Issuu on Google+


A vosatros,Realistes,flutĂŠnticsprotagonisles d'aquestameravellosahistoria. A la meuamullerAnna i als meusfills Jardi i Anna Maria, tambĂŠ Realistes, sempre camprensiusi deIs qui he recallit tat tipus de recalzament.


És la historia marede la veritat, emuladel temps, diposit de les accians,testimanidel passat,exemple i avís del present,advertenciadel que ha de veni¡; Miguel de CervantesSaavedra Em demanal'amic Jordi uneslínies d'introducció alllibre quevos arriba a les mansoUn llibre deIsRealistesi per als Realistespero que, sense dubte,tambéha d' interessara tot aquell que estimanostraFestaperque realmenteeixa és la protagonista:la Festa. Sónvuit les memoriesambles qualsvos ha delectatJordi -de l'any 8990 al 96-97-, cobrint una etapaimportant de la historia de la fila que va de l'any posteriora l'esquadradel mig fins als esplendidsanysde cauec que heu protagonitzatrecentment.1 eixa participació Realistaha merescut sempreper part del cronista una descripcióexactai minuciosapero sobretotemocionadai intensa,tal i coro l'ha viscudaJordi. Feu bé donant-li aquest títol, Vivencies, perque va més enlla de la simple descripció d'uns fets. És el reflex de la forma de ser i viure d'un col.lectiu, la il.lusió i el treball en benefici de la Festa, tot per sant Jordi, esperant només el premi de l'amistat i l'alegria compartida. Sempre s'ha dit que una imatge val més que mil paraules pero n 'estic segur que aquesta vegada per a vosaltres, Realistes, les paraules vos han de suggerir més de mil imatges. Sera el moment de fer una mirada cap a enrera, recordant la vivencia particular de cadascú,per a afrontar plens d'optimisme i satisfacció el futur immediat que vos espera.

Disfrutem de la seualecturai aprenguemtambéja que nomésambuna idea clara del passates pot construir el futuroSí, la vostra historia més recentés advertenciadel queha de venir. L'esperatSantJordietja el teniu a casa.Enhorabonaperquecomenceua escriureuna nava pagina. Pau Gómez i Navas Cronista de la fila Marrakesch


No voldria despedir-me com a Cronista de la Fila sensedirigir-me a la mella Familia Festera, sí a tots els Realistes. Les melles paralules en aquestos moments son d'agraimeftt. Tinc que donar-vos les gracies. Gracies a vosatros, Primer Tro, Junta Directiva, per haver fet possible aquest somni. Diuen que, "tindre fills, plantar un arbre i escriure un llibre", és el millor per a deixar constancia de que has passat per la vida. Tindre fills i plantar un arbre son tasques que ja les havia desenvolupat, pero faltava elllibre És dificil escriure un llibre, pero he tingut la gran soft de tindre al meu costat personesque han confiat en mí i m'han animat. La publicació d'aquest llibre la feu també possible vosatros . Jo, pense, també he anat a més, i he fet el millor que he sabut.

Graciesa tots, des del primer al darrer Realiste, perqueheu segutla meua"pedra angular",el "leiv motiv" d'aquesttreball. Les mostresd'estima i amistathan florejat sempre,i així puc oferir-vos huí Vivencies,les meuesi les vostres, les de tots que conjuntamentformen la nostrahistoria recient. No vull dir-vos -adeu- sensedonar-vosl'enhorabonaper eixe Primer Sant Jordiet. Ja sabeuque fa anys que anem buscant-Io.Tot aplega. Desprésd' aquestosanysde la nostraAlferecia i Capitania,de la quehem donat mostres sobradesd' organització,serietat i saberfer molt bé les coses,ens ha vingut el premio Sant Jordi ha estésel seu cobertor cap a nosatrosi ens permetral' alegria de gaudir un any nou, bonic, senzill i emotiu. Per als Realistes1998 s'obri novedós.Valla pena viure'l. El xiquet RealisteFernandoBelda Blanes,es convirteix en la figura central de la Festa,es convirteix per als alcoians en eixe xiquet que tots portem dins en nostreinterior. Enhorabonaa tots, en especialals seusparesFernadoi Paloma,gransamicsmeus. A tots vosatrosun fort abra~ Visca Sant Jordi!

Jordi Linaresi Abad

'7


MEMÒRIA ANY FESTER 1989-1990. 104 ANYS DES DE LA FUNDACIÓ DE LA FILA. CAPITOL I .- COMENÇA LA FESTA. Amb l'agradable gust que deixaren les festes de 1989, el record dels Actes Festers, el bons moments passats amb l'amic, el company, l'entranyable anécdota, i amb el ferm propósit de millorar, per donar més esplendor a Nostra Festa, comencen els preparatius, la posada en marxa de les noves Festes. Festes que comencen. Renovem il.lusió i esforcem la imaginació amb l'objectiu comú de tornar a participar activament en les pròximes, sempre dedicades a Nostre Patró Sant Jordi. Així té lloc la reapertura dels Montepios, el de la Filà, Folloneret i el del Cavallet. Durant les primeres setmanes de Maig, el local de la Filà es veu lleugerament més concorrit de socis festers amb la finalitat de realitzar la Creuà o previndre fons per a tal fi. El 20 de Maig té‚ lloc l'Assemblea General Ordinària. Obri la sessió el primer Tro En Javier Morales, amb la tradicional frase " PER ALCOI I PER SANT JORDI", per a passar a continuació a donar les gràcies a tots els festers per la col. laboració prestada en el passades festes, així com als components de la seva Junta que cessen. En Javier Morales informa que a falta de contabilitzar algunes petites despeses l'economia de la Filà és molt sanejada, inclós hi ha superàvit. Hi ha renovació de Junta Directiva i es creat un nou càrrec, el de Croniste Oficial de la Filà que abans no existia. És acceptat el nou càrrec així com la nova Junta que és formada pels següents membres: Primer Tro:

En Javier Morales Ferri.


Darrer Tro: En Rafael Botí Sempere Secretari: En Santiago Pons. Vice-Secretari: En Fernando Molina. Cop: En Santiago Pericás. Comptador: En Rafael Marcos Higuero. Vocal Montepio: En Vicente Serra. Vocal: En Francisco Martinez. Vocal Sport: En Mario Sempere. Vocal Vestuari; En José Rubio de la Rosa. Vocal de Música: En Gilberto Carbonell. Croniste: En Jordi Linares i Abad

Entre les propostes de la Junta destaca la de buscar una solució al problema de l'espai al local Social, doncs de tots és ben conegut, queda xicotet per a les grans ocasions. La proposta és de veure un nou local amb bones prestacions o tractar d'ampliar els serveis de l'hotel Reconquista; cosa que pareix de moment la millor. Un grup de festers amb molta i.lusió es presten per a ensenyar-se a tocar la xirimita, amb la fi d'acompanyar a la Filà en l'Entrà de Moros. És aprovada la idea. Malgrat del llarg de l'ordre del dia l'Assamblea aplegà a la fí amb una duració aproximada de quaranta-cinc minuts. Un bon record. No vos pareix ? El següent dimarts després de l'Assamblea de Maig, components de la Junta amb altres festers visitem uns locals situats al carrer Orberá. La il.lusió es molta, però començarem a comptar, compra de la casa i condicionament, i els milions anaven pujant. No potser de moment. La lliga local de futbet s'acaba i l'equip de la Filà manten la segona categoria. En l'Assamblea General ordinària que celebrà l'Associació


de Sant Jordi el 23 de Maig, la Filà Realista presenta a dos xiquets candidats a ser Sant Jordiet 1990, són els fills dels festers Santiago Sanjuan i José Perez. No hi ha hagut sort aquesta vegada tampoc. Surt agraciat el xiquet presentat pels Mozàrabs. És una llàstima, perquè a la il.lusió dels pares afegirem la de la Filà, ja que no hem tingut mai aquest càrrec. El dia quatre de Juny es celebrà la tradicional Dinà. Aquest any tingué lloc al Restoran de la antiga estació de ferrocarril de Bocairent. Alguns festers avançaren el desplaçament al disabte,vitalitzant així una antiga costum de la Filà, la de celebrar també la vigília. Per a realitzar el viatge a la veïna localitat, es posa a dispossició dels festers un autobús que surt al voltant de les dotze des de el Banc de Bilbao. Altres festers ho feren amb vehicle propi, ajuntant-se un nodrit grup per a esmorzar. Es reunirem al voltant d'uns 100 festers més la xaranga de l'Unió Musical de Bocairent, que delectà als presents amb pasdobles i marxes mores que són acompanyats per percusió i a més cantussejada per tothom. Mentre es ferem el vermut i dinàrem, es desenvolupa una forta tempesta acompanyada de plutja i aparell elèctric. Però no és cap obstacle per a que es pose de manifest el bon humor, la convivència i tot alló que ens fa sentir-nos més props uns d'altres en nostres relaciones humanes. El diset del mateix mes té lloc el II Trofeu de Futbol Sala "FILA REALISTAS", en la que participen a més de l'equip de la filà, El Serpis Atlètic, Selecciò d'Arbitres i ONCE, qui seria el que s'alçara amb la victòria final i el trofeu, després d'eliminar a la Filà Realistes en la tirada de penalties. A continuació hi ha sopar i ball en el local de la Filà, amenitzat per la xaranga dels Contrabandistes. Hi ha donada de trofeus i distincions per a tots. La familiar pinyata a la platja de Verger, organitzada pel Montepio el Folloneret II en la seva quarta treta de


montepio, es celebrà al dia 25 de Juny. L'assitència en nombrosa; contabilitzant-se al voltant de 106 persones majors i trenta i set xiquets. El desplaçament es realitza amb tres autobusos, dels quals a ú dells no li funciona bé l'aire condicionat. El vermut i el dinar té lloc al restoran "Llandero". La xaranga LLapisseres és l'encarregada d'amenitzar als allí reunits en moments d'agradable convivència. L'equip de futbet de la Filà acudeix a disputar el trofeu Serpis Atlètic, el dia vuit de Juliol, sense que s'alçaren amb la victòria ni el trofeu. Abans de començar les vacances, el nostres amics de futbet es reuneixen de nou per a prendre part en les Segones 24 Hores esportives d'aquesta modalitat en la veïna localitat de Banyeres, celebrades els dies cinc i sis d'agost. Cal resaltar com sempre la bona presentació de l'equip i si bé no podem parlar de trofeus, si podem fer ho del trionf esportiu, de la camaraderia i l'amistad. Quan tornem de vacances, s'encontrem amb la trista notícia de la mort de l'amic poeta alcoià i gran colaborador de la Filà, Joan Valls Jordà, ocorrida el 26 d'agost. Sobren paraules en aquest moment. Tan sols dir que Joan Valls, sempre tenia unes hores per a dedicar-les a aquells qui ho sol.licitaren. Aquest és el cas de la Filà Realistes, a la que li dedicara dos bonics poemes en el revistes Realistes 83 i Centenari 1886-1986, del que destaque els últims versos de Capitania dels Realistes 1983: -Brillen les festes sempre optimistes! -Que les filaes vagen davant! i done al poble gracia i encant, la filà mora dels Realistes. Vaja endavant el nostre bon record i admiració al qui no sols ha segut capaç de plasmar Nostra Festa, Nostra Filà, sino a


més ha plasmat amb la seva vida exemple d'alcoiania, portant fins tot el mon, el drama, la comèdia i la poesia. Descan-se en pau tan il.lustre personatge que de segur gaudirà de la Festa Eterna Primaveral, com deia en un dels seus cèlebres poemes. El 24 de Setembre té lloc la pujada en Romeria a la Font Roja, dins dels actes programats per l'Arxicofradia de la Verge dels Lliris, i a la que la Filà Realista no faltà cap any. Malgrat no s'engalane la carrossa, la participació és bona, contabilitzant-se la presència de vint i cinc festers acompanyats per mullers i xiquets. No faltà la percusió i l'acordeó de Paco, així com la riquísima paella condimentà pel l'amic Modesto. També es participa en el campionat de cotos. El 21 del mateix mes, visite als companys xirimiters en un dels seus ensaios, on aprecie, a més dels progresos, la bona voluntat i l'esforç per conquerir l'èxit. El divendres 22 té lloc el primer ensaio fester de la temporada, organitzat per la Filà;continua a la setmana següent un altre organitzat per el Montepio el Folloneret II, amenitzat per l'Unió Musical d'Adzeneta i on s'acoplen els xirimiters amb els seus instruments; causen a més de curiositat, admiració i els aplaudiments són generals. Així hem recoregut mig any.

CAPITOL II ENS FALTA MIG ANY.

Al dia 2 d'Octobre començà la celebració Oficial del Mig Any amb el campionat de cotos organitzat per l'Associació de Sant Jordi, en els locals del Pares Salesians. Ens representen la


parella formada per Rafael Micó, més conegut per “Tito” i Antonio Serra que guanyaren la primera partida als Mozàrabs. Al dia següent es Gilberto Carbonell i Antonio Serra qui s'enfronten als Almogavars, perdent per un apretat tanteig. Són per tant eliminats per la parella que a més es proclamaria campiona. Continua la celebració del mig any amb la presentació de càrrecs festers 1990 al Circul Industrial. Navarros, Tomasines, Verds i Magenta, celebren amb joia tal esdeveniment. Mentre al local de la Filà es celebra la Junta General Ordinària del Mig Any, presidida per En Javier Morales, acompanyat i assessorat per la seva Junta. Es proclamen el Gloriers Oficials, Antonio Vila Quiles, que ens representarà aquest any al carrer i Rafael Palmer Balaguer que farà el mateix a l'Hospital Civil d'Oliver. També té lloc el sorteig per a elegir als glorierets Infantils; la sort recau en el xiquets, Jordi Linares Domínguez, per a representar a la infantesa al carrer i Santiago Sanjuan Belda per a fer-ho en el Preventori. Amb l'emoció i felicitacions pròpies d’aquest acte, conclou l'Assamblea amb el repartiment de la loteria de Nadal en participacions de duecentes cinquanta pessetes a tots el festers presents. Cal afegir que el número aquest any és el 42038, jugant-lo complet, és a dir per un total de dos milions de pessetes. També el popular Montepio el Folloneret fa el propi repartiment de loteria amb el número 11746. El dia 21 d'octobre, posterior a l'assamblea amaneix primaveral. Un petit grup de festers es concentren al mercat de Sant Mateu per ultimar detalls de vermut i olleta, doncs és el dia magne del Mig Any. Tan bó feia el dia que decidiren dinar a la Glorieta en compte de fer-ho a la filà. Tot estava preparat per a participar en el Concurs d'Olla. Al voltant de les cinc de la vesprada, l'equip de cuiners capitanejats per Antonio Serra, Modesto Sempere i Gilberto Carbonell, posaven en marxa tan suculen menjar, a més típic i que caracteritza tant als alcoians.


Malgrat no aconsseguírem aquesta vegada cap premi culinari, si obtinguèssim el premi festiu; la xaranga LLapisseres s'esdevenia amb nosaltres amenitzant amb música festera l'improvisat estant Realista al Jardí. I així entre colpets i "picaetavermut", ben preparat per sert per els cuiners, feren de la vesprada un autèntic ensaio Realista a l'aire lliure. Després a la filà es menjarem l'olleta , que estava riquíssima, com bonament varem poder i a les onze de la nit, L'Unió Musical de Bocairent ens acompanyava amb el pasdoble Galleguillos, sen cantussejada amb humor i alegria per part de tots el festers des de el Parterre fins la Plaça. També la Filà Realista fou representada en la trenta nou visita a Fontilles amb la concurrència de l'esquadra especial 1989, a més d'altres festers que al “Lazareto” es desplaçaren utilitzant per a tal fi dos autobusos. El calendari Realiste està molt cobert, així el once de novembre té lloc un ensaio conjunt amb les Tomasines, per raó de veinatge. Una setmana després comença el Campionat intern de Cotos i el divuit, el Sopar Homenatge a la Dona del Fester a la que acudeixen tan sol 38 festers acompanyats per les respectives dones. Tant el sopar com la vetlada , que fou amenitzada per l'Orquesta Mel, es desenvoluparen en un clima d'amistad compartida entre bromes i riatlles. LLàstima que no estaguérem tots. Continua la festa i es succeeixen els ensaios, primer l’organitzat per la Filà, el 2 de Desembre, amenitzat per L'Unió Musical de Cocentaina on fen jactància, al voltant de 30 festers entraren a l'escusat - " Per a que després diguen que el local s'ha quedat xicotet " - . Després un altre organitzat pel jove Montepio El Cavallet 1996, qui té com a finalitat previndre fons pels anys d'alféres i capità; amenitza l'Unió Musical d'Azeneta i presten la seva inestimable col.laboració els companys xirimiters. Continuen els actes programats i és ja el


21 de Desembre quan té lloc el sopar anomenat del “Pobre”. Com ja és costum tant de la Filà com el Montepio el Folloneret, sortegen dues cistelles nadalenques entre els seus socis. És Modesto Sempere el agraciat aquest any amb el suculent lot de la filà i Emilio Picureli t‚ la sort per part de l'esmentat montepio. Al dia següent es celebrà a l'Esglèsia de Sant Jordi l'anual Missa dedicada als benvolguts festers desapareguts i que aquest any ho celebrarem amb les filaes, Gusmans i Bequeteros. Pocs festers acudiren a l'acte, pense que no és esclusiu de juntes directives ni propi dels anomenats "beatos", són senzillament uns minuts d'oració dedicats als companys que fa poc estinguerem amb nosaltres en la taula d'escoti. En canvi hi hagué més participació a l'ensaio celebrat en la fila dels Bequeteros, al dia següent. El sorteig nadalenc no ens deixa cap pesseta i fem un altre intent amb el número 65978 per a la lotería del "Niño". Tampoc la sort ens somriu. L'any nou comença amb preocupacions per part de la Junta Directiva. La Banda de música de Bocairent ens mostra petits problemes que abans no hi havien sortit, voltant i tot als dies de Sant Jordi i els Trons. Hi ha que moure's, buscar un altra banda o veure l'acoplament per a cobrir la Trilogía. Aquesta vegada la sort ens somriu i s'aplegà amb un acord amb L'Unió Musical Albaidense, coneguda també com L'Aranya. Esperem que aquesta gestió ens done per fí l'estabilitat en l'aspecte musical que la filà necesita i mereix. Continuen els ensaios festers que tan bé propicien les nostres relacions. Comencen també a veures les primeres barbes llargues, i és que les festes ja hi són. El divendres 26 de Gener es presenten a la Casa de la Cultura el grup denominat "La Degollà" format per


festers Realistes; interpreten Dançà, Nanos i Gegants i Serra de Mariola, formant part d'un programa de música i balls autoctons organitzat per el grup de danses Sant Jordi. Ja en Febrer dos ensaios més estàn en el calendari Realiste, un de la filà, on es contracta per primera vegada una xaranga D'Albaida, i un altre ensaio organitzat pel Montepio el Folloneret II, on som visitats per uns estudians de la Facultat de Historia d'Alacant amb la fí de coneixer les costums, tal volta intimes d'una filà d'Alcoi. Baix el nom de Primera de Cavalleria, un grup de joves, festers Realistes format per Santiago Pons, Rafael Palmer Peidro i Francisco Martinez es presenten al concurs radiofònic "Nostra Festa", organitzat per la Filà Benimerins i Ràdio Alcoi. El 11 de Març s'enfronten al grup anomenat "Un poquet de tot", guanyadors de l’edició 1989. Són eliminats per un apretat tanteig. Encara que no aconseguiren el trionf final, mereixen el nostre aplaudiment pel fet de preparar-se i presentarse. Conclou el mes de Març amb dos ensaios més, aquesta vegada organitzats per l'equip de futbet i el Montepio el Cavallet. El dia 1 d'Abril, a més de ser el dia que obri el calendari fester alcoià, es celebra en la filà un curiós ensaio Infantil, dedicat als menuts. Fou promogut pels pares dels Glorierets Infantils 1990, i comptà amb la col.laboració de la xaranga LLapisseres i dels companys xirimiters. Resultà un èxit d'assitència tant de xiquets com de majors, que disfrutàren de les simpàtiques evolucions dels futurs grans festers. Preguem per que no siga l'últim. Al dia següent, comença a la Casa de la Cultura, mitjantçant una conferència, la presentació del que serà la celebració del XVII Centenari del Martiri de Sant Jordi.


Conclou el maratonià campionat de cotos intern. Es proclamen campions la parella formada per Juan Baños i Rafael Micó. Enhorabona. El dissabte 7 d'Abril te lloc la Junta General Ordinaria anomenada del Diumenge de Rams. Després de llegir la Roda i assignar a cada fester el seu lloc en els tres trams de Diana i Esquadra, que serà senzilla i partida, el Primer Tro, remarca la necessitat d'acudir als actes amb l'equip complet de la Filà, així com impremtar ordre i serietat als esmentats actes de la Trilogía. Per la nit hi ha ensaio del Montepio el Cavallet, on per causa d'alguna errada es presenten dues xarangues per amenitzar; l' Unió Musical d'Azneneta i l'Unió Musical de Cocentaina. Són per fí els d'Adzeneta qui es queden. Apleguem al Divendres Sant i comença el Trofeu de Filaes, on participem en les modalitats de futbet i basquet. Els amics esportistes prengueren l'assumpte amb optimisme i serietat, i així es classifiquen per a jugar al dia següent, tant uns com els altres. El dissabte 14, al voltant de vuitanta festers es reuneixen al local de la filà per a disfrutar del vermut i dinar de la quinta treta del Montepio el Folloneret II, presidit per Ximo Sanjorge des de la seva refundació. La xaranga d'Adzeneta amenitza al presents en el improvisat ensaio, ja que enguany no hi hauràn entradetes per raóns de l'apretat calendari religiós, que ens deixa la Setmana Santa molt propera de la Trilogía Festera. Amb l'alegría de sentir properes ja les festes i per què no dir-ho, la cartera ben plena, es desenvolupa la reunió amb desbordants mostres de simpatía i bon humor. Quasi al finalitzat el dinar i entre copa i copa, rebem per teléfon la notícia de que l'equip de futbet, s'acabà de classificar per a la gran final del Trofeu de Filaes, enfrontats al Aragonesos. L'equip de basket en canvi es retira de la


competició aqueixats de baixes i lessions, havent aplegat a les semifinals. En un pensat i fet, ens organitzarem per anar al Poliesportiu Francisco Laporta. La xaranga d'Adzeneta, xirimiters i quasi tots el festers presents, es preparen per donar anim als companys esportistes que bé s'ho mereixien. L'entrada al Poliesportiu la ferem per la porta darrera que dona als camps del Serpis. Tal volta ningú esperava la presència tan nombrosa i organitzada. Ferem doncs, l'entrada la xaranga, festers xirimiters i percusionistes al compàs de la marxa mora El President, esclatant una forta ovació entre el públic que barrotava la pista coberta del pabelló. Eduardo Latorre, director de l'esmentat Poliesportiu s'ens dirigía així -" Este espectáculo no se había visto nunca en el Polideportivo, Gracias amigos Realistas-". Malgrat no aconsseguírem el trionf final, ja que forem vençuts per un tanteig de 4-0, sí una vegada més donàrem al poble festa. Destaque a continuació el que deia el periòdic Ciudad el dimarts 17 d'Abril: " La Filà Realistas sorprendió al público con la presencia de la Unión Musical de Adzaneta y un grupo de dolçainers, los cuales interpretaron música festera durante la entrada al pabellón, pasando por la grada principal y acabando por ubicarse en la grada lateral. Fue la primera y única gran ovación de toda la tarde. " Enhorabona a tots el participants. Alguns festers continuaren fent festa amb un altre ensaio en el local de la filà, que conclou avançada la nit. El dia 15 d'Abril, diumenge de Glòria, amaneix fresc i trasparent, un regal de la natura. Al matí molts festers acudeixen al tradicional esmorzar a la filà per acompanyar als gloriers Antonio Vila Arques i Rafael Palmer. Els


aplaudiments i les felicitacions són generals per als festers que ens representen en aquest gran dia, pregó de les festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Una xaranga d'Albaida amenitza aquest acte. A continuació surtim cap a l' Ajuntament, on els dos gloriers, així com els acompanyants es divideixen, uns per fer el recorregut al carrer i altres cap a l'Hospital Civil d'Oliver. L'amic Salvador Vilanova, a mes de fester Realista, Sergent major, arrancà la Glòria amb el inmortal pasdoble de José Carbonell Garcia, "Suspiros del Serpis", tal volta per última vegada, ja que el periode de vuit anys és ja acabat. Acabada la Glòria més de duescentes persones entre festers, mullers ,xiquets i acompanyants, es donen cita a l'Hotel Reconquista, a més de la xaranga d'Albaida, per a dinar; fou simplement meravellós. A la nit no podem disfrutar de l'anomenada "Entradeta del Berenar ", perquè no encontrarem música que ens acompanyara. El segon dia de Pasqua es celebra la Glòria Infantil que enguany celebra la vint-i-sisena edició. Els xiquets Jordi Linares Domínguez fill del fester Jordi Linares i Jordi Sanjuan Belda, fill del fester Santiago Sanjuan, representen en aquest acte a la filà i a la infantesa. A les vuit i mitja comença a l'esglesia de Santa Maria la Missa. Acte seguit i acabat el Sant Sacrifici, es surt cap al centre benèfic de Santa Ana on es comparteix l'esmorzar a més d'obsequis i llepolies amb el xiquets allí acollits. Un nodrit grup de festers, xiquets, i mullers de festers acompanyen este emocinant i benvollgut acte. A l'eixida es disparada una traca. A continuació i des de la filà, acompanyats també pel glorieret Tomasina, surtirem cap al Partidor, on els glorierets es separen, uns cap al carrer i altres cap al Preventori Mariola l'Assumpció. La Glòria Infantil discorre sense problemes de cap tipus, fent gaudir a xiquets i grans les evolucions dels Gloriers al so dels pasdobles Tayo i El Ksar El Yeid.


