Issuu on Google+

Comentari de text La Guerra Civil (1936-1939) La dimensió internacional del conflicte. Conseqüències de la guerra.

Candela González Martínez Marta Bort Marí Borja Sanz Inma Marí Corraliza 2º Batxillerat B


Ens trobem davant dos textos de la Guerra Civil. El primer text correspon la font primària ja que està escrit per Dolores Ibàrruri, en nom de més gent afectada per les conseqüències, a més està escrit en el temps que ocorren els fets. I pel que fa al tipus de text, es tracta d’un discurs de caire polític, ja que el tema sobre el qual està tractant és dels exiliats per causa de la Guerra civil. L’autora Dolores Ibárruri va ser una dirigent política durant la Segona República i en la Guerra Civil, del Partit Comunista d’Espanya. Pel que fa al destinatari, és públic ja que va per a tots aquells que han estat lluitant per la democràcia en nom de tots els que van en contra de la dictadura. La finalitat és agrair a tots aquells herois que anomena ella, que són els que lluiten per una Espanya democràtica i que, per tots els motius de la dictadura han patit tant i alguns han tingut que exiliar-se. En el segon text la font és secundaria ja que està escrit per Enrique Moradiellos en altre moment posterior als fets. El tipus de text és històric, conta els fets ocorreguts durant la Guerra Civil per a donar-los a conèixer. L’autor, Enrique Moradiellos, és un llicenciat, historiador i professor d’Universitat. La finalitat és explicar el que va ser la Guerra Civil i la Dictadura del General Franco. El destinatari és públic, per a tots aquells que estiguen interessats en la història d’Espanya. La idea principal del primer text és l’esforç dels que van lluitar en nom de molta més gent i van patir les conseqüències de la Guerra. Aquells als que l’autora anomena herois, són l’exemple de la lluita per la democràcia. I la idea secundaria és que ella reclama que sempre tindran el recolzament del poble. La idea principal del segon text són les greus tensions socials i la polarització política que s’havia cristal·litzat al país en un context de crisi econòmica. També la intervenció de varies potències continentals en la guerra espanyola. La idea secundaria és la creació d’una estructura de recolzaments i inhibicions exteriors molt desigual per a ambdós bàndols. Franco va contar amb l’ajuda militar i financera de dos grans potències, la Alemanya nazi i la Itàlia feixista, mentre que el bàndol republicà només va contar amb les Brigades internacionals, creades per la Unió Soviètica i amb el poc armament que aquesta els va poder fer arribar. 

Brigades Internacionals: Varen ser unitats militars integrades per voluntaris estrangers que lluitaren a favor dels republicans durant la guerra civil espanyola de 1936-1939. Es van formar sobretot gràcies a la Unió Soviètica amb la col·laboració d’alguns líders comunistes. Els primers grups eren uns joves participants que responien a la crida d’ajuda a la República sota la direcció comunista. La seua presència es va fer primer a Madrid i es va fer decisiva per a la resistència amb el crit “no passaran”.

Col·lectivitzacions: Aquesta acció fou aplicada a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939), i consistia en transferir la propietat dels béns de producció a la col·lectivitat. Fou propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials, ja que la propietat col·lectiva suprimeix la competència i permet d'orientar la producció cap a les autèntiques necessitats col·lectives. Hi havia un intercanvi de productes al mercat que no eren sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda.

La guerra civil espanyola fou un dels conflictes del segle XX que més repercussió militar va tindre, en el conflicte espanyol es varen creuar diferents interessos estratègics de les potencies i el compromís ideològic de les grans corrents polítiques del moment. Les potencies feixistes decidiren des d’un primer moment oferir una ajuda important als revoltats dirigits pel General Franco. Així, Mussolini i Hitler no sols obtindrien beneficis estratègics, sinó que Itàlia podria continuar amb la seua política de la extensió per la mediterrània i Alemanya podria obtenir un aïllat que amansaria la rereguarda francesa. També es va unir des de un principi Portugal encara que sols podia oferir ajuda diplomàtica i de voluntariat.


