Taula de pensament

CULTURA POPULAR & MÚSIQUES DEL MÓN del 15 al 18 d’octubre de 2015

la comunicació de la cultura popular

Taula de pensament · FIRA MEDITERRÀNIA DE MANRESA · 14 de maig de 2015, Teatre de Sarrià, Barcelona

la comunicació de la cultura popular Taula de pensament FIRA MEDITERRÀNIA DE MANRESA Dijous, 14 de maig de 2015 Teatre de Sarrià, Barcelona Moderador: Quim Rutllant, periodista i expert en cultura popular Relator: Salvador González

TAULA INTEGRADA PER: Marc Gall - Comedia.

Rut Martínez - Periodista i gestora cultural.

Jordi Fosas - Esdansa.

Xavier Tresserras - Confederació Sardanista de Catalunya.

Francesc Fabregat - ICUB. Joan Gómez - Guillem Amorós - Adifolk.

Josep Viana - Ens de l’Associacionisme Cultural Català.

Adrià Ortiz - Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya.

Bernat Ferrer - Nació Digital-La Flama.

Amador Codina - Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya.

Manel Cornet - Castellers de Barcelona.

Montse Colomer - Agrupament d’Esbarts Dansaires.

Lluís Puig - Director General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.

introducció La Fira Mediterrània de Manresa va organitzar el 14 de maig de 2015 una taula de pensament on s’analitzava la comunicació de la cultura popular, amb especial èmfasi en la relació d’aquesta amb els mitjans de comunicació i l’ús que fan les diferents associacions i entitats de les xarxes socials.

El periodista Quim Rutllant, com a moderador de la taula, va introduir alguns temes sobre els que es van basar les intervencions dels assistents. Alguns d’aquests temes va ser la relació entre la cultura popular i els mitjans de comunicació més enllà de les queixes, la seva relació amb les xarxes socials i la comunicació 2.0, la manera òptima d’arribar als mitjans, les oportunitats actuals per autogestionar la comunicació, o l’existència de models d’èxit.

cultura popular, mitjans de comunicació i xarxes socials Amador Codina (Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya) va fer una primera intervenció assegurant que “la cultura popular no surt als mitjans de comunicació massius i necessitem assessorament per fer-ho. Com a alternativa, s’aposta per les xarxes socials i el web, però arribar al gran públic es fa complicat.” Jordi Fosas (Festival Ésdansa) va afegir que cal “agafar consciència de que s’ha de comunicar bé el que s’està fent. La nostra experiència es basa en facilitar eines per atraure l’atenció dels mitjans de comunicació convencionals, com per exemple, traslladar la roda de premsa de Les Preses a Girona. Això cal complementar-ho amb eines de contacte directe amb el públic com ara les xarxes socials, newsletters i el web.”, una opinió que Xavier Tresserras (Confederació Sardanista de Catalunya) va reforçar: “S’ha d’estar a sobre dels mitjans de comunicació i facilitar la seva feina. S’ha de fer una reflexió interna per saber què és el que es vol comunicar. S’han d’usar les xarxes per arribar a tothom i ser incisiu.”

Francesc Fabregat (Cultura Popular – Icub – Ajuntament de Barcelona) va fer una aportació sobre la implantació de les xarxes socials per difondre la cultura popular: “Ha arribat un punt que ens ha deixat d’importar que els mitjans de comunicació convencionals ens facin cas. Avui en dia, la comunicació digital permet arribar a llocs que abans era impossible. En 10 anys ha canviat el món de la comunicació. En el nostre cas, la creació d’un web específic, d’un butlletí electrònic, la implantació de les xarxes socials, etc., per informar sobre tots els esdeveniments que tenen a veure amb la cultura popular ens ha permès arribar a un públic quan abans no ens era possible. L’altra cosa és la selecció que faci aquest públic, tenint en compte l’allau d’informació que té al seu abast.”

Pel que fa a les xarxes socials, Marc Gall (Comèdia) va fer una apreciació: “Cal tenir en compte que el web i les xarxes socials no són mitjans de comunicació, sinó que són canals per transmetre la nostra informació. Sovint s’usen les xarxes per substituir els mitjans de comunicació, però el qui les usa ha de saber comunicar.”

Gràcies a les diferents intervencions dels assistents, també va quedar clar que les publicacions especialitzades són una via per oferir informació de qualitat i que permeten cobrir un buit informatiu. Així va quedar patent amb dos exemples; el primer, el va oferir Santi Riba: “La revista ‘Gegants’ ha aconseguit molts subscriptors perquè oferim qualitat i obviem les notícies que no tenen cap mena de transcendència. També és molt important oferir la revista en format digital perquè es pugui difondre per tot el món.”; el segon exemple el va aportar Josep Viana (Ens de l’Associacionisme Cultural Català): “L’Ens va néixer d’una necessitat imperiosa de comunicar, però la comunicació s’havia de fer d’una forma professional. Es recopila la informació, se li dóna forma, es poleix i es transmet.

