Page 1

Revista de

Preu: 0,90 €

HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 — ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY E M

L L E N C I S

Són notícia Medi ambient L’Estany Poesia Pensaments El casal Mossos Passatemps Biblioteca Entrevista

D E

L L E G I R - M E ,

L’escola finalista

Contingut La fam o la lluna

D E S P R É S

2 3 4 8 11 16 17 18 19 20 22 23

La nostra escola l’Estany ha quedat finalista al Premio a la Acción magistral patrocinat pel BBVA i la UNESCO. És un premi d’abast estatal a tota Espanya. Ser selec-

cionats autonòmicament i finalista estatal és un reconeixement cap el nostre projecte escolar i ens anima a continuar en la mateixa línia.

La Fira

93 8303000 93 8303030 93 8303077

Claustre Monestir 93 8303040 Consorci Escola Farmàcia Metge

93 8301418 93 8303066 93 8303031 93 8303030

RESTAURANTS

Bar Monestir Celler Valeri Hostal Grau

93 8303188 93 8303169 93 8303051

BOTIGUES

Cal Bou Cal Xaconet M. Àngels

93 8303233 93 8303149 93 8303176

Residència avis Pressaguer 93 8303076

SOL

Any de l’astronomia

Un any més, el 8 de desembre es fa la Fira de l’Estany. Hi haurà paraAna Mª Cuesta Cuesta directora des de diferents artesans. Nosaltres també hi serem Aprofitant que 2009 ha e n u n a p a ra d a a m b estat l’any dedicat a l’astrl’AMPA de l’escola. Hi haurà moltes activitats onomia, les escoles de la També es podrà votar pels petits i pels grans ZER ho treballem com a projecte del curs. avançat el dia de la Fira. des del dia 6 fins al 12.

Telèfons d’interès Ajuntament Assist. social Biblioteca

P A S S A ' M !

Mural de la classe de pàrvuls

N O

Va d’escola

Número 10 DESEMBRE 2009

L’Estany decideix

Classe primària - Transcrit per Sergi Purtí –3rA l’Estany, i a 161 pobles “l’Estany decideix”. més de Catalunya, es farà Un referèndum és una el dia 13 desembre una consulta sobre un tema consulta-referèndum per en el qual les persones saber l’opinió de la gent voten si o no o en blanc i sobre si volen o no la indeguanya la majoria. pendència de Catalunya,

Estudiar la immensitat del cosmos, la diversitat d’astres, de fenòmens i la necessitat d’equilibri; és endinsar-se en el misteri, la quantificació, la ciència. És apropar-nos també a la petitesa dels éssers humans, a la humilitat, la diversitat i a la necessitat de trobar l’equilibri en un mateix i entre les persones. Això ens porta a un altre projecte que també duem a terme aquest curs: Respecte, Autonomia y Responsabilitat en els nos-tres infants. Tot recordant que els adults, (tots), sem-pre som un model per a la quitxalla. 


Número 10

La fam o la lluna?

M

Gràcies COL—LABORADORS AMPA

Com cada any hem preparat una panera fantàstica per sortejar, gràcies a les aportacions de cada família de l’escola i dels professionals i botigues del poble, sempre disposades a col·laborar: ●

Residència Pressegué

Manel Almodòvar, farmàcia

Perruqueria Assumpció

Bar Monestir MireiaMireia-Pep

2

excursionistes, ciclistes i qualsevol de nosaltres mateixos ...tots busquem sortir al carrer abrigats. I això és gràcies a les investigacions sobre com vestir als astronautes. L'objectiu era aconseguir teixits que pesessin poc, abriguessin molt i permetessin amplis moviments. Continua a la pàgina 3...

Dibuix: Ariadna Palomo -1r

Isabel Fonoll  llicenciada i psicopedagoga va aplicant a la vida de cada dia i la oltes vegades ens pregun- millora. A causa d'investigar sobre tem :els diners que tenim la guerra a l'espai han descobert :la com a país, els hem d'emplear per microfibra, els dodotis,el teixit foranar a la lluna o millor reduir la ro polar, la televisió³ en color, la fam al mon? Sembla lògic dir que medicina amb làser, l'aire condicioprimer la fam del món. Però el mon nat, els audífons de la sordesa, el ha d'evolucionar i de fet es poden canó de projecció d'imatges,el terfer dues coses al mateix temps. mòmetre digital i el d'orella, detecció i prevenció d'erupcions volcàniLa carrera de l'espai i anar a la lluna ques i terratrèmols.... més de 135 han proporcionat molts coneixe- invents de la vida quotidiana provements i invents i quan està un co- nen de la carrera de l'espai. neixement sobre algun tema , més endavant s'aplica a moltes d’altres La microfibra es aquest teixit sintècoses. Juli Verne va escriure no- tic, lleuger, que es fa servir per imvel·les sobre anar a la lluna, cosa permeables i anoracs. El forro polar impossible, de màgia, però al final es un teixit com de llana sintètica , s'ha pogut fer. El coneixement es una molt lleuger i de gran abric.,no eina que es pot aplicar a coses bones deixen passar el vent ni la humitat. o dolentes, segons com i perquè¨.El De l'època que els impermeables eren de goma, cars i molt pesats, als principal es tenir idees i saber. actuals, hi ha un abisme. Cap trebaSabíeu que la carrera de l'espai, en- llador a l'aire lliure deixa de tenir-ne focada al principi de cara a la guer- un. Si treballar a fora és pesat, amb ra a les galàxies, ha canviat en posi- un abric bon lleuger, que permeti amplis moviments, ho es molt menys. tiu la nostra vida? És que un cop Paletes,mariners, treballadors amb creat el coneixement, poc a poc, es congelats, transportistes, caçadors,


Desembre 2009

Són noticia

La fam o la lluna?

Aina Casas -4t4t-

Isabel Fonoll

CENTENARI Entre d’altres, pintor avantatges es fa comservir En Joaquim badaloní , míssils en ordinadors, GPSnovempleix 100 anysmòbils, el 18 de video-jocs i d’altres, Per aconseguirbre. Ho celebra a la residència amb però fan unaTV3. misèria lalo visita de treballar la premsaperi de El sous a uns nens petits que tindrien de senyor Joaquim ha estiuejat a comptes d’anar a des l’escola;  l’Estany de faenmolts anys.d’això els obliguen a entrar a les mines per força a on moltes vegades i queden colgats i ni els poden treure. Per això penso que a vegades no apreciem les comoditats que tenim i que per tenir-les altres persones (principalment nens) els han costat sang suor, llàgrimes i fins hi tot la vida

...Ve de la pàgina 2

MOSSÈN MUNTADES, ARXIPRESTE

Mn.Ramon Muntades ha estat nomenat arxiprestre del Moianès. VALERI El pintor Valeri ha fet una

altra exposició a Barcelona a la galeria Esart amb olis de paisatges de la tardor.

CORAL PARROQUIAL

Estan assajant el conte l’aranya de Nadal, que cantaran el 27 de desembre a Castellderçol i el dia 9 a dos quarts de 5 a l’Estany. CASA ENDERROCADA Han enderrocat la casa de la carretera.

