Issuu on Google+

Associació Cultural i Educativa “La Riscla” www.flabiol.com

QUÈ ÉS EL PROJECTE EL FLABIOL A L’ESCOLA? El punt de partida d’aquest projecte pedagògic és la utilització del flabiol i el tamborí com a instruments de treball i aprenentatge a través dels quals assolir les competències pròpies de l’àrea de música. És un projecte que engloba diversos àmbits de treball (musical, social i cultural)1 i que facilita que cada escola i cada mestre l’adaptin a les seves necessitats i possibilitats pedagògiques així com a la seva línia de treball partint d’uns objectius que considerem bàsics:    



Conèixer el flabiol i el tamborí tot aprenent-los a tocar. Integrar el flabiol i el tamborí dins del ventall d’instruments escolars. Conèixer i viure la realitat que envolta el flabiol i el tamborí, tant de la pròpia vila com de fora: entremesos, concerts, danses diverses, etc. Crear les condicions per a afavorir que el treball musical que es realitza a l’escola traspassi les fronteres de l’aula i surti al carrer, als teatres, a les festes i celebracions, ja sigui tan dins l’àmbit de l’escola com fora del centre escolar. Dur a terme un aprenentatge musical útil, entenent com a “útil” que es plasmi en unes activitats col·lectives més enllà de l’aula de música.

El treball del flabiol i el tamborí a l’aula de música no ha de ser entès com la substitució o l’abandó d’altres instruments que han estat i són presents habitualment a les aules: xilòfons, metal·lòfons, flautes, percussió indeterminada, pianos, guitarres, etc. El flabiol i el tamborí obren i aporten nous marcs d’actuació i noves vies pedagògiques per a l’aprenentatge musical dels infants sense renunciar a altres metodologies pedagògiques presents que tan bons resultats han donat al llarg de tants anys. La seva afinació i el seu registre els permet de conviure i complementar-se tocant conjuntament amb els altres instruments ja presents a les aules de música amb tota normalitat.

A l’escola, el flabiol i el tamborí han d’assumir el repertori “universal” que tant bé han adoptat altres instruments “escolars” sense que els sigui propi: el flabiol també és capaç d’assumir-lo amb normalitat. Així com des de la “universalitat” d’altres instruments hem pogut abraçar el “localisme” de la nostra música, també des del “localisme” del flabiol i el tamborí podem abraçar un repertori “universal” necessari i indispensable per a una correcta educació musical integral dels infants.

1

Parlem d’àmbit educatiu per designar el conjunt d’activitats educatives que donen eines i mesures per a assolir les competències bàsiques.


Associació Cultural i Educativa “La Riscla” www.flabiol.com

Volem destacar també que aquest projecte incideix i repercuteix no només en el grupclasse que aprèn a tocar el flabiol i el tamborí sinó també en el conjunt dels infants de les escoles participants i en tota la comunitat educativa en general. No és sols un projecte d’educació musical, incideix també en els àmbits educatius social i cultural. Val la pena doncs exposar el projecte argumentant cada un d’aquests àmbits per separat: a) Àmbit musical: Les dificultats dels infants en l’aprenentatge del flabiol i el tamborí són molt similars a les que tindrien en l’aprenentatge d’un instrument tan conegut i habitual a les aules com és la flauta de bec (creiem que és un bon paradigma de comparació). Els nous instruments no suposen un canvi significatiu en quant a l’hàbit de treball habitual a l’aula, i els ritmes d’aprenentatge d’un o altre instrument són molt semblants. És per això que la introducció del flabiol i el tamborí a les escoles no ha de suposar un canvi gaire profund en l’hàbit de treball dels mestres, ni en la forma d’organitzar les sessions ni de plantejar l’aprenentatge dels instruments. El flabiol apareix gairebé sempre amb la companyia inseparable de la percussió del tamborí. El treball de la percussió afegeix un nou element a treballar sistemàticament: la combinació entre melodia i ritme com a elements complementaris. El fet de tocar dos instruments a la vegada, un de rítmic i un altre de melòdic, enriqueix el treball instrumental i diversifica l’àmbit d’incidència dels instruments en l’aprenentatge integral de la música, a la vegada que aquest aprenentatge pot tenir més aplicacions instrumentals, tant amb els instruments per separat com en conjunt. Per altra banda, el treball de melodia i ritme simultanis que sorgeix de la necessitat de tocar junts el flabiol i el tamborí, fixa molt profundament les estructures fonamentals de la música i dóna un bagatge molt sòlid dels rudiments del llenguatge musical. És un treball global de la música que moltes metodologies defensen (col·locant Jaques Dalcroze al capdavant i també el nostre Joan LLongueres).

