Page 1

LA HISTÒRIA D’UN SEGUIMENT

DOSSIER DE LA CORRESPONDÈNCIA ENVIADA PER LA FOLC AL DEPARTAMENT D’ESTAT DELS EUA DES DE L’ANY 2005 AL 2012

Desembre 2014


INTRODUCCIÓ Des del 1999 el Departament d’Estat dels Estats Units (DEEUA) publica un informe anual sobre la situació dels drets humans en cada estat del món i, per tant, també en el Kingdom of Spain; segueixen un protocol de temes que s’ha anat repetint al llarg dels anys basat en una secció sobre respecte a la integritat de la persona, una segona secció sobre el respecte a les llibertats civils, una tercera sobre respecte pels drets polítics, una quarta sobre corrupció i transparència governamental, una cinquena sobre l’actitud del govern respecte a la investigació de presumptes violacions dels drets humans, una sisena sobre discriminació, abusos i tràfic de persones i una setena sobre drets dels treballadors. En tots els informes consultats, tant en la secció segona com en la sisena, el DEEUA cataloga com a vulneració dels drets humans les polítiques lingüístiques dutes a terme pels governs de Catalunya, les Illes Balears, Euskadi i detalla aquestes suposades vulneracions dels drets lingüístics dels ciutadans, sense esmentar mai que la Constitució espanyola estableix l'obligatorietat del castellà a tots els ciutadans de l'Estat espanyol. Des de l'any 2006, les organitzacions que integren la FOLC van decidir actuar en dues direccions complementàries: una dirigir-se al Departament d’Estat directament i també a través dels consolats a València, Barcelona, Palma, París, Madrid i Roma amb una carta comentant críticament l’informe de l’any anterior, acompanyada d’un contrainforme explicant les nostres lleis lingüístiques, l’estatus legal de Catalunya Ràdio (cas Peri Rossi) i tot allò que convingués perquè tinguessin una informació correcta. Hem enviat cartes al Departament d’Estat dels Estats Units comentant els informes dels anys 2005 al 2012 (exceptuant l’informe de l’any 2010). L’altra direcció de l’actuació de la FOLC ha anat cap a les nostres autoritats: Síndic de Greuges, Secretariat de Política Lingüística, departament d’Afers Exteriors. El Síndic va dir que, en tractar-se d’un afer que implicava un govern estranger (EEUU) no era cosa seva, que ell només s’ocupava d’afers que afectaven les administracions catalanes. Que la política intoxicadora provingués, sobretot, d’una institució semblant com el Defensor del Pueblo no va semblar prou rellevant. La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya es va doldre del tema, va apuntar-se els detalls i no sabem si va fer res més, estretament vigilada com estava pel soci majoritari del govern. Aquells despatxos del govern implicats en els afers exteriors no sabem si van prendre el tema en consideració. Els primers informes del DEEUA eren tan esbiaixats que només podien respondre a unes fonts poc objectives concentrades a Madrid. Segons apareix reiteradament en els textos, aquesta informació esbiaixada o simplement tendenciosa prové principalment del Defensor del pueblo i de les associacions que dins i fora dels territoris catalans estan especialitzades en la defensa del castellà i la intoxicació mediàtica (Convivencia Cívica Catalana, Asociación por la tolerancia... i, últimament també des del Parlament europeu (Vidal Quadras...) i el Parlament català (Ciudadanos...).

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 2 info@folc.cat www.folc.cat


Amb la correspondència que trobareu a continuació, la FOLC procura fer veure al DEEUA els errors, es posa a la seva disposició per a proporcionar informació i sovint aporta documentació que considera útil sobre la realitat de la llengua catalana i la seva situació de minorització respecte a la llengua castellana. Si analitzem breument els informes veurem que les informacions distorsionades cada vegada han estat menors i finalment podem celebrar que no hi ha cap referència a la suposada discriminació dels castellanoparlants en l'informe del 2013. És molt probable que aquest canvi sigui fruit de la nostra insistència i també de la tasca d'altres entitats com el Col·lectiu Emma, que han fet arribar aquests últims anys informació objectiva als mitjans internacionals. A continuació, la correspondència de la FOLC amb les cartes ordenades segons l'any de l'informe del DEEUA a què fan referència. Els documents adjunts els trobareu a la part final d’aquest document.

_._

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 3 info@folc.cat www.folc.cat


CORRESPONDÈNCIA ENVIADA PER LA FOLC AL DEPARTAMENT D'ESTAT DELS EUA AMB EL TEXT EN ANGLÈS I EN CATALÀ

Sobre l'informe del 2005 Secretary for Democracy and Global Affairs Bureau of Democracy, Human Rights and Labor Dear Sirs/Madams, I am the president of a Federation, with more than sixty associations, dedicated to the promotion of the Catalan language throughout the area where it is spoken as a native tongue, from Salses (in southern France) to Guardamar (in south-eastern Spain). The cultural and political capitals of this area are, specially, Barcelona, València and Palma de Mallorca in the Balearic Islands. Worried as we are about our language, we would like to express our surprise concerning the inaccurate information regarding the linguistic situation in Spain in the 2005 US Department of State Human Rights Report. Our surprise is even greater since the report has a great reputation and prestige for relying on well informed sources. We feel the linguistic information is inaccurate in what it doesn’t say and also because a few of the facts are not based on truth. It doesn’t say, for example, that there are a great number of circumstances in which speakers of the Catalan language are still linguistically discriminated against in Spain. Please take note of our comments regarding some inaccurate statements: In page 9, under the National/social/ethnic minorities it states: “... the use of nonCastilian languages made it more difficult for Castilian speakers to live and work in those areas.” This information is absolutely false and tendentious. False, since in the Spanish territories where Spanish is widely spoken (Castilian, in your report) not only is it compulsory to know Spanish it is also widely known. Tendentious, since it presents the use of the Catalan language as a discrimination against the Spanish language: it would be as absurd to claim that the use of the English language is a discrimination against speakers of Spanish in the US. There are also some other inaccurate statements when referring to the conditions established by the Spanish Constitution regarding the different languages spoken in Spain. The report states, for example, “other languages may also be official”, whilst the Spanish Constitution clearly states: “other languages will also be official”. There are also other details that would make this letter tedious. Our Federation considers that this inaccurate information, bearing in mind it is widely disseminated by a report of great world influence, does great harm to our language. This is why we suggest the reporters other better informed sources such as the Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (The Government’s of Catalunya Linguistic Policies Department) www6.gencat.net/llengcat/dgpl/, an official body in Spain which will give you trustworthy information. You can also reach the Observatori de la Llengua (The Language Observatory) www.observatoridelallengua.cat/, a body C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 4 info@folc.cat www.folc.cat


run by Catalan civil society, specialized in following up the evolution of the Catalan language. Furthermore, it must be said that the Catalan language is spoken in different Spanish autonomous regions: Catalonia, Community of Valencia, Balearic Islands, Aragon and Murcia. It is also spoken in several French districts around Perpinyà (Perpignan, in French) and in the city of l’Alguer (Alghero in Italian) in Italy. As far as Spain is concerned, we can assure you the situation of the Catalan language is even more uncertain outside of Catalonia. I am myself a native speaker from the Valencian far south. We hope you will appreciate our suggestions as a proposal meaning the reporters for the 2006 and following years reports may dispose of wide useful information to reflect, in the most objective fashion, the situation of the different languages in Spain. Last but not least, our Federation remains at your entire disposal to give you all the information, regarding the Catalan language, which might be of your interest, We look forward to hearing from you soon and remain, Yours faithfully, Mr. Joan-Carles Martí i Casanova President of the FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, November 2nd, 2006

TEXT EN CATALÀ Senyors/Senyores Sóc el president d’una Federació amb més de seixanta associacions dedicades a la promoció de la llengua catalana al territori on es parla com a llengua pròpia, des de Salses (al sud de França) a Guardamar (al sud-est d’Espanya). Les capitals culturals i polítiques d’aquest territori són, particularment, Barcelona, València i Palma de Mallorca a les Illes Balears. Preocupats per la nostra llengua, voldríem manifestar la nostra sorpresa per la informació inexacta sobre la situació lingüística a Espanya en l’Informe sobre els Drets Humans del Departament d’Estat del 2005. La nostra sorpresa és fins i tot més gran ja que l’informe té una gran reputació i prestigi pel fet de comptar amb fonts ben informades. Tenim la impressió que la informació lingüística és inexacta per allò que no diu i també perquè alguns dels fets no s’ajusten a la veritat. No diu, per exemple, que encara hi ha múltiples circumstàncies en què els catalanoparlants estan discriminats lingüísticament a Espanya. Els preguem que tinguin en compte els nostres comentaris pel que fa a algunes de les afirmacions inexactes: C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 5 info@folc.cat www.folc.cat


