Page 1

Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

1


MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2013 Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social Juliol 2013

2


3


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Carta del President i del director....................................................................................................................................6 1.  Introducció....................................................................................................................................................................7 1.1.  Qui som?................................................................................................................................................................7 1.2.  Visió i Missió..........................................................................................................................................................7 1.3.  Valors i principis del nostre TREBALL.................................................................................................................7 2.  La Fundació i Càritas Diocesana de Barcelona.......................................................................................................8 3.  Context socioeconòmic actual de Catalunya..........................................................................................................10 3.1.  El problema de l’atur de llarga durada..............................................................................................................10 3.2.  Alguns indicadors de la situació d’alarma social.............................................................................................10 3.3.  La problemàtica en l’àmbit de l’habitatge i la salut........................................................................................11 4.  La Fundació, treballant per la infància.....................................................................................................................12 4.1. Quines conseqüències té l’economia en el desenvolupament dels infants?.................................................... 12 4.2. Alguns indicadors de la situació d’alarma social dels infants................................................................................. 12 4.3. La posició de la Fundació davant d’aquesta situació................................................................................................. 14 4.4. La posició dels Organismes Nacionals i Internacionals davant la pobresa infantil.....................................15 5.  Parc d’habitatges de la Fundació..............................................................................................................................15 5.1. Ubicació...................................................................................................................................................................................... 15 5.2. Titularitat – DADES PENDENTS........................................................................................................................................... 16 5.3. Situació ocupació- DADES PENDENTS............................................................................................................................. 16 5.4. Habitatges per Diòcesis......................................................................................................................................18 6.  Persones ateses per la Fundació...............................................................................................................................18 6.1. Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge.............................................................................................18 6.2. Situació residencial prèvia al seu accés a l’habitatge......................................................................................18 6.3. Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació..........................................................................................19 6.4. Perfils dels usuaris i/o famílies...........................................................................................................................20 6.4.1.  Gènere.......................................................................................................................................................................... 20 6.4.2.  Edat............................................................................................................................................................................... 20 6.4.3.  Tipologies de famílies............................................................................................................................................... 20 6.4.4.  Dimensions unitats familiars................................................................................................................................. 21 6.4.5.  Estat civil..................................................................................................................................................................... 21 6.4.6.  Nacionalitats.............................................................................................................................................................. 22 6.4.7.  Nivells de Formació................................................................................................................................................... 22 6.4.8.  Nivells d’Ingressos..................................................................................................................................................... 23 6.4.9.  Procedències ingressos............................................................................................................................................ 23 6.4.10.  Situació laboral....................................................................................................................................................... 24 6.4.11.  Situació legal de residència.................................................................................................................................. 24 6.5.  Evolució del perfil de les persones ateses per la Fundació...........................................................................25 6.6.  Temps promig d’estada a l’habitatge...............................................................................................................26

4


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

 7.  Projecte OIKOS...........................................................................................................................................................28 7.1.  Últimes dades d’OIKOS......................................................................................................................................28  8.  Informe SROI – Resum Executiu..............................................................................................................................28  9.  Els reptes de futur de la Fundació...........................................................................................................................30 10.  L’equip de la Fundació...............................................................................................................................................32 11.  El Patronat...................................................................................................................................................................32 12.  Dades econòmiques..................................................................................................................................................32 13.  Entitats col·laboradores............................................................................................................................................33 14.  Certificat d’auditoria de 2013..................................................................................................................................34 15.  Entitats col·laboradores............................................................................................................................................36 16.  Annex. Taules Perfil de les persones ateses. Evolució entre 2011 i 2013........................................................38 17.  Informe SROI...............................................................................................................................................................40

5


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

CARTA DEL PRESIDENT I DEL DIRECTOR La Consolidació Fa només un any, parlàvem de projecte, de números i xifres esperançadores que suposaven una reafirmació del compromís que la Fundació Foment de l’Habitatge Social havia assumit com a propi: assolir a curt termini un augment significatiu de la nostra activitat, de forma sostenible. Aquest augment suposava un enfortiment de la nostra columna vertebral, una més i millor, si cap, atenció a l’usuari. Ens varen proposar l’objectiu d’arribar a finals de l’any 2013 a gestionar un total de 300 habitatges, així com ampliar la capacitat d’atenció a les mateixes en termes que abans no s’havien contemplat dins el projecte. Hores d’ara podem dir que “hem passat de les paraules als fets”, el repte proposat l’any 2012, és avui una realitat absoluta. A finals de 2013 gestionàvem més de 300 habitatges i havíem atès al llarg de tot l’any a 1.025 persones, les quals ja es troben en vies de redreçar el seu camí cap a la inclusió social plena, són els nostres protagonistes. Al llarg d’aquest any se’ls hi ha ofert una llar que els hi fa sentir lliures, amb drets, amb futur i amb perspectives laborals, un raig d’esperança. A la Fundació sempre diem que l’habitatge és, sens cap mena de dubte, el punt de partida d’un camí on els protagonistes són les persones.

Per aconseguir aquests objectius hem unit i sumat esforços amb Càritas Diocesana de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. Un treball en equip amb professionals experimentats en matèries d’habitatge, d’inclusió social, d’assistència a persones, de gestió de recursos,... junt amb els donants i voluntaris que han aportat esperit i cor al projecte. Volem donar les gràcies a totes aquelles persones que han cregut en el projecte de la Fundació abans d’obtenir resultats, aquelles que ens han recolzat i ens han assessorat per tal de fer millor la nostra feina que, no és una altra que la de donar suport a les persones amb dificultats econòmiques i socials i acompanyar-les en el seu camí cap a la inclusió social plena. Només cal dir que mentre continuï aquesta crisi implacable que assola el nostre país, i mentre la pobresa que s’ha instal·lat en milers de famílies no desaparegui, continuarem treballant i sumant esforços en la lluita contra l’exclusió social i residencial, sumant noves iniciatives, amb decisió i amb la convicció de què tant de bo no ho haguéssim de fer, però amb la ferma responsabilitat d’acomplir amb els objectius per tal d’arribar al major nombre de persones que necessiten del nostre projecte per poder mirar endavant.

Ignasi de Delàs i de Ugarte President Pau Pérez de Acha Beamonte Director

6


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

1. INTRODUCCIÓ

1.2.  Visió i Missió

1.1.  Qui som?

La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social, és una fundació privada d’inspiració cristiana. El seu objectiu és estabilitzar la situació personal de les famílies en risc d’exclusió social per tal que puguin accedir a un habitatge permanent en un futur, oferint, mitjançant acollides temporals, la possibilitat de construir itineraris de vida amb qualitat i crear nous vincles i xarxes socials.

La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social (en endavant la Fundació) és un ens creat al juliol de 1990 promogut per Càritas Diocesana de Barcelona, neix amb l’objectiu de donar allotjament transitori a persones o famílies ateses per Càritas Diocesana de Barcelona, que es troben en greu situació de precarietat econòmica. Els primers habitatges es van obtenir de donacions o cessions a Càritas però aviat la demanda d’habitatges va augmentar i la Fundació va haver de cercar habitatges al mercat privat tot oferint avantatges als propietaris. Des dels anys 90, la Fundació ha fet front a diferents situacions socials com són: l’augment de persones immigrants que no van poder seguir un procés de regularització, més recentment els problemes derivats de l’augment de persones sense feina que perden la llar per manca de recursos, i actualment tot agreujat per les greus conseqüències de la crisi econòmica que es viu a Espanya des de fa ja més de cinc anys i que ha provocat importants retallades en el pressupost destinat a polítiques socials que minven el benestar general de la ­societat i que agreugen i cronifiquen situacions de pobresa en nous col·lectius de la societat. Les actuacions dutes a terme en els darrers 24 anys d’activitat han donat el seu fruit i han posicionat la Fundació com una entitat cabdal en la lluita per la inclusió social, és un referent en el lloguer social d’habitatges a persones en risc d’exclusió social, gestiona un parc d’habitatges que creix any rere any (entre propis, llogats i cedits), distribuïts per diferents municipis de la província de Barcelona, que hores d’ara donen servei a tres Càritas Diocesanes: Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. La Fundació Privada Foment de l’Habitatge Social està inscrita al Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya amb el número 520, i classificada com a Fundació benèfica del tipus assistencial. També està inscrita al Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials del Departament de Benestar Social i Família amb el número E01180.

La Visió de la Fundació és la protecció de les persones i famílies afectades per causes econòmiques i/o socials greus, afavorint l’accés a un habitatge que els permeti iniciar un projecte de vida inclusiu i digne, donant preferència a aquelles famílies amb menors a càrrec o amb problemàtiques profundes. La Missió de la Fundació és lluitar per la inclusió social, concretant aquesta missió en la lluita contra l’exclusió residencial, conjuntament amb Càritas, tot proporcionant i fomentant habitatges socials en règim de lloguer temporal.

1.3.  Valors i principis del nostre TREBALL La Fundació treballa sota els principis de Cooperació, la No Discriminació per cap circumstància o creença, la Sensibilització Social, l’Eficiència de professionals i voluntaris, la Qualitat dels nostres Recursos i la Sostenibilitat del projecte de manera autònoma al llarg del temps. Treballem per les persones, i no per la seva situació, amb una situació d’ingressos precaris i irregulars. La prevenció de la desprotecció dels infants és preferent respecte qualsevol altra situació. •  Treballem amb Càritas Diocesana de Barcelona, de Terrassa i de Sant Feliu. És important el coneixement de les situacions i dificultats que tenen les famílies que atenem per tal de trobar conjuntament amb elles, oferint alternatives per superar les situacions més desfavorables i que el recurs que oferim s’adapti a les necessitats no cobertes. •  Treballem per la independència i l’autonomia de les persones. L’habitatge s’entén com un espai de punt

7


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

de partida on reiniciar processos personals d’inclusió social, apropant la realitat “normalitzada” al dia a dia de les persones. •  Treballem per un parc propi d’habitatge de qualitat. Aquesta situació permet que la Fundació sigui més autònoma respecte les fluctuacions del mercat immobiliari i possibilita oferir lloguers a preus reduïts. •  Treballem en xarxa amb altres entitats, agents socials i amb l’Administració per tal d’aprofitar les sinèrgies que es produeixen quan es treballa conjuntament amb un model comunitari, tot rentabilitzant esforços i recursos. •  Treballem en equip, alineats amb un objectiu comú que és la inclusió social dels nostres usuaris, amb un projecte de qualitat humana que potenciï la dignitat de les persones. •  Treballem per fomentar el voluntariat, des de la concepció de professionals voluntaris, atorgant-los un paper de participació i co-responsabilitat en tots els nostres projectes.

2.  LA FUNDACIÓ I CÀRITAS DIOCESANA DE BARCELONA La Fundació Foment de l’Habitatge Social i Càritas Dioce­sana de Barcelona continuen col·laborant en diferents eixos de treball, principalment en la problemàtica de l’habitatge per a prevenir l’exclusió social residencial. L’any 2013 respecte l’any 2007 les dues institucions van triplicar el nombre d’habitatges que gestionaven. També van ser importants les tasques del Programa de Sense Llar i Habitatge de Càritas que comparteix amb la Fundació. Aquest Programa té com objectiu garantir una vida digna per a les persones que viuen en una ­situació de sense llar. Per això, Càritas acompanya aquestes persones i els ofereix recursos per poder liderar, per si mateixes, el seu propi projecte de vida. L’àmbit territorial de Càritas és de més de 5.000.000 d’habitants i l’any 2013 va atendre a 285.000 persones,

un 9,3% més que a l’any anterior (260.702 persones), entre les Càritas Parroquials, Arxiprestals i la Diocesana. Càritas Diocesana de Barcelona va atendre de forma directa 64.000 persones, un 7% més que a l’any anterior i un 15% més que l’any 20101. En la majoria dels casos, la problemàtica de l’habitatge va constituir un dels aspectes més greus a tractar. Càritas, amb la seva experiència i trajectòria assistencial a les persones més vulnerables de la societat, va constatar que les característiques socials i econòmiques de les persones ateses continuen empitjorant. Les següents dades relatives a l’any 2013 confirmen aquesta premissa. (Taules 1, 2 i 3) Les dades publicades per Càritas sobre el perfil dels usua­ris constaten que la població més afectada continua sent les dones i els infants. Càritas va alertar especialment del deteriorament de la salut física i mental dels seus usuaris resultat de la combinació entre la manca d’habitatge i de la manca de feina durant un període de temps llarg, fet que afecta especialment els infants. D’acord amb el Pla Estratègic d’Habitatge 2012-2015, l’anàlisi de les necessitats d’habitatge dels usuaris de Càritas va permetre establir una quantificació d’entre 300 i 500 habitatges fins al 2015. Càritas ha arribat a disposar de 363 habitatges unifamiliars amb un total de 1.515 places.2 D’acord amb una de les línies d’actuació del Pla Estratègic, Càritas va posar en marxa el Projecte “Feina amb Cor” amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones perquè puguin trobar feina per si mateixes. Aquest projecte proporciona les eines necessàries per tal que les persones puguin trobar feina i sortir de situa­ cions d’exclusió social. Càritas dins del marc d’aquest projecte ha posat en marxa el Servei d’Acompanyament a l’Ocupació que dóna formació, orientació i assessorament en els processos laborals de persones que porten més d’un any a l’atur. Cal destacar també la col·laboració de Càritas amb l’Agència de la Salut Pública de Barcelona en el pro­jecte

1.  Presentació del Balanç de l’Acció Social de Càritas, 18.12.2013 2.  Informe 2, Llar, Habitatge i Salut, Càritas de Barcelona i Fundació Foment de l’Habitatge 2013.

8


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 1 Perfil de les persones ateses per Càritas al 2013 71% de les persones ateses per Càritas estaven a l’atur (eren un 70% l’any anterior). D’aquestes persones ateses un 18% són famílies monoparentals i un 23% són persones que estan soles. (1) El 70% de les persones ateses per Càritas tenen problemes de salut mental molt per sobre de la mitjana de la ciutat. (18%)3 Al 28% de les llars on Càritas hi ha prestat algun servei no hi ha cap ingrés.

