una


L'AJUNTAMENT INFORMA

d’elles ara reconvertida en plaça). Era una zona de mulladius i aiguamolls, sobretot durant les llevantades, coneguda per la Granyotera per l’abundància d’amfibis. De fet, a la part vella de Melianta hi sorgeixen bullidors a diferents indrets molts dels quals desguassen al Fontbó, un rierol que neix al bullidor del mateix nom que sorgeix vora els semàfors i desguassa al clot de Melianta després de passar entubat en força trams. El veïnat de Melianta ha tingut unes quantes ampliacions, a part de la del 1968: el 1982 el carrer de Pau Casals; el 1984 el sector de llevant, conegut com a Melianta-2; el 1990 la plaça dels Països Catalans; el 1996 un sector vora el camp de futbol; el 1997 la plaça de la Roureda i el 2006 el sector nord conegut com Nova Melianta, l’ampliació més important. Melianta és, de molt, el nucli habitat més important de Fontcoberta. Actualment té uns 1.300 habitants. Per això s’hi han construït uns quants edificis públics: el Centre Social el 1982, el dispensari mèdic estrenat el 1996, la capella de Melianta el 1983 (projecte dels arquitectes Josep Riera i Jeroni Moner), l’escola el 1996 (ampliada el 2015), el camp municipal d’esports el 1983, el pavelló municipal inaugurat el 2008... i places: de Catalunya, conformada el 1987 quan s’hi planten els plàtans que l’ombregen; de la Font començada a configurar el 1983-84; la dels Països Catalans del 1992 i la dels Remences del 2006. En elles hi trobem alguns monuments: una reproducció de l’escut municipal feta el 1997 a la plaça de Catalunya; monument A Lluís Companys ubicat el 2001 a la plaça de la Font,

obra de Francesc Masós i monument Als donants de sang instal·lat el 2003 a la plaça dels Països Catalans, obra de Pedro Martín. La provisió inicial d’aigua pública per a Melianta va ser a través de dos pous situats a la plaça de la Lloca que proveïen un dipòsit proper que feia arribar l’aigua per gravetat a les cases. Els dos pous, un al costat de l’altre, tenen uns 20 metres de fondària i una amplada propera als 5 metres. Proporcionaven aigua de qualitat. Ara no els podem observar perquè estan tapats i no s’utilitzen, igual que el dipòsit. Més endavant es van fer dos pous vora la platja d’Espolla – un d’ells d’uns 45 metres – i un tercer darrere el magatzem municipal d’uns 60 m. Melianta, també, s’ha proveït d’un pou privat situat a l’ampliació de la zona industrial. Tots aquests pous ara no s’utilitzen. L’únic pou que actualment proveeix d’aigua Melianta, i a gran part del poble de Fontcoberta, és un de privat (dels antics Frigorífics del Ter) situat al bell mig del pla de Martís. És molt abundós perquè arriba a l’aqüífer d’aquest altiplà format per estanyols subterranis. Subministra l’aigua al dipòsit que es va construir el 1995 al serrat de Centenys. La depuració de l’aigua inicial es va fer a través d’un filtre decantador situat al clot de Melianta que ben aviat va quedar inutilitzat i inservible. Durant anys, les aigües residuals van abocar directament a la riera de Melianta. Amb la posada en funcionament de la depuradora, el 2011, es va poder solucionar aquest tema.

Vista panoràmica de Melianta des del pou vell d’aigua en sentit sud i ponent (fotografia de Josep Galceran)

EL BUTLLETÍ 38

7


GRUPS MUNICIPALS

DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT A vegades, aquestes dues paraules es fan servir com a sinònimes (paraules que volen dir el mateix). Això però és enganyós, ja que són dues coses ben diferents. Llibertat fa referència a diverses llibertats de l’individu, de les persones, mentre que democràcia fa referència a un sistema concret de govern basat en el debat i la participació oberta i decidint els assumptes tenint en compte la majoria de vots. Actualment hi ha la tendència a pensar que allà on hi ha democràcia també hi ha llibertat, oblidant que, en nom de la democràcia, sovint es retalla la llibertat individual. També en nom de la democràcia s’impedeix a les minories exercir drets fonamentals reconeguts universalment en la Declaració dels Drets Humans. A vegades, aquestes retallades de llibertat ens sonen llunyanes (a Palestina, a Corea del Nord, a

POLÍTICA D’on ve el nom de política? Ve del grec polis que significa ciutat, el lloc que les persones conviuen i expressen els seus interessos i idees. Què és la política? Segons Aristòtil la política fa referència a la solució dels assumptes, interessos i idees que afecten als ciutadans d’una determinada comunitat (sigui un poble, regió o país). La política per nosaltres què significa? Doncs l’oportunitat d’ajudar a la nostra comunitat a viure millor, millorant els serveis, buscant millorar la convivència

8

EL BUTLLETÍ 38

Guantànamo) però altres vegades les tenim ben a prop, sovint impulsades per governs que no tenen en compte l’opinió de les minories i imposen la seva voluntat aprofitant que tenen la majoria i, per tant, poden fer lleis que facin callar encara més la veu de la minoria. Si reflexionem, veurem que quan des del govern “en funcions” del Partido Popular es diu que per decidir el que volen els ciutadans de Catalunya s’ha de consultar a tots els ciutadans d’Espanya es fa un mal ús de la democràcia ja que s’impedeix a una minoria l’exercici d’un dret d’autodeterminació (els pobles decideixen per ells mateixos) emparat per les Nacions Unides i inclòs a la legislació espanyola ja que Espanya ha reconegut aquest dret. L’etapa que encetem aquesta tardor, i que ens ha de portar a votar el referèndum d’aquí a menys d’un any, és d’aquelles que molts ja no ens pensaven que veuríem amb els nostres ulls. Les institucions catalanes posaran les urnes per tal que els catalans i catalanes, es diguin com es diguin i parlin la llengua que parlin, puguin decidir el futur del país. Els qui ho vulguin impedir coarten la llibertat individual i no segueixen els principis de la democràcia.

entre nosaltres, els ciutadans del municipi de Fontcoberta. Aconseguint una qualitat en tots els aspectes que depenen de nosaltres, neteja dels carrers i places, garantir el manteniment i millora dels equipaments que gestionem (escoles velles, piscina, places, carrers, etc.). També solucionant la convivència entre nosaltres i amb la resta de la societat que hem de conviure al nostre municipi, ja siguin les persones que passen o es queden poc temps amb nosaltres. I no pas solucionant problemes inexistents o empitjorant els serveis. Això es fa amb molta comunicació i escoltant els interessos i idees de tota la comunitat, tal i com ja ens deia Aristòtil. Com sempre estem al vostre servei via correu electrònic convergents.fontcoberta@gmail.com


ENTITATS I FESTES

Benestar Social de Fontcoberta participa al “Mulla't"

E

l diumenge 10 de juliol, Fontcoberta es va adherir, un any més, a la campanya “Mulla’t” per l'esclerosi múltiple des de la piscina de Melianta. Vam muntar-hi la paradeta i es van vendre samarretes, gorres, tovalloles, bosses... i molta gent va fer metres i metres de piscina per aquesta bona causa. Gràcies a tothom per la col·laboració i a l'associació Don@ per la seva implicació durant tot el dia.

Fundació Esclerosi Múltiple ofereixen serveis per ajudar a les persones amb aquesta malaltia a través de l’atenció sociosanitària, psicològica, social i laboral i destinem recursos a la recerca, la nostra esperança per un món sense esclerosi múltiple.

7.000 persones pateixen esclerosi múltiple a Catalunya, una malaltia neurològica crònica que afecta al sistema nerviós central i que es diagnostica principalment en persones joves i en dones. Tot i que és la segona causa de discapacitat neurològica, avui se’n desconeix l’origen. El diagnòstic representa sovint un impacte important en la vida de les persones. Per això, des de la

Nits sota la Lloca 2016

U

n estiu més, s’han fet dues Nits sota la Lloca, els divendres 8 i 22 de juliol, amb clown, màgia i música. Cada dia hi havia servei de barra i entrepans. El dia 22 es va fer un concurs de coques, obert a tothom, amb votació popular a la més bona i a la més original. La llàstima va ser que el divendres 22 va ploure i tot es va haver de traslladar a can Jan.

Festa Major de Fontcoberta 2016

A

quest any teníem un repte i creiem que ha estat superat: el canvi d’ubicació. Abans de la Festa ja hi van haver els primers comentaris: que és millor a la plaça de Catalunya, que l’entorn és més maco (en això res a dir, tenen raó)... Però hi ha actes que fins i tot la plaça queda petita com el teatre i, aquest any, el concert de Festa Major. Hem de tenir en compte, també, la comoditat de la Comissió en cas de mal temps, “el tema etern”. Ho tenim tot allà mateix i només hem d’entrar a dins. Pel que fa a la Festa creiem que ha estat un molt bon any. Ens han fet uns dies fantàstics i hi ha hagut molta participació en tots els actes. Comencem pel pregó, a can Jan, a càrrec de Jordi Xena que ens va recordar el temps passat i el temps actual amb la convivència dels vells i els nouvinguts al municipi. Després el gospel, tot i la ruixada. El dijous, feia temps que no hi havia tanta gent al cinema. La pel·lícula va agradar molt. El divendres un èxit en el teatre amb quasi sis-cents espectadors. Felicitem a El Traster Teatre de Fontcoberta. Ho he subratllat després que la directora ens fes una repassada per l’errada del programa, els que hi éreu ja ho vàreu

Gospel a can Jan

L’Ofici Solemne a Sant Feliu

EL BUTLLETÍ 38

9


ENTITATS I FESTES poder sentir. El dissabte es va començar amb el concurs de dibuix. Aquest any es van fer amb folis Din A3 i llapis de colors en comptes de guixos. Hi va haver una participació impressionant de mainada i de gent gran. A la tarda el campionat de botifarra local, també amb molta participació. Van ser tot un èxit els tallers de circ i inflables per als petits. Felicitem, també, als Trempats de Fontcoberta. I al vespre el country, una mica fluixet, i el sopar amb disco mòbil, que també va anar força bé. El diumenge va començar amb l’ofici acompanyat per la cobla Baix Empordà. És l’únic acte que es fa al poble de Fontcoberta. I a la tarda, amb un pet de sol, una festa de l’escuma que va refrescar tothom que s’acostava per allà. Seguidament el concert de Festa amb el grup Què Tal, amb uns tres-cents espectadors, i el ball pel mateix grup. Ho fan molt bé i tenen molts seguidors. Feia temps que no vèiem tantes parelles ballant i passant-s’ho tan bé.

L’orquestra a l’Ofici Solemne

Amb aquestes quatre ratlles crec que hem explicat com va anar la Festa en general. S’ha fet el millor que hem pogut. No vull acabar sense felicitar als companys de la Comissió per la feina feta i animar als Trempats a seguir endavant amb el seu programa d’actes. I a tots, gràcies per gaudir de la Festa que us vàrem preparar Josep Banal, President de la Comissió de Festes de Fontcoberta

Sardanes a la plaça

Concurs de botifarra

Festa de l’escuma

Traster Teatre saludant després de la representació (fotografia de Lluís Pou)

Concurs amb llapis de colors

10

EL BUTLLETÍ 38


ENTITATS I FESTES

Jordi Xena i Ballada, pregoner de la Festa Major de Fontcoberta 2016

La regidora Pilar Busquets presenta el pregoner

E

n Jordi Xena i Ballada, va néixer a Sant Celoni l’onze de setembre del 1943, fill d’en Martí Xena i de la Dolors Ballada, però de molt petit quan només tenia vuit anys, va venir a viure a la nostra comarca, donat que el seu pare, que treballava a La Caixa, va ser traslladat, com a director d’aquesta entitat a l’oficina de Banyoles. En Jordi va estudiar a la Acadèmia Abat Bonito de Banyoles i en acabar el batxillerat va cursar la carrera de Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on s’hi va llicenciar i posteriorment hi va cursar diversos estudis de postgrau.Professionalment, ha estat professor en diverses universitats catalanes (la de Girona, la de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona i la Politècnica) i d’altres països com la Universidad Centroamericana de Managua. Al mateix temps ha impartit classes en diferents escoles de negocis d’Espanya, França, Argentina, Xile i Mèxic. Pel que fa a l’empresa privada, en Jordi ha treballat i col·laborat a la Maret de Salt, a Purlom SA, a Arbora SA, a Revlon, a Sophie Noël SA i a les caves Castellblanch SA, a Josep Maria Reventós i Blanc i finalment a les Mont-Ferrant SA, fins a la seva jubilació el 2013.