A la pàgina 9, sota l’epígraf National/social/ethnic minorities s’hi afirma que “... the use of non-Castillian languages made it more difficult for Castilian speakers to live and work in those areas.” (“...l'ús de llengües no castellanes fa més difícil als parlants de castellà de viure i treballar en aquestes àrees.”). Aquesta informació és absolutament falsa i tendenciosa. Falsa, perquè en els territoris espanyols on es parla català, l’espanyol (castellà en l’informe) hi és no tan sols obligatori sinó que hi és àmpliament conegut. Tendenciosa, perquè presenta l’ús de la llengua catalana com una discriminació contra la llengua espanyola; seria tan absurd com afirmar que l’ús de l’anglès és una discriminació contra els hispanoparlants als Estats Units. També hi ha altres afirmacions inexactes quan es refereix a les condicions establertes per la Constitució espanyola respecte a les diferents llengües que es parlen a Espanya. L’informe afirma, per exemple, “other languages may also be official” (“altres llengües poden ser també oficials”), mentre que la Constitució espanyola afirma exactament “other languages will also be official” (“altres llengües seran també oficials”). Hi ha també altres detalls que farien massa llarga aquesta carta. La nostra federació considera que aquesta informació inexacta, tenint en compte que és divulgada àmpliament per un informe que té una gran influència internacional, perjudica molt la nostra llengua. Es per això que suggerim als redactors de l’informe altres fonts més ben informades, tals com la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, (el departament de política lingüística del Govern de Catalunya) ww6.gencat.net/llengcat/dgpl/ un organisme oficial a Espanya que els proporcionarà informació fidedigna. Poden consultar també l’Observatori de la Llengua, www.observatoridelallengua.cat/ un organisme gestionat per la societat civil catalana, especialitzat en el seguiment de l’evolució de la llengua catalana. A més, hem de dir que la llengua catalana es parla a diferents regions autònomes espanyoles: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó i Múrcia. També es parla a diversos districtes francesos al voltant de Perpinyà (Perpignan, en francès) i a la ciutat de l’Alguer (Alghero en italià). Pel que fa a Espanya, la situació de la llengua catalana és encara més incerta fora de Catalunya. Jo mateix sóc un parlant de l’extrem sud valencià. Esperem que sabran apreciar els nostres suggeriments com una proposta perquè els redactors de l’informe del 2006 i dels anys següents puguin disposar d’informació útil i àmplia per reflectir de la manera més objectiva possible la situació de les diferents llengües a Espanya. Finalment, la nostra Federació resta a la seva disposició per proporcionar tota aquella informació sobre la llengua catalana que els pugui ser d’utilitat. Joan-Carles Martí i Casanova President de la FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, 2 de novembre del 2006

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

6


Sobre l'informe del 2006 Department of State of the US Government Dear Sirs/Madams, Following our letter dated November 2nd 2006, where we sent you quite a few comments concerning the 2005 US Department of State Human Rights Report, we would now like to seize the opportunity to comment on the 2006 report regarding the situation of the Catalan language in Spain. On reading this report we were pleased to note that some of the inaccurate information on the situation of the different languages in Spain had been corrected and we highly appreciate and congratulate you for the current changes. However, we consider that some details deserve a short comment particularly in sections 2, 3 and 5. In section 2, when dealing with Freedom of Speech and Press, we realize that the Spanish Constitution is mentioned but the “Statutes of Autonomy” and their linguistic laws - which are necessary to construe the legal frame – are not referred to at all. We enclose a translation of an article by the legal expert, Mr. Alfons Esteve, about this subject which, in our opinion, could be clarifying. In Section 3, Respect for Political Rights, the report mentions that some linguistic and cultural minorities appear to be well represented but it doesn’t mention anything at all as to discrimination in the Spanish Parliament and Senate where the use of other Spanish official languages, other than Spanish itself, are forbidden (mainly Catalan, Galician and Basque languages). The situation is the same when the speakers of these languages have to address official bodies representing the Spanish State within the Autonomous Communities where these languages are co-official. Finally, in Section 5, Discrimination, the report refers to the alleged discrimination against the teaching of the Spanish language (Castilian in your report). In this context it is relevant to know that, according to the Spanish Constitution, all Spanish citizens have the duty to know the Spanish language and also that all Catalan students, by the end of their compulsory education at age 16, have to show the same good knowledge and fluency in both official languages, Catalan and Spanish. The report also remains silent regarding the day to day situation of “linguistic minorization” of the Catalan language: it is nearly absent in cinema, in commercial product labels, in the courts, etc.

We trust you will appreciate our suggestions. Furthermore, our Federation remains at your entire disposal should you require any further information, regarding the Catalan language, which might be of your interest. We look forward to hearing from you and remain, Yours faithfully, C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

7


Elisenda Romeu President of the FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, November 20th, 2007 Enclosed: The Catalan Language in the Statutes of Autonomy (Trobareu aquest document a la pàgina 24).

TEXT EN CATALÀ Departament d’Estat del Govern dels Estats Units Senyors/senyores, Com a continuació de la nostra carta del 2 de novembre del 2006, en la qual comentàvem l'Informe del 2005 sobre els Drets Humans del Departament d'Estat dels Estats Units, voldríem aprofitar l'ocasió per comentar ara l'informe del 2006 en relació amb la llengua catalana a Espanya. En llegir aquest informe, ens va complaure veure que algunes de les informacions inexactes de la situació de les diferents llengües a Espanya s’havien corregit, la qual cosa mereix el nostre reconeixement. Amb tot, considerem que alguns detalls mereixerien un comentari breu, particularment sobre els apartats 2, 3 i 5. A l'apartat 2 quan es tracta de la Llibertat d'expressió i de premsa ens adonem que es menciona la Constitució espanyola però no es mencionen en cap sentit ni els Estatuts d'Autonomia ni llurs lleis lingüístiques - que són necessàries per interpretar el marc legal -. Adjuntem una traducció d'un article d'un expert en qüestions legals, Alfons Esteve, sobre aquest tema, que a parer nostre pot ser aclaridor. A l'apartat 3, Respecte als Drets Polítics, l'informe esmenta que sembla que algunes minories lingüístiques i culturals estan ben representades, però no diu res sobre la discriminació en el Parlament i en el Senat espanyols, on les llengües espanyoles oficials altres que l'espanyol (principalment les llengües catalana, gallega i basca) hi són prohibides. La situació és la mateixa quan els parlants d'aquestes llengües s'han d'adreçar a entitats de l'Estat espanyol a les Comunitats Autònomes. Finalment, a l'apartat 5, Discriminació, l'informe es refereix a una suposada discriminació contra l'ensenyament de la llengua espanyola (castellana, en el vostre informe). En aquest context és pertinent saber que d'acord amb la Constitució espanyola tots els ciutadans espanyols tenen el deure de saber la llengua espanyola i també que tots els estudiants catalans al final de llur ensenyament obligatori han de demostrar el mateix bon coneixement d'ambdues llengües oficials, català i espanyol. L'informe tampoc no diu res sobre la situaci6 quotidiana de "minorització" de la llengua catalana: és gairebé absent del cinema, de les etiquetes dels productes, en els tribunals, C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

8


etc. Esperem que valoraran els nostres suggeriments. A més, la nostra Federació resta a la seva disposició per proporcionar tota aquella informació sobre la llengua catalana que els pugui ser d'utilitat. Atentament, Elisenda Romeu Presidenta de la FOLC (Federaci6 d'Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, 20 de novembre del 2007 Adjunt: El català en els Estatuts d’Autonomia (Trobareu aquest document a la pàgina 29).

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

9


Sobre l'informe del 2007 Department of State of the US Government Dear Sirs/Madams, Following our letter dated November 20th, 2007, in which we commented upon the 2006 USA State Department’s Report on Human Rights, we should like to take the opportunity to comment upon the 2007 Report, related with the protection of the linguistic rights of the people that live in the territories in which Catalan language is coofficial (the autonomous territories of Catalonia, Valencia and Balearic Islands). We have been pleased, in reading this report, to see that the linguistic policy for the normalization of Catalan and the free development of the two co-official languages (Catalan and Spanish) in the Catalan-speaking territories is not anymore signalled as a fact that might go against the human rights of the citizens in our country. We have also been pleased to see that a mistaken view that was expressed in previous reports has been corrected; according to this view, Spanish speakers found it difficult to live and work in the territories in which Catalan is the co-official and historical own language. Considering the fact that the Spanish Constitution establishes for all citizens of the Spanish state the duty of knowing Spanish, the possibility of any situation of arbitrary discrimination towards the Spanish language and its speakers would be hardly believable. We still miss, however, in your report, alongside the mention of the Spanish Constitution, a mention of the legal duties towards Catalan that arise from the Autonomy Statutes of Catalonia, Valencia and Balearic Islands. Even though in section 3, regarding Political Rights, the 2007 Report says that «linguistic and cultural minorities are represented in the parliaments and participate in local and national parties», still it does not mention the whole legal fabric on which the rights and duties for languages as Catalan are built. The report does not mention, either, the discriminatory fact that deputies and senators are not allowed to use the Catalan language in the Spanish Parliament and Senate. And nothing is said on the daily situation of «minorization» to which the Catalan language and its speakers are submitted, when they cannot watch cinema, buy any kind of products labelled in Catalan, use the language freely in the Court, be attended in the language in any kind of establishment, etc. Finally, in Section 5, on Discrimination, a mention is made of the writer and journalist Cristina Peri and of a public statement signed by many Spanish journalists, denouncing an alleged discrimination of the public company Catalunya Ràdio on this writer for linguistic reasons. In this case, it is a matter of working profile, rather than a Human Right’s issue. To start with, it should be known that Catalunya Ràdio is a public company of the Catalan government; according to the Law of 1983 and to its substitute, the recent Law of October 11th, 2007, «its main goal is to help decisively to bring linguistic and cultural normalization to the radio in Catalonia», and its function is oriented toward «spreading and promoting the Catalan language». Article 22.3 of this Law establishes that «the institutional language for giving the public service of audiovisual communication in the Catalan Corporation of Audiovisual Media is Catalan». It is in this sense that the above mentioned writer and journalist did not satisfy C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 10 info@folc.cat www.folc.cat


the working profile requisites that were necessary for this public company of the Catalan government. We hope that our comments and suggestions will be valued. Our Federation is at your disposal to offer any information on Catalan language and the linguistic rights and duties of the Catalan people that might be useful to you. Yours sincerely,

