Page 1

Número 53, juny 2010

Els sectors d’oferta de les activitats firals a Catalunya

Xifres • Aniversaris • Col·laboracions • Notícies • Fires


Editorial

U

s presentem el segon Va de fires de 2010. A l’apartat de xifres hi trobareu un resum per sectors del nombre de fires vives a Catalunya diferenciades segons la seva tipologia, fet que demostra la relació directa que existeix entre el sector de l’oferta, el tipus d’activitat firal i l’àmbit territorial.

En aquest número es presenta una descripció detallada de l’evolució i els projectes de futur de la Fira de Calella i l’Alt Maresme, que enguany arriba a la seva 30a edició. La FEFIC mostra una enquesta realitzada a diferents operadors firals sobre la qüestió: “Què han de fer les fires amb la crisi?”. A continuació s’ofereix una ressenya de l’evolució i dels continguts dels Premis a la Innovació de les Fires de Catalunya des de la seva primera edició, l’any 2005. A l’apartat de col·laboracions hi trobareu una reflexió sobre els conceptes de fira i activitats firals per entendre millor l’aplicació de la normativa firal catalana i la diferència respecte d’altres tipus de manifestacions comercials. Seguidament s’hi inclou un article sobre els problemes de comunicació i els malentesos que pot generar la manca d’empatia i el fet de no atendre les possible queixes dels clients d’una manera positiva. Alimentaria i la Fira de Sant Josep de Mollerussa presenten el resum-balanç del 2010 amb uns resultats força atractius i positius que els fan encarar el futur amb garanties. Per tancar aquest número es presenta el llistat de les fires previstes per al període de juny a setembre de 2010.

Sumari Xifres: - Els sectors d’oferta de les activitats firals a Catalunya..................................................................... 3 Aniversaris: -T  renta anys de la Fira de Calella i l’Alt Maresme........................................................................... 4 Federació de Fires de Catalunya: -Q  uè han de fer les fires amb la crisi?....................... 5 Col·laboracions: - Premis a la Innovació de les Fires de Catalunya.......... 6 - La fira i les activitats firals................................................. 8 - Els problemes de comunicació no són patologies, sinó simptomatologies (Grup DOA). ............................... 9 - Alimentaria 2010. Balanç de la fira. ........................ 10 - Fira de Sant Josep de Mollerussa. Balanç de la fira...................................................................... 12 Notícies: - Canvi físic de la DGC; Curs de postgrau en direcció i gestió de fires; propera convocatòria dels Premis a la Innovació de les Fires de Catalunya; rebaixa de l’impost sobre embarcacions d’esbarjo de segona mà i jornada dedicada als nous valors per a les empreses del futur......................... 14 Fires de Catalunya per sectors: - De juny a setembre de 2010........................................ 15 El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa no participa necessàriament de les opinions manifestades en els articles de les entitats o persones que hi col·laboren

Bon estiu a tothom. VA DE FIRES Butlletí informatiu de les Fires de Catalunya

Edició: Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Direcció General de Comerç C. Provença, 339, 4a planta 08037 Barcelona Tel. 93 484 97 01 – Fax 93 484 96 88 A/e: fires.diue@gencat.cat Web: www.gencat.cat/diue/ambits/comerc/fires/index.html

2

Direcció: Marta Santamaria Samplon

Dipòsit legal: B-8460-2004 ISSN: 1697-7114

Coordinació: Enric Ballber Coderch

Tiratge: 500 exemplars Publicació trimestral

Equip de redacció: Joan Catalan, Carles Estrada, Sílvia García, Jesús Gómez, Marta Santamaria i Manel Vilarrasa.

Barcelona, juny de 2010


Xifres

Els sectors d’oferta de les activitats firals a Catalunya

E

n el seu preàmbul, la normativa firal catalana defineix les activitats firals com a manifestacions comercials de durada limitada en el temps en què una pluralitat d’expositors presenten l’oferta existent d’un sector o d’una pluralitat de sectors d’un àmbit territorial. Es defineix també el concepte de les categories de fira i fira-mercat, segons si el públic a qui va adreçat el certamen és professional o no. El maig de 2010, el nombre d’activitats firals actives a Catalunya que consten al Registre d’Activitats Firals és de 602. D’aquestes, n’hi ha 91 que estan inscrites com a fira i 511 com a fires-mercat. Al quadre adjunt s’hi pot observar que els sectors multisectorial i artesania, ceràmica destaquen en el cas de les fires-mercat, amb un nombre de 139 i 92 activitats respectivament, mentre que en el cas de les fires aquests sectors no tenen cap tipus d’activitat. Pel que fa a les fires-mercat, també cal destacar el sector d’alimentació, vins, hoteleria i els seus equips, amb un total de 102 activitats. Només aquests tres sectors representen el 65,22% de totes les fires-mercat que se celebren a Catalunya. Aquest fet demostra que les fires són activitats molt especialitzades i professionalitzades amb relació al contacte comercial i el producte que s’ofereix, tenint en

compte la diversitat d’expositors, visitants i productes que, en canvi, visiten i ofereixen les fires-mercat, i que, per tant, tendeixen a tenir un producte i un tracte molt més directe amb el visitant. També es constata una relació inversament propor­ cional entre el rànquing de fires i fires-mercat pel que fa al sector, en el sentit que els sectors que tenen més fires reaccionen de manera contrària respecte a les fires-mercat. Aquest fet confirma que hi ha sectors que comporten una relació directa amb el tipus de visitant i expositor més professional. Aquests sectors acostumen a ser els que representen una oferta molt més específica i/o tecnològica. Pel que fa a l’àmbit geogràfic de les activitats firals, tot i que no apareix reflectit en el quadre adjunt, també hi ha una relació directa entre els conceptes d’internacionalitat i de fira. Per contra, aquesta relació és inversa per a les fires-mercat, que s’apropen més a l’àmbit local i/o comarcal i que, en alguns casos i de manera excepcional, fins i tot arriben a l’àmbit català. Aquest fet compta de nou amb el suport del tipus d’oferta del producte, el tipus d’expositor que hi participa i el lloc de celebració, com també, fins i tot, de la temporalitat de la celebració. Moltes vegades, per no dir sempre, les fires-mercat coincideixen amb dates del calendari prefixades des de temps històrics i s’identifiquen amb festivitats religioses i tradicions i usos de tipus immemorial.

Els sectors d’oferta de les activitats firals a Catalunya (maig de 2010) Fira 16 12 8 7 7 6 6 6 5 4 3 3 3 2 1 1 1 0 0

Serveis diversos Indústria, tecnologia industrial Alimentació, vins, hoteleria i els seus equips Lleure, esport i turisme Sanitat, medi ambient Construcció, habitatge i llar Llibres, paper i arts gràfiques Tèxtil, pell, moda i complements Agricultura, maquinària agrícola i jardineria Ramaderia, avicultura Automoció i els seus equips Química, plàstics i cautxú Serveis personals Electrònica, noves tecnologies Antiquaris, art Equipaments municipals Nàutica, pesca Artesania, ceràmica Multisectorial

Multisectorial Alimentació, vins, hoteleria i els seus equips Artesania, ceràmica Automoció i els seus equips Ramaderia, avicultura Lleure, esport i turisme Serveis personals Agricultura, maquinària agrícola i jardineria Antiquaris, art Construcció, habitatge i llar Serveis, diversos Sanitat, medi ambient Nàutica, pesca Electrònica, noves tecnologies Indústria, tecnologia industrial Llibres, paper i arts gràfiques Tèxtil, pell, moda i complements Equipaments municipals Química, plàstics i cautxú