b) Àmbit social: Una part important de la pedagogia proposada radica en les capacitats i possibilitats socials que de manera transversal ens ofereixen aquests instruments. El flabiol i el tamborí permeten ser treballats des del principi del treball col·laboratiu, buscant l’enfortiment del treball en equip en el dia a dia i, en el cas de poder mostrar aquest treball en públic, buscant activitats que desemboquin en un reconeixement social del grup-classe com a col·lectiu. Tots els infants necessiten identificar-se amb el grup-classe i teixir-hi uns lligams socials sòlids. El treball de pertinença és molt més ferm si la feina que realitza (el grup-classe) es pot


Associació Cultural i Educativa “La Riscla” www.flabiol.com

veure rubricada amb una mostra pública del treball realitzat per part del col·lectiu de manera que puguin rebre el reconeixement de les persones que tenen al voltant. Tots els infants són aleshores necessaris i tots necessiten compromís i responsabilitat perquè el treball musical i artístic final tingui uns resultats positius. És creació conjunta i és reconeixement conjunt, i això crea lligams, crea compromisos i estreny les relacions. A la vegada, els infants han d’assumir el treball i l’esforç necessaris, ja que l’èxit final dependrà d’aquest esforç col·lectiu. I l’èxit serà, en reciprocitat, també més valorat perquè el valor que se li dóna serà també col·lectiu. L’aprenentatge instrumental a l’escola ha quedat moltes vegades circumscrit a l’espai de l’aula de música. Amb el flabiol i el tamborí, que són essencialment instruments per a tocar al carrer, es creen les condicions per a afavorir que el treball musical que es realitza a l’escola traspassi les fronteres de l’aula i surti al carrer, als teatres, a les festes i celebracions, ja sigui tan dins l’àmbit de l’escola com fora del centre escolar. El flabiol i el tamborí seran aleshores instruments idonis per a aportar la música de qualsevol ballada, per a acompanyar els diversos entremesos que es puguin treballar al centre o que siguin propis de la població, per a amenitzar les cercaviles i desfilades, per a realitzar els concerts i en definitiva, per a assumir la música de les festes més enllà de l’aula de música i de la pròpia escola. Aquest fet facilita que el treball realitzat a l’aula de música sigui funcional, és a dir, que desemboqui en unes activitats i actuacions públiques i reconegudes per l’entorn proper dels alumnes. Sempre que el treball musical realitzat amb els infants traspassi les parets de l’aula de música i tingui una funcionalitat real (entenent per funcionalitat real les activitats realitzades per els alumnes en públic en les quals la música del flabiol hi té un paper necessari), aquest treball serà útil i, per tant, ple de sentit i amb una finalitat ben clara, entesa i motivadora. Aconseguim doncs un treball social d’equip, de pertinença, de creació conjunta, de respecte als companys, al treball comú i a la música entre altres valors i actituds, i a la vegada duem a terme un treball vivencial, de competències i per sobre de tot útil, ja que es tradueix en unes activitats viscudes, festives, exigents i reconegudes per a la col·lectivitat.

c) Àmbit cultural: Tots els infants necessiten referents. El flabiol i el tamborí han estat al llarg de la història dos instruments presents a les places i les festivitats de les nostres viles. És relativament senzill que actualment un infant pugui veure i gaudir de la música d’un flabiolaire pel carrer, guiant balls diversos, tocant sardanes, acompanyant gegants, bastoners, balls de pastorets i d’altres entremesos i interpretant moltes vegades cançons del repertori més habitual de les famílies de les diferents regions del territori. El flabiol és doncs un instrument pròxim, lligat a les festes, que ha perviscut a les nostres terres des de l’Edat Mitjana i que tant el podem sentir refilar per


