Page 1

SANT BARTOMEU SANTA TECLA

festa major de sitges 路2014路 PROGRAMA OFICIAL

ARTICLES


Sitges:

origen de folklore i d’identitat catalana LOLÍN ROCHA / SISCO ROSELL

La Festa Major de Sitges ha estat capaç de mantenir la seva essència i la seva estructura bàsica al llarg dels anys, malgrat els canvis que ha anat experimentant. Des que tenim dades documentals de la nostra Festa Major, podem constatar aquest fet i afirmar que els balls no han deixat de sortir al carrer, llevat d’algun any esporàdic per qüestions de força major, com ara la Guerra Civil. Després del conflicte bèl·lic i un cop estrenat el nou règim polític, les festes i les tradicions populars de molts pobles de Catalunya van caure en un desencís, fruit de la repressió i de les dures condicions socials, econòmiques, polítiques i culturals. Així i tot, també hem de dir que durant els anys de la dictadura algunes poblacions van recuperar determinats

elements de les seves festes majors, com és cas de Vilanova i la Geltrú, al qual ja ens referirem més endavant. Amb l’arribada de la democràcia, la societat catalana va reivindicar i treballar per recuperar tots els seus drets: al costat d’aspectes com els polítics i els civils també van esforçar-se per recobrar els referents culturals i festius, considerant-los una part important i vital de la seva identitat com a poble. Al llarg d’aquesta fase de recuperació es va donar rellevància a aquelles festes que havien sobreviscut, se’n van rescatar d’altres que estaven gairebé o totalment desaparegudes i d’altres simplement, van anar canviant de significat i de contingut. Per últim, es van anar creant moltes festes noves, a proposta de persones,

entitats, barris o ajuntaments. Així, és la pròpia població la que durant els anys vuitanta i noranta del segle XX, va fer possible una explosió espectacular de la cultura popular. Les festes tradicionals, els castells, les sardanes, les trobades de gegants, els correfocs… es van convertir en símbols d’identitat local i en un punt de germanor i de sentiment compartit. I és en aquesta comesa on hi trobem la petjada de molts sitgetans i sitgetanes, que van fer possible la important reconstrucció i construcció de la cultura popular del nostre país, col·laborant en la posada en marxa de castells, diables, panderetes, bastons, grallers, etc. Fem un primer incís per ocupar-nos d’Antoni


Montané, un sitgetà vinculat a Vilanova i la Geltrú per motius de feina, que en ple règim va col·laborar, junt amb un grup de vilanovins que es reunien al Foment Vilanoví i van acordar la recuperació del ball de Diables que no es feia de temps llunyà en aquesta ciutat. Però és a partir de la dècada dels setanta quan trobem el grup més ampli de sitgetans disposats a difondre i mostrar la cultura a diferents indrets de Catalunya. Podem agrupar aquells que van anar a viure a un altre poble i s’hi van integrar fomentant-ne els balls; i aquells altres que van ser sol·licitats per altres localitats per assessorar i ensenyar a ballar. En el primer d’aquests grups hi ha el graller sitgetà Paco López, que es va establir a Castelldefels a principi dels anys vuitanta, procedent de les Roquetes, on a la dècada dels setanta ja havia col·laborat en la Festa Major d’aquest barri. L’any 1981 va fundar els Castells de Castelldefels i l’Escola de Grallers. Amb ell, hi van col·laborar altres sitgetans i junts van dotar Castelldefels d’un ric patrimoni folklòric: el desembre de 1982, el ball de les gitanes sortia per primer cop al carrer de la mà de Carles Soto. Posteriorment, Joan Josep Rocha va assessorar el de Diables i el 1984 Maica Díez va ser la persona que va ensenyar la coreografia de les Panderetes i el ball de Cintes. El ball de Bastons va ser presentat l’any 1986 de la mà del mateix Paco López, que uns anys més tard, va ser contrac-

Pilar de quatre de la Colla castellers de Barcelona davant la catedral d’Estrasbourg. 1979. L’actuació formava part de la gira de la colla per dotze ciutats d’Alemanya i França. Tots els pilaners son de Sitges: Baix, Jordi Cubillos. Segon, Josep Ma Esteban. Terç, Manel Olivella. Anxaneta, Armand Franco. Font: Arxiu Colla Castellers de Barcelona.

Correfoc del 25è aniversari dels Diables de Gràcia, l’any 2006. Apareixen uns quants sitgetanes que, en diferents etapes, van formar part de la Colla: Jordi Ibáñez (a.c.s); Lambert Gràcia (col·laborador des de la fundació), Montse Guasach, Montse Bach, Lydia Mestres i Jordi Cubillos Font: Arxiu de la “Vella de Gràcia”.

tat per l’Ajuntament de Cubelles per introduir el ball de Bastons. Un altre cas similar el trobem a Terrassa: una ciutat que no tenia cap tradició castellera i que des de fa anys és un dels punts principals del mapa casteller. I això gràcies a Josep Anton Falcato, un jove sitgetà que hi va arribar el desembre de 1976 després que, per feina, destinessin al seu pare a aquesta ciutat. La primavera del 1979, en una diada de la secció infantil del Centre Excursionista de Terrassa, en Falcato, que mai havia deixat de fer castells a Sitges, va proposar crear una colla a la ciutat. Setmanes després es presentaven els Minyons de Terrassa, que arribarien a ser una de les colles punteres del món casteller, amb en Falcato defensant al terç d’alguns dels castells més grans que s’han fet mai. En la seva presentació, el 14 de juliol de 1979, a la plaça Vella de Terrassa, els Minyons lluïen camisa blava, com els Castellers de Sitges, i estaven acompanyats de l’Escola de Grallers de Sitges. Una altra de les colles castelleres més veteranes del país, els Castellers de Barcelona (fundats el 1969), van tenir aportació sitgetana, com en Jordi Cubillos, en Manel Olivella i en Josep M. Esteban. La majoria de membres era gent procedent del Penedès i el Camp de Tarragona. En Cubillos va arribar a formar part de la Junta Directiva als anys setanta i, junt


