Issuu on Google+


En aquest vídeo s’observa un xiquet parlant de la felicitat des del seu punt de vista. Ell entén la felicitat com una forma d’expressar els sentiments positius manifestats per les persones. Solament veu la felicitat en altres xiquets, aquells que sí que saben gaudir de la vida, i no en els adults. Segons ell, quan passes a ser “major d’edat” solament pots tindre cares llargues, notícies dolentes, és a dir, preocupacions, complicacions i responsabilitats. Per les quals no arribes a ser del tot feliç. No obstant això, entén la felicitat del adults com tenir bens materials, com pot ser un cotxe. Però per a tot açò fa falta diners, i per això els adults tenen que treballar, amb l’objectiu de guanyar diners. Treballen dia després de dia, i tan sols aconsegueixen 15 dies lliures. Ell xiquet, pensa que això de treballar es una pèrdua de temps, i la conclusió a la que arriba és no créixer, ser immadur, gaudir de la fantasia, reflexionar i quedar-se amb la vida. La felicitat, plantejada com apareix en aquest vídeo per el xiquet pertany a la teoria ètica de l’Hedonisme. Aquesta teoria diu que hi ha que aconseguir obtenir el plaer en absència de dolor. Ja que aquest no vol créixer ni madurar, solament gaudir de la vida. Però com aquesta teoria diu, cal tenir un savi càlcul de les conseqüències, perquè si aquest xiquet no madura, al llarg del temps, tindrà unes conseqüències prou dolentes. En canvi, la felicitat plantejada pels adults pertany d’una banda a la teoria ètica del Formalisme Ètic i d’altra banda també pertany a l’Eudaimonisme. Pertany al Formalisme Ètic, perquè com aquest diu, es presenta la felicitat com a deure, com una forma d’obligació. En el vídeo, els adults treballen per sobreviure, més que per viure, aleshores, l’acció no és bona o dolenta pels resultats, sinó per la seua conformitat amb el deure. I d’altra banda, és Eudaimonista perquè tot allò que desitja, ho desitja como a mitjà per aconseguir la felicitat, com en aquest cas els diners.


Anàlisi (15 Dias en Agosto)