Page 1


L'AJUNTAMENT INFORMA

DE DIA EN DIA PLA DE CAMINS Acabat El Pla de camins, que estava subvencionat per la Generalitat de Catalunya i en una petita part per la Diputació de Girona, es va retardar unes setmanes per culpa de les pluges de final i principi d’any. Val a dir que el temps que va fer posteriorment, va compensar i es varen poder acabar en el termini previst. S’ha hagut de refer, això sí, el trencaaigües de darrere cal Serret per un error d’execució, però ara ja està solucionat. Amb aquest Pla, haurem actuat en uns 4,5 km amb reg asfàltic i amb uns 2 km amb TOT-U i haurem portat el reg asfàltic a tots els nuclis del municipi.

RECUPERACIÓ DEL CLOT DE MELIANTA I CONTENCIÓ DEL TALÚS A punt de començar Aquesta obra compta amb dues subvencions per al seu finançament, un de Governació i un altre de l’ACA. Quan es va licitar, va resultar guanyadora l’empresa de Banyoles EPSA per un import de 135.000€. Podrà començar quan vulgui. Aquesta obra consistirà en la construcció d’un mur d’escullera per estabilitzar el marge que dona al carrer Mn Pere Campolier, desviar el col·lector d’aigua plujana que es va trencar quan es va ensorrar la primitiva depuradora i pal·liar els desperfectes dels darrers aiguats.

PLANTA DE BIOMASSA I XARXA DE CALOR En exposició pública Salvats tots els obstacles, aquesta planta està en fase d’exposició pública i aquests primers de maig es procedirà a obrir pliques per a la seva licitació. L’objectiu és començar la construcció ben aviat per tal que el proper curs ja sigui operativa. Es construirà entre la plaça dels Països Catalans, el passatge 1 d’Octubre i el camp de futbol.

2

EL BUTLLETÍ 48

MILLORA DEL PASSATGE PARAL·LEL AL CARRER PAU CASALS Una solució pràctica

Aquest passatge, que no té nom, feia anys i panys que sempre quedava sense solucionar. Hem buscat una solució pràctica per tal que sigui transitable i els veïns el puguin utilitzar i no sigui un niu de porqueria. La veritat, és que no és d’estranyar que sempre quedés penjada la seva urbanització perquè ofereix moltes dificultats. La principal és la manca de desnivell. El tram més allunyat de la carretera de Figueres, en 50 m té un desnivell de 2 cm. La solució trobada és, a banda de buscar la manera de donar-li el màxim pendent, fer un paviment porós per tal que el mateix sol, faci la mateixa funció que feia fins ara i absorbeixi bona part de l’aigua de pluja. Esperem que els tècnics tinguin raó i tinguem el problema resolt.


L'AJUNTAMENT INFORMA

DEPURADORA DE VILAVENUT Encallats altre cop

DUES PETITES OBRES DE DARRERA HORA Acabades

Sembla la cançó de l’enfadós. Vàrem anar a visitar el Director General de l’ACA i semblava que s’havia desencallat però tornem a estar aturats. El problema ara és que el projecte, que el va fer els serveis tècnics del Consell Comarcal, té un defecte que cal corregir. Estem esperant quin és aquest defecte per corregir-lo i reemprendre l’obra que no ha de tenir més entrebancs, donat que tenim la ubicació i el finançament cobert.

DESPLEGAMENT DE LA FIBRA ÒPTICA Ja està en marxa En el darrer número, ja us dèiem que hi havia dues empreses que havien presentat el seu pla de desenvolupament. Doncs bé, una d’elles ja ha posat mans a l’obra i ha començat a estendre fibra. Es tracta de Girona Fibra. Ens han demanat fer una reunió amb els veïns per tal d’explicar què cal fer en cas d’estar interessat a connectars’hi, així com les tarifes que oferiran. Amb tota probabilitat, abans de l’estiu podrem gaudir d’aquest nou servei que ens connecta amb el futur.

S’ha reparat la carretera de can Pascol, de Figueroles a Banyoles, molt malmesa amb unes grans eixorrancades. Hem reomplert els forats i reorientat les cunetes i els trencaaigües i s’ha acabat amb grava. S’ha fet aprofitant que l’ajuntament de Banyoles també ha reparat la seva part. Així, la carretera té continuïtat i no queda barrada. Així mateix, s’han eliminat els pins del parc de la Pedrera que estaven tombats i a tocar dels veïns amb el conseqüent perill de caure sobre les cases o els coberts en cas de vent. Degut a l’alçada i a la seva complexitat ho ha fet l’empresa especialitzada GRIMPA. S’ha hagut de fer de tal manera que l’operari s’enfilava a l’arbre i l’anava picolant de dalt a baix.

XARXA D’AIGUA POTABLE A LA ZONA RURAL S’amplia i es millora La xarxa d’aigua potable a la zona rural s’ampliarà a quatre masies de la Serra Pelada de Vilavenut: can Serra, can Fornells, can Palou i can Donai. L’obra culminarà amb la instal·lació d’un nou hidrant que donarà seguretat a la zona en cas d’incendi forestal. En quant a Fontcoberta, es farà una nova canonada a partir de la Farrès que substituirà la vella que ressegueix el rec de Melianta. Assegurà el servei a dues masies: can Mas i can Pelador. Culminarà, també, amb la col·locació d’un hidrant al final.