Els Minyons de Terrassa, acompanyat per grallers de Sitges. D’esquerra a dreta: Josep Lluis Enríquez (timbaler), Toni Mongay, Armand Franco, Joan Ignasi Enríquez i Paco López. Font: Josep Lluis Enríquez.

amb l’Esteban, van participar en l’organització de les aleshores inhabituals actuacions castelleres a França i Alemanya. Tots dos, posteriorment, van ser membres fundadors dels Equips de Treball de Cultura Popular de Gràcia, que va impulsar el bestiari i els balls populars en aquest barri en la recuperada democràcia. Cubillos va ser el primer Llucifer de la Colla Vella de Diables de Gràcia i cap de colla dels Gegants, on hi van participar també els seus germans Toni i Juli, el mateix Esteban i en Miquel Ortiz, Negre. La llista de sitgetans, els quals han influït i ajudat a altres poblacions a recuperar balls populars que havien deixat de sortir al carrer, o bé a crear-ne de nous incorporant peces del nostre folklore sitgetà, és llarga. En el grup de persones que han estat demanades a col·laborar hi trobem al Ramon Aliaga, que durant molts anys va ser el cap de colla dels Cercolets. L’any 1982 el veniena recollir en cotxe a Sitges per anar a assajar el ball de Cercolets a Vilanova i la Geltrú. Encara a Vilanova, Josep Lluís Enríquez (en Pepe Luís, el Canari) va crear les coreografies amb col·laboracions puntuals d’altres membres del Cercavila de l’Imaginari, també les coreografies del ball de Malcasats de Vilanova i Geltrú i del ball

de Valencians d’aquesta mateixa ciutat i del Vendrell. A Vilafranca del Penedès, l’any 1980 es va decidir recuperar el ball de Pastorets, el qual havia desaparegut durant uns anys. Va ser llavors quan Blai Fontanals va proposar a Valentí Mongay, aleshores president del l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i cap de colla del ball de Pastorets, que ensenyés el ball als vilafranquins. Un dels impulsors de la iniciativa de recuperació del ball va ser Josep Miret, pare dels magnífics castellers David i Fèlix Miret, integrants també del ball en la seva recuperació. Josep Miret havia de venir a Sitges per tal de portar en cotxe en Valentí, ja que aquest no tenia altre mitjà de transport. La sorpresa va ser que en arribar al primer assaig, en Valentí es va trobar que entre els integrants de la nova colla hi havia tant nois com noies. Del ball, però, no es va recuperar la part parlada, amb els versos. Des de llavors es va forjar una bona amistat amb els Miret, ja que posteriorment en David tocava amb el sac de gemecs als pastorets de l’ABPS. Els que signem aquest escrit també hem tingut una part d’influència amb altres poblacions. Lolín Rocha i Montané el 1980 va ajudar a Sant Pere de Ribes a poder treure un ball


de Gitanes a la festivitat del sant patró. L’anomenen “Ball de Gitanes del Penedès”. Durant un temps, en Josep Guillaumes, membre de la Comissió de Festes de Sant Pere de Ribes, venia a Sitges a recollir a la Lolín i el pal de les Gitanes que duia les vuit cintes. Com el pal era plegable, no hi havia cap problema en el seu transport. Va ser tan gran la sorpresa a Ribes que el pal fos plegable, que en agraïment van regalar a la Lolín un de fusta amb un remat a l’extrem per posar-hi flors; l’esmentat pal va ser dipositat a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, el qual durant molts anys ha estat l’element indispensable del ball de les Gitanes a la nostra Festa Major. A Cubelles, on a les festes majors només sortien capgrossos i gegants, estrenats els anys 1954 i 1958, respectivament, no va ser fins el 1971 que la Comissió de Festes va decidir potenciar el cercavila. Amb aquest objectiu va contractar diverses colles de balls populars d’altres pobles, que a partir d’aleshores completaven l’acte i acompanyaven els gegants i capgrossos locals.  Jordi Cubillos l’any 1981 en la primera sortida oficial com a Llucifer dels Diables de Gràcia. Font: Jordi Cubillos.

La tardor del 1990 un grup de gent jove d’aquesta població amb inquietud i ganes de ballar, va proposar al regidor de Cultura crear una colla de Bastons. La proposta es va dur a

terme amb la col·laboració de tres persones diferents, totes tres de Sitges: Paco López, Josep Ramon Parés i, finalment, Siscu Rosell, que va ser qui es va fer càrrec de manera definitiva de la colla. La primavera del 1991 van sortir al carrer per primera vegada i durant la Festa Major del 1993 van estrenar un ball propi, anomenat “Ball de Cubelles”, amb coreografia de Siscu Rosell i música composta per Josep Martí, en Pinyu, Jordi Martí i Pere Sella. Després de la gran acceptació del ball de Bastons, Cubelles va proposar al mateix Siscu Rosell si podia ensenyar altres balls. A continuació van venir el ball de Panderos, amb la col·laboració de l’Anna Baqués; el ball de Pastorets, amb l’ajuda del Marc Martínez, en Pingüi; i, finalment, el ball de Gitanes. En aquet article hem esmentat alguns dels sitgetans que han col·laborat a fer possible que la cultura popular fos més rica en algunes poblacions. Som conscients que ens deixem força gent per deixar constància de les seves vivències. Hem exposat la idea per si algú s’anima a fer un estudi exhaustiu de tots aquells sitgetans i sitgetanes que han exportat la nostra Festa Major a diferents racons del país.