LA ZER A TV3 EN ANGLÈS Nens i

nenes de les nostres escoles han sortit al concurs Play. Anem segons! 3

Abans dels dodotis les dones havien de rentar bolquers, assecar-los el més ràpidament possible i tenir-ne una bona reserva. Això emplenava molt de temps diàriament. Avui dia es fan servir bolquers sintètics, que es tiren en acabar. I no solament les mares no passen temps rentant, sinó que té noves aplicacions per a gent gran amb incontinència, malalts en hospitals... canviat la vida quotidiana a varis grups de persones com de la nit al dia. L’ús medicinal de l'arma làser: es fa servir per operar de cataractes a la gent gran, triturar pedres del ronyó i altres aplicacions. Un cop s'arriba al saber sobre algun tema ,com per exemple el làser, es pot aplicar de moltes maneres, per a be o per a mal:des d'un arma destructora a la millora de la salut. I de ser vell i cec a veure-hi bé és com de la nit al dia. El fet de que els astronautes tinguessin que parlar per micròfons i auriculars del coet a terra, va desenvolupar una sèrie de coneixements tècnics i sobre l’oïda, que amb el pas del temps es van aplicar a la sordesa. El mateix en quan a la transmissió d'imatges i projecció de les mateixes: El que passava al satèl·lit espacial és tenia que veure a la terra. El canó de projecció d'imatges col·lectives es un invent que s'ha aplicat, amb excel·lents resultats, a tota mena d'ensenyaments. Els polítics i empresaris celebren videoconferències, si volen, sense sortir de casa seva De passada es millora la vida dels emigrants, entre molts d'altres: abans escrivien una carta als familiars de tant en tant, i això és tot el que se sabia de l'oncle a Amèrica. Ara es poden comunicar a l'instant ,per Internet , ajudats per una càmera

de vídeo, si volen. De manera que s'aplica allà que les noticies volen, ja que son de primera ma. I quants estudiants grans, que viuen lluny de la capital i els cal canviar de treball, estudien per Internet alguna Formació professional o carrera universitària ? s'estalvien riscos i temps, encara que no diners i esforços, però cal admetre que és una gran millora. Tots recordem la pel·lícula Els úlltims dies de Pompeia".Imagineuvos el que deuen passar els habitants de Nàpols, al peu del Vesubi,que tremola a cada moment. Els estudis de geofísica per la lluna els han sigut de gran utilitat per a prevenció. I Nàpols només és un punt de l'anomenat "cinturó de foc".Els deuen beneir, a aquestos de la lluna! Tot això no s’hagués pogut fer realitat sinó fos per les investigacions pel domini de l'espai. Així que, com que els resultats són bons i el món ha de millorar, el més pràctic és reservar un pressupost per a investigació i un altre per combatre la fam al món. I en acabat buscar com aplicar-ho per resoldre els problemes de cada dia. És com si diguéssim: " investiga, ...el que sigui! ja hi haurà qui s’encarregarà de donar-hi bona sortida!" En l'any de l’astronomia,en l'aniversari de la fita russa de l'Spuknik, a l'any de la geofísica ,cal recordar les aportacions que aquestes ciències tan llunyanes han fet, i de com gràcies a elles, ens ha canviat i molt la vida.

3


Número 10

MEDI AMBIENT

El bosc a la tardor Toni Torquemada, Oriol Tort i Martí –2n2nVam anar al bosc per veure’l i estudiar-lo com està a la tardor i perquè la mestra nova la Mireia veiés la Mina. En el camí vam veure la casa enderrocada i van veure coses que quedaven per allà, la Jessica volia investigar. Vam seguir el camí i ens

vam trobar un terreplen i vam estar saltant i ajudant als petits a saltar-lo, és molt alt i ens ho vam passar molt bé saltant i corrents per saltar més. Desprès vam anar a la mina i vam veure moltes fulles al terra. Hi havia tantes fulles que ens podíem amagar a sota. L’Ana Maria ens va

dir de fixar-nos en els colors que hi havia verds, grocs, vermells i marró. Hi havia una mica de boira. També vam olorar les fulles i feien olor a humitat. Desprès vam fer grups de quatre per mirar i estudiar la mina i veure com passa l’aigua com si fos un rierol. Vam veure l’aigua molt bruta i que feia pudor perquè deu venir d’algun clavegueram de les torres. Mentre els altres jugàvem amb les fulles i ens tiràvem des de dalt. El terra estava una mica humit i ens vam embrutar els pantalons de tant tirar-nos com si fos un tobogan. Va ser molt divertit trepitjar les fulles i amargar-nos a sota i també baixar de la pujadeta 

Anem a buscar bolets Raul Guillén 66-èEl dia 26 de octubre del 2009, tota l’escola vam anar a la muntanya, a la Devesa, per buscar bolets. Vam fer grups, i entre tots, varem trobar molts. Portàvem cistells perquè les espores caiguin al bosc i creixin mes bolets. Varem trobar molts fredolics però també hi havia moltes altres coses, com ara branques, fulles, molsa, pedres, formigues, cucs, pinyes, pinyons, etc... També varem trobar petjades de animals. El bosc estava molt humit, ideal per els bolets. Ens ho varem passar molt bé i ens vam repartir els bolets  4

.


Desembre 2009

Cel i natura

Al nostre planeta

Raul Guillem –6è6è-

Jessica Palomo Esparó -6è6è-

A

vui escrivim frases per pensar del llibre “Una vida com la meva” de la Unicef. Explica les diferències dels infants arreu del món i les dificultats que tenen molts infants per poder tenir uns mínims per viure. Nosaltres som uns privilegiats.

Els astres influencien en la natura i en nosaltres de diferents maneres. Les marees, al mar, estan influenciades per la sortida de la lluna a la nit. Les herbes remeieres s’agafen a la matinada perquè tinguin més propietats. Les cultures orientals tenen molt present la influència del cosmos en les persones, por exemple el Tai chi diu la relació de l’home amb l’univers.

L’AIGUA Tothom necessitem l’aigua per viure, però en alguns llocs de la terra només disposen d’una galleda d’aigua per passar tot el dia tota la família. I moltes vegades han de fer varis quilòmetres per aconseguir-la. ●

Dibuix: Arnau Blancafort, 1r

A la tardor panellets A la tardor mengem raïm, castanyes, El Joan ens ha ensenyat el forn per fem panellets i celebrem las casta- dintre, també com funciona i com el neteja. nyada. Els panellets es van coure de seguiAquest curs hem fet els panellets a da i el Joan ens explica com es fan la classe i desprès els hem portat a les magdalenes. coure al forn del Joan de Cal Xaconet. Vam fer panellets de pinyons, Els panellets ens van sortir molt d’ametlla picada, de coco i arrebos- bons i ens els vam emportar a casa després de la festa de l’escola. sats de xocolata.

MENJAR A Tots els infants del món haurien de tenir prou menjar per sobreviure, per créixer, per estar sans. No és així, tot i que al món hi ha aliments per tothom hi ha milions de nens desnodrits i altres que moren a causa de la fam.

LA LLAR Una llar és un lloc on ens protegim de les inclemències del temps; on lloc per sentir-se segur, protegit i sa. Uns 600 milions de persones al món viuen en barris suburbials o barraques, moltes vegades sense aigua o sense lavabo. ●

LA SALUT DMés de mil milions de persones no tenen atenció mèdica. Cada dia moren 40.000 infants de menys de cinc anys.

5

5


Número 10

MEDI AMBIENT

A la granja tot s’aprofita no es llença res Classe Els planetes –1r. i 2n2nEls de primer i segon hem anat a Juneda al camp d’aprenentatge Les Obagues que és una granja, un mas.

GRANJA ESCO-

Dibuix: Martí Farràs, 2n

El mas o granja és una casa des d’on es conreen camps i es crien animals per alimentar-nos i fer diners. Hem fet de grangers. Hem donat aigua i de menjar als animals a les vaques, les ovelles, porcs. Els hem netejat i també hem munyit les vaques i hem batejat una de nova amb el nom de Moianesa. També hem agafat i apuntat els ous i hem vist néixer un pollet a l’incubadora. mandonguilles i hamburgueses de carn; també hem fet pa i coca. Hem tret la nata de la llet i batent, batent hem fet mantega. També hem après a cuidar la terra.

Hem après a fer transformació de aliments i a reutilitzar el menjar que sobra pels animals. Hem fet

6

No es llença res. S’aprofiten les restes de menjar pels animals. Les caques dels animals s’aprofiten per adobar els camps, l’hort i els camps de blat de moro i altres plantes. 


Desembre 2009

MEDI AMBIENT

Fem de pagès

Caques de gossos

Diodes LEDS

Arnau Blancafort –1r— 1r—-

Toni Torquemada –2n2n-

Oriol i Raul

Al sorral de la pista poliesportiva molts dies no es pot jugar per culpa de les caques de gossos. A vegades hi ha vàries caques a sobre de la sorra en la que juguen els nens petits. A més de que fa molta pudor la caca, ens poden venir malalties. Per què els amos dels gossos no són més nets i responsables?