Només un 12% de les persones ateses tenien contracte laboral. El 72% de les famílies ateses ja havien rebut ajuda en anys anteriors. Una de cada 3 persones de Càritas es troben en situació crònica (la persona demanda ajuda durant més de 3 anys).4 Un 44% de les persones ateses per Càritas viuen de lloguer, un 19% tenen pis de propietat i 21% estan en situació de re lloguer.(2) El 60% de les famílies ateses per aquest servei són nascuts a l’Estat Español, percentatge que continua augmentant (al 2011 era el 42% i en 2012 un 48%) . (1) El 59% de les famílies tenien ingressos inferior als 9.000 euros anuals. L’ajuda més habitual de suport a les famílies continua sent la destinada al menjar i a l’ajuda econòmica per pagar el seu habitatge. Càritas Barcelona des de 2007 ha multiplicat per 4 les ajudes destinades a pagar subministres. L’any 2013 es va constatar un augment de la demanda d’ajuda econòmica per accedir a l’assistència sanitària i compra de medicaments. L’import mitjà de les ajudes a les famílies ha estat de 3.110 euros (259 euros/mes). Taula 2 Servei de Mediació en l’Habitatge 11.000 persones hauran rebut ajuts de Càritas Diocesana de Barcelona en concepte d’habitatge5. El Servei de Mediació en l’Habitatge ha atès 1.804 famílies que estaven en risc de perdre casa seva (el que suposa 6.256 persones). El Servei de Mediació en l’Habitatge ha evitat 455 desnonaments , un 44% més casos que fa dos anys (entre setembre del 2011 i setembre del 2013) 59 llars han obtingut ajudes econòmiques directes per pagar fiances de lloguer i s’han aconseguit 101 dacions en pagament. Taula 3 Infants a Càritas Com ja succeïa a l’any 2012, més de la meitat de les famílies ateses tenen fills al seu càrrec El 37% de les persones ateses són menors d’edat ( 36% l’any 2012) Representa que 1 de cada 2,8 persones ateses són menors d’edat. 20% dels menors d’edat tenen problemes de salut, el 50% d’aquest col·lectiu té problemes de salut mental. El 73% de les famílies ateses pel Servei de Mediació d’habitatge viuen amb infants. El Programa d’atenció a les famílies i els infants compta amb 60 projectes distribuïts entre centres oberts, espais de reforç educatiu, cases i centres de suport per mares i fills i Projecte PAIDÓS. Hi ha 3 centres PAIDÓS que tenen l’objectiu d’eradicar la pobresa infantil principalment hereditària, d’atenció integral i integrada a famílies i infants de menys de 6 anys on s’està atenent 60 famílies. 3.  Informe 2, Llar, Habitatge i Salut, Càritas de Barcelona i Fundació Foment de l’Habitatge 2013. 4. Presentació Pobresa i Desigualtat a Barcelona. Pobresa vista a través de l’Acció Social de Càritas Diocesana de Barcelona. Jornada de Debat Nous Horitzons. Barcelona, 9 de novembre de 2013. 5.  L’informe Llar, Habitatge i Salut .CDB i FFH confirma aquest dada l’any 2013.

9


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 4 Salut 60,3% de les dones del SMH i 53,1% de EAD han referit tenir un estat de salut regular o dolent. 45,8% dels homes als EAD i 24,4% del SMH manifesten tenir un estat de salut regular o dolent. 2 de cada 3 persones de Càritas presenten mala salut mental. 86% de les dones i 71% dels homes tenen depressió o ansietat. 84% de les dones que provenen del SMH i 74% dels EAD tenen mal d’esquena crònic. 63% del homes del SMH manifesta tenir aquesta malaltia. Més de la meitat de les persones ateses per Càritas dormen sis hores o menys els dies laborables. Els problemes de salut dels menors de famílies ateses per Càritas afecten un de cada 5 nens 43,2% dels nens dels SMH i 61% dels EADS tenen problemes de salut mental. Més d’un de cada cinc nens i nenes han presentat el problema d’otitis de repetició. Els nens i nenes de Càritas utilitzen més els serveis d’urgències que els de pediatria del Centre d’Atenció Primària. Fet molt preocupant perquè és aquest últim servei que garantirà un millor seguiment i prevenció de malalties. “SOPHIE” que estudia les desigualtats de salut entre països i com influeixen les condicions d’allotjament en aquestes desigualtats. Els resultats de l’estudi corroboren com la salut de les persones és afectada per les males condicions d’allotjament, (aquestes dades les hem esmentat abans en parlar de la relació entre salut i habitatge però aquí se’n dona més detall). (Taula 4)

en situació de desocupació i amb 45.500 menys aturats que l’any 2012. El 74% de les persones aturades es concentren a la província de Barcelona.6

3.  CONTEXT SOCIOECONÒMIC ACTUAL DE CATALUNYA

Per l’altra banda, la població ocupada arriba a 2.969.600 persones amb una disminució del 2% respecte l’any 2012. La taxa d’atur de l’últim trimestre de l’any 2013 es situava en el 21,9% (segons dades actualitzats d’Idescat al maig 2014), dos punts per sota de les dades de l’any 2012. La incidència en el grup dels joves va ser pitjor situant-se en una taxa del 48,9%.

La llarga durada de la crisi econòmica que encara pateix el nostre país va causar cronificació de la pobresa i deteriorament de la salut física i mental de les persones que la viuen. Les dades de l’any 2013 confirmen aquesta situació i fan èmfasi en les seqüeles que deixarà aquesta crisi en les persones. Es preveu l’augment de la pobresa estructural, la ruptura d’unitats familiars o la possible manca de jubilació per a treballadors poc formats que ara tenen al voltant de 50 anys i estan a l’atur. Aquesta situació és molt més accentuada en els grups més vulnerables de la societat com són els infants que tenen major risc d’exclusió social.

3.1.  El problema de l’atur de llarga durada Catalunya amb una població de 7.553.650 habitants tanca l’any 2013 amb 839.500 persones (de més de ­16 anys) 6.  Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de la Població Activa de l’INE,2013.

10

L’any 2013 la població activa es redueix en 49.600 persones respecte al 4rt trimestre de l’any 2012, situant-se en un total de 3.862.800 persones.

Davant d’aquests resultats de l’any 2013 la preocu­pació es centrava en el col·lectiu de persones desocupades de llarga durada (a l’atur durant més d’un any) amb 485.600 persones. (Taula 5)

3.2.  Alguns indicadors de la situació d’alarma social Segons dades d’Idescat, a partir de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’lNE, a principis del 2014, el 24,9% de la població catalana estava en situació de risc a la pobresa o exclusió social, percentatge superior a l’any anterior


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 5 Atur a Catalunya7 Taxa d’atur a Catalunya

21,90%

Persones desocupades

839.500

Atur registrat desembre 2013

624.900 persones

Aquesta situació confirma que les famílies i els infants són els més afectats d’aquesta llarga crisi. La taxa de risc de pobresa en menors de 16 anys és més alta que la de la resta de la població i la bretxa de pobresa dels menors de 16 anys va ser 39,3%. (Taula 6)

Aturats segons sexe  Homes

22,30%

 Dones

21,40%

Aturat segons franja d’edat   Aturats entre 16 i 24 anys

48,90%

  Aturats entre 25 i 54 anys

20,20%

  Aturats més de 55 anys

16,20%

Atur de llarga durada % de població activa que es considera aturats llarga durada (que porten 12 mesos a l’atur)

13,17%

% de persones aturades que porten més de 2 anys a l’atur8

52,80%

Llars amb tots els membres a l’atur

253.300

que es situava en el 24,3%. Destaca el fet que 34,4% de les llars de Catalunya tenen tots els seus membres desocupats i 104.900 llars no tenen perceptors d’ingressos. A més a més, el 35% de la població desocupada triga més de dos anys per trobar feina.

3.3.  La problemàtica en l’àmbit de l’habitatge i la salut La llarga duració de la crisi i les greus conseqüències socials com la manca d’habitatge i la manca de feina van afectar particularment la salut de les persones més vulnerables de la població. L’empitjorament de la salut física i mental es va manifestar en major incidència en els grups dels infants i dones. Els infants pateixen seqüeles emocionals greus de la precarietat de l’habitatge. Els resultats d’alguns estudis com l’informe de Càritas sobre l’impacte de la Precarietat Residencial en la Salut van constatar aquests fets. L’any 2013 la problemàtica de l’habitatge s’ha agreujat per la cronificació de la pobresa. Catalunya va patir 15.655 desnonaments (23,3% del total de l’Estat segons les dades del Consell General del Poder Judicial [CGPJ]). Del total de desnonaments la majoria van ser pisos en

Taula 6 34,4% dels llars de Catalunya tenen tots els seus membres desocupats.(1) 104.900 llars sense perceptors d’ingressos. 35% de la població desocupada triga més de 2 anys per trobar feina. Un 24,6% dels infants de Catalunya viu sota el llindar de la pobresa. 9 24,9 % de la població de Catalunya està en risc de pobresa o exclusió social per sota de la mitja d’Espanya (28,2%) i sobre la zona Euro (23,3%).(3) La taxa de risc de pobresa en menors de 16 anys es situa en el 29,4% molt sobre la taxa total de la població (20,1%). ( 3) La bretxa de pobresa dels menors de 16 anys és 39,3% l’any 2012 (% superior a la mitja total de 38,2%). (3) L’any 2012 el 16,6% de persones de Catalunya tenen al menys 3 privacions del llistat de 7 conceptes.10 (última dada) Un 16,6% de la població de Catalunya que té entre 0 i 17 anys viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada11 (última dada 2012) Un 31,2% de llars a Catalunya tenen dificultats per arribar a final de mes. 7.  Idescat , dades d’ocupació i atur 2013. 8.  Informe sobre l’atur de llarga durada a Barcelona 2012. Consell Econòmic i Social de Barcelona. Dades Departament d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya. 9.  Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de condicions de vida de l’INE, 2013. 10.  Conceptes del llistat definit per l’INE per establir les carències socials: no fa vacances, no menja carn cada dos dies, no pot mantenir la temperatura de l’habitatge. no pot suportar despeses imprevistes, s’enredereix en pagaments, no pot tenir automòbil, no pot tenir ordinador personal. 11.  Aquest indicador mesura la proporció de persones de 0-17 anys que viuen en llars on no hi ha cap persona ocupada.

11


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 7 15.655 desnonaments realitzats a Catalunya en el 2013 (un 38% menys que 2012) Del total de desnonaments a Espanya, 23,3% s’han realitzat a Catalunya. És el territori amb més desnonaments de l’Estat. A Catalunya hi ha 2.945.500 habitatges familiars 6,3% més que l’any 2012. 253.300 llars en Catalunya amb tots els membres actius desocupats, 2,5% més que l’any 2012. (1) Al 2013 hi havia a Catalunya 760.300 habitatges familiars on no hi ha cap membre actiu un 0,2% més que l’any 2012. lloguer i els derivats d’execucions hipotecàries. L’any 2013 es van produir a Catalunya un 22,2% del total d’execucions de l’Estat (82.680). (Taula 7)

jor incidència a aquestes persones. Les seqüeles de la crisi de llarga durada passa factura en la salut dels grups més vulnerables de la societat, especialment els nens i infants.

El Servei de Mediació en l’Habitatge els últims dos anys ha atès 1.804 llars els quals 617 han trobat algun tipus de solució al seu problema. També 59 llars han obtingut ajuts econòmics directes per pagar fiances de lloguer i 34 llars han obtingut habitatges de lloguer social.­ S’ han evitat 525 desnonaments i Càritas ha triplicat respecte l’any 2007 el nombre d’habitatges que gestiona situant-se en 363 entre pisos compartits, centres residencials i pisos familiars de lloguer social, que donen allotjament a prop de 1.515 persones. A nivell específic, CDB disposa de 69 habitatges compartits i centres residencials amb suport socioeducatiu per a diferents tipus d’usuaris dels quals 63 són habitatges compartits amb 268 places i 6 són centres residencials amb 74 places.

Els nens pateixen la crisi en les llars on els seus progenitors es queden sense treball i sense ingressos, quan ells i les seves famílies són desnonades, quan a conseqüència dels menors ingressos es canvia els hàbits d’alimentació i la qualitat de la seva alimentació empitjora. Els nens pateixen quan es deteriora l’ambient familiar i es pro­dueix fractura familiar. També per manca d’ingressos dels seus progenitors els nens no poden accedir als tractaments mèdics i medicaments no inclosos en el sistema públic. Repercuteixen en ells les decisions de reducció de despesa pública en ajudes a les famílies, en beques escolars de menjador, etc.

Les ajudes econòmiques directes en metàl·lic a les famílies per pagar l’habitatge ha passat de 0,5M€ l’any 2007 a 2M€ l’any 2013.

4.  LA FUNDACIÓ, TREBALLANT PER LA INFÀNCIA Una situació de pobresa pot canviar de manera radical les oportunitats futures dels infants. Els infants són el futur de les societats i com a adults del present és una responsabilitat de tots proporcionar-los les eines per tal que puguin desenvolupar-se correctament i poder ser i exercir com a ciutadans.

4.1.  Quines conseqüències té l’economia en el desenvolupament dels infants? Els infants són les primeres víctimes d’aquesta llarga crisi. Les conseqüències econòmiques i socials afecten amb ma-

12

Donat que un 50% dels usuaris de la Fundació són menors d’edat, creiem que és essencial i necessari desenvolupar un programa d’infància amb l’objectiu d’atendre als menors que pateixen les conseqüències de les greus situacions econòmiques dels usuaris. Segons les últimes dades de l’IDESCAT sobre pobresa infantil, l’any 2012 a Catalunya hi havia un 39,3% de menors d’edat que es trobava dins de la bretxa de risc a la pobresa. Aquesta xifra ha augmentat en 16,1 punts percentuals amb la crisi econòmica, ja que a l’any 2006 els menors d’edat que es trobaven dins la bretxa de risc a la pobresa era el 23,2%.

4.2.  Alguns indicadors de la situació d’alarma social dels infants La pobresa infantil afecta al voltant de 2,2 milions de menors a l’Estat. Es constata que hi ha més menors pobres i que a més, pateixen formes de pobresa més severes que fa uns anys. Les distàncies amb la Unió Europea s’han


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

13


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

augmentat. L’augment de la taxa de pobresa infantil de la Unió Europea entre 2008 i 2012 ha estat un 50% més baixa que la de l’Estat Espanyol (+ 0,8 punts percentuals). L’anàlisi de la situació econòmica de la infància dóna resultats alarmants, la pobresa infantil és cada vegada més estesa i més intensa i, les llars amb nens es caracteritzen per un augment de la desigualtat.12, 13 Alguns indicadors de l’any 2013 a Catalunya i dels usuaris de Càritas Barcelona confirmen aquesta situació.14, 15 (Taula 8)

4.3.  La posició de la Fundació davant d’aquesta situació

infants és la salut. Dintre de l’acció per la salut cal fer èmfasi en l’alimentació dels infants, ja que una bona alimentació és la base per tenir una bona salut. Segons les dades de l’enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població del 2011 de l’Institut Nacional d’Estadística, un 4% dels infants menors de 16 anys patia priva­ cions materials que afectaven a l’alimentació. Aquesta xifra continua creixent ja que també s’ha de tenir en compte que la partida per beques de menjador escolar ha disminuït i que per tant moltes famílies que fins ara disposaven d’aquesta beca no podran fer front als costos del menjador escolar que garanteix com a mínim un àpat complert al dia.