Festa major, entre el futur i la tradició Núria Escalona i Nicolàs

A casa, al carrer, a l’escola… són llocs on els sitgetans hem après a viure i estimar la nostra Festa Major. La majoria de sitgetans, per no dir que tots, tenim un gran vincle amb ella. El dia que ens decidim a convidar a algú a viure la nostra Festa Major ens sentim joiosos i plens. Ens sentim molt orgullosos. La sentim com ningú, però els nostres convidats són capaços de sentir-la igual com nosaltres la sentim? “Esteu educats per ser nacionalistes sitgetans” m’han dit més d’un cop. O una altra expressió recurrent és “però si us passeu dos dies veient exactament el mateix des de diferents llocs…”. No acabo de confiar en aquesta suposada educació per aconseguir això malgrat que molts a l’escola hem pogut gaudir de l’anomenada “Assignatura Sitges”. Però el cert és que tenim un model de tradició festiva que ens uneix i ens lliga molt amb la nostra cultura popular. Un model que funciona i que hem de preservar. Però al mateix temps, com també va dir la Loreto Baqués el dia de la presentació del documental “Sitges, Sentiments de Festa” promogut per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, “amb la Festa Major també tenim un repte”. I m’atreveixo a dir que a la vegada també tenim eines per assolir-lo.

Com lligar tradició i futur en la societat de la informació? Aprofitant totes les eines que actualment tenim al nostre abast per explicar al món quines són les nostres tradicions, com és el cas de la Festa Major, més enllà de seguir igualment nodrint el nostre model de cohesió i arrelament a les festes populars. Probablement així, la propera vegada que orgullosament convidem algú a viure la nostra Festa Major serà capaç d’intentar viure-la com la vivim els sitgetans o si més no comprendre com ens sentim nosaltres. Aquest és el gran repte que tenim entre mans. Explicar-nos. Les possibilitats que tenim al nostre abast cada cop són més. Des que l’any 1993 el Consell Europeu per la Recerca Nuclear (CERN) va anunciar que la web (World Wide Web o WWW) seria gratuïta per al conjunt de la societat, aquestes possibilitats no han parat de créixer. I en certa mesura sí que ens hem anat explicant, però encara podem seguir fent camí i anar més enllà. Des que Internet conviu amb nosaltres hem vist créixer l’etapa 1.0, l’etapa 2.0 i estem començant a viure l’etapa 3.0, la que ha de permetre la dotació de raonament intel·ligent als aparells com si d’una

ment humana es tractessin. De totes elles els parlaré de l’etapa que acadèmica i professionalment conec amb més profunditat: l’etapa 2.0, caracteritzada per la bidireccionalitat, la col·laboració i la creació de continguts per part de qualsevol persona amb accés a la xarxa sense necessitat de grans recursos, entre d’altres. Una triple combinació que dóna bons fruits i a la vegada és capaç de trencar esquemes de funcionament que semblaven inamovibles. Més que una etapa d’Internet, és una transformació tecnosocial que està provocant canvis en tots els nivells i estructures de la societat i que també podem aprofitar positivament per a les nostres tradicions. Recordo instensament algun dels moments viscuts a l’assignatura de Ciències Socials del meu sisè curs de primària. Al llarg de l’any havíem de fer tres grans treballs (un per trimestre) on desenvolupar profundament una temàtica. En el meu cas: la mitologia grega, la creació de la Unió Europea i la democràcia a Catalunya. Dos d’ells fets a màquina i l’últim amb ordinador. Per fer-los, recordo moltes visites i llargues estades a la Biblioteca Santiago Rusiñol. En un primer moment únicament em perdia per llibres, també acostumava a demanar llibres que eren tan vells que esta-


ven emmagatzemats a l’arxiu (descatalogats) i sempre em volia endur més llibres del que estava permès. Quina paciència tenia la Maria! Però aviat vaig adoptar nous hàbits. No només em perdia entre la informació dels llibres, també vaig descobrir el món d’Internet. Ho vaig fer poc a poc, reservant hora per poder accedir als pocs ordinadors que en aquell moment tenia la biblioteca. I els explico això perquè en aquesta mateixa situació vaig viure un moment de gran incertesa entre el que simbolitzava la tradició i el que simbolitzava el futur. Un moment que m’ha acompanyat sempre i que ha deixat gran empremta en la meva manera d’entendre la xarxa. La gran pregunta existencial que em vaig fer era “he de fer servir el que diu la Gran Enciclopèdia Catalana (gran aliada fins llavors) o he de fer servir el que diu la Viquipèdia?”. Davant d’una pregunta sense resposta immediata vaig optar pel que havia funcionat sempre, l’Enciclopèdia en format paper, però va ser a l’aula on vaig sortir de dubtes. Quan ens van entregar les notes del primer treball, un dels meus companys va ser castigat per haver copiat informació d’Internet. I des d’aquell moment vaig decidir que consultaria Internet per comprendre els temes, però que per exposar-los em remetria als llibres. Internet, i concretament la Viquipèdia, em va servir i encara em serveix avui, com un gran complement per entendre allò que desconec i del que ràpidament me’n vull fer una idea. I no puc obviar que també ha estat Internet l’espai on en el seu dia vaig poder començar a fer públiques les meves opinions sobre aquells temes que m’interessaven, moltes vegades sobre Sitges i la seva vessant 2.0. La qüestió és que avui l’Enciclopèdia Catalana ja no s’edita en paper (tot i que sí es pot consultar per Internet) i la Viquipèdia ha deixat de ser una enciclopèdia lliure sense credibilitat per esdevenir una enciclopèdia col·laborativa consultada per milions de persones. Avui fem servir la Viquipèdia com a complement informatiu igual que cada dia podem fullejar el diari o com consultem l’estat de les nostres xarxes socials digitals. Sabem com es creen els seus continguts i que Catalunya compta amb una important xarxa de viquipedistes amb gran renom i que dia rere dia treballen per millorar-ne els continguts. La Viquipèdia és fruit de l’etapa 2.0 que tant m’apassiona i fa més de 13 anys que existeix. Allà tinc la possibilitat de descobrir coneixement, però a la vegada també tinc la possibilitat de donar a conèixer al món altres temàtiques que conec més d’aprop. El contingut està creat pels usuaris, es bidireccional