En Jordi és una persona inquieta, intel·lectualment activa i un gran viatger i aquesta inquietud, ja de molt jove, quan era estudiant, el va portar a viure una llarga temporada en un Quibuts a Israel. Ell sempre ha estimat molt la nostra comarca i el país sencer i per això, des de ben jove, s’ha implicat en multitud de facetes, en primer lloc locals; va

fer natació i waterpolo al CN Banyoles, teatre al Cercle de Catòlics i escoltisme a l’Agrupament Escolta Sant Martirià i, posteriorment, en àmbits nacionals, sobretot en activitats polítiques. Ja a la universitat va destacar per la seva lluita contra el franquisme, per la democràcia i per l’alliberament nacional dels Països Catalans; va formar part de l’Assemblea de Catalunya; ha estat fundador de Nacionalistes d’Esquerra i del Casal Nacionalista de la Baixa Garrotxa; ha estat membre del Consell Nacional d’ERC. Va presidir el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) i va ser un dels integrants de la Comissió per al reconeixement de la nostra comarca. El 2009 va rebre el premi de la Flama de la Llengua que li va concedir la Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany. Actualment és membre de l’Assemblea Nacional Catalana i forma part de la junta de les Joventuts Musicals de Banyoles i Comarca, de la qual n’és tresorer. Com es pot veure, en Jordi és un gran activista cultural de la nostra comarca que ha desplegat i desplega una intensa activitat en mitjans locals des de fa anys com a col·laborador a la revista local “El Bagant” i actualment conductor de programes a Ràdio Banyoles i a Banyoles TV. Aquest, a grans trets, és en Jordi Xena i Ballada, el nostre convilatà, el nostre veí de La Casona i enamorat de Fontcoberta que ens ha fet l’honor d’acceptar ser el pregoner de la Festa Major d’enguany. Moltes gràcies Jordi!

EL BUTLLETÍ 38

11


ENTITATS I FESTES

Pregó de Jordi Xena Ballada, 31/07/16

Un moment del pregó

01

B

on dia, moltes gràcies a tots. A l’Ajuntament, i a vostès per l’assistència. Moltes gràcies perquè segur que tenien millors alternatives per passar la tarda de diumenge. Perdonin si no els hi compenso l’esforç. No serà pas per manca de voluntat. Fer el pregó és un honor, però també un gran embolic. Li deia fa uns dies al senyor Alcalde, que no entenc com una persona tan amable com ell, que m’ofereix un acompanyant a la festa de la vellesa que compensi les meves limitacions de l’edat, pugui ser tan desconsiderat de deixar-me tot sol ara i aquí. Aquest pregó és complicat perquè la meva vida ha estat molt centrada a Banyoles. La Casona, de Fontcoberta, és el descans i no pas la militància. Descans de la feina, dels problemes, de la vida en un pis i de tantes coses. La Casona, casa meva i de vostès, es fugir de tot. I fugir i no participar, és una culpa que avui pago cara al no tenir els coneixements que calen per fer un bon pregó. No conec prou la història, ni la realitat, ni molt menys cap on va Fontcoberta. Llavors, que hi faig aquí? Doncs intentar complir l’encàrrec, fer el mínim ridícul possible, no avorrir-los en excés i anunciar que comença la Festa Major, que és en principi, l’únic que hauria de fer un pregoner. La meva elecció pot venir explicada per la notorietat que dóna dir quatre coses a la televisió local i això és una trampa. Perquè es molt fàcil dir les quatre coses i sobreviure gràcies a convidats intel·ligents. Si faig tele, si hi ha tele a la comarca, és gracies a un fontcobertí al que no sé si som capaços d’agrair el que ha fet i no haver d’acudir a la de Girona o de Barcelona per saber coses de casa. No estic pas dient que fem la millor televisió del món, Déu me’n ben relibri. Ni tan sols que fem la millor de les possibles. Fem entre tots, el que podem, i això sí, sense que ens calgui una administració pública que en pagui els dèficits. La televisió també és la que em va fer perdre l’honor de ser conegut únicament com el fill del senyor Xena, el de La Caixa, quan La Caixa era una altra cosa i deixava que els seus empleats també ho fossin. És precisament aquesta connexió, la que em va permetre un aterratge suau a Fontcoberta. El meu veí, en Vicens Teixidor (que e.p.d.), havia guanyat el premi Moragas que donava La Caixa a qui contribuïa al desenvolupament de nous camins per la agricultura. Molt abans que l’evolució natural i l’artificial, com la PAC, desestabilitzés el que havia estat des de temps immemorial, el treball al camp. Abans era l’agricultura, i el

12

EL BUTLLETÍ 38

pagès el principal protagonista de l’activitat econòmica, avui dia convertit en un fet quasi residual. Parla d’això Josep Carner quan diu: Està el pagès de cara a la claror; té el front solcat d’arrugues olioses; al xuclat de les galtes serioses afloreix una beata lluentor. L’hora, pesant, voldria fer dormir. Ell té ben dreta, immòbilment, la testa. Al porró, davant seu, ja només resta un cercle fi d’acabament de vi. (Goig i riures de l’àpat s’esgotaren i fins les mosques lentament es paren. Es nega a poc a poc el pensament.) Negre i musc, amb silenci a la mirada, assegut a la taula abandonada, els ulls li piquen del ressol ardent. UN PAGÈS HAVENT DINAT - Josep Carner El fet és de que sóc aquí i voldria aportar alguna cosa més que comentaris sobre la meva arribada i els quasi quaranta anys de fidelitat. Si els pregoners nomes parlem de nosaltres mateixos, farem com alguns capellans que en els funerals els hi sembla que la cosa més interessant que poden explicar es la seva relació amb el difunt. I voldria fugir d’aquests personalismes. 02 Situació incerta. Vivim en un mon rar que ni imaginàvem fa quatre dies. Diem sovint, que és època de canvis. Em sembla que no és exacte. Volen dir que en realitat no estem vivim un canvi d’època? Erdogan aprofita l’avinentesa i remena i depura a tort i a dret, mentre la claca demana el restabliment de la pena de mort. Trump és proclamat candidat republicà a la presidència dels EUA. L’extrema dreta populista marca l’agenda i millora expectatives a França, a Àustria i en alguns països


ENTITATS I FESTES nord enllà dels que evocava Espriu. Aquí a la vora, mentre el Tribunal Constitucional continua executant les instruccions del govern espanyol en funcions, després de setmanes de gravacions al·lucinants amb guerra bruta i perfum de claveguera, Daniel de Alfonso sol·licita el reingrés a la judicatura i un grup d’ocurrents arriba a proposar Jorge Fernández Díaz com a president del Congrés. Tot, aparentment, en societats de devoció democràtica. És que l’esperpent i el populisme polítics són la broma de l’era del coneixement i la revolució digital? Per què algunes de les pitjors aberracions polítiques actuals disposen de cobertura legal i coartada democràtica? Deia això en Joan Tresserras a l’Ara de fa quatre dies. Abans del disbarat de Niça, de l’il·luminat assassí de Munich i de la mala notícia diària, que ja ni ens sorprèn. Centenars de morts a Kabul, o a Bagdad, o qualsevol dels noms que a la nostra infantessa el senyor Brugulat havia convertit en llegenda. Ell mateix, profetitzava sovint allò que “molts de vosaltres anireu a deixar els ossos en aquestes terres”, defensant el petroli, deia ell. Potser ara seria contra la barbàrie gratuïta o potser els privilegis adquirits per naixement, i contra uns desafortunats que no els tenen, ni els tindran. En Brugulat equivocava la generació, però no pas l’anàlisi. Vostès, o la gran majoria, tenen prou anys per haver sentit explicar el drama de l’èxode republicà. De la mala acollida que els van donar només travessar una frontera. De les seves dificultats per sobreviure i de la lluita per la dignitat en els països d’acollida. No els hi fa mal al cor veure com la Unió Europea tracta als refugiats d’avui que també fugen per salvar la vida? Segur que és difícil trobar un encaix per aquests nouvinguts sense desequilibrar el que nosaltres tenim. Però la solució es pagar a Turquia, perquè se’n faci càrrec? No és com posar la guilla a cuidar els pollets? I això ho dic a Fontcoberta. Un dels pocs pobles agraït amb els acollidors d’exiliats republicans. Quants pobles tenen un record dedicat a un dels seus grans protagonistes? Com nosaltres tenim amb el President Lázaro Cárdenas, el Tata Cárdenas. Amb el sobrenom de Tata, per pare, avi, protector i venerable. Ell va ser també l’expropiador del petroli mexicà que extreien només anglesos i nordamericans. I el repartidor de terres agrícoles, i no se m’espantin els propietaris que ara això aquí ja no toca. Era repartir la terra per sobreviure, i que no seria solució ara a casa nostra. Ho va fer quan la propietat era sinònim de supervivència. Diuen a Mèxic: Y siempre es igual / no grites ni gruñas,/ tú si tienes tierra / la traes en las uñas. Després, com sovint passa, el petroli de PEMEX va ser font de corrupció i les terres varen tornar a nous terratinents. Deia tot això per aquest terrible espectacle diari. D’unes guerres de difícil comprensió que provoquen milers de morts i desplaçats. Fa només quatre dies el nostre Mediterrani era sinònim de sol, turistes i negoci. Avui es també un tràgic destí per a milers de persones que busquen una altra llibertat que no sigui la del cementiri. Més de tres mil ofegats en el que portem d’any. No hi hauria manera de ser solidari, sense prescindir de res del que ens és essencial? Som uns afortunats que vivim aquí per la fortuna del naixement i no pas en un país del conflicte. He de canviar de tema, ja ho veig i em perdonaran. Estic per anunciar una festa i aquest pregoner trampós, ens encara una realitat incòmode i no deu ser el moment de fer-ho. Però molt rars hauríem de ser tots plegats per no adonar-nos de la realitat. Que si no enfrontem com cal, no només provocarà un canvi d’època que deia abans, sinó també un canvi tràgic de la societat que hem anomenat del benestar i que de fa uns anys, podem dir