•  El dret a un habitatge digne •  El dret a una bona salut •  El dret a l’educació

També cal actuar per via de l’educació. No parlem només d’educació formal sinó que també parlem de tots els models educatius que permeten a l’infant desenvolupar-se autònomament. L’objectiu d’aquesta via d’acció hauria de ser proporcionar totes aquelles eines que permetin adquirir coneixements habilitats i capacitats per ser persones independents i amb possibilitats de futur.

Aquests són drets bàsics reconeguts internacionalment per la convenció sobre els drets dels infants de 1989 aprovat per l’assemblea General de Nacions Unides.

Davant aquesta situació Càritas Barcelona ha impulsat les següents accions directes sobre el col·lectiu de menors d’edat:

Fins el moment, la Fundació ha centrat la seva acció en la primera via – el dret a l’habitatge digne-, ja que l’acció principal que duu a terme és proporcionar habitatges de qualitat als usuaris i a partir d’aquí ajudar-los a construir un espai familiar on desenvolupar la seva vida personal.

•  Suport mèdic i psicològic a la població més vulnerable •  Promoure la creació de més beques menjador. El Govern ha concedit 4.640 beques menjador més en desembre 2013 respecte al mes anterior. •  Mitjançant el Servei de Mediació d’Habitatge facilitar allotjaments i habitatge especialment a les famílies amb nens. •  Evitar desnonaments a famílies amb nens.

Des de la Fundació, creiem que les principals vies d’acció per tal de disminuir o eliminar els efectes de l’economia en el benestar dels infants són tres:

La segona via d’acció per tal de combatre els efectes de l’economia en el benestar i desenvolupament dels Taula 8 Un 24,6% dels infants de Catalunya viu sota el llindar de la pobresa.

La taxa de risc de pobresa en menors de 16 anys es situa en el 29,4% molt sobre la taxa total de la població. (20,1%) La bretxa de pobresa dels menors de 16 anys és 39,3% l’any 2012.(% superior a la mitja total de 38,2%) 20% del infants atesos per Càritas Barcelona tenen problemes de salut, 2% dels infants a la ciutat de Barcelona. 50% dels infants atesos per Càritas Barcelona tenen problemes de salut mental, 5% dels infants a la ciutat de Barcelona. 1 de cada 5 infants atesos per Càritas no esmorzen abans de sortir de casa, la mitjana de Barcelona és 1 de cada 10. 12.  13.  14.  15. 

14

PNAIN 2012-2016, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Gobierno de España. Informe la Infancia en España 2012-2013, UNICEF España. Idescat a partir de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE.2013 Presentació Informe Balanç de l’Acció de Càritas, 18.12.2013.


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

4.4.  La posició dels Organismes Nacionals i Internacionals davant la pobresa infantil

5.  PARC D’HABITATGES DE LA FUNDACIÓ

La lluita contra la pobresa infantil es va convertir en una prioritat per a Organismes Nacionals i Europeus. Precisament, per donar resposta a la problemàtica de la pobresa infantil a l’Estat Espanyol i a nostre país es va constituir sota l’Observatori de la Infància un grup de treball específic sobre pobresa infantil, integrat per representants de diversos Departaments Ministerials de l’Administració General de l’Estat i de l’Administració Catalana a més d’Organitzacions d’Infància com Càritas, Llogarets Infantils SOS, Federació d’Associacions per a la Prevenció del Maltractament Infantil, Creu Vermella i UNICEF. Les aportacions i propostes de treball d’aquest Grup es van recollir en el PNAIN 2013-2016. D’acord amb la Recomanació de la Comissió Europea, de 20 de febrer de 2013, els eixos claus on es fonamenta la lluita contra la pobresa infantil van ser:

A desembre de 2013 el parc d’habitatges que gestionava la Fundació s’havia incrementat moltíssim, en més d’un 56%, és a dir entre les dades de 2012 i les de 2013 hi ha un increment de 110 habitatges i que en l’actualitat continua augmentant. Com ja es va apuntar a la memòria de l’exercici anterior, els sis primers mesos de 2013 la Fundació ja havia incrementat la xifra d’habitatges en gestió fins als 235 habitatges, però la tendència fruit de l’intens treball de l’equip de la Fundació i del manteniment dels acords de Càritas Diocesana de Barcelona amb la Generalitat de Catalunya i amb altres fundacions i entitats; va continuar creixent fins arribar als 304 habitatges a finals de l’any 2013, assolint així l’objectiu marcat per la Fundació que volia tancar l’any amb més de 300 habitatges en gestió. (Figura 1) Figura 1

•  Accés a recursos adequats i suport a les llars, que inclou el suport a la participació de les mares i els pares al mercat laboral permetent la conciliació entre el treball i la família, així com proporcionar ingressos adequats en combinació amb prestacions socials. •  Accés a serveis de qualitat amb propostes per destinar recursos en atenció i educació primària en la primera infància per reduir la desigualtat i el desenvolupament de sistemes educatius que impactin en la igualtat d’oportunitats. •  Prevenir les desigualtats en salut a través d’una intervenció en la primera fase de vida de l’infant; propor­ cionar un habitatge adequat i un entorn lliure de riscos; i fomentar serveis socials que protegeixin a la infància i recolzin als seus progenitors. •  Participació infantil centrada en la participació de la infància en activitats socials, culturals, recreatives, esportives i cíviques, així com l’establiment de mecanismes que assegurin la seva participació en les deci­ sions que afectin a la seva vida.

Nombre d’habitatges gestionats per la Fundació 350 300 250 200 150 100 50 0

304 194 89

91

2010

2011

2012

2013

5.1.  Ubicació Dels 304 habitatges un 75% estan ubicats al Barcelonès, aquesta és la zona on més s’ha incrementat el nombre d’habitatges gestionats per la Fundació, i en aquesta zona destaca la concentració a Barcelona ciutat i a barris com Ciutat Vella on hi ha localitzats el 21% del total d’habitatges gestionats per la Fundació. Un 12% dels habitatges estan a municipis del Baix Llobregat, un 7% estan al Vallès, un 2% es localitzen en municipis Penedès, també un 2% al Garraf i un 1% estan ubicats en municipis del Maresme. (Taula 9)

15


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 2. Ubicació habitatges de la Fundació per comarques.

Taula 9 Població

Municipi

Badalona

 12

Barberà del Vallès

  1

Barcelona

194

Begues

  1

Castellar del Vallès

  1

Cerdanyola del Vallès

  4

Cornellà

  4

Gavà

 11

Gelida

  2

Hospitalet de Llobregat

 16

Martorell

Berguedà Osona

Bages Vallès Oriental 22

Anoia

3

Vallès

Maresme

Occidental

fundació foment de

  3

Alt Penedès

Baix

Llobregat

6

fundació foment de

l��a�itat�e social

Barcelonès

224

l��a�itat�e social

Masnou

  1

Molins de Rei

  2

Mollet del Vallès

  1

Montcada i Reixac

  2

Montgat

  1

Polinyà

  1

Ripollet

  1

Rubí

  2

Sabadell

  7

Sant Adrià de Besòs

  2

Total

Sant Andreu de la Barca

  3

Sant Boi de Llobregat

  7

Sant Feliu de Llobregat

  3

Sant Vicenç dels Horts

  2

Taula 11

Terrassa

  2

Situació

%

Viladecans

  1

Ocupats

90,79%

Vilafranca del Penedès

  4

Obres/No disponibles

9,21%

Adjudicats

0,00%

Vilanova i La Geltrú

  7

Lliures

0,00%

Vilassar de Mar

  1

Total

100,00%

16

fundació foment de

Garraf 7

l��a�itat�e social

fundació foment de

l��a�itat�e social

37

fundació foment de

l��a�itat�e social

fundació foment de

l��a�itat�e social

5.2. Titularitat Taula 10 Titularitat

%

Propietat

28,29%

Lloguer i/o cessió

66,45%

Cessió particulars

5,26% 100,00%

5.3.  Situació ocupació


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

17


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

5.4.  Habitatges per Diòcesis Dels 304 habitatges que gestiona la Fundació el 79% està a la Diòcesi de Barcelona, un 8% més que l’any 2012. Els habitatges de la Diòcesi de Sant Feliu han passat de representar un 18% al 2012 a tenir un pes del 13% en el 2013. La Diòcesis de Terrassa aglutina el 8% dels habitatges gestionats per la Fundació, pràcticament el mateix percentatge que a l’exercici anterior. S’han mantingut el nombre d’habitatges a les Diòcesis de Terrassa i de Sant Feliu, tots els nous habitatges gestionats incrementat el seu pes en 6 punts percentuals entre els dos anys. (Figura 3)

Figura 4 Evolució de les persones ateses en els últims 6 anys 1200 1000 800 600 400 200 0

1.025

250 75

302

265 85

358

393

414

95 104

112

116

2007 2008 2009 2010 2011 2012 Unitats familiars

299

2013

Persones ateses

lies al 2012 a les gairebé 300 famílies ateses en el 2013, és a dir un 158% més.

Figura 3 Distribució d’habitatges per Diòcesi Diòcesi de Terrassa 8%

Diòcesi de Sant Feliu 13%

79% Diòcesi de Barcelona

6.  PERSONES ATESES PER LA FUNDACIÓ Al llarg de l’any 2013 la Fundació ha prestat els seus serveis a 1.025 persones, el que significa un incrementant enorme respecte l’any passat, aquesta xifra s’ha incrementat un 148% passant de 414 persones ateses al 2012 a les més de mil en el 2013. En els últims set anys la quantitat de persones ateses s’ha multiplicat per 4, ha crescut més d’un 400%, les necessitats han canviat, l’univers de persones en risc d’exclusió social i en situació de pobresa ha crescut enormement i la Fundació ha adaptat les seves infraestructures, recursos i manera de treballar per poder donar resposta al màxim de persones que ho necessitin. (Figura 4) Respecte a la quantitat de famílies ateses la xifra creix també moltíssim, s’ha passat de treballar amb 116 famí-

18

6.1.  Lloc de residència abans d’accedir a l’habitatge Es redueix el nombre de famílies ateses de la ciutat de Barcelona, representant el 44,6% del total, un 11,4% menys que l’any passat. El lloc de residència on creixen més les famílies ateses per la Fundació durant el 2013 és la zona de la Diòcesi de Sant Feliu. La resta de procedències mantenen els percentatges pràcticament iguals que l’any passat amb petites variacions d’un o dos punts percentuals. Creix el pes de l’Hospitalet i la Diòcesis de Terrassa com a lloc de procedència i perden pes localitzacions com Cornellà i Badalona- Santa Coloma. (Figura 5)

6.2.  Situació residencial prèvia al seu accés a l’habitatge Destaca l’increment de famílies ateses per la Fundació que vivien en pisos de lloguer, aquest percentatge passa del 24% a més del 40%. Cau dràsticament el percentatge de famílies que vivien en pisos compartits que al 2013 eren 60 famílies (un 51,7%) i al 2013 han baixat fins a 20 (un 6,7%) famílies, és a dir un 6,7% del total de famílies ateses. En l’anàlisi dels perfils de famílies ateses apareix una nova categoria que són les persones que tenien pis en propietat, al 2013 aquest col·lectiu representa el 5% del total. El relloguer és la situació residencial prèvia


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 5 Lloc de residència abans d’entrar al projecte de la Fundació 60%

56,0%

50%

2012 44,6%

2013

40% 30% 20%

13,8% 14,8%

10%

3,4%

0% Barcelona ciutat

L’Hospitalet

15,1%

12,1% 11,7% 1,7%

1,3%

Cornellà

8,6% 10,1% 2,3%

BadalonaResta diòcesi Santa Coloma de Barcelona

d’un terç de les famílies ateses per la Fundació al llarg del 2013. (Figura 6)

6.3.  Motius per sol·licitar un habitatge de la Fundació En el 2013 hi ha variacions significatives respecte dels motius que porten a les persones a sol·licitar un

Diòcesi de Terrassa

4,3% Diòcesi de Sant Feliu

habitatge de la Fundació, el primer motiu és el desnonament per impagament que representa el 39% dels casos (l’any 2012 aquest motiu era el que tenia menys pes). En segon lloc trobem els motius d’amuntegament (23%) i manca de condicions d’habitabilitat (22%) amb una representació del 20% cada un, l’amuntegament era el primer motiu de la sol·licitud al 2012. (Taula 12 i figura 7)

Figura 6 Situació residencial abans d’entrar al projecte de la Fundació 60% 51,7%

50%

2013

40,5%

40% 30%

2012

31,1% 24,1%

21,6%

20%

14,0%

10%

6,7%

2,6%

0,0%

0% Lloguer

Relloguer

Pis compartit

Institució / servei d’acollida

2,7%

Pensió / sense sostre

0,0%

5,0%

Pis en propietat

19


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

6.4.2. Edat

Taula 12 Motiu de la sol·licitud

2012

2013

Desnonament

15,5%

38,8%

Amuntegament

43,1%

23,1%

Manca de condicions d’habitabilitat

19,0%

22,1%

Sortida institució/projecte

22,4%

16,1%

116 (100,0%)

299 (100,0%)

Total Figura 7

Motiu de la sol·licitud 2013 Sortida institució/projecte

Manca de condicions d’habitabilitat

16,1%

22,1%

23,1%

38,8%

Desnonament

Amuntegament

Com hem dit de les 1.025 persones ateses al llarg de l’any 2013, un total de 527 són adults (un 51%) i el 49% restant són menors de 18 anys, una xifra molt alta que continua representant el col·lectiu més gran per franges d’edat. El segon grup més nombrós de persones ateses és el que tenen entre 30 i 50 anys, també és l’únic col·lectiu que es redueix respecte a les dades de l’any passat. El grup de persones d’entre 18 i 30 anys representa un 12,9% (al 2012 tenia un pes de 10,6%, s’incrementa dos punts percentuals). Per últim, cal posar l’accent en el col·lectiu de persones de més de 50 anys que s’incrementa en un any dos punts percentuals, al 2013 aquest grup ja suposava més d’un 5% de les persones ateses. (Figura 9) Figura 9 Persones ateses segons edat

6.4.  Perfils dels usuaris i/o famílies El següent punt detalla el perfil de les persones usuàries dels serveis de la Fundació al llarg de l’any 2013 i mostra com aquest ha variat respecte l’any anterior.