EL BUTLLETÍ 48

3


L'AJUNTAMENT INFORMA

Pressupost Ajuntament exercici 2019: Memòria

E

l pressupost per aquest any de l’Ajuntament de Fontcoberta puja a 1.433.550 €, que representa un 3,4% més que el del 2018. Per la seva elaboració s’han seguit els principis, d’acord amb allò establert a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat i Sostenibilitat Financera. S’han prioritzat aquelles obres i serveis que considerem més importants per al benestar i la millora de la qualitat de vida dels nostres conciutadans. El capítol I de despeses de personal augmenta un 6,4 % i passa de 292.385,34 € a 311.039,78 € degut a que es contempla la contractació d’una nova persona per la brigada i que la Montse Valero passa de 13 h setmanals a jornada completa. Els capítols II i IV de despeses de bens corrents i serveis i transferències corrents augmenta un 5,3% i garanteix el bon funcionament de tots els serveis que ofereix l’Ajuntament. Permetrà fer un bon manteniment dels carrers i espais enjardinats així com dels diferents locals i espais de què es disposa. Amb aquest pressupost es segueix recolzant les diverses activitats que duen a terme entitats, associacions i clubs esportius del nostre municipi. Es segueix cuidant la cultura i l’educació amb el manteniment i adequació de la biblioteca, l’escola i l’escola bressol, potenciant aquelles activitats que es poden fer de manera conjunta amb l’Ajuntament. Pel que fa al capítol VI d’inversions, la inversió prevista és de 437.086,51 € i s’ha mantingut un equilibri entre les diferents zones i realitats del nostre municipi: arranjament de camins rurals, depuradora a Vilavenut, cons-

trucció de la planta de biomassa i substitució de lluminàries com a mesura d’estalvi energètic i millores mediambientals, obra d’estabilització del clot de Melianta, actuacions a l’edifici de l’Ajuntament... Per poder dur a terme aquestes inversions es demana un préstec de 53.800 €, que ens situarà en un endeutament del 26,32%, molt per sota encara del límit permès. En definitiva, portem al Ple un pressupost realista i ambiciós que assegura un bon funcionament del dia a dia en tot el municipi i, amb les inversions, una millora substancial d’aquells espais que més ho necessiten.

PRESSUPOST D’INGRESSOS Capítol I – Impostos directes: 383.300,60 € Capítol II – Impostos indirectes: 15.260, 00 € Capítol III – Taxes i altres ingressos: 157.120,00 € Capítol IV – Transferències corrents: 479.121,82 € Capítol V – Ingressos patrimonials: 50,00 € Capítol VII – Transferències de capital: 344.897,58 € Capítol IX – Passius financers: 53.800,00 € TOTAL: 1.433.550,00 € PRESSUPOST DE DESPESES Capítol I – Despeses de personal: 311.039,78 € Capítol II – Bens corrents i serveis: 460.048,09 € Capítol III – Despeses financeres: 4.356,23 € Capítol IV – Transferències corrents: 165.219,39 € Capítol V – Fons de contingència: 2.000.00 € Capítol VI – Inversions reals: 437.086,51 € Capítol IX – Passius financers: 53.800,00 € TOTAL: 1.433.550,00 €

Enquadernació d’El Butlletí

A

cabada la 10a legislatura, s’escau enquadernar El Butlletí des del número 33 fins al 48, ambdós inclosos. Per això, qui vulgui tenir aquests setze números

4

EL BUTLLETÍ 48

enquadernats els pot portar a secretaria de l’Ajuntament, convenientment classificats i identificats, on es tramitarà la seva enquadernació. Termini de presentació: maig del 2019.


L'AJUNTAMENT INFORMA / entitat i festes

Nou personal de l’Ajuntament de Fontcoberta

Pedro Iglesias Salgueiro

I

nterinament, s'ha contractat Pedro Iglesias Salgueiro per a la brigada municipal a l’espera de la creació d'una plaça definitiva. Els motius? Doncs, des que l'alcalde Lluís Ferrando va crear la brigada només hi teníem dues persones. Ara amb el pavelló, la llar d'infants, l'ampliació de l'escola, el casal de la gent gran i Nova Melianta es feia impossible fer el manteniment amb un

Mia Busquets Grabulosa (en primer pla) i Montse Valero Ramió

mínim de garanties. A banda, en Pedro té el perfil que ens mancava: el de paleta. Pel que fa a Montse Valero Ramió, auxiliar administrativa, ha vingut en substitució de la Raquel que ara treballa a l'Ajuntament de Porqueres. Mia Busquets Grabulosa, que forma part de l'equip de tècnics del Consell Comarcal, ha vingut a suplir Joan Marquès que va plegar per motius personals i de salut.

25a Fira de les 2 i 4 rodes

D’esquerra a dreta: Rafel Planas (organitzador), Santi Callís (organitzador), Mariano Valdespina (paradista en el moment de rebre la placa d’agraïment), Joan Estarriola (alcalde), Quim Costabella (regidor), Júlia Planas i Valentina Planas (ajudants) (Fotografia de Rafel Planas)

E

l dissabte 2 de febrer, dia de la Candelera, va tornar a fer-se una de les fires consolidades a la comarca, la Fira de les 2 i 4 rodes de Fontcoberta. És organitzada per Rafel Planas i Santi Callís, veïns de Melianta i impulsors i mantenidors de la mateixa des del seus inicis, amb l’ajut de l’Ajuntament de Fontcoberta.

El dia va ser força fred i la nit abans havia plogut però els amants del motor van respondre com sempre, de les 8 del matí a les 6 de la tarda. La cita, que enguany ha arribat a la 25a edició, se celebrava inicialment al polígon industrial però des de fa

EL BUTLLETÍ 48

5


ENTITATS I FESTES

Placa lliurada a Toni Sánchez, paradista, amb els organitzadors i autoritats (Fotografia de Rafel Planas)

unes edicions s’ha traslladat vora el pavelló de Fontcoberta i al llarg de l’avinguda de la Pedrera, amb més espai i facilitat d’accés i aparcament. És una fita rellevant, i motiu de celebració, haver organitzat 25 fires. Enhorabona! Per aquest motiu, es van fer unes samarretes commemoratives i es van lliurar sendes plaques a dos paradistes -Mariano Valdespina i Toni Sánchez-, que de manera ininterrompuda han participat a la fira des dels seus inicis.

de persones a Melianta. Aquest any poden haver-hi passat entre 4.000 i 5.000 persones d’arreu de Catalunya, però també de França i del País Valencià. S’ha de dir, però, que l’augment de la compra-venda per Internet ha fet disminuir notablement els visitants de fora. El bar, gestionat per la Unió Esportiva Fontcoberta, va complimentar la diada oferint begudes i entrepans.