Elisenda Romeu President of the FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, December 22th, 2008 TEXT EN CATALÀ Departament d’Estat del Govern dels Estats Units Senyors/Senyores, Com a continuació de la nostra carta de 20 de novembre de 2007 en la qual comentàvem l'informe de 2006 sobre els Drets Humans del Departament d'Estat dels Estats Units, voldríem aprofitar l'ocasió per comentar l'informe corresponent a l'any 2007 en relació amb la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans dels territoris en els quals la llengua catalana es cooficial (els territoris autònoms de Catalunya, País Valencià, Illes Balears). En llegir aquest informe, ens ha complagut veure que la política lingüística de normalització del català i el lliure desenvolupament de les dues llengües oficials (català i espanyol) en els territoris catalanoparlants ja no s'assenyalava com un fet que pogués anar en contra els drets humans dels ciutadans del nostre país. Ens ha complagut també veure que s'ha corregit la visió errònia que constava en anteriors informes segons e1s quals els castellanoparlants tenien problemes per a viure i treballar als territoris on el català és la llengua pròpia històrica i cooficial. Tenint en compte que la Constitució Espanyola estableix l'obligatorietat de conèixer l'espanyol per a tots els ciutadans de l'Estat Espanyol, difícilment seria creïble que es poguessin donar situacions de discriminació arbitrària envers la llengua espanyola i els seus parlants. Amb tot, continuem trobant a faltar que, juntament amb la Constitució Espanyola, l'informe no mencioni en cap sentit les obligacions legals envers el català que es deriven dels Estatuts d'Autonomia de Catalunya, e1 País Valencià i les Illes Balears. És així, doncs, que en l'apartat 3 respecte els Drets Polítics, l'informe del 2007 diu que les minories lingüístiques i culturals tenen representació en els parlaments i participen en els partits locals i nacionals» i que «el poder governamental és compartit entre el govern central i e1s 17 governs regionals», però continua no mencionant tot l'entramat legal que estableix drets i deures respecte a les llengües com el català. Igualment, l'informe no menciona la discriminació que suposa que en el Parlament i en el Senat espanyols els C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

11


diputats i senadors tinguin vetat l'ús de la llengua catalana. L'informe tampoc no diu res sobre la situació quotidiana de "minorització" de la llengua catalana i els seus parlants que no poden triar la llengua que volen en qüestions com veure cinema, comprar productes de tota mena etiquetats en català, usar-la lliurement en els tribunals, ser atès en aquesta llengua en tota mena d'establiments, etc. Finalment, a l'apartat 5, sobre Discriminaci6, es menciona l'escriptora i periodista Cristina Peri i un manifest signat per nombroses persones del món del periodisme espanyol que denunciava una suposada discriminació de l'empresa pública Catalunya Radio envers aquesta escriptora per motius lingüístics. En aquest cas es tracta d'una qüestió de condicions i perfils laborals i no pas d'un tema de drets humans. Cal saber, d'entrada, que Catalunya Radio és l'empresa pública del govern català que té establert tant per la Llei de 1983 com per la recent Llei de 11 d'octubre de 2007, que ha substituït la de 1983, «que el seu objectiu principal és contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística i cultural de la ràdio de Catalunya» i que el seu treball va orientat a «difondre i promocionar la llengua catalana» També l'article 22.3 de la mencionada Llei estableix que «la llengua institucional per a prestar el servei públic de comunicació audiovisual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el català". És en aquest sentit que la dita escriptora i periodista no complia aquests requisits de perfil laboral, imprescindibles per a aquesta empresa pública del Govern català. Esperem que valoraran els nostres comentaris i suggeriments. A més la nostra Federació resta a la seva disposició per proporcionar tota aquella informació sobre la llengua catalana i els drets i deures lingüístics dels catalans que els pugui ser d'utilitat.

Elisenda Romeu Presidenta de la FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, 22 de desembre del 2008

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

12


Sobre l'informe del 2008 Department of State of the US Government Dears Sirs/Madams, Following our letter dated November 23rf, 2008, in which we commented upon the 2007 USA State Department’s Report on Human Rights, we would like to take the opportunity to comment upon the 2008 Report, related to the protection of the linguistic rights of the people that live in the territories in which Catalan language is co-official (the autonomous territories of Catalonia, Valencia and Balearic Islands). Once again we regret having to point out that this year we have not found any improvement in your report, like we did in the 2007 report compared to the 2006. We have found reiterative comments to the same topics which originate in biased informative sources, something well known to us Catalans. Allow us to comment on some paragraphs of your report, corresponding to the section National/Racial/Ethnic Minorities; subsection Other Societal Abuses and Discrimination: “The controversy regarding official language policies continued, with complaints that current policies offend the right to an education in the “mother tongue”, or Castilian Spanish. In 2007 the ombudsman received approximately 100 complaints regarding Catalonia’s linguistic policies, and in March the “Platform in Defence of the Freedom of Choice in Language Election” filed a formal complaint against a school in the Basque Country. The school had refused to offer all classes in Spanish. In October 2007 an estimated 5.000 writers, politicians, academicians, actors, and filmmakers signed a manifesto criticizing Cataluña Radio for firing a journalist for speaking in Castilian (Spanish), rather Catalan (Catalonia’s regional language). According to security forces, 4.000 people participated in a demonstration in Barcelona on September 28 to protest the government’s linguistic policies and to defend the right to have school classes taught in Castilian”. We are surprised that in the 2008 report you make reference to facts which took place in 2007, and which have been already commented in last year’s report. The FOLC had already discussed the issue on the corresponding letter, where we explained that the question of the journalist was not a topic of human rights but of inadequate professional profile. The report makes reference of the Spanish ombudsman, but there’s not any reference to Catalan laws, or the Catalan ombudsman (“Síndic de Greuges”). To us it seems you lack information regarding Catalan language, since it is spoken in many more territories around the Spanish State apart from Catalonia. Unfortunately you also fail to mention the official name of Catalunya Ràdio. C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

13


It’s evident that in the 2008 report, you only seem to gather complaints in one direction and even though you speak about human rights it seems that Catalan speakers don’t have the right neither in our own territory nor in the rest of the Spanish state. We are not asking you to reject your current sources of information; we just suggest that you gather comprehensive information sources to be able to contrast different sources and in that way, guarantee a more objective information, that we don’t doubt is the aim of the report. We are convinced that this objective target and the attention to all the opinions, is in perfect accordance with President’s Barack Obama and the State’s Secretary Hillary Clinton policy, sensible to the cultural and linguistic diversity in the world as a guarantee to the political international stability. We hope that our comments and suggestions will be valued. Our Federation is at your disposal to offer any information on Catalan language and the linguistic rights and duties of the Catalan people that might be useful to you. Yours sincerely

Elisenda Romeu President of the FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, December 16th, 2009 TEXT EN CATALÀ Departament d’Estat del Govern dels Estats Units Senyors / Senyores, Com a continuació de la nostra carta del 23 de novembre de 2008 en la qual comentàvem l’informe de 2007 sobre els Drets Humans del Departament d’Estat dels Estats Units, voldríem aprofitar l’ocasió per comentar l’informe corresponent a l’any 2008 en relació amb la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans dels territoris en els quals la llengua catalana és cooficial (els territoris autònoms de Catalunya, País Valencià, Illes Balears). Lamentem haver d’afirmar que aquest any no hem trobat cap millora en el seu report, com sí que la vam trobar en el seu report del 2007 respecte al del 2006. Més aviat hem trobat reincidències en els mateixos tòpics fomentats per fonts informatives poc objectives que per desgràcia molts catalans coneixem prou bé. Permeti’ns comentar alguns paràgrafs del seu report, corresponents a l’apartat National/Racial/Ethnic Minorities, subapartat Other Societal Abuses and Discrimination: C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