Al llarg de l’any 2013, el 53,6% de les persones ateses són dones és a dir 549, i el 46% (un total de 476) són homes, aquesta classificació inclou totes les persones ateses, tant adults com menors. (Figura 8) Figura 8 Gènere

Homes 46,4%

Dones 53,6%

48,6%

40%

33,2%

30% 20%

12,9%

10% 0%

6.4.1. Gènere

20

50%

5,4% Menor 18 anys

Entre 18 i 30 anys

Entre 30 Major de i 50 anys 50 anys

6.4.3.  Tipologies de famílies La distribució de tipologies de famílies es manté pràcticament igual que en l’anàlisi de l’any passat, la tipologia més habitual és la família nuclear (parella amb o sense fills) tot i que passa de representar un 58,6% al 2012 a tenir un pes del 55,9% durant l’any 2013, el que suposa una reducció de 2,7 punts percentuals. Les persones que viuen soles s’incrementa passant d’un 5,2% a l’any 2012 a tenir un pes del 7,7% al 2013. La família monoparental té gairebé el mateix pes que l’any anterior amb una petita pujada d’un punt percentual. (Figura 10)


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

vist en les dades de tipologia de famílies–, i al 2013 ha pujat fins a representar un 7,4%. Les famílies de 2 membres també s’han incrementat en un punt percentual i ara representen el 19,7% de les unitats familiars ateses. Les unitats familiars de cinc i més membres tenen una molt petita variació a la baixa respecte les dades de l’any passat però continuen representant un 11,7% i un 8,4% respectivament. (Figura 11)

Figura 10 Tipologia de família atesa 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

58,6%

2012

55,9%

2013

31,9% 32,8% 5,2% 7,7%

4,3% 3,7%

Persona sola

Família nuclear

Família monoparental

6.4.5.  Estat civil

Altres nuclis familiars

6.4.4.  Dimensions unitats familiars Més de la meitat de les famílies ateses tenen entre 3 i 4 membres. Les famílies de 4 membres s’han reduït respecte de l’any passat passant del 28,4% al 24,4%. Les unitats familiars d’1 únic membre han pujat –com ja s’ha

El pes percentual de les persones ateses segons el seu estat civil es manté amb xifres molt similars respecte l’any passat, excepte amb el grup de persones separades o divorciades que s’ha incrementat en gairebé deu punts en el període d’un any, ha passat de representar un 17% a un 28% en el 2013. El grup majoritari són les persones casades (gairebé la meitat de les persones adultes ateses per la Fundació), tot i que el seu pes ha disminuït un 4% respecte a les dades del 2012. (Figura 12)

Figura 11 Dimensió de la unitat familiar atesa 30%

26,7%

28,4%

28,4%

18,1%

20%

2012

24,4%

25%

2013

19,7% 12,9%

15% 10% 5% 0%

5,2%

11,7%

7,4%

1 membre

2 membres

3 membres

4 membres

5 membres

8,6%

8,4%

+5 membres

Figura 12 Estat civil del titular del contracte 60%

51,7%

50%

2012

47,8%

2013

40%

28,1%

30% 20%

19,0%

17,2%

13,0%

9,5%

10% 0%

Solter

Casat

7,7%

Parella de fet

2,6%

2,3%

Vidu/Vídua

0,0% 1,0% Separat / divorciat

No disponible

21


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

6.4.6. Nacionalitats

Taula 13

Destaca enormement l’increment de persones nascudes a Espanya ateses per la Fundació durant el 2013, aquest grup creix gairebé un 20% respecte les dades del 2012. Les persones nascudes a Llatinoamèrica, que abans eren la meitat dels atesos ara representen un terç. Aquesta dada és reflex d’una realitat que es constata dia a dia a la Fundació, nous col·lectius de persones en risc d’exclusió i que han d’acollir-se a programes com el de la Fundació, una altra conseqüència directa de la pèrdua de treball i l’entrada a l’atur de persones nascudes a Espanya que fins fa uns anys tenien feina i possiblement un habitatge en lloguer o fins i tot en propietat (recordem el 5% de persones que entren al programa de la Fundació a rel de la pèrdua de l’habitatge que tenien en propietat i l’increment de famílies que venen d’una situació residencial de lloguer). La reducció de persones d’origen llatinoamericà també té la seva explicació en la tornada d’aquestes persones cap als seus països d’origen on actualment hi ha igual o més oportunitats que aquí o bé han emigrat a altres països amb un panorama laboral i econòmic més favorable. (Taula 13 i figura 13)

2012

2013

Diferencial interanual

Espanyol

 18,6%

 37,8%

+19,2%

Comunitari

  0,2%

  0,3%

+0,1%

Europeu no comunitari

  0,5%

  3,1%

+2,6%

Magrebí

 14,3%

 13,5%

-0,8%

Subsaharians

  5,6%

  5,6%

+0,0%

Llatinoamericans

 52,7%

 34,0%

-18,7%

Asiàtic

  8,2%

  5,3%

-2,9%

Altres procedències

  0,0%

  0,6%

+0,6%

100,0%

100,0%

Nacionalitat

6.4.7.  Nivells de Formació S’incrementa el percentatge de persones ateses amb educació bàsica obligatòria en més de 7 punts percentuals. I per contra disminueix el grup de persones sense formació acadèmica. La resta de nivells formatius es mantenen pràcticament iguals que en el 2012, les persones amb batxillerat suposen un 8,7% del total, hi ha un 6% amb formació universitària i un

Figura 13

Comunitaris: 0,3%

Europeus no comunitaris: 3,1%

Espanyols: 37,8% Asiàtics: 5,3%

Magrebins: 13,5%

Llatinoamericans: 34%

22

Subsaharians: 5,6%


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 14 Nivell formatiu dels adults atesos 50%

45,9%

44,7%

40%

35,9%

2012

38,9%

2013

30% 20%

8,2%

10% 0%

1,0%

8,7%

6,3%

6,1%

Analfabet

2,3%

1,0%

1,1% Sense formació acadèmica

Educació bàsica Batxillerat / Universitari obligatòria Mòduls professionals complet

2,3% amb formació no reglada. És una dada notable i preocupant l’increment de persones en risc d’exclusió social amb un bon nivell de formació reglada. (Figures 14 i 15)

6.4.8.  Nivells d’ingressos Del total d’adults atesos gairebé la meitat (48,6%) viuen amb menys de 284€ al mes, aquest col·lectiu de persones s’incrementa en un punt percentual respecte l’any passat. L’altre grup que també creix són les persones adultes que viuen amb menys de 455€ al mes (creix un 4% al 2013). Els altres dos col·lectius de persones ateses amb un nivell de recursos econòmics mensuals per sobre dels 455€ al mes representen tan sols un terç del total de persones ateses enguany per la Fundació. (Figura 16)

Formació no reglada

Figura 15 Nivell formatiu dels menors atesos Batxillerat / mòdul 1% Educació bàsica obligatòria 23% 76%

Sense formació acadèmica

Figura 16 Nivell d’ingressos

6.4.9.  Procedències ingressos

50 47,4%

Creix un 4% el nombre de famílies ateses a la Fundació que no tenen cap tipus de contracte laboral. Per contra el nombre de famílies amb contracte disminueix un 6%. Es redueixen les famílies que reben ingressos d’ajuts econòmics de serveis socials o altres institucions o que reben prestació de dependència. En canvi

30

48,6%

2012 2013

40 19,0%

20

23,0%

22,3%

18,0%

10 0

Menys de 284€ / mes

Menys de 455€ / mes

Menys de 682€ / mes

11,4% 10,4% Més de 682€ / mes

23


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 17 Procedència dels ingressos familiars 31,9%

Sense contracte Amb contracte

39,7%

33,7% 4,3%

Amb subsidi o ajut permanet Ajuts econòmics (de serveis socials o altres institucions)

10,8% 7,1%

12,1%

5,2% 6,1% 3,4% 4,7%

Renda mínima d’inserció Pensió no contributiva

2012

1,7% 1,0%

Rep prestació de dependència

2013

37,5%

1,7% 0,7%

Pensió contributiva

0%

39,7% 5%

10%

les famílies que reben subsidi o ajut permanent han passat de representar un 4% a tenir un pes de del 10,8%. (Figura 17 i taula 14) Taula 14 Procedència Ingressos

% 2012 % 2013

Treball normalitzat (amb contracte)

39,70%

33,7%

-6%

Treball en precari (sense contracte)

31,90%

36,0%

+4,1%

Subsidi o ajut permanent

 4,30%

10,8%

+6,5%

Pensió Contributiva

 1,70%

 0,7%

-1%

Renda Mínima d’Inserció

 5,20%

 6,1%

+0,9%

Pensió no contributiva

 3,40%

 4,7%

+1,3%

Prestació de dependència

 1,70%

 1,0%

-0,7%

Ajuts econòmics (Serveis socials o altres)

12,10%

 7,1%

-5%

Dif %

6.4.10.  Situació laboral La situació laboral de més d’un terç dels adults que atén la Fundació estan en situació d’economia informal (un 32,3%). El segon grup majoritari ni treballen ni estudien, aquest col·lectiu es redueix un 4% respecte l’any passat. El grup que creix més és el de jubilats i pensionistes (tal i com apuntàvem les dades de persones ateses majors de

24

36,0%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

50 anys i que viuen soles que responen a aquest perfil), aquest grup de persones ha passat de representar un 2,4% a tenir un pes del 7,4%. També s’ha reduït el nombre de persones adultes que únicament estan estudiant. Un 25% de les persones adultes ateses per la Fundació estan en mercat laboral normalitzat. (Taula 15 i figura 18) Taula 15 Situació laboral

% 2012

% 2013

Dif

Mercat laboral normalitzat

 26,50%

 25,6%

-0,9%

Economia informal

 29,90%

 32,3%

2,4%

No treballen ni estudien

 34,10%

 30,2%

-4,0%

Jubilats -Pensionistes

  2,40%

  7,4%

5,0%

Estudiant actualment

  7,10%

  4,6%

-2,6%

Total

100,00%

100,00%

6.4.11.  Situació legal de residència La situació legal de residència ha variat substancialment entre el 2012 i el 2013, l’aparició de més persones d’origen espanyol, de persones que viuen soles, de jubilats


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 18 Evolució de la situació laboral 35% 30% 25%

26,5%

29,9%

32,3%

34,1%

2012

30,2%

25,6%

2013

20% 15% 10%

7,4%

5% 0%

2,4% En mercat laboral normalitzat

En economia informal

No treballen ni estudien

o pensionistes, de persones que surten d’una situació residencial amb pis de propietat... i la disminució de persones amb origen a altres països de Llatino Amèrica són alguns dels factors que expliquen el canvi de situació legal de les persones ateses. En el 2013 el 72% de les persones ateses per la Fundació estaven en situació regular, un 16,5% més que l’any passat. (Figura 19)

Jubilats / pensionistes

7,1%

4,6%

Estudiant actualment

creixement d’atur i el creixement de les situacions de risc d’exclusió social i risc de pobresa està afectant a nous col·lectius. La majoria de persones ateses per la Fundació al llarg de l’any 2013 tenen uns trets diferents de les persones que van ser ateses al 2012. Principalment les diferè­ncies resideixen en característiques que fan referència a la nacionalitat i a la situació residencial en la que es troben abans d’entrar a la Fundació.

Figura 19 Situació legal de les persones ateses al 2013

Irregular 27,2% Regular 72,8%

6.5.  Evolució del perfil de les persones ateses per la Fundació Les persones ateses per la Fundació al llarg del 2013 ha variat respecte a l’any anterior, l’evolució de la crisi, el

•  Destaca notablement que les persones de nacionalitat espanyola al 2012 eren un 18% del total i al 2013 són el 38%. •  Més del 70% de les persones ateses estan en situació regular, amb DNI o permís de residencia (el 2012 les persones en situació regular eren un 56%). •  Ha augmentat un 11% el nombre de persones divorciades o separades en el total de persones ateses per la Fundació entre el 2012 i el 2013. •  Desnonament és la causa més comú per demanar ajuda a la Fundació, al 2012 tenia un pes del 15% i al 2013 suposa un 39%. •  Apareix un nou col·lectiu de persones que tenien pis en propietat abans d’entrar al projecte (al 2013 aquest col·lectiu ha estat un 5% del total).

25


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

•  Les persones ateses tenen cada vegada més formació reglada, situant-se els que tenen la ESO en el 46% del total (quan al 2012 estava en el 39%). •  Les persones que abans d’entrar al projecte de la Fundació estaven en un pis de lloguer (per tant sense situacions que poden semblar més extremes de relloguer, serveis d’acollida, etc. ) passen de ser un 24% al 2012 a tenir un pes del 40% a l’any 2013. •  Cal prestar especial atenció als indicadors que fan referència a les persones grans (entre parèntesi la dada del 2012). Que tot i que estem parlant de percentatges petits (i per tant en nombres absoluts són un grup petit de persones) tenen una clara tendència de creixement que mereix ser analitzada. – El 5,5% de les persones ateses tenen més 50 anys (3%). –  Les persones que viuen soles representen un 7,7% (5,2%) – 7,4% són jubilats (2,4%) El perfil de les persones ateses per la Fundació s’assimila cada vegada més a un perfil de persona de nacionalitat espanyola del que s’ha mal anomenat fins ara classe mitjana, amb pis en lloguer o en propietat amb un nivell d’estudis obligatoris finalitzats i que havia tingut feina (que potser han d’entrar en mercats laborals d’economia informal) i que com a conseqüència de la greu crisi econòmica, de la retallada de prestacions i ajudes de l’administració pública, de l’atur i de la impossibilitat de torbar feina es troben que han de sol·licitar ajuda a entitats privades con la Fundació o Càritas per atendre necessitats relatives al habitatge.