Aquesta fira va néixer per la necessitat de trobar recanvis de peces de motor de cotxe o de moto. Amb els anys s’ha anat consolidant, passant d’una vintena de parades a més de dues-centes. En aquesta fira s’hi han pogut trobar tot tipus de recanvis i productes relacionats amb motos, cotxes, tractors, bicicletes, carros i tota mena de vehicles anteriors a l’any 1985. També s’hi han pogut trobar llibres, revistes i altre material relacionat amb vehicles nacionals i estrangers, tot antic i vell. L’únic requisit per muntar parada era que el 70% dels productes fossin relacionats amb les dues i quatre rodes. La Fira de les 2 i 4 rodes, que sempre se celebra el primer dissabte de febrer, aplega a cada edició centenars

Instantània de la fira a l’avinguda de la Pedrera

La gentada passejant i comprant a la fira (Fotografia de Rafel Planas)

I ara toca fer una parada al bar

6

EL BUTLLETÍ 48


ENTITATS I FESTES

Carnestoltes a Fontcoberta

E

l passat 9 de març va arribar el Rei Carnestoltes a Melianta. El vam rebre amb una batukada a càrrec dels alumnes de l’extraescolar de percussió de l’Escola Alzina Reclamadora. Tot seguit, pirates, prínceps i princeses, bruixes, pokemons, indis, lloros i pallassos van desfilar pels carrers de Melianta acompanyats pel tren Pinxo de Banyoles i animats amb música, confeti i xerinola. Un magnífic sol ens va

acompanyar tot el dia i les activitats es van poder fer a l’aire lliure. La festa va acabar amb la boníssima xocolatada que cada any ens prepara l’Ajuntament (o el nom del Sr. que la fa per gentilesa de l’Ajuntament) gaudint del bon temps, de música i de jocs al parc. Des de l’AMPA, volem agrair l’assistència i la participació de tothom i us convidem a tornar a venir l’any que ve. Moltes gràcies a tots! Visca el Rei Carnestoltes!

EL BUTLLETÍ 48

7


ENTITATS I FESTES

II Cursa Popular de Fontcoberta

A

mb una participació de més de 140 corredors i una organització impecable, la Cursa popular de Fontcoberta es va consolidant com un referent a nivell provincial i comarcal. El recorregut constava de 8 km molt ràpids, amb una mínima dificultat entre el km 5 i 6 que va fer decidir definitivament la classificació de la cursa. L’extriatleta professional Rodrigo Torres i la campiona d’Espanya de triatló del llarga distància de l’any 2015, Sara Loehr, es van endur la victòria en categoria masculina i femenina en la II Cursa popular de Fontcoberta. El podi absolut mas-

8

EL BUTLLETÍ 48

culí va ser per a Rodrigo Torres, 25,35”, Pau Castellvell, 26,40” i Ferran Coll, 27,19”; el femení per a Sara Loehr, 30,49”, Sandra Serra, 35,42” i Pilar Guich, 36,05”. Els premis especials per als primers corredors de Fontcoberta van ser per a Jordi Reig amb 31,17” i per Íngrid Planas amb 38,36”. El corredor local Marc Riera, amb 35,34”, va ser el guanyador en la categoria promoció B masculí. Des de l’Àrea d’esports de l’Ajuntament de Fontcoberta, destacaríem dues coses: la bona participació de corredors locals i la gran tasca dels voluntaris.


ENTITATS I FESTES

Aplec de la Mare de Déu de la Font

E

Les rotllanes varen omplir l’espai destinat al ball. (Foto: Dolors Bustins)

nguany ha estat un aplec excepcional per dos motius: primer, perquè han estat 230 les persones que han participat del dinar popular, i segon, perquè s’ha tancat la col·laboració per poder d’inscriure el nom d’una persona en les teules que coronaran la teulada de l’ermita de la Mare de Déu de la Font. L’eslògan “Una teula, una història” ens ha deixat una nova quantitat de noms que ajudaran a arranjar el teulat. Arranjament que es portarà a terme abans de finalitzar l’any. Esperem que per l’aplec de l’any que ve ja puguem inaugurar aquesta obra que des de la Comissió de l’Aplec de la Mare de Déu de la Font, la Parròquia i l’Ajuntament de Fontcoberta hauran fet possible. El dia va ser magnífic, gairebé feia calor. I el programa es va desenvolupar tal i com estava previst començant per la missa oficiada per Mn. Jordi Font, el concert per la coral “Fontcoberta canta”, el dinar de germanor, la funció mariana i per acabar la cobla “Principal de Porqueres” va oferir una bonica varietat de sardanes ben balladores que feren gaudir el públic assistent que va omplir de rotllanes l’espai de darrera l’ermita. Un any més, doncs, hem encetat les activitats a l’aire lliure amb l’aplec de la Mare de Déu de la Font. I és molt agradable veure com les persones que escullen Fontcoberta per viure, participen de les activitats que s’hi desenvolupen.