En canvi, la URSS va tindre molt clar des de un principi el seu compromís de ajuda a la República. Aquesta es va enfrontar contra la expansió del feixisme i allunyava el centre del conflicte entre les potencies d’altre confí de Europa. Les grans democràcies tingueren una actitud de falsedat i enganys diplomàtics. Des d’un principi, Gran Bretanya estava decidida a ser neutral i el seu govern conservador veia amb aprensió la extinció de la influència germano-italiana a la península i la conseqüent posada en perill de la seua base de Gibraltar i la seua ruta imperial a l’Índia. El govern francès, tot i estar conformat per esquerres, va seguir al govern de Gran Bretanya. La actitud de les democràcies enfront la guerra espanyola va emmarcar la seua il·lusòria recerca de una política de conciliació amb Hitler. El Regne Unit, juntament amb França, havia optat per evitar qualsevol enfrontament que pogués portar a una guerra general. El major exemple d’aquesta actitud fou la política de apaivagament davant les potències feixistes, que va acabar en la firma del Pacte de Munich, i en aquest moment les esperances de la República desaparegueren. Temps després va nàixer el Comitè de No Intervenció que consistia en no intervenir en el conflicte espanyol, en el qual no es podia oferir ni homes ni material de guerra a ningun dels bàndols. La desigual ajuda exterior rebuda per ambos bàndols fou un del factors que explica la victòria dels colpistes nacionals. El bàndol nacional va rebre des de un primer moment una decidida ajuda de Hitler i Mussolini. Després de rebre ajuda aèria per a passar l’Exercit d’Àfrica a la península, Mussolini va enviar setanta mil soldats italians, munició i material de guerra; i Hitler va manar la Legió Còndor que incrementa la superioritat aèria de Franco. La ajuda de Portugal, encara que no fou decisiva pel que fa al terreny militar, es va donar quan Oliveira Salazar, dictador i cap de govern portuguès, va permetre el pas d’armament per al exèrcit de Franco per territori lusità (el General Francisco Franco pudo contar desde muy pronto y durante toda la contienda con la vital ayuda militar y financera de dos grandes potencias, la Alemania nazi y la Italia fascista, y con el importante apoyo logístico de Portugal – Text 2). Per últim, cal assenyalar les tropes marroquines integrades al exèrcit franquista i que a sovint foren utilitzades con forces de xoc. La única ajuda que va rebre el bàndol republicà de les democràcies va ser l’escàs armament enviat per França durant els primers moment del conflicte. L’ajuda francesa es va veure tallada al firmar el Pacte de No Intervenció (El gobierno republicano vio frustrados todos sus esfuerzos para lograr la asistencia militar de Francia y Gran Bretaña – Text 2) La ajuda soviètica va arribar a temps per a col·laborar en la defensa de Madrid. No obstant, tot i que fou important, va ser més dispersa i de menor qualitat que la que va rebre Franco. Les Brigades Internacionals estaven constituïdes per grups de voluntaris reclutats per la Internacional Comunista, encara que no tots eren comunistes però si que defensaven la ideologia d’esquerres de la Espanya republicana (Razones políticas, razones de estado, la salud de esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre – Text 1). Van ser prop de quaranta mil homes els que acudiren de forma voluntària en defensa de la República i van tindre un paper important en la defensa de Madrid i en les batalles de Jarama i Terol, tot i que no van poder fer res contra les nombroses tropes nazis i feixistes. Les pressions del Comitè de No Intervenció i el desinterès de Stalin, que pensava en buscar algun acord amb Hitler, van fer que Negrín, acceptés la sortida d’Espanya a finals del 1938. De nou, el Comitè de No Intervenció va fracassar en el seu intent de fer que les tropes italianes que recolzaven al exèrcit franquista abandonaren Espanya.


La Guerra Civil Espanyola va deixar un seguit de conseqüències, una de les més greus va ser l’exili al que es van haver d’enfrontar moltes persones (os hacen volver a vuestra patria algunos, a la forzada emigración a otros – Text 1), de les quals molts eren intel·lectuals que s’havien declarat obertament en contra del règim franquista. Per a finalitzar, compararem els dos règims que es varen donar abans i desprès de la guerra civil, es a dir la República i el franquisme. Per una banda trobem la etapa republicana com a verdader període democràtic a Espanya on s'intentaren prendre unes mesures democratitzadores radicals en un espai determinat i en un temps molt reduït que van fer que durant uns anys Espanya fora un país modern igual que la resta de països d'Europa i del món. Es a dir: ens trobem en un règim on la sobirania és popular i on per primera vegada a Espanya hi ha un sufragi general masculí que mai s’havia donat abans a Espanya, tot i que en un principi aquesta mesura fou criticada actualment es un requisit indispensable per a qualsevol estat democràtic de dret, a més, a la nova constitució s'especificava la divisió de poders típica dels governs democràtics. Altre tret característic és la llibertat d'expressió en tos els àmbits, sense cap prohibició de cap tipus on qualsevol partit, per radical que siga està permès. Per contra, desprès de la Guerra Civil s'instaurà a Espanya un règim de caire semifeudal on la modernització duta a terme durant la segona república es va eliminar, es a dir: el nostre país pareixia mes un país del segle XVIII que del segle XX, els senyorets eren propietaris de la majoria de terres i tenien súbdits, la majoria d'ells presos republicans, treballant les seues terres per donar de menjar i educació per als seus fills. Tota llibertat s'eliminà i es va fer oficial el partit únic: la Falange Espanyola. No va haver cap tipus de sufragi i per tant, les Corts es tancaren. A més, les relacions amb l’església catòlica van continuar, establint-se així Espanya com un país confessional catòlic, ja que la política de Franco era el nacional catolicisme, és a dir: pàtria i església.


LA GUERRA CIVIL