6.6.  Temps promig d’estada a l’habitatge Un total de 35 unitats familiars surten del programa de la Fundació en acabar l’any 2013. L’estada mitja d’aquestes persones es redueix any rere any, passant dels 3,7 anys al 2010 a situar-se en una estada mitjana que no arriba als dos anys i mig en el 2013 (2,4 anys estada promig). La meitat de les persones ateses en el programa de la Fundació i que van sortir al llarg de l’any 2013 han estat menys de 2 anys. (Taula 16)

26

Taula 16 TEMPS D’ESTADA al projecte de les famílies que van sortir Menys de 2 anys

2012

2013

13

41,9%

19

54,3%

Entre 2 i 3 anys

8

25,8%

8

22,9%

Més de 3 anys

10

32,3%

8

22,9%

L’anàlisi de l’estada de les persones ateses en el 2013 mostra que 110 persones van sortir del programa d’atenció de la Fundació en acabar l’any, del que 49 eren menors d’edat i 61 eren adults. Un 10% de les persones que han estat ateses per la Fundació en el 2013 han assolit l’objectiu de la Fundació de plena inclusió de forma independent en els àmbits de l’habitatge i en el laboral. (Taula 17) Taula 17 Usuaris dels habitatges en acabar l’any

2013

Menors

 49

Adults

 61

Baixes en acabar l’any 2013

110

Un cop van sortir del programa d’atenció de la Fundació, gairebé la meitat dels usuaris, el 46%, van anar a un pis de lloguer privat. El 17% van decidir tornar al país d’origen, el 9% van tornar a l’habitatge familiar i un altre 9% van anar a una habitació rellogada. Per últim un 6% van anar a un pis de lloguer públic. (Figura 20) Figura 20 Lloc on van anar els usuaris quan van sortir del projecte No se sap Defunció 11% 3% Habitació rellogada 9% Retorn al país d’origen

46%

Pis de lloguer privat

17%

Retorn a l’habitatge

9% 6% Pis de lloguer públic


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

27


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

7.  PROJECTE OIKOS Per tal de donar resposta a la greu situació que pateix gran part de la societat, la Fundació i Càritas van definir i desenvolupar el projecte OIKOS al llarg de 2012, aquest es va començar a implantar durant el segon semestre del 2013. El projecte té com a finalitat dur a terme un treball encara més intensiu amb les famílies que viuen als habitatges que gestiona la Fundació per tal de fer efectiu, no només el seu dret a un habitatge digne, sinó, també el seu procés d’inclusió social i laboral. Es tracta d’un projecte molt dinàmic on el personal de la Fundació, juntament amb el suport de Càritas treballa de manera continuada i intensiva amb les famílies de manera que les dades sobre aquest projecte, donada la seva naturalesa, també són canviants.

7.1.  Últimes dades d’OIKOS El primer trimestre de 2014 el total de famílies amb seguiment social dins del programa OIKOS era de 286. Fites del projecte: •  Des de l’inici del projecte OIKOS ja hi ha 10 famílies que han sortit del programa i han sortit del risc d’exclusió social del que es trobaven. •  Actualment hi ha 12 famílies més que ja han iniciat el procés de sortida. •  Hi ha 3 famílies amb la sortida prevista en els propers 12 mesos. •  El temps d’estada mig de les unitats familiars en el projecte OIKOS calculat en base les dades del 2013, és de 2’43 anys. •  El projecte, compta amb 244 famílies que seguiran dins del programa en els propers 12 mesos. •  27 famílies es preveu que hi seran de manera permanent.

28

Tenint en compte aquestes dades podem dir que el projecte OIKOS és efectiu i assoleix els seus objectius de manera ràpida i eficient ja que en un període curt de temps permet a famílies que es troben en risc d’exclusió social sortir d’aquesta situació. El treball que realitza l’equip social del programa pel desenvolupament d’OIKOS, s’efectua a partir de plans de treball i visites o accions. El total de plans de treball comptabilitzats el primer trimestre de 2014 és de 139 i el total de visites o accions realitzades per l’equip social de la Fundació és de 1.070.

8.  INFORME SROI – RESUM EXECUTIU La Fundació Foment de l’Habitatge Social, juntament amb Càritas Diocesana de Barcelona, té com a objectiu la lluita contra l’exclusió residencial. L’any 2013 va posar en marxa el projecte OIKOS per tal de donar resposta al progressiu agreujament d’aquesta problemàtica, que s’ha vist fortament incrementada per la crisi. El projecte OIKOS constitueix una acció social integral que inclou la disposició d’un habitatge digne i de suport social personalitzat que permet els usuaris esdevenir, amb el temps, plenament autònoms, fent possible la sortida de l’habitatge i de les situacions de risc d’exclusió social en que s’hi troben. Per tal d’establir de forma objectiva l’efecte real sobre la societat on actua que s’aconsegueix amb l’activitat de la Fundació s’ha realitzat un SROI (social return of investment). Metodologia, que, a través d’una anàlisi costbenefici adaptada a l’entorn social, determina el resultat assolit en funció de l’esforç que ha realitzat la Fundació. És a dir es “monetitza” l’impacte social de la seva activitat sobre cadascun dels grups beneficiats amb l’objectiu de determinar si la seva actuació assoleix “benefici” social o, pel contrari genera “pèrdua” social. S’entén com a impacte social, en aquest context, el resultat del canvi que es produeix en els beneficiaris (usuaris, entitats, administracions, altres) com a conseqüència de l’acció directa de la Fundació. En la


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

­metodologia SROI s’inclouen tant aspectes quantitatius com qualitatius. S’avalua el grau d’esforç (inversió) necessari per aconseguir-lo i es sumen les aportacions o actuacions de tercers. Tot plegat, ofereix una mesura del grau d’eficiència aconseguida amb l’activitat a la Fundació.

•  Manteniment del parc d’habitatge cedit, fet que augmenta el valor dels actius.

Els resultats de l’SROI indiquen que per cada euro invertit per la Fundació es genera un impacte social de 2,72 euros. És a dir es multiplica, gairebé, per dos la inversió feta per la Fundació en el seu àmbit d’actuació: lluita contra la inclusió social.

Això suposa un 29% de l’impacte social aconseguit.

Un altre aspecte molt important de la metodologia SROI és que permet determinar quins són els col·lectius beneficiats per l’activitat realitzada, i en quina proporció són receptors d’aquest benefici generat per la Fundació.

•  Habitatges dignes en condicions econòmiques i socials adequades a la situació de cada família.

Els grups beneficiats per l’actuació de la Fundació són: 1.  Càritas Diocesana de Barcelona, es beneficia de: •   Gestió especialitzada dels habitatges, millorant-ne l’eficiència i l’adaptació a les necessitats específiques de Càritas i dels seus usuaris (implantació geogràfica, selecció ubicacions, característiques habitatges, paràmetres econòmics, altres).

•  Estalvis en la prestació de serveis socials, que assumeix com a propis la Fundació amb els usuaris dels habitatges.

3. El grup que esdevé més beneficiat per l’activitat de la Fundació són les famílies usuàries dels habitatges, que disposen de:

•  Programa social transversal de lluita contra l’exclusió social (OIKOS) que treballa sobre cinc eixos principals (llar, formació, recerca feina, salut i convivència) i que té com a objectiu la sortida del programa. •  Estímul per a l’adquisició de competències personals que els permetin assolir l’autonomia personal i familiar. •  Actuacions preventives de situacions de cronicitat. •  Altres suports específics que siguin necessaris. Tots aquests impactes combinats representen un 42% del total generat per l’activitat de la Fundació. (Figura 21)

•   Aplicació d’un programa d’acció social transversal d’atenció a les famílies (OIKOS), dissenyat en funció de les seves necessitats particulars i que té un objectiu concret; la sortida de les famílies del programa (l’any 2013 més de 35 famílies van finalitzar el procés d’inclusió social a la Fundació, un 11,66%).

Pel que fa la interpretació de l’SROI obtingut per la Fundació com a mesura del grau d’eficiència assolit,­ la relativa novetat d’aquesta metodologia fa que no es disposin de gaires precedents, a més que les diferents organitzacions són difícilment comparables.

Tots aquests impactes suposen un 17% del total.

Tot i això, hi ha dues iniciatives que poden servir per a establir un marc de referència aproximat. Són:

2.  Generalitat de Catalunya, es beneficia de: •  Una gestió dels seus habitatges molt més àgil, econòmica i eficient que la que fa la mateixa Administració Publica. •  Rendiments econòmics directes de la cessió dels habitatges (lloguers i despeses).

•  L’SROI del programa del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de l’Ajuntament de Barcelona (2011), que ofereix un valor de 3.13 euros per cada euro invertit. •  L’SROI de l’activitat dels Centres Especial de Treball d’Iniciativa Social al País Basc (2012), que ofereix un valor de 2.09 euros per cada euro invertit.

29


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Figura 21.  Detall de l’impacte de l’acció social de la Fundació sobre cadascun dels grups beneficiats

0,46€ 1€

2,72€

0,79€

Fundació

1,14€

Altres

Altrament, i atesa la posada en marxa força recent del projecte OIKOS, aquest estudi no incorpora les conseqüències econòmiques derivades de la finalització del cicle d’atenció social i la consegüent sortida de l’habitatge. En aquest punt, les famílies passaran de ser consumidores de recursos socials, públics i privats, a unitats generadores dels mateixos, la qual cosa ha d’incrementar el valor que pugui assolir l’índex SROI.

9. ELS REPTES DE FUTUR DE LA FUNDACIÓ Els reptes principals de la Fundació per l’ant 201 són: en primer lloc potenciar la tasca d’inclusió social impulsant el projecte OIKOS. Volem assegurar als usuaris el dret a un habitatge digne i acompanyar-los en el seu procés d’inclusió social plena.

30

0,33€

Tanmateix la Fundació es proposa augmentar el nombre d’habitatges gestionats en una ràtio d’uns 50 habitatges per l’any 2014 i mantindrà, tot i el complicat marc pressupostari, el nombre de professionals per tal d’atendre amb major garanties d’èxit als usuaris, que també augmentaran. El projecte OIKOS, que es va implementar durant l’any 2013, a finals del mateix any ja va donar els primer resultats i la proba es que 35 famílies van finalitzat el procés d’inclusió social i van marxar del programa, permetent que nous usuaris poguessin entrar. Per últim el major repte que te la Fundació pel 2014, es mantenir la qualitat i dimensió del servei i millorar les prestacions que reben els usuaris, aplicant tot l’equip una cultura de servei i de respectes envers tothom que generi una dinàmica de respecte i humanitat. Treballar per les persones amb voluntat de servei i millora continua es l’únic camí per mantenir els èxits de la Fundació.


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

31


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

10.  L’EQUIP DE LA FUNDACIÓ

12. DADES ECONÒMIQUES16

La Fundació té un equip de treball format per 17 persones, 8 homes i 9 dones. El 71% disposa de titulació universitària mitjana o superior en diferents especialitats de l’àmbit social, educatiu, jurídic i gestió empresarial. (Figura 22)

La Fundació Privada Foment de l’habitatge Social pertany a la Coordinadora Catalana de Fundacions, els seus comptes són auditats anualment per auditors del Col·legi de Censors jurats de Comptes de Catalunya. (Taula 18)

El Director de la Fundació és en Pau Pérez de Acha i Beamonte.

Figura 22

Direcció

La seu social de la Fundació esta situada a: Via Laietana núm. 5, 1r. 2a. (08003 – Barcelona) Telèfon: 933 027 179 Fax: 933 021 067 Mail: funhabitatge@habitatgesocial.org Web: www.habitatgesocial.org

Administració

Àrea Gestió Social

11.  EL PATRONAT

Taula 18

El patronat de la Fundació Foment de l’Habitatge Social està format per professionals de diferents camps.

Tancament Exercici 2013

A 31 de desembre de 2013 els patrons de la Fundació són: •  President: Sr. Ignasi de Delàs i de Ugarte •  Secretari: Sr. Ramón Contijoch Pratdesaba •  Vocal: Sr. Lluís Franco Sala •  Vocal: Sr. Jordi Roglà de Lew •  Vocal: Sr. Andreu Romaní Blancafort •  Vocal: Sr. Vicenç Soriano Casanovas •  Vocal: Sra. Carme Trilla i Bellart •  Vocal: Sra. Maria Vendrell Aubach •  Assistents sense vot: Pau Pérez de Acha i Montserrat Padilla (Càritas)

Àrea Gestió Habitatge

DESPESES Personal i S.S. Ajuts concedits i altres despeses Altres despeses d’explotació Amortitzacions Altres resultats TOTAL DESPESES INGRESSOS Ingressos per activitat pròpia Subvencions, donacions i llegats TOTAL INGRESSOS RESULTAT EXERCICI Ingressos financers Despeses financeres Variació de valor raonable en instruments financers RESULTAT FINANCER RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS

16.  Comptes auditats per l’Auditor Sr. Francesc Marti Pigrau, inscrit al ROAC (Registre oficial d’Auditors de Comptes) amb el número 4071.

32

Voluntaris

Àrea Finances

-328.093,21 € -4.448,64 € -883.385,56 € -179.839,14 € -55.034,09 € -1.450.800,64 € 1.484.489,44 € 162.780,46 € 1.647.269,90 € 196.469,26 € 11.846,99 € -47.972,10 € 17.500,00 € -18.625,11 € 177.844,15 €


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

13.  ENTITATS COL·LABORADORES La Fundació treballa estretament amb les següents entitats: •  S ecretaria d’Habitatge – Agència de l’Habitatge de Catalunya, quant la gestió de les prestacions de lloguer i amb un conveni signat des de 2005 per tal de gestionar els ajuts als nostres usuaris. •  Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Catalunya, en coordinació, seguiment i suport respecte dels habitatges inclosos dins la Xarxa de la Generalitat de Catalunya. •  A  juntament de Barcelona, amb un “Acord Marc” per a construir fins a 100 habitatges de protecció oficial. •  Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Terrassa i Sabadell per a la informació i seguiment social dels nostres usuaris. •  Xarxa d’Habitatges Inclusió de Barcelona – Ajuntament de Barcelona La Fundació col·labora amb les següents organitzacions: •  P  lataforma pel Dret a un Habitatge Digne (amb col·laboració amb Justícia i Pau, FAVB, UGT, CCOO, OCUC, ...) •  Consell de l’habitatge de Barcelona, equip permanent, comissió de treball i plenari. •  Càritas Espanyola per a coordinar projectes d’exclusió a tot el territori espanyol.