allò de a cada bugada perdem un llençol.Amics, tenim el penós privilegi de ser la primera generació que deixarà als hereus una societat menys favorable de la que vàrem trobar. Sempre s’anava endavant. La fita de les generacions anteriors, era deixar una vida millor als fils i ara sembla que això s’ha truncat. Diuen que el final del Partit Comunista Francès va ser culpa de Marie Claire i la Renault. La revista per la seva secció de venda de cases prefabricades a un preu accessible i la Renault pel mateix motoritzant a la família. Amb casa i cotxe la repartidora ja no era una prioritat. Perquè si res tenim, res podem perdre i això explica, i no pas justifica, que quedi ben clar, l’enlluernament per algunes causes. Però tot està en joc. Les neus del Kilimanjaro diu que tenen els dies comptats. Fins i tot el títol d’una pel·lícula de la nostra joventut ens permet constatar el canvi climàtic que alguns encara alguns neguen. I ara sé que canvio, que ja n’hi ha prou d’aquest color. 03 Tenim un poble canviat, de pagès a residencial. Vàrem néixer en un bon moment. Vàrem créixer amb la promesa que l’esforç tenia recompensa: “Estudia i tindràs feina”. “Treballa i aconseguiràs el que et proposis”, ens atrevíem a dir i avui això es fals. Ens vàrem salvar de la guerra encara que no del Franquisme. Però uns pares escarmentats ens varen estalviar part de les seves misèries. “Nen, no et signifiquis” deien, i pensaven que així no reviuríem la seva historia. Era un compromís tàcit de preferir la desmemoria a què ens atrapés un conflicte com el que havien patit. Però com he dit, en aquest ambient, l’esforç tenia premi. El treball i l’estalvi, i per alguns la valentia del canvi sobtat i atrevit, com el que va protagonitzar una pagesia empesa per la necessitat, amb l’objectiu de una vida millor. Deixar el mas, treballar a la fàbrica, millorar el present i assegurar el futur. Un canvi que provocà la pràctica desaparició del pagès tradicional per la dificultat de la supervivència, davant l’esquer de las comoditats de la vila i del treball per a tercers. I Fontcoberta seria diferent per sempre més. En els nostres somnis Disney, lamentem avui que la façana del mar ha canviat les bucòliques casetes de pescadors pels monstruosos edificis d’apartaments i hotels. Però la vida dels anteriors propietaris va canviar dràsticament gràcies a la venda de casa seva. Que és primer? Què és abans que la supervivència? Recordo un cas a la Xina actual, un país que ha passat de la misèria de quasi tots a la riquesa d’uns quants en quatre dies. Pel progrés, es destrueixen les cases tradicionals per fer-hi immensos blocs de vivendes. És la destrucció del passat. És la modernitat. Però, curiosament i de tant en tant, s’hi reconstrueix un grupet de cases com les d’abans. Els Hutong, que en diuen, i que es converteixen en atracció de turistes i també dels xinesos jovenets que les visiten acompanyats de les explicacions dels avis. I també de la seva paranoia compradora. Així filosofava, un servidor de vostès, a un amic xinès, expressant pena per la pèrdua. Em va contestar carregat de raó. “Sí Jordi, les cases d’abans eren molt maques de fora però per dintre eren una barraca. Viu-hi tu si vols, que jo em quedo el teu pis, amb llum, aigua corrent i un lavabo de veritat”. De quan son els primers lavabos en bones condicions a pagès i de quan comprar un cotxe que no fos furgoneta, un quatre llaunes que en dèiem, està ben vist i acceptat? Recordo el primer R18 de Can Comas i com desafiava a la pròpia família i al veïnat. Què es primer, la vida confortable o bé la vista que hem perdut per la desaparició dels pescadors de cara al mar, o el gran jardí que mantenien els pagesos amb el seu esforç?

EL BUTLLETÍ 38

13


ENTITATS I FESTES És el que posava en qüestió un twit d’en Quim Nadal, de com algunes construccions adossades a les cases de pagès que es veuen des de l’autopista, feien malbé la postal. Lleig potser sí, però segurament la millor manera de portar una explotació rendible.

però no pas el paisatge fantàstic que fruïm cada dia. Només sortint per aquesta porta, tenim una increïble vista sobre el pla de Martís, amb el Mont i la Garrotxa a l’horitzó, i anem cap a Vilavenut trobarem amb una altra meravella que no acaba fins a Torroella i el mar.

Masovers que abandonaven finques insuficients. Per a ells la fàbrica o el taller era l’alliberament econòmic i personal. Les hores de treball i els descansos reglats, una benedicció a la dependència del mas sense horari i ple d’incerteses. Tots recordem la brama que corria aquest anys que llogar, la gent que marxava de pagès, era una excel·lent decisió. Treballadors, infatigables, honestos ... i sense problemes. A molts ens ve al record, ara mateix, del que potser fou el darrer dels masovers. En Josep de Cal Masover: Darrer no pas per decisió pròpia, pobret, sinó per designis que se’ns escapen de control i que no tenim més remei que acceptar.

Deia que mantenim el paisatge. Amb cases disseminades com sempre. Habitades pels que encara es dediquen a l’agricultura i ramaderia però afectades pel canvi que suposa una gestió diferent, mecanitzada i dirigida a distància per programes europeus i més normatives. Alguns complementen la dedicació, amb una feina a la fàbrica o professional per arrodonir ingressos. I moltes de les cases tradicionals abandonades de fa anys, ara ocupades pel que s’ha vingut a denominar neo-rurals. Que les hem convertit en postal de parc temàtic, substituït la necessitat de l’era i l’hort pel luxe del garatge i la piscina.

I així va canviar Fontcoberta. Es fuig del mas però no es fuig del poble. Moltes famílies es concentren en un altre indret. I Melianta en va ser un destí prioritari. També Banyoles però amb l’inconvenient del preu o d’haver de canviar la casa per un pis envoltat de gent, i l’hort de sempre per quatre geranis al balcó. Es compren una parcel·la o parcel·les, a Melianta i s’emboliquen a fer-s’hi la caseta. Empenyorats per anys i panys, i amb una eterna negociació per assegurar els venciments. Cases sovint fetes pel mateix propietari o cooperant-hi de manobre per motius ben obvis. I això ens porta a la reafirmació del caràcter del qui fuig del camp no pas per por a la feina sinó per millorar el futur. Fer-se la casa com exemple d’una manera de practicar una filosofia de viure. I és descompensa la demografia amb el creixement de Melianta. Es podria analitzar l’evolució econòmica dels darrers seixanta anys veient el procés de construcció de Melianta. De les primeres cases de supervivència i de fugir d’un pis petit, a les més sumptuoses que arriben a poc a poc. Les actuals adossades com explicació a l’economia en crisis i alternativa a l’encariment, i disminució dels ingressos. Finalment, avui, el final potser de la crisis, i només potser, amb les noves construccions més apanyades.

Tenim ara un poble diferent que difícilment es pot escapar del procés de desnaturalització que provoca la pèrdua del sentiment col·lectiu de pertinença.

Melianta es la versió de les cases barates de Banyoles. Encara que algú diu que no es això, que Melianta es el Pedralbes de Banyoles. I que te la recompensa de viure al Este del Edèn. Estava parlant de l’època que els pares dedicaven la vida a millorar les condicions de la generació futura; la dels seus fills i néts. Gent poc o gens instruïda, que portava els fills a l’escola i potser a la universitat o al magisteri, quan bona falta els hi feien pel treball a casa. Aquest és el procés que canvia Fontcoberta. De pagès a residencial. He viscut per edat capítols d’aquest canvi. Del treball de masovers i mossos, a una situació que el treball al sector primari es quasi anècdota i només per aquells que poden treballar algun centenar d’hectàrees, mentre els seus avis intentaven sobreviure amb menys d’una cinquantena de vessanes. No seria capaç de dir quantes famílies vivien exclusivament de l’agricultura als anys setanta. Però els d’ara, els que ho fan de manera exclusiva, els podríem comptar amb els dits d’una mà. No m’agafin pel mot, al peu de la lletra, perquè no tinc prou coneixement de l’evolució per concretar-ho. Però coincidiran amb mi que el nostre poble ha passat de la l’agricultura a dedicar-se als serveis amb quaranta anys. Un canvi que ha afectat l’estructura econòmica dels seus habitants

14

EL BUTLLETÍ 38

Accelerat pels que venim de lluny i coincident amb el treball allunyat de casa. Una pèrdua que preocupa a qui mana i a qui recorda i estima el que hem tingut. Que si bé ha millorat de vida de les persones, n’ha diluït la personalitat de l’origen. És allò de… vius a Fontcoberta o ets de Fontcoberta? Amb excepcions com Vilavenut, nucli miraculosament actiu amb menys de cent persones censades, i amb una vida pròpia envejable. O un nou patró de residència com el nucli antic de Fontcoberta que ha adoptat un altre model d’estructura social. Mantinguem la fesomia i modifiquem la integració. Amb un únic supervivent que no puc descuidar; en Joan de cal Carreteric. I més nuclis: Figueroles i La Farrès i finalment, reitero, Melianta com a exemple més clar del que ha suposat el canvi. Tornem al risc de la pèrdua del sentiment de pertinença i amb ell, la personalitat viva del poble. No és pas, com veuen, per una disminució de la qualitat de vida sinó més aviat pel contrari. La qualitat de vida ha millorat molt, però ara és a dins de casa i amb els meus amb qui la fruïm. Els veïns son incidentals, com en els pisos de Barcelona que viuen anys amuntegats sense conèixer ni al que viu porta per porta. Però la vida d’un poble no és només la de cadascú, la de cada família en solitari. És la que es comparteix amb els veïns i els altres vilatans. La de l’alegria de la festa i la del consol per la desgràcia. La de trobar-nos, al carrer, a les activitats que construïm entre tots i és en aquest frec a frec que ens fem companys. I això construeix poble i aporta el sentiment d’on sóc. De pertinença. Ja ho sé que abans, amb la separació física de les cases, tampoc la teníem com la que explico, però en teníem una. La teníem el dimecres a mercat, i a les fires, a les festes majors i als aplecs, que ara son més atractiu comercial que pas àgora ciutadana. És fàcil fer el diagnòstic, el problema és dissenyar la teràpia per la solució i mentre Banyoles ha superat la influència de Girona, com ho farem nosaltres per corregir la pèrdua de l’antic sentit del “som de Fontcoberta” en benefici d’una residencia plaent? Com passar de viure a conviure? És la gran pregunta que no sabria pas com contestar, però senyors sense pertinença no tindríem ni comarca ni país, ni tindrem prou poble. LA GARBERA Quan caigué l’espiga clara


ENTITATS I FESTES i ja a l’era no hi ha boll i en el pla tremola encara la renglera del rostoll, lluny de gent, prop de sendera, en el dia fort i blau veig alçar-se una garbera, monument d’aquesta pau.

I la garba sobirana que es cenyí de fortitud i que empara una germana en son flanc no mai retut, com la garba que es repenja consirosa o en oblit, tenen aire de diumenge i d’amor aconseguit.

04 La Comarca. Sense pensar que sigui la solució, voldria parlar de la Comarca com a element que potser no ens ho arregli però que pot evitar mals majors. La reforma de l’àmbit municipal que va treballar Roca Junyent, i que acabava amb eliminar i subordinar, dorm el son dels justos en un calaix. Però algun dia despertarà i segur que ens afecta. Després tots hi correrem. Tots som Fontcoberta, direm, que és com es reivindiquen ara les pèrdues, i no voldrem ni sentir a parlar de la desaparició com a entitat independent. Diuen que la tercera guerra mundial començarà en una comunitat de veïns, i aquestes no són res de conflictives comparades amb un poble que no es vol diluir en un àmbit territorial més gran. Si vaig confondre un de La Farrès amb que era Melianta i una mica més em pega! Però no ens podrem queixar de la desaparició sinó l’hem cuidat com cal. Com varen fer els d’Olot, que es queixaven de l’eliminació del tren petit, però quan se’ls hi preguntava si l’utilitzaven deien que no, que no era pràctic, però que els hi agradava molt veure’l passar. El motiu de l’encàrrec a Roca i Junyent era estrictament econòmic. Tractava de com eliminar el cost de la duplicitat de funcions en els quasi mil pobles que té el país. I la resposta evident és la concentració. Aquesta era la resposta que ens portaria a una integració amb la població veïna més gran, o potser a una mancomunitat. Però cal això? És que ja no està inventat i és l’organització per comarques? Sí, és clar que és això, semblaria. Però la realitat és que de mica en mica ens estem carregant aquesta institució? La penúria del seu pressupost en comparació a unes Diputacions que tothom estava d’acord que havien de desaparèixer, ja en el moment de la transició. Si no tindrem Consells i no volem Diputacions, sí que per ofec econòmic i de capacitat de gestió cal fusionar pobles com proposava l’informe i les veus de la prudència. La funció dels Consells podria ocupar aquelles funcions que es gestionen molt millor globalitzades que no pas separades. Alleugerant el pressupost de serveis genèrics de l’ajuntament per poder enfrontar només els específics que són, curiosament, els que agraden als polítics municipals i són més visibles i propers als vilatans que els elegim. Perquè els serveis de proximitat, senzills i d’especials característiques, és el poble qui els pot donar millor i el Consell els de característiques més amples, més tècniques i menys propis, per dir-ne d’alguna manera. Però interessos legítims i la praxis de la política de partit, ho ha dificultat fins avui, i pinten bastos amics. Fem política al poble i deixem la gestió eficient al Consell. Busquem una proporcionalitat en les seves decisions, que obeeixi al doble sentit d’una democràcia proporcional amb la protecció de les minories. I això ho voldria relacionar amb l’exigència de serveis que el temps i segurament les exigències dels nouvinguts, hem anat revolucionat. Som els nouvinguts una mena de plaga? Aportem beneficis o fem