14


“The controversy regarding official language policies continued, with complaints that current policies offend the right to an education in the “mother tongue”, or Castilian Spanish. In 2007 the ombudsman received approximately 100 complaints regarding Catalonia’s linguistic policies, and in March the “Platform in Defense of the Freedom of Choice in Language Election” filed a formal complaint against a school in the Basque Country. The school had refused to offer all classes in Spanish. In October 2007 an estimated 5.000 writers, politicians, academicians, actors, and filmmakers signed a manifesto criticizing Cataluña Radio for firing a journalist for speaking in Castilian (Spanish), rather Catalan (Catalonia’s regional language). According to security forces, 4.000 people participated in a demonstration in Barcelona on September 28 to protest the government’s linguistic policies and to defend the right to have school classes taught in Castilian”. Ens ha sorprès que en un report del 2008 facin referència a fets del 2007, que ja havia comentat el report de l’any anterior i que ja va comentar la FOLC en la carta corresponent on dèiem que la qüestió de la periodista no era d’un tema de drets humans sinó una qüestió de perfil laboral inadequat. El report fa referència a l’ombudsman, però no hi ha cap referència a les lleis catalanes, ni al govern de Catalunya, ni al Síndic de Greuges, ni sembla estar informat que la llengua catalana és parlada a molts altres territoris de l’Estat espanyol a més de Catalunya i fins i tot ignora el nom oficial de Catalunya Ràdio. És evident que el report del 2008 només recull queixes en una sola direcció i malgrat parlar de drets humans sembla com si els catalanoparlants no tinguessin drets ni al nostre propi territori ni en el conjunt de l’Estat espanyol. No els demanem que descartin les seves fonts d’informació actuals; simplement els suggerim que obrin el seu ventall d’informació per poder contrastar les dades i així poder garantir una informació més objectiva, que no dubtem que és l’objectiu del report. Estem convençuts que aquesta voluntat d’objectivitat i d’atenció a totes les opinions està en plena sintonia amb la política del President Obama i de la Secretària d’Estat Hillary Clinton, de sensibilitat envers la diversitat cultural i lingüística al món com a garantia de l’estabilitat política internacional. Esperem que valoraran els nostres comentaris i suggeriments. A més, la nostra Federació resta a la seva disposició per proporcionar tota aquella informació sobre la llengua catalana i els drets i deures lingüístics dels catalans que els pugui ser d’utilitat. Atentament, Elisenda Romeu Presidenta de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, 16 de desembre del 2009

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

15


Sobre l'informe del 2009 US Government Department of State Dear Sir/ Madam, Further to our letter of the 23rd of December 2009, in which we commented on the 2008 US Department of State Human Rights Report, we would like to take the opportunity to comment on the 2009 Report with reference to the language rights of citizens in the regions where the Catalan language is co-official (the autonomous communities of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands). We feel obliged to remark upon the continued absence from the report, as well as from the Spanish Constitution, of any reference to the legal obligations towards the Catalan language that derive from the Statutes of Autonomy of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands. Thus, in section three on respect for political rights, though the report remarks that the "linguistic and cultural minorities had representation and participated in both local and national political parties" and that "governmental power was shared between the central government and 17 regional governments", it continues to make no reference to the legal framework that establishes rights and duties in relation to languages such as Catalan. Equally, the report does not mention the discriminatory practice that prohibits members and senators of the Spanish Parliament and Senate from the normal and habitual use of the Catalan language within those institutions. The report also says nothing about the day-to-day "minoritisation" of the Catalan language and its speakers, who are unable to choose the language they prefer when, for example, attending the cinema or buying all types of product labelled in Catalan, or using the language without hindrance in courts and being attended in Catalan in various types of establishment. In section 2 on respect for civil liberties, subsection a) on freedom of speech and press again mentions the writer and journalist Cristina Peri’s dismissal from the publiclyfunded company Catalunya Radio "for speaking in Castilian rather than Catalan". We consider this case to be an issue more of labour conditions and profiles than of human rights. In this sense, it is first of all necessary to understand that Catalunya Radio is publicly-funded via the Catalan government, and that its “main objective”, as established by law in 1983 and then again on the 11th of October 2007, is “that of contributing in a decisive manner towards the linguistic and cultural normalisation of Catalan radio and television" and that its role is "disseminating and promoting the Catalan language". Article 22.3 of the abovementioned law establishes that "the institutional language in which to provide the public service of audiovisual communication of the Catalan Broadcasting Corporation is Catalan". The aforementioned writer and journalist failed to fulfil these job requirements, which are indispensable to the company, which is funded by the Catalan government. We consider that the Human Rights Reports made by your Department of State should consult more diverse sources and take into account the information provided by the ombudsman of the Catalan-speaking regions of the Kingdom of Spain echoing the C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 16 info@folc.cat www.folc.cat


numerous examples of breaches of the language rights of the citizens of these communities with regard to the rights of the sick to be attended and to be able to explain themselves to doctors in the Catalan language or the right to choose the language in which they are tried in a court of law without prejudice. We hope that you appreciate our comments and suggestions. In addition, our federation remains at your disposal to provide any information that may be useful on the Catalan language and the language rights and duties of Catalans. Yours sincerely, Elisenda Romeu President of the FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, November 27th, 2010 TEXT EN CATALÀ Departament d’Estat del Govern dels Estats Units Senyors/Senyores, Com a continuació de la nostra carta de 23 de desembre de 2009, en la qual comentàvem l’informe de 2008 sobre els Drets Humans del Departament d’Estat dels Estats Units, voldríem aprofitar l’ocasió per comentar l’informe corresponent a l’any 2009 en relació amb la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans dels territoris en els quals la llengua catalana és cooficial (els territoris autònoms de Catalunya, País Valencià, Illes Balears). En llegir aquest informe hem de remarcar que continuem trobant a faltar que, juntament amb la Constitució Espanyola, l’informe no mencioni en cap sentit les obligacions legals envers la llengua catalana que es deriven dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. És així, doncs, que en la secció 3 sobre el Respecte als Drets Polítics l’informe remarca que «les minories lingüístiques i culturals han participat en la representació i els partits polítics tant locals com nacionals» i que «el poder governamental va ser compartit entre el govern central i els 17 governs regionals» però continua sense mencionar tot l’entramat legal que estableix drets i deures respecte a les llengües com el català. Igualment l’informe no menciona la discriminació que suposa que en el Parlament i en el Senat espanyols els diputats i senadors tinguin vetat l’ús normal i habitual de la llengua catalana. L’informe tampoc no diu res sobre la situació quotidiana de “minorització” de la llengua catalana i els seus parlants que no poden triar la llengua que volen en qüestions com veure cinema, comprar productes de tota mena etiquetats en català, usar-la sense problemes en els tribunals, ser atès en aquesta llengua en tota mena d’establiments, etc. A la Secció 2 sobre Respecte a les llibertats civils punt (a sobre la llibertat d’expressió i de premsa es torna a mencionar l’escriptora i periodista Cristina Peri com a víctima d’un acomiadament de l’empresa pública Catalunya Ràdio « per causa de parlar en C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

17


castellà i no en català».. En aquest cas considerem que es tracta d’una qüestió de condicions i perfils laborals i no pas d’un tema de drets humans; cal saber, d’entrada, que Catalunya Ràdio és l’empresa pública del govern català que té establert tant per la Llei de 1983 com per la Llei d’11 d’octubre de 2007, que ha substituït la de 1983, «que el seu objectiu principal és contribuir de forma decisiva a la normalització lingüística i cultural de la ràdio de Catalunya» i que el seu treball va orientat a «difondre i promocionar la llengua catalana». També l’article 22.3 de la mencionada Llei estableix que «la llengua institucional per a prestar el servei públic de comunicació audiovisual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el català”. És en aquest sentit que la dita escriptora i periodista no complia aquests requisits de perfil laboral, imprescindibles per a aquesta empresa pública del Govern català. Considerem que els informes del seu Departament d’Estat sobre Drets Humans haurien de consultar fonts més diversificades i tenir en compte les informacions procedents dels Síndics de Greuges de les comunitats de llengua catalana del Regne d’Espanya i fer-se ressò de les nombroses proves de contra dels drets lingüístics dels ciutadans d’aquestes comunitats en relació als drets d’ús de la llengua catalana, com els drets dels malalts de ser atesos i poder explicar-se amb els metges en llengua catalana o el dret de poder triar la llengua en què has d’assistir a un judici, sense ser perjudicat. Esperem que valoraran els nostres comentaris i suggeriments. A més la nostra Federació resta a la seva disposició per proporcionar tota aquella informació sobre la llengua catalana i els drets i deures lingüístics dels catalans que els pugui ser d’utilitat. Atentament Elisenda Romeu Presidenta de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, 27 de novembre de 2010

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

18


Sobre l'informe del 2011 US Government Department of State Dear Sir/Madam, Further to our letter of the 27th November 2010, in which we commented on the 2009 US Department of State Human Rights Report, we would like to take the opportunity to comment on the 2011 Report with reference to the protection of the language rights of the citizens in the regions where the Catalan language is co-official (the autonomous communities of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands). We feel obliged to remark upon the continued absence from the report, as well as from the Spanish Constitution, of any reference to the legal obligations towards the Catalan language that derive from the Statutes of Autonomy of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands. Thus, in section 3 on respect for political rights, though the report remarks that the "linguistic and cultural minorities had representation and participated in both local and national political parties", it continues to make no reference to the legal framework that establishes rights and duties in relation to languages such as Catalan. Equally, the report does not mention the discriminatory practice that prohibits members and senators of the Spanish Parliament and Senate from the normal and habitual use of the Catalan language within those institutions. The report also says nothing about the day-to-day "minoritisation" of the Catalan language and its speakers, who are unable to choose the language they prefer when, for example, attending the cinema or buying all types of product labelled in Catalan, or using the language without hindrance in courts and being attended in Catalan in various types of establishment. In section 6, subsection "Other Societal Violence or Discrimination" mentions the order made by Catalonia's Superior Court that Spanish become a vehicular language in Catalonia's public schools in the following terms: “On September 2, Catalonia’s Superior Court ordered the regional government to comply within two months with a 2010 Spanish Supreme Court ruling that Spanish become a vehicular language in Catalonia’s public schools. As of year’s end, the Catalan government had not complied with the ruling. Catalan president Artur Mas staunchly defended the current educational model and stated that Catalonia’s language policy is a “red line” not to be crossed. Advocates of the Catalan immersion model cited studies showing that Catalan public school students performed as well as their counterparts in other parts of Spain on Spanish language proficiency tests”. While we consider this to be a correct description of this specific situation, it is inadequate considering the wider situation of the infringement of Catalan laws and the language rights of Catalan-speaking Spanish citizens.