La missa oficiada per Mn. Jordi Font va acostar molts feligresos. (Foto: Francesc Molina)

Volem agrair la col·laboració d’establiments i particulars que fan possible, amb la seva ajuda, que l’Aplec es pugui anar portant a terme. Des de la Comissió de l’Aplec i la Parròquia de Fontcoberta donem les gràcies a tots assistents. Us esperem l’any vinent. Dolors Bustins Serarols

EL BUTLLETÍ 48

9


ENTITATS I FESTES

Els monuments megalítics de l’Alt Empordà

L

'Alt Empordà, terra de planes fèrtils i d'aiguamolls, però també de turisme i d'especulació. L'Alt Empordà, terra de vinyes i d'oliveres, de terraprims, de brolles, de parets de pedra seca, de suredes i de tramuntana, però també de molta riquesa patrimonial. La diversitat, doncs, marca la identitat d'aquest indret que ha sigut terra de pas però que conserva una cultura ben pròpia. Ara, nosaltres ens fixarem solament en la seva primigènia riquesa, plasmada en els nombrosos monuments megalítics que ens trobem en diversos llocs de la comarca. En efecte, el terraprim empordanès està esquitxat de petites construccions prehistòriques en forma de dòlmens, menhirs, cistes i recintes, que sorprenen per la seva densitat i que s'amaguen enmig d'un paisatge feréstec, format per estepes, bosquines esclarissades i gran pedres granítiques que donen a l'entorn una bellesa especial. Es calcula que la cultura megalítica va aparèixer a Catalunya fa uns 5.000 anys. Aquest art funerari converteix les roques de l'entorn en petits monuments d’estructures molt simples però plenes de significat. Els dòlmens són monuments funeraris utilitzats per la inhumació individual o col·lectiva d’una comunitat, clan o tribu determinada, mentre que els menhirs -les pedres dretes- serien llocs de reunió i de culte. Si volguéssim concretar una mica la seva situació establiríem 3 zones on hi ha una presència més intensa d'aquests testimonis de l'antiguitat: la zona de Roses, els vessants de la serra de Rodes -entre Vilajuïga i Palau Savardera- i la zona dels estanys de La Jonquera-Capmany. També en podem trobar més amunt de Vilamaniscle però estan més separats entre si i són de més mal trobar. La primera zona esmentada destaca per la presència del dolmen més gran de Catalunya, el de la Creu d'en Cobertella -documentat per primera vegada l'any 1912- i per tot un seguit de petits monuments megalítics situats en llocs ben elevats els quals gaudeixen de vistes excel·lents. Els seus noms són ben escaients: dolmen del llit de la Generala, dolmen de Cap de l'Home, Cau de les Guilles... Els de la serra de Rodes també gaudeixen d'una vista privilegiada però cap d'ells sobresurt massa dels altres i tenen la particularitat del seu bon accés ja que molts d'ells estan ben a prop de la carretera que porta al monestir de Sant Pere de Rodes tot i que també s'hi pot accedir per Vilajuïga. Per trobar-los cal anar pujant la carena tot remuntant el Barranc de la Coma del l'Infern per arribar als planers de Mas Ventós. Finalment, els de la zona dels estanys de la Jonquera -que romanen secs la major part de l'any- estan en zones baixes del terraprim, sota mateix de la serra de l'Albera. S'hi pot accedir per la carretera de Cantallops o bé per Capmany. Els de la Jonquera gaudeixen d'un itinerari circular ben marcat que ens facilita la seva troballa. El que més ens sorprendrà

10

EL BUTLLETÍ 48

és el recinte que hi ha a prop del mas Baleta, format per un cercle de pedres i per un menhir situat al mig. Durant els solstici d'hivern els jonquerencs hi fan una sortida abans del capvespre per veure com l'últim raig de sol incideix exactament al centre del menhir central. Ja veieu, no cal anar a Stonehenge per veure coses sorprenents. Una bona manera de veure els monuments megalítics d'aquesta última zona en conjunt és visitar primer els del terme de Capmany i unificar la sortida amb els de la Jonquera, tot i que el camí no està massa indicat. Si ho feu, no us perdeu la visita de la Pedra Oscil·lant, molt a prop d'aquest poble. És una pedra gran i arrodonida que està situada a sobre d'una altra de grans dimensions en un equilibri molt precari. Diuen que si s'hi va en un dia de forta tramuntana es pot tenir la sort de veure-la oscil·lar. Bé, ho poden dir, però potser no s'ho creuen ni ells. I per aconsellar no quedem: si hi aneu a la primavera, la florida multicolor us farà pensar que us passegeu per un immens jardí... i sense que la mà de l'home no hi hagi tingut res a dir. El Triops Marxaire


FETS I GENT

Els alumnes de Cicle Superior participen d’un Ple municipal

E

l passat 11 de març de 2019 l’Ajuntament ens va convidar a participar d’un Ple municipal. Els alumnes de Cicle Superior (5è i 6è) hi vam assistir en representació de tota l’escola. Aquest és el tercer any que fem aquesta activitat.

Primer de tot vam agrair a l’Ajuntament totes les propostes que vam demanar el curs passat que han complert: 1. Dotar el pati de més estructures de joc: una estructura, cuinetes i una taula de ping pong. 2. El porxo en col·laboració amb AMPA. 3. Pintar més bé els passos de vianants de camí a l’escola. D’altres propostes no sabíem ben bé com estaven i ens les van matisar, per exemple, havíem demanat un espai còmode a la biblioteca i encara no el tenim. La regidora de cultura ens va explicar que ja havíem aprovat un pressupost per a aquest tema i que, per tant, en breu veuríem les millores. També vam insistir amb les goteres i l’alcalde ens va aclarir que també hi havia un pressupost destinat a fer bé aquesta tasca, ja que fins ara s’havien trobat solucions que no han acabat d’anar bé. Com que arreglar les diferents zones porta molt de remenament esperaran a l’estiu per tirar-ho endavant. Pel que fa a la pista vermella que hi ha darrera l’escola el regidor pertinent ens va comentar que