Capturació de la pàgina de la Viquipèdia “Festa Major de Sitges” en tant que qualsevol de nosaltres pot ser lector i editor a la vegada i és col·laborativa, la creem entre tots. És una enciclopèdia en millora permanent que neix d’una gran eina que ha fet aflorar la xarxa: la intel·ligència col·lectiva. El més comú és que arribats a aquest punt s’haguessin trobat en aquesta pàgina un article que parla de la Festa Major fent una mirada retrospectiva al passat. Un article d’aquestes característiques hagués estat fantàstic perquè ens hagués permès conèixer amb més profunditat els orígens de la nostra Festa Major. M’encanta la Festa Major, descobrir els seus ‘perquès’ i viure tots els seus moments, els més efervescents i els que ho són menys. I en suma a la mirada de la tradició també m’agrada mirar al futur, sobretot en allò que està lligat a la societat de la informació. I és sobre aquesta mirada al futur i de cara a l’exterior la proposta que plantejo aquests dies de Festa Major. Avui cadascú de nosaltres som els protagonistes de la nostra mirada particular a la festa. Una mirada que no té perquè restar en la nostra pròpia memòria. Pot ser una mirada compartida si emprem les eines de l’etapa 2.0 en l’àmbit digital. Ho podem fer per diverses vies, les més concorregudes fins ara com Youtube, Facebook, Twitter o Instagram, que aquests dies s’ompliran de contingut que dirà al món que a Sitges estem de Festa Major. Però també ho podem fer emprant vies com els blogs o la mateixa Viquipèdia. La diferència entre la primera i la segona opció està en la vigència dels missatges. Mentre que als canals com Twitter o Instagram el temps de visibilitat dels nostres missatges és més reduït, a la Viquipèdia o als blogs les nostres publicacions seran consultables per qualsevol persona que en un moment determinat s’interessi per saber què és la Festa Major de Sitges. A dia d’avui, l’entrada de la “Festa Major de Sitges” a la Viquipèdia és una realitat. No ho podem negar, existeix. Aquesta apareix a la

primera pàgina de Google quan cerquem la “festa major de sitges” i en el seu interior incorpora enllaços amb altres pàgines de la mateixa Viquipèdia que estan dedicades als diferents balls i actes que conformen el conjunt de la festa. Amb el que hi ha ens en podem fer una idea. Però si el nostre repte és explicar-nos i que els nostres convidats algun dia ens puguin comprendre millor, aquí tenim un espai que ens permet posar en pràctica la col·laboració i la intel·ligència col·lectiva. Segur que entre tots, posant cadascú el seu petit gra de sorra, aquesta entrada podria créixer i nodrir-se amb escreix per explicar al món què i com ho celebrem. Allò que pot no saber un, segur que ho sap un altre, i si per separat la cosa no pren prou cos, conjuntament segur que sí. Seria una sensació semblant a aquella que podem provocar quan escoltem el disc de l’entrada de gralles qualsevol dia de l’any, o bé quan l’escoltem en directe en un Cap de la Vila ple i efervescent. Oi que no és el mateix? En conjunt, al Cap de la Vila, els sentiments i les emocions emergeixen a flor de pell i conjuntament es transmet molt més que cap altre dia. En conjunt podem fer que el món conegui de la nostra pròpia vivència, què és i què sentim els sitgetans aquests dies de Festa Major. El resultat no serà immediat, però potser d’aquí un temps, quan torni a tenir un convidat per Festa Major i vegi que em cauen llàgrimes dels ulls quan Sant Bartomeu entra a l’església mentre tots els balls l’honoren, probablement sense preguntar-me què passa sabrà que estic vivint al màxim un dels dies de l’any més importants per a mi i per al conjunt dels sitgetans. Abans, per diferents vies, els haurem pogut explicar de viva veu quins són els nostres sentiments al llarg d’aquests dies. Gloriós Sant Bartomeu que de Sitges n’és patró, visca la Festa Major!


De la il•lusió a la plaça.

Quaranta anys de la primera Festa Major dels Falcons de Sitges Laura Gómez Ill

Al llarg de la història de la Festa Major, hi ha hagut moltes incorporacions de balls populars i entremesos, que han anat fent de Sant Bartomeu, la celebració tal com la coneixem a l’actualitat. Però, pel camí també s’han quedat altres representacions de la cultura popular que viuen, o bé gràcies als treballs bibliogràfics publicats sobre la festa, o en la

memòria de les generacions que les van gaudir de prop. Els Falcons de Sitges són una d’aquestes manifestacions folklòriques i populars que van esdevenir un participant important de les festes de Sitges, que van desaparèixer i que per a molts, avui, són un record molt present. Actualment, les referències més properes

que hi ha de Falcons són, els Falcons de Vilafranca i els Falcons de Vilanova, dues de les onze colles que hi ha a Catalunya i que ja existien quan els Falcons de Sitges van començar a agafar el vol. Per a la gran majoria de persones que desconeixen l’origen dels falcons, quan se’ls veu actuar i veuen similituds amb els castellers,


un element de la nostra cultura que té una projecció internacional sense precedents. Les similituds hi són, però el naixement dels falcons no ve de Valls com els castells sinó d’una mica més enllà, de Praga, amb l’associació del Sokol i que arriben a Catalunya de la mà de la Federació de Joves Cristians, amb Sant Vicenç dels Horts i Llorenç del Penedès com les dues colles més antigues juntament amb els Falcons de Vilafranca, les quals tindrien un paper important als Falcons de Sitges. Una història d’empenta juvenil Els Falcons de Sitges sorgeixen de la il·lusió i de l’empenta juvenil d’un grup de sitgetans, amants de la Festa Major, de la cultura popular i grans aficionats al món casteller; i s’inicien veient els Falcons de Vilafranca. Carles Rabassó, Josep Maria Esteban, Josep Canalda, Ramon Soler i Isidre Gómez són els cinc que van iniciar el grup de Falcons de Sitges. Alguns d’ells van començar a participar dels Castellers de Sitges, però a banda d’això, com a qualsevol grup d’amics, es passaven estones a la platja jugant a futbol i també fent algun pilar o castell dins de l’aigua i a la sorra. “Alguna vegada ens havíem posat les tovalloles com a faixa”, recorden. Va ser quan aquest grup d’amics va anar a gaudir dels castells a la Festa Major de Vilafranca de 1973, quan van veure actuar als Falcons. “Pilars de 3 corrent, cintes al cap, uns números i una marxa sensacional” és com descriuen la primera impressió que els va causar aquesta manifestació de cultura popular. “Tots vam coincidir que havíem de