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

19


We consider that the Human Rights Reports made by your Department of State should consult more diverse sources and take into account the information provided by the ombudsman of the Catalan-speaking regions of the Kingdom of Spain echoing the numerous examples of breaches of the language rights of the citizens of these communities with regard to the rights of the sick to be attended and to be able to explain themselves to doctors in the Catalan language or the right to choose the language in which they are tried in a court of law without prejudice. We hope that you appreciate our comments and suggestions. In addition, our federation provides a short report on the Catalan language and the language rights and duties of Catalans, which we hope may be of use. Yours Sincerely, Elisenda Romeu President of the FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, December 27th, 2012

TEXT EN CATALÀ Departament d’Estat del Govern dels Estats Units Senyors/Senyores, Com a continuació de la nostra carta de 27 de novembre de 2010, en la qual comentàvem l’informe de 2009 sobre els Drets Humans del Departament d’Estat dels Estats Units, voldríem aprofitar l’ocasió per comentar l’informe corresponent a l’any 2011 en relació amb la protecció dels drets lingüístics dels ciutadans dels territoris en els quals la llengua catalana és cooficial (els territoris autònoms de Catalunya, País Valencià, Illes Balears). En llegir aquest informe hem de remarcar que continuem trobant a faltar que, juntament amb la Constitució Espanyola, l’informe no mencioni en cap sentit les obligacions legals envers la llengua catalana que es deriven dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. És així, doncs, que en la secció 3 sobre el Respecte als Drets Polítics l’informe remarca que «les minories lingüístiques i culturals estan representades en el parlament» però continua sense mencionar tot l’entramat legal que estableix drets i deures respecte a les llengües com el català. Igualment l’informe no menciona la discriminació que suposa que en el Parlament i en el Senat espanyols els diputats i senadors tinguin vetat l’ús habitual de la llengua catalana. L’informe tampoc no diu res sobre la situació quotidiana de “minorització” de la llengua catalana i els seus parlants que no poden triar la llengua que volen en qüestions com veure cinema, comprar productes de tota mena etiquetats en català, usar-la sense problemes en els tribunals, ser atès en aquesta llengua en tota mena d’establiments, etc. C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

20


A la secció 6 en l’apartat “Other Societal Violence or Discrimination” és menciona l’ordre del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya d’ introduir el castellà com a llengua vehicular a les escoles publiques de Catalunya en els següents termes: “On September 2, Catalonia’s Superior Court ordered the regional government to comply within two months a 2010 Spanish Supreme Court ruling that Spanish become a vehicular language in Catalonia’s public schools. As of year’s end, the Catalan government had not complied with the ruling. Catalan president Artur Mas staunchly defended the current educational model and stated that Catalonia’s language policy is a “red line” not to be crossed. Advocates of the Catalan immersion model cited studies showing that Catalan public school students performed as well as their counterparts in other parts of Spain on Spanish language proficiency tests”. Considerem que és una descripció correcta d’aquesta situació concreta, però que és insuficient respecte a una descripció més àmplia de la situació adversa de les lleis catalanes i dels drets lingüístics dels ciutadans espanyols catalanoparlants. Considerem que els informes del seu Departament d’Estat sobre Drets Humans haurien de consultar fonts més diversificades i tenir en compte les informacions procedents dels Síndics de Greuges de les comunitats de llengua catalana del Regne d’Espanya i fer-se ressò de les nombroses proves en contra dels drets lingüístics dels ciutadans d’aquestes comunitats en relació als drets d’ús de la llengua catalana, com els drets dels malalts de ser atesos i poder explicar-se amb els metges en llengua catalana o el dret de poder triar la llengua en què has d’assistir a un judici, sense ser perjudicat. Esperem que valoraran els nostres comentaris i suggeriments. A més la nostra Federació posa a la seva disposició un petit informe sobre la llengua catalana i els drets i deures lingüístics dels catalans que esperem que els pugui ser d’utilitat. Atentament Elisenda Romeu Presidenta de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) Tortosa, 27 de desembre de 2012

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

21


Sobre l'informe del 2012 Department of State of the US Government In the report on Human Rights Practices in the Kingdom of Spain corresponding to 2012, fortunately, fewer references are made to the Catalan linguistic regime as a threat to the human rights of Castilian Spanish speakers. However, in section 6, “Discrimination, Societal Abuses and Trafficking in Persons”, in the section “National/Racial/Ethnic Minorities”, the following entry is made: “In April the Supreme Court confirmed the suspension of seven articles of Barcelona’s regulations on the use of Catalan in the city hall that required all public documents and any oral communications to be presented in Catalan”. The regulation of the use of Catalan in the Barcelona city hall is designed to protect the linguistic rights of Catalans and does not prevent the information being received also in Spanish, if so requested by the user. The Department of State text offers no further information or explanation: no reference is made either to the situation of Catalan speakers in the schools of the Balearic Islands, nor to those in the Region of Valencia. A further omission is that of any reference to the demonstrations and other actions related to the language question as well as that of the Catalan National Day (11th of September), and those related to the desire of the Catalan people to vote in a referendum on self-determination, exercising a universal human right recognised by the UN and international law. We believe that the news about the linguistic regime in Catalan-speaking territories ought to be interpreted in the light of such texts as the Spanish Constitution, the Statutes of Autonomy of the Autonomous Communities of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands and the linguistic laws applicable in these communities. For this reason, we attach a short report on the Catalan language, its history and its current legal status. Yours Sincerely, Elisenda Romeu President of the FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) Barcelona, February 10 th, 2014 Enclosed: Catalan is a Romance language. (Trobareu aquest document a la pàgina 33).

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

22


TEXT EN CATALÀ Departament d’Estat del Govern dels Estats Units En el report de l’estat dels Drets Humans al regne d’Espanya corresponent al 2012 afortunadament cada cop es fa menys referència al tema del règim lingüístic del català concebut com un tema de vulneració dels drets humans dels castellanoparlants. No obstant, en la secció 6 corresponent a “Discriminació, abusos contra les persones i tràfic de persones” i en l’apartat titulat “Minories nacionals, racials i ètniques” hi entra la notícia següent: “A l’abril el Tribunal Suprem va confirmar la suspensió de set articles del reglament d’ús del català a l’Ajuntament de Barcelona, els quals requerien que tots els documents oficials i les comunicacions orals fossin fetes en català”. El reglament d’ús de la llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona és un reglament de protecció dels drets lingüístics dels catalans i no exclou que les informacions siguin també rebudes en l’idioma espanyol si així ho demana l’usuari. El text del Departament d’Estat no ofereix cap més notícia ni cap més explicació: no apareixen notícies referents ni a la situació dels catalanoparlants a les escoles de les Illes i del País Valencià ni cap referència a les mobilitzacions que s’han produït tant sobre el tema de la llengua com sobre el tema de l’11 de setembre i les mobilitzacions entorn a la voluntat de la població catalana de votar en un referèndum d’autodeterminació, exercint un dret universal reconegut per l’ONU i el Dret Internacional. Creiem que les notícies sobre el règim lingüístic a les terres de parla catalana haurien de ser interpretades a la llum de textos com la Constitució espanyola, el Estatuts d’Autonomia de les Comunitats Autònomes de Catalunya, València i les Illes Balears i les Lleis lingüístiques de què s’han dotat aquestes comunitats. Per aquest motiu, els adjuntem un petit informe sobre la llengua catalana, la seva història i la seva situació jurídica en l’actualitat. Atentament Elisenda Romeu Presidenta de la FOLC (Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana) Barcelona, 10 de febrer de 2014

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

23


DOCUMENTS ADJUNTS: 1. Document The Catalan Language in the Statutes of Autonomy adjunt a la carta referida a l’informe del 2006. STATEMENT FROM THE CATALAN LANGUAGE FEDERATION OF ORGANIZATIONS (FOLC) REGARDING HOW THE SPANISH STATUTES OF AUTONOMY DEAL WITH THE CATALAN LANGUAGE. By Alfons Esteve Translation: Joan-Carles Martí i Casanova The year 2006 has resulted in a great many legislative changes regarding the basic institutional regulations in the territories where we share the Catalan language. Thus, the Valencian Community Statute of Autonomy has been amended (Organic Law 1/2006, dated April, 10), the enactment of a new Statute for Catalonia (Organic Law 7/2006, dated July, 19) and also the passage of a law on behalf of the Balearic Islands Parliament concerning a proposal of amendment of the Balearic Island Statute of Autonomy which, as we write this paper, is still pending and awaiting approval by the Spanish Parliament. In all these three Statutes, as happened in the previous ones, the Catalan language is declared official language – although in the Valencian Country it is called Valencian or Valencian tongue 1 –. Unfortunately, in the Statute of the Autonomous Community of Aragon, also pending and awaiting approval by the Spanish Parliament, there isn’t any reference to the officiality of this language in the territories known as “la Franja” 2 . Therefore, we find that the legal status of the Catalan language is divided in at least three organic laws (or four should the case be that Aragon finally establishes its own, by virtue of the regulation fixed by Section 3 of the Spanish Constitution). In quite a different fashion, the status of Castilian (Spanish) is conveniently well established in our maximum legal regulation and its officiality throughout the Kingdom of Spain 3 is established in an absolute manner, since it originates from this supreme rule. Let us see, therefore, how this threefold regulation affects Catalan. As we have said, these three Statutes declare Catalan as an official language in the respective territories. There is nothing new, in this aspect, neither for Catalonia nor for the Balearic Islands although there are novelties in the Valencian case. Both in the section referring to official languages, as throughout the statute’s transcript, the clause 1