Un LED molt petit dona molta llum (3 W equivalen a 40/50 W de les altres bombetes). Duren unes 100.000 h. Són làmpades que fan una llum clara, no s’escalfen, consumeixen vint vegades menys que una bombeta incandescent i duren anys. Els LED’s, són dispositius semiconductors d’estat sòlid, per això són forts, de llarga durada i a prova de vibracions. Converteixen l’energia elèctrica directament en llum. La torre Agbar de Barcelona està il·luminada per 4500 LED’s.

Dibuix: Toni Torquemada, 2n

S! C E

El nostre poble ha estat un dels primers en instal·lar LED’s en els fanals del poble.

L’hort Arnau Blancafort i Jana Prat -1r1rEl pare de la Jana, el Joan, ens ha llaurat l’hort perquè no estigui tant dur i nosaltres els puguem treballar. A l’hort tenim maduixes, arbre prunera, espígol, celidònia herba berruguera, farigola. Ara sembrarem alls, cebes i cols perquè són plantes d’hivern i ens agradar regar i cuidar les plantes a veure si creixen. 7

7


Número 10

VA D’ESCOLA

ESCOLA NOVA

Visita a l’auditori

Segons ens informa l’ajuntament l’escola nova es possible que comencin a construir-la a la primavera de l’any 2.010.

Sergi Purtí –3r3r-

Sobre l’univers Judith Gutiérrez mestra de Religió Gutiérrez I al principi?....

Visita a Empúries Raul Guillén -6è6èEl dies 3,4,5, i 6 de Novembre els nens i nenes del cicle superior vam anar de colònies a Empúries amb tos els nens i nenes de la ZER. Hi havia molta estona de camí, però al final va valdre molt la pena. Varem arribar a l’alberg, i, com que no hi havia temps, el primer que varem fer va ser la presentació. Després varem dinar i tot seguit ens varem instal·lar. Varem fer 3 grups. En els quatre dies hem estudiar les Cales de l’Escala i la història de l’època de grecs i romans. Varem fer un taller d’arqueologia, també varem anar a veure el Museu de les ruïnes i vam visitar les ruïnes d’Empúries. Ens varem dividir en dos grups, mentre que un feia les ruïnes greges i l’altre feien les romanes.

L

es primeres vides que van aparèixer sobre la Terra eren minúscules, tan minúscules que hauria calgut una lupa enorme per veure-les. Aquestes cosetes petitonetes s’anomenen cèl·lules es van agrupar i van formar algues, plantes... Després van formar animals molt petits, i altres de més grossos, i peixos, i després dinosaures, i després simis. Alguns simis van deixar d’anar de quatre grapes, i es van posar drets. Era més pràctic per veure-hi de lluny, i per caçar. Com que les potes de davant ja no els servien per caminar, les podien fer servir com a mans: van aprendre a fer eines, a fabricar objectes. Per fer-ho, van haver de pensar, i van ser cada cop més intel·ligents.

Durant milions d’anys, aquells simis van anar canviant. Es van convertir en el que anomenem éssers humans. És una transformació llarga molt i molt llarga, que va durar milions i milions d’anys. La vida dels éssers humans, com la dels A més varem fer un “miniteatre”, peixos, les serps, els ocells, les jocs de nit i la ruta de Sant Martí flors, ve de la vida de les mateixes d’Empúries. Va ser molt divertit. A cèl·lules minúscules del principi. la tarda varem anar a fer el camí forestal. També varem fer un taller de flotació i el quadern de síntesi. 

8

Vet aquí que els éssers humans es van repartir per tota la terra i com que tenien massa feina per sobreviure van oblidar una cosa molt important: d’on venien!!! I es van començar a inventar històries i contes que s’anomenen mites per explicar el seu origen. Uns van començar a parlar de que uns éssers extraordinaris van barrejar aigua i argila per fer els humans, i els van bufar molt fort dins els narius per infondre’ls vida. Uns altres explicaven que un ésser també molt extraordinari ( el van anomenar déu) va crear el primer home de fang vermell ( Adam) i de la seva costella va fer-ne la primera dona (Eva) però es veu que es van portar una mica malament i aquest déu es va empipar i els va castigar, vet aquí l’explicació del perquè ara tots treballem!!!! I així tot un munt d’històries de totes mides i de tots colors!!! I tot plegat per culpa d’estar massa enfeinats i no preo-cupar-nos pel nostre origen!!!  Adaptació de la col·lecció “ Pensa-hi”

Dibuix:Jessica Palomo, 6è

A finals d’octubre els nens i nenes de 3r i 4t curs de la ZER vam anar al concert “ Metàl.lics” a l’Auditori de Barcelona. Vam sentir instruments de metall. 


Desembre 2009

VA D’ESCOLA

LA RECEPTA

fem pa

Coca abrioxada

Per fer pa agafem farina, aigua, sal i llevat. Es barreja tot amb l’aigua i la farina, es fa una massa i s’amassa una bona estona. Es deixa reposar perquè pugi el llavat. Es posa al forn uns deu minuts i... Ja es pot menjar.

Ingredients ngredients 1/2 kg farina 1 50 g aigua tèbia 1 cullereta de sal 2 ous 20 massa mare 100 g sucre (1 got) Mantega 20 g llevat 4 gotes d’essència d’anís.

Dibuix: Ariadnaa Palomo, 2n

Jessica i Ariadna Palomo

Oriol Tort -2n2n-

Pesem els ingredients

Elaboració · Fer una mena de volcà amb la farina · Afegir els ingredients al mig. Desfer la mantega. · Barrejar-ho tot a poc a poc fins aconseguir una massa. · Passar el corró per aplanar la massa, fer-li ratlles per donar-li forma. · Estirar la massa, sense que es trenqui. · Posar al fonr deu minuts a 220º.

Pràctiques emergències Raul Guillem - 6è6è-

L’Estany vist pels més xics

Dibuix: Àina Casas, 4t

Hem fet el simulacre d’incendi, que és tornar en rere. Així si prac-tiquem si fer una sortida d’emergència com si fos algun dia passés un incendi de veritat veritat que hi ha un incendi. Hem de sabrem qu hem de fer.  deixar tot el que estem fent i posar-nos ordenadament en fila india sense esverar -nos. Abans de sortir hem d’assegurarnos que estigui tot tancat. Desprès sortim a fora i truquem als bombers i, sobre tot hem de deixar tot a l’edifici, no podem emportar-nos res ni tampoc

CASTANYER

plàtan

pi

Els nens i les nenes de la classe del Sol hem estudiat els arbres dels carrers de l’Estany. 9

9


Número 10

VA D’ESCOLA

Projecte astronomia Classes primària Els estels són astres. Tenen llum pròpia i energia, segons la seva antiguitat fan un color diferent blanc, blau o vermell. Estan agrupats en galàxies com la nostra Via Làctia o la galàxia Andròmeda. Hi ha estels fugaços com les que passaran del 10 al 12 de desembre. També segons la figura imaginària que fan al cel se’ls anomena i ajunta

en constel·lacions com l’Óssa Major, l’Óssa Menor, Orió i les del zodíac: Àries, Taure, Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. També hi ha nebuloses. Una nebulosa és un conjunt de gas i pols. Estan formades sobre tot per hidrogen i heli. Són fàbriques d’estrelles.

Dibuix: Martí Farràs -2n-

ESTELS Aquest curs fem a tota la ZER el projecte astronomia. Hem après que al cel o univers hi ha milions i milions de cossos que es diuen astres i per això qui estudia el firmament és un astrònom i el que estudia la influencia que tenen els astres en les persones són els astròlegs. A l’univers hi ha: estels, planetes, forats negres, meteorits...