Fotografia de grup del dia de la presentació oficial dels Falcons de Sitges a les escales de la Punta. 3 de març de 1974.

portar tot això cap a Sitges”, i així va ser quan el setembre de 1973 van començar amb més integrants els primers assajos que es van realitzar a la platja i, al cap de poc temps, van passar a l’Escorxador. Tot i tenir certa experiència castellera, van demanar ajuda als Falcons de Vilafranca, els quals els van ensenyar algunes figures i la manera d’assajar-les. També van visitar als Falcons de Sant Vicenç dels Horts i de Llorenç del Penedès, dels quals també van agafar alguna figura i les tècniques. La posada de llarg i una gran projecció Després dels primers assajos, calia donar a conèixer els Falcons de Sitges però la dificultat d’aleshores era trobar sortides. El març del 1974, els va arribar l’oportunitat de participar a la Festa que l’Ecce Homo. En aquesta primera sortida, els membres dels Falcons de Sitges van lluir el que seria el seu uniforme: camisa i pantalons blancs i faixa de color blau, gràcies a la col·laboració de Frederic Montornés. Com recullen les cròniques de l’Eco de Sitges, els Falcons de Sitges van fer la seva presentació oferint sis dels números del seu repertori falconer. Van aixecar la piràmide cinc, quatre tancat, pira de set, tres obert, torro-torre i el vano. En aquella sortida, van ser 16 membres, alguns d’ells companys dels Castellers de Sitges que es van iniciar-se amb els Falcons en aquella ocasió. El fet que alguns joves combinaven les dues camises, la blanca falconera i la blava castellera, va ser molt habitual durant els anys d’existència de les dues colles.


Pira d’onze. Dia de la Colla. 1 de novembre de 1980.

Pilar de 5 aixecat per sota. Actuació a Vilanova. 9 de setembre de 1980.

S’encetà un primer any oficial dels Falcons de Sitges que va ser molt fructífer en nombre d’actuacions i això es va deure a una acció de màrqueting de l’època. Josep Canalda, aleshores president dels Falcons, recorda que es va elaborar un díptic explicatiu de què eren els Falcons de Sitges, amb unes imatges de figures falconeres, fetes al Racó de la Calma, i les dades de contacte per contractar als Falcons arreu del territori català. “Se’n van enviar uns 2.000 díptics a municipis catalans i el resultat va ser molt bo”. Durant la primavera i l’estiu de 1974, els Falcons de Sitges van actuar a les festes del Roser, a Puigcerdà, Sant Climent del Llobregat, Montmeló, Sant Feliu de Codines, a més de participar a la Trobada de Colles Falconeres a la Fragata el mes de juny, juntament amb les colles de Vilanova i Vilafranca; i en una tercera trobada, en la qual es va unir la colla de Llorenç del Penedès. El 1974 és un any assenyalat perquè és el primer en el qual els Falcons de Sitges participen per primera vegada a la Festa Major de Sant Bartomeu. Ho fan com un element més del seguici popular, entre la Moixiganga i els Castellers. Prenen part en la Sortida de les dues, Sortida d’Ofici i en les processons i enlairen les construccions que aleshores sovintejaven com el torro-torre, la piràmide de cinc, el retaule, la pira de vuit el pilar de quatre o el cabdill. Vindrien moltes més de Festes Majors, de fet, la darrera va ser la de 1989. Durant els 15 anys de trajectòria i amb la participació de desenes de sitgetans, van esdevenir una activitat folklòrica molt important a la vila. Si hom repassa el seu calendari, el punt màxim d’actuacions esdevenia a l’estiu amb la celebració de les festes major. Ara bé, hi havia dues actuacions que no fallaven mai. L’una era l’Aplec de la Trinitat, pels vols del mes de juny, on la colla actuava amb gran expectació. Moltes de les cròniques de l’Eco de Sitges descriuen aquestes actuacions amb frases com: “Els Falcons montaron con arte y destrezasus admirables composiciones atléticas” o bé “Els Falcons estigueren esplèndids en les seves torres i figures difícils i executades a la perfecció, amb aplaudiments de la munió de gent que els ovacionava amb entusiasme”. L’altra cita ineludible era la que tancava la seva temporada, que se solia fer entre finals de novembre i principis de desembre. Era la Festa de l’Associació d’Alumnes de l’Escola Pia, on els Falcons oferien el seu repertori. Festes del Poble Sec o les Cases Noves i la participació en congressos, completaven les actuacions dels Falcons de Sitges, sense deixar de banda les trobades falconeres i el Dia de la Colla. Era aleshores quan, en un Cap de