I have translated “idioma” as “tongue” and “llengua” as “language”. There seems to be a nuance between the two original words. 2 La Franja can be translated as “the Strip” or “Borderline”. It is a long strip next to the western Catalan border but within Aragon where Catalan is the language of the population. 3 The original speaks of “the State” but I have translated Kingdom of Spain to make it clear to Englishspeaking readers. C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 24 info@folc.cat www.folc.cat


“Valencian tongue” (idioma), or “Valencian language” (llengua), the latter to a lesser degree, has been included in an explicit, conscious and repeated way in a clear attempt to legally establish the separation of Valencian with regard to Catalan. The establishment of this clause –it was previously simply referred to as Valencian– on behalf of the instigators of this amendment, the sole purpose of which is to break the linguistic unity of Catalan acknowledged both in scientific as in academic fields and, above all, in jurisprudence or case law (decision in appeal to the Supreme Court nr. 8075/1999, dated March, 15, 2006 from the Spanish Supreme Court and many more others from the Valencian Supreme Court of Justice). In the same way, the three Statutes also declare that Catalan is the language of the land 4 . It is in this point where the first important differences are detected. In the case of Catalonia this concept has explicit legal effects. In the case of the Balearic Islands it seems that this is only the case with regard to education. For the Community of Valencia, and allowing for quite a generous interpretation, –although the 1983 Valencian Act of Linguistic Normalization develops this concept quite well– there is a mere reference to the use of the language of the land in public office administration and education. In the case of the Catalan Statute the fact that Catalan be the language of the land implies that “it is the language of normal and preferential use in public office administration and the official media in Catalonia being also the language usually used by teachers and in the learning educational system.” Instead, in the Balearic Islands it seems that the incidence of the language of the land will only come into effect in education. At least this is what it seems to infer from Section 33 “Teaching in the language of the land” and from what is therein stated: “to normalize (the Catalan language) will be an objective of the public powers in the autonomous community”. In the case of Valencian it leaves the possible legal effects of this concept to a law. This is how it is declared: “the law will establish the criterions to apply the language of the land in public office administration and teaching.” Supposedly this should be the “Act of Use and Teaching of Valencian” 5 , but there isn’t any explicit provision in this sense. We shall probably have to await a future Act that could replace the one mentioned above and which will clearly define the concept’s contents. Another of the few coincidences found is how, although with different levels of demand, the knowledge of the language of the land is foreseen for the staff at the service of the Justice Administration. In the Valencian Country Statute it merely states that “ the knowledge of Valencian… will be taken into account”, without any reference to its compulsory knowledge. The Balearic Islands Statutes foresees that “ the knowledge of Catalan […] will mean a preferential mention or merit.” To conclude, the Statute of Catalonia states, “they will have to prove, as set down by law, that they have an adequate and sufficient knowledge of the official languages.” With regard to Notaries, Land Registry Officers, Companies Register Officers and Movable Estate Property Officers, the Balearic Islands Statute establishes that the 4

The original speaks of llengua propia meaning “our own language”. A better translation, into English, would be “the language of the land” just to ensure a better understanding of the concept. 5 The Valencian Autonomous Government passed this Act in 1983. C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 25 info@folc.cat www.folc.cat


knowledge of the Catalan language will be a preferential mention or merit. In the Statute of Catalonia, furthermore to the ones already mentioned, Officers in charge of Record Offices are also included and, instead of mention or merit the same provision applies as to the one mentioned for the Staff of Justice, i.e., “they will have to prove, as set down by law, that they have an adequate and sufficient knowledge of the official languages.” To conclude, in the Valencian Statute these groups aren’t even mentioned. Coincidences between these statutes end from here on. Although it is true that two of these statutes make provisions regarding the institutions, which have to take care of the language, these provisions are quite different. Thus, in the Valencian Country, and also as a novelty in the new Statute it is established that “the Valencian Academy of the Language is the institution in charge of the regulation 6 of the Valencian tongue 7 .” It also adds “its function is to determinate and elaborate, in its case, the linguistic norm of the Valencian tongue.” In the Balearic Island Statute it states “the consultative institution in all that refers to the Catalan language will be the University of the Balearic Islands.” In the Statute of Catalonia there is no provision made, although it is true that the regulation of this body is compiled in the 1998 Act of Linguistic Policy. Here it states, “linguistic authority belongs to the Institute of Catalan Studies”. That is, we have again three different provisions, both in what concerns who the “authority” is and the level of each of them: the Valencian Country speaks of “to determinate and to elaborate the linguistic norm”, in Catalonia they speak of “linguistic authority” and the Balearic Islands speak of a “consultative institution”. What also surprises in this paragraph is the fact that only the Balearic Island Statute refers to a linguistic authority for all the territories of the Catalan linguistic community: “the Autonomous Community of the Balearic Islands, in accordance with a Spanish State Act, will be able to take part in an institution meant to safeguard the linguistic unity, an institution which will be made up of all the communities who acknowledge the co-officiality of the Catalan language. From what we have seen in the Valencian Statute all linguistic references are given as closed. Therefore, there is no mention of the fact that the language of the land is also a language shared with other autonomous communities. The Catalan and Balearic Islands do regulate on this aspect since both acknowledge that the Catalan language is also the heritage of other communities and territories –in plural, meaning in more than one autonomous community– and they establish the possibility of signing conventions, treaties or other collaboration tools between these territories. To close the linguistic provisions made, in the Balearic Islands Statute, we must quote two more references. One is the right that citizens have to receive an answer in the same language used when addressing public office administration. The other is a desideratum more than a legal provision: “to promote linguistic pluralism in the media.” Neither is there any other linguistic provision in the Balearic Island Statute. It is in the Statute of Catalonia where we find more regulation in regard to the Catalan language

6 7

Regulation refers here to the linguistic “norm”. We remind you of the nuance between “idioma” and “llengua” translated as “tongue” and “language”. C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 26 info@folc.cat www.folc.cat


–although some of the sections have had an Unconstitutional Appeal, still pending resolution as this paper is written–. It’s especially important to underline linguistic right and duties regulation, especially what is established in Section 6.2 […]: “everybody has the right to use both official languages and citizens have the right and the duty to know them.” For the first time the duty to know Catalan is acknowledged in a generalized way and throughout the full territory of an autonomous community. Furthermore, apart from this extremely important right, there are others which we must highlight such as the right to choose the language used with public office administrations, the right as users and consumers to be attended to in the chosen official language or the establishment of Catalan as a normal vehicular language both in preuniversity and university education just to quote a few examples. In the Statute of Catalonia –and needless to say in the other two– many linguistic rights have remained non-established, especially those that refer to procedures throughout the territories of the Kingdom of Spain and the European Union. Also in personal relationships, the media, culture, consumer goods –labeling, packaging, instructions– services –telephony…– and a very long etcetera. We must also add the linguistic rights as a community, the linguistic rights of the Catalan Linguistic Community. All this mentioned, and after a quarter of a century since the first statutes of autonomy were passed, we can say that with the passage of the new statutes a small step forward has been taken in the linguistic rights of the Catalan language speakers throughout the administrative territory of Catalonia but none whatsoever neither in the Balearic Islands nor the Valencian Country 8 . Perhaps a step backwards, with the inclusion of the clause “Valencian tongue” in an obsessive manner, only rectified by overwhelming court sentence pronouncements in all possible judicial spheres. Above all, the flagrant refusal, even now, to acknowledge the officiality of Catalan in the borderline territory within the Autonomous Community of Aragon –see footnote 2–. Therefore, in the Catalan Language Federation of Language Organizations (FOLC) 9 , in view of the different regulations in which the Catalan language finds itself immersed, we believe that different actions should be undertaken between the Kingdom of Spain and the four autonomous communities implied: 1. Legal establishment, in a very clear way, of the unity of the Catalan language and its name, without prejudice to the double equivalent legal name of Catalan or Valencian in the Valencian Country. 2. A legal framework for the full use of the language. Generalization of the duty to know Catalan within all the territories in the Catalan linguistic community.