A la nit hi ha sopar en la filà a escotti i a continuació entradeta oficial per Sant Nicolau on participen la totalitat dels festers Realistes. La banda de música L'Aranya junt al grup de festers dolçainers i percusionistes, interpreten El President, Exodo i la Marxa del Centenari. Cal resaltar la bona armonia i l'ordre en que es desenvolupa l'esmentat desfile. És ja norma en els Realistes. El diset d'Abril té lloc la processó del Trasllat, coneguda també com la del Xicotet. Pocs festers es donaren cita per a participar. Pensem que açò també és festa. Estem clavats de ple en la festa;entraetes, teatrets, treta de Montepios etc. és el dia dels Músics. Com cada any l'olleta es realitzada per els propis festers, capitanejats per l'equip de cuiners i el sergent Juanillo. -NOSTRA FESTA JA, CRIDANT-NOS ESTA !!! Poc després d'acabat l'acte a la pla‡a d'Espanya del cant de l'himne, es reunirem a l'hotel Reconquista per a saborejar l'olleta, junt als músics d'Albaida. Fou un deleite, una explosió d'alegria i goig fester, a més de que l'olleta estava molt bona, l'acompanyament musical i lloc per tots, feren una entrada de festa meravellosa, de la que podem estar satisfets. Després ferem l'entradeta de l'olla, des de davant mateix de l'hotel dirigint-se cap al pont de Sant Jordi. L'arrancà va ser inesperada - i amb marxa mora - hi ha qui done més? Després camviaren al pasdoble Galleguillos, de tots conegut i que obri ben bé l'apetit festiu. Un grup de mullers de festers s'uneixen amb nosaltres uns minuts, donant al desfile a més de la gracia i encant femenins el toc de bon humor. Acabarem l'entradeta davant l'esglesia del Patró, girant les esquadres. Molts festers


es retiraren ja a casa, altres es quedaren per a disfrutar del gran ambient festiu que vivia en eixos moments la ciutat.

CAPITOL III LA TRILOGIA Era de nit, i quan l'olleta encara permaneixia quasi en el nostre paladar, comencen els dies grans. Poc dormirem eixa nit, els nervis i l'emociò de la primera "vestida" no ens deixàren. Eren les 6.45 d'una matinada freda, quan dianers i acompanyants s'encontràrem en la filà per a saborejar l'herberet i compartir unes pastes. Aquest any, un llaç negre en la mànega esquerra assenyala dol per els companys desapareguts, José Romá, conegut com el "Tio Pep el sort" i Alfredo Miralles , conegut per "Rabosa". Dos célebres festers ja vells i apartats de la festa per causes de salut. Vaja el nostre bon record. El bon humor i l'alegrança feren la delicia dels presents. Després de passar "revista" als dianers, que per veteranos que foren, no s'escaparen de la pujada a la taula, sortirem cap a la Plaça per a realitzar l'arrancà de Diana. El termómetre marcava 2 Cº, eren les 7.45, quan la batuta del mestre Filiberto Mira Ortega, director de L'Unió Musical Albaidense, donava la senyal per a començar els primers compassos del inmortal pasdoble Primavera del desaparegut mestre alcoià Antonio Gisbert Espí. Pasdoble dianer creat en 1964. Fou l'arrancada Antonio Aracil, marcant el pas des del primers moments amb l'elegància i gràcia que li són caracteristics. Al darrer del castell és Rafael Palmer qui dirigeix la formació dianera, girant l'esquadra davant de l'esglesia del Patró, continúa la marxa i és Jordi Linares per el carrer Sant Jaume qui fa de cabo i després Ruben Català, més conegut per "Nasio" qui ho fa per el carrer Sant Jordi. Conclou el primer trós de diana a les 8.15 del matí.


Fernando Moltó al só del Pasdoble Xàbia del mestre Salvador Salvà, dirigeix l'arrancà del segon trós, seguint en la direcció dianera quasi tots els esquadres en formació per l'avinguda del Pais Valencià, S. Francesc i Sant Mateu. Són les 9.10, el carrer S.Nicolau i a més el Partidor està molt concorrit de festers i mirons que no volen perdres l'anomenada "Diana del Carbonato". És el jove José Luis Rodriguez qui al compàs del Mercantil Valenciano mou la formació. El pasdoble es camviat poc després per Primavera, fent el relleu de cabo quasi tota l'esquadra. Conclou la diana a les 9.45 amb un cel net de núvols i prometedor d'un dia esplendit. El termómetre marcava en eixos moments 14 Cº. S'havien invertit en el recorregut matiner dos hores i la Primera Diana havia segut un èxit tant per l'ordre com per la puntualitat. Al mig dia, festers i músics, es reunirem a l'hotel Reconquista per a disfrutar del Vermut i Dinar anomenat dels "Esquadrers". Amb l'alegría de sentir-se festers i amb el bon humor que caracteritza al Realista, discorre el temps i quasi sense adonarsen és ja l'hora de preparar-se per a la gran vesprada. Bufa un vent fresc que ens dú uns núvols negres que no ens agrada gens. En els locals que gentilment ens brinda el fester Antonio Serra, maquillarem als esquadrers i arreplegarem les armes. Tots preparats per a fer l'Entrà. Cal resaltar la col.laboracó prestada per els festers, xiquets i grans que amb l'emoció i nervi propi d'aquest acte demostraren una vegada més l'amor a la festa i al bon nom de la Filà Realistes. Obri l'Entrà Realista el fester Emilio Matarredona, que amb molt d'orgull portava el Guió de la Filà. Li seguien sis parelles de


festers, degudament equipats, i com no , els protagonistes de la vesprada, els relleus de cabo i al front dells Emilio Picurelli, a continuació els esquadrers. Segueix el grup de xirimiters, festers Realistes, lluint el vestit de la Filà. Després L'Unió Musical Albaidense i el relleu de l'esquadra. Dos palanquins realitzats per un grup de festers, adornen el seguici; són portats a mà per ells mateix i al interior uns xiquets de molt curta edat. La resta de la Filà amb l'equip complet del vestit Realiste, formaven un grup compacte i ordenat. Uns xiquets feient una petita esquadra. Tancava la formació el Cop Antonio Vila Jordà, exhibint el fermós trabuc de la Filà ben adornat de flors per la bocana, i la carrossa presidida pel fester Juan Gisbert Arques. Eren les 6.15 de la vesprada, el temps ennegrit, tal volta açó fora el de menys, quan pels altaveus del Partidor sentim "Avant els Realistes". Tot estava a punt i sonen els primers compassos de "El President" del mestre Miguel Picó Biosca, qui obtingué el segon premi de música festera en el VIII Festival que organitzà l'Associació de Sant Jordi. La força, el dinamisme, i el ritme cadenciós de la marxa, acompanyat per l'encant de les xirimites, assenyalen la presencia Realista al carrer. Emilio Picurelli, amb la serenitat que dona la maestria i el bon fer de cabo, ordena la pujada d'armes i possa així en cami a l'esquadra. L'Entrà es realitza ben compactada, sense cap fisura. Joaquin Sanjorge, Rafael Micó, Vicente Garcia i Gilberto Carbonell, fan els relleus de cabo, en una vesprada de fàula, on els aplaudiments, les serpentines i el confetti donen tota la gràcia i el sabor a la formació . Així al voltant de les 7 menys quart de la tarda, floreja a la Plaça d'Espanya la filà Realista. El cel s'ha ennegrit més i comencen a caure unes gotes d'aigua de plutja prevenint el pijor. Es fa el relleu de l'esquadra amb l'ordre i la perfecció que dona l'experiència. Els festers palanquiners donen mostra d'esgotament, degut al pes de xiquets i palanquí. I així eren les set i quart de la vesprada quan els Realistes


donàren per finalitzada la seva participació en l'Entrà Mora 1990. Cal resaltar la gran participaci�� dels festers xirimiters, que obtingueren una actuació més que sobresalient Enhorabona amics ! - Gràcies per la vostra dedicació i entusiasme ! Enhorabona a la Banda Unión Musical Albaidense. Enhorabona a tots el festers, xiquets i grans, i especialment a Javier Morales, nostre Primer Tro i a tota la Junta Directiva, per la seva faena. No més entrarem als locals de la filà, per descansar i refrescar, descarrega una forta tempesta de plutja. Els Realistes tinguerem esta vegada sort. Ligeros, Cordoneros, Mudejares, Magenta amb l'alféres i boato reberen la forta ruixada. Després el fester es retira a descansar. El dia de Sant Jordi amaneix de nou amb un cel net, blau i brillant. Eren vora de les 10 del matí quan el Realistes matiners, després de felicitar als "Jordis" i fer-se algún que altre herberet, disposen la formació dianera que al ritme del pasdoble El K'Sar el Yeid, creat en 1912 per Camilo Pérez Monllor, avança per Sant Nicolau. Malgrat siga la segona diana dedicada a la grey infantil, no implica esclusivitat d'aquestos i així, pense, deuriem de participar també més els majors i si ho ferem amb l'equip complet millor. L'esmentat pasdoble clàsic es camviat per un altre de ritme més jove anomenat Ramiro Miralles del mestre Bernabé Sanchis, de melodia senzilla i pegalosa. Així entrarem a la Plaça al voltant d'uns deu festers majors i quaranta xiquets en formació; això sí, ben acompanyats per pares, mares, iaios, parents i amics, que fan d'aquest acte una autèntica reunió familiar Realista. Que així siga per sempre. Finalitzada la Diana i al darrer del Castell es disposàrem tots els festers presents a fer-se la fotografía oficial de la Filà. Fet que resultà força simpàtic, al pujar a la tribuna instalada davant del Campanar un nombrós grup i repetir la paraula "patata" entre bromes i riatlles. Aquest tipus d'actes deurien ser més


prolífics diuen molt d'una filà i de l'esperit que l'anima, festa i amistad. El fester acompanyat per muller, fills, amics o pot ser sols, es retira a esmorzar i fer els preparatius per al passacarrer que ja és prop. A les dotze del mig dia sortia dels locals de la filà un nodrit grup de festers que amb caramels, llepolies, clavells, joguines, novel.les, obsequis de tota mena, i fins i tot bellotes, fan notar la festa Realista al carrer. La banda d'Albaida ens acompanyà amb música de tot tipus, molt moguda i alegre. Discorre la volta per l'avinguda del Pais Valencià, Sant LLorenç fins al darrer del Castell on el tresorer, l'amic Santiago Pericás ens convida a unes botelles de sidra, per refrescar i fer una lleugera parada. Continua la moguda realista per Sant Tomàs, fent parada davant l'esglesia de Sant Jordi amb la fí de saludar al Patró en el seu dia, ja qui diu que a felicitar-lo. De tota mena és bo recordar l'eix de nostra identitat festera. El passacarrer conclou per el carrer Sant Jaume fins la Filà. És quasi l'hora de dinar. Cadascún té organitzat amb familiars i amics l'esmentat menjar. Per la vesprada festers esquadrers, dianers i devots, es concentren a la plaça de la Mare de Déu dels Desemparats per a prende part en la Procesó General. Avans quedava una bona ruixada de plutja que feia previndre la suspensió de tan vollgut acte. Alguns festers ho ferem amb cera. La Procesó es desenvolupa amb ordre i rapidesa. A la nit, festers acompanyats de les respectives mullers, barroten el saló situat a la segona planta de l'hotel Reconquista. Tal volta, el opípar menjar siga el de menys. Cal resaltar la gran participació festera. La vetlada fou amenitzada per l'orquesta Mel que ja ho fera en el sopar homenatje a la dona del fester en el novembre passat i que vingué esta vegada amb el refoç d’una senyoreta lleugera de roba amb la fi de donar espectacle femení als allí reunits. L’espectacle pense,va estar ben conduit per la xica i com no per l’entranyable amic Modesto Sempere


que col.laborà, junt altres festers en donar el picant i la salsa al festí. Malgrat i tot, algunes mullers i festers es sentiren incómodes i abandonàren el local. Entre ball i copes conclou una nit de faula, on el companyerisme i l'amistad florejaren en l'ambient Realiste. El Dia dels Trons amaneix de nou fresc i net de núvols. Un petit grup de Realistes feren Guerrilles al Barri de Caramanxel. A la majoria de festers es costa d'alçar-se de dormir, l'esforç de dies passats i la forta vetlada avantpassada fa que el cap i les cames pesen més del degut. Així i tot al voltant de les nou i mitja del matí comencen a apareixer festers al local de la filà, això sí, ben protegits d'ulleres de sol oscures i demanant “tòniques i aigües minerals “per a preparar el cos i esmorzar. Amb puntualitat començà l'acte del Disparo, que arrancà a les dotze del mig dia des de la Plaça de Mossen Josep, entrant a la Plaça d'Espanya a les 13 hores. La participació és notable, contabilitzant-se al voltant de setanta festers actius disparant. El dinar del "Pucheret", que tant bò senta al cos, discorre tranquil, és amenitzat per una xaranga d'Albaida. Les forces són ja curtes. Per la vesprada al Castell no faltà l'amic Realista Juan Bravo, centinel.la de la fortalesa de la “Villa d'Alcoi”. Enguany felicitarem a Juan Bravo per ser el vinticinc aniversari d'aquestos fets, diset d'ells lloint el traje Realista. Abans ho feia amb un prestat per l'Associació. - Enhorabona ! Al voltant de les cinc i mitja, ja ordenats i preparats, comença nostra participació en el Disparo de la tarda. Ho fem des de el darrer del Castell fins la Placeta de Carbonell, girant per Joan Cantó per seguir a l'Avinguda del Pais Valencià,


Plaça d'Espanya fins l'Esglesia de Sant Jordi. L'activitat festera en aquest acte és igual a la de matí. Amb l'alegria d'haver complit i cobert el dia sense cap incident es retiràrem. Oficialment donàrem per acabada nostra participació festera en aquest any, queda l'acte magne de l'Aparició de Sant Jordi. Dins de cadascún resta el bon record de les festes i l'anyorança de les pròximes. Així és la festa, nostra festa, la màgia de la il.lusiò i l'esperança. Pasades les deu de la nit grups organitzats de festers realitzen els anomenats “Soparets”, que sempre desperten la curiositat del "miró" i el ingeni del fester, per allargar unes hores més de festa que és ja acabada. Assenyale un nombrós grup que des de la Casa de la Cultura i acompanyats per la Banda de Música d'Adzeneta, festers xirimiters i senyores dels festers amb percusió, feren una Entradeta pel carrer Sant LLorenç. Cal resaltar que som la filà pionera en l'organització d'aquest tipus d'acte, on no faltà la serpentina i el confetti, després d'un bon sopar compartit. Sí amics, som una Filà molt activa; a la gran Trilogia, resta al darrera, les pinyates, ensaios, l'equip de futbet i basket, Montepios, xirimiters, campionats de cotos, i com no eixe gram de festa que hem sabut donar des de dintre del nostre cor. Estem d'enhorabona Realistes, perquè hem donat exemple d'alcoiania a l'oferir el millor de nosaltres mateix com a persones i com a bons festers. Moltes gràcies a tots. VISCA SANT JORDI !!! Jordi Linares i Abad Alcoi, maig de 1990


MEMÒRIA ANY FESTER 1990-1991 105 ANYS DES DE LA FUNDACIÓ DE LA FILA I EN LA SOLEMNE COMMEMORACIÓ DEL XVII CENTENARI DEL MARTIRI DE NOSTRE PATRÓ SANT JORDI. CAPITOL I COMENÇA LA FESTA Realistas: Yo leo en vuestra alma plasmada en vuestros labios risueños que os sentïs triunfo, laurel y palma de los atardeceres abrileños. F.Martí Pérez Realistes 83 Sí companys, passaren de nou unes festes de faula.¡Qué trilogía! L'organització , l’ordre, l'ànim fester del Realiste es donà a coneixer al carrer. ¡Qué de seguida passaren les festes ! ¡ Qué força tan amagada deixa passar els minuts, les hores, els dies tan de pressa ! Amb aquest pensament, comencem un nou any fester . Nou ànim, oberts amb totes nostres forces espirituals i materials; així es la vida i la festa, reflex de nosaltres mateix. Encara sonen les músiques, tenim el pensament ahí en les dianes, entrada, processó, alardo... Tan sol el record, nostra història que a poc a poc anem escrivint en el llibre de la vida.


És el 27 d ábril quand es tornem a veure als locals de la filà. Tal volta els més nostalgics o "nerviosets", reclamen ja, la creuà, la classica creuà, que per circunstancies administratives, ha anat perdent-se a poc a poc. L'amic Santiago Pericás, el cop, ens diu amb raó que primer hi ha que aclarir-se, traure comptes i fer balanç de l'any fester ja acabat. No així passa amb el popular Montepio el Folloneret II el qual reclama al seus socis la primera imposició. Entrem de plé en el mes de maig i el día 19, té lloc al local de la Filà la Junta General Ordinària. En Javier Morales presideix la Junta dirigint-se als companys festers felicitant-los per la comprensió, ajuda i servicis prestats en les passades festes. Es proposa una pujada de fulla que és aprovada per unanimitat, i que serà de 3.000 ptas. Per tant la quota a aportar per el fester es de 45.000 ptes. més la derrama de 5.000 ptes. amb la fí d'anant estalviant com anys anteriors per als anys de càrrec. L' assamblea festera reunida felicita al Primer Tro i la seua junta per la gestió realitzada, sobre tot en lo relatiu a música i menjars. És llegida la memòria de l'any fester que és rebuda de bon grat. En el capitol de precs i questions es tracten temes relatius als drets del cop sobre la carrossa, armes permitides en l'alardo, sancions que afecten a la roda i situacions dels jubilats i juvenils en la Filà. Tant el Primer Tro com individus de la seua junta donen resposta a aquestes questions basant-se en els estatuts i normes generals festeres. Així s'alça la sessió amb un ambient tranquil, on els comentaris de grupets, acompanyats d'algun que altre "güisket", acaben de donar el punt exacte al condiment de la junta. Poc temps després s'aplegà a la fí del campionat local de futbet on festers Realistes participen. Felicitarem enguany als esportistes per haver alcançat la millor classificació dels ultims anys.