la Vila ple de gom a gom, els Falcons de Sitges apostaven al màxim i oferien a la vila el seu repertori al complet i de més nivell. Èxits assolits Si hi ha un moment que va marcar un punt clau en la història i evolució dels Falcons de Sitges, aquest va ser durant la Festa Major de 1977. Aquell any es van poder veure dues figures de gran envergadura: la pira d’onze, que només van poder carregar, i el cinc de cintura, una construcció que aleshores només havien assolit els Falcons de Sitges en tot el panorama falconer. Paral·lelament, ja havien provat també el pilar de 5 i el pilar de 5 per sota, dues figures que demostraven també el bon nivell que tenien els Falcons de Sitges, amb només pocs anys de trajectòria. Una característica ben falconera era la diversió amb la qual els seus membres gaudien de la Festa Major. Deixant de banda les actuacions després de la cívica o ala sortida d’Ofici, durant les dues processons, els Falcons realitzaven tot tipus de figures caminades. Així ho recorden els seus membres “Fèiem curses de pilars de tres o fins i tot, les enxanetes canviaven de pilars sense ser desmuntats”, expliquen. Un fet, que ara trobaríem fora de lloc en una processó és que els més menuts falconers anaven menjant mentre es feia el recorregut. Tot s’acaba, o no? Sorgiment de la Nova Colla de Falcons de Sitges Durant la dècada dels vuitanta, els Falcons de Sitges van continuar amb les seves sortides i la seva participació en diferents festes de la vila, esdevenint un grup molt nombrós en alguns anys. En aquells anys hi ha una renoCapdill de vuit. Dia de la Colla. 1 de novembre de 1980.

vació dels qui estaven al capdavant dels Falcons, i són el grup dels membres més joves els que continuen la tasca. La vinculació dels fundadors dels Falcons, per una circumstància o altra, es va fent més esporàdica i el 1989, per manca d’efectius, es decideix dissoldre la colla. Però els qui estaven al capdavant, Magí Almirall i Cristòbal Cobos entre d’altres, decideixen acabar d’una manera elegant i maca. És per això que s’organitza un sopar amb tots els membres que en algun moment o altre havien participat dels Falcons de Sitges. El sopar es porta a terme el 28 de juliol i és així com es posa punt final a quinze anys d’història falconera a la vila. Bé, de fet no és ben bé del cert. Uns mesos més tard de la dissolució dels Falcons, alguns dels antics membres volen tornar engegar el fet falconer a Sitges. Aquesta vegada, es fa a l’empara de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Malgrat ser hereva dels Falcons de Sitges, i tenir entre les seves files a exmembres, la Colla Nova de Falcons de Sitges es vol diferenciar de l’antiga, i escull com a uniforme la faixa vermella. La Nova Colla de Falcons de Sitges realitzen els seus assajos a la plaça Catalunya i participen a la Festa Major del 1990. Malgrat que la seva voluntat és tornar a tenir una colla falconera a la vila, la vida d’aquesta va ser molt efímera i acaba per desaparèixer al cap de poc temps. Encara que a Sitges la tradició falconera s’ha perdut, és a través de Facebook amb el grup “Recordem els Falcons de Sitges”, que els amants d’aquest grup folklòric i popular de la vila poden recordar les fites, sortides i anècdotes dels seus quinze anys d’història. D’alguna manera els Falcons de Sitges continuen encara una mica en actiu!


La festa Major i l’hostaleria ANTON RAFECAS I CODINA

Quan em van proposar de fer un escrit sobre la Festa Major i l’Hostaleria em va sobtar, i em vaig quedar una mica tallat, perquè escriure articles no és el meu fort, però el tema i la persona que va pensar en mi s’ho mereixien. L’hostaleria és un complement molt important de la Festa Major. Darrerament, no hi ha inici de festa sense abans un bon esmorzar per part de les colles participants. Àpat molt important per afrontar un dia non stop, on és bàsic carregar d’energia la màquina de bufar, dansar, voltar, saltar, córrer... una infinitat de passions que per força t’aporten un desgast. Però, per favor! No per això s’ha de substituir

aquest àpat per barretes i begudes energètiques, això seria gairebé com portar el Drac o l’Àliga amb rodes i frens de disc. I de ben segur que una bona i tradicional sípia amb mandonguilles, amb el seu reduït sofregit, el seu xup-xup i el saber fer d’un bon cuiner, aporta l’energia ideal per omplir uns grans pulmons que faran les delícies de tothom al sentir, després d’un any llarguíssim, l’esperada entrada de gralles, amb la consegüent Pell de Gallina, que en aquet cas, no es menja. En els aperitius tampoc hi falta de res: olives, escopinyes, calamars, patates braves… això sí, sempre acompanyats d’alguna carretilla solitària (sense tro), gralles incombustibles, coros d’eufòria, salutacions i abraçades. En

aquest cas una cerveseta ben tirada i ben fresca per treure la calor és la clau d’un bon aperitiu. Sense oblidar els seus cosins germans com el vi, els vermuts, moscatells i malvasies. El sopar ja són figues d’un altre paner. És un àpat on tothom va més a la seva: els geganters aviat estan al restaurant, mentre que la Moixiganga té el temps justet de fer un entrepà abans del penúltim morteret que avisa del ja proper, apoteòsic i monumental Castell de Foc. És el momenten el qual tothom que està entaulat en un restaurant demanarà el compte a corre-cuita per estar a lloc tot just apaguen els llums del passeig i de la Punta; val la pena no perdre’s ni un segon de l’espectacle.


Alguns dels membres de l’Escola de Grallers dinant al Restaurant La Nansa, tot fent un sobretaula del dia de Sant Bartomeu, 24 d’agost del 2010. A Els més petits de la família Rafecas Codina, responsable del Restaurant La Nansa; tots ells participants dels diferents balls. D’esquerra a dreta: Guillem Gràcia Rafecas, Mar Rafecas Hill, Ona Rafecas Hill i Ferran Gràcia Rafecas. Juliol del 2014.

Al ball no poden faltar els combinats, gintònics i “cubalibres” per ajudar afer més curta la nit i arribar a la matinal sense ni adonar-se’n. Això no és gaire recomanable pels majors de certa edat, encara que aquesta nit tothom té l’esperit jove,potser perquè et venen moltes emocions i records al cap, com la primera nit que vas passar fora de casa amb l’excusa d’empalmar.

t’envolta. És ben cert que on va la música, està la festa.