Jordi Xena amb una escultura lliurada per l’Alcalde, obsequi de l’Ajuntament

més nosa que servei? En principi compliquen, encara que garantim la supervivència pel creixement de població. Però probablement liderem la pèrdua de la personalitat. Contribuïm negativament a demanar més serveis. Vivim a pagès i volem els de la ciutat. Amb pressupostos municipals miserables enfrontats a unes exigències creixents i mes atrevides cada dia. “Ja cal que us poseu les piles”, li deia un nouvingut a l’alcalde. I és que venim aquí pels avantatges que hi pensem trobar i no sempre estem disposats a assumir els inconvenients. Ens queixem del bestiar i dels purins. De vegades fins i tot de les campanes de l’església. I com deia algú, som nosaltres els que ens hi hem acostat, que elles, les vaques, ja hi eren de tota la vida. Pudor i noses, quan a l’altre costat, algú explica que una moto sorollosa, travessant de nit el carrer Aragó de Barcelona permet despertar quaranta mil persones en una nit d’estiu. La ciutat té avantatges i el camp també. El que no pot ser és que les vulguem totes. I ara un comentari reivindicatiu sobre els nouvinguts. Sempre que em diuen que no sóc d’aquí perquè quan vaig arribar ja tenia sis anys, em faig la mateixa reflexió. Qui és més del poble, qui té més mèrit, el que ni ha nascut per casualitat o el que ho ha fet amb la llibertat de la pròpia decisió? Au, preneu nota els guardians de les essències, que desqualifiqueu els nouvinguts, quan vosaltres hi heu arribat per la casualitat d’uns espermatozous. L’estigma DTV (els de tota la vida) que no sé qui em va dir, és com els bategen a Badalona. La població que la competència entre funeràries havia estat tan dura, que quan sabien d’un malalt s’afanyaven a posar propaganda dels seus serveis per sota la porta, o així m’ho explicava el meu pare que hi tenia família. El problema és com manté la personalitat un poble format per diferents onades migratòries i amb la proximitat de paranys com Banyoles o Girona. Fontcoberta és una combinació de llocs –una escola, la piscina, can Jan, el pavelló, un camp d’esports, un parell de botigues–, i de gent, en busca d’una identitat mig perduda i de difícil solució. La bona voluntat de tots ho ha de permetre i la intel·ligència d’alguns ho ha de dissenyar. Avui Consells i Comarques, com a organització política estan en qüestió. També en quasi fallida. Mentre m’atreviria a dir, que podrien

EL BUTLLETÍ 38

15


ENTITATS I FESTES ser garantia de la independència futura de les poblacions petites. Arribats aquí els demano permís per parlar de la curiosa demografia dels darrers anys i que explica part el que he dit. Fontcoberta ha tingut un creixement de població forta. Va duplicar el nombre d’habitants en trenta-un anys, dels 628 el 1981 a 1.212 el 2007. I en els darrers disset anys ha crescut de 372 persones, de 1998 a 2015. Amb el gruix que es concentra només en quatre anys, de 2008 a 2012. És a dir, el canvi, encara que diferent, continua. Ara ja no pels que abandonen l’agricultura, que en són una minoria gens significativa. La curiositat és que l’augment és, quasi exclusivament, de població procedent de la resta de Catalunya en un 97,7%. La que ve d’Espanya, és de tres persones i de l’estranger de dotze. Es tracta de saldos nets dels que marxen i els que venen. Una realitat sòciodemogràfica curiosa, en un entorn de tan forta emigració forana i que estalviaré comentar. Canvio de tema amb una recomanació als amics en edat fèrtil, heu d’espavilar amb la procreació de nenes, perquè de menys de 4 anys només n’hi ha 36 i tenim 57 nens. Al revés, amb els de més de 85 anys que és de 25 nenes i només 13 nens. 05 Tornem al passat. Perdonin que ara personalitzaré malgrat la promesa de no fer-ho. El primer contacte amb Fontcoberta és una Missa del Gall a Vilavenut molt abans que s’institucionalitzés. La va organitzar l’Antoni Mercader segon fill dels pastisseres de la Plaça de Banyoles. Era el pròleg del sopar que es faria a can Salvi i també el final de les Misses a Rocacorba quan l’alternativa de Palera no semblava prou atrevida. Rocacorba era un pas tutelat pels scouts i la gent de seny del Centre Excursionista que permetia que unes criatures passéssim la nit al ras amb la benedicció i protecció divina en un dia tan assenyalat. Palera era una versió massa light. L’Antoni va lligar la missa amb el senyor rector, mossèn Josep Costa i el sopar per després. Però el mateix dia 24 va fer una gran nevada i la carretera era intransitable. En contra de totes les opinions vàrem arribar a Vilavenut, però mossèn Josep ja dormia. Des de la finestra de la rectoria i en pijama, ens va dir que de missa res. Però sopar sí que n’hi va haver. I era del que es tractava. Salten els anys, que és un no parar, i ens arriba el que suposàvem que ja era la llibertat definitiva. Ni tirans, ni pares, a l’estil de l’anarquia, ens marcarien el camí. Es va posar de moda la casa de pagès. Mentre els pagesos les abandonaven desil·lusionats alguns les ocupàvem, malgrat els consells dels pares. “Jordi una casa nova es paga només un cop, una vella la pagaràs tota la vida”. Amb l’ajut del Peroler vaig descobrir La Casona i ja no vaig voler veure res més. Però no estava a l’abast del Peroler, que va explicar que si anava ell a can Fares la cosa estaria perduda, i m’hi vaig presentar solet. Recordo la frase d’un dels germans, quan va explicar el que volíem. “Mare, aquí n’hi ha uns que diuen que ens volen comprar La Casona”. I al cap de pocs dies, el disset de juliol de 1978, ja érem al notari. El primer contacte va ser amb en Vicens Teixidor de can Comas que em veia com un outsider amb nuls coneixements i eines precàries, -un volant i un estassabarders-, es dedicava a netejar el mar d’esbarzers i arítjols que rodejaven la casa. Expliquen, concretament en Miquel Teixidor, que el seu pare els va dir: “A La Casona hi ha arribat un tio que talla les plantes bones i hi deixa les dolentes”.

16

EL BUTLLETÍ 38

També és part del meu currículum comarcal haver pogut representar la Comarca en el secretariat de l’Assemblea de Catalunya i més tard militar a l’Associació pel Reconeixement de la Nostra Comarca. Ens definíem com a Comarca de Banyoles, quan de fet no en teníem, ni era previst que en tinguéssim. I Fontcoberta encara era un poble de pagès. M’explicava en Miquel Teixidor, i que em perdoni si no ho explico com cal, que fins al 1956 tot plegat era un sistema autàrquic d’activitat econòmica. Vinyes i olivets, que eren la base, van quedar malmesos per les gelades desatrosses i famoses. Poques vessanes, unes gallines, dues truges i potser cap vaca, i el raïm i les olives per sobreviure. “Matàvem el porc i a vegades només ens quedàvem la cansalada perquè les parts valuoses tenien un preu i un mercat”, em deia algú de Melianta. Amb una mica més de tros, ja permetia donar un altre futur al fill amb estudis alliberadors. El dubte terrible entre si es queda al mas o se’n va. Si es queda o si es vol quedar, que ja és molt diferent. Passant els anys i el bestiar a l’engròs i la mecanització posen un sedàs més als encara supervivents. Porcs i vaques per llet quan la producció era lliure. Que ja és un contrasentit que La Caixa faci la campanya del bigoti i per altre costat ens posin quotes a la producció. El contrasentit d’una humanitat on dos terços passa fam i l’altra terç estem preocupats per la sobrealimentació. Una gran majoria que passa gana i els excedents agrícoles s’han de destruir per mantenir preus. Preus que cada cop més són de subsistència per qui els cobra sense que tingui un benefici clar pel qui compra a la botiga. I, què passarà quan dues o tres cadenes de supermercats concentrin encara més el nostre consum? Qui serà el maco que els hi faci pagar preus honestos al productor? També hem passat del mercat captiu de la postguerra amb el Servei Nacional del Blat al PAC que no deixa de ser un estri de control. Des del Servei que intentava alimentar a una població amb gana, al Programa Agrícola Comunitari que busca dirigir una producció de sobrants en un món amb fam. L’Europa de les nacions o la dels mercaders? Un Servei Nacional del Blat que incitava l’estraperlo que el pas dels temps pot haver esvaït en el record convertit en norma i no pas engany. El percentatge que es podia quedar el pagès era legal, era limitat o no n’hi havia cap? Els tiquets del pa que portàvem a la fleca venien tots de la legalitat estricta? Eren els bitcoins del moment, o eren una altra cosa? Avui, el pagès ha canviat de cara. Tot és diferent. Grans explotacions, neo-rurals i el turisme, condicionen i canvien la perspectiva de negoci. Tot evoluciona i qui no ho fa es queda enrere. Evolució constant en un entorn canviant, com diuen els economistes El bestiar –finalment el porc-, com a complement de una agricultura econòmicament complicada, amb estabulació sota diferents tècniques a cada moment. De la cria i l’engreix a la Integració horitzontal que no deixa –per a mi– de tenir peus de fang. O la cosa està tan ben documentada que no pot passar mai res? Sé que aquesta opinió no és compartida, però rebentaria si no l’expliqués. Avui qui domina és el mercat, i a aquest només el controlen les grans marques que fan i desfan al seu gust amb els productors de matèria primera. El cafè ja no ve de centre Amèrica perquè Vietnam és un productor més eficient. Potser algun gra pugi venir de Colòmbia o de Jamaica, de les Blue Mountain, però què són aquest noms sinó marques construïdes? Sí, ja sé que aquí, a Girona disposem del circuït econòmic complet. Des de la producció de la carn a la fabricació amb


ENTITATS I FESTES marca. Però quan durarà aquest cicle econòmic afortunat? També ho deien els manufacturers anglesos de Manchester i la Índia de Gandhi se’ls va menjar, primer amb el treball de filatura i desprès la manufactura. Les marques i no les fàbriques. La venda i no la producció, és avui la garantia del negoci. Que preferirien vostès, ser propietaris de la fabrica de Cornellà o de la marca Haribo? Si tenen dubtes es que anem malament. Tenir feina al segle XXI no es com tenir-ne al XX. Ara és pitjor, és més com en el XIX i a la revolució industrial. Feina precària i mal pagada, si és que no ets un gran especialista o un emprenedor miraculós. I sovint seguim amb remeis del segle XIX per als problemes del XXI. 06 Ara sí que plego. El gran Francesc Pujols deia el 1937: “ Li faré un petit pronòstic: ja deu saber que jo sóc l’autor d’una frase que tingué molt èxit: la que diu que, a conseqüència de les condicions que aquest país té per comprendre la realitat, arribarà un dia que els catalans ho tindrem tot pagat... Ara hi afegiré que no solament no tindrem res pagat, sinó que tot el que fem ens costarà caríssim”. Espavilem, amics, família, que sinó ja ens espavilaran els altres. Espavilem que estem davant del gran repte de les nostres vides. Un procés de futur que vivim amb il·lusió i recança quan veiem amics Espanyols, amics de veritat que no entenen coses tan simples com perquè parlem diferent. Si amb castellà ens entenem tan bé, per què aquesta mania del català? Un amic em deia a la porta de l’hotel a Madrid; “Ara quan esteu sols a l’habitació, tu i la teva dona parlareu en català?”. Vivim un moment únic a l’historia. No només aquell que ens pot portar la llibertat que individualment, col·lectivament i democràticament desitgem, sinó el que ens ha de permetre construir de bell nou, i això es fantàstic, el país que volem per als nostres fills i nets. En Fraga deia en unes declaracions: “Jo volia demostrar primer que un gallec torna sempre a la seva terra, que ha de servir la seva mare, que és la seva pàtria petita, i el seu pare que és Espanya, i mai separar-les ni contraposar-les, demostrar que això era possible, i que les autonomies podien funcionar seriosament, sense caure en el nacionalisme i molt menys l’independentisme”. I afegeix, avui, Manuel Milian, fundador d’AP i seguidor d’en Fraga:“Fou el màxim error del “cafè per a tothom”. Tampoc jo essent partícip de la fundació del denominat fraguisme, no compartia aquesta visió. Jo tenia la sospita que Espanya més que mare, és madrastra per aquelles sensibilitats que s’allunyen del sentiment castellà de la pàtria” Els Ponts Trencats.