EL SOL i el SISTEMA SOLAR El sol és una estrella petita. Té llum pròpia i energia. Es troba a la Via làctia. Dóna llum i calor a la terra i això fa que hi hagi vida. El sol exerceix una força gravitatòria sobre els planetes i els hi fa girar al seu voltant fent una òrbita. És 109 vegades més gran que el planeta més gran. El Sistema Solar està format per una estrella central, el Sol, els cossos que l’acompanyen i l’espai que queda entre ells: ● Asteroides. Són una sèrie d'objectes rocosos o metàl·lics que orbiten al voltant del Sol, la majoria entre Mart i Júpiter. Quan entren en la atmosfera a gran velocitat, s’encenen i es transformen en meteorits. ● Cometes són cossos petits i viatgers del sistema solar. Semblen 10

taques de llum, sovint borroses, que van deixant un rastre o cabellera. ELS PLANETES Els planetes no tenen llum pròpia i giren al voltant del sol, alguns tenen satèl·lits com la lluna que giren al voltant d’un planeta. El sol en té 9: ● Mercuri és el més proper al Sol i el segon més petit del Sistema Solar. Quan un costat de està de cara al Sol, arriba a temperatures superiors als 425 ºC. ● Venus és el segon planeta del Sistema Solar i el més semblant a la Terra. És el més calent la seva superfície és tant calenta (480º) que fondria metalls com el plom i l’estany. Té molts volcans. ● La Terra és el nostre planeta. Està en la ecosfera, un espai que envolta al Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi

vida. És el major dels planetes rocosos. Set de cada deu parts de la superfície estan cobertes d'aigua. ● Mart. Planeta vermell. Té una atmosfera de diòxid de carboni. ● Júpiter. És el planeta més gran del Sistema Solar, té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra. Té un sistema d’anells i té 16 satèl·lits o llunes. ● Saturn. Té 18 satèl·lits. ● Urà. És el seté planeta des del Sol i el tercer més gran. Està format per gassos. ● Neptú, és el planeta més exterior dels gegants gasosos, color blau. Té vents de més de 2000 km/h. ● Plutó, és el planeta més petit i el qual s'allunya més del Sol. Es dubta si és planeta o un satèl·lit de Neptú


Desembre 2009

VA D’ESCOLA

La responsabilitat

Hem fet un planetari

Volodymyr Seredyuk –11 anys

Com que estem estudiant l’univers hem triat el nom de les classes, Planetes, Estels i Sol i hem fet un planetari. Com el vam fer?

Primer vam fer al sostre l’univers, o firmament o cel. Varem pintar nebulo-ses, constel·lacions, meteorits i astres. I vam pintar-ho amb pintura

florescent perquè brilli. A part vam fer els planetes amb globus i pasta de paper i en l’ordre i mida que estan al voltant del sol. Al final vam fer el sol aprofitant la làmpada. Tot ho vam penjar al sostre i també és florescent.

La responsabilitat és fer-se càrrec i tenir cura d’alguna persona o cosa”. La responsabilitat es d’una de les coses mes difícils del món per un nen; com per exemple la responsabilitat del seu germà. Primer de tot has de cuidar, vigilar que no li passi res, ajudar-li a vestir-se, vigilar que no agafi coses perilloses, donar-li menjar... Perquè el pare i la mare hi confien i si no s’enfadaran. Un altre exemple de responsabilitat és fer una casa: tens de vigilar que les parets o les pedres siguin rectes, si poses malament et pot caure tot i desprès patiràs, a més de fer malbé materials que valen molts diners. Per això quan et diuen que ets responsable d’una cosa primer cal que comencis a pensar que passarà amb allò i com en tindràs cura per ser realment responsable. Que sigueu molts responsables.

2n-per Martí Farràs -2n

El còmic

T’AJUDARÉ I ET CUIDARÉ

11

SOC MÉS GRAN QUE TU!

QUÈ MÉS VOLDRIES!

Dibuix: Toni Torquemada, 2n

Martí Farràs -2n2n-

A TU NO ET DEIXEN SORTIR DE NIT.

11


Número 10

L’ESTANY

1938, s’acabava el món? Martí Farràs –2n2n-

M’ha explicat l’avi que tot va passar l’any 1938, quan hi havia la guerra d’Espanya. A la nit, al cel va aparèixer com una bola de foc tot el cel. La gent de l’Estany va pensar que s’acabava el món i van sortir del poble. Va venir un científic i els hi va explicar que era una aurora boreal o polar.

Hem mirat a internet i diu que l'aurora polar és un fenomen òptic que consisteix en una resplendor en el cel nocturn a les regions properes a les zones polars, a causa de l'impacte de les partícules de vent solar camp magnètic de la Terra.

Llar d’infants la Mainada Júlia –1r1r-

Ludoteca

Mariola Rafart Roca, monitora ESPAI Edu.Moianès 2009-2010

C

om des de ja fa uns anys, al Moianès i concretament al poble de l’Estany, realitzem un any més el què molt coneixen com a la Ludoteca, un espai on els joves de 6 a 12 anys, poden assistir cada divendres de 17:15- 19:15 per a poder gaudir, aprendre i fer-se un xic més grans. Els objectius d’aquest espai són; poder fer els deures que s’han posat a escola o aclarir alguns dubtes de les diferents matèries que s’imparteixen i per altre banda poder agafar valors, com ara; companyonatge, organització, maduresa, esperit actiu, respecte a la gent que ens envolta, estima al nostre entorn... I tot això a través de jocs i tallers. L’eix que es vol seguir durant el llarg d’aquest curs és el de construir el nostre país, un país millor, on poder 12

Els nens i les nenes de la guarderia fan un mural de la lluna. dissenyar-lo com més ens agradi, decorar-lo, aprendre’n danses i cançons típiques, muntar botigues, espais i cases. A més de poder jugar cada setmana amb un rol diferent dins d’aquest país (tan podem ser el botiguer com la perruquera, la mestressa de casa....).

També aprendrem a realitzar objectes, joguines i altres estris, amb senzills materials que cadascú pot trobar a casa. Espero haver-vos pogut fer una petita pinzellada del què és el nostre petitgran espai cada divendres! 


L’ESTANY

Desembre 2009

HISTÒRIA

Recordant mossèn Aureli

Maria Estany Esparó

A

bans quan jo era petita, l'església i part del Monestir no eren així. Amb el pas dels anys, les coses havien can-viat i la fesomia primitiva havia que-dat amagada per voltes més baixes i d'altres llocs s'havien enderrocat. De vegades es feia un pedaç en algun lloc, però no s'hi podia fer més.

Al seu pas va deixar l’empremta gravada en els treballs de la parròquia, la reconstrucció de l'església (avui té la fesomia primitiva, es tal com la feren construir els canonges agustins i que van consagrar l'any 1133). Va fundar el museu, va promoure coneixements religiosos, culturals i artístics, va conviure plenament amb la mainada i va visitar molt sovint la gent gran, estant

sempre al costat dels malalts. Per això i moltes coses més se l'ha recordar en el 25è aniversari de la seva mort, retent-li homenatge i agraint-li l'esforç i la seva dedicació a l'Estany, perquè certament s'ho mereixia i és bo que sapiguem valorar a la nostra gent perquè com diuen “el poble que honora als seus homes, s'honora a si mateix”. Per tot plegat sapiguem ser agraïts, i tal com fem a Mossèn Aureli de manera senzilla, també hem d'arribar a fer-ho a tothom que treballa per fer el millor.

Fotografia cedida per la biblioteca de l’Estany

El 1965 va arribar com a rector a l'Estany Mossèn Aureli Pou i Marquet. Va ser un home treballa-dor, hàbil, amb coratge i empenta per anar movent fils, que van portar a iniciar i acabar la reconstrucció de l'església i d'altres indrets del recinte monacal. El seu ritme de treball

era fort, juntament amb la vida parroquial i del poble va fer-ho durant els 19 anys que va viure aquí a l'Estany. Després va emmalaltir i va morir el 22 d'octubre de 1984 amb 54 anys.

Llibre Toponimia l

Joguines Estany

Avui 8 de desembre a les 11 del mati a la biblioteca es fa la presentació del llibre Aproximació a la toponímia del Moianès, escrit per José Luis Rodríguez Lara. 

Es posen a la venda joguines com puzles, parxís dels gegants o de fotos del monestir o de l’Estany.