33


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

14.  CERTIFICAT D’AUDITORIA DE 2013

34


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

35


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

15.  ENTITATS COL·LABORADORES

Amb la col·laboració de:

36


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

37


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

16. ANNEX. TAULES PERFIL DE LES PERSONES ATESES. EVOLUCIÓ ENTRE 2011 I 2013 Nombre de persones i entitats familiars ateses per la Fundació Nombre familiar ateses perPersones la Fundació Any de persones i unitats Unitats familiars ateses

Situació residencial abans d’entrar al projecte de la Fundació

2011

2012

2013

2007

75

250

Lloguer

24,1%

24,1%

40%

2008

85

265

Relloguer

52,7%

51,7%

31%

2009

95

302

0

0

7%

2010

104

358

Institució/ servei d’acollida

21,4%

21,6%

14%

Pensió/ sense sostre

1,8%

2,6%

3%

2011

112

393

0

0,0%

5%

2012

116

414

2013

299

1.025

Pis compartit

Pis en propietat

Persones ateses segons edat

2012

2013

Menor 18 anys

49,0%

48,6%

Perfil de les persones ateses

2011

2012

2013

Entre 18 i 30 anys

10,6%

12,9%

Dones

123

124

549

Entre 30 i 50 anys

37,2%

33,2%

Homes

 80

 87

476

Major de 50 anys

3,1%

5,4%

Menors

190

203

498

Procedència de les famílies

2011

2012

2013

Barcelona ciutat

57%

56%

44,8%

L’Hospitalet

11%

14%

14,5%

Cornellà

4%

3%

1,3%

Badalona- Santa Coloma

14%

12%

11,8%

Resta Diòcesi de Barcelona

2%

2%

Diòcesi de Terrassa

6%

Diòcesi de Sant Feliu

6%

Gènere

2011

2012

2013

Dones

62%

58,8%

53,6%

Homes

38

41,2%

46,4%

Tipologia de família atesa

2011

2012

2013

Persona sola

5,4%

5,2%

7,7%

Família nuclear

55,4%

58,6%

55,9%

2,4%

Família monoparental

33,9%

31,9%

32,8%

9%

10,1%

Altres nuclis familiars

5,4%

4,3%

3,7%

4%

15,2% Membres de la unitat família atesa

2011

2012

2013

1 membre

5,4%

5,2%

7,4%

2 membres

18,8%

18,1%

19,7%

3 membres

28,6%

26,7%

28,4%

Motiu de la sol·licitud

2011

2012

2013

Desnonament

16,1%

15,5%

39%

Amuntegament

44,5%

43,1%

23%

4 membres

29,5%

28,4%

24,4%

Manca de condicions d’habitabilitat

17,9%

19,0%

22%

5 membres

7,1%

12,9%

11,7%

Sortida institució/projecte

21,4%

22,4%

16%

+5 membres

10,7%

8,6%

8,4%

38


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Nivell formatiu (dels adults atesos)

2011

2012

2013

Situació laboral

2011

2012

2013

Analfabet

1,5%

1,0%

0,0%

En mercat laboral normalitzat

26,1%

26,5%

25,6%

Sense formació acadèmica

44,8%

44,7%

29,7%

En economia informal

29,6%

29,9%

32,3%

Educació bàsica obligatòria

40,4%

38,9%

55,6%

No treballen ni estudien

35,5%

34,1%

30,2%

Jubilats/ pensionistes

3,0%

2,4%

7,4%

Batxillerat/Mòduls professionals

7,9%

8,2%

4,5%

Estudiant actualment

5,9%

7,1%

4,6%

Universitari complet

4,9%

6,3%

5,3%

Formació no reglada

0,5%

1,0%

4,8%

Lloc de naixement

2011

2012

2013

Espanyol

20,1%

18,6%

37,8%

Comunitari

0,0%

0,2%

0,3%

Europeu no comunitari

0,8%

0,5%

3,1%

Magreb

12,5%

14,3%

13,5%

Nivell d’ingressos

2011

2012

2013

Menys de 284€/ mes

45,3%

47,4%

48,6%

Menys de 455€ / mes

14,8%

19,0%

23,0%

Subsaharians

5,9%

5,6%

5,6%

Menys de 682€/ mes

24,6%

22,3%

18,0%

Llatinoamericans

52,9%

52,7%

34,0%

Més de 682€/ mes

15,3%

11,4%

10,4%

Asia

7,9%

8,2%

5,3%

Altres procedències

0,0%

0,0%

0,6%

Situació legal

2011

2012

2013

Principal procedència dels ingressos familiars

2011

2012

2013

Amb contracte

37,5

39,7%

33,7%

Regular

53,7%

56,3%

73%

Sense contracte

34,8

31,9%

36,0%

Irregular

46,3%

43,7%

27%

Ajuts econòmics (de serveis socials o altres institucions)

8,9

12,1%

7,1%

Renda mínima d’inserció

7,1

5,2%

Amb subsidi o ajut permanent

3,6

Pensió no contributiva

Estat civil (del titular del contracte)

2011

2012

2013

6,1%

Solter

20,5%

19,0%

13,0%

4,3%

10,8%

Casat

48,2%

51,7%

47,8%

5,4

3,4%

4,7%

Parella de fet

11,6%

9,5%

7,7%

Rep prestació de dependència

0,9

1,7%

1,0%

Vidu/vídua

4,5%

2,6%

2,3%

Separat/divorciat

15,2%

17,2%

28,1%

Pensió contributiva

1,8

1,7%

0,7%

0%

0,0%

1,0%

No disponible

39


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

17.  INFORME SROI Introducció a la metodologia SROI L’ SROI17 (Social Return on Investment) és una de les metodologies que existeixen per mesurar l’impacte social d’una activitat o inversió, es a dir, es tracta d’un procés de mesura dels valors generats per la inversió realitzada per dur a terme una activitat a mans d’una organització. El càlcul es desenvolupa a partir d’un anàlisi cost-benefici i es concreta en el coeficient entre el Valor Actual net de l’impacte i el Valor Actual Net de la inversió, aquest coeficient explica el retorn obtingut per cada euro invertit: SROI = 

Valor actual de l’impacte Inversió

•  Retrospectiu: es porta a terme amb dades històriques i resultats obtinguts. •  Prospectiu: prediu quin valor es crearia en el futur si les activitats de la organització produeixen els resultats desitjats. Així doncs, l’objectiu d’aquest anàlisi, és determinar quin impacte social té l’activitat de la Fundació i atorgar-li un valor. Aquest càlcul es farà en base a l’activitat del 2013, pel que l’anàlisi serà retrospectiu i d’avaluació. Totes les dades i els grups d’interès involucrats seran seleccionats en relació a l’activitat de 2013. Per tal de fer un anàlisi més realista i més sensible, hem dividit el 2013 en dos semestres donat que el primer semestre va ser d’implantació del projecte i el segon de consolidació. En aquest segon període la Fundació va experimentar un creixement exponencial tan pel que fa a pisos, usuaris, i professionals; com a conseqüència, els comptes de la Fundació (els ingressos i les despeses d’aquesta van augmentar notablement).

Un anàlisi SROI te diferents utilitats, es pot utilitzar com a eina de planificació estratègica, per comunicar la creació de valor social, per atraure inversió o bé per prendre decisions d’inversió.

Desenvolupament de la metodologia, fases:

Depenent de quan es faci l’anàlisi existeixen dos tipologies d’SROI:

Per tal de dur a terme un anàlisi SROI cal seguir una sèrie de passos: (Figura 23)

Figura 23 1. Definir l’abast i identificar els grups d’interès

2. Desenvolupar el mapa d’impacte

3. Identificar el resultat i valorar-lo

4. Establir l’impacte

5. Calcular SROI

Establir una relació dels Grups d’Interès i concretar per cadascun d’ells la seva implicació en el programa així com els recursos i els productes , és a dir, l’aportació al programa detallant el resultat obtingut.

Elaborar un mapa de canvis, que és fonamental per entendre la relació entre els recursos, els productes i els canvis.

Formular els indicadors per descriure l’impacte i la durada del canvi i atorgar-los un valor monetari (unitat de mesura del canvi).

Determinar l’impacte a partir del valor monetari dels canvis. Per tal d’aconseguir unes dades fiables s’han de “depurar” els canvis restant allò que no ha estat produït per la organització a partir de correctors.

Després de tot el procés ja podem procedir al càlcul de l’SROI. S’ha de sumar els canvis i restar els impactes negatius, a continuació aquesta resta es compara amb la inversió realitzada. És aconsellable realitzar un anàlisis de sensibilitat (canvi del valor d’un paràmetre per tal de veure com afecta aquest al resultat final).

17  Per a més informació sobre la metodologia SROI consultar Annex 2.

40


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

1. Definir l’abast i identificar els grups d’interès

Identificació dels interessats: definició de l’abast de l’anàlisi SROI

Són interessats tots aquells col·lectius que afecten o són afectats per l’activitat de la Fundació. És a dir, tots aquells que tenen alguna relació amb el projecte han estat classificats en grups d’interès segons la seva implicació amb l’activitat de la Fundació Foment de l’Habitatge social i el programa OIKOS. Establim diferents categories de grups d’interès. Per una banda tenim tots aquells que es beneficien de l’activitat de la Fundació, els usuaris i les seves famílies.

Per altra banda tenim totes aquelles persones i entitats que aporten els recursos necessaris per poder efectuar l’activitat, ja sigui proporcionant recursos econòmics (subven­cions o donacions) o bé recursos d’infraestructura (pisos). Per últim com a interessat tenim la pròpia fundació que és qui desenvolupa l’activitat i produeix el canvi o l’impacte. A continuació es presenta el mapa d’interessats18 amb la justificació per la qual s’han inclòs en l’anàlisi i quina ha estat la seva implicació en aquest:19 (Taula 19) Tal i com es pot veure, la naturalesa dels diferents grups d’interessats és ben variada.

Taula 19 Mapa d’interessats Interessats

Justificació de la seva incorporació a l’anàlisi

Participació en l’anàlisi

Beneficiaris dels serveis que ofereix la Fundació.

L’anàlisi recull els canvis que la fundació genera pels usuaris i les seves famílies a través dels serveis que aquesta presta

Aporten recursos d’infraestructura i finançament a la Fundació

No ha intervingut directament en l’anàlisi

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Aporten recursos d’infraestructura a la Fundació

No ha intervingut directament en l’anàlisi

CDB, promotora de la Fundació

Participació en la prestació dels serveis ( treballadors socials) i donants d’habitatges I DE RECURSOS ECONÒMICS per desenvolupar la funció de la fundació.

No ha participat directament en l’anàlisi

GENERALITAT DE CATALUNYA, Agència catalana de l’habitatge.

Aporten recursos d’infraestructura a la Fundació (habitatges) i finançament

Proporciona dades per l’anàlisi

FFHS

Responsables de la prestació directa del servei a través dels seus professionals i disposició d’habitatges pels usuaris.

Aportació de dades i informació, realització de l’informe

LA FUNDACIÓ LA CAIXA

Finançament

No ha intervingut directament en l’anàlisi

ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT

Finançament

No ha intervingut directament en l’anàlisi

TAULA D’ENTITATS DEL TERCER SECTOR

Promotors de l’anàlisi i participació en el grup de treball d’habitatge.

No ha intervingut directament en l’anàlisi

USUARIS DONANTS PARTICULARS FIBS (Família i Benestar Social) ADMINISTRACIÓ LOCAL

18  Mapa d’elaboració pròpia a partir de dades internes de la Fundació Foment de l’Habitatge Social 19  Entenem per usuaris: totes aquelles persones que viuen en un pis de la Fundació i que disposen dels recursos d’aquesta.

41


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Cal apuntar però que només hem tingut en compte aquells grups d’interessats que resultaven rellevants, ja que la totalitat d’interessats que es podrien haver inclòs en l’estudi era molt gran. Si això no s’ha fet, com per exemple en el cas de l’administració local, on es contemplen diferents administracions o en el cas dels donants particulars, és perquè la seva implicació com a gent individual no era prou rellevant com per anar per

42

separat i així poder simplificar l’anàlisi i fer-lo més comprensible. Tal i com es pot observar en la taula superior, la majoria dels grups d’interès no han participat directament en l’elaboració de l’anàlisi, degut a que ja disposàvem de prou informació per poder realitzar correctament l’SROI sense haver de comptar amb la seva ajuda o suport.


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

2. Desenvolupar el mapa d’impacte

Teoria del canvi i Mapa d’impacte: identificació i definició de recursos i resultats

•  Augment de les taxes d’atur. Actualment hi ha un 22’1% d’atur a Catalunya, aquesta xifra a l’any 2008 era de 11’75%. Augment de 10’35 punts percentuals. •  Augment del nivell de pobresa de la població catalana, afectant de forma rellevant els infants taxa de risc de pobresa a Catalunya l’any 2012 27’1%. •  Augment de les dificultats per accedir a un habitatge digne per manca de recursos econòmics. •  Sobre endeutament, i, per tant, augment de la morositat en tots els àmbits personals. La morositat Bancària actualment és del 13,78%. •  Retallades de les polítiques de inclusió social, i de benestar social en general, per l’aplicació de polítiques que augmenten la pobresa de la societat i afecten greument les classes més desafavorides.

Mitjançant la teoria del canvi podem explicar com i perquè les activitats d’un projecte determinat donen lloc als canvis desitjats a la societat. Aquesta teoria proporciona un full de ruta per poder assolir el canvi basat en una avaluació de l’entorn en el que es treballa.

El problema A partir de la identificació d’aquests problemes, i per tal de donar-hi resposta, la Fundació idea una teoria del canvi. El principal problema identificat sobre el que cal treballar és l’augment del nombre de famílies sense un habitatge digne.

A continuació es presenta un gràfic (figura 24) amb la teoria del canvi que hem elaborat pel projecte OIKOS.

Figura 24

LA

C

RI

H SI

A

IN

C

M RE

EN

TE TA

R LG

AU

P DE

C RE

Augment de la taxa d’atur Augment del nivell de pobresa Augment de les dificultats per a accedir a un habitatge digne Augment de la morositat Retallades de les polítiques de inclusió social

Impossibilitat d’accedir a l’habitatge

I

E

AL META LLARG TERMINI

PRECONDICIONS

META DE PROJECTE

PRECONDICIONS

ESTRATÈGIES

PROBLEMES

AR

G AT ET

R NE

Estímul i suport en la recerca de feina Proporcionar habitatge digne Adquisició d’autonomia personal i familiar Actuacions preventives de situacions de cronicitat Estímul i potenciació d’habilitats personals Suports específics a famílies amb infants i/o problemes de gènere

Iniciatives i condicions que faciliten l’existència d’organismes públics de gestió d’habitatges Existència d’una partida pressupostària destinada a polítiques socials Existència d’una xarxa d’entitats del tercer sector amb objectius comuns en habitatge CdB crea i consolida una línia d’acció pròpia en habitatge amb la Fundació

Treball integral amb la familia amb totes les problemàtiques que poden afectar (habitatge, salut, ocupació) Provisió d’un habitatge digne durant el temps que es realitza el treball integral Suport social transversal a les famílies, en un entorn normalitzat, per aconseguir una situació de no dependència L’ajust del cost de l’habitatge als ingressos familiars

L’usuari rep assistència i recursos per tal de millorar la seva salut La fundació ofereix a l’usuari recursos que li permeten millorar el seu nivell de formació Amb l’assessorament en temes laborals l’usuari millora les seves capacitats i possibilitats d’accedir a una feina

L’USUARI VIU EN UN HABITATGE PELS SEUS PROPIS MITJANS SENSE SUPORT SOCIAL DE CAP ENTITAT

Els usuaris immigrants que ho necessitin podran rebre assessorament jurídic en temes d’immigració Gràcies a la intervenció de la Fundació, s’aconsegueix un major nivell de cohesió social

43


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Partint d’una premissa inicial que és la raó per la qual s’ha engegat el projecte fins a arribar al resultat esperat un cop l’usuari es desvincula de la Fundació passant per diferents etapes. Tota aquesta teoria del canvi s’emmarca en un context de crisi que té com a conseqüència l’increment del grau de precarietat general de la societat.