Plego, però permetin donar les gràcies a una colla d’amics. Als que manen, amb l’Alcalde al capdamunt. Ferit de bala com diu ell. De Fontcoberta de tota la vida i ara agermanat amb Moià. A en Lluís Freixa que té totes les arrels al Pla de l’Estany i que sempre serà de fora. Per venedor i de Barcelona, que ja no sé si hi ha res pitjor, als ulls de segons qui. Als de Can Comas. A la Maria i en Miquel de quin casament vaig ser el xòfer. I a tota la família, la d’avui, i als que ja no hi són, tots responsables de la meva permanència i supervivència. A en Narcís Ribot, que es fan del Sabadell i d’en Finito de Córdoba. Al qui devem frases com la que em va dir al congrés d’ERC a Lleida: “Jordi, la meva estrella política ha deixat de brillar”. I en té de més bones quan situa Fontcoberta al Este del Edén i Melianta a Pedralbes. A en Josep Maria Alemany que si hagués dit que no fa quaranta anys, ara jo no seria aquí. A en Jaume Colomer, el mestre Jaume, que segurament farà el millor pregó de la història quan li arribi l’hora. Si és que ja no l’ha fet. En Josep Grabuleda, l’”Arxi,” que ho té tot i ho sap tot. Cronista de les pàgines grogues de la comarca dels segles XIII i XIV a Ràdio Banyoles. A la Maria de Vilavenut. Perquè si les reaccions químiques precisen d’un catalitzador per produir-se, ella és el de Vilavenut. A l’Ernest Costa, en Toni Vilà, en Genis Barnosell, en Salvador Oliva, i tants més, dels que podem aprendre coses cada dia, tot vivint al costat de casa I a tots vostès per aguantar fins aquí, desitjant que tinguin una bona festa, que segons atribucions meves, ara mateix anuncio, manllevant un altre cop un poema de Carner CANÇONETES DEL «DÉU-NOS-DO» Déu nos do ser catalans, gent de bella anomenada, la millor cosa del món: vella rel i fresca saba. Si no iguals als venidors, una artiga els afressàrem; si no som com els passats, ens hi troben retirada. Déu nos do la nostra fe, amatents al trenc de l’alba, l’aigua fina de les neus i el forment per les vessanes,

i els diners de bon dringar i l’amor, que és millor paga, i la fi sense retret, amb la cara asserenada, i que diguin: —Ara, mort, quina imatge de son pare!— I si fama hem de tenir, que ens la gruï el veïnatge: sempre fou, en alt afany, lloc difícil una pàtria. I si tara hem de sofrir, Déu nos do la nostra tara, que, si ve de tan endins, farà goig un dia o altre.

Moltes gràcies.

Celebració de la Diada Nacional de Catalunya Una any més, de manera molt senzilla, a Fontcoberta, vàrem celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Sota un sol de justícia que ens va obligar a cercar les ombres, a la Plaça de Catalunya, vàrem gaudir de l’actuació de l’esbart “Fontcoberta”, vàrem llegir el manifest reivindicatiu de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) i vàrem cantar “Els segadors”. Els actes, que havien començat de bon matí amb partits de futbol i bàsquet protagonitzats pels veterans i veteranes de Fontcoberta, varen acabar amb un vermut popular. A la tarda varen continuar amb l’assistència de gent de Fontcoberta i Vilavenut, nombrosa, a la macro manifestació a Salt, on vàrem demostrar, per cinquena vegada consecutiva la força dels catalans.

EL BUTLLETÍ 38

17


ENTITATS I FESTES

Manifest Diada 2016 (AMI)

E

ns queda lluny en el temps aquell juliol de 2010 quan milers de persones vam sortir al carrer per mostrar el nostre desacord amb les retallades del Tribunal Constitucional a l’Estatut. Lluny cronològicament, però molt proper en l’essència ja que aquest va ser un dels principals punts d’inflexió per desconnectar d’un estat espanyol opressor i irrespectuós amb la nació catalana i amb les seves expressions essencials: la llengua, la cultura i les institucions i lleis que ens representen. En aquests sis anys, milers de catalans i catalanes ens hem anat sumant al tren de la independència, l’hem vista com la única via que ens garanteix la dignitat com a poble i ens assegura un futur com a nació a partir de la creació d’un estat propi. Les diferents manifestacions públiques que ens han ajudat a la projecció internacional de la qüestió catalana s’han canalitzat, en gran part, a partir de la celebració de Diades Nacionals multitudinàries on milers de persones ens hem organitzat i hem sortit al carrer pacíficament amb un alt valor reivindicatiu. El 2012 vam anar a la manifestació de Barcelona sota el lema ‘Catalunya nou estat d’Europa’; el 2013 la Via Catalana va travessar tot el país -més de 400 km- amb persones que enllaçaven les seves mans; el 2014 la V va transcórrer amb milers de persones a través de la Diagonal i la Gran Via de Barcelona i l’any passat, el 2015, la Via Lliure va recórrer tota la Meridiana. El temps, lluny d’apagar aquest foc, l’ha fet més gran per la radicalització de les institucions espanyoles que han buscat en els tribunals un escut per protegir-se. El govern d’Espanya no ha mirat mai de cara a Catalunya, no ha dialogat i la seva estratègia política inamovible, escassa d’imaginació i pobra de recursos l’ha dut a una crisi de govern sense precedents amb dues eleccions generals que no han fet possible l’elecció d’un president i amb moltes possibilitat d’arribar a uns tercers comicis. Crisi d’estat, amb el tema de Catalunya sempre molt present damunt la taula. Crisi d’estat per la corrupció, per la manca de qualitat democràtica de les institucions. A Catalunya som un altre país on, per damunt de tot, posem en valor la DEMOCRÀCIA, una democràcia moderna, res-

pectuosa amb les diferències, amb totes les desigualtats. Volem construir un nou Estat amb valors i per aquest motiu demanem que ens deixin decidir el futur, tal i com han fet molts altres pobles i nacions del món. El vot dels catalans i catalanes ens ha donat un Parlament amb una majoria de forces del Sí, una majoria que aprofitarem per arribar a port, que ningú en tingui el més mínim dubte. Hi serem tots els que hi vulguem ser, des de la diversitat d’idees que, lluny de separar-nos, ens enriqueixen. En aquest país NOMÉS SABEM SUMAR, no dividir. Aquí hi cap tothom i tots i totes hi sereu benvinguts. Som terra d’acollida, multicultural i cosmopolita i, en breu, amb el nostre vot, decidirem el nostre futur. Encarem a partir d’aquest 11 de setembre la recta de meta. Hem superat molts obstacles i ara ja veiem el final d’aquesta cursa, d’aquest procés que ens ha de dur a la INDEPENDÈNCIA. Us demanem que, ara més que mai, ens mantinguem units, actius i predisposats a culminar la feina. Junts decidirem el futur, amb democràcia i llibertat. Que tingueu una molt bona Diada 2016. Visca Catalunya Lliure!

Birravenut, 2ª Edició

V

ilavenut o Birravenut? El passat diumenge 18 de setembre Vilavenut es va convertir en Birravenut. La cervesa artesana va ser la protagonista del dia junt amb molta música, ball, espectacles de carrer, parades, tapes variades, concurs a instagram, exposicions, inflables per a la mainada… Va ser un anar i venir de gent que ho van passar molt i molt bé. Èxit de públic i bon ambient durant tot el dia. Moltes gràcies a tot el poble. Primer premi del concurs d’Instagram

18

EL BUTLLETÍ 38


ENTITATS I FESTES

Gent gaudint

Camins d’Olors

V

olem agrair al Consell Esportiu i a Flora Catalana la interessant sortida que conjuntament van organitzar el passat dissabte 8 d’octubre al voltant de Fontco-

berta.

Vam començar a l’esplanada del pavelló fent uns exercicis per escalfar el cos i iniciar la caminada. Seríem una colla de trenta amb un interès comú: gaudir d’una passejada tot observant, tocant i olorant les plantes que ens envolten amb l’ajuda de persones molt expertes en botànica que explicaven usos, característiques, diferències entre espècies autòctones i introduïdes, noms científics i populars de cada una d'elles. I tot, amb interessants explicacions com, per exemple, la relació tan estreta que hi ha entre els ocells, les plantes, els colors dels fruits, la maduració i els cicles de tot plegat. Senzilles explicacions, tot passejant, que ens apropen al que tenim a tocar de casa. Junt amb aquesta dosi de saviesa, les converses s’enriquien amb l’aportació de la gent més gran, que d’aquest tema en saben un munt i són una gran aportació, que si no se’n fa ressò a poc a poc aniran desapareixent. Activitats com aquesta ajuden molt a recuperar el saber popular. En arribar, ens van oferir un assortit de fruits secs, plàtans i mandarines que se’ns va posar molt bé. La passejada va durar dues hores que van passar volant.

Es faran més sortides i seguirem fent-ne difusió perquè realment són molt interessants i és una pena que si us agrada la natura i la bona companyia us ho deixeu perdre. Insisteixo, gràcies al Consell Esportiu per l’organització i a Flora Catalana pel seu contingut. Regidoria de Benestar Social

Sant Galderic 2016

E

l passat 12 d’octubre es va celebrar, per segon any consecutiu, el nou format de la festa de Sant Galderic. A les 8h del matí es van concentrar els tractoristes a la Roureda d’Espolla per esmorzar i agafar forces per la diada. Tot seguit es va fer un recorregut amb els tractors d’època per Fontcoberta, Serinyà, Porqueres i Serinyà portant la imatge de Sant Galderic. A migdia es va celebrar una missa a Serinyà en honor del sant. La festa va continuar amb la rebuda dels tractoristes i un pica-pica popular també a Serinyà.