Aina Casas –4t4t-

13

Es venen a la botiga de la Mª Àngels. 13


Número 10

L’ESTANY

Grecs, romans....D’on venen els nostres noms? Aina Casas -4t4t- i Jessica Palomo -6é6é-

A

l haver estudiat els grecs i romans hem vist que moltes paraules que usem ara venen del llatí o del grec i tenen un significat que ve de la llengua d’origen. Com els dies de la setmana que venen del nom del planetes en llatí ja que els romans els hi van posar a cada dia el nom d’un dels seus deus: DIES DE LA SETMANA ● Dilluns: dia de la lluna. ● Dimarts: dia de Mart. ● Dimecres: dia de Mercuri ● Dijous dia de Júpiter ● Divendres: dia de Venus ● Dissabte: dia de Saturn ● Diumenge: dia del senyor ELS NOSTRES NOMS ● ADRIÀ és el gentilici de Adria (o Hadria), una ciutat a la vora del mar Adriàtic i prové del llatí ater, que significa fosc, negre com el carbó. També significa “el que ve del mar”. ● AINA, ANNA. D’origen hebreu Hannah que passa al llatí amb Anna. Significa benèfica, compassiva.

ANTONIO, TONI. Podria venir del grec anthos (flor) o de l’etrusc, el més segur és d’origen llatí (Antonius) i significa “que s’enfronta a l’adversari”.

ARIADNA D’origen grec, (aranya); bondadosa, molt santa. Filla de Minos, va ajudar al seu enamorat do●

14

nant-li el cabdell de fil per a sortir del laberint després de matar al Minotaure. ● ARNAU és la forma catalana d’ Arnaldo. D’origen germànic “Arn” significa "àguila, i de wald o oald, "govern, comandament, poder", és a dir, el qual porta el poder de l’àguila. També és el nom de la boirina que surt dels zones humides, per això el gegant del nostre poble té aquest nom.

CARME. Del llatí cant, poema. Variant de Carmina, Carmín. ●

DAVID. Hebreu, vol dir 'estimat'.

GUILLEM. D’origen germànic. Vol dir yelmo voluntariós, protector. ●

IRENE; IRINEU. D'origen grec; Frederic (d'origen germànic), Pacífic (d'origen llatí) i Salomó (d'origen hebreu) signifiquen tots 'home de pau”.

JAN, JANA, JOAN, JOANA. Ve de l’hebreu, vol dir”regal de dèu”. Jan/Jana és Joan/Joana en occità. ●

JESSICA. D’origen eslau, vol dir filla de Deu. Variant de Jessy: la afavorida per Deu. ●

JORDI. Del grec 'gueòrguios', significa: 'treballador de la terra'. ●

JUDIT. D’origen hebreu, significa

lloança divina. ● JÚLIA. Del llatí Julius ● JUNIOR. D’origen grec, vol dir jove,fill. ● LAIA. del grec eulalía:ben parlada. És una forma familiar d'Eulàlia, ● MARTA. D’origen arameu, es pot traduir per 'senyora'. ● MARC. Ve del llatí 'marcus', que significa 'martell'. ● MARTÍ. Del llatí martell o relatiu al déu Mart. Vol dir guerrer. ● MARIA del llatí bíblic, vol dir l’escollida.MIREIA Etim.: Maria. ● MONTSE. Del llatí monte serratu, ‘muntanya serrada’, per les puntes de la muntanya de Montserrat que semblen una serra.

ORIOL. Prové del nom llatí Aurelius, que també ha donat Aureli i Aurelià. Significa d'or, daurat. ● PAULA, PAU, POL. Venen del llatí 'paulus', que significa 'petit', humil. ●

●RAÜL. D’origen germànic. Significa llop o guerrer gloriós. Contracció de Radulfo i Rodolfo. ● SANDRA. D’origen grec, vol dir “la que defensa l’home”, la protectora. Derivat d’Alexandra. ● SERGI. Ve del llatí (Sergius) una gent romana; vol dir “guardià”.


L’ESTANY

Desembre 2009

Any de glans

Jordi Codina Cutrina  Enginyer i Ambientòleg

S

ens dubte, aquest any els porcs senglars deuen estar ben contents, i és que aquest és un dels anys excep-cionals de producció d’aglans (o glans, com n’hi vulgueu dir). Anem a parlar una mica de les aglans, les espècies que en produeixen, els seus usos tradicionals i les aglans d’altres regions. A casa nostra són bàsicament dues les espècies que produeixen aglans: l’alzina i el roure martinenc. En altres regions, com per exemple Extremadura, les espècies principals productores són la carrasca, la surera, el roure africà i el reboll bàsicament. Si aquest any s’ha assolit un nivell elevat de producció, que es pot qualificar com extraordinari, es deu a la combinació d’una primavera molt plujosa amb un estiu no molt sec, factors que van afavorir una molt bona floració i, en conseqüència, un assoliment de maduresa d’un bon nombre de fruits. Ara bé, tot i que la producció de glans està fortament lligada a la meteorologia, també ha succeït a vegades que no hi ha hagut aglans tot i haver acompanyat el temps. D’aquest fenomen se n’hi diu anyivoria. Val a dir que són justament les aglans les llavors de les alzines i els roures i, per tant, la producció d’aglans està directament relacionada amb la seva regeneració i la seva dinàmica.

Si parlem de la qualitat de les glans, cal dir que són un aliment ric en hidrats de carboni (46%) i pobre en proteïnes (4%) i grasses (3%). En zones on les glans s’utilitzen per engreixar els porcs ibèrics durant la tardor i l’hivern, els animals poden augmentar el seu pes sobre 1 kg diari únicament consumint 9 kg de glans. A casa nostra, però, als models silvopastorals (models que combinen la pastura del sotabosc amb la gestió forestal típica) tot això no passa sinó que més aviat les aglans acaben en boca dels animals silvestres. Amb tot, antigament aquí les aglans eren recollides i emmagatzemades en unes cavitats anomenades jubs, que no eren res més que uns forats subterranis revestits de pedra a tot volt i amb un petit orifici a la part superior per poder-los omplir i buidar quan fessin falta, per alimentar el bestiar en les èpoques de menor producció

d’herba i farratges. Un altre dels usos que podem donar actualment a les aglans és el fer-les servir per com a material forestal de reproducció en repoblacions, o sigui, de planter. Per tal de garantirne l’èxit, però, és convenient plantar-les durant el mes de novembre o desembre i posar 4 o 5 llavors per forat ja que fàcilment no totes germinaran, això si el senglar no se les ha menjat, és clar. En el cas de les repoblacions naturals, és a dir, les que es produeixen sense la intervenció de l’home, destaca un ocell transportador, que és el gaig. Ara bé, la dispersió d’aglans que fa el gaig no és pas un procés voluntari sinó degut a la pèrdua d’aglans durant el seu transport o bé a l’oblit de magatzems de llavors. Cal tenir també en compte que les aglans s’assequen en un període d’un a dos mesos i que, a partir de llavors, ja no són viables per germinar. Amb la seva dispersió les alzines i els roures van colonitzant l’estrat inferior de les pinedes i, com es pot observar en el moment actual de molts dels nostres boscos, es van convertint en les espècies de futur. Finalment només afegiria que hi va haver uns anys, crec que no deu fer pas ni un segle, que les aglans eren consumides per les persones, bé directament , bé seques o bé en forma de farina d’aglans. Amb les perspectives que hi ha, a veure si haurem de tornar a menjar aglans.

Dibuix: Jessica Palomo-6è-

Concretant una mica en el tema de la producció d’aglans, el coneixe-

ment del qual pot resultar d’un gran interès en l’activitat cinegètica ja que la taxa de reproducció dels senglars augmenta notablement en anys d’elevada producció, en zones de devesa (bosc esclarissat en una densitat igual o inferior als 400 peus/ha) es poden assolir els 300/ 400 kg/ha. Ara bé, en boscos mixtos de frondoses i coníferes com els que tenim aquí, aquesta producció es redueix notablement. Val a dir que hi ha una estreta relació entre la densitat de la massa forestal i la producció i mida d’aglans, augmentant aquesta quan menor és la densitat.

15

15


Número 10

POESIA

Crepúsculo J. L. Rodríguez Lara El crepúsculo, el ocaso del sol que se va y del dia que se acaba.