estaven fent proves per veure quin material ens aniria millor i que ja l’havien trobat i ho tirarien endavant en breu. Seguidament els vam explicar les noves propostes: 1. Ens agradaria disposar d’un carril bici pel poble, tal com havíem dit en el Ple anterior, sobretot per arribar a l’escola. 2. Tenir un petit cobert per guardar les motos i carretons dels nens d’Educació Infantil. 3. Arreglar la zona del rocòdrom de l’escola amb un terra tou i revisar algunes de les peces que no estan ben fixades. 4. Posar 4 papereres juntes al pati perquè sigui més fàcil el reciclatge, ara les tenim de tres en tres. 5. Evitar que els gats puguin fer servir les sorreres. A la sorrera de baix ens hem trobat alguna sorpresa... 6. Revisar els ruscs d’abelles del pati. 7. Augmentar el manteniment dels parcs del poble: fonts, talls d’herbes, cistelles del parc de l’esplanada. 8. Posar més papereres repartides pel poble. D’aquestes propostes ens van tornar a explicar que el tema del carril bici és molt complicat pel fet que els carrers són estrets i de doble sentit. També van parlar extensament de si posar o no més papereres ja que hi ha gent que les fa servir per llençar la brossa i que més papereres també vol dir més personal per recollir-les. En canvi, si ens comportem tots cívicament la millora és en tots els àmbits. Tant l’oposició com l’equip de govern van coincidir en aquest aspecte. L’altra cosa és fer-ho més ben fet a l’escola. Posar-ne quatre de juntes és factible. També ens van dir que tirarien endavant totes les altres, cosa que agraïm. Vam valorar molt positivament el Ple. Vam poder argumentar perquè volíem aquestes millores i també vam entendre perquè hi ha punts que es podran tirar endavant fàcilment i d’altres que serà més complicat. Volem agrair la rebuda de tot el Ple. Ha estat una experiència realment productiva i educativa. Ens agrada participar de la millora del nostre poble i de la nostra escola en particular. El curs vinent hi tornarem, de ben segur. Alumnes de Cicle Superior Escola Alzina Reclamadora

EL BUTLLETÍ 48

11


FETS I GENT

Cultura de pau Pau amb la natura D’un temps cap aquí, sembla que conviu amb nosaltres un major sentiment d’ocupació i estimació per la natura, el medi ambient, l’ecologia. El desenvolupament requereix harmonia, i les persones no podem projectar-nos al marge del nostre entorn. La natura és el nostre suport, la nostra font de vida. Qui és capaç d’albergar sentiments de pau, els fa extensibles a tot allò que l’envolta. Una cultura de pau ha de contemplar una relació, d’estimació i respecte, envers la terra. La creació no pot ésser agredida en cap de les seves manifestacions. Violentar la terra és provocar el desajust que després lamentem i que paguen generalment els més indefensos. Hem d’educar i fer créixer la sensibilitat per tot allò que és ecològic, pel respecte als ritmes, itineraris i cicles de la natura. Formen part d’un tot universal al qual no podem trencar l’harmonia. Ens cal acollir i gaudir de les possibilitats de pau que ens ofereix el nostre cosmos. Pau amb si mateix Acceptar-se i reconciliar-se amb si mateix és potser una de les tasques més difícils de la nostra existència. Sempre estem exposats a la temptació de voler ésser d’una altra manera, de recelar de les qualitats que no tinc i que m’agradaria tenir, de les limitacions que em superen i que m’agradaria superar. De vegades sense adonar-nos-en, això ens va creant tensió i desassossec interior, que després transmetem i llancem contra nosaltres mateixos i, més fàcilment encara, contra els altres. Però la meva realitat és allò que més em pertany, i necessita ésser viscuda amb naturalitat i pau. Oberta al canvi, certament, però arrelada i estimada en allò que és. Som éssers en continu desenvolupament, tenim més possibilitats fins i tot de les que podem imaginar, però difícilment ens podem acollir a aquest itinerari si no som capaços de viure assossegats, en pau amb nosaltres mateixos i amb la nostra realitat. Si no vivim en pau amb nosaltres mateixos, és bastant utòpic que pretenguem éssers autèntics constructors de pau, ja que no podem oferir allò que ni tan sols posseïm. Pau i diàleg Moltes vegades hem sentit a dir que les coses s’han de solucionar amb diàleg, parlant. Són les recomanacions usuals davant les situacions difícils i de violència. Malgrat això, sembla que ens costa de dialogar, o bé que resulta insuficient. Dialogar és no imposar sinó escoltar, és permetre que puguem aprendre quelcom nou dels altres, és estar disposats a obrir les nostres ments i els nostres cors. No podem iniciar un diàleg amb postures tancades, ni amb conclusions predeterminades. Dialogar no és transmetre informació, ni convèncer; és cercar junts una veritat que només junts i entre tots podem trobar. Ningú no és posseïdor de la veritat absoluta, i tanmateix tothom és portador d’una part de veritat. Asseure’s, escoltar, acollir la veritat de l’altre, estar disposat a rectificar, són pautes per a una relació pacífica i constructiva. La violència, encara que