Fira-mercat 139 102 92 33 30 28 19 15 15 10 10 9 5 1 1 1 1 0 0

3


Aniversaris

30 anys de la Fira de Calella i l’Alt Maresme El repte de la reinvenció continuada Enguany, Calella celebrarà la 30a edició de la Fira de Calella i l’Alt Maresme durant la tercera setmana del mes de setembre, del dijous 23 al diumenge 26, tot coincidint amb la festivitat local del 23 de setembre. Calella és la capital firal del Maresme, i la Fira de Calella i l’Alt Maresme és la fita anual entre els ciutadans de Calella, els visitants, els turistes i els més de 130 expositors procedents d’arreu del país, a més de ser una eina de projecció nacional i internacional. Des de la seva primera edició, inaugurada el 19 de setembre de 1981, la Fira de Calella i l’Alt Maresme ha treballat sempre amb l’objectiu de fomentar i oferir des de Calella el coneixement d’un país desconegut per als catalans mateixos: Catalunya. La necessitat de donar a conèixer les realitats culturals entre els pobles de costa i de muntanya, com també els oficis que amb el pas del temps han anat quedant en l’oblit per a les noves generacions, ha estat una constant en la mostra. Tot plegat ha permès crear un espai firal obert amb l’objectiu d’enriquir i divulgar la cultura, les tradicions i els costums catalans. Dels 26 estands i els 1.000 m2 d’espai de l’any 1981, s’ha passat als 160 estands i els 20.000 m2 d’espai brut de la darrera edició de 2009. Durant aquests 29 anys han estat diversos els formats que la Fira de Calella i l’Alt Maresme ha anat adoptant, però sempre amb la denominació de mostra de productes, costums i tradicions catalanes. “La Fira”, denominació amb què es coneix entre els calellencs i calellenques, és una mostra multisectorial oberta a tothom, participativa i àmpliament solidària, que ha despertat sempre una gran expectació entre la ciutadania de la comarca del Maresme. Any rere any, les ciutats que han assistit a la nostra fira com a ciutats convidades han estat ben diferents, però l’objectiu ha estat sempre oferir una visió més acurada i enfocada de la realitat cultural catalana. Balsareny (Bages), Cardona (Bages) i Vielha (Vall d’Aran), entre altres, han estat algunes de les ciutats que, amb la seva presència a la nostra fira, han mostrat el bo i millor del seu patrimoni històric, cultural i econòmic. A finals de la dècada dels noranta, la Fira de Calella i l’Alt Maresme va iniciar una nova etapa (l’actual), gràcies a la integració dins l’estructura del seu espai firal d’un dels valors més identificatius de la mostra: el monogràfic. La visita de Tortosa com a ciutat convidada va coincidir amb la celebració del primer monogràfic, l’eix principal del qual va ser el tèxtil, un sector productiu molt important a Tortosa, però també per a l’economia de Calella i del Maresme en general. 4

En els darrers anys, la Fira de Calella i l’Alt Maresme ha comptat amb diferents dissenys de monogràfic. Entre altres, cal destacar el monogràfic de Zarautz (Euskadi) a nivell estatal, i els de Cuba i Escòcia a nivell internacional. La celebració prevista per a l’edició del monogràfic d’enguany, dedicat als Països Catalans, a més de l’acolliment de la Fira Gegantera de Catalunya, permetrà assolir una fita de qualitat inesborrable en la breu però intensa història de la Fira pel que fa al seu vessant cultural.

Reptes de futur d’una fira innovadora L’Ajuntament de Calella és conscient del paper que la Fira juga en la població com a instrument fonamental per promocionar la ciutat. En els darrers anys, la Fira ha contribuït a projectar Calella com a destinació turística a nivell nacional i internacional, i ha estat un element clau per complementar l’oferta comercial, de lleure i oci de la ciutat durant el mes de setembre, amb l’objectiu afegit de desestacionalitzar l’activitat turística i ampliar-la a models aliens als tòpics de sol i platja. Com a previsió de futur, la Fira de Calella es planteja diversos reptes, com ara l’enfortiment de la figura del monogràfic, la consolidació d’espais firals, com per exemple el Lleurespai, la generació de noves ofertes firals, el foment de l’artesania de qualitat i l’augment de la interacció i la participació dels visitants i expositors mitjançant la tecnologia del web 2.0. Més concretament, cal fer referència a la voluntat de millorar l’estratègia de marca i de comunicació amb els expositors i visitants, tenint en compte que aquesta estratègia actua de manera transversal en l’assoliment dels projectes i objectius generals esmentats anteriorment. El plantejament d’aquestes accions de millora permet afirmar que la Fira de Calella i l’Alt Maresme vol continuar innovant en dinàmiques de gestió estratègica i d’organització per afrontar reptes continuats en el temps i consolidar-los a fi i efecte de millorar la promoció firal i la imatge de la ciutat de Calella, com també la cohesió social i el foment de l’intercanvi comercial i cultural a la comarca. La Fira de Calella i l’Alt Maresme orienta la gestió i la prestació dels serveis firals sobre la base de la norma UNE-EN-ISO 9001:2000 i dels principis de millora continuada del segell de qualitat SICTED i, alhora, posa un èmfasi especial en les prescripcions i comunicacions sobre innovació firal realitzades pel Servei d’Activitats Firals de la Direcció General de Comerç, com per exemple l’observatori firal, els llibres de bones pràctiques (activitat en què hi va participar durant la primera edició) i els principis d’autoavaluació de l’excel·lència firal. Ferran Muñoz Porrino, director tècnic de la Fira Fabio Valbonesi Prieto, tècnic de fires


Què han de fer les fires amb la crisi?

F

les fires amb la crisi? Això és el que hem preguntat a alguns socis de la FEFIC.

La situació econòmica és complicada des de fa temps i no podem amagar el cap sota l’ala. Què han de fer

Aquí teniu les opinions de gent molt de fires, gent que treballa cada dia en el tema firal i que el viu intensament. Són una bona mostra de la gent que fa possible que malgrat la crisi Catalunya continuï sent un país de fires.

ins ara aquest espai de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC) dins del Va de Fires ha estat un espai bàsicament d’informació. Ha arribat el moment de que la gent de les fires també opini.

Oriol Oró Director de Fira de Lleida En aquest món interconnectat en què la informació és a l’abast de tothom amb un simple clic, les fires continuen tenint un paper rellevant, sobretot en dos sentits: en primer lloc, com a mecanisme de promoció conjunta de tot un sector, atesa la important repercussió mediàtica que assoleixen les fires; i, en segon lloc, com a espai generador de confiança entre el fabricant/distribuïdor i els clients, especialment en aquests moments de crisi i d’incertesa econòmica en què cal fer un esforç comercial més important per obtenir els mateixos nivells de vendes. Per la seva banda, les fires hauran d’incorporar nous serveis i activitats paral·leles, més enllà de l’organització i la comercialització de la fira mateixa, per tal d’oferir més valor afegit, i això tant als expositors com als visitants.

Francesc Carrió Conseller – director general d’Alimentaria Exhibitions i Reed Exhibitions Iberia

Propiciar i facilitar contactes comercials, continguts educatius i relacions personals. Tenir molt clars els objectius i les expectatives que tant expositors com visitants dipositen en els nostres salons i fer tot el possible perquè la seva inversió econòmica, de temps, etc., es vegi plenament recompensada.

Ventura Tobella Cap de promoció econòmica de l’Ajuntament de Calonge La crisi ha de servir per fer canvis: sanejar les nostres estructures de producció, externalitzar al màxim les diferents gestions, renegociar tots els convenis i contractes en la mesura del possible i traslladar la despesa dels apartats de no promoció als de publicitat.