Per aquestes fetxes de Maig, apareix el carrer Sant Jordi i a més l'accés a nostra Filà, molt dificultós al trànsit. Tots aquestos carrers (zona del Terrer) están en alt, formen part del plà de remodelatge i saneament de desaigües i infraestructura. Tots es questionem quand s'acabarà açó. Té lloc també L'Assemblea General de L'Associació de Sant Jordi, on per si fora poc es presenten tres xiquets realistes a candidats per a representar alpersonatge central de Nostra Festa, Sant Jordiet 1991,son Miguel Espí, Pablo Belda i Jordi Perez. No hi hagué sort. La il.lusió és molta per part dels components de la Junta i a més com és natural la dels pares. La "boleta" ens negà un altra vegada alló que desitgem tant. El dos de juny té lloc el III Trofeu de Futbol Sala Filà Realistes, on a més del nostre equip participen el Transroute, Serpis Athletic i ONCE. És de nou l'equip de l'ONCE qui salçà amb el trionf i el trofeu, pero hi ha que reconeixer que tenim un bon equip. Per la nit al local de la filà i com ja és hàbit, hi ha donada de trofeus i sopar amenitzat per la xaranga dels Contrabandistes. La següent setmana, el 9 de Juny té lloc a nivell local les XXIV hores esportives on també contem amb la representació festera. Santiago Pons, Santiago Sanjuan i Leopoldo Camargo, en un tró i rellam formen un equip d'escacs. Son prompte eliminats, pero lo important és participar. Ja en les primeres calors, el calendari Realiste ens diu que és el día de la dinà, on tornem a veures el gros de la Filà. És el disset de Juny i el lloc escollit es el paisatge meravellós de la Font Roja. Día espléndit per a la pinyata. Com sempre, un grup de festers, animats clar és per els esportistes, organitzen al matí el partidet de futbol sala i l'esmorzar. Decidiren fer-ho en el restaurant del paratge Marià i


l'encontrarem tancat. A poc a poc els festers fan acte de presència, un grup xicotet ix a estirar les cames cap al mas de Tetuan per admirar la natura i veure el famós teix, altres es queden per a jugar a cotos fins l'hora de dinar. La convivència resultà com sempre agradable, tan sols perturbada per alguns festers que confonen l'alegría amb bromes pesades que acaben per molestar als demés. És el vintiquatre de juny quan el Montepio el Folloneret II, organitza la ja tradicional pinyata a la platja, hi ho fera a la de Verger. Com sempre hi ha un bon ambient molt familiar. Amb l’arribada del mes de juliol, la majoria de festers tenen vacances o bé es traslladen a apartaments i xalets. Poca gent acudeix a la Filà i a més el carrer i accesos al local son dificultosos. És en setembre i després del paréntesi vacacional quan es tornem a veures, s'encontrem amb el local recient pintat i alguns detalls arreglats. El veintidós del mateix mes te lloc el primer “ensaio” de la temporada. Per causes poc clares es quedarem sense música, la xaranga d'Albaida no acudeix a la cita, pero les ganes de festa son moltes i el grup de festers acompanyats pels xirimiters i el grup musical estereofònic realitzen un simulacre d'“ensaio”. El ambient a més de resignat és joiós. Enguany la Filà no participa en la tradicional Romeria a la Font Roja, perque s'entén que no hi han suficients condicions en el Paratge per albergar a tanta gent, degut a les nombroses obres que s'esdevenen. Comença el campionat local de Futbol Sala, on festers Realistes participen en la segona categoria. Enguany lloiran en l'equipatge junt al nom de Filà Realista la de Textil Milo, de la mà del fester Pep Perez, que d'aquesta forma ajuda a les


despeses dels esportistes. CAPITOL II ENS QUEDA MIG ANY L'1 d'octobre comença la conmemoració del Mig Any amb el campionat de cotos, és Javier Morales i Santiago Pericás qui en esta ocasió ens representen. Foren promte eliminats per el Cordoneros per un apretat marcador. El sis té lloc l'assemblea General Ordinària del Mig Any, obri la sessió Javier Morales amb la frase Per Alcoi i per Sant Jordi, a continuació te lloc la lectura de l'acta, aixi com la de la Roda. El Primer Tro ens informà sobre l'organització del Mig Any, sopar en el Reconquista i la participació de Fontilles. Foren nombrats els gloriers, Oficial, Rafael Palmer i en l'hospital Javier Pascual, aixi com sortejaren els gloriers infantils. Recaigué la sort en el xiquet Pablo Belda Blanes per a representarnos al carrer i Alejandro Botí Coderch per a fer-ho al Preventori. L'Assemblea discorre molt lleugera i amb ordre, senyal d'una junta ben preparada i amb els punts clars, queda esplicat al dir que durà quaranta i cinc minuts. Per la nit hi ha “ensaio” organitzat pels Folloneros, que son acompanyats per la música d'Adzaneta i els xirimiters. Ja en el pòrtic de la setmana d'exaltació festera té lloc la presentació de càrrecs per a 1991. El dinou per la vesprada, la presentació del Sant Jordiet en la persona de Rafael Pascual Pla i per la nit al Circul Industrial la de capitans i alfereces, tan sol afegir que forem representats en els actes per alguns directius . És el vint d'octobre, quand es celebra el concurs d'olleta i la entraeta. Com ja ho ferem l'any passat cuiners i ajudants dinaren a la Glorieta. Per la vesprada prepararem com és habit


l'olleta els nostres cuiners oficials. No hi hagué tampoc premi aquest any pero el condiment estava molt bo i els Realistes posaren de nou la festa. La xaranga Llapisseres a més d'amenitzar-nos, acompanyava a tot aquell que sentía ganes de Formar o tal volta somniar amb el sabre en la má. El premi aquest any recaigué en mans dels Judios. Degut al mal estat dels carrers per on mormalment discorren les formacions de les entradetes, enguany tinguerem que fer el nostre diseny propi. Eixirem des del carrer Sant Tomás per avall fins l'hotel Reconquista on es menjarem l'olla. Arrancarem en marxa mora, teniem ganes de sentir al carrer El President, marxa que ens identifica en l'actualitat, continuant en Jamalaham, girarem les formacions, nombroses per sert, davant l'església del Sant per continuar amb el pasdoble Galleguillos i creuar el Pont. La nit molt freda es prestava més a cobrir-se en locals que estar en el carrer. El periòdic local Ciudad el día 23 s'ens dirigía així en un article que titolava " Multitudinaria participación en el Mig Any pese a las obras y el frío ". "La nota exótica, sin embargo comenzó pronto. Eran poco más de las nueve de la noche cuando la filà Realistas se agrupaba frente al Principal para iniciar su recorrido hasta el Reconquista, donde celebraron la cena ". El mateix veintitrés d'octobre té lloc en l'esglèsia de Sant Jordi una Missa en Acció de Gracies, després de tornar la imatge del Sant restaurada al temple . Actuà la Coral d'Algemesí interpretant la Missa a Sant Jordi d’Armando Blanquer. Al día següent es celebra a la filà Benimerins el Concurs de Sargent Moro, per ocupar la plaça vacant que


deixà Salvador Vilanova. En aquesta ocasió es presenta Ignacio Catalá, conegut per Nasio. Per votació es escollit el fester presentat per la filà Aragonesos. És el 25 quand el calendari festiu del mig any, molt apretat per sert, ens assenyala que és el día dedicat als Festers Veterans. Antonio Vila Quiles que creuà en la filà en l'any 1954 ens representa en aquest acte homenatge als vells que tingué lloc a la filà Judios. I el vintisis comença el campionat intern de cotos, que afavoreix les nostres relacions personals. Continua la festa, i el diumenge 28, té lloc la XL edició de la visita a Fontilles, on la filà Realista no faltà a la cita, participant amb dos esquadres de festers acompanyatas per mullers i xiquets. En aquesta ocasió tingué lloc la inauguració d'una reproducció de l'antiga Font de Sant Jordi. És clavem de ple en el mes de novembre i apareixen les participacions de loteria nadalenca. La Filà juga amb el número 47.949 y el Montepio El Folloneret amb el 60.052. Per afavorir tal volta més les relacions humanes,els components de la Junta Directiva celebren un sopar acompanyats per les mullers, on en un clima distendit i molt amigable passaren unes hores de fraternitat. També comencen els entrenaments de futbet per a xiquets a càrrec dels amics Santiago Pericás i Miguel Espí, que es comprometen a ensenyar als menuts l'art de l'esport del baló. Aquests entrenaments tenen lloc al pati del Col.legi Uxola, i es preten siga continu totes les setmanes. Van succeint-se els “ensaios” i les manifestacions festeres, i el disset de novembre té lloc a l'hotel Reconquista el Sopar Homenatge a la dona del Fester. Aquest any acudiren


més festers que anys passats. Les nostres mullers foren obsequiades amb una figura d'escaiola d'un Realiste. Fou sortejat entre els presents una xicoteta reproducció de la Font de Sant Jordi, i recaigué la sort en el fester Mario Sempere i senyora, que amb alegria i forts aplaudiments reberen l'asenyalada figura. L'Orquesta Caraba ens amenitzà la vetlada sorprenent varies vegades als presents en la interpretació de temes dels famosos anglesos Beatles. Com sempre el fet d'enjuntar-se la familia festera Realista ens dú goig i alegria, que assenyala el fet d'un grup d'homes que treballen per l'unitat. Tan sols així farem de nostra Filà un nucli fester compacte . Quasi totes les setmanes hi han “ensaios”, organitzats per la Filà i els Montepios del Folloneret i del Cavallet. El vuit de dessembre els components del futbet participen el el Trofeu de L'ONCE junt a altres equips.

El dotze de dessembre ,Alcoi i a més la familia festera alcoiana, es conmou al coneixer la mort d'un gran fester, Antonio Aura Martinez, a més Vicepresident de l'Associació de Sant Jordi. Membre de la Fila Muntanyesos, Antonio Aura,fou un home senzill i prudent, treballador incansable per la festa. Descan-se en pau l'amic "Tonin".

El vint-i-ú el local replet de festers celebren el Sopar anomenat del Pobre. Avans té lloc un “ensaio” per a tots i el sorteig de les cistelles nadalenques. Enguany la sort recaigué en els festers Juan Rivas Torregrosa i Fernando de Mora , que amb l'alegría propia reberen els lots, prou complets ,per passar unes bones festes de má de la Filà i del Follonero. El diumenge 23 i com ve sent hàbit, junt als Bequeteros i Gusmans, els Realistes, celebraren l'anual


Eucaristia a l'Esglesia del Patró. Minuts d'oració en record d'aquells que ens deixaren per anar a la Glòria de Sant Jordi. Tinguerem els pocs Realistes que ens donarem cita al temple en un matí gelat, l'ocasió d'escoltar a Mari Ribera cantant entre altres obres, el Magnificat de Mozart , tocant l'orgue Vicent Ribes. Al mig día es donarem cita a la filà Gusmans un redüit grup de festers per compartir un “ensaio”, on forem ben rebuts i agassajats. Ja en el més de Gener, Toni Serra i Modesto Sempere, junt a Javier Morales i Miguel Espí disputen la final del trofeu de cotos intern. Guanyen els primers, després de passar una tarda molt agradable com és normal en aquest tipus d'enfrontaments. No hi hagué molta burla. Clavats cada vegada més en la festa, els “ensaios”, que son la manifestació més sobresalient del fester, van organitzantse setmana a setmana, aplegant tal volta per afeixugar al Realiste que no pot en alguna vegada acudir a tals esdeveniments i acaba per escollir aquells que li son més propis. Tal volta hi hauría que planificar més seriosament aquestos encontres i distribuir-los millor. El setze de Febrer i de la má de Rafael Palmer Balaguer, Glorier Oficial 1991, té lloc un “ensaio”, que l'amic prepara amb molt entusiasme. Pocs dies després es operat del menisc. L'operació resulta satisfactòria i es segur que el tindrem amb perfectes condicions al carrer per a representarnos en la Glòria. El vintitrés de Febrer rebem la noticia de que enguany es suspés la Glòria Infantil al Preventori, per que no hi han xiquets en el Sanatori, així es que l'infant que ens tenia que representar, Alejandro Botí Coderch, que havía acumulat molta il. lusió, no podrà veures complit el desig de lloir el traje Realiste en aquest simpàtic acte.


El día següent son el germans Pons i Paco Martinez qui amb el nom de Primera de Cavallería, es presenten a l'espai radiofònic Nostra Festa, organitzat per Radio Alcoi i la Filà Benimerins. Son eliminats, malgrat cada any estudien més, i es preparen amb molta gana. Entre mes “ensaios” i nombroses participacions festives, apleguem a l' Assemblea del Diumenge de Rams, que es celebra dissabte 23 de març, és el día en el que el fester ha dipositat la seua confiança, sobre tot els cabos tant d'esquadra com els dianers. Uns eixiran contents, altres en canvi sofriran alguna decepció, pero per damunt de tot està la festa i no devem mai fer d'un determinat acte el suport de nostra participació festiva. La festa es molt més que tot aixó. El dijous, divendres i dissabte Sant es celebrà el trofeu de filaes d'esport. Enguany els Realistes participaren en futbet en les categories d'alevins, seniors i veterans. No fou possible la classificació per a ningún dels equips, pero els Realistes donaren com sempre la nota de caballerositat i punt-d'honor al lluitar com a bons esportistes i no mesclar jugadors ni "reforçarse". Els més menuts, a les ordres de Santi Pericás i Miquel Espí, debutaren el dijous a les sis de la vesprada front als Mudejares. Lloïent un vistós equipatge, camisola groga i calçó negre amb la publicitat de l'amic Amado Ponsoda, el seu patrocinador. Al divendres i després dénfrontar-se al Cruzados el xicons foren obsequiats en el bar del poliesportiu a uns refrecs, acompanyats clar és per pares i amics. És de agrair el interés i la iniciativa d'estos bons festers al fomentar l'esport i la festa en els mes menuts. Foren obsequiats també per la reconeguda firma comercial Donuts, pocs dies després de la mà de l'amic fester Boluda.


El 31 de març, diumenge de Glòria amaneix fresc, l'oratge es presenta insert, degut al variable temps. No és cap problema per al fester, que es llança cap a la Filà per acompanyar a Rafael Palmer Balaguer que enguany ens representa en l'acte magne de la proclamació festera, així com a Javier Pascual, que lloirà el traje Realista per a dur un poc d'alegria als malats acollits a L'hospital Civil d'Oliver. L'amic Palmer ens obsequià amb herberet i cantueso "deixe que no fa mal" i pastes que tan sol els vells saben fer. L'esmorzar es amenitzat per una xaranga d'Albaida. Una traca xicoteta ens anuncia que és l'hora d’eixir cap a la plaça. Amb formació lliure de passacarrer acompanyarem als gloriers a l'Ajuntament, on es separaren per anar cadascún al lloc on desenvoluparà la seua escomesa. La Glòria es realitza per els carrers de costum, es més pesimistes pensaren que sería més que impossible fer el recorregut acostumat degut a les nombroses obres que s'esdevenen a la ciutat. Malgrat no estar acabades, fou possible l'anunci al poble que les festes de Moros i Cristians ja son ahí. Al mig día la familia Realista arreplegava als gloriers i es dirigía a l'hotel Reconquista, on barrotava per complet, xaranga inclosa el saló Jaume I. Més que un vermut i un dinar els Realistes comparteixen al voltant de la taula humor, alegría i sobre tot l'esperit fester. A la sobretaula forem obsequiats per Rafel Palmer amb un delicat regal per a les dones i puro i encenedor per als homes. Al voltant de les cinc de la vesprada, es despedirem, encara que alguns es quedaren a la discoteca. És dia de Pascua, i com a alcoians que som, guardem bé les tradicions i la majoria eixquerem al camp a menjar-se la "mona". Per la nit i acompanyats per la música d'Albaida ferem l'entradeta del berenar, dedicada a la infantesa. Xicotets i grans disfrutarem, cadascún al seu lloc, uns per desfilar i altres al veure les evolucions dels menuts, amb eixa


desimboltura i gràcia que tan sols ells saben i poden donar. L'1 d'abril, s'obri amb la presentació del llibre de festes i el cartell anunciador , és el nostre mes tan esperat per tots els alcoians. Enguany presta per a fer entradetes, son vintiún dies, que el fester pot aprofitar per a exterioritzar al carrer alló que sent, la festa. La Filà programa set entradetes, distribuides entre el gros de la Filà i diferents grups. És el dijous quatre d'abril quan mou la formació Realista pel carrer Sant Nicolau amb L'Unió Musical Albaidense acompanyada per les xirimites dels companys de la Degollà. El dissabte sis es celebra una insòlita procesó, el trasllat de la Reliquia de Sant Jordi des de L'Esglesia Titolar fins a Santa Maria, per fer una Acció de Gracies en conmemoració del XVII Centenari del Martiri del Patró. Forem representats en aquest acte magne per Javier Morales, nostre Primer Tro. Per la nit es el Montepio el Folloneret II qui fa la seua entradeta acompanyat per la música D'Adzaneta, percusionistes festers i xirimiters. Començaren tard i acabaren tard, és a dir passades l’úna de la nit. A l'endemà es celebra en el local de la Filà un “ensaio” fester infantil, obsequit del glorieret Pablo Belda Blanes. Continuen les manifestacions festeres al carrer els dies dotze, catorce i setze, organitzades per la Filà, el grup de futbet i el Montepio el Cavallet respectivament. El día catorce té lloc la Glòria Infantil, aquest any com ja es sabut ens representa el xiquet Pablo Belda, fill del fester Fernando Belda Grau, que a més rep per primera vegada a Jesucrist Sacramentat en la Missa matinera a la Parroquia de Santa María. Després i com és tradició en la Filà, ferem l'anual visita als xiquets acollits en el centre benèfic de L'Hogar Infantil, on


forem rebuts amb alegría per les Germanes que atenen als xiquets i per la pròpia infantesa. Esmorzarem i al finalitzar el glorieret obsequià a tots els presents amb joguines i llepolies per als menuts i puro i encenedor per als majors. Amb l'emoció pròpia de l'acte es despedirem i ixquerem cap a la Filà, després de fer esclatar una traca Rafael Valero, que per sert li costà prou d'encendre. Acompanyarem al glorieret fins al Partidor, xaranga inclosa, malgrat ho ferem de pressa aplegarem en el temps més que justet. Allí al só del pas-doble El K'Sar el Yeid, arrancaren la formació gloriera els menuts, on tenim depositades les nostres esperances festeres de renovació i continuitat. El disset es celebrà la processo del trasllat, coneguda amb el nom del Xicotet, on els Realistes feren acte de presència, malgrat la nostra representació fou redüida. Continuen el divuit i el vint les entradetes, la primera de la Filà i l'última, organitzada per un grup anomenat “Orba”. Cal destacar la massiva participació de festers, socis i amics de la Filà en totes les entradetes, salvat les organitzades per grups . L'ordre, serietat, excelent acompanyament musical, fou la nota dominant en totes elles, manifestant al carrer l'ànim jovial d'una Filà, la Realista, nombrosa, pero organitzada i amb molta gana de festa. Així discorre el més d'abril, amb un temps insert, quasi sempre el fester mirant al cel. Les nits eren fresques i en algunes reberem alguna que altra ruixada, i quasi sense adonarsen es trobem en el pòrtic dels dies tan esperats. És el vintiún, día dels músics, els amics Modesto Sempere, Toni Serra i el Sergent Juanillo, amb un grup de


festers preparen amb estima el preat condiment alcoià de l'olleta, que serà el plat principal del sopar fester. Per la nit el Sant Jordiet 1991, el xiquet Rafael Pascual Pla, bequetero i en aquesta ocasió cordonero, li donava la batuta a Carmina Verdú per a dirigir l'himne de festes i posar així en marxa la Trilogía. Poc després els festers Realistes es reuniren a l'hotel Reconquista, on no faltà l'alegría, la música i una bona olleta que compartir. Diuen que estava un poc caldosa, pero estava ben bona i m'atrevisc a dir que en sobrà poca i que alguns repetiren. Acabat el sopar desfilarem amb pas-doble fins l'Esglesia de Sant Jordi. Pel pont, s'ens unirem dones de festers en la formació, posant com sempre la nota de bon humor. El fester té el pensament posat ja en l'endemà i quasi la majoría es retira a descansar, després d'haver saludat, girant la formació, la façana del temple que alberga nostra tradició i devoció festera.

CAPITOL III LA TRILOGIA Encara no s'acabat la nit dels músics, quand el fester passa una vegada més una ullada al traje. Està tot en condicions, tot està preparat, tan sol deixar corre unes hores per vestir-se. Primer día de Diana en vaig alçar bon matí, vaig despertar a la dona ¡xica que m'has de vestir! ...................... Popular Festers molt matiners s'encontraren a Missa en l'Esglesia de Santa Maria a les cinc i quart .Poc després arrancava la Diana i a les set es veguerem en la Filà, per a


passar revista i entonar un poc el cos amb unes pastes i herberet. Ferem un intent d'obrir el balcó que dona al carrer Sant Jordi per aplaudir i rebre les formacions cristianes dianeres sense pensar que alló era més que impossible, degut a que un gran cobertor havia segut col.locat de part a part del carrer per els amos del pub Italia impedint la visió al carrer. Fet que en sembla a més de paradògic impropi, pero les autoritats competents sabran donar raó del per qué no s'enramà com és degut aquest tros de carrer. Eren les vuit menys quart quand comença la nostra participació festera, temps fresc,i els nuvols apareixien a mesura que l'alba feia acte de presencia. El veterà Mario Sempere molt emocinat al so del pas-doble Primavera interpretat per L'Uniò Musical Albaidense, posava en marxa la formació dianera. Poc després Jordi Linares agafava el sabre fins L'esglesia del Patró on saludava al Sant . Santiago Sanjuan per el carrer Sant Jaume i de nou Mario per el carrer Sant Jordi dirigixen la diana Realista, girant l'esquadra a l'amic Ricardo LLopis, en la Filà i en el número 22 del carrer dedicat al Sant, on s'encontra la imatge del Cavaller de Capadocia en unes rajoletes. El segon tros dianer començava poc després a les ordres d'Emilio Matarredona, continuant en la direcció i per el recorregut habitual fins el Partidor, Ignacio Catalá, Eugenio Pascual i Vicent Garcia. Continúa la diana i és l'amic Abacuc Maiques Juan, el soci fester més veterà de la Filà qui mou des de el Partidor, succeint-li el jove Rafael Palmer i Fernando Moltó, en l'art de fer de cabo. S'aplega aixi a la Plaça a les deu i quart, donant per finalitzada nostra participacio dianera. Al voltant de les dos ens donem de nou cita els festers acompanyats per la música d'Albaida a l'hotel, on


celebrem el dinar dels esquadrers. Els comentaris dels boatos cristians, bromes i anècdotes acompanyats d'un bon vermut i dinar son la nota dominant d'un matí fester joiós. Malgrat la formació vespertina siga de les últimes, el temps vola i hi ha que preparar-se. És la nostra vesprada molt esperada per esquadrers i festers en general. Els esquadres es preparen al local de Toni Serra i les armes les arreplegàrem en el local de Fernando Garcia Molina. Al voltant de les set menys quart i després d'endur-se un bon ensurt, ja que poc abans la pluja feia acte de presència, ix la formació Realista, molt ben preparada, amb un ordre envejable; tot estava al punt.L'amic Rafael Botí que ocupava el lloc de Primer Tro, ja que Javier Morales era esquadrer, donava les postreres ordres als festers que lloïent en la totalitat el traje Realista complet. Com és preceptiu encapsala l'entrada el abanderat , enguany recaigué l'honor de portar l'estendart a Jordi Linares Abad, que ho feia montat en un preciós cavall blanc. Li seguien parelles de festers, alguns d'ells acompanyats per xiquets, també en la indumentària completa. A continuació els protagonistes de la vesprada els esquadrers, capitanejats per Antonio Aracil Martinez, que al so de la marxa mora El President de Miguel Picó Biosca, interpretada per L'unió Musical Albaidense i acompanyada per festers xirimiters , posava en marxa l'esquadra , amb la serenitat , gràcia i l'estil que li son propis. Un grup compacte format per el relleu d'esquadra, resta de la filà, palanquins amb xiquets de curta edat i una xicoteta carrossa decorada amb un gran turbant Realista, formava el gros del seguici Realiste. Tancava la formació el Cop representat per Rafael Valero, que per circunstancies gens agradables, la mort d'un familiar, tingué que substituir a Jordi Terol. Després, la carrossa,


presidida per el veterà Abacuc Maiques Juan, repleta de xiquets. A poc a poc, amb un pas cadenciós avança la formació Realista,formant un grup ben compacte, unit. A Toni Aracil li succeixen Pepe Rubio, Ruben Catalá, Enrique Pascual i Javier Morales en la conducció esquadrera. Els aplaudiments engalanats amb serpentines i confetti acompanyaren als Realistes en el seu recorregut. A la Plaça es fa el relleu de l' esquadra i segueix la formació fins el carrer de Santa Llucia, on al voltant de les vuit i quart donarem per finalitzada nostra Entrà de Moros. Els Realistes tornarem a donar mostra de serietat, saber estar i punt-d'honor. Tot un conjunt d'homes que pensen i actuen com un sol i amb un objectiu comú ben clar -la festa-. Així som i axí hem de seguir. Es retirarem a la Filà per refrescar i descansar . Reberem la visita un poc tardana de l'alferes moro de la filà Cordó Antonio Pascual Valor, favorita, cavallers acompanyants i alguns components de l'esquadra de negres. Foren complimentats per membres de la Junta Directiva i per els presents, pocs per sert, degut al fort retrás que sofrí l'esmentat càrrec. Cavaller del Miracle irada la crinera, lluent de casc i altívol sobre el corser febril, fes eterna la Festa que esclata en primavera com rosa que es renova al brot del mes d'abril. Joan Valls Jordá Prec a Sant Jordi

És el día de Sant Jordi, amaneix un día preciós. A les nou i mitja es vegem de nou, preparant-se per a la Segon