12

EL BUTLLETÍ 48

sigui verbal, aconsegueix únicament radicalitzar postures, crear tancaments i distanciar. El resultats és l’agressivitat. Pau entre generacions Solem associar les diferències d’edat a diferències culturals de costums i sobretot de mentalitat. Sembla lògic que èpoques i ambients diferents vagin també configurant pensament i formes de vida diferents. Això, que fins aquí seria un procés natural, continua creant conflictes i divisions. Les dificultats de relació i convivència entre generacions sembla talment que formin part de la nostra tradició occidental. Ens podem plantejar diversos interrogants: Som suficientment respectuosos amb la història dels altres? Acceptem que cada persona està influenciada per una experiència única i irrepetible que és la de la pròpia vida? Creiem de veritat que no hi ha èpoques ni generacions millors o pitjors que altres, que cada una té els seus encerts i limitacions? Tenim sempre present que de tot es pot aprendre quelcom, i que serveix de poc imposar? És possible que, segons sigui la nostra resposta a aquests interrogants, sigui també la nostra aportació a incrementar la pau en la relació intergeneracional. Pau entre sexes Les persones mereixem d’ésser considerades en tot, amb igual dignitat. Una societat que discrimina sexualment les persones no contribueix a fer que hi hagi relacions de pau entre elles. Són massa els exemples d'abusos, discriminacions, explotacions, maltractaments i dominis, pel sol fet de pertànyer a un sexe o a un altre, o bé pel fet de tenir un tipus a un altre d'inclinació sexual; injustícia que continua repetint-se als nostres dies i a molts àmbits de la nostra societat, no tan sols en termes laborals, sinó també en alguns sectors de l'Església, en partits polítics, en moviments i associacions, i ens bastants àmbits familiars. Mentre no tinguem les mateixes oportunitats i la mateixa consideració, i no ens respectem i valorem pel fet d’ésser persones, sense més, difícilment podrem eliminar tensions i enfrontaments. El sexe ens identifica especialment, però no ens fa per ell mateix acreedors de res. La nostra validesa no ens la dóna la nostra configuració sexual, i per tant crea agressivitat i violència tot allò que no és fruit d'una concepció d’igualtat en dignitat i respecte. Pau a la família L'entorn familiar és la referència més immediata i sovint més íntima. A la família rebem les primeres influències i aprenem des de caminar fins a la manera de relacionarnos. Les primeres experiències ens marquen molt per a la resta de la vida, i per això és d'una gran importància que dins la família cuidem les nostres relacions i en fem també un lloc d'aprenentatge de la cultura de pau. La manera com ens tractem, com compartim la realitat dels diversos membres de la família, el to que utilitzem en les nostres relacions, els gestos que som capaços de regalar-nos i compartir, tot això es va convertint en un bagatge que resta


FETS I GENT gravat al nostre interior i que possiblement al llarg de la vida podrà servir-nos de referència. Tot allò que vivim va deixant marca en nosaltres, es va construint, però una gran incidència hi té allò que experimentem al nostre àmbit familiar. La llar ha d’ésser la base de la construcció d'una cultura de pau. Moltes vegades hem sentit dir que la família és la primera i la més important de les escoles; fem doncs que sigui un lloc per a aprendre pau. Pau entre religions Sentim sovint la necessitat de considerar seriosament el diàleg interreligiós. No són pocs, però encara són insuficients, els esforços per avançar en el tema de l'ecumenisme; malgrat tots aquests esforços, encara de vegades la religió és causa de rivalitat i d'enfrontaments. Quan utilitzem les creences per a enfrontar-nos entre pobles o

Goigs de la parròquia de Fontcoberta a internet

entre persones, és que segurament hem après molt poc del que comporta el fet de creure. Hi ha molts elements que ens acosten i que podem posar en comú. Les formes i les expressions potser que siguin diferents, responen a contextos i experiències culturals i religioses diferents, però no per això haurien de comportar postures enfrontades. Tots sabem que en nom de la religió s’han fet guerres, hi ha hagut seriosos enfrontaments i moltes persones s'han enemistat. Si mirem les coses amb una mica de profunditat, descobrirem que, sovint, el problema rau en la capacitat de respectar, d'aprendre dels altres, de no creure que només “allò nostre” és vàlid i absolut. La violència apareix quan la religió és instrumentalitzada i posada al servei d'altres interessos. Fem del fet de creure una oportunitat valuosa de crear pau i comunió.

Imatges de Fontcoberta i Vilavenut

S

i visiteu la web del col·lectiu obaga (www.rostoll.cat/obaga/index.htm), a l’apartat Els goigs de l’Obaga, podreu escoltar goigs de Catalunya agrupats per bisbats i advocació. En aquesta pàgina hi ha referenciats els següents goigs de la parròquia de Fontcoberta: de la Mare de Déu de la Font, del Patrocini, de Sant Feliu (versió de Pérez Moya i de mossèn Mariver) i de Santa Maria de la Pau de Melianta.

Can Pujol

Interior de l’església de Sant Sadurní de Vilavenut

Dibuix de sant Feliu que apareix als seus goigs

EL BUTLLETÍ 48

13


FETS I GENT / ENTREVISTA

Poble i tradició

D

esprés de 42 articles de «Poble i tradició», iniciats l’octubre del 2008, dono per finalitzada la seva publicació. S’ha volgut fer un recorregut per les nostres tradicions, creences, dites, costums i records d’abans. Les persones grans ho van viure sense saber que feien història, com nosaltres. Per això les hem d’escoltar, interpretar i aprendre’n i fer que aquest llegat no es perdi. Encara som a temps a recuperar, segurament de manera parcial, aquest costumari tan ric.

Demografia gener – febrer – març 2019 Nota: La demografia correspon als registres de l'Ajuntament NAIXEMENTS 15/02/2019: Jana Luengo Autonell CASAMENTS 12/01/2019: Alfonso Vives Carreras amb Maria Dolores Sampedro DEFUNCIONS 02/02/2019: Montserrat Figueras Mercader 05/02/2019: Dolores Matabosch Pinsach 07/02/2019: Carolina Coll Nadal

Jaume Colomer

JOAN MASDEVALL FÀBREGA, jubilat Per Jaume Colomer

E

n Joan, un meliantí de 69 anys, ens explica les seves vivències a Figueroles. T’ho agraïm.