Ma Carme Pi Directora de la Fira de la Candelera de Molins de Rei Des d’un punt de vista estratègic, les fires han d’apostar més que mai per la innovació incremental amb l’objectiu d’introduir nous elements qualitatius i diferencials, tant en les infraestructures i els serveis adreçats a expositors i visitants com en els productes i serveis que componen l’oferta firal, i han de centrar tots els seus esforços íntegrament en l’optimització de la gestió firal. Cal aplicar unes tarifes molt ajustades a expositors i visitants, fer més rendibles els espais del recinte firal, eliminar despeses que no generin valor afegit, mantenir, com a mínim, les despeses de difusió i publicitat, etc. Des d’un punt de vista sociològic, cal convèncer els expositors que en època de crisi és vital la seva assistència a les fires, ja que l’aparador firal és una inversió que sempre es recupera i, en canvi, el fet de no assistir-hi podria ser interpretat com un signe de feblesa de l’expositor per part de la seva competència i pel mercat mateix. Alhora, cal potenciar la confiança d’expositors i visitants en la nostra organització firal.

Antonieta Martínez Directora de Fires de Balaguer Les fires, com a eina de promoció que són, han de ser més fortes i estar al costat de l’expositor en aquests moments de crisi. Han de lluitar i intentar sobreviure, han d’esdevenir una oportunitat i els expositors ho han de creure així.

Oliver Klein Regidor de Promoció de Ciutat i Relacions Cíviques de Cambrils Les fires han de continuar com sempre, representant el motor dinamitzador de la iniciativa pública i la iniciativa ciutadana i trobant-se en el punt de l’organització d’un espai comú en què coincideixin ofer-

5


ta i demanda. En aquests temps de crisi cal entendre millor que mai que el context de la situació comercial ha anat evolucionant molt en els darrers anys: si en un principi el producte havia estat l’eix de cada fira i es podia vendre fàcilment, actualment, per mantenir aquesta condició, caldrà una major orientació a la venda tot fomentant l’aparició de nous formats i nous canals per fer arribar el producte al client. Així doncs, podríem dir que el client ha guanyat un pes específic que abans no es tenia prou en compte i pot arribar a esdevenir l’eix principal del negoci mateix. En aquest sentit, i per ferho possible, haurem d’apostar per tres factors dependents: el producte, la comunicació i el client.

Alfred Bofill Soci d’Expogestió En aquests moments tan delicats cal que les administracions, els operadors firals i el mateix sector expositor recorrin a la imaginació. Durant els anys de bonança econòmica els preus es van disparar, es gestionava sense mirar prim, ens vam acostumar a vendes importants... Però ara ens hem de tornar a situar, hem d’aprofitar millor el potencial i els recursos propis, i hem de continuar apostant per la innovació i prestar els millors serveis possibles, tant a les fires com als mateixos expositors. Cal imaginació i complicitat i pactes entre fires i expositors per mirar de tirar endavant entre tots.

Enric Brufau Director de Fires de Granollers Les fires més petites hem de tenir, en primer lloc, molta imaginació per trobar nous productes o fórmules i fer que el nostre mercat funcioni. Si apliquem les petites idees innovadores a les nostres fires, en traurem un bon rendiment. En segon lloc, hem de mantenir un política de preus ajustada perquè els nostres expositors continuïn apostant per la nostra proposta de fira. Hem d’evitar que el preu sigui l’excusa per no assistir com a expositor; cal fer aquest esforç. I, finalment, hem de ser capaços d’engrescar un major nombre de públic per tal que les nostre fires tinguin una molt bona afluència de visitants. Si oferim una gran varietat d’activitats atraurem un públic variat que ens aportarà valor afegit i una mica més de negoci.

Ramon Ferrando Director de Fira de Tortosa En veure que hi ha mitjans que publiquen Les 100 formes de superar la crisi un s’adona de la quantitat de coses que es poden arribar a fer per reduir l’impacte de la crisi. L’altre dia, un expositor em comentava que la resposta que està més de moda entre els empresaris davant de la pregunta “Com va?” és “Aguantant”. Crec que això és el que estem fent la majoria de fires, ara bé, també busquem noves vies, nous productes, nous serveis i noves respostes. És imprescindible la participació de cada sector per treballar conjuntament en fires innovadores i a la carta del sector implicat en cada pas de la seva organització.

Col·laboracions

Premis a la innovació de les Fires de Catalunya

L

’origen dels Premis a la Innovació es troba en les tasques de millora continuada per part de les organitzacions firals. Aquesta actitud beneficiosa va comportar que aquest procés no s’aturés i que les entitats firals es continuessin adaptant a les necessitats que exigien la competitivitat i els models globals. L’any 2004, la Direcció General de Comerç, amb el suport del CIDEM i amb la participació de diverses fires, bàsicament de la FEFIC, va encetar un nou període de treball anomenat Pla d’Innovació Firal.

6

Aquest model basa bona part de la seva estratègia en la planificació de la gestió i en l’estímul i la participació del personal en les accions de millora, com també en les accions de formació i reconeixement. Per a les empreses, la innovació és un concepte emergent de gestió que, com el màrqueting i la comercialització, és un fenomen que depèn bàsicament de dues variables: les condicions de l’entorn i les capacitats internes de gestió. Aquestes raons, juntament amb el bagatge de la qualitat que el grup de fires ha estat aplicant durant tots


aquests anys (des del 2000) i l’aplicació dels inputs que aporta el concepte d’innovació, comprenen els dos principals factors de competitivitat esmentats anteriorment, els quals les faran millors i més eficients. El bon resultat d’aquestes activitats, com també l’interès dels operadors firals, va fer pensar que els esforços mereixien un reconeixement a la seva activitat i a la bona gestió pel servei que han prestat i presten al teixit empresarial i a la societat mateixa. Per tant, es va creure oportú iniciar, el 2005, el camí dels Premis a la Innovació Firal. Aquests premis van destinats a reconèixer els resultats de les organitzacions firals catalanes que han aplicat amb èxit un pla, un mètode o una tècnica que hagi representat millores considerables, documentades i mesurables en la innovació, la qualitat i la productivitat d’alguna de les activitats firals que realitza. Per avaluar els premis es fan servir criteris inspirats en altres referents de prestigi internacional que permeten a l’entitat firal fer una valoració i trobar oportunitats de millora i innovació, les quals, traduïdes en un pla d’acció, faran augmentar el seu nivell de competitivitat. Un d’aquests referents internacionals és el Manual d’Oslo, elaborat per un fòrum d’experts en temes d’innovació en el marc de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic). Al Manual d’Oslo es distingeixen, genèricament, quatre tipus d’innovació: • INNOVACIÓ EN PRODUCTE/SERVEI • INNOVACIÓ EN PROCÉS • INNOVACIÓ EN MÀRQUETING • INNOVACIÓ EN ORGANITZACIÓ Es va considerar que els premis havien de distingir les entitats els projectes de les quals tinguessin aquests quatre pilars de manera equilibrada i destaquessin pel seu conjunt.

El premi de la primera edició (2005) es va atorgar a: • L’Associació Comerç Associat de Tremp Per l’activitat firal de la Fira del Codony i la seva contribució a la difusió d’un producte tradicional català, tot combinant la seva explotació amb la promoció local i comarcal. Pel seu enfocament envers la millora continuada en la gestió i pels seus resultats en aspectes com ara la satisfacció dels expositors i l’èxit en la cooperació. • FIRAVI, SL (Vilafranca del Penedès) Per l’activitat firal de FIRAVI i la incorporació en la seva visió d’un pla estratègic operatiu i funcional que conté tots els elements que configuren una planificació excel·

lent. Es tracta d’una fira que presenta una potenciació de la internacionalització i un caràcter identificador entre producte i territori. Es va acordar concedir tres mencions especials a: • Event Consulting, SL Per l’activitat firal de la Fira Preventia i els seus resultats constants aconseguits en els darrers anys de la fira. • Fira de Lleida Per la seva aposta per la innovació tècnica amb la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. • Fira de Reus Per la seva aposta en la implantació de tecnologies de suport per a la innovació mitjançant la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en els seus processos naturals de gestió.