Diana, que enguany es des de la Beniata. Un grup de Realistes amb el traje complet forma dos esquadres que arranca, junt a uns trenta xiquets, la formació dianera al compás del pas-doble Maria Linares del mestre Manuel Boscá Cerdá fins la Plaça. El recorregut es fa lleuger i com sempre la familia Realista acompanyava als festers dianers. Després de la procesó de la Reliquia, pasades les dotze del mig día, ix des de la Filà el anomenat "passacarrer" que cada any va prenent més cos en participació festera. Ferem el recorregut habitual acompanyats per la música d'Albaida, i els festers cada vegada més preparats, llançaren i obsequiaren al públic que seguía la informal formació , llepolies de tot tipus, a mes de novel.les, flors, fregalls i altres coses d'utilitat. Al castell el Cop ens obsequià a unes botelles de sidra i acte seguit ferem la visita al Sant. Per la vesprada a la Procesó General no faltaren un grup de Realistes encapsalant el seguici amb cera. La participació en l'esmentat acte vespertí fou sobresalient, al contabilitzar-se vuitanta quatre festers . El Cop en aquesta ocasió fou l'amic Emilio Matarredona i l'abanderat Rafael Palmer Balaguer. No faltà tampoc la representació Realista per a rebre la imatge del Sant amb llum i foc a l'entrada al seu Temple al voltant de les nou de la nit. Poc després es donarem cita al saló El Fester de l'hotel Reconquista, on acompanyats per les mullers, compartirem junt a l'orquesta Caraba una agradable vetlada. Sert és que estiguerem un poc apretats d'espai, pero el Realiste enten molt d'açó. I apleguem al dia dels Trons, al matí i al barri de Caramanchel no faltaren tampoc Realistes per fer "Guerrilles",


junt altres festers de diferents filaes. Hi ha esmorzar en la Filà per aquells que les forces li ho permeten. Pasades les dotze del mig día i des de el carrer Sant Vicent mou el "Disparo" Realista, fent de Cop Rafael Valero. La participació és molt bona, aplegant poc despres de l'una a la Plaça, tenint abans que suportar varies vegades el fum produit per la polvora que s'encenia prou a sovint. De nou i al voltant de la taula es reunirem per a dinar, el menú, encertat per l'ocasió, puxero amb penques, acompanyat per el preceptiu vermut;i de nou als trons. Arrancarem de darrere el castell. La participació és més fluixa que la del matí i al finalitzar reberem una forta ruixada de plutja, que ens obligà a retirar-se i resguardar-se, malgrat tinguerem sort, perque l'acte era ja acabat. Fou Emilio Matarredona el qui feia de Cop en l'oscura vesprada. Tan sol despedir-se de les festes, que ja son acabades. A les nou i mitja, l'Aparició, posa punt final a tot un any de treball, d'il.lusió, d'esperança. Ara, el record de la vivència i esperar de nou el broll de la Festa. Per la nit un grup de festers acompanyats per les seues mullers soparen al local de la Filà. La nit era freda i no aconsellava molt la participació en l'entradeta de despedida. Tot el que vos acabe de contar és la història d'un any de faena i de festa, part de nostra història. Agrair-vos a tots els qui heu fet posible esta realitat i animar-vos a continuar junts en l'esperit fester que ens anima. Moltes gracies a tots per la vostra atenció, i fins l'any que ve. JORDI LINARES I ABAD Alcoi, maig de 1991


FILA REALISTES ALCOI MEMÒRIA ANY FESTER 1991-1992 106 ANYS DES DE LA FUNDACIO DE LA FILA I L'ANY EN QUE ELS REALISTES TORNAREN AL CARRER EL CAVALLET QUE DEIXAREN EN 1926. CAPITOL I. VELLS PROJECTES, NOVES IL.LUSIONS. La festa ens dú a renovar il.lusions, a exterioritzar el que portem dins en l'esperit i els Realistes ho sabem, per aixó som tan actius, perque la Festa es vida, es la manifestació joiosa del sentir, la trasmisió d'una tradició mitjançant l'esbargiment, la tolerancia i les bones costums. Així el Realiste no es conforma en desenvolupar i gaudir dels actes festers que espera amb tant de fàstic, a més comporta i participa quasi tot l'any en multiples activitats com avant vos contaré. Es prepara una nova Junta Directiva. Javier Morales, un bon Primer Tro, deixa el carrec, ha cumplit quatre anys dirigint la trajectòria dels Realistes, però, Javier es tot un ejemple de fester. Creuà allà per l'any 1974 i ja en el 75 formava part de la Directiva que presidia Santiago Pericás Sanjuan, continuant fins 1977 i en l'any 79 entra de nou en la Directiva de Enrique Pascual Rico, com a Secretari, continuant en el càrrec fins 1985, destacant en aquest periode el treball realitzat en la revista Realistes 83 i com a un dels organitzadors de l'alferecia i


capitania desenvolupada per els Realistes. Javier continuà en la nova junta Directiva presidida per José Albero i Antonio Aracil Martinez aquesta volta com a Darrer Tro i participà directament en la confecció de l'esquadra Centenaria. Es en Maig de 1987, quand Javier Morales Ferri agafa el càrrec de Primer Tro, màxima distinció a la que deu aspirar un bon fester, segons paraules seues i que considere acertades. L'amic Javier, persona a la que aprecie, es un treballador incansable per la filà que tant vol i a la que dedica la major part del seu temps lliure.També li devem el que estiga jo açí, fou idea seua el crear el càrrec de Croniste. Ara es Tresorer de la Junta que presideix Rafael Botí Sempere. Gràcies Javier per la teua dedicació. Es el 17 de maig el dia escollit per a celebrar l'Assemblea General Ordinària. Es Javier Morales qui pren la paraula i obri la sessió "Per Alcoi i per Sant Jordi", felicita a tots els festers per les passades festes, malgrat una xicoteta "reprimenda", per la participació d'algunes dones de festers en la nit de l'olla. Es comptes ixen clars i es diu que seràn exposats al cartell d'anuncis.Després de ser llegida la Memòria de l'any fester es passa a nombrar la nova Junta Directiva que es forma així: Primer Tro: Rafael Botí Sempere Darrer Tro: Santiago Pericas Jord Secretari : Leopoldo Camargo Llorens Vice Secretari: Salvador Vilanova Aracil Cop: Javier Morales Ferri Comptador: Miguel Espí Carbonell Vocal Musica: Emilio Picurelli Climent Vocal Ropería: Rafael Palmer Balaguer Vocal Montepio:Fernando Garcia Molina Emilio Matarredona Sanchez Vocal Filà: Javier Barber Domenech Francisco Belda Jordá


Cronista:

Jorge Linares Abad

Com es natural en els temps que corren la Fulla puja i es fixada la nova quota en cinquanta mil pessetes més cinc mil per a estalviar. El fester Antonio Bravo, centinel.la del castell en l'embaixada mora, fa entrega d'un fermós quadre al Primer Tro com a record, cosa que es fortament aplaudida per els presents. Per la nit hi ha “ensaio” del Montepío el Folloneret, que fa una vegada més honor al seu nom. Una xaranga de l'Unió Musical de Bocairent amenitza tal esdeveniment. El veintitrés de maig es celebra al Casal de Sant Jordi l'Assemblea General, on es presenten dos xiquets Realistes a desenvolupar el carrec central de Nostra Festa, Sant Jordiet. Tampoc tingueren sort Pablo Belda Blanes i Miguel Espí Mayor. Com ja es sabut fou Ferran Gisbert Carbonell elegit per representar el càrrec de la mà de la filà Gusmans. En estos díes foren presentades per la Junta Directiva de nostra filà a la Junta de l'Associacio de Sant Jordi unes propostes de millora per alguns actes festers;la carta feia menció als següents punts: - Camvi de l'entrà al Camí. - Començ de entradetes des de l'ú d'abril. - Passar les festes a cap de setmana. - Mantindre el recorregut de la Processó del Xicotet per la Plaça d'Espanya i el carrer Sant LLorenç. - Prolongació de les festes un dia més. Tinguerem contestació mesos després. No hi haurà cap canvi de moment ja que es consideren molt els valors sentimentals, problemes d'ordre públic, problemes amb l'Ajuntament etc.També s'inclou en la carta el diseny i el projecte


de Cavallet que la Filà proposa. Aixó si fou aprovat, amb no massa entusiasme i sempre de comentari, mai per escrit. El quinze de Juny es celebra el IV Trofeu Futbol Sala Filà Relistes, que disputen els equips de L'ONCE, Serpis Atlètic, Bar Deportivo i l'Equip de la Filà. Per primera volta s'alçen amb la victòria i el Trofeu els propis Realistes. Per la nit i al local de la Filà i com es hàbit hi ha ensaio, sopar i entrega de trofeus per a tots. Al dia següent es la pinyata dels Realistes, hi ho ferem com l'any anterior al paratge de la Font Roja. Dia esplendit, de nou alegría per tornar-se a veure, els cotos, la xirigota, la bullangería, la broma, fan acte de presència entre nosatros. Moments d'esbargiment i de sana convivència festera. Forem amenitzats per la xaranga d'Albaida. La pinyata dels Follonerets a la platja de Verger el trenta de juny dona pas a les vacances, malgrat el local de la Filà continuarà obert fins l’agost. El parentesi vacacional es aprofitat per nostres directius per ajudar a realitzar el canvi en la consejería de la filà. Gloria Luzón que amb els seus fills ens havia servit al voltant de catorce anys , dona pas a un nou conserje Paco Masero , que també amb la seua familia es disposa a servir-nos. Per aixó el local tarda una setmana més en obrir en setembre, concretament el tretze, i quand ho fa, encontrem nous aires a la cuina, a la barra del bar que compta amb expositor, nova disposició dels botellers i inclós noves “taretes” per al vermut. La Junta Directiva comença també a treballar de ple, son moltes coses les que estàn en el cap i hi ha que posar-se a fer faena. Bon ejemple del que estic dient es el projecte de refrigeració i calefacció per al local, el Cavallet, el Mig Any ....


CAPITOL II FESTA EN LA TARDOR.OCTUBRE. MIG ANY Alcoi es disposa un any més a conmemorar el Mig Any, i es curiós, perque sempre diem que falta mig any per a festes, mai que ha passat eixe mig any. Aquest any es la XXIV edició i ens donarà moltes satisfaccions. És l'1 d'octubre quand comença nostra participació en els actes del mig any amb el campionat de cotos. Els nostres representants per a tal fí foren, Antonio Serra, Gilberto Carbonell, Rafael Micó, Santi Pericás, que en un obrir i tancar d'ulls es presentaren a la final el dia 10 enfrontats a les Tomasines, després de deixar en la "cuneta" a la Música Nova, Asturians, Música Primitiva i Abencerratges. A mesura que avançava el campionat eren més dificils les partides. "Ahi no hi han bovaes", comentaven els coteros. Les cartes digueren "no" i es quedaren subcampions. Afegir que els Realistes no es la primera vegada que alcancen algun trofeu, ja guanayaren un altre subcampionat front als Chanos i un campionat, per sert el primer que es celebrà allà per l'any 1960 , patrocinat per Café Pastor. Enhorabona a tot l'equip en especial a Tito i Pericás que jugaren eixa final aguantant la forta presió que es produeix quan ú juga algo més que un coto, el bon nom de la Filà Realistes. Mentre discorrien les partides de cotos, es celebra l'Assemblea Ordinària del Mig Any, fou el dia cinc i es reunirem per a organitzar els actes propis i nombrar els Gloriers del 92. Javier Pascual serà el glorier Oficial i Emilio Picurelli arrancarà com es norma en l'Hospital Civil d'Oliver la Glòria destinada als malalts allí acollits. Tambè fou escollit el glorieret Infantil, per el sistema de "bolleta".El xiquet que desenvoluparà el carrec serà David Verdú Cantó. Hi han propostes per part de la Directiva, i els punts claus son: el Projecte Cavallet i l'aire condicionat. Es dos son


aprovats al mateix que una derrama de 15.000 pessetes per a l'aire. També es tracta la futura visita a Fontilles. Per la nit hi ha “ensaio” amenitzat esta vegada per la Banda de música La Primitiva. El local estigué plé de gom a gom i tothom pugué gaudir de la música d'aquesta prestigiosa corporació. A la següent setmana també hi ha “ensaio” per part dels Folloneros i a l'endemà dia 13 els Realistes ferem una ofrena de flors a nostre Patró Sant Jordi. A les dotze del mig dia es disposarem un bon grup de festers, mullers i xiquets, junts als companys dolçainers a dipositar un fermós ram de flors sobre la imatge de rajoletes dedicades al Patró a la fí del carrer. Fou un acte senzill i bonic, on exterioritzarem la devoció al Sant d’on naix nostre quefer festiu i fester. El periòdic local Ciudad publica en primera pàgina el dimarts 15 una article acompanyat d'una fotografía que titolava: "Flores de la Filà Realistas para una imagen de San Jorge ", on feia referencia a l'acte. Açó no hi ha que deixar-ho i tornarem de nou aquest any. Imagineu si estem de moda els Realistes que fins i tot apareguem en l'obra de teatre de ambient alcoià i fester de Ernesto Valor Calatayud titolada "Un matí al jutjat", on un tal Miquel Espí,de la Filà Realistes era jutjat per haver tirat en la Retreta objectes contundents a un balcó amb el consequent perjudici per als espectadors. Tot broma i tan sol en l'immaginació de l'autor. Apleguem als dies centrals de la conmemoració miganyera, i el dinou, a la Glorieta com ho venim fent des de fa 22 anys, es disposàrem a preparar el menjar típic de músics i festers en la celebració santjordiana, l'olleta. Aquest any els nostres amics, Toni Serra, Modesto Sempere, Gilberto Carbonell, el sergent Juanillo,i altres festers ajudants s'alçaren amb el primer premi que otorga l'Associació i no es que enguany


la feren millor, sempre la fan molt bona, pero aquest any el jurat es el qui acertà. Enhorabona i a continuar , no pergau la receta, que als trofeus en forma de plats que ja tenim i en van set, tenim que fer la vaixella completa per a poder menjar tots.Ferem l'entradeta per Sant Llorenç, Plaça d'Espanya fins Sant Tomàs, on formàrem amb marxa mora . A continuació el sopar. Ho ferem al H. Reconquista, pero esta volta a la discoteca, i la veritat estigué estupend, una nova forma de convivència, d'estar,de divertir-se, m'agradà molt, inclós es podría repetir, malgrat els cambrers tingueren que fer més feina i deixar la sala en condicions molt lleugerament, doncs poc després d'anars’en funcionava ja com a lo que és el seu destí. Allí l'Unió Musical Albaidense ens mostrava un pasdoble que tenien nou, obra de Damian Soler Vañó, actual director de la Banda, home jove, tan sol 31 anys, senzill, timid.-" Toqueu-lo a vore ". "No el tenim ben assatjat encara però....". Sonen el primers compasos i resulta ser un obra ben instrumentada, alegre, enganxósa, desembarassada, inclòs divertida amb aires dianers marxosos. Formarem pensant tots els qui ho ferem que alló que estava sonant era per al Cavallet, precisament era el que voliem. El pasdoble no es altre que L'Aranya, dedicada pel seu compositor a la Banda que dirigeix i en la que s'ha format com a músic. El vintiset té lloc l'anual visita a Fontilles i la Filà no faltà a la cita. Foren nombrosos els qui al llatzeret viatjaren, al voltant de vint, tal volta més, vestits amb la indumentària Realista, a més d'alguns que no es vestiren, mullers i xiquets. Allí portaren a més dels obsequits propis, la pròpia presència, que es a la fi el que importa.


L'activitat no para, ho he dit repetides voltes,que som una Filà molt activa doncs bé, he de dir-vos que a continuació comença el campionat intern de cotos, els entrenaments de futbet per a xiquets dirigits per Santi Pericás, “ensaios”, participació en el trofeu de futbol sala de l'ONCE i el dia 30 el Sopar Homenatge a la Dòna del Fester. Al mateix acudiren 47 festers, ben acompanyats per les seus mullers. L'orquesta Caraba ens amenitzà la nit estigué plena de sorpreses. Per una part Enrique Llorens Llorca, tal volta més conegut per Llorens "el fotografo", per mig del company Juan Valero Aparicio fa entrega al Primer Tro d'una fotografía presa en la Plaça d'Espanya i en tècniques sofisticades, en la que apareixem en l'acte del disparo . Donar des de esta memòria les gràcies , personalment ja s'ha fet i dirvos que tots la podem contemplar al nostre local. Per un altra banda l'obsequi d'enguany destinat a les nostres dones fou el bust d'un fermos Cavall, que ens recorda el nostre passat històric com a festers.Com a figura decorativa també agradà, així es que tots contents. Una vetlada doncs plaïble, on gaudirem de la bona música i dels balls , posant l'art els qui dominen bé els ritmes i la bulla i la sornería els qui saben menys. A la fí l'objectiu estigué complit, enjuntar-se, pasar-ho bé i dedicar una nit a les nostres dones. La loteria nadalenca va distribuint-se, malgrat enguany costara un poc més de vendre i algun que altre fester tingueren que carregar amb quantitat de talonaris. El dia vint i com es tradició hi ha “ensaio” , sopar del Pobre i sorteig de les cistelles nadalenques. A l'endemà, seriem rics, pero no tocarem ni un duro. Els qui no ixqueren de buit foren els festers José Rosado Solbes , Emilio Matarredona, Paco Botí que al menys s'endugueren la cistella de la filà i els lots nadalencs del Montepio El Folloneret. Estrenarem eixa nit el "traga-fums", que ens vingué molt bé, ja que al local no cabía “ni una agulla”, i es que també el “ensaios” de la Filà estan millorant


molt. El calendari Realiste es molt apretat, al diumenge 22, celebrem l'anual Eucaristia a l'esglèsia de Sant Jordi, junt a les filaes Berberisc i Gusmans. Missa que dediquem als nostres companys festers desapareguts. Coincidí amb el concert de Maria Eugenia Alcántara que interpretà obres de Juan Sebastian Bach i Mozart, estan acompanyada a l'orgue per Enrique Garcia Bañón. Acudirem un grup de festers, tal volta menys del que esperem. Al mig dia hi hagué “ensaio” conjunt de les tres filaes al nostre local, fou amenitzat per la música d'Albaida i l'ambient, sincer i agermanat entre els festers. El traga-fums es portà de meravella. A la fi de Desembre ja funciona l'aire condicinat, a falta d’alguns retocs i ja es circula per la Filà com si estiguessim en casa, amb “còs de camisa”. Les velles estufes de gas desapareixen i l'ambient quasi irrespirable que patiem avans es camviat per una atmòsfera millor. Entrem en el any nou que tantes satisfaccions ens donarà. El projecte Cavallet va perfilant-se a poc a poc. Hi ha il. lusió, pero la Junta Directiva no acaba de donar el vist i plau. El 25 de Gener el Montepio el Folloneret celebra el primer “ensaio” de l'any.Rebem el 28, la mala noticia de la mort de Luis Vallés Corbi, home vinculat com a fester a la Filà des de molts anys, fou Primer Tro en el periode comprés entre 1952 al 1956. Luis Vallés era considerat com una "Bona persona", molt respectat i vollgut per tots. En les passades festes el veguerem vestit amb el traje Realista hui ja no està , pero Luis permaneixerà amb nosaltres que volem i sentim la festa com ell la va viure. No faltarem a dir-li l'ultim adeu a l'esglèsia del Salvador, amb la nostra presència i la de tots el qui no pogueren vindre que foren representats per el Banderí Realiste a l'Altar.


Ja l’1 de febrer hi ha un nou “ensaio”, amenitzat per La Primitiva i en la que forem visitats per uns festers alacantins del barri de Sant Blai anomenats Caballeros Hospitalarios de San Juan de la Cruz y del Santo Sepulcro, i per abreviar "Els Beatos". En desembre ja estigueren un grup de Realistes al seu local social, per a fer-los l'olleta i passar un cap de setmana festiu amb ells. El Primer Tro es fa fer entrega d'un quadre amb les imatges de Sant Jordi i del diseny Realiste com a prova d'amistad i germanor entre dues filaes. Tant els dolçainers de la Degollà com els propis de Sant Blai, junt a la música de la Primitiva delectaren a tots els presents en les seues interpretacions. Per fí la Directiva dona llum verda al projecte Cavallet, "costó pero llegó". Comencen puix els contactes per a la seua realització, així com el ensaios de les evolucions que faran Cavallers i Cavallet la vesprada del dia de Sant Jordi. Com era sabut , febrer té un dia mes per ser bixet, i el Realiste no va a deixar-ho perdre. Hi ha “ensaio” a “scotti”, organitzat per el Montepio El Cavallet i els esportites de futbet. Avans per la tarda a la Filà Ligeros hi ha concurs per a cobrir plaça de Sergent Major Infantil Cristià. Es presentaren Raul Llopis Palmer i Miguel Espí Mayor, fou el.legit Raul quedant de reserva Miguel Espí. Es per tant la quarta vegada que un xiquet Realiste desenvolupa tal càrrec, ja ho fera Javier Ferrer allà pel l'any 1971, Oscar Botí Pons i Rafael Palmer Peidro en els anys 1977 fins 1980 . Raul Palmer, xiquet molt vinculat a la filà de mà de son pare Ricardo Llopis i de son tío Rafael Palmer Balaguer, cursa estudis al Col.legi José Arnauda, i la festa corre per les seues venes des de que naixqué. Qui no ha vist a Raul fent comandes a la Glorieta al mig Any ? o medint l'ample amb Santi Pericás del carrer Sant Nicolau per veure si cabien els cavallets ? o fent d'aiguador


dels dolçainers en l’entradeta ? En les grans manifestacions festeres no falta la presència de “Raulet” dispost a fer el que fa falta. Enhorabona puix a la propia familia i a tots els Realistes. Es celebra la final del campionat intern de cotos de la mà d’Antonio Aracil i Enrique Pascual enfrontats a Rafael Micó i Juan Baños, guanyaren els primers per contundència, aixó es el de menys, perque son les cartes qui manen; el important fou encontrar-se a la taula junts i passar una bona estona. Març i abril ens dú ja de plé la festa, els ensaios es multipliquen , tretes de Montepios i com es de precepte l'organització dels actes festers que la Filà desenvoluparà. Així el dia 11 d'abril té lloc l'Assamblea del Diumenge de Rams, aquest any la setmana Santa cau molt baixa, per aixó l'assemblea es celebra tant tard. A la reunió es distribuieixen tots els llocs de festa, Dianes, Esquadres, Banderí, Cop, etc. Ho ferem ràpid, al voltant d'una hora i deu minuts, ajudà molt a alleugerar la junta el guió que Rafael Botí, nostre Primer Tro ens havia confeccionat. La festa ens bull ja en el cós, està ja entre nosatros, la sentim, i comencem ja a viure-la intensament. Per la nit hi ha “ensaio” organitzat per la Filà, i qué “ensaio” ! Fou amenitzat per nostra Banda i es just fer constar que gaudirem els presents de tot, bona música, excel.lent ambient i un gran vermut, on no faltà de rés. Felicite a la Junta Directiva per oferir estos encontres, que a més han vingut donant-li el que s'ha de donar, el que el fester vol. La Setmana Santa ens dú els campionats de futbol sala, petanca, escacs, basquet etc. Participarem en futbet en les categories infantils, seniors i veterans. També hi participarem en petanca, i no ho ferem en escacs perque suspengueren l'esmentat campionat per manca d'equips. Dies doncs d'esport, on participants i mirons s'enjuntarem al poliesportiu de Caramanchel i el de Francisco Laporta. Forem eliminats, en totes les confrontacions, el important era estar ahí, participar


i xiquets i grans passar unes hores de convivència. La veritat es que no podem alçar-se sempre en la victòria. I enguany fent balanç no ho hem fet mal, recorde que hem guanyat l'olleta i el subcampionat de cotos. La nostra presència es sempre correcta i més que digna com ho demostren les fotografies que consten en poder de l'arxiu de la filà. Gràcies als col.laboradors i als organitzadors. El Diumenge de Glòria amaneix perfecte, la primavera ens regala un dia assolejat, net, amb temperatura molt agradable. Prompte es vegem al local per esmorzar i acompanyar als nostres representants a l'acte magne de la Proclamació de Nostra Festa. Javier Pascual i Emilio Picurelli, emocionats es visten al despatx entre la mirada riallera i encuriosida dels festers presents. La tradiconal abraçada i l'entrega del puro als gloriers dóna pas a l'encesa d'una traca al carrer que ens anuncia l'hora d'eixir cap a la plaça. Allí les mostres d'afecte i estima es multipliquen cap als qui desenvoluparan la Glòria. Javier Pascual arrancà de la plaça amb Suspiros del Serpis, pasdoble del mestre Carbonell Garcia, molt adecuat per l'ocasió. Emilio ix cap a l'hospital Civil d'Oliver , on arrancarà l'acte com a Realiste. Al mig dia, hi hagué dinar a l’Hotel Reconquista, molt ben organitzat per Santi Pericás, que fa de mestre de cerimonies. Forem obsequiats per Javier i en mig d'un ambient familiar a la sobre taula es despedirem. A la nit entradeta per Sant Llorenç, dedicat als menuts, on també alguns majors no pergueren l'ocasió de marcar-se uns compasos. Un dia esgotador, plé de manifestacions festeres, i es que el pensament i l'ànim el tenim ja en les festes . Al dilluns, segon dia de Pasqua, el grup del Cavallet es desplaça a la casa de camp de Rafael Botí per acabar de montar els cavallets, ensaiar, i de pàs esmorzar. Ambient de bulla, alegria desbordant. El Cavallet es una realitat, i sobre nosatros cau la responsabilitat que açó que anem a fer, siga


el encontre dels Realistes amb la seua pròpia història. A la vesprada Processó del Trasllat, on un gran grup de Realistes no faltàren a la cita d'expresió religiosa al Patró. Per la nit hi ha entradeta per Sant Nicolau, la única que farem enguany, no hi han dies per a més. A les dotze de la nit la formació Realista avança acompanyats per l'Unió Musical Albaidense, percusió de Sant Blai i companys dolçainers de la Degollà. El desfile com ho venim fent, fou molt ordenat, seriós i plaïble.