El dinar de Festa Major ja és una cosa més solemne. Com el dinar de germanor de tots els capellans que formen part de l’Ofici. I també de totes les colles que escullen un restaurant de Sitges per a un àpat especial. Un dinar on restablir l’ànim, descansar ben entaulat i acompanyat de companys i amics, per compartir quelcom més que un dinar: Calamars amb ceba i malvasia, un arròs identitari, tot regat amb un Blanc Subur servit ben fresc i per acabar unes escumes de Sitges acompanyades de Malvasia... són plats que ben segur refermen el lligam amb la festa i amb les nostres arrels. Són moments de gaudir dels sentits culinaris i durant la sobretaula del dinar de Festa Major, mentre es comenten els versos dels diables o la darrera anècdota de la Festa, es barrejaran sabors i sentiments, i també de ben segur algun badall. Però tothom es sentirà part de la millor festa del món, simplement perquè és la nostra. A la Nansa fa uns anys que per Festa Major tenim a dinar l’Escola de Grallers. És un moment únic quan arriben les postres i posen les inxes a estovar a la malvasia. Tímidament comencen a sentir-se algunes notes que no triguen a trobar resposta i tot seguit s’hi afegeix la caixa fins que te n’adones que és impossible parlar i només pots escoltar el so de la gralla com

Però també m’agrada recordar que darrera de cada àpat hi ha una cara. Una persona que li toca viure la seva festa treballant i fent la seva feina. En aquets casos hi ha de tot. Aquell que ha pactat amb el company per poder gaudir de tota la festa o d’una Processó o del castell de foc; aquell que s’afegirà amb una colla a la matinal o no es perdrà la Sortida d’Ofici; el que només veurà passar la Processó des del darrera de la barra; qui correrà a cercar una filla, un familiar o un amic pel mig de la multitud de Sitges amb el cor desbocat.

Hi ha altres moments gastronòmics que no depenen tant de l’hostaleria perquè hi ha persones voluntàries que se’n fan càrrec: esmorzar de la matinal infantil amb xocolatada, vermut de Sant Lli o la Sindriada a casa de la Presidenta de la Comissió.

Aquell que respirarà amb els ulls tancats l’olor de pólvora dels diables, que entra a glops per la porta i per les finestres del bar; aquell que haurà de sentir la traca final del castell de focs entre quatre parets, mentre plora i perjura per dins seu que l’any que ve farà mans i mànigues per poder ser-hi. Però el que sí que us puc assegurar, és que tota aquesta gent, la gent de l’hostaleria, la gent que treballa mentre la majoria gaudeix, en els seus breus moments de festa, precisament perquè sap que seran breus, la viuen i la frueixen com ningú. Bon profit i bona Festa Major!


La Marca:

“Festa Major de Sitges” ©(copyright) Xavier Duran i Muñoz

Tothom qui em coneix, sap que per mi, la Festa Major és, per tradició familiar1 i per participació personal2 , quelcom més que una festa; per mi és tot sentiment, emoció, respecte, ...és PASSIÓ. Però ara, per escriure aquest article, ho haig de fer com a professional del màrqueting i la comunicació, amb una mirada objectiva, el més objectiva possible, per presentar-vos una anàlisi dels avantatges que pot aportar convertir l’actual Festa Major de Sitges en Marca, tant per la Festa Major com per la seva contribució en el desenvolupament de la Marca Sitges. Quan un esdeveniment o una ciutat es converteixen en una Marca Tots coneixem marques comercials que associem a productes i serveis, però també els es-

deveniments i les ciutats es poden convertir en marques. Sitges és una Marca, és un dels pobles més bonics de Catalunya que és fruit de la seva història, la seva cultura, de les seves tradicions i els seus valors. Valors que s’han forjat al llarg dels segles, fruit del treball dels mariners i dels pagesos que han cultivat la terra, la vinya, i que tant han condicionat la nostra gastronomia i la nostra mediterranietat. Tot això forma part de la nostra identitat. Una marca es construeix a partir d’històries i experiències que es van instal·lant en la ment i els cors dels qui les viuen; quan aquestes persones comparteixen aquestes experiències, la Marca floreix. La marca d’una població (poble, ciutat, regió, país o esdeveniment) no és més que la repu-

tació que té i les associacions mentals que provoca entre els diferents públics, és el que s’anomena: posicionament (el lloc que ocupa en la ment del públic objectiu). Aquest posicionament és la base de la seva diferenciació. Una diferenciació a partir de valors, de la seva capacitat de materialitzar els intangibles. Un posicionament, una reputació, que evoluciona en el temps, de la mateixa manera que evoluciona tot: la societat, els productes, el turisme, la reputació d’altres poblacions similars i evoluciona també, en funció del que es fa, de com es fa i en funció dels objectius que es vulguin assolir. Però és cert que crear una Marca d’un esdeveniment o d’una ciutat és més complicat que la d’un producte o servei perquè interve-

1 El meu besavi tocava el flabiol i el tamborí, es deia: Josep Duran en “Pep Capelles”, el meu avi era folklorista i timbaler, l’Antoni Duran, el “Raio” i el meu pare, geganter, Josep Duran, també “Raio”. 2 Soc timbaler de l’Escola de Grallers de Sitges i continua la tradició familiar el meu fill Marc, tocant la gralla.


1) Marca de les Colles Castellers de Catalunya. 2) Logotip de la Candidatura per la UNESCO Castells, Patrimoni de la Humanitat. 3) Marca de La Patum de Berga.