El premi de la segona edició (2006) es va atorgar a: • L’Ajuntament de Calella Per l’activitat firal de la Fira de Calella i l’Alt Maresme. Per haver emprès un projecte sòlid d’innovació, tot avançant un model de gestió que aporta millores significatives en l’àmbit de la planificació, com també pels resultats obtinguts durant tot el procés organitzatiu de la fira. Cal esmentar com a contrapunt de valor la important relació de la fira amb la promoció turística de la ciutat. Es va acordar concedir tres mencions especials a: • L’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (IMPEVIC) Per l’activitat firal Mercat del Ram com a reconeixement a la seva trajectòria. Cal destacar els objectius clars de transformar una fira multisectorial clàssica en una fira més sectorial i especialitzada en el món agrícola i ramader. • El Patronat Municipal de Fires de Tortosa Per la celebració d’Ebreambient: saló de medi ambient, sostenibilitat i nova cultura de l’aigua. Per la seva aposta per un sector molt arrelat a l’economia de la comarca. • El Patronat Municipal de la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat Per la Fira de la Puríssima, pel plantejament de millora global i per la seva aposta decidida de dur-la a terme.

El premi de la tercera edició (2007) es va atorgar a: • La Fundació La Fira de Lleida, fundació privada Per l’activitat firal de la Fira Petitàlia. Pel fet d’haver emprès un projecte sòlid d’innovació basat en la cooperació de totes les entitats que formen part de la fundació, que ha comptat amb una planificació excel· lent i un destacable ventall d’activitats paral·leles, que

7


han permès obtenir uns resultats positius tant a nivell d’expositors com de visitants, i també d’impacte en la societat.

• El Patronat Municipal de Fires de Mollerussa –Fira de Mollerussa– Pel seu Pla de formació d’auxiliars de fira.

Es va acordar concedir una menció especial a: • La Fundació Oficial de la Fira de Reus, fundació privada Pel pla integral de millora de la gestió de l’entitat.

El premi de la cinquena edició (2009) es va atorgar a:

El premi de la quarta edició (2008) es va atorgar a: • El Patronat Municipal de la Fira de la Puríssima de Sant Boi de Llobregat Per l’activitat firal de la Fira de la Puríssima. Pel fet de tenir una trajectòria de millora planificada i controlada de l’organització de la Fira de la Puríssima i una visió global i continuada, que li ha donat una capacitat estratègica i que li ha permès millorar els resultats en tots els seus indicadors. Es va acordar concedir una menció especial a:

• L’Ajuntament d’Agramunt Per l’activitat firal de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra. Per la contribució de la fira a l’increment de valor dels productes i serveis dels expositors, a més de la seva contribució a l’impacte territorial, tant per la millora de la imatge del territori com a destinació turística i de negocis, com de resultats sobre la competitivitat de la zona. Es va acordar concedir dues mencions especials a: • La Fira de Cornellà -PRECSAPel seu Manual de l’Expositor. • L’Ajuntament de Calella Per l’aplicació de les TIC 2.0 a la Fira de Calella i l’Alt Maresme.

La fira i les activitats firals

A

l llarg del temps, la paraula “fira” ha estat associada a diferents tipus d’activitats que el lèxic mateix i les seves variants comporten a causa de l’ús d’aquest mot durant el pas dels temps. Des de la vessant històrica, el Diccionari de la llengua catalana defineix “fira” com la reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis; des de la vessant econòmica, com a exposició periòdica, en un espai construït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats, etc. A més, trobem derivats com ara l’expressió “firar”: comprar alguna cosa a la fira, al mercat, a una botiga, etc.; o “firaire”, persona que freqüenta les fires per comprar o vendre. És en aquesta àmplia interpretació de la paraula i dels seus significats, quan l’any 1994 la legislació firal catalana defineix l’expressió “activitat firal” per designar aquelles actuacions de caire comercial, i de durada limitada en el temps, en què una pluralitat d’expositors presenten l’oferta existent d’un o més sectors econòmics d’un àmbit territorial. L’activitat firal es defineix com un tipus d’activitat comercial que exclou del seu àmbit els mercats i activitats dedicades als sectors de la cultura, l’educació, la ciència, l’art, el civisme i els serveis socials, llevat que s’adrecin al públic professional. Per entendre de ma-

8

nera més acurada el propi concepte d’activitat firal, la normativa detalla tres trets definidors: la periodicitat, el públic assistent i la venda eventual, la combinació dels quals dóna lloc a tres tipologies d’activitat firal: la fira, la fira-mercat i l’exposició. Els anteriors trets definidors de l’activitat firal es basen en un seguit de raonaments que els atorguen la lògica de la seva aplicació com a tals i que detallem tot seguit. La periodicitat detalla la celebració en el temps. Com que parlem d’activitats comercials, una periodicitat molt seguida comportaria primar el concepte de venda directa per sobre del del contacte comercial i estaríem confonent una de les essències pròpies de les activitats firals. Tota activitat comercial amb una periodicitat inferior a sis mesos, és a dir, semestral, no es pot considerar activitat firal ja que estem davant d’un període de temps en què no hi ha prou temporalitat per exposar possibles novetats. En funció del tipus de sector en base al qual es realitzi l’activitat firal, les periodicitats poden variar substancialment, ja que cada sector té un procés d’innovació diferent. Avui en dia ens trobem amb periodicitats que van des de la semestral a la quadriennal passant per l’anual (la més habitual), la biennal i la triennal. Quan parlem de públic assistent ens referim al tipus de client al qual s’adreça l’activitat firal i, per tant, l’oferta exposada. Trobem aquí dos col·lectius clara-


ment diferenciats com són el “públic general” i el “públic professional”, tot i que també hi ha activitats que concentren una barreja d’ambdós. El percentatge de participació del tipus de públic ens definirà l’activitat firal des de la vessant més extrema de professionalitat a la més genèrica. La venda directa és el tercer i últim tret definidor. L’activitat firal té en el contacte comercial la pròpia essència de la seva existència i exclou la venda directa com a objectiu, tot i que de manera eventual la pot admetre per causes pròpies del producte. Que quedi clar, però, que aquesta no serà mai la finalitat, ja que sinó ens trobaríem davant d’un mercat, activitat completament diferent regulada per una normativa també diferent. De la puntualització conceptual dels tres trets definitoris de les activitats firals, i de la seva combinació, es defineixen els tres tipus d’activitats firals a la normativa catalana de la forma següent: • Fira: activitat firal de caràcter periòdic adreçada al públic professional que no admet en cap dels casos la venda directa de mercaderia. • Exposició: activitat firal de caràcter no periòdic, per tant puntual, adreçada al públic professional que no admet en

cap dels casos la venda directa de mercaderia. • Fira-mercat: activitat firal de caràcter periòdic adreçada al públic general que admet eventualment la venda directa de mercaderia, però en cap dels casos com a finalitat. Què és el que fa de l’activitat firal quelcom diferent d’altres accions de tipus comercial? Doncs la concentració en el temps i l’espai d’una oferta i una demanda que es troben per a la realització i l’intercanvi de comandes i experiències professionals a través d’un tracte persona a persona. Des del punt de vista del comprador, permet trobar en un únic espai una pluralitat d’oferta d’empreses d’un sector concret que li permet comparar diferents opcions i, alhora, realitzar in situ les pròpies comandes de producte. Per contra, des del punt de vista de l’expositor, es tracta d’una ocasió única per ofertar el producte a un col·lectiu de clients potencials. Jesús Gómez Servei d’Activitats Firals

Els problemes de comunicació no són patologies, són simptomatologies

Q

uè busquen els visitants? Quina és la fórmula per vendre més productes? Com podria motivar els meus empleats?... Preguntes com aquestes se les plantegen a diari gestors firals, empresaris, expositors i responsables d’àrees de màrqueting. Les empreses estan formades principalment per tres elements: direcció, empleats i clients. Aquest últim és l’individu més important, que depèn de nosaltres com nosaltres depenem d’ell. En moltes ocasions, en dibuixar un esquema jeràrquic piramidal, s’acostuma a ubicar a la part superior de la piràmide la direcció de l’empresa. Errada que sovint es genera des de la pròpia executiva i que, a més, situa el client en una esfèrula itinerant i externa a la nostra societat. Per entendre el nostre mercat hem d’entendre la nostra realitat i hauríem de tenir present la premissa que l’únic subjecte que pot fer que una empresa tingui èxit o fracàs és el CLIENT.