14

EL BUTLLETÍ 48

En Joan davant d’un quadre de ca l’Ericus


L’ENTREVISTA Vares viure força anys a ca l’Ericus de Figueroles. Saps d’on ve aquest nom? Ve del meu besavi que es deia Pere i de motiu li deien Pericus, Ericus. Ca l’Ericus ho deia més la gent de fora. La gent de Figueroles en deia cal Ferrer. Un Ferrer va ser remença i li van donar privilegi militar a finals del segle XV. Els meus avantpassats, els Masdevall, venien de Falgons, documentats ja el 1795. Va ser el meu rebesavi qui va comprar la casa. Era un mas important Ca l’Ericus era un dels masos importants del poble de Fontcoberta. A l’interior hi havia una capella. Al mateix edifici trobem cal Music i al costat, can Tià; la pallissa era can Norat. Totes aquestes cases eren propietat de ca l’Ericus. Ara s’hi fa turisme rural. Per davant de casa hi passava la carretera per anar als camps i a can Pascol i fa alguns anys es va desviar per sota can Tià, un camí, per cert, molt estret. El veïnat de Figueroles té moltes cases Al barri de mas Hospital hi trobem can Trull, can Carlos, can Gelada i can Martí (esgavellada); després venia cal Sastre (es va esgavellar i ara és tota nova), ca l’Ericus (amb cal Music i can Norat) i can Tià; al barri d’en Mateu (o de mas Planells) hi ha can Daranas, can Xiquet, can Xaló, la Branova (esgavellada), can Ramon (esgavellada), can Roqué (esgavellada), ca l’Àngel i can Lari. D’escampades trobem ca l’Oriol, can Pascol, la casa Nova del Sort (esgavellada), la Canova (ara fan turisme rural), can Figueroles (la casa principal del veïnat), can Pelador, can Saraia, la Bronza i can Calau. He de dir que la plaça de Figueroles era molt més gran. Figueroles era un veïnat una mica marginat per falta de bones comunicacions. Era un problema. En època de pluges quedàvem incomunicats. El camí de tota de vida és la carretera de Figueroles que ens comunicava i comunica amb Banyoles. Fa anys es va engravar i enquitranar i ara s’ha tornat a asfaltar. Figueroles, per mi, és un dels veïnats més macos de Fontcoberta. Veritat que hi havia molta gent a Figueroles? I ara? Del meu record, totes les cases estaven ocupades excepte can Martí, la Branova, cal Music i can Norat. Era el veïnat més habitat de Fontcoberta. Els primers que van marxar van ser els masovers de can Lari, als anys cinquanta. Jo vaig marxar-ne el 1975 i vaig venir a viure a Melianta quan ens vam casar. Va ser un dels veïnats que als anys seixanta va marxar més gent de Fontcoberta, la majoria masovers. Ara sols hi viuen dues famílies. Us trobeu la gent de Figueroles? Sí, sí, a vegades es fan trobades. Ara fa poc vam fer un dinar del jovent que anàvem a Banyoles els diumenges. Vam recordar que vèiem dues pel·lícules al cine, anàvem al ball i a sopar a can Bernat, un lloc habitual per als de Figueroles que ja els nostres avantpassats tenien els costum d’anar-hi. Ara farem un dinar amb les dones.

Un punt de trobada a Figueroles era a cal Sastre. Era hostal i s’hi anava a jugar a cartes els diumenges o quan plovia, tenien botiga, era la barberia i, a més, feien de pagès. Fins i tot, hi venia gent de mas Usall. Una de les filles, Pilar Moiset, va obrir junt amb el seu marit el bar-restaurant ca l’Àngel a Melianta. Hi va haver una petita competència quan la mestressa de can Gelada també van muntar un hostal, però va durar poc. Els nens i nenes de Figueroles, on anàveu a escola? On jugàveu? Anàvem a l’escola de Fontcoberta. Hi anàvem a peu, com tothom, i dinar a casa. A partir dels 10-11 anys vaig anar a l’Acadèmia de Banyoles. De manera quotidiana, sovint jugàvem a la plaça de Figueroles però també voltàvem molt pel veïnat. Quan anàvem a col·legi, a missa o a doctrina també jugàvem amb els de Fontcoberta. Per on passàveu per anar a missa a Fontcoberta? Hi havia un camí per sota cal Sastre que anava recte a Fontcoberta. Ara és perdut. Hi anàvem a peu. Què en saps del camí dels Morts de Figueroles? És un camí que s’havia d’utilitzar a l’hora de portar un difunt fins a l’església de Fontcoberta. Va des de can Figueroles i baixant fins passar vora can Mas i d’aquí ja enfiles cap a Fontcoberta. És un camí que no s’ha de perdre. Quina qualitat tenen les terres de Figueroles? És una terra argilosa però de mal treballar. Té l’avantatge que produeix encara que plogui poc. Hi tinc un hort, que rego gota a gota, i amb poc en faig prou. És una terra que no hi ha massa planers excepte a la part de baix. Saps si hi ha coves a Figueroles? Hi ha molts forats i molta roca de travertí. Els conills hi fan molts caus al bosc de casa, el Bosc Tancat, a tocar el veïnat. Què en saps de la Devesa de Figueroles? És el bosc de darrere can Pascol. A prop hi ha un camp que en diem Cascais. Abastir-se d’aigua sempre ha estat important. Recordo que al costat de Figueroles hi havia un pou en un camp on hi anava tothom que en tingués necessitat. Ca l’Ericus teníem dues cisternes i dos pous a diferents camps a tocar el veïnat. A més, hi havia un pou a can Figueroles, a can Trull i al barri d’en Mateu. La bassa de Figueroles és molt coneguda. A Figueroles no hi havia massa aigua i la bassa servia per al bestiar del veïnat. Si hi havia sequera s’anava a buscar l’aigua al Garrumbert vora can Mas. Allà recordo que hi havia un rentador on hi anava la gent de Figueroles. Ara ja no queda res, el Garrumebrt s’ho ha emportat tot. A casa, però, érem els únics que teníem un rentador a can Norat amb l’aigua de la cisterna. Sota can Calau també n’hi havia un altre en una gorga. El jovent hi anàvem a nedar. Allà ens trobàvem amb els de la Farrès.