1

nen més actors diferents: ciutadans, polítics, funcionaris, empresaris, turistes, inversors externs,... els quals s’han de posar d’acord en un posicionament únic i diferencial, i aquí és a on s’ha de fer un esforç d’entesa i de generositat per a consensuar un objectiu superior, pel bé de tot el poble, el qual no és impossible, tal com ja han fet altres ciutats com Barcelona. Una gran marca representa un gran avantatge competitiu Una marca com la ciutat de Barcelona o un gran esdeveniment com uns Jocs Olímpics, representa un gran avantatge competitiu a l’hora de captar turistes, visitants professionals, organització de grans esdeveniments, inversions i clients, la qual cosa permet tenir una capacitat més gran per a generar ingressos i llocs de treball. Convertir-se en una marca aporta beneficis, com poder ser Diferent (diferenciació) un ob-

2

jectiu tan preuat pels productes i també per les ciutats que volen destacar i assolir una imatge única i diferenciada d’altres ciutats; aquesta diferenciació, facilita la captació de turistes i d’inversors que veuen en aquesta ciutat una proposta clara de valor. La conseqüència primera és la generació d’ingressos per augment de la captació de visitants com per la seva predisposició a pagar un preu superior pels valors intangibles que representa. Aquestes ciutats necessiten unitat i consistència en les accions de comunicació que realitzen, per evitar dispersions i assegurar un missatge unificat i consistent a través de tots els esdeveniments i els mitjans de comunicació, en el temps. El cercle virtuós de les coses ben fetes, representa desenvolupament i prosperitat, i una marca consolidada representa una plataforma de desenvolupament econòmic que alhora genera fidelitat entre els seus usuaris que repeteixen i la recomanen de forma to-

3

talment espontània. La Festa Major de Sitges com a marca i la seva contribució en la marca Sitges La Festa Major de Sitges declarada com a Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, és fruit de la història de Sitges i la màxima expressió de les nostres tradicions. Ens sentim molt orgullosos de la nostra Festa Gran, però la volem fer més grossa! Volem que obtingui encara més reconeixements oficials, com ser reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional o d’altres reconeixements i com més n’obtingui més gran serà i més s’anirà convertint en una marca, que aportarà més avantatges per si mateixa i per Sitges. Com he posat abans, la Marca Sitges és fruit de moltes coses però també dels seus esdeveniments. El Festival Internacional de cinema Fantàstic, també és una marca que pro-


jecte Sitges al món. El Corpus, tan sitgetà!, el Ral·li de cotxes d’època (Declarat d’Interès Turístic Nacional), El Carnaval, etc. Sumar sempre és positiu i quants més i bons esdeveniments tingui Sitges que sumin en benefici de la Marca Sitges, millor. La suma de les marques dels esdeveniments de Sitges, construeixen la Marca Sitges. En aquest article, es planteja la possibilitat de convertir la Festa Major de Sitges en una Marca, com Berga ha fet amb La Patum o com també ho han fet els Castellers de Catalunya, creant la marca Castells de Catalunya, fruit de la unió de totes les colles castelleres, sota una mateixa imatge. La Marca: “Festa Major de Sitges” què pot aportar a la Festa Major i a Sitges? Coincidint amb criteris comuns, la Marca de la Festa Major de Sitges unificaria la presentació de si mateixa sota uns elements de comunicació: un logotip, una línia gràfica i un missatge comuns que és presentarien de forma consistent entre els diferents mitjans de comunicació i en el temps. Un dels motius principals per la creació d’una marca és la seva capacitat per a generar ingressos. Una marca pròpia pot incorporar articles de qualitat relacionats amb la festa, la venda dels quals pugui contribuir en part, en el finançament de la festa a partir de l’homologació de productes i empreses participants. La marca ha de ser capaç de dinamitzar i promocionar tots els productes adherits fent incrementar el seu volum de vendes i contribuir en la recuperació del patrimoni cultural i incentivar la creació de nous projectes que permetin una major difusió, promoció i finançament. Una GRAN Festa Major de Sitges fa més GRAN Sitges. Què cal fer per convertir “La Festa Major de Sitges” en una Marca?: Les marques tenen noms, La Patum té un

nom propi, i nosaltres tenim “La Festa Major de Sitges”, aquest és el seu nom, els sitgetans i sitgetanes, no l’hem batejada d’una altra manera així que crec que no cal inventar-ne cap de nou ara. Si algú té una proposta... serà benvinguda. El que també tenen totes les marques és un logotip. La nostra festa no en té. Un logo és una expressió única formada per imatges i lletres que serveix per identificar i diferenciar de forma clara i ràpida a una marca, esdeveniment, ...i dels valors que representa. Caldria desenvolupar una pàgina web i unificar la presència de la marca en tots els mitjans de comunicació, incloses les xarxes socials. També seria necessari alguna forma d’organització, existent o de nova creació, que doni forma legal a la iniciativa, la qual haurà de treballar per la marca a partir d’un pla de desenvolupament, unes directrius amb objectius, pressupost i responsables que s’encarreguin del seu assoliment. Una marca per la Festa Major de Sitges ha de servir com han servit conceptes com el “made in...” o les “denominacions d’origen”, per transmetre una imatge de qualitat, d’ordre, d’organització, d’unió, de continuació de la tradició, tot i pensar en el seu manteniment al llarg dels segles i treballar perquè la nostra festa Gran es pugui viure a les escoles, inspirials estudiants per fer treballs de recerca, font de captació de turistes amb un caire més cultural i com més gran sigui, més captarà l’interès de les empreses per esdevenir patrocinadores i col·laboradores de la Festa Major de Sitges i de tot Sitges. Però la nostra Festa Major i Sitges com a marca, són l’expressió dels nostres valors: passió, respecte per les nostres tradicions, memòria, ètica, generositat i llibertat. Vosaltres també en podeu suggerir d’altres de valors, però aquests valors segur que ens ajudaran a gaudir al màxim aquesta Festa Major. Visca La Festa Major de Sitges! ©


Si vols tenir aquests articles en paper els trobarĂ s a

el dijous 21 d’agost


+ INFO www.sitges.cat/festamajor PROGRAMA ONLINE

http://issuu.com/pasgrafic/docs/fmsitges14

XARXES @FMSitGeS HasHtags

#fmsitges14 | #stsitges14

Articles FMSitges14  

Articles complets del programa de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Festa Major de Sitges 2014.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you