A nivell general, existeix la idea d’argumentació deductiva següent: “si alguna cosa funciona no cal tocar-la”. No obstant això, existeixen actualment empreses i institucions que, tot i continuar operant de la mateixa manera, tenen més dificultats comercials i estan veient com les vendes estan baixant, arribant fins i tot en algunes ocasions al tancament o supressió de societats i certàmens. Són molts els motius que poden portar a aquesta situació, però els principals són: la manca de comunicació, els preus i la baixa qualitat en el servei. És llavors quan l’empresari es planteja noves fórmules i reestructuracions en el seu model de negoci, prenent només en consideració la seva estructura interna i pensant en què és el millor per al seu client, però... realment sabem què necessita el nostre client? Hem de crear vinculacions d’empatia per no pensar en el client i pensar en canvi com pensa el client, donat que nosaltres no som clients de nosaltres mateixos. A diferència del que puguem pensar, els problemes de comunicació no són malalties, són símptomes que algu-

9


causes d’aquestes desviacions negatives, redactar comunicacions, fixar nous objectius i redactar plans d’accions. Un cop recollits i analitzats els resultats es crearà el pla d’acció que es presentarà a l’executiva de l’empresa perquè ordeni dur a terme els acords. A mesura que es repeteixin aquests procediments podrem comparar amb dades anteriors quin és el grau de satisfacció o d’insatisfacció dels nostres clients. D’aquesta manera, els directius i comercials podran treballar amb objectius concrets per satisfer i fidelitzar els seus clients finals. Els centres estratègics (interns o externs a la nostra empresa) no només ens serviran per conèixer la complaença del client, sinó també per estudiar aspectes com ara l’ambient laboral entre empleats, la relació entre directiva i empleats, la relació entre directius, la satisfacció dels proveïdors... Il·lustració del meu amic i professor Joan Miquel Portal, sociòleg i consultor en comunicació.

na cosa no funciona correctament i podem solucionar-ho. Això sí, hem de detectar-los abans no sigui massa tard. La comunicació per la participació. Les empreses haurien d’utilitzar com a eina de treball els centres estratègics de qualitat i comunicació, també coneguts com “Atenció al client”, considerats com instruments de màrqueting per a la fidelització. Les funcions principals d’aquests centres haurien de ser: fixar els objectius de qualitat amb la direcció, analitzar els resultats, detectar les possibles desviacions, buscar les

Totes les queixes que rebem són una font d’ajuda que aporten idees per a la millora de productes i processos. Ara bé, hem de ser conscients que, malgrat els nostres esforços per satisfer els clients, tota empresa o fira compta amb clients descontents, i el fet de no tractar amb efectivitat les seves queixes pot afectar de manera negativa el negoci en general. Aquest descontent pot derivar en una reducció important de clients, àdhuc en la pèrdua sine die d’aquests. Un client feliç és un client que torna i que compra. Daniel Rubio Angosto Consultor de Comunicació GRUP DOA – drubio@grupodoa.com

Alimentaria supera les expectatives en afluència de professionals Alimentaria reuneix més de 140.000 operadors del sector i l’assistència internacional assoleix 36.000 visitants, el 25% del total

A

limentaria 2010, que va tancar les seves portes el passat 26 de març després de cinc dies de frenètica activitat firal, va aconseguir congregar 140.542 professionals, un 8% més que les previsions inicials, i prop de 4.000 empreses expositores. Aquestes xifres cobren especial importància en el present entorn econòmic i firal. Després d’una setmana de frenètica activitat firal al recinte Gran Via de Fira de Barcelona, Alimentaria revalida la seva condició de certamen de referència per al sector agroalimentari i la seva posició entre les tres fires alimentàries més importants del món.

10

Alimentaria 2010 va superar les expectatives tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat dels professionals assistents a l’esdeveniment, la qual cosa, en paraules dels organitzadors, suposa una “injecció d’optimisme” per a un sector com l’agroalimentari, de gran transcendència econòmica de futur. Les empreses participants, unes 4.000 firmes procedents de 75 països, van valorar molt positivament la gran afluència de professionals internacionals: més de 36.000 persones procedents de 155 països, un 9% més dels


previstos inicialment. Els visitants estrangers van suposar el 25% del total, la qual cosa significa que un de cada quatre visitants era de procedència internacional. Josep Lluís Bonet, president d’Alimentaria i de Fira de Barcelona, va destacar que Alimentaria 2010 ha complert amb escreix les seves expectatives gràcies a un gran esforç de dos anys de preparació. “Un èxit així no s’improvisa”, va dir després de mostrar la seva satisfacció sobre com va transcórrer el saló en una edició que es preveia “especialment decisiva”. “Alimentaria ha constatat el vigor i l’energia del seu model firal, així com d’un sector estratègic per a l’economia del país”, va subratllar Bonet. Bonet també va destacar la “magnífica plataforma d’internacionalització” que Alimentaria ha demostrat ser per a milers d’empreses agroalimentàries que tenen al saló la seva única via de promoció exterior. El president d’Alimentaria va agrair també el suport i la presència dels Prínceps d’Astúries, que van inaugurar la 18a edició d’Alimentaria al costat de la Ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa; el President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla; i el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, entre altres autoritats. Per a J. Antonio Valls, director d’Alimentaria i director general adjunt d’Alimentaria Exhibitions, Alimentaria 2010 s’ha consolidat com “la gran oportunitat per al sector alimentari espanyol de fer contactes i negocis a través dels Projectes Internacionals, entre altres instruments que el saló ha posat a disposició dels expositors”. Més de 8.000 reunions van tenir lloc en aquestes trobades empresarials organitzades com a resultat de la col·laboració entre l’organització del saló, la FIAB (Federació d’Indústries d’Alimentació i Begudes) i l’ICEX, a les quals s’hi van sumar nombroses reunions bilaterals dutes a terme per ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya i altres rellevants institucions del sector. A l’èxit d’aquestes reunions entre fabricants espanyols i distribuïdors internacionals va contribuir sens dubte l’increment en un 30% del pressupost d’Alimentaria destinat a la promoció internacional, la qual cosa és “clarament beneficiosa en temps de crisi i extremadament útil per construir el futur”, va concloure Valls.

nacional de l’Alimentació amb un model que va conjugar la teoria de l’estudi de Synovate “Què espera avui el consumidor de les marques. El rol del fabricant com a gestor de marca”, amb la pràctica de casos reals d’èxit com els llançaments de Danacol (Danone), Nespresso (Nestlé), les pizzes individuals de Campofrío o les amanides i plats preparats d’Isabel (tots ells compilats per l’Institut Internacional San Telmo) i una taula rodona amb algunes de les principals marques alimentàries del país. Per la seva part, el Congrés Internacional de la Dieta Mediterrània va desenvolupar diverses ponències sobre els principals aliments que la componen, com també sobre la seva evolució i el seu estat actual. Dit això, el més destacat va ser la reformulació de la tradicional piràmide nutricional.