Associació Cultural i Educativa “La Riscla” www.flabiol.com

un virtuós interpretant els clàssics com per diletants que l’han après a tocar d’oïda i que acompanyen algun dels entremesos de la seva població. El treball d’aquests instruments des de l’escola té una vinculació absoluta i directe amb les festes actuals i vives, i amb la cultura i la tradició social i cultural del nostre país. Aquests instruments posen a l’abast dels infants aquests aspectes tan motivadors, com pocs d’altres podrien. L’infant que aprèn música i dansa amb el flabiol, entén, viu i participa de la cultura del país en primera persona, i totes les manifestacions culturals i artístiques pròpies d’aquesta terra no només no li són estranyes sinó que en participa i en gaudeix en primera persona. Aquest infant, vingui d’on vingui, sigui nascut aquí o sigui nouvingut, parli la llengua que parli, podrà conèixer, viure, gaudir i comprendre part de les manifestacions festives de la tradició del lloc on és simplement perquè les haurà viscut, glossat, creat, reinventat, interpretat i en últim terme gaudit, i els seus rudiments li seran pròxims i entenedors. A mitjà i llarg termini aquest és un projecte que integra els infants acostant-los a uns referents pròxims i comuns del seu entorn i a la identitat col·lectiva. En un món globalitzat, amb un constant bombardeig d’estímuls estandarditzats, aquest aspecte adquireix més importància que mai. És doncs un projecte que des de la catalanitat s’obre al món i a la seva diversitat cultural de manera creativa i integradora, perquè és sols des del coneixement, l’estimació, el respecte i el gaudi d’allò que ens és propi que podem estimar, gaudir i respectar no només les altres formes artístiques i culturals, modernes o clàssiques, de països i cultures pròximes o allunyades, d’autors i d’èpoques diferents, sinó també la diversitat de pensament, de comportament, de costums, de concepció del món que hi ha entre les persones i les cultures que enriqueixen el nostre entorn.

ACTIVITATS Per arribar a incidir en aquests tres àmbits i assolir els objectius generals, proposem una sèrie d’activitats generals: -

-

El coneixement i l’aprenentatge del flabiol i el tamborí. La construcció de tamborins per part dels alumnes amb materials fàcils d’adquirir i econòmics. El coneixement i la interpretació de danses i entremesos originals o de creació pròpia. La realització d’activitats d’intercanvi entre alumnes en les quals els infants puguin interpretar melodies i danses per als seus propis companys. La participació en les “Trobades de Flabiolaires Escolars” en les quals es reuneixen diverses escoles que mostren públicament el treball fet durant el curs, tocant peces i ballant danses i entremesos al so del flabiol i el tamborí. La participació en activitats d’àmbit extraescolar organitzades per entitats del barri, ciutat o població: festes, cercaviles, intercanvis, etc, ...


Associació Cultural i Educativa “La Riscla” www.flabiol.com

Tenint en compte que: -

Aquestes activitats són els eixos centrals i bàsics del projecte. Cada centre les desenvoluparà i les adequarà a la seva línia d’escola. Cada mestre, decidirà el repertori més adequat a cada tipus d’alumnat2 És important buscar la implicació del claustre i de la comunitat escolar en general per tal de poder dur a terme activitats interdisciplinàries i d’intercanvi.

Volem fer també algunes propostes d’activitats complementàries de caràcter interdisciplinar: - Construcció d’instruments com canyissos, cazous, requetetxecs, ximbombes, etc. - Creació de gegants, capgrossos i diferents animals del bestiari. - Confecció del vestuari i material pels diferents balls: mocadors, camalls, espases, barrets, màscares, ... - Codificació de les danses i les músiques amb el seu llenguatge específic en un dossier d’ús per a l’aula. - Altres activitats d’estudi i anàlisi dels textos de les cançons, orígens i història de les danses i els entremesos, l’estructura i els punts de dansa, la distribució espacial, etc.

TROBADA DE FLABIOLAIRES ESCOLARS L’objectiu d’aquesta trobada és reunir tots aquells nens i nenes que toquen el flabiol i el tamborí a l’escola per tal de compartir l’experiència i gaudir-ne conjuntament. La Riscla organitza cada any (des del 2010) aquesta trobada on els alumnes participants de cada escola realitzen una mostra de dansa i entremesos creats i confeccionats pels propis alumnes amb música en directe executada per ells mateixos amb flabiol i tamborí. Aquestes danses i entremesos es presenten i ballen davant de les altres escoles participants i de tot el públic que hi vulgui ser present. La trobada s’acaba amb una peça, tocada i/o ballada per tots els nens i nenes de les escoles que hi han participat.

2 En aquesta guia s’inclou i s’aconsella un repertori variat de cançons de diverses cultures, d’autor i repertori, que recollim i ordenem en un nivell de dificultat creixent en cada unitat didàctica. Cal tenir en compte que són peces d’iniciació i que han estat triades segons criteris pedagògics i de didàctica de l’instrument.


Projecte El Flabiol a l'Escola