CAPITOL III. PER ALCOI I PER SANT JORDI. AVANT LA FESTA El veintitrés, es festiu, es el dia del Patró, esta vegada no anem vestits de festers. L'asumpte del calendari religiós, obliga a les autoritats a desplaçar tan benvollguda data. Així i tot es celebra la Glòria Infantil i el Dia dels Músics. Dia esplèndit una volta més, temperatures elevades, quasi estiuenques. Al matí i després de Missa, l'Hogar Infantil es veu un any més concorrit de Realistes. Xiquets i grans acompanyem a David Verdú Cantó i Raul Llopis Palmer, Glorier i Sergent respectivament . Ambdós agassajaren als xiquets allí acollits i a tots els presents, després d'esmorzar . Sempre es un acte entranyable i malgrat resulte curt, diu molt de nosatros, que a més de fer festa tractem de dur-la allà on tal volta aplegue menys. La traca i les fotografies oportunes ens anuncien l'eixida cap a la Filà i el Partidor. No perguerem l'ocasió de felicitar als Jordis i que ens convidaren a l'herberet, tal volta enguany ho celebrem dues vegades. Al mig dia el grup de cuiners i incondicionals que no volen perdres el ritus de condimentar l'olleta es desplacen a la casa de camp d’Antonio Aracil, on amenitzats per la xaranga Llapisseres, gaudixen de l'antesala


dels grans dies de festa que ens aveïnen. Per la nit i a la Plaça el xiquet Sant Jordiet dona la batuta a José Almería per a que dirigisca l'himne de la Festa i pose aixi la Trilogía en marxa. Poc després els Realistes convocats a la Casa de la Cultura comencem la Nit dels Musics que donarà pas als díes tant esperats. Ferem un recorregut estrany i al principi com un passacarrer, per el carrer Sant Joan, Mossen Torregrossa, Carrer l'Escola fins Sant Tomàs, on no perguerem l'ocasió de formar amb marxa mora. Després a l’Hotel, on no faltà un bon vermut i el sopar típic de festers i músics. L'olleta estava de primera especial. Pocs "barrets" rojos moros al cap dels festers. Estarem perdent una tradició ? La nit màgica, la dels somnis de tot bon fester, la nit que tal volta dormim menys de l'any , s'obri per a nosatros. No deixem que sone el despertador, esperem que passen les poques però llargues hores per verstir-se. El dia veintiquatre es el Primer dia de Diana, i a les cinc i quart del matí no falten Realistes a la Missa de Santa María. La Diana comença a les sis del matí i la festa del noranta-dos es una realitat.

A les set del matí despres de saludar al nou dia que promet i serà caloròs, de cel net i blau intens, es veem a la Filà per passar la revista oportuna als qui fan l'arrancada des de la plaça. Rafael Palmer s'encarrega de la vestimenta i de la part corporal Pepe Rubio de la Rosa. No faltaren els "Donuts", i les begudes matinenques típiques. Felicitarem a Gilberto Carbonell que orgullós ens anunciava les seues noses d'argent. Vint-i-cinc anys en els Realistes. Son el quart per a les vuit, quand Santi Pericás, arranca Diana amb el pasdoble Primavera; la temperatura era de setze graus, i la desfilada matinera Realista discorre lleugera. Fou canviat el pasdoble per el de “El Fusteret “, de Miguel Boscá i


les girades com es tradicional ho feren al Temple del Sant, davant de la Filà i a la fí del carrer, al Sant Jordi de les rajoletes. A les vuit i veinticinc es Beto Vicedo qui fa el propi en el segon trós de Diana amb el pasdoble Maria Linares, formant a l'esquadra caràcters significatius de la Directiva .Emilio Matarredona a les nou i quart des del Partidor i amb Krouger mou l'anomenada Diana del Carbonato. Els Realistes com sempre cumplidors finalitzen l'acte dianer a les deu menys quart. Puguerem gaudir del balcó de la Filà, no hi hagué cap impediment i el llençol del Pub d'enfront fou col.locat després de la Diana i desplaçat de la façana . Molt bé. Al mig dia i després d'un bon esmorzar els Realistes s'enjuntem a l'hotel per a fer la Dinà anomenada dels esquadrers. Com sempre estigué animada i divertida, molt ben amenitzada per nostra banda D'Albaida. El temps discorre, i esquadrers i responsables eixen cap al Partidor per preparar-ho tot, es l'Entrà dels Moros, nostra entrada. Els locals de Fernando Molina i Toni Serra, plens de material. El desfile Realista es encapçalat per el Banderí, pendó heràldic que ens representa com a Realistes. Tingué l'honor de portar-lo, el jove Enrique José Pascual Moral, fill de Javier Pascual, el glorier d'enguany hi ho feia montat a cavall; es clar una filà d'antecedents de cavallería deu de manifestar-se al carrer al menys mostrant un cavall. El Banderí a més anava d'estrena; feia falta. El diseny de Luis Solbes Paya ha sigut realitzat per Marita Lopez, molt coneguda per tots nosatros i vinculada a la Filà en els que-fers de modista. Els ferratges han corregut a càrrec d’Alberto Dominguez, i en sembla un obra molt encertada. A les set i quart de la vesprada, amb una temperatura més que primaveral arranca l'esquadra Realista, capitanejada per Jordi Linares Abad, un servidor de tots vosatros. Poc dec de dir-vos sobre mi mateix, tan sol anotar que estava emocionat i


nerviós i que vaig fer l'arrancà molt ràpida producte de les forts presions a que ú està somés en l'esmentat moment. No faltaren aixó sí, forts aplaudiments, en tot el recorregut , agafaren després el sabre, Santiago Sanjuan, Mario Sempere, Jordi Bonhome i Paco Botí, fent l'entrada a la plaça als deu minuts per a les vuit. Poc després hi hagué una aturada, al voltant de vint minuts, i si no ho fem així haguerem deixat de nou una trencada del desfile als Ligeros, filà alferes . Als esquadrers seguien festers xirimiters, Banda de Música interpretant El President, una xicoteta carrossa en forma de Turbant Realista i un altra carrossa amb xiquets de curta edat. A continuació festers en formació de quatre en fons, prou ordenats, i amb el traje Realista complet. Tancava el desfile el Cop Emilio Matarredona, que ho feia a peu, per donar lloc a la carrossa al fester més veterà de la Filà Abacuc Maiques Juan , prop ja de celebrar els cinquanta anys vestint la indumentària Realista , puix, a més un inprevist accident deixà a Abacuc amb un braç trencat, algunes molesties pròpies i sense esquadra. Eren algo més de les vuit i mitja quand els Realistes entraren per Santa Llúcia, donant així per acabada la propia Entrà de Moros. Semblants satisfets i també cansats, mostren els festers que es retiren a la Filà per descansar i refrescar del fort calor suportat a la vesprada. És el dia de Sant Jordi, 25 D'Abril, dedicat a l'Autor de la Festa, esplèndit, per si sol. Desenvoluparem la segon Diana que ixqué des de el Partidor a les deu del matí d'un dia esplendorós, càlid. Nosatros en aquest acte donem pàs a la infantessa, malgrat no deixem de reconeixer que es la Segona Diana. Així es monten dos esquadres dianeres amb el traje complet per a desfilar de festers adults. Arrancàrem amb el pasdoble Octubre en Fiestas, canviant després per Ramiro Miralles. Recorregut lleuger fins la plaça; tan sol quaranta minuts. La tradició Realista no es perd, l'acte de gaudir xiquets i


grans; uns en formació i altres fent-se algun que altre herberet, aplaudint o pegant una ullada al periòdic, analitzant el que es diu dels "boatos". Després d'esmorzar, el passacarrer, que arrancà de la filà a les dotze del mig dia com es ja norma. Acte graciós, simpàtic, on festers i públic plauen d'uns moments d'alegría desbordant. No faltà la Sidra i el Cava al darrere del Castell i la visita a l'esglèsia del Sant, malgrat ho feren enguany pocs. Esperem que en un futur pròxim forme part del passacarrer. I la vesprada, està ja ahí. Per als Realistes no fou una vesprada de Sant Jordi més. Lluny d'açó, eixa vesprada s'encontrarem en la nostra pròpia història. Un abraç amb els nostres avantpassats. Hem reconegut les nostres arrels com a Filà, si de Cavallería, i eixe es el secret. Amb història pròpia, diferent a les demés, que ens fa sentir-nos més Alcoians i Festers . El Projecte "Cavallet"com jo ho he anomenat i axí ha segut difós per la premsa, es producte de quasi deu anys de feina, a tots els primers trons, els ho sentit anomenar i a molts festers. Ha sigut enguany quand s'ha pegat el pas definitiu i no cregau que fàcil. A l'erforç econòmic, 370.000.- pessetes, afegir, el diseny de Luis Solbes, els treballs de confecció d’Antonio Garcia, modista Marita Lopez, Primer Tro, Junta Directiva, i un home, Rafael Palmer Balaguer, sobre el qui ha caigut la responsabilitat i la coordinació de portar a efecte el que el dia 25 d'abril de 1992, a les cinc i des de la Font Rodona, nosatros, La Primera de Cavallería tornara al carrer en un acte simpàtic, a la volta seriós, dessembaraçat,a la volta digne i divertit, alló, entranyable per alguns i nou per altres "EL CAVALLET", que tots els podem veure i inclós, jugar amb ell. L'acte, únic en la seua forma , consta en el seu principi en dos esquadres de vuit homes cadascún mes ú que fa de cabo. Estos homes fan evolucions per el carrer al só d'un pasdoble , que en aquesta vegada fou L'Aranya del mestre Damian Soler, portant a la ma dreta un xafarot.


La FAMILIA, i ho escric amb majúscules, no faltà, suport incondicional, i es clar i així ho hem comprés tots. "EL CAVALLET NO ES COSA D'UNS QUANS", es cosa pròpia, ES NOSTRE. Qué lliçó donàrem els Realistes quand apareguerem per el carrer Sant Nicolau , Plaça i Ajuntament, tots junts, cordó inclós de festers que obrien pas a Cavallers i Cavallet!. Ben conciens del que estavem fent saludarem al balcó Consistorial, on forem saludats i felicitats per les primeres autoritats locals. Amics Realistes, que açó siga l'entrada , el pòrtic del que té que ser i crec serà l'abraç definitiu amb la pròpia història. Que siga per a bé i per l'engraiment de la Festa que tant volem. Poc després es veguerem a la Placeta de la Mare de Deu per participar en la Processó General, on tinguerem ocasió de veure a Javier Morales desenvolupant el lloc de Cop, que a la fí es lo seu. Molts Realistes en aquest acte, així com un bon grup en cera. Per la nit tampoc faltaren festers amb bengales, llum i color per al pas de la Reliquia i el Sant Jordi Eqüestre. El sopar estigué molt concorrit, amenitzat per l'orquesta Caraba. Excel.lent ambient. Ballarem fins ben entrada la matinada i alguns encara es feren una copa a la discoteca. Al dia de l'alardo com sempre ens costa d'alçar-se, han sigut dies forts i de molt moviment. Així i tot la Festa continúa i amb més o menys dificultat es presentem de nou a la Filà per esmorzar a compte de la fulla i preparar-se per a disparar. Enguany ho ferem des de la Placeta de Mossen Josep fins l'esglèsia del Sant amb una duració aproximada d'un hora, sofrint les continues enceses de polvora a terra que provoquen a més de fum algun ensurt, com ocorrira als amics Beto i Paco Botí. La cosa no passà a més que unes cremallades al pantaló.


Al mig dia el puxeret a l'hotel no faltà, el cos agraix un bon caldet i uns cigrons amb creilla i carn. El cansanci va apareixent entre nosatros.Al voltant de les cinc i mitja de la vesprada arranquem de nou el disparo, fins els Salesians i tornar a la Plaça. A la fí haviem cremat 200 Kilograms de polvora i suportat temperatures de 27 graus. La participació festera fou notable tant pel matí com per la vesprada .Gracies a Deu no hi hagué ningún percans greu. Queda poca festa que gaudir, l'acte de l'Aparició del xiquet Sant Jordiet damunt el merlet del castell, conmemorant l'alliberament d'Alcoi.I si algú encara té forces participar en els soparets. Cau el teló a poc a poc. Els artistes, estan satisfets per l'obra ben representada, el públic content, abandona el gran teatre i l'AUTOR ens somriu i ens espera fins l'any que ve, amb els braços oberts.

Moltes gràcies per la vostra col.laboració i atenció. VISCA SANT JORDI Jordi Linares Abad Croniste de la Filà Realistes

FILA REALISTES ALCOI MEMÒRIA ANY FESTER 1992-1993 107 ANYS DES DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ CAPITOL I. TEMPS D'AMOR I DE TREBALL


El temps ens indica el començ d'una tasca i la finalització del mateix. Així passa en la Festa, té el començ en la il.lusó d'alló nou, del regal que es destapa, la curiositat d'enfrontar-se a noves situacions, en esperar el resultat per el que es treballa, la satisfacció dels xicotets aconseguiments... També té moments dificils, qui ho dubta. Acabarem les festes del 92, contents. Haviem donat bona mostra de la capacitat festera del Realiste. La fi d'una tasca ens dú també tristessa, però el temps ens marca de nou el començ d'unes altres festes. La vida continua. L'activitat ,tinc la satisfacció de dir-ho, no para en nostra Filà, el divendres següent, el local torna de nou a estar concorrit de festers per començar els Montepios, per a fer la tertulia festera. La cerveceta , el barral de café i els cotos no falten. El setze de maig té lloc La Junta General Ordinària, en la que a més de llegir L'Acta el secretari Leopoldo Camargo i la memòria de l'any fester al meu càrrec, es tracten temes relatius a la donació de comptes, 20.000 ptes. de superavit, que no es està gens mal per el que mengem, beem i disfrutem. La fulla es fixa en 68.000 ptes., tot inclós, anys de càrrec, derrama de l'aire, “ensaios” etc. Molt bé. S'entreguen els trofeus als campions de cotos 1992. Toni Aracil i Enrique Pascual reben de mans del Primer Tro uns obsequits que es acredita com a tals al igual que Rafael Micó i Juan Baños com a subcampions en mig de forts aplaudiments per part dels assistents. Rafael Botí, nostre Primer Tro passa a informar-nos de diferents qüestions relatives a lotería de Nadal, presentació de xiquets a gloriers infantils i Sant Jordiet. També informà que hi havia un fester interessat en representar el càrrec d'alferes per a 1996. Hi hagueren algunes protestes per part d'alguns esquadrers per la manera de comportar-se d'alguns companys, pero l'asumpte no passà a més que el sentir-se aludits els protagonistes. Som a la fí persones i a voltes fem coses que no deuriem de fer-les.


Els carrers i accesos a la Filà estàn de nou en obres i fan que pensem el pijor "altra volta". Tinguerem sort i esta volta no duraren tot l'any, soles uns mesos. El V Trofeu de Futbol Sala que porta per nom el de la la Filà, i en la que col.laboren molts festers es desenvolupa el dia 30 de Maig. De nou i per segona vegada consecutiva s'alcen amb el trionf els xicots Realistes. El 28 de Juny, els Realistes es traslladem a la veïna localitat d'Albaida, per a dinar junt a nostra Banda de Música, que dit siga cada vegada més es sentim contens i augmentem les nostres relacions personals. Tardàrem tan enguany en fer l'esmentat menjar perque esperavem fer-lo a les noves instal. lacions dels músics, no va poder ser i dinarem en la Filà Bequeteros d'Albaida, on forem ben rebuts, ben servits i on ho passarem molt bé. No faltaren els cotos, el bon humor i un excel.lent vermut i dinar. Després de dinar no faltà l'entraeta, i esta volta" en serio" per els carrers del poble; costum antiga en el Realistes i que no ho feiem des de 1980 en Agres. Un dia esplèndit a nivell humà, i d'oratge, on gaudirem els Realistes del 93, els creuats. Els Folloneros fan també el seu dinar a la platja D'Oliva, però l'oratge no els companya i tenen que permaneixer quasi tot el dia en l'interior del Restaurant. El 18 de Juliol es el dia assenyalat, per els pocs Folloneros que continuen en el Montepio, per a fer un “ensaio” i despedir-se. Les vacances ja son properes i la presència de festers als locals de la filà va minvant a poc a poc, son amenitzats per La Primitiva, si és que es pot dir la paraula amenitzar. Molt fluixos. S'obri el parentesi vacacional que esperem amb tanta gana i el 4 de Setembre continuem en el nostre que-fer festiu, en


la faena ja ho haviem fet dies avans. Dies de posar en marxa el calendari esportiu, d'anar pensant en el mig any, els “ensaios”, Fontilles, Campionat de cotos etc. I es que no parem. Al ja format equip de Fubol Sala, naixen dos nous equips en la modalitat de Petanca, amb el nom dels Realistes, un format per homes i un altre de dones. Aquestos grups ja participaren en el Trofeu de Filaes en la darrera edició. Es el 26 de setembre quand els Folloneros amenitzats per la Música de Bocairent, obrin el calendari d’ensaios. CAPITOL II. OCTUBRE EN FESTES. JA FALTA MENYS El dia 1 d'octubre assenyala el començ de la conmemoració mig-anyera. De nou la tardor ens permeteix exterioritzar la Festa que portem tan arraigada, que tan volem, i per la que no regategem ningún tipus d'esforç. Sentim que tan sol ens falta mig any per pendre contacte directe en eixos actes entranyables que li dediquem a Sant Jordi i al nostre poble. L'esmentada conmemoració es la XXV, son les noses d'argent, i no hi hagué acte fora del que es va celebrant. Aixó sí, es repecten els actes i cada vegada més, amb la dignitat que es mereixen. Rafael Micó, carinyosament "Tito" i Santiago Pericás, obrin amb el campionat de cotos organitzat per L'Assosiació, el mes festiu que ens assenyala la meitad del compromís amb Alcoi i Sant Jordi; guanayaren enfrontats al Abencerratges. Tot feia previndre, l'èxit de l'any passat però les cartes son les cartes, no ho oblidem, i al següent dia pergueren front a l'equip de la Junta de L'Asosiació de Sant Jordi. Allí estaven representant-nos. Vaja el nostre aplaudiment i la nostra enhorabona.