Concentració de tractors a la Roureda d’Espolla

EL BUTLLETÍ 38

19


ENTITATS I FESTES

Ruta teatralitzada a Fontcoberta

E

l passat diumenge 9 d’octubre va tenir lloc una Ruta teatralitzada a Fontcoberta organitzada per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament. La idea era donar a conèixer el municipi, en especial als nouvinguts, des d’una altra vessant. Era la primera vegada que es feia i, la veritat, és que va tenir una molt bona acceptació. Unes cent-vint-icinc persones van seguir-la i moltes d’elles van manifestar el seu grat i satisfacció. La ruta va sortir de la plaça de la Font i, després d’uns 6 km i 3 1/2h de caminada, es va arribar a Fontcoberta. El guia va donar a conèixer llocs d’interès de Fontcoberta acompanyat de personatges rellevants de la nostra història. A la plaça de la Font es va representar la llegenda de la Jove de la Farrès que explica l’origen del clot de Melianta i del topònim. A la Pedra Dreta vam sentir les explicacions d’un pagès i la contalla relacionada amb aquest monòlit. A la platja d’Espolla hi havia en Ramon Margalef, un biòleg reconegut mundialment que va explicar els seus treball sobre aquest estany. Més endavant la ruta va passar per Roca Foradada on unes arqueòlogues van explicar la importància d’aquest jaciment prehistòric i mentre ho feien uns neandertals representaven la vida d’aquell temps. A can Jan vam tenir el goig de trobarnos amb Jan Benejam, que ens va transportar a com vivien els remences del segle XV i les seves lluites per la terra. A la font del Capellà un peregrí ens va contar que havia vingut a aquesta font per curar-se, doncs a l’època medieval era com un petit Lourdes. En arribar a Fontcoberta vam trobarnos amb els remences Joan Figuerola i Jaume Ferrer, del veïnat de Figueroles, que van explicar-nos la duresa de la vida dels pagesos del segle XV, les lluites per alliberar-se dels mals usos aconseguit a la sentència de Guadalupe del 1486 i ser premiats amb el privilegi militar de generositat. La Comissió de Cultura va estar-hi treballant uns dos mesos amb aportacions de molta gent. Llavors es van haver de bus-

Explicacions de Ramon Margalef

Els neandertals i les arqueòlogues

car els actors, als quals donem les gràcies, assajar, polir els textos, cercar el vestuari adient... La idea és fer-ne una altra a Vilavenut la propera primavera. Comissió de Cultura

El massís del Canigó

E

l Canigó, la muntanya mítica, la muntanya verdagueriana -per haver inspirat l'obra homònima d'aquest cèlebre poeta català-, la muntanya sagrada dels catalans... El massís del Canigó el podem anomenar de moltes maneres però ningú no discuteix que forma part de les nostres vides, que el tenim present sempre, tant quan el veiem curull de neu com quan la tramuntana ens el presenta nítid i esplendorós. Potser serà per això que molts de nosaltres ens hi hem volgut atansar alguna vegada i trepitjar-lo amb els nostres propis peus. El Canigó és un massís pirinenc situat entre les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, és la muntanya que s'alça amb més desnivell de tots els Pirineus i és el primer cim superior als 2.000 m venint de la Mediterrània. En temps antics se'l considerava el més alt del Pirineu, doncs servia de guia als navegants fenicis, grecs i romans que costejaven la mar Mediterrània. La llegenda també explica que fou ascendit per primera vegada pel rei de Catalunya Pere II el Gran l'any 1285.

20

EL BUTLLETÍ 38

Tot i que molta gent només ha assolit el seu cim més alt, de 2.786 m -coronat per una creu de forja erigida durant la Segona Guerra Mundial- en realitat, el massís del Canigó el coronen set cims cir-


ENTITATS I FESTES / FETS I GENT cumdants més, com ara el pic de Rojà, el Jofre o altres amb noms tan curiosos com el puig del Tretze Vents o el dels Set Homes i són tots ells els que li donen aquesta fesomia superba. Una altra característica a destacar és la seva diversitat natural, amb paisatges de mitjana i alta muntanya, amb roquissars, amb entorns de ribera i boscos alpins que contrasten amb els regadius de la plana que hi ha als seus peus. Actualment el massís està inclòs dins del Parc Natural Regional del Pirineu Català i catalogat com a "Grand Site" per part de l'Estat Francès.

No podríem acabar aquest article sense esmentar el patrimoni arquitectònic que s'aplega als seus peus. Podríem citar diversos llocs però ho reduirem dos exemples carismàtics del romànic català: l'abadia de Sant Martí del Canigó i el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà, fundats ambdós molt abans que la Catalunya Nord formés part de França. No deixa de ser curiós -i certament dolorós- que per conèixer les nostres arrels ens calgui creuar una frontera política i hàgim d'escoltar -en molt casos- les explicacions dels guies en un idioma que no és el nostre.

Tanmateix, un valor afegit que té el Canigó és el seu simbolisme per a tot el poble català, tant el del nord com el del sud. I aquest fet té el seu zenit amb la tradició festiva de la Flama del Canigó, que té lloc cada any, poc abans de Sant Joan: cada 22 de juny moltes persones s'apleguen al seu cim per encendre la flama que vetllen tota la nit i que l'endemà baixen a la plana -amb la mateixa torxa- per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan a tots el Països Catalans. Quina tradició més emblemàtica!

Els triopaires vam pujar la Pica del Canigó l'any 2.004 per Cortalets -la ruta curta- i ara hi hem volgut tornar per segona vegada. Ja tocava pujar-hi per la ruta més maca i llarga - per Marialles- i visitar també Sant Martí. Tot sigui per conèixer una mica més el nostre cim més insigne i reivindicar el nostre catalanisme. El Triops Marxaire

Roca Foradada 2016

E

nguany s’ha realitzat la segona campanya d’excavació a Roca Foradada. Hem format part de l’equip d’arqueòlegs sis membres, sota la direcció d’Alfons Díaz. La campanya ha durat unes dues setmanes, en les quals l’equip ha variat entre la primera i la segona setmana. Durant els primers cinc dies érem tres arqueòlegs més el director: Katia Shkarinska, Ícar Romero i Albert Guevara. Els tres venim de la Universitat de Girona. La Katia actualment està realitzant el màster de Recerca en Humanitats i és graduada en Història de l’Art. L’Ícar Romero i l’Albert Guevara estan cursant 4t d’Història. Aquests tres membres ja varen participar a la primera campanya, que es va fer el 2014. Pel que fa als darrers cinc dies d’excavació, es van afegir dos nous membres: la Gisela Sánchez que és graduada en Història per la Universitat Rovira i Virgili i actualment està fent el màster d’Arqueologia Clàssica a Tarragona i la Judit Llorà que actualment està cursant 2n de Batxillerat humanístic a l’IES Vallvera de Salt. Bàsicament som un grup de joves apassionats per l’arqueologia i la història. Hem excavat a Roca Foradada bàsicament per aprendre i conèixer millor quines eines confeccionaven els neandertals, per saber com eren i com vivien. Per alguns era el primer cop que excavaven un jaciment prehistòric i venien amb l’objectiu d'aprendre la metodologia d’excavació, per altres, l’experiència d’excavar un jaciment prehistòric a l’aire lliure era quelcom nou, ja que els jaciments prehistòrics a l’aire lliure són força insòlits a les nostres comarques, la major part els localitzem en coves. Per altra banda, el sol fet de contribuir a escriure la història d’un poble o d’un país, comporta una gran responsabilitat i ens complau molt poder fer història. Tot i que bona part dels membres de l’excavació tenim preferència pel període romà, creiem interessant excavar tots el períodes històrics ja que, en un futur, si ens dediquéssim professionalment a l’arqueologia hauríem d’excavar tots els períodes històrics, independentment dels nostres gustos. Afortunadament som joves amb molta vocació i qualsevol activitat relacionada amb l’arqueologia la fem de molt bon grat. La vocació és el nostre principal motor. No

obstant això, molts de nosaltres no sabem si podrem exercir la professió d’arqueòleg, això és el que tothom desitjaria. Afortunadament per nosaltres, ara estem en fase d’aprenentatge i cada excavació és una font de coneixements, experiències i amics els quals, encara que només coneguis a l’excavació, resten en el record per sempre més. Precisament ens agradaria dedicar aquestes línies finals a tots els amics de Melianta i Fontcoberta i que han esdevingut la nostra segona família. Se’ns fa difícil començar a enumerar tots els gestos d’afecte que heu tingut amb nosaltres i que han fet que ens trobéssim molt a gust durant aquests deu dies d’excavació. Hem d’agrair a l’Ajuntament de Fontcoberta i en especial a l’Alcalde, Joan Estarriola i al regidor d’Urbanisme, en «Xupi», que han fet possible, en primer lloc, que poguéssim excavar a Roca Foradada i passar la nit al Pavelló Municipal, amb tota mena de comoditats, la disponibilitat d’anar a la piscina municipal i molts altres gestos. En segon lloc, agraïm l’enorme amabilitat i hospitalitat que ens han brindat la Nina i la Lídia de Ca la Lídia ja que ens van cedir, durant els dies d’excavació, material per fer-nos més còmode l’estança al pavelló, facilitant els problemes logístics que teníem. Agrair també, a tot el personal del restaurant La Brasa, la seva bona professionalitat en els àpats diaris i l’atenció i interès que mostraven vers l’excavació. Esperem que l’any que ve es pugui repetir aquesta excavació per seguir desenterrant el passat prehistòric de Fontcoberta. Equip de Roca Foradada 2016

EL BUTLLETÍ 38

21


FETS I GENT

Adrià Mitjavila, campió del món de rem sub-23

L

a localitat holandesa de Rotterdam va acollir l’últim cap de setmana d’agost el Mundial de rem sub-23 i juvenil. Entre tots els participants, va destacar l’embarcació doble escull lleuger espanyol del fontcobertí del CN Banyoles Adrià Mitjavila i el gallec Rodrigo Conde. Els dos remers van arribar al Mundial en un estat físic òptim i van aconseguir arribar a la final amb solvència. Tant a l’eliminatòria com a la semifinal, es van classificar en primer lloc i amb diversos segons de marge respecte els seus perseguidors. A la final, Mitjavila i Conde van fer una bona sortida i ja a la línia dels cinc-cents metres eren primers. Durant gran part de la cursa, van mantenir aquesta posició i van ampliar la diferència. En els últims metres, l’embarcació italiana va llançar un atac, però el bot espanyol el va saber contrarestar amb un canvi de ritme definitiu. Finalment, Mitjavila i Conde es van proclamar campions del món amb un temps de 6 minuts, 52 segons i 31 centèsimes, a dos segons i mig dels subcampions, els italians. Amb aquest títol del món, Mitjavila tanca la seva última temporada com a sub-23. Fontcoberta va celebrar el passat 3 de setembre un acte de reconeixement a l’Adrià a la sala de plens de l’Ajuntament que va quedar plena de gom a gom. L’Alcalde va fer un parlament de felicitació. L’Adrià va agrair la benvinguda i va ex-

L’Adrià a la Sala de Plens de l’Ajuntament amb familiars i membres del consistori

pressar el gran suport de la seva família. Com a reconeixement i record d’aquest dia se li va lliurar la insígnia de plata de l’Ajuntament i va signar al llibre d’honor. Tot seguit, els assistents van anar al local de la piscina per visualitzar la regata que li va donar el triomf. Van compartir el moment i les mostres de felicitació prop d’un centenar de persones, entre família, veïns i amics. L’última representant del CN Banyoles que va ser campiona del món sub-23 va ser Teresa Mas de Xaxars, que des de fa uns anys viu a Fontcoberta, i aquest dia també va compartir la benvinguda a l’Adrià. FELICITATS CAMPIÓ!

1r concurs de fotografia “Racons de Fontcoberta” 2016

A

quest concurs va ser organitzat per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Fontcoberta. El jurat va estar format per Francesc Molina, Lluís Pou i Neus Campmay “Minú” que van haver de triar els treballs presentats per vint-i-un participants. El diumenge 31 de juliol es van poder veure a can Jan les divuit fotografies finalistes durant el pregó de la Festa Major. Les fotografies premiades van ser: - Premi categoria Jove: desert. El jurat va decidit dividir aquest premi en dos accèssits a la categoria Absoluta.

- Premi categoria Local: 100 €; autor: Jaume Colomer per la fotografia Riera d'Espolla vora sant Galderic. - Premi categoria Absoluta: 200€; autor: Miquel Planells per la fotografia Albada; 1r accèssit categoria Absoluta: 50€; autora: Carme Musquera per la fotografia Pla de Martís; 2n accèssit categoria Absoluta: 50€; autor: Cinto Soler per la fotografia Mare de Déu de la Font sota la lluna plena. El lliurament de premis es va fer en acabar el pregó.