Aparador de tendències i novetats Durant cinc intensos dies, Alimentaria va presentar a Fira de Barcelona les últimes novetats de la indústria, des de vi, vermut i mojitos sense alcohol al formatge de xocolata, passant per un escumós amb or comestible, l’aigua amb oxigen o el caviar d’algues. Cafès verds antioxidants, bombons de formatge Cabrales, pernil per a sushi, nous asteques, raviolis farcits de cacau i una infinitat de nous productes van debutar al saló. En aquesta línia, Innoval 2010 es va consolidar com l’observatori internacional de l’R+D+i a Alimentaria.

BCNVanguardia, Ferran Adrià i Harvard

A més de la internacionalització, si alguna cosa va definir aquesta edició d’Alimentaria va ser l’èmfasi que es va fer sobre el rol de les marques com a instrument fonamental per a la projecció de les empreses alimentàries a l’exterior. La marca va aparèixer, doncs, com a bandera en la necessària i urgent internacionalització d’una agroindústria com és l’espanyola, amb una producció de primer nivell i amb una qualitat reconeguda arreu.

El congrés de gastronomia BCNVanguardia va passar amb nota la prova de l’experimentació i la interactivitat. En la seva edició més participativa, el públic va poder degustar les elaboracions que exposaven els xefs: des de la gamba vermella de Dènia (Quique Dacosta), a les olives caramel·litzades d’El Celler de Can Roca. No obstant això, l’acord de col·laboració entre la Fundació Alícia i la Universitat de Harvard, de conformitat amb el qual diferents cuiners catalans faran classes al campus nord-americà a partir del mes de setembre vinent, i que va anunciar Ferran Adrià, va atreure l’atenció multitudinària dels mitjans de comunicació, que van acreditar gairebé 2.000 periodistes per cobrir Alimentaria 2010.

Els valors i atributs de les marques i la percepció d’aquests per part del consumidor van protagonitzar el Fòrum Inter-

Departament de Premsa Alimentaria Exhibitions

La marca com a bandera

11


La Fira de Sant Josep de Mollerussa supera les expectatives Quant als visitants va ser la millor fira dels darrers anys, mentre que la participació d’expositors va pujar un 12% respecte de l’any anterior

L

a Fira de Sant Josep de Mollerussa (Lleida) va tancar la seva 138a edició, celebrada del 19 al 21 de març, assolint un rotund èxit tant pel que fa al nombre de visitants com d’expositors. Així, el certamen, de caràcter eminentment agrícola, va obrir amb la participació de 301 expositors, xifra que va representar un 12% més que l’any anterior. Amb una ocupació neta de gairebé 25.000 m2, d’aquests 301 expositors directes, 141 es van localitzar al Recinte Exterior, on s’ubica la maquinària agrícola i els complements per a l’agricultura i la ramaderia; 133 als Pavellons Firals, on s’exposen complements per a l’agricultura i la ramaderia, entitats, multisectorial i agroalimentació, i 27 al Saló de l’Automòbil, localitzat al Recinte de les Piscines. Pel que fa a la procedència d’aquests expositors, cal destacar l’augment d’expositors de fora de Catalunya procedents d’altres comunitats autònomes i de França. Així, el 85% dels participants procedien de diferents punts de Catalunya, el 13% d’altres llocs de l’Estat espanyol (Aragó, Ciutat Reial, Madrid, Múrcia, Granada, Càceres o Sòria) i el 2% restant de França. El director de Fira de Mollerussa, ens organitzador de la Fira de Sant Josep, Pere Gatnau, va mostrar la seva satisfacció respecte al balanç fet pels mitjans de comunicació. Gatnau es va referir a les enquestes dels expositors, en què el 53% dels expositors van afirmar haver assolit els resultats esperats i fins i tot un 18% van dir haver-los superat. En aquest sentit, el director va afirmar que aquestes xifres “demostren que la situació de crisi està canviant”. Així mateix, el 85% dels exposi-

12

tors va manifestar la seva intenció de tornar-hi l’any que ve, mentre que un 15% va expressar la seva necessitat d’ampliar la seva superfície d’exposició. Una altra de les dades es va referir a la valoració global del certamen. En aquest sentit, el 70% dels expositors va qualificar com a bé o molt bé l’organització de la fira.

Rècord de visitants Pel que fa al nombre de visitants, la 138a Fira de Sant Josep va ser la millor edició dels darrers anys tenint en compte que enguany només es van celebrar tres dies de fira. Així, el nombre total de visitants va superar els 190.000, sent el diumenge el dia de més afluència.

Novetats: millors infraestructures i ampliació del sector agroalimentari Entre les novetats d’aquesta 138a edició de la fira cal esmentar l’ampliació del sector agroalimentari amb un total de 38 expositors, dels quals 19 es van localitzar al Pavelló 125è Aniversari i els altres 19 van conformar un mercat de productors de venda directa que van ocupar una carpa de 600 m2 ubicada darrere els pavellons firals. Aquesta carpa va constituir una ampliació de la superfície ocupada. La millora de les instal·lacions amb el Pavelló Pla d’Urgell, totalment renovat, les actuacions al Pavelló 125è Aniversari (que es va pintar i al qual s’hi van instal·lar calefactors) i l’adequació del sector D del Recinte Exterior (des de la rotonda de l’Avinguda del Canal i la carretera de Miralcamp fins als Pavellons), van protagonitzar també les novetats d’aquest any, acompanyades de la millora dels serveis oferts als expositors.


Autoritats La Fira de Sant Josep és un punt de trobada per als professionals, un fòrum de debat i anàlisi i el marc ideal per prendre el pols a la realitat del sector. En aquest marc, van ser moltes les autoritats, personalitats del món de la política i delegacions de professionals que es van desplaçar fins a Mollerussa per visitar el certamen agrari. La inauguració va tenir lloc el 19 al matí i va anar a càrrec del conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall. Pel que fa a la cloenda, va tenir lloc el dia 21 i va ser el conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Jordi Ausàs, qui va presidir l’acte. També van visitar el certamen el conseller de Medi Am­ bient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, qui va inaugurar l’exposició Habitatge/cat, i la Directora General d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Rosa Ma Cubel, que va presidir la Nit de l’Expositor, entre altres. Cal destacar també en aquest apartat la visita d’una delegació de la població francesa de Saint-Gaudens, que es va mostrar interessada a conèixer el certamen.

Premi de la Maquinària En un altre ordre de coses, un total de 15 màquines es van presentar a la convocatòria d’enguany del Premi de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials, concurs que té com a objectiu destacar i reconèixer les novetats tècniques exposades, com també facilitar la seva divulgació en el sector agrari.

Expositor guanyador: Setpar High-Tech SL de Roda de Ter Per un robot munyidor de vaques. Premi d’Innovació en Maquinària o Instal·lacions Agroindustrials Atorga: Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya Dotació: 1.100 euros Expositor guanyador: Tallers Antoni Miquel SL de Sidamon Per un vehicle d’arrossegament ideal per a elements proveïts de rodes. Un altre dels concursos que es convoquen any rere any és el Concurs de Disseny i Estètica de la Fira de Sant Josep, Premi Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Lleida. El premi al millor estand dels Pavellons Firals va ser per a SAT N. 1596 NUFRI de Mollerussa i l’accèssit per a l’estand d’Aigua Llum de Ponent de Bellpuig. En la categoria de Millor Parcel·la el premi va ser per a Vda. de Ramon Santesmasses de Lleida i l’accèssit per a Avenida de Mollerussa. Els premis es van lliurar en el marc de la Nit de l’Expositor, acte que va acollir també el lliurament dels guardons que Fira de Mollerussa concedeix a les empreses que durant l’any en curs celebren el seu aniversari. En aquest apartat, enguany van ser tres les empreses que celebraven el seu 50è aniversari: Bosch Maquinària Agrícola SL, de Mollerussa; Juscafresa SA, de Camallera (Girona), i Tendals Sangrà SL, d’Agramunt, i dues que arribaven al seu 25è aniversari: Remolques Beguer SA, de Barbastre, i Sistemes Electrònics Progrés SA, de Bellpuig.