El dia 3 D'Octubre, el Realistes estem convocats per nostre Primer Tro i la seua Junta per a reunir-se i xerrar de les nostres coses; de la Festa. Es la Junta del Mig Any. Comença al quart per a les cinc i té lloc la proclamació dels gloriers majors, que com ja sabeu es fins el moment per número d'antigüetat. Amb l'emoció pròpia, malgrat ja es sap, Emilio Picurelli Climent i José Antonio Bravo Martinez, assumiren des de el moment el seu càrrec, no es qualsevol cosa; representar-nos en la GLÒRIA. Un,"Picu",ho farà al carrer, i Bravo a l'hospital Civil D'Oliver com es preceptiu. També es proclamat el glorieret infantil, sabem que els xiquets son per sorteig, menys mal. La sort recaigué en el xiquet Miguel Espí Mayor, quedant de reserva Jordi Abad Perez, que a més com vorem avant, i per circumstancies molt afavorides per a la pròpia familia Espí i per als Realistes, fou el glorieret infantil Jordi Abad. Enhorabona a tots. Es tracten altres temes relatius a la Diana Vespertina del Cavallet, on hi han sectors de festers que no estan d'acord amb la manera de fer-ho, i que protesten, perque ho consideren ridicul. Altres defenen l'acte i a les persones que ho han encarnat. A la fí tot son discusión i tothom vol dir el que pensa al respecte. L'acte continuarà, introduïntse alguna modificació, esperant siga satisfactori per a tots. També hi han festers interesats en fer el Cavallet, cosa que es rebuda de bon grat per part del Primer Tro i de la Junta , manifestant que no hi ha problema i que més avant es vorà la forma d'anar introduïnt nous festers a l'acte. També es parla de l'asumpte de les esquadres de negres per als anys de càrrec, havent festers que demanen camviar les actuals normes, fins i tot els articles de nostre estatut relatius al tema. La Junta s'acaba a les sis i mitja de la vesprada. Com sempre es PER ALCOI I PER SANT JORDI. NO HO OBLIDEM. Com es de costum, i inclós diría preceptiu ens dirigim a la barra del bar per a fer-se un "colp" i xerrar amb els companys. Sempre es bo el diàleg sincer i amable. Per la nit i malgrat hi haja partit de futbol televisat


important, doncs es tracta d'un Corunya-Reial Madrid, que acapara l'atenció dels aficcionats, hi ha “ensaio” organitzat per la Filà, com deu ser. No faltarem els Realistes, que omplirem nostre local una vegada més. Amenitzats per nostra banda L'Aranya com carinyosament la coneixem, gaudirem de la música festera que ens agrà, bon vermut, i bona companyònia. Tingué gust de xerrar amb Jaume Sancho i Jordi Bravo que amb entusiasme en deien que feien un Montepio per a estalviar i així poder compartir el sopar Homenatge a la Dona del Fester, que els Realistes fem a l'Hotel Reconquista, i que ells estaven dispostos a donar d'aquesta manera ejemple . També es comprometeren a fer un gran pastís amb l'escut Realista per obsequiar-nos a tots els presents en l'esmentat sopar. El 13 d'octubre té lloc el concurs per cobrir plaçaa de Sergent Major Cristià. Ignacio Catalá Abad, conegut per "Nasio", es presenta a opositar junt altres festers per ocupar la vacant. Cap resaltar també que junt a Nasio estava el company Salvador Vilanova, que ja representara el càrrec i que esta vegada formava part del jurat. És clar que presentant-se el propi Gonzalo Pascual Orozco de la Filà Aragonesos, actual Sergent, el lloc era per a ell, o tal volta s'havien enganyat anys darrera? En fí Nasio el que segueix la consegueix. Eres jove i si tens il.lusió ho conseguiràs. La festa no para, i és el 14, quand té lloc la final del campionat de cotos. Asturians i Creuats disputen la final i son els Asturians qui s'alcen amb la victòria. El setze es la presentació de càrrecs, i el desset es l'exaltació mig-anyera, 'olla, l'entraeta, l'expresió exterioritzada de nostra Festa quand aplega la data que ens marca el mig. Els Realistes estem en tots els llocs, fins i tot en el periodic Ciudad D'Alcoi. Modesto Sempere Sanchez, - Modesto - , es entrevistat per l'esmentat periòdic. La seua foto, junt al


titolar "Modesto Sempere ,maestro de olleta alcoyana", en la secció Galería, ens ompli d'alegría, a la fí es nostre company, es Realiste, amic i tots es sentim una mica agassajats, perque es algo nostre. El secret de l'olla, tinc que dir-vos no me'l ha dit ni a mí, baix jurament; es cosa del millor secret guardat en la Filà i que tan sols ell , Gilberto Carbonell, Toni Serra i tal volta Santi Pericás Jordá guarden, heretat de Santiago Pericás, eixe gran fester, que no está entre nosatros però si en esperit. El dinar del dissabte a la Glorieta, fou preparat amb molt de mirament per els cuiners i ajudants a l'igual que l'olleta. Forem acompanyats per els dolçainers de la Degollà, companys festers. Un gran ambient, d'amistad i companyònia. No guanyarem enguany, no es pot guanyar sempre, pero done fe com a notari es tractara que l'olleta que es mengem els Realistes, és de “lo bo el millor”, sens cap dubte. Els veïns de "xiringuito" esta volta els Cids s'emportaren el preciat plat gravat que els acredita com a campions. Es menjàrem de nou l'olleta en la discoteca de l'hotel, per votació popular el dia de la dinà a Albaida. Molt bé de nou. Contens, alegría exterior, compartirem opinions, bromes, l'arrimada de muscle, o la “formaeta” que tant ens va, fora problemes; es temps de Festa. Després ferem una estradetapassacarrer, des de l'hotel, ja no dic el nom, no vaja a ser que li faig publicitat, ja ho sabeu quin és, fins la Filà. El trajecte fou per el Pont de Sant Jordi, Carrer Sant Jaume, Plaça Emilio Sala o el Terrer fins el començ del carrer Sant Jordi, on formarem amb el President, anteriorment ho ferem amb el pasdoble L'Aranya, conegut per nosatros per "El Cavallet". No agradà a molts el recorregut i la Junta pensà altres alternatives. A la fí ho passarem molt bé i de totes maneres, els veins d'eixos carrers tingueren la sorpresa de vore una Filà desfilant davant d'ells i erem ELS REALISTES. A l'endemà compromís de l'equip de futbet, que a més estrenaven equipatge de la mà dels amics Amado Ponsoda


Vañó , Santiago Sanjuan Gil i Andrés Ucles Merlos, que amb les marques comercials de Electricidad Amado i Muebles Ucles respectivament, contribueixen d'aquesta forma al sosteniment de l'equip. Pergueren, es clar, si haguera quiniela per a ells ho haguerem endevinat, no per un resultad tan abultad, però si una derrota. Vetlar i matinar... ja se sap. De tota mena l'esport es l'esport i ahí tenim un equip que pega un tró. L'activitat no para i els Realistes fidels als compropisos que es marquen, no falten el mateix divuit d'octubre a homenatgear a Sant Jordi, sí al Patró,a l'amic. El Sant situat a la fí del carrer que porta el seu nom, i representat en unes "Rajoletes", fou visitat per nosatros, dones i xiquets, i els companys dolçainers. No faltaren unes paraules dites per mí però que recull el sentiment de tots. No faltà la música, les flors i la traca, i sobre tot la devoció al Màrtir de Capadocia. Després vermut a escotti amenitzat per les xirimies. Esperem que els joves s'animen i que participen directament d'aquest simpàtic acte. No faltaren escorcolladors, i del que parle es d'honor. Adrian Espí Valdés, confesa haver-nos observat. Dies després reberem una carta en la que ens dona l'enhorabona per l'acte i per ells Cavallets, al mateix temps ens diu que es sent orgullós de ser el nostre biògraf. Gràcies Adrian, mestre. El 20, es noticia Rafael Sellés Tormo, Realiste veterà dels anys quaranta, exactament 1943-1956, ens representa en el sopar homenatge de Festers vells, pero que porten encara el segell inconfusible de la Festa. Agustin Giner, Capità Cristià per els Creuats li dona un quadre que així ho acredita. (Mesos després abandona el càrrec). I com a colofó de la celebració mig-anyera, Fontilles. No faltarem els Realistes a la cita. Un autobús de cinquanta-cinc places, carregat de il.lusió, d'alegría, de bon humor i de festa, es


trasllada al llatzeret, on obsequiaren a tots el acollits amb un lot igual per a tots, a més d’estendre-los la mà i dir-los "estem amb vosaltres". Foren vint festers actius, qué vos pareix? Segueix l'activitat Realista, i es el sis de Novembre quand comença el campionat de cotos intern de la filà. Enguany organitzarem millor l'asumpte i es formaren dos grups, per a no coincidir tots el mateix divendres jugant i esgotar les taules dedicades a tal fí. El local com sempre de gom a gom, les conjectures pròpies de qui guanyarà, qui té més sort, “cuidao amb els xavals que hi van espentant” etc. A la fí pasar-ho bé. Ja se sap que uns quedaràn en la "cuneta" i altres amb més sort continuaran. Al dia següent son els Folloneros qui comparteixen vermut i música amb un “ensaio”. El 21 de Novembre es el dia marcat per tots nosatros per homenatgear a les nostres dones. Bé s'ho mereixen. Sense elles, i aixó ho tenim clar , qué sería de nosatros i de la Festa? Eixa actitud de festera pasiva que amb silenci, humiltad, esmero , cuidao i alegría , ens tracta a nosatros i a les coses de nostra Festa., qui cuida amb tant de fàstic el nostre traje ? ¨Qui està amb nosaltres en eixa arrancada de Diana o Esquadra? Estaría molt parlant sobre el tema. Heu de comprendre que així ho senc. Doncs bé soles quarantacinc festers amb les dones i novies es donarem cita per a tal esdeveniment. Foren obsequiades les nostres mullers i passarem una agradable vetlada amb l'orquesta Caraba, coneguda per tots nosaltres i que cada vegada estem més contents d'ella. No faltà la tarta amb l'escut Realista obra de Jaume Sancho de la má del Campanar, també estava l'amic Jordi Bravo que amb tots nosatros, vellets, menys vellets, quarentons, semi-jovensols, gaudirem d'una bona nit de festa. Entrats en el mes de decembre van acumulant-se els


actes preparats per nosatros. Son díes de estar junts, es sentim més contens. Dies de compartir el que tenim i entre altres coses està la lotería, cistelles nadalenques etc. Juguem a la lotería un total de dos milions i mig amb el número 25135, el Montepio el Follonero en el 23037, amb dècims per als seus socis, i la Filà ho fa amb participacions de duecentescincuanta ptes. El “ensaios” preceptius tampoc falten inclós amb dolçainers, que junt a la Banda de Música D'Albaida assatgen una nova marxa mora per al nostre repertori. Es tracta de Sisco del mestre Daniel Juan Ferrero Silvaje, fill del inolvidable compositor de Ximo, José Maria Ferrero Pastor. La peça, com passa sempre agradà a uns i disgustà a altres. Era el cinc de desembre. El divuit hi ha també “ensaio” conjunt amb les filaes Gusmans i Bequeteros, en el local d'aquestos ultims. Avans hi hagué Missa a Sant Jordi que estava en obres degut a la remodelació del mural de D.Fernando Cabrera, molt representatiu per a tots nosatros. En obres i sense obres, la presència dels Realistes fou mínima, crec que no arribarem a contar-nos en les dues palmes de la ma. Els organitzadors no comprenem aquesta actitud, pero a la fí cadascún sap el que es porta entre mans. Al sopar del "Pobre" del vintiun la fil… estava plena de gom a gom. “ensaio” a càrrec de nostra Banda i sopar. Espectació de provar sort amb les paperetes del sorteig per a les cistelles i lots nadalencs. Juan Valero Aparicio amb el número 43 es agraciat amb la gran varietat de viandes preparat per la Filà al que tinguera més sort. Per el Montepio el Follonero són Santiago Sanjuan, Miguel Espí i José Salvatierra els agraciats. Espere que alguna vegada en toque a mí, que ja va sent hora. Més de sisanta festers comparteixen el sopar, pericana, sardina i ou fregit, i el pijor es que continuem "pobres", ni tan sol una pesseta tocarem del sorteig nadalenc famós. Hi ha que encarregar que compre la lotería Toni Aracil, feu-me cas.


També jugàrem quasi mig milio de pessetes amb el número 19923, per al sorteig del "niño" i res de res. Després de les festes de Nadal emprenguerem de nou nostra activitat habitual. Cotos, “ensaios”, xerreres a la taula d'escoti, futbet, petanca, i és que cada vegada més es sentim a gust nosatros mateix i amb els companys, bona senyal d'uns components de molt diversa varietat d'opinions i forma de ser que quand es tracta de la Festa, tots som ú sol. El vuit de gener es coneixen ja els finalistes del campionat de cotos. Parelles de coteros conegudes: Pep Rubio i Juanito Boluda, s'enfrontaràn a Santiago Sanjuan i Jordi Linares (servidor de tots vosatros). L'assumpte es clar, son els que més sort han tingut, un poquet que saben i com sempre les cartes. Apleguem a final de mes i el 28 comencem els “ensaios” dels components del Cavallet 93, festers veterans, que ja ho feren l'any anterior i nous, amb les ganes pròpies. Al dia següent, divendres, hi ha “ensaio” oficial amenitzat per els D'Albaida i els dolçainers. Per estos dies els festers alcoians i tal volta els qui no hi són, a través dels mitjans de comunicació, rebem la noticia de la dimissió del Capità Cristià D. Agustín Giner, presentat i nombrat com a tal per la Filà Creuats. Així es que per uns dies Alcoi es queda sense Capità-93 a l'espera que l'esmentada Filà en Assemblea nombre ú nou, que no es altre que D. Fco. Javier Vicedo, que fora Alferes en les passades festes. Aquest fet és insólit en la història de la Festa alcoiana de l'últim segle. S'havia donat el cas de rebuja del càrrec, pero per cas d'enfermetat, no per motius económics, com apunten els observadors més directes. Es el cinc de febrer, una taula de cotos especialment engalanada ens indica que es la final del Trofeu Intern de Cotos, les parelles enfrontades, es saluden amigablement. Son


molts anys compartint tantes coses, “ tants ratos de festa”, que al fons cadascún de nosatros es donaría per perdut per fer feliç als altres. La partida hi ha que jugar-la i el joc és el joc. Partida seria, el ritus del coto ben jugat i la espectació ¨quins seran els guanyadors ? Doncs uns, i esta volta foren de nou Jordi Linares Abad i Santiago Sanjuan Gil . Pep de la Rosa i Juanito Boluda, es conformaren en el segon lloc. Però ... qué partida. A la fí enhorabona per als quatre. Tindran el seu trofeu i el reconexement dels companys com a perillosos jugadors de cotos. Els guanyadors dit siga de pas ja guanyaren un altra vegada el campionat en 1982 i un subcampionat en 1987. Ara bé, si juguen soles son un desastre. Pocs dies despres es propueix un camvi en la conserjería de la Filà, inesperat per sert, pero que afronten molt lleugerament la Junta Directiva. De divendres a divendres, tenim de nou el servici cobert. A Paco Masero li sustitueix la Familia LinaresLillo. Al front d'ells, el jove Fernando es compromet a dirigir el bar i les coses que hi fagen falta per a tots. Li dessitgem molta sort i encert en el seu que-fer. Anem poc a poc acostant-se al mes d'abril, nostra Festa està ahí. Els ensaios i les preparacions van ajustant-se. Les Festes ja hi són El vint de febrer hi ha concurs de Sergent Infantil; el xiquet Raul LLopis ha creixcut i ja no pot desenvolupar el càrrec, però els Realistes tenim reserves i Miguel Espí Mayor es presenta al concurs i com no, ix elegit. Tenim una bona escola de "cabos" Qui ho dubta. Així que Jordi Abad Perez fins ara reserva de glorieret infantil passa a ocupar el lloc oficial. Ja tenim glorieret i Sergent. Enhorabona a tots. Els pares estàn que es cau la "bava". Hi ha per a estar així. El vintiset del mes, ens costarà d'oblirar-lo. Alcoi en questió


d'hores es veu cobert amb un mantell blanc. Una forta nevada ha donat un paissatge diferent a aquestes terres. Feia temps no veiem una cosa així. L'esmentada nevada fou bona segons els mitjans de comunicació. S'obri el concurs radiofònic de Nostra Festa porta't avant per Antena-3 Radio, on no faltara l'equip anomenat Primera de Cavallería, format per Santi Pons i Francisco Martinez. Cada vegada estudien més i enguany aplegaren fins la final. No ho conseguiren, pero son subcampions, i aixó es molt. Vaja endavant el nostre aplaudiment. Entrats en el mes de Març es respira ja la Festa. Van succeintse les manifestacions festeres; els “ensaios” una setmana darrere d'un altra van dient-nos que Nostra Festa ja aplega, està ahí. Els amics de l'equip de Petanca, Mario Sempere, Pep Tomás, Emilio Matarredona, Pep Jordá i Vicent Garcia, a més d'anar participant en trofeus de Petanca es classifiquen per a les 24 Hores Esportives de la nostra ciutat. Així que els Realistes estarem representats també en la Festa de L'Esport Alcoià. Per estes dates els que van fluixos son els de l'equip de futbet, que fan tot el possible per mantindres i quedar bé. Així a les ordres de Santi Pericás reforcen l'estat fisic els dijousos al pati de les escoles de l'Uxola. Tot està a punt . Tot ben “ensaiat”, inclós el Cavallet, que enguany a més dels encontres setmanals, en faran dos en el camp, per traure els "animalets a respirar aire pur". Rafa Botí i Toni Aracil, ens brinden les seues cases de camp per a enjuntar-se i acabar de provar l'estat fisic de tan bonics i nobles quadrúpedes. Per coses que porta així la vida apareixem els Realistes en una portada del periòdic Diario 16, fascicul 30 de” l'Enciclopedia de los pueblos de España”. Es una fotografía de fa molts


anys. Els personatges que apareixen, així com la indumentària dels esquadrers ens ho fa pensar així. José Fita, Abacuc Maiquez Martinez - molt jove-, un altre fester anomenat Montserrat i "Cantonet" son els personatges que hem pogut reconeixer. Tot en fa pensar que els Realistes cridem l'atenció de fotófrafs foranis per la combinació de colors i presentació al carrer d'aquesta Filà que tant volem. Es l'1 d'abril. Tots ho sabem. Es el dia en que els alcoians comencem el que es diu el compte darrera. Un any més es prestem amb el cor obert a rendir homenatge al poble i al Sant dels nostres desvetlaments. La presentació de la Revista de Festes i el descobriment del cartell anunciador junt una gran varietat d'actes festius i religiosos ocuparan el començ de la primavera alcoiana. "Amb veu i alé que es vida", rebem amb joia l'abril com un regal. La vida també ens porta a vegades tristor i justament quand Alcoi s'alça en Festa, la Familia Reial Espanyola i tots els espanyols de bé estem apesadumbrats. Espanya perd un gran home Sa Majestat En Joan de Borbó,Compte de Barcelona pare del rei Joan Carles que mor, precisament l'1 d'abril. Es suspenen alguns actes com es la presentació de la Revista i es celebren actes religiosos en senyal de dol. I el tres, l'asemblea del Diumenge de Rams, malgrat siga dissabte, l'anomenem així perque avans es feia diumenge. Es dia de parlar tan sol de Festa. L'assemblea discorre lleugera, gracies a un guió que ens ha donat nostre Primer Tro. La distribució de tots els llocs en els actes Festers i algunes recomanacions son els punts fonamentals, així com la votació de "cabos". A la fí quasi tots contents. Açó ja està en marxa. En la setmana Santa es disputen els trofeus de Filaes d'esport, enguany participàrem en les modalitats de Futbol


Sala Senior, Tennis-taula i Petanca. Forem eliminats en totes les modalitats en la lligueta de classificació, malgrat l’encontre de Futbol front als Verds ens feia previndre un èxit sonat. Igual passà en els de Petanca, que feren inclós una partida de dessempat però no passaren avant. El dissabte Sant, l'equip de futbet de xiquets s'enfronta al dels Ligeros en el Poliesportiu Fco. Laporta, xiquets i acompanyants ho passaren molt be veient a les joves figures. El motiu d'aquest partit amistós no es altre que el de que jugàren els xiquets ja que no hi hagué competició entre filaes per falta d'equips. Hi ha per la nit sopar i “ensaio” organitzat per els Folloneros per traure el Montepio. Enguany no hi han entradetes per a ningún Montepio. Tan sol en farem dos i seran per a tots els components de la Filà. I a l'endemà dia de Glòria. Amaneix de deveres de Glòria. Dia esplendit, net, es respira l'aire fresquet de la primavera alcoiana. Acudirem de matí prompte a la Filà per esmorzar i acompanyar als nostres gloriers, en el singular i únic acte de la proclamació de la Festa al carrer. Emilio Picurelli Climent i Jose Antonio Bravo Martinez ens representen. Després de saludar-los i donar-los l'enhorabona, a més de complir el ritus del regal de puro ixquerem amb música cap a la plaça, on en un ambient insòlit, arracà la Glòria, amb l'Himne de Festes, campanes al vol. Indescriptible, hi ha que ser fester i alcoià per entendreu. L'amic Bravo feia el propi en l'Hospital Civil d'Oliver. Ja sabem que arranquen el Realistes, no sabem el per qué però ho fem i tots així ho acepten. Al mig dia dinar amb els gloriers a l'hotel. La familia Realista plena de goig es reuneix al voltant de la taula per compartir l'alegría de la Festa. Forem obsequiats tant els homes com les dones per Picu i Bravo. En els xicotets detalls està també la prova d'una bona amistad. Per la nit hi ha entradeta del


“Berenar”. Foren molt puntuals i ràpids, així que alguns es quedaren buscant als Realistes i no es trobaren. Havien acabat. O uns son molt tardons o els altres agafaren "la moto". Cadascú que pense .El cas es que molts xiquets es quedaren en les ganes de fer les seues gràcies en l'esmentada entraeta. El segon dia de Pasqua, festa local, es aprofitat a tope per el Realista. Al matí, els components del Cavallet es traslladen a la casa de camp de Toni Aracil per donar els últims tocs a les evolucions de cavallers i cavallet, per si encara hi havia algú que no s'ho sabía. A la fí un bon esmorzar i divertir-se. Estrenarem unes camisetes gravades en el logotipo de la Primera de Cavallería de Jordi Sellés, que resulta graciós, i que gentilment ens regala Fernando Belda Grau, de la marca comercial Confecciones Ferran. Al mig dia acompanyarem als nostres fills al “ensaio” organitzat i pagat per les families del Sergent i Glorier Infantil, Espí i Abad respectivament. Foren amenitzats per la xaranga LLapisseres, i els xavals gaudiren de la música festera i de començar a imitar als majors. El futur està assegurat. I per la nit primera entradeta per Sant Nicolau a escotti. Dolçainers de la Degollà i la Banda Unió Musical Albaidense interpretaven per a nosatros Sisco, que no acaba de convencer i El President. Una bona entradeta, malgrat l'oratge amenaçava plutja. Molt ordenats i seriosos. Al final, quasi entrant en la plaça unes gotes d'aigua. Nosatros ja haviem acabat. La asistència fou nombrosa, pero el fet de establir "roda" de esquadres va molt bé, els de davant vant passant darrere i així tots gaudeixen de la mel de estar en la primera esquadra. La setmana passa ràpida. Tots estem afaenats en els últims tocs al traje, polvora, tickets per als sopars... És dissabte 17 i la Processó del trasllat o la del Xicotet es


desenvolupa en mig d'un gran ambient fester. Son un grup nombrós de Realistes que acudixen a acompanyar al Sant. El Diumenge divuit es la Glòria Infantil, i no faltarem a la cita de l'Hogar Infantil. Acompanyarem als xiquets Miguel Espí Mayor i Jordi Abad Perez, Sergent i Glorieret. Allí junt a les Germanes que cuiden dels xiquets alli acollits, i dels propis xiquets compartirem l'ermorzar. Les families obsequiaren a tots el presents, festers i xiquets amb joguets i llepolies, i com no, amb uns bons puros i encenedors per als majors. La fotografía de record i la traca disparada per Valero ens marca la despedida i l'eixida cap a la filà. Es bó el que fem, pero crec deuriem introduir algun camvi en l'estructura de l'acte. El dia també es esplèndit i els xavals es disposen a desenvolupar l'acte en el que tant han somniat. Per la vesprada hi hagueren bous en nostre poble després de vintitrés anys. Queden ja pocs dies, el compte arrere ja ha començat. El dilluns denou, tenim entradeta, esta volta per l'Avinguda del Pais Valencià, i Sant Llorenç. Les despeses son a compte de la fulla, que no està gens mal. Forem acompanyats per la Banda d'Albaida i els companys de la Degollà. Tornàren a interpretar Sisco i el President, començant a agradar Sisco. Hi ha que reconeixer que té molt bona melodia i que els forts permeten lloir-se a un bon cabo. Santiago Pericás està decidit a arrancar amb ella, sens dubte. Les esquadres com sempre molt ordenades i nombroses. Tot a punt, es el dia dels musics i amaneix nuvolos. Al matí els cuiners fan compra de viandes per a fer l'olleta que es menjarem a la nit i com no per a fer-se el vermut i dinar. El lloc per a condimentar el plat tipic alcoià es la casa de camp de Toni Aracil. Al vespre amb la plaça abarrotada de personal, el xiquet