8

I have translated País Valencià as Valencian Country also “country” has here a territorial sense. The official name is now “Comunitat Autònoma Valenciana”. 9 In Catalan, Federació d’Organitzacions per Llengua Catalana (FOLC). C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 27 info@folc.cat www.folc.cat


Regulation of Catalan, as a vehicular language, in all levels of teaching as well as the legal acknowledgement of the linguistic rights of service consumers and users. In the same way, a minimum use of Catalan should be established in all media, both public and privately owned, and in leisure and cultural services. 3. The strict autonomic frame 10 as a cultural and linguistic sphere should be overcome. It is vital for the Catalan linguistic community, without a State behind it, to think about ourselves and to act as one unique territory. In order to achieve an ambitious linguistic policy we have to act less in terms of autonomous communities and much more as a linguistic and cultural community. 4. The Kingdom of Spain must apply egalitarian and active plurilinguism granting legal acknowledgement to the Catalan linguistic community, both for that which is within its boundaries or which extends through other states. It is indispensable that the concerned autonomous communities undertake an active collaboration policy and that, using the most convenient mechanisms, this cooperation should also imply the Principality of Andorra 11 and the state and regional institutions in Northern Catalonia (France) 12 and l’Alguer (Italy) 13 . 5. Attainment of an institution constituted by the autonomous communities who acknowledge Catalan as their language of the land but also by academic, cultural and civic entities, which will become the unitary reference of the Catalan language and culture. This institution should promote culture in the exterior but it should, above all, intensify cooperation in the interior. Furthermore, reaching the full linguistic area, it should make all valuable initiatives for the Catalan language and culture socially extensive and financially profitable. As we say in Catalan clar i català –meaning clear and Catalan– what the Catalan linguistic community needs is an engagement of all public office administrations –both the Spanish State and the Autonomous Communities– for the full use of Catalan. The root of the conflict and its real solution is the generalization of Catalan in all spheres and, most especially, in those related to official and public life.

10

Strict autonomous frame obviously refers to the territory within each autonomous community. In the Principality of Andorra Catalan is the only official language since it is an independent state. 12 The capital city of the Catalan language territory in France is Perpinyà (Perpignan, in French). 13 L’Alguer (Alghero, in Italian) is a council in northwestern Sardinia where Catalan is widely spoken since the Middle Ages. C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 28 info@folc.cat www.folc.cat 11


Text en català: DECLARACIÓ DE LA FEDERACIÓ D'ORGANITZACIONS PER LA LLENGUA CATALANA (FOLC) SOBRE EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA EN ELS ESTATUTS D’AUTONOMIA Alfons Esteve i Gómez. Cap de l’Àrea de Dinamització del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. El 2006 ha esdevingut un any de canvis legislatius en les normes bàsiques dels territoris que compartim la llengua catalana. És així que s’ha aprovat la modificació de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià (Llei Orgànica 1/2006, de 10 d’abril), la promulgació d’un nou Estatut per a Catalunya (Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol), i també l’aprovació per part del Parlament de les Illes Balears d’un proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears que a hores d’ara es troba encara pendent de la seua tramitació i aprovació a les Corts Generals espanyoles. En tots tres Estatuts, com ja ho feien els anteriors, la llengua catalana és declarada llengua oficial (bé que en l’Estatut del País Valencià amb el nom de valencià o idioma valencià). Malauradament, en l’Estatut d’Aragó, també en procés de tramitació i d’aprovació a les Corts Generals espanyoles, no hi ha cap referència a l’oficialitat d’aquesta llengua en els territoris coneguts com la Franja. Així doncs, ens trobem que el règim legal de la llengua catalana es troba dispers almenys en tres lleis orgàniques (o quatre, si fos el cas que finalment l’establís el d’Aragó), en virtut de la regulació que va fixar l’article 3 de la Constitució Espanyola. De manera ben diferent, el castellà té el seu règim reconegut ben convenientment en la màxima norma i la seua oficialitat a tot l’Estat queda fixada d’un manera absoluta, ja que prové d’aquesta norma suprema. Però vegem, doncs, quines són les conseqüències per al català, d’aquesta triple regulació. Com hem dit, tots tres Estatuts declaren que el català és llengua oficial als seus respectius territoris. Cap novetat, doncs, en aquest aspecte, ni pel que fa al del Principat ni tampoc en el de les Illes Balears. Sí que n’hi ha, però, en el valencià. Tant en l’article referent a les llengües oficials com tot al llarg del text estatutari, s’ha inclòs de manera explícita, conscient i repetitiva el sintagma “idioma valencià” o “llengua valenciana” (aquest darrer en menor mesura) en un intent claríssim de voler fixar legalment la separació de valencià respecte de català. La fixació d’aquest sintagma (abans simplement s’hi referia com a valencià) per part dels impulsors d’aquesta modificació ha tingut com a motiu fonamental trencar la unitat lingüística del català reconeguda tant en l’àmbit científic com en l’acadèmic, el legislatiu i, sobretot, el jurisprudencial (sentències 75/1997 del Tribunal Constitucional, sentència en el recurs de cassació núm. 8075/1999, de 15 de març de 2006 del Tribunal Suprem i nombrosíssimes del Tribunal Superior de Justícia valencià). C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

29


De la mateixa manera, els tres Estatuts també declaren que el català és la llengua pròpia. I és en aquest punt on comencen a detectar-se les primeres diferències importants. Per a Catalunya aquest concepte té conseqüències jurídiques explícites; per a les Illes sembla que només per a l’ensenyament (encara que en la Llei de normalització lingüística de 1983 està bastant ben desplegat aquest concepte) i per al País Valencià, i sent generosos en la interpretació, hi ha una simple referència a l’ús de llengua pròpia en l’administració i l’ensenyament. Per a l’Estatut català que la llengua pròpia siga el català implica que “és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament”. En canvi, per a les Illes sembla que la incidència de la llengua pròpia només ha de tenir efecte en l’ensenyament; si més no, això és el que sembla deduir-se de l’article 33 “Ensenyament de la llengua pròpia” i del que s’hi diu: “Normalitzar-la [la llengua catalana] serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma”. Finalment, el valencià, deixa els possibles efectes jurídics d’aquest concepte a una llei. És així que es diu que “La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en l’Administració i l’ensenyament”. Suposadament aquesta hauria de ser la Llei d’ús i ensenyament del valencià, però aquesta no en fa cap previsió explícita. Probablement haurem d’esperar a una futura llei que puga substituir aquesta i definir amb claredat el contingut del concepte. Una altra de les poques coincidències és la previsió, si bé amb diferents nivells d’exigència, del coneixement de la llengua pròpia per part del personal al servei de l’administració de justícia. En l’Estatut del País Valencià simplement es diu que “es tindrà en compte... el coneixement de l’idioma valencià”, sense cap referència a l’obligatorietat de coneixement. En el de les Illes es preveu que “serà mèrit preferent [...] el coneixement de català”. I, finalment, al de Catalunya s’afirma que “han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials”. Pel que fa als notaris, els registradors de la propietat, els registradors mercantils i els registradors de béns mobles, en l’Estatut de les Illes s’estableix que serà mèrit preferent el coneixement de la llengua catalana. Al del Catalunya, a més d’aquests s’afegeixen els encarregats del Registre Civil, i en compte de mèrit es fa la mateixa previsió que per al personal de justícia, és a dir, que “han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials”. I en l’Estatut valencià ni tan sols es fa esment d’aquests col·lectius. I a partir d’ací s’acaben les coincidències d’aquests estatuts. Perquè si bé és cert, que en dos hi ha una previsió respecte de les institucions que han de vetllar per la llengua, el tipus de previsions són ben diferents. Així, al País Valencià, i també com a novetat del nou Estatut, es preveu que “L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l’idioma valencià” i que aquesta “té per funció determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l’idioma valencià”. Al de les Illes Balears s’afirma que “La institució consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Balears”. I a l’estatut de Catalunya no hi ha cap previsió, si bé és cert que la regulació d’aquest òrgan és recull en la Llei de política lingüística de 1998. Aquí es diu que “correspon a l’Institut d’Estudis Catalans l’autoritat lingüística”. És a C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 30 info@folc.cat www.folc.cat


dir, tornem a tenir tres previsions diferents, tant respecte de quina és l’“autoritat” com del nivell d’aquesta: al País Valencià es parla de “determinar i elaborar la normativa lingüística” a Catalunya d’“autoritat lingüística” i a les Illes, d’“institució consultiva”. I sorprèn també en aquest apartat, que siga només l’Estatut balear el que faça la referència a una autoritat lingüística per a tots els territoris de la comunitat lingüística catalana: “La comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb una llei de l’Estat, podrà participar en una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, institució que serà formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana”. En l’Estatut valencià, en el que hem vist, es donen per closes les referències lingüístiques. No es fa, doncs, cap esment al fet que la llengua pròpia és també una llengua compartida amb altres comunitats autònomes. Sí que hi ha regulació d’aquest aspecte als estatuts català i balear, on tots dos reconeixen que la llengua catalana és també patrimoni d’altres comunitats i territoris (en plural, és a dir, en més d’una comunitat autònoma) i preveuen la possibilitat de signar convenis, tractats o altres instruments de col·laboració entre aquests territoris. I per tancar les previsions lingüístiques de l’Estatut balear cal citar dues referències més. L’una, el dret dels ciutadans a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada en dirigirse a l’administració. L’altra, un desideràtum més que no una previsió legal: “fomentar el pluralisme lingüístic en els mitjans de comunicació”. Tampoc no hi ha cap previsió lingüística més a l’Estatut balear. És, doncs, en el del Principat on més regulació trobem respecte de la llengua catalana; tot i que alguns d’aquests articles han estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat, a hores d’ara pendent de resolució. És important sobretot ressaltar la regulació dels drets i deures lingüístics, especialment el que s’estableix en l’article 6.2 “[...] Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans tenen el dret i el deure de conèixer-les”. Per primera vegada es reconeix el deure de conèixer el català d’una manera generalitzada i en l’àmbit territorial de tota una comunitat autònoma. Però, a banda d’aquest importantíssim dret, també n’hi ha d’altres que cal destacar, com són el dret d’opció lingüística davant les administracions, el dret com a consumidors i usuaris a ésser atesos en la llengua oficial que escullen, o la fixació del català com a llengua vehicular normal en l’ensenyament tant universitari com no universitari, per posar alguns exemples. S’han quedat per fixar en aquest Estatut i, no cal dir-ho, en els altres dos molts drets lingüístics, especialment aquells que fan referència a les actuacions en l’àmbit de l’Estat i de la Unió Europea. Com també en les relacions privades, els mitjans de comunicació, la cultura, el consum (etiquetatges, embalatges, instruccions), els serveis (telefonia...), i un llarg etcètera. I també els drets lingüístics com a col·lectivitat, els drets lingüístics de la comunitat lingüística catalana. Fet i fet, i després d’un quart de segle de l’aprovació dels primers estatuts, podem dir que amb l’aprovació dels nous estatuts s’ha fet un petit avanç en els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’àmbit administratiu del Principat de Catalunya, però cap C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 31 info@folc.cat www.folc.cat