S

uspendido entre la tierra y el cielo, el sol baja mientras crece, se inflama lento en su agonía y llena el espacio de brasas de su incendio, brasas ocres, después rosas, moradas, malvas, lilas, en un bíblico Apocalipsis mudo. A poco se hundirá el sol desolado por la raya sin fin del horizonte. Entonces tímidamente aparece, insinuada primero, oronda luego, la luna con su séquito de estrellas.

Subiendo la calle el niño moreno siente el aire cansado o detenido, y el profundo silencio de la tarde hecho triste cuerpo o vaga figura. Tras la vieja tapia suena sin pausa el canto perdido de un terco grillo. El niño moreno ve que el lucero se le ha convertido en pálida estrella y que el pez moribundo ya no alienta, entonces vive el sentimiento incómodo de que hay algo ignorado que se acaba, algo oscuro que se muere con el día, y teme, se asusta y sale corriendo, mientras el canalón del manantial llora y en el pilón viejo de adobe yace o reposa el agua ensimismada. Dibuix: Arnau Blancafort-1r-

Ocaso. Es justamente la hora en que del río, que baja manso y undoso, emerge un niño moreno que porta en una mano un mágico lucero y en la otra lleva un pez de arpón herido Se detiene en la orilla y mira atónito

el frecuente milagro del crepúsculo, después se gira y sube por la calle de casas con sus fachadas decrépitas, reino de la humedad y la ruina.

El sol

de día no pueden verse si no hay un eclipse. El sol y la luna, uno frente a otro, o uno detrás del otro ¿qué se dirán?  Eclipsi,Toni Torquemada –2n-

Clase Planetes ciclo inicial nos da energía y nos El sol es el astro del da vida. día. Es una estrella. Al sol le llaman LoEstá en la Vía Láctea renzo y a la luna Cay nos ilumina. talina. Como ella sale EL sol nos da calor, de noche y el sol sale

16

El meu avi Aina Casas -4t4t-

L

’avi Ton és per mi el millor avi del món. Amb el meu avi he après a estimar l’entorn on visc,també he après com es pot arribar a estimar la feina en la que treballa. Es fascinant, tot i ser tant gran, com remena l’hort, la llenya, els camps, etc. Li agrada molt jugar al dòmino i fer petar la xerrada; l’avi Ton és el caçador més gran del poble, tot i ser caçador estima i cuida el bosc més que moltes persones. Durant les converses que l’avi, el papa i la tieta Isabel tot sovint tenen he pogut aprendre una quantitat de coses que he descobert de la natura i no són poques. Aquest article el vull fer servir com a regal perquè l’avi Ton farà 80 anys el proper 24 de desembre i també per donar-li les gracies per tot el que ha fet per a nosaltres. Moltes felicitats!

Aina i Jan

El refrán Arnau Blancafort -1r1rSE GANA MÁS LAMIENDO QUE MORDIENDO.


Desembre 2009

Pensaments ●

Als nens cal educar-los amb amor, amistat i responsabilitat. (Juan Bosco)

Responsabilitat és l'actitud habitual de donar resposta positiva respecte de la paraula donada.

Respecte és l’alta consideració d’excel·lència d’una persona o cosa, que ens mou a tractarla amb mirament.

Allò essencial és in visible als ulls.

Responsabilitat és la qualitat de responsable, obligació de respondre dels seus actes o d’alguna cosa.

Sorprendre’ns per alguna cosa és el primer pas de la ment cap al descobriment. (Louis Pasteur)

Rel treball ens allunya de tres grans mals: l’avorriment, el vici i la pobresa. (Voltaire).

La moral és la higiene de l’ànima.

Faula

El viento y el sol Trabajo del cicle inicial

E

l viento y el sol se discutían por quien de los dos tenía más poderes. Decidieron dar el título de poderoso al que quitase la ropa a un viajero.

El còmic

1r-per Ariadna Palomo -1r

El viento empezó primero, soplando con violencia, fuerte muy fuerte y el señor lo que hizo fue vestirse más. El viento sopló aún más

17

fuerte y el señor se puso otro vestido encima. El viento vencido le dejó al sol que probara. El sol empezó a iluminar suavemente y el hombre se quitó su vestido. Luego lentamente el envió más rayos, hasta que el hombre no pudiendo resistir el calor se quitó todas las ropas para ir a bañarse y refrescarse.

ENVIAREM UN COET AL SOL.

PERÒ ES DESFARÀ!

Moraleja:

Es mucho más poderosa una suave persuasión que la violencia.

Dibuix: Arnau Blancafort, 1r

Esta fábula nos dice que te da mas poder hacer las cosas suaves, sin violencia, también hay que intentar convencer en vez de vencer.

!

L’ENvIaREM DE NIT.

ELS

17


Número 10

EL CASAL

Activitats al casal Un dia de tardor M. La gent gran de l’Estany podem fer moltes activitats una d'elles és informàtica. L'Ana Maria Cuesta ens fa les classes, tenim dos ordinadors nous i un de vell esta previst comprar-ne un altre i com sa apunta prou gent ara per ara és solament per els socis. En canvi de català també ve gent jove perquè som pocs i ens queden places en total fem una bona colla. Animem a tothom que s’apunti i a fer-se socis. 

Les amigues Un dia de tardor al matí com molt d’altres varem esmorzar i després ha les 11 varem anar a gimnàs i allà trobarem a la amiga, varem quedar de anar a donar un tom pels voltants del poble. Al cap d’una estona ja estarem en camí de la Serreta i ens darem compte que allà a la paret de la roureda hi havien unes heures d’uns colors que donaren goig de veure. Després varem anar cap al serrat de la Barra i vam gaudir de lo bonic que era el poble, semblava un pessebre amb els Pirineus al fons.

l'Estany, varem enfilar el camí de cal Rei i varem gaudir de una posta de sol que ens va meravellar. Tot mirant la posta vam veure el roure, el faig i la blada (un arbre semblant al pollancre) que tenien uns colors de tardor vermellosos. Ja era entrada de focs ens varem dona pressa per arriba el poble volíem explicar-ho a alguna persona i no barem trobar a ningú, llavors vam decidir explicar- ho a la revista del poble.

Caminant i caminant arribarem a la carretera que enllaça Moià amb

Fenòmens de la naturalesa Núria Esparó Valldaura

18

total de sol), un altre dia ens deia que les estrelles semblaven que s’havien tornat boges, ja que es movien molt, tant que es pensaven que xocarien les unes amb les altres (el que devien veure eren estels fugaços, el que nosaltres en diem les llàgrimes de Sant Llorenç). Altres persones havien vist com tot el cel es tornava de color de foc (de segur que era una aurora boreal). Terra-

trèmols, bufaruts i pedrega-des, això si que ho havien viscut i no els estranyaven. Els demés: eclipsis de sol i de lluna, estels fugaços i aurores boreals, com que ningú els ho havia explicat era normal que els terroritzessin. Nosaltres com que ara tenim mes informació, de segur que ens agradaria viure alguns d’aquests fenòmens. Estels fugaces- Ariadna Palomo, 1r

A

nys en rere la gent s’espantava quan veia coses estranyes al cel perquè no sabien l’explicació científica. lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll Se suposa que des de que el món és món hi ha hagut fenòmens estranys a la naturalesa. Ara com que s'ha investigat molt, ja no ens sorprenen, però anys enrere, quan es produïa algun, entenc molt bé que els consideressin fenòmens paranormals. lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllJo escoltant els avis d'abans, i sobretot a la meva tia Montserrat, li sentia a dir que senyals al cel, treballs a la terra”, entenc molt bé que els espantessin alguns d’aquests fenòmens, ja que algun va succeir poc abans d'esclatar la guerra del 1936. La tieta Montserrat ens explicava que un dia va quedar el cel ben fosc al migdia (se suposa que devia ser un eclipsi


Desembre 2009

La felicitat

L’estafa de la taca

Lourdes Peraire

Mossos d’esquadra  Manresa

B

Els mossos d’esquadra ens expliquen com poden estafar a al gent gran.

uscar la felicitat és una necessitat en l’ésser humà. La majoria de les persones cerquen contínuament la felicitat.