Sant Jordiet 1993, Ivan Amorós Chinchilla dona la batuta a Eduardo Terol, per a que dirigeisca a les bandes en la interpretació de l'himne de Festes i així posar la Trilogía en marxa. Açó ja està, inclós un cel cobert de nuvols negres que produeixen algunes gotes de plutja. Passen de llarg i no hi fem molt de cas. Poc després els Realistes convocats al Parterre fan la seua desfilada per diversos carrers, entre ells Sant LLorenç, Mossen Torregrosa, carrer l'Escola per a eixir a Sant Tomás i formar amb marxa Mora. El bon humor entre altres el posen Jaume Sancho, Jordi Bravo, Eduardo Moltó i la “quadrilleta”, que distribueixen entre els presents una pegatina que deia el següent "En Holywood els artistes i en Alcoi els Realistes". Frase per a riure's i comentar i que a més caigué en gràcia. Passàrem el pont a ritme diriem militar de “cachondeo” i a sopar. Un bon vermut precedeix a l'olleta de músic, impecable com sempre, i després la formació. Tinc que anotar també enguany la falta de barrets. I pensar que volía titolar aquesta nit com la dels barrets rojos... Alguns festers es retiren ja cap a casa, altres el més joves continuen la “marxeta” de festa, la nit es llarga. A l'aplegar a casa de nou una ullada al traje, eixe traje que tant volem i que tant cuidem i que tant sol nosatros els Realistes tenim l'orgull de lloïr-lo. Devem de tindre ben clar que aixó no es una disfressa, es un traje que representa a un col.lectiu i per tant es mereix nostres cuidaos i nostre respete, perque amb eixa indumentària es distinguim dels demés. Vos diría que per respete entre nosatros deuriem fer bon ús d'ell i no permitir que altres que no siguen Realistes l'utilitzen com si ho foren. CAPITOL III ALCOI ESCLATA EN FESTA Es el vintidós i amaneix un dia esplèndit, que dit així passa com a normal, un dia de primavera, pero la realitat es que el butlletins informatius de l'oratge ens diuen que la plutja i en pla


seriós ens ve damunt. Tampoc hi fem massa cas. Açi es diferent, i la veritat es que tinguerem sort. A les set i com es hàbit es passà "Revista" als dianers en formació, ú per ún són revisats per Pep de la Rosa. Tot està al punt. Les pastes i els Donuts de Juan Boluda i l'herberet de la terra no falten. Es l'alegría de la Festa, el vores de nou un any més lloïnt el traje Realista i hi ha qui en celebra cinquanta. No pot ser altre que Abacuc Maiques Juan, número ú de la Filà. A les vuit menys quart, Vicent Serra Colomina arranca nostra participació festera des de la Plaça dirigint, al so del pasdoble Primavera, la formació dianera. Poc després es Ruben Catalá qui dirigeix als dianers camviant de pasdoble per el del Fusteret fins finalitzar el carrer Sant Jordi. Es saluda al Sant davant de la seua Esglèsia així com a la propia Filà i al Sant Jordi de les Rajoletes. No més aplegar a la Beniata camvi i en tan sol dos minuts arranquen de nou els dianers, esta volta dirigits per Antonio Aracil Martinez. La Formació avança lleugera i Enrique Pascual i Fernando Molto sustitueixen a Toni en la dirrecció. Eren les nou i quart quand Gilberto Vicedo Todolí conegut també com “ Beto” mou la Diana del Carbonato als compasos del pasdoble Tayo, del mestre Francisco Esteve Pascual, que obtingué el Primer premi en el XX Festival de Música Festera organitzat per l'Associació de Sant Jordi, succeint-lo de cabo Rafael Mico i Francisco Jordá. A les nou i quaranta set minuts els Realistes acaben en l'Ajuntament. Puntuals, tal volta avans de temps. Sempre seriosos i cumplidors. Fidels als principis de fer una Festa honrà. Al mig dia el dinar dels Esquadrers a l'hotel Reconquista, dinar diria de gala, ambient excel.lent, es un dia gran per a nosatros, uns perque tenen esquadra, altres perque ja han fet


un trocet de Diana i comenten els esdeveniments, altres comenten fins i tot l'Entrà de Cristians. En fi companyerisme sà, estem de festa. Abacuc, nostre company més veterà ens obsequia amb un encenedor i un puro que ens recorda les seues noses d'or com a fester. Enhorabona amic. Qui menys sent un poc de nostalgia, aplegaré tal volta jo ? Indiscutiblement es necesiten unes aptituts especials. Ser fidel a unes idees, a uns colors, a un traje, lluitar per el que es vol , entendres en la gent, parlar quan hi ha que fer-ho i sacrificar-se quan les circumtàncies ho manen no es gens fàcil, i estes aptituts i tal volta més les té Abacuc Maiques Juan, per aixó el felicitem. Tampoc devem de deixar a un costat que tant el fill com dos nets son també festers Realistes. La vesprada ja està ahí i malgrat l'eixida Realista des de El Partidor es a les set aproximadament, esquadrers perque tenen que maquillar-se i festers amb capa i turbant perque han de arreplegar algún xiquet, van deixant el local a poc a poc buit. L'organització Realista es perfecta, els locals de Toni Serra i Fernando Garcia Molina cobreixen les necesitats del fester, maquillar-se i armes. Per els dos locals passem tots. El guió de formació el.laborat per Rafael Botí i la seua Junta alleugeren i faciliten la col.locació de tots els festers. També la col.laboració del Fester fa molt. Es pot dir i amb satisfacció vos ho dic que enguany els Realistes ferem una Entrà de Moros com mai, tal volta la millor de la seua història. Obría la formació José Ruiz Casas, Abanderat i enguany a peu. No sé a que esperem per posar a l'abanderat a cavall, pensem a més que el banderí es pessat, menys mal que Pepe es jove i té bons braços. A les parelles preceptives cobrint carrera li seguien els relleus de cabo :Rafael Palmer Peidro, Emilio Matarredona,


Ignacio Catalá, Eugenio Pascual i Santiago Pericás Jordá que feia l'arrancà, li seguien els esquadrers, dolçainers i Banda de Música, el relleu d'esquadra, dos xicotetes carroces, resta de la filà de quatre en fons i el cop Jose Antonio Bravo Martinez, damunt la carrossa lloïnt el fermós trabuc de la Filà ben adornat de flors per la bocana, obra de Jesús Sirvent i acompanyat per xiquets de curta edat. Marcava el relotge les set menys deu de la vesprada quand els Realistes, de la mà de Santi Pericás es possa en marxa. L'obra escollida per arrancar Sisco i emocionat com es normal , l'amic Pericás va arrancant forts aplaudiments tant en els primers moviments com al pas del seguici esquadrer. Van camviant-se els cabos, així com la marxa que va alternant-se per El President i avancen amb bon ritme. A les set i vint entravem en la Plaça, fent el relleu d'esquadra amb maestría i a les vuit i quart donavem per acabada nostra Entrà de Moros 93. De seguida a la Filà a descansar un poc i recuperar forces. L'Entrà havia segut un èxit a tots els nivells inclós l'estrena oficial de Sisco i amb satisfacció es donàrem l'enhorabona. La festa continúa, alguns més cansats es retiren cap a casa, altres es recuperen i a seguir. El dia de Sant Jordi amaneix de nou un cel net, una temperatura ideal, a la fí es el dia del Patró i els festers i el Sant es mereixem un dia esplèndit. Poc després de les nou i mitja arrancarem la formació de la Segon Diana, aquest any per l'Avinguda del Pais Valencià amb el pasdoble Ramiro Miralles. Per supost foren els nostres fills els protagonistes. No faltaren Realistes adults en formació amb indumentària completa. Com es preceptiu felitàrem als Jordis amb alegria , es ferem algun que altre herberet i animàrem als festers en formació. Al finalitzar fotografía oficial de tots els Realistes. Enguany ho


ferem en la porta de l'esglèsia de Santa Maria en la Placeta del Fosar. Un bon record que guardarem per a la posteritat. Poc després Rafael Botí com a Primer Tro i Jordi Linares com a Croniste, acompanyats per un bon grup de festers que decideixen esmorzar a la Plaça de Dins, es presenten a Canal 9 Radio per respondre a unes questions relatives a la Diana Vespertina del Cavallet. L'estudi improvisat estava situat allí i participarem en el programa Tres en ratlla. També participà Fernand Daniel, cunyat de Picu que des de França es desplaça a Alcoi per a participar en les festes. A les dotze el passacarrer que ix des de la Filà i segueix el itinerari habitual. Música bullanguera i bon humor despleguen els participants, repartint tota mena d'utensilis entre els observadors que també ho passen bé. Aplega l'hora de dinar i cadascún, amb els familiars i amics compartim el dinar del dia de Sant Jordi. De moment no podem fer-ho tots junts i cada grup se les arregla com pot. La vesprada ens preparava una gratificant sorpresa. Els participants de la Diana del Cavallet a mesura que avançaven pujant per Sant Nicolau per arreglar-se en la Font Rodona, veguerem com a poc a poc la gent es col.locava al carrer i ocupava les voreres . Tot ens feia previndre un èxit total i així fou. Per un error entre nosatros i l'Assosiació, no coincidirem en l'horari. Uns, en el llibret de guió d'actes, marcaven les cinc de la vesprada com a hora de començ i nosatros marcarem les cinc i mitja. Moguerem la formació a les cinc i quart i així no ferem esperar al públic que amb curiositat ens esperava. Jo no he conegut ni de fester ni de" miró", un ambient de festa a eixes hores de la vesprada en els carrers centrals de nostra ciutat. El públic ens animava amb aplaudiments cada vegada que realitzavem els moviments de "partir el fondo "i hagueren comentaris per a tots els gustos, uns inclós emocionats. Un


home major quasi en les llàgrimes en els ulls ens assegurava haver vist a les cavalleries quan era xicotet, i ens deia que erem coneguts per la “cavallería del vi(?)”. El periòdic Ciutat, ens dedicava una pàgina el dia 24 d'abril, resaltant amb titolars "SE CONSOLIDA LA DIANA DELS CAVALLETS COMO UN ACTO OFICIAL MÁS” . Desplegant després grans lloances per a nosatros . Trionf doncs de la Primera de Cavallería. Ara a seguir, no podem defraudar. A continuació Procesó General. Un grup redüit de Realistes ho feren amb cera i la resta amb armes. Fernando Garcia Molina amb el Guió que ens representa obría la formació, seguit d'un gran grup de Realistes. A la nit la familia Realista s'enjunta de nou per a sopar a l'hotel Reconquista. Aquest any fou un poc especial, ja que junts homenatgearem a Abacuc. Al transcurs del sopar es digueren unes paraules emocionades per sert, referint-se a la figura del gran fester. Rafa Botí , com a Primer Tro i en nom de tots li fa entrega a Abacuc Maiques Juan d'un artistic pergamí, que l'acredita com a Fester d'Honor Realista, màxima distinció que otorga nostra Filà, i que tan sols ell la té. Dos grups de festers participen en l'acte informal de la Retreta. El temps discorre, la festa s'ens va de les mans. El dia de l'alardo amaneix de nou perfecte. Al matí no faltaren les guerrilles a Caramanchel i tampoc faltaren Realistes; mentre ho feu allí i ens deixeu dormir als demés, val. Al qui la “resaca” li ho permeteix esmorza en la filà a compte de la fulla, altres es conformen en café calent i aigua mineral. A les dotze i deu i des de Sant Nicolau comença nostra participació en els trons fins l'una i deu, fent de cop Jose Antonio Bravo. L'acte es desenvolupa amb tota normalitat, contant amb


una masiva participació. Amenitzat per nostra xaranga, es donem cita a l'hotel per a dinar. El menú com es hàbit, puxero amb penques, moltes penques. Després de tant suculent menjar alguns aprofiten per pegar una “becada”. Son dies de molt camejar i de poc descansar. A la vesprada de nou a disparar, des de darrere del castell fins Sant Nicolau i tornar a baixar. Menys participació que al matí, hi havia entre altres coses futbol en el camp del Collao i a més retransmitit per Canal 9 televisió. Començàrem a les cinc i mitja fins les set., desenvolupant el càrrec de cop Rafael Gandia Ibañez. Bravo tenia feina vigilant el castell. Poc més que contar-vos, crec que no en deixe res fins el moment. Ja vegeu la quantitat d'actes que fem. Per la nit junt al xiquet Sant Jordiet i cantant nostre l'Himne es despedirem de les festes del 93. Grups dispersos organitzen soparets, uns l'entraeta que no aplegaren a fer-la, perque la plutja aparegué i encara no ens hem aclarit en l'oratge, altres ho feren a la porta de l'esglèsia del Sant amb lo tipic, la paella. He començat parlant-vos del temps que marca el començ i la fí d'una tasca. Ara vos dic que el poeta Valencià Vicent Andrés Estellés, assegura que no més hi ha un temps, temps d'amor i de treball. Gràcies a tots per la vostra col.laboració i atenció. -Visca Sant Jordi!

Alcoi 15 de Maig de 1993. Jordi Linares i Abad


FILA REALISTES ALCOI MEMÒRIA ANY FESTER 1993-1994 108 ANYS DES DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ I Vinc a parlar-vos de les nostres coses i, com a pregó ben clar del meu sentit porte en la mà el pendó dels Realistes i la Creu de Sant Jordi al pit. (Inspirat en Teodor LLorente) Festa d'arrels alcoianes que brolla lluenta i frondosa que naix de nostres entranyes barrejada de flors i de pòlvora. Vinc a parlar-vos de les nostres coses... Acabava la meua memòria l'any passat reconeixent que tan sol hi ha un temps, TEMPS D'AMOR I DE TREBALL, així ho crec, i així vos ho done a coneixer huí de nou. Pense que tan sol la pràctica d'aquestos elements, amor i treball, ens poden portar cap a la glòria, cap al èxit del futur inmediat. Paraules màgiques són, pero cal posar-les dia a dia al servei del que ens uneix, La Festa, i a més de la Nostra Filà com a nucli fester que alimenta eixa Festa que tant volem. Sí, Realistes, no ens càbia el menor dubte que som exemplars. Nostre comportament al carrer, els actes en que hi participem son de lo bo el millor. Ortganització, presentació, ordre i serietat, avalen huí en dia nostra presencia festera. Per açí perfecte, tal volta un poc de comprensió i amor ens falte, hi haurà que treballar-ho. Tot comença al dia que anomenem del descans, mentre


guardem el traje que tan orgullosament hem lloït, mentre el mal de cab s'ens va, les cames tornen a la seua normalitat, passen pel nostre pensament totes les imatges de les festes i al mateix temps, la nova projecció, sí, el futur, les pròximes festes. Hem d'oblidar allò que no ens anat bé i eliminar-ho i camviar per altres activitats que tal volta ens hagueren anat millor. La Festa del 94 ja està en marxa. Com si rés passara ens tornem a veure a la taula d'escoti, als cotos, a la barra del bar. Anem a preparar de nou nostra presencia festiva i festera. El 15 de Maig té lloc la Assemblea General Ordinaria com es reglamentari. La lectura de l'acta anterior per D. Leopoldo Camargo LLoréns i la llegida de la memòria per la meua part dòna pas a agrair als fester que col.laboraren en la impresió de la lotería, Juan Pedrós, Antonio Aracil, Antonio Lopez i Rafael Seguí. Es donen es premis als campions de cotos intern, Jordi Linares Abad i Santiago Sanjuan Gil rebem uns quadres amb motius grecs . També reben obsequis els subcampions José Rubio de la Rosa i Juan Francisco Boluda. Es felicità al nostre veterà amic Abacuc Maiques Juan per el seus cinquanta anys com a fester Realiste, tot renovació de la Junta Directiva. Tan sols hi ha un camvi, Fernando Peña ocupa el lloc que deixa Leopoldo Camargo per motius de treball, passant a ocupar el càrrec de secretari Javier Barber Domenech. La resta de la Junta Directiva permaneix per afrontar els anys dificils de càrrec. Leopoldo Camargo creuà allà per l'any 1982, any d'alferes i sempre ha estat al servei de la filà, ocupant en els dos ultims anys el laboriós càrrec de secretari. Es passa a continuació a les propostes de la Junta, que no son altres que les de continuar treballant al servei de la Filà, de tots i cadascú de nosatros i afrontar el que ens espera, anys de glòria, però també de molt sacrifici. Es fixada la nova fulla en 65.000


pessetes, contant amb l'estalvi dels anys de càrrec, que no està gens mal per a com están les coses. També hi ha un capitol amarg i son el fets protagonitzats per alguns festers en la nit dels soparets, que permeteren la vestida del traje Realista a altres que no pertanyeren o no estaven en condicions establides de fer-ho segons els reglaments per els que ens hi governem. S'establiren sancions a proposta de la Junta Directiva que foren aprovades per l'Assemblea legalment constituida, per tant i crec que tinc l'obligació de dir-ho, les resolucions preses aquell dia es qüestió d'Assemblea, no d'uns quans, ni tan sol de la Junta. La responsabilitat es de tots. Es comenta el començar a treballar per als anys de càrrec per mig de comisions creades per a tal efecte. Hi han propostes per a camviar alguns punts de l'Estatut de la filà, com es el article 82 que parla del anomenament de les esquadres de negres ,cosa que si no es través d'unes firmes avalades per festers presentant serioses causes no es pot dur avant; a més que sería qüestió d'una Assemblea Extraordinària. L'assumpte queda per el moment així, a l'espera que nostre Reglament, més bé o més mal, però a la fí es el Nostre, es porte a la pràctica en tots els seus articles. Amb les discusions pròpies, sempre en un bon tó de companyerisme, s'alça la sessió. Per la nit i malgrat siga a escoti hi ha “ensaio” amenitzat per la música d'Adzeneta . Els nostres cavallets, sí els joguets del que tant gaudim, son sol.licitats per el Col.legi José Arnauda per a representar unes partides d'escacs i allí anaren el 28 de maig. El 3 de juny es celebra l'Assemblea General de l'Associació de Sant Jordi, cal destacar les referències que fa Josep María Segura, Croniste, a la nostra filà, tant del comportament Realista com dels Cavallets. El Sant Jordiet per el que tant demanem a


Nostre Patró no vé, son els Abencerratges els qui desenvoluparan el càrrec encarnant-lo el xiquet Jordi Balaguer. Tant els companys de Petanca com els de Futbet, acudeixen setmana a setmana a cumplir amb els compromisos de trofeus interns, el que podríem anomenar Trofeus Estiuencs. Així el Futbol Sala acudeix al Trofeu Serpis Atlèthic, junt als equips El Barco, Mirofret. Es classifiquen en quart lloc.(6 de juny) El 7 de juny hi ha una reunió en la filà per intercamviar opinions i polsar l'ànim de varis sectors de festers pensant en els futurs anys de càrrec. Així, Junta Directiva, Consellers i festers amb manifesta il.lusió, pensen i comparteixen opinions. Tots coincidim en que el poder està en la imaginació, els diners acompanyen, però per damunt està el poder del pensament i torne a insistir en l'unió de tots, compartir les inquituts. No van a vindre de fora a donar-nos rés ni a organitzar-nos rés. Som simplement nosatros els Realistes d'avui els qui tenim la paraula. Així es creen unes comisions, no definides en quant als components, que seríen les següents: Cultura, Economía, Boatos, Vestuari, Sports, Oci, Menjars etc. La mateixa comisió es reuneix el dia 12 de juliol. El 19 de juny té lloc el VI Trofeu Futbol Sala Filà Realistes on participen dos equips de la filà, joves i veterans, Bar Deportivo i Serpis Atlhetic. El trionf correspon als del Bar Deportivo, on pertanyen festers Realistes. Per la nit hi ha sopar de confraternitat al local de la filà entre esportistes, col.laboradors i tot un ventall d'amics i companys de l'esport, amb trofeus i regals per a tots els presents. A la fí els que es deu de fer, fomentar l'unió i el companyerisme entre tothom. Just a l'endemà del trofeu Realista, es desplacem a la veïna localitat d'Albaida per a fer la Dinà, podríem dir que es el primer acte de filà de l'any fester que comencem. El creuats,


simpatitzants, músics i amics ens donem cita. Som els Realistes, la filà d'artistes que anomena Armando Santacreu, sí , nosatros, junts de nou per a festejar i celebrar que estem dispostos a la festa. Feia un dia calorós, fort, sol espléndit i gaudirem de vores de nou com a nucli fester. El local, tal volta, no ens acompanyà i patirem de calor i falta d'espai, però no faltà el bon humor i les camisetes del cavallet que donàren alegría a la vesprada Realista. Tant al matí com després del dinar note massa escampada per part de tots i crec deuríem organitzar l'esmorzaret i la copeta un poc, per estar més junts, doncs es tracta d'aixó. No hi ha enguany marxa a la platja per part de ningún grup o Montepio. El Folloneret que ho venía organitzant i dit siga de pasada aplegaren a desplazar tres autobusos, per causes que no sabem, deixa de fer-ho. Les eixides al camp, casetes, viatges, vacances en general, deixen pas al descans, al esbargiment, pensat i fet d'una altra manera. Hi ha qui en eixos moments, quand el fester diría, està descansant de la seua actividad de festera no ho està. Precisament soc jo, qui vos llig en aquestos moments. Un fet inesperat es produeix en la meua vida festera. El dia 20 de juliol, soc nombrat Bibliotecari de l' Asociació de Sant Jordi per En Octavio Rico Jover, President i la seua Junta. L'assumpte es portà amb rigoròs silenci per part de la Institució i del meu propi. Teníu Realistes per tant un directiu a la vostra Associació. Díes després pose el càrrec de Croniste de la Filà a disposició d’En Rafael Botí, nostre Primer Tro, que a més de felicitar-me em diu que continúe,- compte amb tú-, i açí estic. Des de el que puc fer per la Filà, per Alcoi i per Sant Jordi, no tingau dubte que ho faré. Lo meu es tal volta escriure, ordenar, clasificar, captar noticies...Es una manera més de fer i col.laborar amb la Festa. Amb anterioritat em precedira En Enrique Pascual Rico,


En Rafael Cantó Tomás (Cantonet), En José Albero Martinez a més Fester d'Honor en l'actualitat, En Miguel Pascual Valero, En Santiago Pericás Sanjuan (Fester d'Honor), En Francisco Santonja Gisbert, i En José Tormo Nacher (el León), que fou Fester d'honor de l'Asociació fins la mort. Una bona llista de festers Realistes que han estat al servei d'Alcoi i la seua Festa. Ara em toca a mí i com a persona, fester i Realista estic orgullós i sastisfet. Així apleguem a les esperades vacances, no sense passar un lleuger disgust, doncs entren a robar al nostre local causant perjudici al balcó i furtant algunes coses al conserje. Al mes d'agost el servei de filà permaneix tancat. Al 3 de setembre es tornem a veure. Contens de nou per estar junts per contant-se les “ batalletes “ de les pasades vacances i per planificar de nou la festa que ens toca a la porta. Comença l'activitat esportiva, organitzant-se dos equips de futbol sala, ú de veterans i altre de seniors, així com dos equips de petanca, per a intervindre en els campionats locals. El 11 de setembre té lloc la primera manifestació festera al local de la filà mitjançant un “ensaio” a escoti. El 19 no faltaren un grup de Realistes a la Romería de la Font Roja que organitzaren l'anada en un pensat i fet el dia anterior. Nicasio Alemany conduint un "Jeep", porta el material comestible i lloc per als cansats, així diguem que hi hagué participació. I l'activitat puc dir-ho, ja no para, setmana a setmana anirem cobrint un apretat calendari, i quand no hi ha rés, doncs, pensem en portar avant alguna cosa . El 2 d'octubre té lloc l'Assemblea general del Mig Any, obrint la sessió al quart per a les cinc En Rafael Botí amb les preceptives paraules "Per Alcoi i per Sant Jordi". Al voltant de 75


festers ens donem cita per a nombrar als gloriers i informar-se del desenvolupament dels actes del Mig Any. Comença el Primer Tro felicitant-me per el meu nombrament de Bibliotecari i donar a coneixer als presents la noticia. A continuació passa a informar-nos d'assumptes com, l'entradeta, l'olla, campionat de cotos... Es proclamen els gloriers, José Antonio Bravo, oficial, que ens representarà al carrer i Jesús Sirvent que ho farà en l'Hospital Civil d'Oliver. La "bolleta" donà la sort al xiquet David Gonzalez Valero, net del conegut fester Juan Valero, que representarà als xiquets Realistes i com no a la pròpia filà en la Glòria Infantil. El xiquet Jordi Botí, fill del Primer Tro ix en segon lloc i per tant es reserva. Es dona les gràcies a tots els festers que hi col.laboren d'una manera o altra, així es el cas de Santiago Sanjuan que regalà els "chandals", per als equips d'esport. A Toni Aracil per facilitar la seua casa de camp per a fer l'olla i algún “ensaio” del cavallet, i com no a nostre Primer Tro que també contribueix, malgrat ell no es nombre, als cuiners Modesto, Serra, Gilberto i fins i tot al "sargent" Juanillo. S'anuncia també la lotería son 2.700.000 pessetes que hi ha que vendre i per tant -entre tots, tot-. Després de donar més informació relativa als nous cortes de pantaló, trofeu intern de cotos, Cavallets, el cost de la fulla, la dinà d'Albaida etc, es passa al capitol de precs i questions. El fester Enrique Pascual demana la supervisió dels articles 50 (relatiu al pagament de festers quand apleguen al divuit anys) i el 82, que parla del nombrament de les esquadres de negres. El Primer Tro fa constar que es deu respectar al màxim els estatuts i que hi ha que presentar un escrit amb signatures de festers demanant el que es vol. Amb un bon ambient replet de comentaris per a tots gustos s'alça la sessió, que ha segut lleugera doncs eren les sis i cinc minuts de la vesprada.