Jornades Tècniques i activitats paral·leles Els guanyadors en les diferents categories van ser els següents: Premi Especial d’Innovació al Constructor / Expositor de Maquinària Agrícola i/o Ramadera de l’Estat espanyol Atorga: Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (Demarcació de Lleida) Dotació: 1.600 euros Expositor guanyador: Ilemo-Hardi SA de Lleida Per un kit d’aire XF per a atomitzadors Mercury. Premi d’Innovació en Maquinària Agrícola Atorga: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida Dotació: 1.100 euros Expositor guanyador: Emes Garrigues SL d’El Soleràs Per una plataforma recol·lectora d’alumini adaptada a un “traspalé”. Premi d’Innovació en Instal·lacions de Ramaderia Intensiva Atorga: Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya (Lleida) Dotació: 1.100 euros

D’altra banda, el director del certamen, Pere Gatnau, en el seu balanç als mitjans de comunicació, es va referir també al programa de Jornades Tècniques i altres activitats (Borsa Interpirinenca de Cereals, concursos, assemblees...) desenvolupat en el marc de la fira. Enguany es va comptar amb una oferta de 13 jornades realitzades des del dimarts dia 16 i fins al dissabte dia 20, i set activitats més, amb una assistència total d’unes 1.500 persones, xifra similar a la de l’any passat si bé enguany es van realitzar menys sessions formatives. Gatnau va incidir en la qualitat i professionalitat d’aquestes jornades, com també en l’actualitat i interès dels temes proposats, entre els quals cal esmentar: “Estratègies de comercialització de productes de qualitat; la ramaderia en el context internacional: una visió francesa i xinesa”; “Els centres de gestió de dejeccions ramaderes: una nova oportunitat”; “Habilitats directives clau, o present i futur de la PAC”, entre altres temes.

Departament de Premsa Fira de Mollerussa

13


Notícies La Direcció General de Comerç canvia de local

Sisena edició del Premi a la Innovació de les Fires de Catalunya (2010)

Quan rebeu aquest nou Va de fires, la Direcció General de Comerç i, per tant, el Servei d’Activitats Firals, haurà canviat la seva ubicació física. Després de 15 anys a Passeig de Gràcia, 94, la nova ubicació serà al carrer Provença, 339, a tocar del passeig de Sant Joan. El nou local l’ocuparà, a més de la Direcció General de Comerç, el nou Consorci de Comerç, Artesania i Moda, de recent creació i del qual ja us varem fer cinc cèntims al número anterior. D’aquesta manera, les unitats que es trobaven a diferents locals es concentren en un de sol seguint criteris d’economia i eficiència administrativa. Tot i el canvi d’ubicació, els telèfons i les adreces de correu electrònic continuaran sent les mateixes. Per tant, apunteu-vos la nova adreça:

Us recordem que entre els mesos de juny i juliol es publicaran les bases per a la convocatòria dels Premis a la Innovació de les Fires de Catalunya. Enguany, els premis arriben a la sisena edició i consoliden un reconeixement de prestigi i de qualitat per a aquella entitat o entitats guanyadores. Les bases mantindran de forma similar els paràmetres d’anys anteriors quant a la valoració i tria de les candidatures, sempre d’acord amb criteris de valoració d’activitats i/o esdeveniments innovadors i potenciadors de la millora qualitativa de les activitats firals i de les organitzacions. Aquelles entitats que tinguin un projecte, una idea, una activitat... o qualsevol altra iniciativa realitzada i/o aplicada, haurien de pensar seriosament a presentar amb il·lusió la seva candidatura.

Servei d’Activitats Firals Direcció General de Comerç C. Provença, 339, 4a planta - 08037 Barcelona

Primera edició del curs “Postgrau en Direcció i Gestió de Fires” (curs 2009/2010) El passat 20 d’abril de 2010 va tenir lloc l’última sessió de la part presencial del curs de postgrau en direcció i gestió de fires, en la seva primera edició. El curs finalitza realment el proper dia 10 de juny, un cop es presentin els projectes corresponents per part dels alumnes assistents i es faci, a partir d’aquesta data, el corresponent lliurament de diplomes acreditatius. El programa del curs ha estat un dels punts forts d’aquesta iniciativa pel seu contingut i qualitat temàtica. El temari s’ha dividit en 5 mòduls: “Introducció i entorn dels esdeveniments firals”, “Estratègia i organització dels esdeveniments firals”, “Habilitats directives”, “Innovació i creativitat” i “Projecte final de curs”. A més, es va realitzar com a experiència pràctica la visita a la fira Vinisud, a la localitat francesa de Montpellier, per poder observar sobre el terreny un esdeveniment firal de primer nivell. El curs, organitzat per l’ESCODI (Escola Superior de Comerç i Distribució), ha comptat amb el patrocini de la Direcció General de Comerç de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona, i amb la col·laboració de la FEFIC. La valoració positiva d’aquesta experiència, tant pels organitzadors com pels assistents, fa preveure una segon edició per al curs 2010/2011 i, per tant, una continuïtat d’esforços per part de les entitats promotores de la iniciativa. Tots aquells interessats a assistir a la nova convocatòria del curs es poden adreçar a l’ESCODI trucant al telèfon 937 839 745 o bé mitjançant el correu electrònic: escodi@escodi.com.

14

Reducció del 30% sobre l’impost de matriculació de les embarcacions d’esbarjo Durant la celebració de la 48a edició del Saló Nàutic, fruit de les gestions realitzades amb l’administració autonòmica, s’ha aconseguit de la Generalitat de Catalunya el compromís d’aprovar una subvenció a l’impost de matriculació que grava les embarcacions d’esbarjo com a mesura de suport al sector nàutic. L’objectiu és ajudar a mantenir els llocs de treball, dinamitzar el sector i l’activitat portuària. Consisteix en la subvenció del 30% de l’impost de matriculació de les embarcacions esportives que s’adquireixin durant el 2010 i fins al 9 de març de 2011. L’impacte estimat d’aquest pla serà d’entre 1 i 2 milions d’euros. Amb aquesta iniciativa es vol donar suport al sector de la construcció naval a Catalunya en un moment de recessió econòmica, atès que durant els dos últims anys ha experimentat una caiguda de prop del 50%.

Jornada “Nous valors per a empreses de futur” El passat dia 29 de maig es va organitzar la jornada “Nous valors per a empreses de futur” organitzada per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona. La jornada va posar l’atenció sobre els nous valors per a les empreses del futur incidint en el fet de com i perquè es perd el talent femení. El programa es va distribuir en 4 blocs: • Innovació, recerca i competitivitat: transparència, competència i lideratge. •C  ompromís i responsabilitat. •E  quitat: igualtat i respecte a la diversitat. •T  aller de generació d’idees. Els resums de les diferents ponències es poden consultar al web de la Cambra de Comerç de Barcelona.