avanç ni a les Illes Balears ni al País Valencià. Potser en aquest darrer un retrocés per la inclusió del sintagma “idioma valencià” d’una manera obsessiva, només corregit per la contundència dels pronunciaments judicials de totes les instàncies possibles. I sobretot és flagrant la negativa, encara ara, del reconeixement de l’oficialitat del català a la Franja d’Aragó. Vistes, doncs, les diverses regulacions en què a hores d’ara es troba immersa la llengua catalana, a la FOLC creiem que són necessàries diverses actuacions que s’haurien d’emprendre conjuntament per l’Estat i les quatre comunitats autònomes implicades: 1. Fixació legal d’una manera ben clara de la unitat de la llengua catalana i el nom d’aquesta, sense perjudici de la doble denominació legal equivalent de català i valencià per al País Valencià. 2. Un marc legal per al ple ús de la llengua. 2.1. Generalització del deure de conèixer el català en tots els territoris de la comunitat lingüística catalana. 2.2. Regulació del català com a llengua vehicular de tot l’ensenyament com també el reconeixement legal dels drets lingüístics dels consumidors i dels usuaris de serveis. 2.3. De la mateixa manera caldria fixar un ús mínim obligatori del català en tots els mitjans de comunicació, tant públics com privats, i en els serveis culturals i d’oci. 3. Superació de l’estricte marc autonòmic com a àmbit lingüístic i cultural. És vital per a la comunitat lingüística catalana, sense un estat al darrere, pensar-nos i actuar com un sol espai. Per a una política lingüística ambiciosa, hauríem d’actuar menys en termes de comunitats autònomes i molt més com a comunitat lingüística i cultural. 4. Cal que l’Estat espanyol aplique un plurilingüisme igualitari i actiu i que atorgue reconeixement jurídic a la comunitat lingüística catalana, tant la que es troba dins les seues fronteres com la que s’estén per altres estats. És imprescindible que les comunitats autònomes afectades emprenguen una política de col·laboració activa i que, pels mecanismes convenients, aquesta cooperació implique també el Principat d’Andorra i les institucions estatals i regionals de la Catalunya del Nord i l’Alguer. 5. Consecució d’una institució constituïda per les comunitats autònomes que reconeixen el català com a llengua pròpia, però també per les entitats acadèmiques, culturals i cíviques, que esdevinga el referent unitari de la llengua i la cultura catalanes. Aquesta institució hauria de promoure la cultura a l’exterior, però sobretot hauria d’intensificar la cooperació a l’interior i, arribant a tota l’àrea lingüística, hauria de fer socialment extensives i econòmicament rendibles totes les iniciatives valuoses per a la llengua i la cultura catalanes. Clar i català: el que la comunitat lingüística catalana necessita és un compromís de totes les administracions (de l’Estat i les autonòmiques) pel ple ús del català. L’arrel del conflicte i la seua veritable solució és la generalització del català en tots els àmbits, i molt especialment en els de la vida oficial i pública.

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

32


2. Document Catalan is a Romance language adjunt a la carta referida a l’informe del 2012. Catalan is a Romance language named for its origins in the historical region of Catalonia in the northeastern part of the Iberian Peninsula and adjoining parts of what is now France. It is national and only official language of Andorra, a European microstate, and a co-official language of the Spanish autonomous communities of Catalonia, the Balearic Islands, and the Valencian Community, where is known as Valencian. It also has semi-official status in the city of Alghero (where the Algherese dialect is spoken) on the Italian island of Sardinia. It is also spoken with no official recognition in the autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche) in Spain, and in the historic Roussillon, now region of southern France, roughly equivalent to the current French department of Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia). Although recognized as a regional language of the Pyrénées-Orientales department since 2007, Catalan has no official recognition in France, as French is the only official language of that country, according to the French Constitution of 1958. After the Treaty of the Pyrenees, a royal decree by Louis XIV of France on 2 April 1700 prohibited the use of Catalan language in present-day Northen Catalonia in all official documents under the threat of being invalidated. To date, the French government continues its policy recognizing only French as an official language in France. Nevertheless, on 10 December 2007, the General Council of the Pyrénées-Orientales officially recognized Catalan as one of the languages of the department in the Article I (a) of its Charte en faveur du Catalan and seek to further promote it in public life and education. In the territories of the Kingdom of Spain, after the Nueva Planta Decrees, administrative use of Catalan, and Catalan language education, were also banned. In Francoist Spain (1939-1975), the use of Spanish in place of Catalan was promoted, and public use of Catalan was initially repressed and discouraged by official propaganda campaigns. The use of Catalan in government-run institutions and in public events was banned. During later stages of the Francoist regime, certain folkloric or religious celebrations in Catalan were were resumed and tolerated. Use of Catalan in the mass media was initially forbidden. Following the death of Franco in 1975 and the restoration of democracy under a constitutional monarchy, the use of Catalan increased significantly because of new affirmative action and subsidy policies and the Catalan language is now used in politics, education and the media, including the newspapers El Punt Avui (The Point Today), Ara (Now), La Vanguardia and El Periódico de Catalunya (sharing content with El Periòdic d’Andorra, printed in Andorra) , and the television channels of Televisió de Catalunya (TVC): TV3, the main channel, and Canal 33 (culture channel), Super3/3XL (cartoons channel) as well as a 24-hour news channel 3/24 and the sports channel Esport 3; in C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 33 info@folc.cat www.folc.cat


Valencia Canal Nou, 24/9 and Punt 2, in the Balearic islands IB3; in Catalonia there are also some private channels such as 8TV, Barça TV, Estil9 or Canal Català o the group Flash, in others. Furthermore, everywhere in the Catalan-speaking territories, there are channels available in Catalan. State Territory Andorra Andorra

Catalan name Andorra

France

Northern Catalonia

Spain

Catalonia Valencian Community

La Franja

Balearic Islands

Carche Italy

Alghero

Notes A sovereign state where Catalan is the national and the sole oficial language Name used officially for Catalunya Nord the first time on 10 December 2007 by the General Council of the Pyrénées-Orientales Most of the territory.It Catalunya Comunitat Valenciana receives the denomination of “Valencian” (Valencià) An adjacent strip of the La Franja Autonomous Commnunity of Aragon; in particular the comarques of Ribagorça, Llitera, Baix Cinca and Matarranya It comprises the islands of Mallorca, Menorca, Illes Balears Eivissa and Formentera. A small region of Autonomous Community of Murcia El Carxe L’Alguer

A city in Sardinia

These territories are sometimes referred to as the Països Catalans (Catalan Countries), a denomination based on cultural affinity and common heritage, that has also had a subsequent political interpretation but no official status. Number of speakers The number of persons known to be fluent in Catalan varies depending on the sources used. A 2004 language study did not indicate the total number of speakers, but showed a total estimate of 9-9,5 million, by matching the percentage of speakers to the population of each area where Catalan is spoken. The web of the Generalitat de Catalunya estimated that as of 2004 there were 9.118.882 speakers of Catalan. These figures only reflect potential speakers; today it is the native language of only 35,6% of the catalan population. And according to Ethnologue: Languages of the world,Catalan has a total of 11.530.160 speakers. C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 34 info@folc.cat www.folc.cat


Territory Catalonia Valencian Community Balearic Islands Roussillon Andorra La Franja (Aragon) Alghero (Sardinia) Carche (Murcia) Total Catalan-speaking territories Rest of world Total

State Spain Spain Spain France Andorra Spain Italy Spain

Understand 6.502.880 3.448.780 852.780 203.121 75.407 47.250 20.000 No data 11.150.218

Can speak 5.698.400 2.407.951 706.065 125.621 61.975 45.000 17.625 No data 9.062.637

No data 11.150.218

350.000 9.412.637

The number of people who understand Catalan includes those who can speak it. Figures relate to all self-declared capable speakers, not just native speakers.

C/ Rocafort, 242 bis, 1r. 08029 Barcelona. Tel: 93.410.31.55 info@folc.cat www.folc.cat

35

La història d'un seguiment  

Dossier de la correspondència enviada al Departament d'Estat dels EUA des de l'any 2005 al 2012. Es tracta de les esmenes fetes per la FOLC...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you