També vàrem començar amb una col·laboració a Vilaweb i va néixer ‘Tornaveu’, que s’ha convertit en una publicació digital quinzenal que informa sobre el món de l’associacionisme i la cultura popular.

Per altra banda, també es va crear un banc de continguts dirigit als mitjans de comunicació i on la informació es tracta d’una altra forma. En 10 anys, hem aconseguit evolucionar i hem recopilat unes 15.000 adreces. Després de moltes edicions del ‘Tornaveu’ ara s’ha fet un pas endavant, editant una publicació paral·lela semestral i austera, ‘Canemàs’, on els experts desenvolupen diferents articles sobre la cultura popular, de la qual ja portem 10 edicions.”

Pel que fa al paper de les xarxes socials, va quedar clar que la cultura popular i les associacions vinculades no pateixen un dels problemes actuals d’altres sectors culturals que és arribar al públic.

Adrià Ortiz (Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya) ho va explicar així: “Per a nosaltres, la pàgina web i les xarxes socials són el punt d’informació de les pròpies colles, dels membres de les diferents associacions. Fins fa poc, teníem les xarxes socials una mica abandonades i des de que les hem activades de nou, veiem que creix la resposta i el nombre d’usuaris”, un testimoni ratificat per Marc Gall: “Com a entitats, perquè us cal comunicar?

No es tracta d’aconseguir públic, doncs la cultura popular és participativa i, per tant, té molt públic”, una intervenció que va ser complementada pel periodista Bernat Ferrer (Nació Digital-La Flama): “Per regla general, estem parlant de canals propis generats per les associacions que tenen repercussió entre els propis interessants, per la qual cosa estem parlant d’una certa endogàmia.”

Joan Gómez (Adifolk) va matissar que “la cultura popular com a tal és participativa o és una imatge que es vol donar? Crec que és participativa, per la qual cosa no és necessari sortir en tots els mitjans de comunicació. Les associacions ja fan prou perquè les activitats surtin endavant, per la qual cosa la comunicació és un extra.”

A partir de totes les opinions sobre la presència de la cultura popular als mitjans de comunicació, Lluís Puig (Direcció de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals – Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya) va comentar que “mai, en els últims anys, hi ha hagut tant protagonisme de la cultura popular en els mitjans de comunicació.

Alguns exemples són les notícies que es poden veure a Televisió de Catalunya o la Xarxa de Televisions Locals, que s’ha convertit en un mitjà de proximitat.

Cal tenir en compte que de vegades no ens adonem que quan es parla d’alguns esdeveniments, s’està parlant de cultura popular; aquest és el cas del Temps de Flors de Girona, les coques de Sant Joan, les mones de Pasqua... Potser caldria prendre consciència de què és cultura popular” i, com a novetat, va anunciar que “en breu naixerà un agregador digital promogut per la Fira Mediterrània de Manresa i amb el suport de la Direcció de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, i l’Icub de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest agregador reunirà links de televisions, ràdios, agendes, etc., per tal de comprovar quanta gent està interessada en la cultura popular. Anant a una sola adreça web, el públic podrà accedir a tota la informació. I vinculat amb aquest agregador, s’oferiran dues novetats: per una banda, un repositori on es podran escoltar tot tipus de música popular, i, per l’altra, una aplicació on els Ajuntaments podran penjar la informació sobre les festes que se celebren als seus municipis i on el públic podrà contribuir-hi amb les seves fotografies.”

pedagogia per als periodistes i normalització Un altre dels temes en el qual es va insistir per part dels assistents va ser la necessitat de fer pedagogia sobre la cultura popular entre els periodistes.

Montse Colomer (Agrupament d’Esbarts Dansaires) va fer una apreciació sobre la dansa que es podria traslladar a altres manifestacions de la cultura popular: “La dansa en general té una problemàtica intrínseca pel fet de ser efímera i els esbarts per associació comparteixen aquesta problemàtica. S’ha de fer molt treball a priori per explicar als mitjans de quin tipus de dansa estem parlant, amb molta feina pedagògica i de divulgació.” Josep Viana va puntualitzar: “En els mitjans de comunicació no trobem periodistes entesos en cultura popular, per la qual cosa s’ha de fer molta pedagogia per arribar a transmetre el que volem i atraure la seva atenció.”

Bernat Ferrer va aportar el seu punt de vista com a periodista: “És difícil trobar un perfil especialitzat en cultura popular en els mitjans de comunicació. S’ha de fer un tipus de comunicació tenint en compte que el periodista al qual ens dirigim segurament no sap de què estem parlant. Per regla general, avui en dia el periodista rep molta informació de diferents fonts i s’ha d’encarregar de diferents seccions.”

Xavier Tresserras va comentar que “s’hauria d’aconseguir que la cultura popular es tractés amb normalitat. Aconseguir que els elements de la cultura popular s’introdueixin en altres elements dels mitjans de comunicació i de la producció audiovisual com ara les sèries de televisió per arribar a la normalització.”