Tots tenim experiències emocionals, bones i dolentes. Podem escoltar una mateixa cançó, però els sentiments que en rebem són diferents en cada persona. Em sembla que estem més predisposats al patiment, pot ser per les noticies de la televisió que sempre parlen de desgràcies i sofriment; noticies positives o de persones que són felices quasi be no se’n parla. He observat que hi han persones que deixen instaurar el patiment a la seva ment i això és no estimar-se . La felicitat és una sensació intima, molt personal. Podem parlar d’ella i també compartir-la, tot i que mai podem sentirla igual a un altra persona, l’amor, l’odi o qualsevol altra percepció emocional. La felicitat podria ser un profund sentit de pau i satisfacció interna, com acceptar-nos a nosaltres tal com som, saber quines necessitats tenim, com alimentar-nos correctament, fer exercici, relaxar-se, etc. són actes d’amor a nosaltres mateixos. La majoria de vegades la felicitat està més lligada a un estat d’ànim que a cap altra cosa, per tant ningú pot triar per nosaltres,... de vegades tant sols cal buscar la nostra pròpia freqüència a la ràdio que cadascú porta engegada al cor.

E

xisteixen diferents tipus d’actes delictius que afecten sobre tot a persones grans. Avui volem parlar concretament de l’estafa de la TACA ja que s’ha donat algun cas en la nostra comarca. La metodologia d’aquest tipus d’esafa és la següent: acostumen a actuar més d’una persona, normalment dos o tres, i un cop escollida la víctima la segueixen i busquen un lloc adequat per realitzar l’acció. Una primera persona s’apropa a la víctima i de forma voluntària llença una substància que li taca la roba sense que la víctima ho noti. En aquest moment entra en joc la segona persona que de forma educada i amable es preocupa per la víctima i li ofereix ajuda per rentar-li la taca. És en aquest moment quan la segona persona aprofita per sostreure la cartera o els diners a la víctima. Els autors poden ser tant homes com dones i sempre van ben vestits, per no donar sospites. El lloc escollit per aquest tipus d’estafa és a la via pública a prop d’entitats financeres, bancs o caixers automàtics i els horaris acostumen a ser a primera hora del matí, de 08.30 a 10.30 hores.

PERDONI. JA LI NETEJO Dibuix: Oriol Tort-2n-

L’estafa de la taca

Aquests són els consells que des de la Policia de la Generalitat Mossos

OH!

19

d’Esquadra us donem com a preventius: ● Si es troben davant una situació similar desconfiar de la persona que es presta per netejar la taca. ● Si han de fer moviments de diners importants o retirar-los del seu banc, acostumin a fer-ho sempre acompanyat d’un familiar o persona de la seva confiança, mai tot sol. ● Si han de fer servir el caixer automàtic i retirar un import de diners important, observin abans el seu voltant per veure si hi ha persones que li puguin crear inseguretat. ● En qualsevol cas que creguin que es poden trobar en perill, avisar immediatament a la policia al telèfon d’emergències 112 o a la policia local de la seva població. És necessari denunciar-ho per tal de posar-ho en coneixement de la policia i així poder ajudar a les víctimes amb més eficàcia. És molt important fixar-se en les característiques físiques, edat, color dels cabells, nacionalitat, roba, alçada, forma de parlar, direcció de fugida, dels autors dels fets, així com de les dades dels vehicles com marca, model, color i matrícula, si es disposa. Com més exacta sigui la informació, més possibilitat hi haurà d’identificar als autors i de poder investigar els fets, també és important informar el més ràpidament possible a la policia

ELS

JE! JA TINC ELS DINERS

19


Número 10

PASSATEMPS

Laberint

Vols riure?

Aina Casas —4t— 4t—

Classe Estels i Sergi –3r3r1. - Un té mentre miro les estrelles? - Tingui, el te-lescopi. 2. La terra és rodona i li diem planeta. Si fos plana...li dirien rodoneta? 3. - Què passaria si la terra fos un cub? - Tots seriem cubans. 4.4.- S’ha posat tant negre lo de fumar, que ni a lluna es pot. 5. Si algú dona voltes sense parar, diem que està boig, però dels planetes diem que orbiten. 6.– A la porta hi un senyor que diu que ès de no sé quin planeta. - Sí, és de Planeta Agostini.

Sudoku

Trencat la closca

Aina Casas Heu de posar un nombre diferent a cada casella de forma que hi siguin tots els nombres de l’1 al 9, sense repetir cap en cada línia horitzontal ni vertical. Si en voleu fer més www.xtec.cat/escola/tastam

Classe Estels

8 2 7 9 1 5 6 3 4

6 1 4 2 3 7 9 8 5

9 3 5 6 4 8 1 2 7

1 6 8 5 9 3 4 7 2

2 4 9 8 7 6 5 1 3

7 5 3 1 2 4 8 6 9

4 7 6 3 8 9 2 5 1

5 9 2 7 6 1 3 4 8

3 8 1 4 5 2 7 9 6

El sudoku ajuda a desenvolupar el pensament lateral i matemàtic 20

1. Per fer un ou dur es triguen 15minuts. Quant és trigarà per fer 3 ous durs? 2. Blau +blau = blau; Verd + verd = verd Groc + groc = ? 3. En un rellotge la busca petita està exactament sobre una marca i la busca dels minuts en la següent, quin hora és? 4. Són paral:leles les línies verticals?.


Desembre 2009

PASSATEMPS S

2

T E

R

R A

3

L

L

U

N A

4

P L

U

T

5

N E

B

U L

O

S A

6

F O

R

A T

N

E G

7

G

8

U N

I

V E

R

S

9

M E

T

E O

R

I

10 L L

E

O

A

R I

11 E S

T

R E

L

L A

12 F I

R

M A

M

E N

A X

I

S

T

2

7

5

3

1

2

9

4

7

1

2

6

8

1 8 4 6 5 3 9

7

1

6

5

4

4

6

3

2

7

1

8

9 5 8 6 1

Endevinalles 1. .via làctia 2. La Terra 3. El cometa 4. La lluna i el sol 5.Planetes 6.L’univers Mots encreuats 1.SATURN. SOL 2.TERRA 3. LLUNA . MART 4. PLUTO 5. NEBULOSA 6. FORAT NEGRE 7. GALAXIA 8. UNIVERS 9. METEORIT 10. LLEO .ARIES 11. ESTRELLA 12. FIRMAMENT

9 4 2

8 3 5 7

5 2 9 8 3 6 7 4

4 3 1 6 7 2 9 5

9 7 2 5 4 1 8 3

Sodoku Trencat la closca 1. Igual si es fan a l’hora. 2. Vermella, al futbol. 3. Les 11 en punt. 4. Són paral·leles

Game in english 1. Moon 2. Mercury 3. Star 4. Mars 5. Saturn 6. Sun 21

E

T

9

10 Diferències per Júlia Franquesa -1r -

E

A

5. Ringed planet _ _ _ _ _ _ 6. Our star _ _ _

R

8

4. Planet we send robots to study i is red _ _ _ _

T

6

3. Bodies of the universe with its Own light _ _ _ _

R

3

6

2. The closest planet sun _ _ _ _ _ _ _

L

Solucions als passatemps 8

1. Satellite earth _ _ _ _

firmament. 2. Passo la vida fent voltes, caminant a poc a poc, però per més que camino sempre estic al mateix lloc. 3. Que serà, que no serà, una estrella amb cua que pel cel de vegades va. 4. Ell és d'or, jo sóc de plata, i quan surto a passejar ell se'n va a dormir a casa. 5. Rodant, rodant i per l'espai viatjant. Al voltant d'una estrella juguem nou germans de mides diferents. 6. Fosc, fosc amb punts de lluentor. Gran, gran, immens.