Com portem fent des de l’inici de l’anàlisi, hem diferenciat entre primer i segon semestre degut a que el projecte OIKOS es va començar a implementar el segon semestre del 2013 i el volum de l’activitat de la Fundació va créixer exponencialment. (Taula 20)

Taula 20 Mapa d’impacte Interessats

Entrades de recursos

DESCRIPCIÓ (disponibilitat del recurs)

PRODUCTES VALOR (€) 2013

1er semestre 2013

2on semestre 2013

0,00 €

0,00 €

Recursos econòmics (donacions)

48.904,00 €

48.904,00 €

FFHS

Recursos d’infraestructura (cost habitatges propietat i lloguer)

0,00 €

0,00 €

FIBS (Família i Benestar Social)

Habitatges

0,00 €

0,00 €

Administració Local

Recursos d’infraestructura (habitatges)

-

0,00 €

Recursos d’infraestructura (habitatges)

0,00 €

0,00 €

Nombre de beneficiaris (famílies dels usuaris atesos): 1.025 persones

Recursos econòmics (subvencions)

154.500,00 €

154.500,00 €

Hores dels treballadors:

Recursos econòmics (conveni i OIKOS)

190.519,50 €

190.519,50 €

Nombre de treballadors: 16

Recursos d’infraestructura (habitatges de propietat o no cedits directament o llogats)

0,00 €

0,00 €

Serveis complementaris

Administració general de l’Estat Recursos econòmics(subsidi hipoteca)

0,00 €

0,00 €

Particulars(i altres donants)

Generalitat de Catalunya

CDB

Recursos d’infraestructura (habitatges)

Altres

Recursos econòmics (Subvencions de Capital traspassades a l’exercici)

81.390,23 €

81.390,23 €

TOTAL RECURSOS

475.314 €

475.314 €

TOTAL 2013

44

950.627,46 €

Persones titulars ateses pels serveis de la FFHS (pisos): 304

Assessorament en diferents àmbits


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

3. Identificar el resultat i valorar-lo

Definició i valoració dels canvis En el cas del projecte de la Fundació tenim diferents tipologies de canvi amb dife-

rents possibilitats al moment de valorar-los. Cal establir indicadors per valorar-los. El primer pas és diferenciar entre aquells canvis fàcilment mesurables i quantificables i aquells que no ho són. En el nostre cas els hem diferenciat per canvis mesurables i canvis no mesurables per cada grup d’interès ja que tots els agents que participen o influencien en el projecte observen un canvi que els afecta sigui de for-

ma particular com a entitat o persona o bé com a membre de la societat en general. Els canvis observats per totes les administracions públiques contemplades com a grups d’interès són, al cap i a la fi, beneficis pel conjunt de la societat. Tots els canvis contemplats s’han determinat a partir de la perspectiva de cada interessat, és a dir, ens hem posat al lloc de cada un dels interessats per entendre com afecta l’activitat de la Fundació a cada grup d’interès en concret. A continuació es presenta el quadre de definició dels canvis: (Taula 21)

Taula 21 Definició dels canvis Interessats

Particulars

Canvis no mesurables Consolidació imatge positiva

Reducció de la pressió fiscal ( deduccions donació)

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris

Despeses i manteniment de l’immoble a càrrec de la FFHS

Seguretat que dona llogar el pis a la fundació (certesa de pagament, certesa de que la FFHS es responsabilitza de l’estat del pis)

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris del servei

Manteniment i conservació de l’habitatge a càrrec de la FFHS.

Gestió de l’habitatge social més ràpida i eficient.

Estalvi de despeses com a conseqüència de la reducció del consum d’altres serveis socials/ morositat/administració (per la gestió de la demanda de subvencions)

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris del servei

Generalitat de Catalunya

Diputació de Barcelona

Canvis mesurables

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris del servei Administració Local Millor funcionament de la taula d’emergències degut a que la FFHS és un membre actiu d’aquesta que proporciona habitatges d’emergència.

45


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 21 (continuació) Definició dels canvis Interessats

FIBS (Família i Benestar Social)

Canvis no mesurables

Canvis mesurables

Consolidació imatge positiva de l’entitat

Consolidació de les relacions de l’entitat amb les xarxes de serveis socials

Reducció de les despeses de manteniment dels habitatges que va a càrrec de la FFHS

Acompliment dels seus objectius com a entitat

Consolidació imatge positiva i contribució a l’assoliment de la missió de la FFHS Càritas Diocesana de Barcelona

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris

Estalvi en la gestió de serveis que fa la FFHS

Més facilitat per trobar pisos pels seus usuaris gràcies a la FFHS

Eficiència (temps, fem igual o més en menys temps) i optimització en la gestió dels recursos i serveis

Acompliment dels seus objectius com a entitat

FFHS

Millora de l’eficiència; Acompliment dels seus objectius i missió:

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris

Increment d’habitatges per any

Proximitat i rapidesa en la gestió

Entrades i sortides usuaris pisos

Nova metodologia que permet una millor gestió del programa (OIKOS) Menys morositat per part dels usuaris més eficient i eficaç. Administració General de L’estat

46

Millora de la qualitat de vida de la societat en general com a conseqüència de la millora de qualitat de vida dels usuaris del servei

Major recaptació IRPF, cotitzacions Seguretat Social, IVA, estalvi de prestacions d’atur i augment de població ocupada (treballadors i usuaris)

Més oportunitats laborals

Millor salut (salut mental altres serveis de salut)

Millora de la capacitat per gestionar l’administració de la llar.

Assessorament jurídic de qualsevol classe

Millora de la tranquil·litat i benestar com a resultat d’una assistència integral.

Millora de la capacitat financera dels usuaris Més capacitat d’obtenir recursos.

Estabilitat residencial

Estalvi de despeses


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

A continuació es donarà un valor monetari als canvis observats en l’apartat anterior. A partir de diferents indicadors definits per cada un dels canvis. Per tal de poder establir un valor monetari al canvi observat, es buscarà una aproximació financera dels indicadors identificats. Cal recollir informació de diferents fonts per poder fer la quantificació de forma correcte.

També cal establir una durada a cada canvi, com que nosaltres treballem sobre l’activitat del 2013, el màxim serà un any. Així doncs, gràcies als indicadors i a la quantificació d’aquests i amb la durada dels canvis podrem establir una quantitat per cada indicador. A continuació es mostra el mapa de valoració:20,21 (Taula 22)

Taula 22 Valoració dels canvis Interessats

Canvi Reducció de la pressió fiscal

Particulars donants d’habitatges Reducció de despeses

Generalitat de Catalunya (Agència Catalana de l’Habitatge)

Diputació de Barcelona

Reducció de la despesa

Reducció de la despesa

Indicador/ Mesura de canvi

Unitats

Estalvi fiscal sobre el preu mig habitatge àrea metropolitana: 2654,30 €

Menys despesa en impostos, deduccions d’impostos Estalvi en el manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS

Aproximació financera

Nombre de pisos cedits Cost mig manteniment d’un pis: 306,45 €*12 2013: 17

Estalvi despeses associades a tenir el pis buit o gestions per llogar-lo

Despeses pis buit any: 2.000 euros

Valor (€)

36.975,00 €

62.515,80 €

34.000,00 €

Manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS

Nombre de pisos cedits Cost mig manteniment gen.: 95+39 d’un pis: 306,45 €*12

492.771,60 €

Reducció de la morositat

Nombre d’usuaris (% morositat 20%) 60 pisos

Cost mig lloguer pis de parc públic d’habitatge:300€ *12

216.000,00 €

Usuaris fundació:1025

Despesa pressupostada en protecció social Generalitat per persona.: 2825,61

2.896.250,25 €

Cost salari personal funcionari administratiu (mitjana):1500€*12

288.000,00 €

Estalvi en serveis socials

Administració local

Reducció de la despesa

Estalvi en administració, gestió de l’activitat (gestió ajudes, lloguers…)

Núm. personal: 16

FIBS (família i benestar social)

Reducció de la despesa

Manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS

Número de pisos cedits Cost mig manteniment fibs: 17 d’un pis: 306,45 €*12

62.509,00 €

20  La durada dels canvis és sempre d’un any ( 2013) 21  Veure les fonts als annexos

47


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Taula 22 (continuació) Valoració dels canvis Interessats Càritas Diocesana de Barcelona

Canvi Reducció de la despesa

Indicador/ Mesura de canvi Més professionals “gratis” (equip social FFHS)

Unitats Número de treballadors socials Càritas: 65

Seguretat Social

Aproximació financera

Valor (€)

Salari mig treballador social: 20.067,28 €

1.304.373,20 €

Despesa Seguretat Social treballadors FFHS: 74205,85€

74.205,85 €

Aportació irpf treballadors FFHS:37690,73€

37.690,73 €

Personal FFHS Augment dels ingressos

IRPF

Administració General de l’Estat

Augment de la població ocupada

Usuaris i beneficiaris

TOTAL

48

Persones treballant gràcies a la FFHS

Nombre de persones que treballen a la Sou mig treballador Fundació (augment del 26.791,43 consum): 16

Rendes dels treballadors associats a la FFHS

Nombre de treballadors 16

Subsidi mig prestació atur prestació mitjana per 4 mesos (28,61€ diaris)

54.931,20 €

Més oportunitats laborals

Usuaris Il: 104

3.000 euros subvenció Ajuntament de BCN

312.000,00 €

Millor salut (mental i física)

% persones que necessiten assistència mèdica 53,5%: 543,25 persones

Cost visita metge: 70

38.027,50 €

Preu mig acompanyament 350 euros

223.300,00 €

Número Assessorament jurídic d’acompanyaments a Millores personals en temes d’immigració usuaris (immigrants fundació) 638

131.641,20 €

Possibilitat de pagar el lloguer

Nombre pisos (usuaris): 300

Valor mig lloguer BCN: 725 euros/mes*12 mesos =725*12

2.610.000,00 €

Millora de la capacitat financera dels usuaris, facilitat per captar recursos

Número d’ajudes lloguer 300

Valor mig ajuda xarxa: 1000

300.000,00 € 9.175.191,33 €


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

4. Establir l’impacte

Mesura de l’impacte social

En aquest apartat avaluarem si els canvis analitzats resulten de les activitats de la Fundació o bé són aliens a aquesta. Aquest mètode proporciona una guia per estimar quant del canvi hauria succeït al marge de la Fundació i en quina proporció pot ser considerat com un afegit per les seves activitats.

Les unitats de mesura que utilitzarem per dur a terme aquesta avaluació dels canvis són: el pes mort i l’atri­ bució. El pes mort ens indica el percentatge de l’outcome que hauria passat sense l’activitat de la Fundació. L’atribució ens indica el percentatge del canvi creat per altres organitzacions o persones. A continuació es mostra el quadre de mesura de l’impacte social: (Taula 23)

Taula 23 Mesura de l’impacte social Interessats

Indicador/Mesura de canvi

Pes mort

Atribució

Impacte social

100%

0%

0,00 €

Manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS

0%

0%

62.515,80 €

Estalvi Despeses associades a tenir el pis buit o gestions per llogar-lo

0%

0%

34.000,00 €

Manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS

0%

0%

492.771,60 €

Estalvi en serveis socials

0%

40%

1.737.750,15 €

Diputació de Barcelona

Reducció de la morositat

0%

0%

216.000,00 €

Administració Local

Estalvi en administració

0%

0%

288.000,00 €

FIBS (Família i Benestar Social)

Manteniment i gestió de l’immoble a càrrec de la FFHS

0%

0%

5.209,65 €

Càritas

Més professionals “gratis” (equip social FFHS)

0%

0%

1.304.373,20 €

SEGURETAT SOCIAL treballadors FFHS

0%

0%

74.205,85 €

IRPF FFHS

0%

0%

37.690,73 €

Persones treballant gràcies a la FFHS

0%

0%

131.641,20 €

Rendes dels treballadors associats a la FFHS

0%

0%

54.931,20 €

Més oportunitats laborals

25%

40%

109.200,00 €

Millor salut (mental i física)

10%

0%

34.224,75 €

Assessorament jurídic

0%

0%

223.300,00 €

Capacitat de pagar el lloguer

0%

0%

2.610.000,00 €

Millora de la capacitat financera dels usuaris, facilitat per captar recursos

0%

0%

300.000,00 €

7.715.814,1 €

Deduccions d’impostos Particulars

Generalitat de Catalunya

Administració General de l’Estat

Usuaris i beneficiaris

TOTAL

49


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

5. Calcular SROI

Càlcul SROI i anàlisi de sensibilitat

El primer que cal fer un cop finalitzats els càlculs per poder obtenir el rati SROI és ordenar i aplicar el corrector del VAN. Càlcul del Valor Actual Net (VAN) Aquest valor correspon al valor en el present dels beneficis menys el valor en el present dels seus c­ ostos. La taxa de descompte utilitzada en el sector públic és la taxa dels bons a 10 anys de l’estat.

SROI = 

Valor actual de l’impacte Inversió

2,72 = 

7.420.479,06 € 2.731.448,75 €

Per cada euro invertit a la Fundació, es crea un impacte de 2,72, és a dir, per cada euro que entra a la Fundació aquesta en genera o retorna a la societat 2,72. (Figura 25) Figura 25

VAN = (Valor actual dels beneficis)-(Valor de les inversions)

Les xifres resultants són: (Taula 24) Taula 24

Anàlisi de sensibilitat (Taula 25) Càlcul del retorn social SROI

Total inversió 2013

2.731.447,14 €

Total impacte social 2013

7.715.814,13 €

Taxa de descompte

0,0398

Valor actual impacte social

7.420.479,06 €

Valor actual net (valor actual impacte social-total inversió)

4.689.031,92

SROI (valor actual/ inversió)

2,72

Un cop aplicat el corrector de la taxa de descompte, el valor actual de l’impacte social passa de ser 7.715.814,13€ a ser 7.420.479,06 € .