1r premi categoria Absoluta; autor: Miquel Planells per la fotografia Albada

1r premi categoria Local; autor: Jaume Colomer per la fotografia Riera d’Espolla vora sant Galderic

22

EL BUTLLETÍ 38


FETS I GENT

Presentació del llibre Els germans de Fontcoberta

E

l passat dissabte 1 d’octubre va tenir lloc a can Jan una interessant conferència, en el marc de l’intercanvi cultural Catalunya-Mèxic, sobre els orígens i la història del tequila a càrrec de José M. Murià, prestigiós historiador mexicà fill de pares catalans, i amic de Fontcoberta. El Dr. Murià és un gran coneixedor del tema i n’ha publicat el llibre Tequila. La sala gran va quedar plena de gom a gom per escoltar les excel·lències del tequila, un licor mexicà d’alta graduació que s’extreu de l’atzavara blava i que pres amb moderació té nombroses virtuts. Ha traspassat fronteres i s’està popularitzant arreu del món. El va acompanyar el conegut xef i comunicador mexicà Nacho Cadena que va voler sumar-se a l’acte i va pronunciar unes breus paraules sobre el tequila. Tot seguit, el catedràtic de la UdG Món Marquès va presentar el llibre Els germans de Fontcoberta (editat per Pagès editors) on l’autor, José M. Murià, ha recollit els discursos i articles que ha dedicat a Fontcoberta així com el pregó que va llegir el juliol del 2012. A més, s’hi recullen tres testimonis d’amics de Fontco-

berta: Joan Estarriola, Joan Lleal i Toni Vilà. L’autor va regalar i signar aquest llibret a tot el públic assistent. L’acte va acabar amb una degustació de tequila i una petita “botana” (pica-pica mexicà) preparada pel cuiner local Pau LLeal del restaurant Can Salvi de Vilavenut.

L’ull de l’huracà

S

ón intocables els drets humans, ningú pot moure les pedres angulars de la societat, tothom té drets però també obligacions, ningú pot oprimir el dèbil, la voluntat d’un poble és inamovible, són vergonyoses les diferències entre pobres i rics… Malgrat totes aquestes premisses, i d’altres, sembla que Catalunya està a l’ull de l’huracà. Tothom la vigila i més encara quan s’acosta un altre Onze de Setembre i el Govern espanyol no s’entén. Mai s’havia vist quasi bé un any sense govern: és ignominiós i vilipendiós. En els altres Estats això no passa. Potser que ens hi emmirallem. Catalunya és una Nació. Ara cal convertir-la en un Estat republicà i independent. Per la Diada tornarà la gent a reclamar el que no ens volen donar. En una entrevista televisada, Oriol Junqueras va dir, sens embuts, que recolzaria qualsevol partit sempre i quan pogués convocar un Referèndum a l’escocesa. Caldrà, doncs, estar a l’aguait i veure com se soluciona el problema. En el Cartipàs de la Festa Major de Fontcoberta vaig publicar el poema “set de llibertat” i en el darrer vers de l’última estrofa dic: al balcó del cel, cegat pel Sol, l’espectacle he de contemplar. Sé que és una utopia exagerada però ningú sap ni quan ni com. Cap país pot tenir hegemonia encara

que el Govern Central ens vulgui sota les seves lleis manegades per l’intangible búnquer del Constitucional. És que ens necessita i no vol perdre la font de riquesa que genera Catalunya. Ben a la vora tenim un Estat Independent: Andorra, que amb menys indústria que Catalunya i amb menys recursos econòmics es desenvolupa satisfactòriament amb la font d’ingressos del turisme. També podem admirar l’exemple d’Estònia, Letònia i Lituània que aconseguiren la seva independència fent una cadena humana com la nostra. Per fer esment d’altres Estats ben propers podríem remarcar: Mònaco, Liechtenstein, San Marino, Luxemburg, Montenegro, Kosovo... Nosaltres no podem ni hem de ser una excepció. Cal aprofitar totes les oportunitats per exterioritzar-nos, ara en tenim una a la cantonada. Els refranys sempre han estat a l’ordre del dia. Aprofitant-ne un que tothom sap, em permeto la llibertat d’afegir-n’hi un altre que s’escau en aquest tema: De mica en mica s’omple la pica, amb grapats de paciència arribarem a la Independència. Lluís Barjau

Cabirols a Fontcoberta

S

egons ens ha informat Josep M. Massip, fa uns tres anys que els cabirols han arribat a Fontcoberta. Actualment, el cabirol ja és present a tot el Pla de l’Estany. En Josep Galceran en va observar un aquest estiu que va anar des de can Ginestera a Mas Pagès i des d’aquí va passar per darrere can Valentí en direcció a la Mare de Déu de la Font. Una parella de cabirols, a l’esquerra un mascle i a la dreta una femella

EL BUTLLETÍ 38

23


FETS I GENT

En record de Quimeta Casadevall

Q

uimeta! Cridàvem al llindar de la porta barrada per una post perquè aquell petit gosset que sortia disparat de la cuina tot lladrant no sortís a fora. Ella apareixia tot ranquejant amb un somriure a la cara i dient al petit gosset que callés. Durant uns anys la Quimeta Casadevall i Vila (la Quimeta de Cal Carreteric) s’havia fet càrrec de guardar les claus de l’església amb molta cura i responsabilitat perquè mai les deixava a ningú que no coneixia i si el coneixia havia de tenir el permís del mossèn de torn. Del contrari, res de claus. Mentre va poder, ajudava a netejar l’església i quan aquesta feina se li va fer feixuga ho va deixar. El seu jardí era una rica floristeria que subministrava flors per engalanar l’altar de l’església. Tenia un jardí preciós, ben cuidat, amb flors al voltant de tota la casa. I un hort també net de males herbes però ple de tota mena de verdures.

La Quimeta era una dona tranquil·la que feia bo de parlar-hi. Sempre tenia alguna anècdota per explicar o demanava com estava la família o parlava de les seves flors. Coneixia el poble i se l’estimava. Gaudia de les festes que s’hi celebraven perquè ho tenia bé per participar-hi. Gaudia de la gent que anava a visitar el poble i l’església i sempre tenia un somriure a punt per fer que la xerrada fos amena. De segur que ara que s’està parlant de celebrar els 1.100 anys documentats de l’església de Sant Feliu, hi hauria participat amb tota la il·lusió del món. La Quimeta ens va deixar el passat 23 de juny. Serveixi aquest escrit-record per dir-li: “Gràcies Quimeta per ser-hi, per cuidar-te i guardar aquest edifici tan meravellós com és l’església de Sant Feliu”. Dolors Bustins Serarols

Dos llibres d’autors fontcobertins Un pit-roig a la motxilla de M. Àngels Juanmiquel El llibre, editat per Animallibres, és per a nens a partir del vuit anys. Breu síntesi de l’argument: “Vet aquí un bosc d’arbres de soques gruixudes i capçades espesses. A dins, una cova plena de passadissos, i un rierol que porta l’aigua fins a un estany. Un bosc ple de vida. Però amb el temps, s’ha anat quedant sol i ja no hi entra ningú. Sense la companyia de qui hi rigui, hi badi, hi somiï o hi parli, el bosc s’està pansint i els animals no hi troben remei. Hi haurà algú disposat a ajudar-los?”

Pous de neu i de glaç d’Ernest Costa El llibre és el núm. 182 de les guies dels Quaderns de la Revista de Girona que edita la Diputació de Girona. És fruit de l’observació de centenars de pous de glaç i de neu de les comarques gironines i de les vivències que ha tingut l’Ernest resseguint els camins que hi porten.

El fontcobertí Ramon Ferrés guanya el 45è Ral·li d’Andorra Històric

E

l passat 24 i 25 de setembre, l’equip format per José Manuel López Sobrado i Ramon Ferrés va aconseguir la victòria en el 45è Ral·li d’Andorra Històric amb un Volkswagen Scirocco. El ral·li va recórrer durant dos dies la geografia del país en una de les proves d’aquest tipus més multitudinàries que es recorden. Amb un extraordinari ambient i unes condicions climatològiques que van acompanyar la totalitat del recorregut, el 45è Ral·li d’Andorra Històric passarà a la història amb la convicció general que va ser, possiblement, l’edició més notable de les cinc celebrades. Cent sis equips, distribuïts en quatre tipus de categories i de mitjanes a complir, van prendre la sortida el dissabte després de les verificacions en un centre d’Andorra la Vella que vivia, d’aquesta manera, un esdeveniment de gran magnitud.

24

EL BUTLLETÍ 38


FETS I GENT

El COIET al mercat de Fontcoberta

Demografia de juliol a setembre de 2016 Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament NAIXEMENTS 19-07-2016: Gujeji Sankare Sangare 23-08-2016: Otger Samsó Rodríguez 04-09-2016: Jan Sánchez Juncà 13-09- 2016: Pol Barberà Soler 17-09-2016: Laia Ferrer Timonet

El Centre Ocupacional i Especial de Treball (COIET) és present al mercat de Fontcoberta una vegada al mes per informar sobre la recollida selectiva i oferir bosses per a les deixalles. Jan Sánchez Juncà

Placa a la rajoleria de ca l’Anglada

Pol Barberà Soler

El grup de Patrimoni de Treball del Patrimoni del Pla de l’Estany ha gestionat amb diverses entitats (Consell Comarcal, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona i Patronat Costa Brava Pirineu de Girona) la col·locació d’una placa informativa als forns de la rajoleria de ca l’Anglada. Aquest grup de neteja del patrimoni comarcal té intenció de col·locar una plaça informativa als diferents llocs recuperats.

CASAMENTS 30-07-2016: Joan Bosch Alay amb Mònica Llamas Sancho 10-09-2016: Joel Masó Juanmiquel amb Laura Guitart Matas 10-09-2016: David Molas Frias amb Eva Delgado Marquès 23-09-2016: Javier Lozano Lozano amb Míriam Moya Morales DEFUNCIONS 02-08-2016: Juan Herrero Ruiz

Pancarta dels 1.100 anys de l’església de Sant Feliu El proper 12 d’agost del 2017 farà 1.100 anys que es va consagrar l’església parroquial de Fontcoberta. Per això, la parròquia ha col·locat una gran pancarta a la façana del temple recordant la propera efemèride.

EL BUTLLETÍ 38

25


CONEGUEM EL MUNICIPI

LES FONTS DE FONTCOBERTA I VILAVENUT Capítol 21: reixorts, biots i gorgues de Vilavenut (i III) Continuem resseguint el curs de la Riera. Gorga Rodona És una petita gorga molt a prop del camí de Bàscara a Banyoles. Gairebé enllaçada amb la d’en Donai. Gorga d’en Donai La gorga és a prop de la font d’en Donai i a uns cinquanta metres del Pi Gros d’en Donai. És molt esprimatxada i allargada. Hi havia gent de Vilavenut que, a vegades hi anava a buscar aigua amb semals. El Jaume Bartis explica que abans de la verema preparava les semals introduint-les a la gorga uns quants dies per tal d’estovar la fusta. D’aquesta manera les netejava i assegurava l’estanquitat del recipient. En Ginabreda també hi anava a abeurar el ramat d’ovelles. Els de can Donai i, algunes vegades, els de can Masó hi anaven a rentar. Gorga Rodona

Gorga d’en Serra Aquesta gorga rep aquest nom perquè la propietat de les terres properes és de can Serra. Comença a formar-se just a l’antiga carretera de Bàscara a Banyoles al seu pas per la Riera. És molt llarga, esprimatxada i amb diferents engorgats. L’aigua s’embassa per una represa natural de rierencs en un tram molt pla del curs de la Riera. Alguns informants parlen de la resclosa d’en Serra. Els de can Donai hi regaven els horts propers, com els d’ara que s’han recuperat, i els estadants de cal Petit hi venien a buscar aigua. Com que és molt allargada, amb certa fondària i sempre amb aigua, el jovent de Vilavenut hi venia a nedar. A uns 250 m de la carretera abans esmentada hi trobem el rentador d’en Serra a la riba dreta de la Riera, apartat uns 25 m del llit de la gorga d’en Serra. Es conserva en força bon estat en un paratge bastant embardissat. Tot i la proximitat de la Riera, agafaven l’aigua de la gorga d’en Donai mitjançant un regueró.

Rentador d’en Serra

Rentador d’en Fornells Rep aquest nom perquè els de can Fornells hi van construir el 1931 un rentador al mateix llit de la Riera perquè és un indret on hi neix aigua abundant. En construir-lo van embassar l’aigua de la gorga que hi havia i van augmentar la seva grandària i profunditat. Sembla que en aquest punt, la Riera mai s’asseca. Per arribar-hi, cal agafar el camí que des de can Fornells mena a Palol de Farga. Cal seguir-lo, de baixada, uns cinc-cents metres fins agafar, després d’un bosquet, un trencant a l’esquerra que ens mena a uns camps i al rentador després d’un centenar de metres. Veurem, mentre ens hi acostem, una cabana de cal Petit a l’altre cantó de la Riera. El mateix Joan de cal Petit ens ha explicat que, fa uns trenta anys, hi regava els camps que hi té a tocar perquè l’aigua és abundant.