O

O

1

1. Un gran camí de llet com un traç al

M A

9

E

L

S

3

Oriol Tort –2n2n-

A

U R

2

Game of english

T

7

Endevinalles

A

N

1

5

Raul Guillen -6è6è1. Planeta que té anells i forma part del sistema solar. Estrella situada al centre del Sistema Solar. 2.Planeta en el que vivim. 3.Astre que gira al voltant del nostre planeta. Quart planeta que ve després del sol al que se han enviat robots. 4.Planeta més petit de tots i que està més lluny del sol. 5. Fabrica de pols i d’estrelles. 6.Forat tant gran que ni la llum pot escapar de dintre seu 7.Lloc ple de estrelles, planetes i estels. 8.Lloc on hi ha de tot, galàxies, forats negres estels. 9.Roca gran o petita que ve de l’espai i xoca contra la terra 10 Cinquena figura imaginaria del Zodíac. Primera figura del zodíac. 11. Astre amb llum pròpia. 12. Cel.

4

Mots encreuats Fastres de l’univers

21


ANIMACIÓ A LA LECTURA

Número 10

Biblioteca. El meu planeta és... Miriam Cid encarrega de la biblioteca

La Mireia està molt contenta, la mestra de l’escola els ha posat uns deures molt divertits. Com que estan estudiant els planetes i el sistema solar, i porten molts dies treballant els hi ha demanat que s’ imaginin un planeta perfecte, es poden imaginar el que vulguin de la mida que vulguin. A les nou del matí tots els nens porten els deures fets, la mestra està molt contenta i sorpresa: -Apa, avui tothom ha fet els deures, us felicito nois! Comença tu Albert. - El meu planeta es gran, doncs és el planeta Camp de Futbol, està ple de camps de futbol, i de pilotes i de bicicletes i patins i... - Òndia! i només hi han caps de futbol? - Si, diu l’ Albert. - Ara tu, Maria. - El meu planeta és petit, en el meu

planeta hi viuen els senyors més petits del món els follets... i tot el dia juguen i fan entremaliadures... -Ei! que divertit- diu la mestra-.Ara tu Francesc. - Doncs el meu planeta es molt tou, perquè esta fet de xuxes, caramels, xocolata, pegadolça ... -Apa quin mal de panxa- diu la mestra... Ara li toca a la Martina. -El meu planeta es de molts colors, doncs en el meu planeta només i pintem, està fet de cartolines i papers i només i poden entrar els que vulguin pintar. -Doncs es molt bonic... Ara tu Marc. -El meu planeta es molt dur està fet de metall i ciment i allà hi viuen tots els súper-herois del cine, en Superman, en Batman... - Ei!, -diu la profe- ha de ser molt divertit... Ara tu Mireia. -Ai... doncs el meu planeta ... només el poden veure els qui no s’ enfaden, els qui no insulten, els que no peguen... I si el podeu veure, es

Doncs ja ho sabeu, només el veureu si no us enfadeu!!!

Dibuix: Oriol Tort Prats, 2n

Imaginem com hauria de ser el millor planeta per viure.

el planeta més bonic del món, hi ha camps de futbol, bicicletes, nines i princeses, follets, xuxes, i super herois, pinzells i pintures, llibres i música i tots els jocs del món... -Apa... - diuen tots els nens de la classe., - Nosaltres volem anar a viure al planeta de la Mireia...

Llibres recomanats Classes de primària La Terra i el cel, un llibre interactiu. Autors: P. Hèdelés i L. Richard. Editorial Cruïlla. Aquest llibre parla del nostre planeta i de l’univers. És molt divertit perquè es poden muntar i moure astres. (Martí). ● El lladre de Nadal. Autora AnneLaure Bondoux. Editorial: Bayard. Col·lecció Tiroliro. Aquest llibre té tres contes: la lladre es deia Modesta i l’altre Pare Noel. A més té jocs per pensar molt i molt divertits. ●

22

● L’univers. Editorial Salvatella Autora: Teresa Sabaté. Aquest llibre va de dos nens que es diuen Merli i Fust que descobreixen tot el que hi ha al univers: estrelles, galàxies, constel·lacions, ... (Aina). ● Estrellas y planetas: d’Ian Ridpath. Editorial Omega, Barcelona. És un manual per identificar estrelles i planetes al cel, és una bona guia per descobrir-les a la nit. Té fotos i mapes molt interessants. (Ana Mª)

La casa gran. Autor Enric Larruela. Col·lecció Pa amb xocolata. Editorial: A una casa molt gran hi viuen dos ratolins, però a un d’ells no li agradava viure. Volen marxar i passen moltes aventures. A veure si us agrada com a mi. (Toni) ). ● Ara no plou. Va molt bé per aprendre a llegir. (Jana, 1r.) ●

En Ton i la Neus. Eumo Editorial. Per aprendre a llegir. (Arnau). ● Una vida como la mia. Editat per Blume i UNICEF. Aquest llibre explica com viuen els nens i nenes a diferents parts del món. (Jessica) ●


Desembre 2009

ELS

El còmic

per Jessica Palomo –6è6è-

ESTÀS BEN BORRATJA!

L’ENTREVISTA

Irene Ferrer Raul Guillén -6è6è-

Entrevistem a l’Irene perquè és de la nostra escola. A més de netejar-la, ens ajuda, ens dóna idees perquè sap moltes coses. Li agraden les activitats culturals i les tradicions. Ens deixa llibres quan treballem temes i en sap moltes coses de l’Estany. Quant temps fa que vius a l’Estany? 25 anys o així. T’agrada viure aquí? Si, m’agrada molt.

NOOOO! “ORBITO” COM UN PLANETA.

!

Ha canviat molt el poble des de que vas arribar? Ha canviat, però molt poc. Va canviant la nostre escola des de que tu vas arribar aquí? Si, va canviant. L’escola va a millor, tothom ha de intentar millorar.

Fa temps que hi ets a la coral? Fa força temps que hi soc.

T’han passat anècdotes, ens pots dir alguna? Sí, en tinc moltes d’anècdotes. La última de fa poc és que a mi el que em va bé quan haig d’aprendre alguna cosa és gravar-la i anar-la sentint mentre treballo. Pots provar-lo quan has d’aprendre alguna cosa, com ara les taules de multiplicar. Però resulta que l’altre dia quan anava a treballar em vaig descuidar la gravadora a la feina i no vaig poder estudiar.

Cantareu alguna cosa nova? Estem assajant amb instruments i l’esbart un conte cantat L’aranya de Nadal que farem primer a Castellterçol el dia 23, i al gener el dia 7 aquí a l’Estany. En aquest temps, ha canviat en general ? Bé, la que ha canviat soc jo. Si

Pots donar-nos algun consell a seguir pels nens i les nenes? Bé, és bo escoltar i respectar a la gent gran. Quant alguna persona més gran t’avisi per alguna cosa, fes-li cas. I si en aquell moment no l’hi hagis fet cas, al cab d’un temps pensa-hi en allò que t’ha dit.

Quant temps fa que treballes aquí ? Farà uns 10 anys. Els nens i les nenes de l’Estany han canviat? No, no han canviat gaire, els nens són nens.

Records Maria Àngels L’Estany Distribuïdora de:

23

veus que els altres no canvien, has de canviar tu per canviar una mica als altres. O sigui, si algú té una idea nova, l’ha de proposar i així es podrà canviar una mica. També hi ha coses que m’agradaria que es conservin, com per exemple totes les tradicions que el poble sempre ha fet.

De tot l´ho que fas aquí al poble, que és l´ho que més t’agrada? Cantar i recitar.

23


Dibuix: Martí Martí FarràsFarràs Vilaró i Judit Esparó

t a t i c i l e f i ! s u e a t s P e f s e n o B Revista de L’Estany

Edita

Redacció

ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY (MOIANÈS)

Escola de l’Estany

Escola: Aina Casas, Raul Martín, Jessica Palomo. Volodymyr Seredyuc Mª Estany, Núria Esparó, Joan Codina, Isabel Fonoll, i col·laboradors

Distribució Regals Àngels

Coordinació Ana Mª Cuesta

Enmaquetació Escola Ajudants d’imatge Oriol. Martí, Toni i Arnau Envieu el vostre article a:

Plaça Monestir, 4. a8037981@xtec.cat

Revista de l'Estany  

Número 10 de la revista de l'Estany

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you