Amb l’objectiu de fer una avaluació de la importància dels elements del model, hem formulat algunes situa­ cions hipotètiques per comprovar quina alteració es produeix en el resultat. •  Hipòtesi 1: La Fundació no paga res en lloguer d’habitatges (majoritàriament Agència Catalana de l’Habitatge) •  Hipòtesi 2: No es gestionen ajuts per pagar el lloguer. •  Hipòtesi 3: La Generalitat no dóna subvencions de capital. •  Hipòtesi 4: L’estalvi fiscal sobre el preu mig de l’habitatge desapareix. Taula 25

Càlcul del rati SROI Aquest rati té l’objectiu de calcular l’impacte social que tenen les inversions que es fan en el projecte de la Fundació, és a dir, el retorn que té cada euro que s’inverteix en el programa.

50

Anàlisi de sensibilitat

SROI

H1: No pagar lloguer

3,27

H2: No gestionar ajuts

2,61

H3: No subvencions Generalitat

3,06

H4: No estalvi fiscal

2,72


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

CONCLUSIONS L’aposta de Càritas Diocesana de Barcelona en serveis especialitzats en l’àmbit residencial mitjançant el projecte OIKOS (a partir de juliol 2013) ha suposat un fort increment tant en famílies usuàries beneficiaries dels habitatges de la Fundació (de 141 famílies l’any 2012 a 1025 a finals de 2013) com en la intensitat del suport rebut per les famílies (increment del personal, de 2 a 9 professionals treballant en atenció directa amb els usua­ris). El coeficient SROI de l’acció de la FHS corresponent a la totalitat de l’any 2013 – l’impacte social en termes monetaris de l’activitat realitzada – ha estat de 2,72 euros. Cal destacar que aquest retorn social es produeix en un any on s’ha produït un canvi de gran abast, fet que comporta diferents costos i limitacions normals en la posada en marxa de qualsevol servei. Sobre la destinació de la inversió realitzada, aquesta es distribueix de la següent manera: (Figura 26) Figura 26 Distribució de l’impacte Particulars 1%

Usuaris i Beneficiaris 42%

4% Administració General de l’Estat

Generalitat de Catalunya 29%

17%

3% Diputació de Barcelona 4% Administració local FIBS 0%

Càritas Diocesana de Barcelona

Observem així que l’impacte de la inversió realitzada es distribueix de manera desigual, sens dubte els principals beneficiaris són les persones usuàries i beneficiaries, és a dir, les famílies (42 %). A part de la possibilitat de disposar d’un habitatge, cal destacar també l’impacte –més difícil de quantificar– sobre d’altres aspectes més heterogenis, com ara una millora en la cura personal (millora de la salut), millora de la capacitat de gestionar l’economia domèstica o la capacitat de fer front als pagaments quotidians. L’interessat que segueix a les famílies pel que fa a l’impacte, és la Generalitat de Catalunya (29%). La Fundació actua com un agent públic que ofereix serveis que d’altra manera anirien a càrrec de l’Administració. En relació a l’administració el retorn de la fundació es concreta en la gestió d’habitatges i el treball social, és a dir millora l’eficiència en la gestió dels recursos i estalvi de recursos públics socials. També obté un retorn monetari en forma tant d’ingressos com d’estalvis en diferents serveis. En tercer lloc, CDB, com a promotora de la Fundació i aportadora de recursos per tal de poder desenvolupar l’activitat d’aquesta, té un impacte del 17%. En relació a Càritas Diocesana de Barcelona, la gestió especialitzada d’un recurs com és l’habitatge, suposa un valor diferencial clau, la característica de recurs de transició es preveure que agafi volada en posteriors estudis, així la rotació dels habitatges ha de ser un factor determinant en posteriors avaluacions de l’impacte de la Fundació. També cal destacar que aquest impacte s’ha de considerar inversió inicial que juntament amb la rotació d’habitatges ha de impulsar el canvi de les famílies usu­à­ries i consumidores de recursos socials a generadores d’aquests recursos (una persona que treballa cotitza i genera ingressos a l’estat una persona que no treballa genera costos, una persona que té cura de la seva salut estalvia recursos sanitaris, etc.).

51


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

ANNEXOS

•  Involucrar als grups d’interès: són tots aquells que intervenen o son intervinguts per l’activitat de la organització. És necessari saber els seus objectius i les seves necessitats així com la relació que tenen amb la organització.

1.  La metodologia SROI 1.1  Introducció a la metodologia SROI L’ SROI (Social Return on Investment) és una de les metodologies que existeixen per mesurar l’impacte social d’una activitat o inversió, es a dir, es tracta d’un procés de mesura dels valors generats per la inversió realitzada per dur a terme una activitat a mans d’una organització. El càlcul es desenvolupa a partir d’un anàlisi cost-benefici i es concreta en el coeficient entre el Valor Actual net de l’impacte i el Valor Actual Net de la inversió, aquest ­coeficient explica el retorn obtingut per cada euro invertit:

•  E ntendre el que canvia: el Valor es crea a partir dels diferents canvis. Aquests s’han de recollir en l’anàlisi com a positius/negatius, previstos/imprevistos i el procés per arribar a aquests canvis. •  V  alorar el que és important: Aquest principi fa referència a la necessitat d’utilitzar aproximacions al valor amb l’objectiu de donar veu als sectors més exclosos. •  Incloure només el que és essencial: S’ha d’incloure informació certa per tal que els grups d’interès puguin treure conclusions sobre l’impacte. •  N  o excedir-se en reivindicacions: La organització només ha de reivindicar el valor que ha creat.

Valor actual de l’impacte SROI =  Inversió Un anàlisi SROI te diferents utilitats, es pot utilitzar com a eina de planificació estratègica, per comunicar la creació de valor social, per atraure inversió o bé per prendre decisions d’inversió. Depenent de quan es faci l’anàlisi existeixen dos tipologies d’SROI:

•  Ser transparent: Aquest anàlisi s’ha de fer amb precisió i honestedat. •  V  erificació del resultat: Assegurar la verificació independent dels resultats (tot i que el mètode no està exempt de subjectivitat). Així doncs, el mètode SROI ens permet saber el retorn (en euros) que tindrà una inversió i mesurar l’impacte social d’aquesta tenint en compte tots els elements que intervenen en l’activitat que du a terme la organització i per la qual es realitza la inversió.

•  Retrospectiu: es porta a terme amb dades històriques i resultats obtinguts. •  Prospectiu: prediu quin valor es crearia en el futur si les activitats de la organització produeixen els resultats desitjats.

1.2  Desenvolupament de la metodologia, fases:

Els principis que regeixen la metodologia SROI són els següents:

Per tal de dur a terme un anàlisi SROI s’han de seguir una sèrie de passos per obtenir un resultat raonable. (Figura 27)

Figura 27

1. Definir l’abast i identificar els grups d’interès

52

2. Desenvolupar el mapa d’impacte

3. Identificar el resultat i valorar-lo

4. Establir l’impacte

5. Calcular SROI


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

1. Definir l’abast i identificar els grups d’interès: identificació dels recursos i els productes S’ha de delimitar l’estudi i determinar qui hi està involucrat i com. Són Grups d’Interès els treballadors del programa, els usuaris i les seves famílies, les administra­ cions públiques, els membres de la comunitat on treballa la organització... En aquesta primera fase de la metodologia SROI també s’ha de fer una relació dels Grups d’Interès i concretar per cadascun d’ells la seva implicació en el programa així com els recursos i productes, és a dir, l’aportació al programa detallant el resultat obtingut. 2. Desenvolupar el mapa d’impacte. Identificació dels canvis/resultats En aquesta fase s’ha d’elaborar un mapa de canvis, que és fonamental per entendre la relació entre els recursos, productes i resultats. S’ha de descriure com la organització utilitza els recursos per dur a terme les seves activitats que produeixen resultats (a curt termini) i canvis (a llarg termini) i finalment els impactes que la organització ha creat.

impactes negatius, a continuació aquesta resta es compara amb la inversió realitzada. És aconsellable realitzar un anàlisis de sensibilitat (canvi del valor d’un paràmetre per tal de veure com afecta aquest al resultat final). Per poder fer el càlcul de l’SROI retrospectiu o d’avaluació, s’ha de sumar tots els impactes del projecte i dividir-los entre la inversió. Això ens proporciona una imatge de l’impacte aconseguit en un període de temps determinat. SROI = 

Valor actual de l’impacte Valor de la inversió

En el cas d’un SROI prospectiu o de previsió el càlcul serà lleugerament diferent: en primer lloc cal actualitzar el valor de l’impacte amb el mètode del Valor Actual Net (VAN) . A continuació s’ha d’estimar el valor de les taxes de creixement i decreixement dels impactes (en relació a la inflació o altres impactes) i la taxa de descompte (cost d’oportunitat del capital invertit en el projecte) SROI = 

Valor actual net de l’impacte Valor de la inversió

1.3  Estructura de l’informe SROI 3.  Identificar el resultat i valorar-lo monetàriament, mesura dels canvis En aquesta etapa s’han de formular els indicadors per descriure l’impacte i la durada del canvi i se’ls atorga un valor monetari (unitat de mesura del canvi). 4.  Mesura de l’impacte social S’ha de determinar l’impacte a partir del valor monetari dels canvis. Per tal d’aconseguir unes dades fiables s’han de “depurar” els canvis restant allò que no ha estat produït per la organització a partir de correctors com: pes mort, atribució i decreixement. 5.  Càlcul de l’SROI Per acabar, després de tot el procés ja podem procedir al càlcul de l’SROI. S’ha de sumar els canvis i restar els

Un cop s’ha fet el càlcul, aquest s’ha d’analitzar per tal de presentar els resultats als grups d’interessats en el projecte per tal que puguin posar en practica les recomanacions i conclusions. L’anàlisi, a més de les dades ha d’explicar com la organització crea canvi (impactes socials) i quins eren els supòsits de sortida sobre els que s’ha generat un canvi. L’anàlisi hauria de proporcionar la següent informació: •  Detalls de la organització, els grups d’interès i les activitats que realitza. •  L’abast de l’anàlisi, la implicació dels grups d’interès, el mètode que s’ha seguit per recollir les dades i per últim les limitacions i dificultats observades. •  Mapa d’impactes amb els indicadors i aproximacions financeres

53


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Totes les dades i els grups d’interès involucrats seran seleccionats en relació a l’activitat de 2013.

•  Comentaris que facilitin l’anàlisi de dades al lector. •  Detall dels càlculs amb estimacions i supòsits (anàlisi de sensibilitat).

Detall valoració pisos mapa d’impacte.

Així doncs, l’objectiu d’aquest anàlisi, és determinar quin impacte social té l’activitat de la Fundació i atorgar-li un valor. Aquest càlcul es farà en base a l’activitat del 2013, pel que l’anàlisi serà retrospectiu i d’avaluació.

Per tal d’assignar un valor als pisos s’ha fet una relació dels costos que aquests tenen distingint entre els que són de propietat i els que són de lloguer o cessió: (Taula 26)

Taula 26 Pisos propietat

Amortitzacions

2.091,1 €

Despeses financeres

557,8 €

2.648,9 €

227.811,2 €

Altres despeses derivades activitat

234,1 €

20.137,3 €

Reparacions manteniment i conservació

308,6 €

Serveis professionals

Pisos lloguer/cessió Arrendaments canons i despeses de comunitat

2.205,7 €

2.206,7 €

Altres despeses derivades activitat

234,1 €

46.362,6 €

26.540,0 €

Reparacions manteniment i conservació

308,6 €

61.103,7 €

99,6 €

8.565,4 €

Serveis professionals

99,6 €

19.720,5 €

Assegurances

84,1 €

7.239,8 €

Assegurances

84,1 €

16.668,5 €

Subministraments

767,4 €

65.997,0 €

Subministraments

767,4 €

151.946,6 €

Altres despeses generals

212,1 €

18.242,2 €

Altres despeses generals

212,1 €

41.999,6 €

Personal no equip social

569,2 €

161.654,1 €

Personal no equip social

569,2 €

161.654,1 €

536.187,27 €

TOTAL PISOS LLOGUER CESSIÓ

501.662,52 €

4.924,24 €

TOTAL PER PIS LLOGUER

4.481,02 €

TOTAL PISOS PROPIETAT TOTAL PER PIS PROPIETAT

54


Memòria d’activitats 2013 fundació foment de

l��a�itat�e social

Fonts aproximacions financeres (Taula 27) Interessats

Aproximació financera

Font

Estalvi fiscal sobre preu mig habitatge àrea metropolitana: 2654,30 €

http://www.enalquiler.com/precios/precio-alquiler-viviendabarcelona_31-9-0-0.html

Cost mig manteniment pis: 306,45 €*12

Dades internes FFHS

Despeses pis buit any: 2.000 €

BBVA http://www.actibva.com/magazine/vivienda/cuanto-lecuesta-a-un-propietario-tener-su-casa-deshabitada

Cost mig manteniment d’un pis: 306,45 € x 12

Dades internes FFHS

Cost mig lloguer pis de parc públic d’habitatge:300€ *12

Agència Catalana de l’Habitatge

Despesa pressupostada en protecció social generalitat per persona.: 2825 €

Pressupostos Generalitat 2014

Administració Local

Cost salari personal funcionari administratiu (mitjana):1500€*12

FFHS salaris personal Generalitat nivell c16

FIBS (Família i Benestar Social)

Cost mig manteniment d’un pis: 306,45 €*12

Dades internes FFHS

CDB

Salari mig treballador social: 20.067,28 €

Conveni oficines i despatxos Catalunya anys 2012-2014, treballadors socials són grup 2

Despesa seguretat social treballadors FFHS: 74205,85€

Informe auditoria FFHS

Aportació IRPF treballadors FFHS:37690,73€

Dades internes FFHS

Sou mig treballador 26.791,43 €

Salari mig treballador de Fundació

Subsidi mig prestació atur prestació mitjana per 4 mesos (28,61€ diaris)

Ministerio empleo: http://www.empleo.gob.es/estadisticas/BEL/ PRD/indice.htm

3000 € subvenció ajuntament de BCN

Programa Barcelona contracta http://w30.bcn.cat/APPS/ portaltramits/portal/channel/PTCIU.html?&stpid=20130001106 &style=empresa

Cost visita metge: 70 €

Informe Càritas habitatge i salut

Preu mig acompanyament 350 €

Professionals del sector

Valor mig lloguer BCN: 725 euros/mes*12 mesos =725*12

font:http://www.enalquiler.com/precios/precio-alquilervivienda-barcelona_31-9-0-0.html

Valor mig ajuda XARXA: 1000

Dades FFHS I Conveni Xarxa

Particulars donants d’habitatges

Agència Catalana Habitatge

Diputació de Barcelona

Administració General de l’Estat

Usuaris i beneficiaris

55


Profile for Foment Habitatge Social

Memòria d'activitats 2013  

Fundació Privada Foment de l'Habitatge Social

Memòria d'activitats 2013  

Fundació Privada Foment de l'Habitatge Social

Advertisement