EL BUTLLETÍ 48

15


CONEGUEM EL MUNICIPI

POBLE I TRADICIÓ 42.- Protegir les collites En el llibre de la Confraria de Nostra Senyora de la Font consta un fet luctuós mentre es comunia una tempesta: «Lo dia 22 de setembre del añ 1882 caygué un rayo ó xispa en la capilla de la Verge de la Font á cosa de las 2 y media de la tarde, mató lo ermità Jaume Heras, que tocava las campanas estando bajo la misma Iglesia tres mugeres ab un hombre y el infrascrito Regente, lo que fue un especie de milagro lo salvarse haciendo algunos desperfectes en dicha capilla. Antonio Poch Pbro (Presbítero)».

A la parròquia Per Sant Pere Màrtir, el 29 d’abril, durant la missa matinal es beneïa un ram d’olivera, es feia una processó i se celebrava una missa. Llavors, el ram d’olivera es posava a fora de les cases, en un pitxer, tot l’any. Servia per protegir-se dels llamps i les pedregades. Quan tronava es deia l’expressió Sant Pere Màrtir gloriós.

A les cases Al juny, quan el blat era a punt de recollir i apareixien castellades, els pagesos ja patien. “Déu ens guardi d’una pedregada!”. La preocupació venia perquè dins d’aquells núvols hi podia haver una bruixa, que podia convertir un simple temporal en una paorosa tempesta de trons, llamps i una destructora pedregada. Quedava clar que aquestes tempestes les congriaven les bruixes i les conduïen cap on elles volien, si els pagesos i campaners les deixaven.

A les parròquies, per la Santa Creu, el 3 de maig, el capellà sortia en processó amb la veracreu i beneïa el terme parroquial per implorar protecció de les collites des dels pedrons o creus de terme. De la Santa Creu de Maig fins a la Santa Creu de Setembre, el sacerdot beneïa el terme cada diumenge abans de la missa. Beneir el terme també era conegut com anar a matar cuques. Tot el que abastava l’entorn de la creu quedava protegit fins l’any que ve.

La bona gent de pagès intentava desactivar les tamborinades emprant els mitjans més adients segons les creences de l’època. Agafaven plantes beneïdes el Dissabte de Rams (llorer, romaní, olivera...) i les posaven damunt d’una mica de caliu del foc i les tapaven amb cendra. D’aquesta manera cremaven somortes. Hom creia que en respirar el fum de les herbes beneïdes, les bruixes quedaven estabornides i desorientades, de tal manera que perdien el control de la tempesta que es transformava en un simple temporal de pluja benefactora.

El pis superior del campanar de Fontcoberta és un comunidor cobert i obert als quatre vents (foto). El sacerdot hi conjurava el mal temps (comunia) de cara als quatre punts cardinals del terme per demanar protecció divina per a les collites i allunyar o desfer el perill de ventades, tempestes o pedregades. Mentre ho feia, el campaner brandava les campanes perquè es creia que el so trencava les tempestes. Es comunia des de la diada de la Santa Creu de Maig i fins a la Santa Creu de Setembre. Aquesta pràctica va caure en desús a mitjan segle XIX.

En gairebé totes les grans masies de Vilavenut i de Fontcoberta hi havia una capelleta a la sala amb un sant, una santa o la Mare de Déu. Normalment hi posaven un ciri que el Dijous Sant havien portat al monument. Quan hi havia perill de tempesta, l’encenien. Ja es donava per entès que la família demanava la protecció dels sembrats, dels caps de bestiar, de la mateixa casa i també de totes les persones que hi vivien, davant l’amenaça de les diabòliques trapelleries que poguessin organitzar els poders del mal. Jaume Colomer

NORMES PER A LA PUBLICACIÓ DE CARTES I ARTICLES

EL BUTLLETÍ

EL BUTLLETÍ agraeix les cartes i articles dels seus lectors i escull amb preferència per a la seva publicació les cartes breus fins a 20 línies mecanografiades i els articles d’unes 45 amb lletra Times New Roman 12. Tots els escrits hauran d’anar signats amb el nom i cognoms, encara que si es desitja es publicaran amb pseudònim. L’únic responsable del seu contingut és l’autor. Les cartes i els articles s’hauran de lliurar abans de tancar EL BUTLLETÍ preferiblement a l’adreça de correu electrònic butlleti@fontcoberta.cat o a través d’algun altre suport. EL BUTLLETÍ es tanca el dia 10 del mes següent de cada trimestre. Queda prohibida la reproducció total o parcial de la revista sense autorització prèvia de l’Ajuntament de Fontcoberta o els autors.

Núm. 48 (segona època) – Gener – Febrer – Març 2019 Dipòsit legal: GI-745/1983 EDITA: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Fontcoberta COORDINACIÓ: Jaume Colomer DISSENY i IMPRESSIÓ: Bàcula Editors SL DIFUSIÓ: 550 exemplars COL·LABORA: Diputació de Girona

16

EL BUTLLETÍ 48

Profile for ajuntamentfontcoberta

Butlletí municipal nº48 gener, febrer i març 2019  

Butlletí municipal nº48 gener, febrer i març 2019  

Advertisement