Rentador d’en Fornells

26

EL BUTLLETÍ 38


CONEGUEM EL MUNICIPI

POBLE I TRADICIÓ 32.- La mort (I) DESCANSI EN PAU La mort ha estat envoltada arreu d’un profund respecte i temor. El culte als morts ha estat el primer culte, la primera manifestació humana de religiositat. La mort és la fi de la vida però també es l’alliberació de sofriments i desenganys d’aquest món, en l’esperança d’una vida nova, plena i feliç, o bé el suprem descans en pau (requiescat in pace). És creença cristiana que, si bé el cos és mortal, l’ànima és immortal i té estada definitiva en un paradís celestial. Tothom ha de morir quan li arriba l’hora assenyalada. Al palmell de la mà duem les ratlles de la M de “mort”, i a la planta del peu una S de “segura”. La litúrgia del Dimecres de Cendra ho recorda imposant cendra al front, tot dient: Pulvus es et in pulverem reverteris (ets pols i a pols tornaràs). Els catòlics, són els qui més temen la mort si ho comparem amb altres cultures. La mort és imaginada com una dama blanca o un esquelet amb sudari brandant una dalla de segar vides i mostrant un rellotge de sorra. El color de la mort és el blanc de la pal·lidesa i la dissolució o el negre de les ombres, del món tenebrós de sota terra. Hi ha una relació entre certes plantes i la mort: el crisantem – “rosa dels morts” – i la sempreviva són pròpies de les corones amb què es guarneixen els baguls i les tombes; el xiprer, el llorer, el salze i l’heura són estada preferida dels difunts; la malva creix sota les tombes de les bones persones. Les creences i el ritu sobre la mort han canviat molt a les últimes dècades. Actualment, en una defunció s’avisa a la funerària que té cura d’arreglar al difunt o difunta, dels recordatoris, del trasllat a la sala de vetlla, i des d’aquí a la parròquia i finalment al cementiri. Uns serveis que hom considera excessivament cars i poc ajustats a les necessitats familiars. L’església, rep al difunt i la comitiva familiar i se celebra la missa de rèquiem. Un cop acabada, el mossèn surt a l’exterior per acomiadar el fèretre si és que no ho fa al cementiri. A continuació la gent passa a donar el condol als familiars. Un servei mínim, suficient, breu i gratuït, que la gent agraeix. LES DARRERES VOLUNTATS Segons la creença cristiana, mentre alguns podran entrar al cel, altres es cremaran a l’infern. Aquesta por de cremar eternament pesava molt a l’hora d’escriure les darreres voluntats. Els testadors eren prou conscients que els morts no es poden emportar les riqueses i els diners al més enllà. El testador tenia dues preocupacions importants. D’una banda, la salvació de l’ànima, cosa que feia que una part dels béns del testador anés a parar a eclesiàstics, per exemple perquè celebressin misses, o bé per fer obres

La dansa de la mort a la processó de Verges

de caritat. D’altra banda, un desig per garantir la continuïtat de la família. Per tal d’intentar salvar l’ànima i evitar anar a parar a l’infern, a part de fer almoines als pobres, també es feien donacions als hospitals, deixes per alliberar captius cristians, donacions per proveir el dot per tal que es poguessin casar les donzelles o bé es creaven beneficis eclesiàstics en capelles o altars. De vegades, en el testament s’establia la celebració d’aniversaris, per als quals el testador deixava uns diners o unes rendes. Aquesta quantitat servia per pagar misses, una cada any, el dia de l’aniversari de la defunció. VETLLAR EL MALALT En una època no gaire llunyana, quan una persona tenia una greu malaltia, els veïns ajudaven la família del malalt. Era el que es coneixia com “anar a vetllar el malalt”. Normalment eren dues persones les que es feien càrrec d’aquesta feina, per norma un home i una dona. La vetlla començava després del toc d’oració del vespre i acabava amb el toc d’oració del matí, a trenc d’alba. La funció bàsica era tenir cura del malalt durant la nit, la qual cosa facilitava el descans nocturn i la recuperació de forces i energies dels familiars. La vetlla es repartia en torns rotatius entre el veïnat, els quals tenien cura de les necessitats del malalt. Segons les atencions que requeria la persona allitada, era aconsellable que fos la dona vetlladora la que prestés el servei i, segons fos dona o home, el malalt era atès pel vetllador o la vetlladora, sempre amb l’ajuda del company o companya. A casa del malalt, deixaven sobre la taula una llonganissa, un pa, un porró de vi i fruits secs, per tal que recuperessin forces i així poder complir més bé la tasca encomanada. També hi havia persones que es llogaven per cuidar malalts i que cobraven per aquesta feina, com ara. Jaume Colomer

NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES

EL BUTLLETÍ

EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.

Núm. 38 (segona època) – Juliol – Agost – Setembre 2016 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona

EL BUTLLETÍ 38

27


L’ENTREVISTA Per Jaume Colomer

ALFONS DÍAZ DÍAZ, arqueòleg i director de l’excavació de Roca Foradada (Fontcoberta) Fes-nos una petita història de Roca Foradada. Roca Foradada és un jaciment a l’aire lliure ubicat en un camp de conreu actiu que es troba a uns 100 metres de la platja d’Espolla. Va ser localitzat, el 1982, per Joan Abad i Santi Serra, membres de l’Associació Arqueològica de Girona. En aquella descoberta es van recuperar més de 1.500 efectius de pedra en superfície que compartien la tècnica de talla manufacturada per la comunitat humana que va viure durant el paleolític mitjà, els neandertals. Què heu hagut de fer per poder excavar Roca Foradada per tercer any consecutiu? Bé, doncs, unes quantes reunions i diverses propostes per ajustar-nos al pressupost. Cal dir, però, que les dues primeres campanyes es van dur a terme el 2014. El 2015 no es va poder excavar per motius econòmics però, afortunadament, l’Ajuntament de Fontcoberta, ja des de la primera reunió, al setembre del 2013, en la que vam oferir el projecte per poder-hi excavar, sempre s’ha mostrat molt interessat i aquest any han posat tot el que estava a les seves mans per poder tirar endavant aquest propòsit arqueològic. Un gest que mereix el nostre més sincer agraïment. Quina importància té Roca Foradada en el context català? Qualsevol recerca relacionada amb els nostres orígens té la seva importància. En el cas de Roca Foradada considero que encara és molt aviat per situar-lo dins el panorama de la recerca prehistòrica a Catalunya, cal seguir treballant. Roca Foradada és el primer jaciment a cel obert excavat de forma sistemàtica al Pla de l’Estany i tot el material que proporcioni ens permetrà tenir una visió més àmplia per entendre les relacions socioeconòmiques d’aquelles comunitats de neandertals. Un coneixement que avui dia encara no es té. Té bones perspectives arqueològiques Roca Foradada? La veritat és que sí. De fet, encara no es coneixen els seus límits. La gran quantitat de material lític recuperat, prop de 700 efectius, s’ha localitzat en un paquet sedimentari de 40 cm aproximadament en una superfície d’uns 10 metres quadrats. El 2014 vam realitzar un sondeig de comprovació a tocar la zona boscosa en el que es van recuperar més restes lítiques, cosa que ens porta a la consideració que l’assentament s’endinsa cap a aquesta zona. De ser així, estaríem parlant d’un jaciment del paleolític mitjà de primer ordre. Però com he dit anteriorment, cal continuar treballant-hi amb constància i il·lusió, que no ens falta. Quin lligam tenen les excavacions de Roca Foradada amb les universitats? Roca Foradada és un projecte iniciat per l’Albert Aulines i jo mateix en estreta col·laboració amb l’Ajuntament de Fontcoberta. No tenim cap lligam amb les universitats tret dels estudiants universitaris que hi participen. Roca Foradada correspon al paleolític mitjà. Què en sabem d’aquest període? El paleolític mitjà és el segon període de la Prehistòria comprès entre 125.000 anys i 30.000 anys abans d’ara aproximadament. Els neandertals eren la comunitat humana que hi habitava. Aquest període, a diferència del paleolític

28

EL BUTLLETÍ 38

inferior, es caracteritza per l’aprofitament de la matèria primera en la realització d’utensilis de pedra. La societat té una visió realista de la feina d’arqueòleg? Sincerament, no, més viat romàntica i, en alguns casos, inútil. Però això és fruit d’una manca de tradició estancada pels diferents períodes de convulsió político-socials que ha passat el nostre país en els darrers segles. El nostre repte com a arqueòlegs és sensibilitzar i apropar a la societat l’estudi del passat, únic camí per entendre el present i projectar el futur. De fet, prendre consciència que la nostra evolució com a éssers socials parteix d’aquest coneixement és molt important. No obstant, també s’ha de dir, positivament, que estem en un moment de canvi lent però efectiu. L’arqueologia va lligada amb l’economia d’un país? Sí. Va lligada molt estretament amb un dels sectors més importants de l’economia com és el turisme. S’ha de dir, però, que al nostre país la concepció d’una arqueologia encarada cap al turisme cultural, a l’actualitat, porta un important retard respecte a països més avançats en aquest context com ho són França i Alemanya. Encara passa allò de “tapa, tapa, amaguem, no fos cas que se n’assabentessin els arqueòlegs”? Anys enrere era una pràctica molt utilitzada en el món de la construcció. Actualment, sembla que hi ha més control des de l’administració. No obstant, crec que caldria canviar les polítiques de patrimoni en aquest context. Personalment, no trobo lògic que quan apareixen restes arqueològiques a les obres, els promotors o constructors d’aquestes estiguin obligats a sufragar les despeses d’un control o excavació arqueològica. Aquesta podria ser una de les raons més importants per les quals s’ha perdut molta informació del passat. L’arqueologia és una ciència pluridisciplinària? Sí. L’arqueologia per dur a terme la seva tasca de recerca, tant en el treball de camp com en el posterior tractament de les restes, necessita d’altres ciències i estudis especialitzats en diferents àmbits: l’arqueobotànica, la geologia, l’antropologia física, el geomagnetisme, la informàtica, l’arqueozoologia, la planimetria, la cartografia, els mètodes físico-químics de datació absoluta, etc. Els coneixements que tenim dels primers pobladors han millorat molt els últims anys gràcies a les noves tecnologies i als avenços en el món de la genètica però, també, gràcies als grans projectes en col·laboració que comparteixen diversos països. Què és el que et dóna més satisfacció de l’arqueologia? Seria una obvietat dir que trobar restes arqueològiques, però al mateix nivell de satisfacció personal es troba la difusió a la societat de la nostra feina i de tot el coneixement que obtenim del nostre passat comú. Però també ens trobem dificultats. La més important és la falta de recursos econòmics, sobretot en projectes que no estan vinculats a universitats o grups de recerca. En aquests casos, com el de Roca Foradada, el finançament també surt de la nostra butxaca. Quina és la feina important que no es veu de l’arqueòleg? El treball de camp o excavació és la culminació d’un llarg camí traduït en l’elaboració de projectes, reunions amb les entitats competents i els propietaris, amb les dificultats que comporta posar-se d’acord amb tothom, i la presentació de tota la documentació recopilada a l’administració pública. Posteriorment al treball del camp, l’arqueòleg director està condicionat a presentar la memòria científica requerida des de l’administració. En conjunt, moltíssima dedicació, poc reconeguda i no remunerada. Des del Butlletí t’agraïm les facilitats donades.

Profile for ajuntamentfontcoberta

Butlletí Fontcoberta 3r trimestre 2016  

Butlletí Fontcoberta, juliol, agost i setembre 2016.

Butlletí Fontcoberta 3r trimestre 2016  

Butlletí Fontcoberta, juliol, agost i setembre 2016.

Advertisement