Per a Adrià Ortiz: “potser caldria incloure una secció regular sobre la cultura popular en els mitjans de comunicació”.

Alguns dels exemples de normalització de la cultura popular que es van tractar a la taula de pensament va ser l’emissió per part de Televisió de Catalunya de concursos que van ser rebuts amb escepticisme per part de les associacions, però que a la curta han popularitzat la seva activitat, tal i com va comentar Josep Viana: “Algunes experiències recents promogudes per mitjans com Televisió de Catalunya (per exemple, ‘Oh Happy Day’ o ‘Objectiu Pastorets’), tot i el rebuig inicial per part de les associacions vinculades, han permès que a la curta molta gent s’interessi i s’acosti a la cultura popular”, una opinió que va ser compartida per Montse Colomer (“Els programes que es difonen per la televisió s’han de veure com una oportunitat per donar a conèixer i difondre la cultura popular, i atraure nous públics”) i Lluís Puig (“Els programes que s’han emès per Televisió de Catalunya amb un tractament diferent de la cultura popular (‘Oh Happy Day’, ‘Operació Pastorets’) van causar un gran rebuig per part del sector, però a curt termini s’ha comprovat que ha estat una gran eina per captar nous aficionats i associats”). Josep Viana va afegir que “nosaltres també estem promovent noves eines per tal de difondre l’associacionisme cultural, com ara la producció de documentals basats en la vida de Paco Candel o Ferrer i Guardia.”

Marc Gall va introduir una reflexió a la taula de pensament: “La cultura en general té una gran sort: comptar amb una secció pròpia en els mitjans. Cal reflexionar si no existeix normalitat en la cultura popular perquè no hem aconseguit generar-la nosaltres mateixos.” Rut Martínez va afegir un altre punt d’interès relacionat amb accions que han

ajudat a la normalització del sector: “També cal tenir en ment projectes que han aconseguit fusionar la cultura popular amb les tradicions més modernes, tot i que sovint han estat projectes que han aconseguit un impacte immediat, però cap continuïtat.”

consells Els assistents també van poder escoltar alguns dels consells que els periodistes i els representants de les associacions van compartir, com ara el de Josep Viana: “S’ha de seleccionar molt bé què es el que es vol transmetre, triar els esdeveniments més importants, per tal d’atraure l’atenció dels mitjans de comunicació convencionals.”

Per a Marc Gall “s’ha de començar a generar notícies atractives perquè ens facin cas, amb documentació professional, dotada de certa estètica, etc. Ser capaços de generar una base de dades i saber-la usar, escollint com gestionem aquesta base de dades i a qui enviem la informació. És molt difícil agafar distància i saber comunicar, s’ha d’oferir informació neta. Pel que fa a la cultura popular, s’han d’usar els mitjans de comunicació locals com aliats, doncs són propers a les entitats. El mateix per als mitjans de comunicació especialitzats. I pensar en acords que beneficiïn les dues parts: de vegades, posicionar-nos suposa cercar l’apadrinament d’un mitjà de comunicació convencional, que l’esdeveniment estigui vinculat a alguna persona d’un àmbit professional.”

I Rut Martínez va afegir “la comunicació és un gran

actiu per a la cultura popular per fer-nos algunes preguntes: Per què volem comunicar i com? Què ens permet conèixer de l’associacionisme des de dins?

Amb quin objectiu? Això ens ajudarà a elaborar materials de comunicació. Hi ha un camí molt llarg a recórrer. També és molt important el número de persones, l’experiència i la vivència en el món de la cultura popular. De vegades es confon la informació més pura amb l’opinió.”

Bernat Ferrer també va comentar que “cal conèixer les rutines de cada periodista, i saber què és el que cal fer per atraure la seva atenció. Potser és millor dissenyar una estratègia per a que un mitjà de comunicació determinat ens faci cas que intentar que tots es facin ressò de la nostra notícia. Les associacions locals han d’aconseguir comunicar-se amb els mitjans locals, mentre que les confederacions han de tenir com a principal missió comunicar els grans esdeveniments als mitjans de comunicació d’abast general. També cal tenir en compte que els mitjans de comunicació tenen un llenguatge diferent al de la cultura popular.”

Amador Codina va comentar que “s’ha de buscar alguna cosa diferent en les nostres associacions, els mitjans de comunicació busquen alguna cosa excepcional”, tot i que Marc Gall va apuntar que “no n’hi ha prou amb elaborar una acció: cal triar també el dia, el lloc, els protagonistes... Els mitjans de comunicació són incapaços d’assumir la gran quantitat de presentacions que tenen lloc cada dia, i premien aquells continguts que ofereixen un cert star system, un protagonista destacat, i la cultura popular, per regla general, no en té.”

cultura popular i m煤siques del m贸n