Fires per sectors: de juny a setembre 2010 Agricultura, maquinària agrícola i jardineria 6 juny Fira d'Herbes Remeieres i Productes Artesans 27 juny Firapam. Fira de Plantes Aromàtiques i Medicinals 16 - 18 setembre SPV. Saló de la Planta, Jardí i Complements 19 setembre Fira de l'Horta i la Poma de Farcir Eurofruit. Saló Internacional del Sector de la Fruita 29 setembre - 3 octubre Fira Agrària de Sant Miquel. Saló Nacional de la Maquinària Agrícola. 29 setembre - 3 octubre Fira Catalana de l'Agricultura i la Ramaderia Alimentació, vins, hoteleria i els seus equips 5 - 6 juny Festa de la Cirera 5 - 6 juny Festa de la Cirera 6 juny Fira-mercat de la Cirera Fira de la Terra de Centelles 12 - 13 juny 12 - 13 juny Mercat del Mar 13 juny Fira de la Cirera 20 juny Fira de l'Ou. Fira de Productes Artesans Fira de la Cirera d'en Roca 24 juny Fira de la Mel Novella 27 juny 17 - 18 juliol Fira Bagà Medieval Fira d'Artesania 7 - 8 agost 10 agost Fira de Sant Llorenç 13 - 16 agost Mostra Gastronòmica, Comercial i d'Artesans de Cabrils 21 agost Mostra de Productes Típics Locals 9 - 12 setembre Mostra de Vi de l'Empordà 11 - 12 setembre Festa de la Mel de la Vall de Ribes Fira del Bolet 18 - 19 setembre 18 setembre Mostra de Cuina 19 setembre Fira de l'Ametlla Fira del Formatge de Lladó 19 setembre 24 - 26 setembre Festa del Porc i la Cervesa Antiquaris, art 21 - 29 agost Fira d'Antiguitats de Vic Iecsalis. Fira-mercat d'Antiquaris i Brocanters 22 agost 11 setembre Jocantic. Fira-mercat de Col·leccionistes de Joguines Antigues 26 setembre Fira de Brocanters Artesania, ceràmica 5 - 6 juny Festa del Silló. Fira de Ceràmica 11 - 13 juny Fira dels Indians 12 - 13 juny Fira d'artesania, Pinellart 19 - 20 juny Fira de Luthiers, Mestràlia 4 juliol Fira-mercat d'Antiguitats, Brocanters, Artesania i Col·leccionisme Mercat Medieval 5 - 6 juliol 10 - 11 juliol Fira Mora Morisca Fira de Sant Jaume 25 juliol 31 juliol - 1 agost El Racó dels Artesans. La fira de les fibres vegetals 6 - 8 agost Fira de Ceràmica i Terrissa. Fira del Càntir 14 - 15 agost Fira d'Art de Salàs de Pallars 21 - 22 agost Mercat Medieval de Castell d'Aro Fira d'Artesania 22 agost Fira d'Artesans de Mollet 17 - 19 setembre Fira Mercat Modernista de Canet de Mar 18 - 19 setembre 24 - 26 setembre Terrània 25 - 26 setembre Fira de Sant Miquel 25 setembre Fira del Bastó i la Fusta 26 setembre Fira de la Tardor Automoció i els seus equips 5 - 6 juny Llotja de l'Automòbil i la Moto Antiga 11 - 13 juny Saló Vehicle d'Ocasió 11 - 12 setembre Expo-Clàssic 18 - 19 setembre Autocasió. Fira de l'Automòbil d'Ocasió

Vilanova de Sau Tremp Girona Vilabertran Lleida Lleida Torrelles de Llobregat El Papiol Terrades Centelles Sant Feliu de Guíxols Llers Sant Guim de Freixenet Arenys de Munt Colera Bagà Les Bellver de Cerdanya Cabrils Batea Figueres Ribes de Freser Setcases Castelldefels Vilagrassa Lladó Manlleu Vic Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Guíxols Móra la Nova Verdú Cadaqués El Pinell de Brai Campredó Sant Pere Molanta (Olèrdola) Batea Móra d'Ebre Prats de Lluçanès Mas de Barberans Argentona Salàs de Pallars Castell-Platja d'Aro Castellterçol Mollet del Vallès Canet de Mar Montblanc Santpedor Les Planes d'Hostoles Vilablareix Sils Sabadell Mollerussa Sant Feliu de Guíxols

15


Construcció, habitatge i llar 24 - 27 setembre Expohogar Tardor. Saló Internacional del Regal i Articles per a la Llar Indústria, tecnologia industrial 19 - 20 setembre Fira d'Energies Renovables, eficiència energètica a la llar i construcció sostenible Lleure, esport i turisme 5 - 6 juny Sportmotor 5 - 6 juny Fira del Caçador 23 - 27 juny Turismar 12 setembre Fira Mediterrània de Patchwork 26 setembre Fira del Caçador Ciutat de Tàrrega Llibres, paper i arts gràfiques 29 setembre - 1 octubre Liber. Saló Internacional del Llibre Multisectorial 4 - 6 juny De Tot Cat 4 - 6 juny Fira Multisectorial de Cambrils 4 - 6 juny La Fira de Cunit 5 juny Fira del Comerç i l'Artesania de Montmeló 5 - 6 juny Fira Innova 5 - 6 juny Cardona, Fira Medieval 12 - 13 juny Firebre. Fira de Turisme, Navegació Fluvial i d'Aventura Promopallars. Fira de la Pobla de Segur 12 - 13 juny Mercat Romà de Guissona 17 juliol Fira de Sant Jaume 23 - 25 juliol 24 juliol Fira Artesana d'Estiu de Gósol 30 juliol - 1 agost Fira-exposició de Mont-roig del Camp Firagost. Fira-Exposició del Camp Català 3 - 4 agost Fira de Sant Llorenç. Fira de l'Avellana 6 - 8 agost Fira d'Estiu 7 agost Fira de Sant Bartomeu. Fira del Meló 21 - 22 agost Besalú Medieval 3 - 5 setembre 11 setembre Fira-mercat de Moià 16 - 19 setembre Expocoloma Fira de Calella i l'Alt Maresme 23 - 25 setembre 23 - 26 setembre Fira de Setembre 24 - 26 setembre Gastroart, de l'horta a la cuina i a la taula 28 setembre Fira de l'Hostal del Vilar Ramaderia, avicultura 6 juny Concurs Caní Expoàviga. Saló Internacional de la Tècnica Avícola i Ramadera 8 - 10 juny Fira del Cavall de Cambrils 17 - 20 juny 19 juny Fira de Sant Joan 11 - 12 setembre Cazafir 12 setembre Fira Ramadera i d'Activitats Agroalimentàries 18 - 19 setembre Fira de Santa Tecla. Mercat Vehicles d'Ocasió 25 - 26 setembre Exposició, Mostra i Concurs d'Aus Sanitat, medi ambient 5 - 6 juny Fira del Medi Ambient Serveis personals 2 - 4 juny Avante. Saló per a l'Autonomia Personal i la Qualitat de Vida Serveis, diversos 4 - 7 juny Àttic. Fira d'Idees i Invents Mercadisc 5 setembre 9 - 12 setembre FiraTàrrega Mercat de Música Viva de Vic 15 - 19 setembre Tèxtil, pell, moda i complements 28 - 30 juny The Brandery. Post Fashion Circus

Més informació: www.gencat.cat/diue/ambits/comerc/fires

16

L'Hospitalet de Llobregat

Cassà de la Selva Mollerussa Solsona Coma-ruga (El Vendrell) Sant Feliu de Guíxols Tàrrega L'Hospitalet de Llobregat Girona Cambrils Cunit Montmeló Corbera de Llobregat Cardona Benifallet La Pobla de Segur Guissona Reus Gósol Mont-roig del Camp Valls Riudoms Deltebre Artesa de Segre Besalú Moià Santa Coloma de Gramenet Calella Igualada Hostalric Sant Agustí de Lluçanès Vic L'Hospitalet de Llobregat Cambrils Esterri d'Àneu Móra d'Ebre Castellterçol Berga Camallera Tàrrega L'Hospitalet de Llobregat Vilanova i la Geltrú Sant Feliu de Guíxols Tàrrega Vic Barcelona

VadeFires  

Revista que edita la Generalitat de Catalunya relativa a l'àmbit firal.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you