Per la nit hi ha “ensaio” oficial amenitzat per la música d'Albaida. II "El MIG ANY envairà la ciutat i tots els alcoians farem nostres uns moments on no faltarà la música i el soroll, la degustació de la bona olleta, les vetlades teatrals, els concursos i, per descomptat, les entradetes, que ens duran al pensament precioses i esperades imatges de l'abril pròxim. " ( Llibret del Mig Any) Els actes del Mig Any comencen amb el campionat de cotos, organitzat per l'Associació de Sant Jordi i on competeixen a més de les veintivuit filaes, les tres bandes de música, i components de la Junta Directiva de la Associació. La primera partida es juga el quatre i per sorteig ens toca enfrontats als de la Junta. Ens representaren Santiago Pericás i Pep Rubio de la Rosa. Quedem eliminats en la primera partida, després de sofrir els "bacs i cantades" de Santiago Pastor i Jordi Montava, que tenien les cartes de cara. El 17, els Realistes s'enjunte'm per a fer l'ofrena floral al Sant Jordi de les Rajoletes. La Familia es dona de nou cita per a rendir un petit homenatje al Patró representat a la fí del carrer que porta el seu nom i on tenim la nostra seu. No faltaren els dolçainers de la Degollà, les flors, l'explosiò d'una mascletà, i per supost la nostra presència que es important. Asistí a l'acte En Octavio Rico Jover, President de l'Associació, que a més compartira amb nosaltres un “refresquet” en la filà una vegada acabat l'acte. Entrem de plé en la gran setmana del Mig Any. El dissabte 23 d'octobre es celebra el concurs d'olleta i l'esperada entradeta. No hi hagué enguany tampoc plat, es a dir no hi ha premi. Magenta i Verds s'enduien els trofeus. Com sempre i aixó ho sabeu tan bé com jo , l'olleta estava riquísima. A més que ja hi


poden correr per alcançar-nos en trofeus. Per a l'entradeta la familia Moltó, coneguts també com els “Gori”, Jaume Sancho i altres ens obsequiaren amb una pegatina que deia " Haga frío o calor, la Filà Realistes la mejor ". Bo es el detall i esperem amb il.lusió el dit que ens portaràn els esmentats amics. Ja en l'Hotel, després de l'entradeta-cercavila o passacarrer, com vullgau, l'Agrupació Coral de Baena (Córdoba), ens fera una visita mentre soparem degustant el café, beguda alcoiana per excel.lencia i feren mostra del seu saber artístic interpretantnos cançons de la seva terra. Tot es festa i compartim el que tenim, bon humor i hospitalitat, que tant caracteritza al fester alcoià i Realista. Una nit que ens feia recordar les festes, entusiasmats tots de pensar si tal volta era ja la nit dels mùsics. Sí ho era en el ambient, pero la veritat es que falta Mig Any. Aixó està ahí. El dia 31 d'octobre, es la visita anual a Fontilles, on els Realistes abraçaren de nou als allí acollits. Dos autobusos que fins allí es trasl.ladaren es bona mostra del sentiment que la nostra filà dispensa cap al llatzeret. La Festa es feia present i allí estaven els Realistes. La climatología no es acompanyà, doncs, plutja a cabassos i fret no faltaren. El Periòdic Informació d'Alacant el dia 1 de novembre presentava al seu reportatge sobre la Festa de Fontilles,i una fotografía en la que apareix una esquadra Realista, destacant Adolfo Romeu fent de cabo. I ja des d'açí no pararem. El dia cinc de novembre comença el campionat de cotos intern, que a més enguany presenta unes innovacions que consisteixen en jugar les partides pel sistema de lliga, a la fí apleguen els millors ,Modesto Sempere i Toni Serra enfrontats als "temibles " Javier Morales i Miguel Espí, alçant-se els primers amb el triomf. Motius que ens ompli de satisfacció , vores, xerrar, jugar a cotos,compartir vermut i inquietuts ¡qué bónic !


El vint té lloc El Sopar Homenatge a la Dona del Fester Realiste, on ens donàrem cita quasi cinquanta festers amb les dones. Santi Pericás, nostre Darrer Tro, pensà per a l'ocasió un bon menú i a més barat, per a que tots pugam gaudir de la vetlada i no hi hagen queixes. Malgrat no ho aparente, Santi es preocupa molt d'eixes coses, sempre busca el millor per a tots. Amenitzà l'orquesta Caraba, com ho vé fent últimament. La veritat es que ja formen part de la familia festera. Rafel, Florencio, Hernan, Arellano, Calay, Silvia i Alfredo, no son els Beatles, tampoc son Los Panchos, ni Zapato Veloz, ni Dyango, son, aixó, Caraba, però ens fan ballar, sentir i gaudir d'unes vetlades molt bones. El vintiset ja “ensaio” de nou organitzat per la filà. Una trista noticia ompli de dol als Realistes, després de dos mesos de llarga i penosa enfermetat, rebem un fort colp moral, José Rubio de la Rosa, Pep, ens diu A Deu per sempre. Era el catorze de desembre i el nostre amic, Pep ja no estava entre nosaltres. Tots acudirem a pregar per ell a l'esglèsia de Sant Roc que plena de gom a gom, manifestava en cadascú de nosatros el sentiment de la pèrdua d'un ser vollgut . El silenci total, tal volta interromput per llàgrimes i mostres exterioritzades de dol, fou la despedida sentida de familiars, amics i de la Filà Realistes. Pep Rubio, al qui anomenavem De la Rosa, era un fester,"dels de antes", “campechano", voluntariós, servicial, animós, pareixía que mai tenía problemes. El recorde perfectament en molts moments, però en guarde un per a sempre. Pep fou ú dels que em va influir per creuar en aquesta filà, allà pel l'any 1976 (estava en la mili i no ho vaig fer fins 1978). Va guiar, junts a altres festers el meus primers passos en la Festa. Va formar part de la Junta Directiva de la Filà com a Cop i com a Vocal de Ropería. No hi ha ninguna activitat en la que Pep no


estaguera "clavat", futbol sala, grup de percusió, xirimites , cavallet, Page de Rei Mag junt a Bravo... i allí on participava sempre deixava el segell inconfusible seu, armonía, pau, germanor, amistad. Qué dir també d'eixos moments agradables, inclós cómics que Pep ens regalava . La "passada de revista de Diana" per als nous i matiners. Les besades en reunions... Era a la fí una xicoteta institució dins la Filà. El recordarem per sempre, perque fou una persona molt activa i amant d'allò que l'envoltava. Desacança en Pau, Pep, amic, vetla per nosatros. Segur que estàs treballant com sempre, junt a Sant jordi, per la teua familia, per Alcoi i per la teua Filà. La tristesa ens embarga, però, la vida continúa. L'activitat de la Filà es centra en les loteries, pagaments i preparació per a Nadal i Reis. El mateix dia catorze, apareix en el periòdic local Ciudad el que podríem considerar un desafortunat comentari relatiu a la presentació de nostra lotería. Mentre Juan Carlos Miró, va fer un esforç per pagar la impresió i de donar a coneixer un décim de loteria de data 1966, precisament aparegut en abril, l'esmentat periòdic ho dona a coneixer com a reproducció "cubista", en fí, aprofite per a deixar clar del que es tracta. Per la seua part el Montepío el Folloneret II, realitza participacións de lotería amb la reproducció d'una pegatina molt simpàtica en la que apareix un Realiste en no molt "bones condicions ", entrant al seu "haren", també costejat per Juan Carlos Miró. El dia 21, està programat el “ensaio” i sopar del pobre. La Junta Directiva suspend els actes, considerant que ens pesa encara el dol del nostre company i amic Pep Rubio. En mig d'una emoció continguda es sortegen les cistelles i els lots nadalencs, la sort recau en Manolo Arsis Caerols que s'emporta el gròs i Nicasio Alemany i Fernando Peña els lots. Per la seua part el Montepio el Folloneret reparteix per a tots el seus socis un lot


nadalenc. Tots de nou il.lusionats, esperem la sort del sorteig per exel.lencia, on juguem més que en tot l'any. Els xiquets tampoc trauen enguany la nostra boleta ni el 57.107 que jugàvem tota la filà ni el 60.505, que jugàvem els folloneros. La sort anava de Filà, però a la veïna localitat d’El Campello. Comentaris seriosos ens diuen que a la barra del bar de nostra pròpia filà hi hagué un talonari d'eixa comparsa, porta't per un soci Realista component de la Degollà, Pep Armengol. El catorze de gener i després d'algun temps, estudiant i fent algunes investigacions, un company al que considere amic de la Junta de l'Associació ,Santiago Pastor, ens regala una fotografía enmarcada en la que apareix un Realista d'eixos vells, des del Cavallet, més o menys de començ de segle (1905) i anomenat Francisco Garcia Olcina, conegut en el seu temps com "El Rullo". Huí tots el podem vore en la Filà. Nostre darrer Trò Santi Pericás també aporta dos fotografíes del començ dels Realistes com a Filà, ja que avans erem de Cavallería. El mateix dia Josep María Segura, croniste de l'Associació junt al fotogràfo José Romero, ens visiten per a confeccionar la història del nostre Sant Jordiet i fer-li la foto corresponen. Podem gaudir de l'esmentat article en la Revista de festes de l'any 94. I la nostra activitat festera, agradable i bulliciosa, continúa sense parar, no aturarà fins l'abril on la primavera ens saludarà a tots els alcoians i nosatros rendirem un any més homenatge a la Festa que protagonitzem. Setmana a setmana, de dissabte a dissabte els “ensaios” van succeint-se. Els components de la tercera "Quadra de Cavallerìa- Era Atómica", van preparant-se i pensant noves evolucions que faran la delicia del públic el 23


d'abril. De nou el 21 de febrer, la familia Realista està de dol, Angel Moltó Blanes més conegut com " El Senyoret", de forma ràpida ens deixa. Ningú esperava tan fatal desenllaç, doncs, Angel gaudia dins del que cabía d'una bona salud. Els Realistes també l'acompanyarem per a donar-li l'últim A DEU a l'esglèsia del Divino Maestro. Compartirem amb el "Senyoret" a la taula d'escoti junt als seus amics inseparables, Fita, Santonja i Ciscar, antics Realistes, les seues experiències com a festers. Les dianes del Carbonato, les esquadres, els dinars en Agres, les seues formes d'administració quand eren directius... Angel va perteneixer a la Junta de la Filà sent Primer Tro Paco Santonja i participà també en esquadra de negres. El "Senyoret", forma part de la història Realista i així el recordarem. Descan-se en Pau. Escrivint aquestes línies en done compte com passa de ràpid l'any, viscut de plé, amb les seus alegries i penes, satisfaccions i incomprensions, moments fàcils de ternura i difícils també, en fí tota una aventura que val la pena viure-la. Com ho venen fent tots els anys, els components de La Primera de Cavallería es presenten al concurs radiofònic Temps de Festa, organitzat per Antena 3 Radio. Eren eliminats en el primer programa, pero cada vegada están més preparats i de segur en un altre tipus de concurs hagueren seguit avant. I ja el 26 de març, ens convida a l'Assemblea General del Diumenge de Rams. Es la vesprada de la il.lusió, em tocarà, no em tocarà, em votaràn o no. Vesprada màgica, perque així es la Festa. El programa està preparat per el Primer Tro i la seva Junta, tot a punt. Recomanacions per a que tot ixca millor del que ens ix, per a que pugam gaudir millor del que tant ens ha costat, esforç econòmic i també treball. A la porta estàn dient-nos,i nosatros ho


sabem,que l'abril es ja pròxim i per a nosatros es sinònim de Festa manifestada en el seu esplendor en tres díes, setanta dos hores intenses de viure amb un traje que ens identifica, uns actes comuns, esbargiment, alegría desbordant, comunicació... ¡ Qué meravella ! Per la nit hi ha “ensaio” amenitzat per la música d'Albaida, es l'últim de l'any fester, després vindran ja les manifestacions festeres al carrer, es a dir les entradetes. El glorieret infantil David Gonzalez Valero, ens ofereix el Diumenge de Rams, un “ensaio” per als xiquets. Ja no quedaven diumenges lliures al calendari Realista i tingueren que fer-ho eixe asssenyalat dia. De totes formes els xavals als compasos de pasdobles i marxes mores servides per l'equip discotequero de la filà, gaudiren i feren gaudir a tots els presents de les seues evolucions. Els Rams donen pas a la Setmana Santa on s'organitza per part de la Fundació Publica Municipal Centre d'Esports el anomenat Trofeu de Filaes que enguany es disputen els dies 31 de març i 1 d'abril. Els Realistes participarem en Futbol Sala Senior i Petanca. Els del Futbol Sala estrenaven de la mà generosa de Miguel Angel Alcaraz un nou equipatge amb la marca "Escuris " al davanter de la camisola. Malgrat els joves de futbol guanyaren als Marrakesch el primer partit, no aconseguiren classificar-se. Per la seua part els companys de Petanca, després de jugar autèntiques jornades maratonianes, doncs jugàven pel matí i per la vesprada tampoc es clasificaren per a les finals. Jugàren enfrontats a Vascos, Ligeros, Almogàvers, Guzmans, Benimerins i Andalusos. Es produí un triple empat del que els jugadors Realistes foren eliminats; segur que fou per esgotament. Al ser el dia 1 divendres Sant, no comença nostra Festa fins el


dos. La penjada del cartell a la façana de l'Ajuntament i la presentació de la Revista de la Festa dona pas al diumenge de Glòria. Dia fresc, pero net de núvols. Al matí com de costum es donem cita a la filà per esmorzar amenitzats per una xaranga d'Albaida. José Antonio Bravo i Jesús Sirvent es vestiren al despatx complint el ritus que els ha tocat desenvolupar. La donada del puro, felicitacions i emocions donen pas a l'eixida cap a la plaça, avans esclatava una curta mascletà anunciant la presència dels gloriers. Una volta en la plaça , Jesús, ben acompanyat ix cap a l'Hospital i Bravo es quedà a l'Ajuntament. Minuts després sonava l'Himne de Festes a càrrec de la Unión Musical, les campanes de Santa María repicaven amb força, saludant a tots els alcoians i comunicantnos la seua alegría. Es Dia de Glòria i a més Nostra Festa es fa present de nou entre nosatros. Forma el Band Moro i arranca amb el pasdoble anomenat "Eduardo Borrás" del compositor Francisco Esteve, després els representants Cristians ho fan amb la composició de Camilo Pérez Laporta, "Krouger". Com sempre la participació del poble fou masiva i la desfilada brillantísima. Al finalitzar, al voltant de l'una i mitja es dispara una gran mascletà a la plaça d'Espanya i els Realistes es disposem a creuar el pont de Sant Jordi acompanyant als gloriers, sent amenitzat per a l'ocasió per nostra xaranga. Sobresalient la participació dels festers en el dinar de Glòria acompanyats per familiars i amics, i l'organització de taules i menjar perfectes. Molt bé Santi. Els gloriers ens obsequiaren amb puros i encenedors, així com un regalet per a nostres dones. En els xicotets detalls es on les persones demostren el apreci que senten cap als altres. Per la nit i com venim fent-ho habitualment hi ha entradeta per l'Avinguda del País Valencià dedicat als nostres menuts, on també formaren una filà els majors com a representants Realistes. Forem acompanyts musicalment per l'Unió Musical


Albaidense (L'Aranya). Dia per tant molt dur, anomenat “el dia més llarg”, doncs, xiulitets, esmorzar a la filà, glòria, dinar, berenar al camp i entradeta , són molts actes per a un dia, però l'alcoià ho sap i complix al màxim. Esportistes i components del Montepío El Cavallet feren la seua entradeta el dimecres 6 amb la banda d'Adzeneta i doçainers de la Degollà. Acompanyats per la música d'Albaida i per els dolçainers de la Degollà ferem la segon entradeta per Sant Nicolau el dia 9 d'abril, dissabte. Una esperada entradeta que no defraudà a ningú. La majoría de festers Realistes gaudirem de la desfilada, molt ordenada i seriosa als compasos de les marxes mores El President i Sisco. Com ajuda a les despeses, paguem dos mil pesetes. El dia 10 d'abril es la Glòria Infantil, on el xiquet David Gonzalez Valero ens representa. Acudirem a l'esglèsia de Santa Maria al matí els familiars i amics per acompanyar a nostre glorieret. No prengué la Primera Comunió perquè pensa fer-ho amb els seus companys de classe de Sant Vicent de Paúl. Com és de costum esmorzarem junt als xiquets acollits al col.legi de Santa Ana, on forem rebuts per les monges de bon grat, com sempre. Després de repartir entre els presents llepolies i regals, així com encenedors i puros per als majors, ens esperava la traca que ens anuncia l'eixida cap a la filà i després, al Partidor, on assumirà el seu paper de glorier i desfilarà David, reben el aplaudiment dels majors del seu poble. El 13, de nou entradeta, esta volta ho feren el grup anomenat d'Orba per l'Avinguda del País Valencià. El dissabte 16 la neu fa acte de presencia a nostra Ciutat. Al casc urbà no aplegà a cuallar però sí a les serres que ens envolten. La sorpresa era evident ja que aquestos fenómens son molt


aillats. Dit siga de passada des de 1958 no ocorría l'esmentat fenòmen.De nou el gròs de la filà fa la seua entradeta el diumenge 17, que a més fou la Processó del Xicotet, amb una nodrida participació i per finalitzar les entradetes el dimecres vint ho feient els components del Folloneret amb la música d'Adzeneta per el País Valencià, després de rebre un bon arruixó d'aigua de plutja. Tots mirant al cel de nou, l'assumpte de l'oratge no estava gens clar, en absolut. Fortes arruixades d'aigua i fins i tot neu, no ens feia cap gràcia. Pendents de "l'home del temps" es disposem a viure de nou intensament les festes del 94. Ja es el dia dels músics i el temps no escampava, el cel estava encapotat i les temperatures baixes, pero com un regal del Sant Patró a l'hora d'entrar les músiques a la plaça i agafar José Luis Almería Pintado, fill del malograt músic i director José Almería, la batuta de mans del Sant Jordiet , el vent s'endú la negror i el sol feia acte de presència saludant a tots els alcoians. Després del significatiu acte de l'Himne de Festes els Realistes es veiem al Parterre on desfilarem per Sant Llorenç, Mossén Torregrosa, carrer l'Escola fins a Sant Tomàs on formàrem amb marxa mora. Des de l'esglèsia del Patró a l'hotel amb passacarrer lleuger, que els músics anomenen Avecrem. Els "Gori", ens agassatjaren amb una "pegatina" que deia:"I Ara que fem, fugim o ens quedem ?". Ja una vegada instal.lats, la música i un gran ambient fester ens feia viure un any més el goig de la Festa. III Dia veintidós d'abril quand l'aurora anuncia el dia entra el goig i l'alegría en esta ciutat fabril. Federico Hellín (1895)


Té raó el poeta, a l'alba no sabem que ens passa. Ha entrat en nosatros la Festa. Com a festers notem que algo ens transmuta. La vida quotidiana dóna pas, gràcies a l'embruix de nostra tradició, als brillants actes de nostra trilogía. Al matí no faltàren Realistes a la Missa retzada a l'esglèsia de Santa María, com els alcodians de 1276. I a les sis, mentre es itzada la bandera amb la Creu vermella al merlet del castell, l'emoció ens embarga. La Diana arranca sense problemes. Els Realistes ens veguerem com es hàbit a les set del matí al local de nostra filà. Guardàrem un minut de silenci per els difunts i sobre tot pel l'amic Pep que ja no estava entre nosatros i per tant físicament no passaría la tradicional "Revista". Si fisicament no estava, si ho era amb l'esperit. Pep estava amb nosatros eixe matí. Prop de les vuit Antonio Aracil Martinez, encapçalava el primer trós de Diana, l'arrancà, amb el pasdoble Ateneo Musical. Poc després aplegaven al carrer Sant Jordi realitzant girades a la filà i al Sant Jordiet de les rajoletes, després d'haver-ho fet a l'esglèsia del Titolar Patró Sant Jordi. El matí era espléndit, un poc de frescor però a la fí un bon dia, que ens animava més. Al só de El Fusteret, l'amic Ripoll posava en marxa el segon trós de Diana que ix des de la Beniata, podríem dir. També diferents girades de la formació dianera dedicades als carrecs, marquen el lleuger pas matiner. I Adolfo Romeu, amb als compasos inconfusibles de Primavera arranca la Diana del Carbonato des de Sant Nicolauet. Al voltant de les deu els Realistes entren a la plaça després d'haver realitzat el recorregut entre mostres d'alegría, goig i emoció, sense poder fer cap girada de formació perquè el retràs era fort. L'Entrà dels Cristians està al caure i nosatros ens retirem per a esmorzar i descansar. A mig dia es donem de nou cita, entre festers i músics,


cent-vuitanta-i-una persona a l'hotel Reconquista. Es la dinà dels esquadres i tant uns com altres es disposem a gaudir d'un bon vermut i d'un bon dinar, enmig de mostres d'alegría i bon humor que tant ens caracteritza. Hi ha temps de sobra, doncs cada any anem arrere i tenim l'eixida marcada a les set més o menys. I allí al Partidor tot a punt. Esquadra maquillada, i tots, des del primer a l'ultim amb el diseny de nostra filà complet. Els músics de l'Aranya i els dolçainers de la Degollà també equipats amb xilaba. Tota una mostra per tant d'una Filà, Els Realistes, qu'es prenen amb tota seriositat l'acte. Exemple d'alcoiania festera, diría jo. La formació perfecta, de quatre en fons i així ens ho reconeixen, com es el Periòdic Ciudad que diu " Los festeros de cuatro en fondo, lo cual le concede una gran agilidad a la Entrada". I vist des de fora com ho vaig vore enguany, puc dir-vos que som els millors. Donàvem la sensació d'una filà amb ganes de festa, molt compactada, il. lusionada en el qu'estavem fent, molt veterana, sabent cadascú el que déu fer i on té que estar. Conseqüents en les directrius de fer FESTA, PER ALCOI I PER SANT JORDI. Passades les set de la vesprada, ix l'encapsalament de nostra formació. Es Antonio Jorge Aracil, qui portà a cavall la nostra senyera, nostre banderí, ben acompanyat per amics i per son pare Toni. Beto Vicedo, agafa el comandament de l'esquadra i arranca amb la marxa mora Sisco del mestre d'Ontinyent Daniel Ferrero Silvaje, no sense sentir l'emoció del moment, sí Beto, una Arrancà es una Arrancà i tan sols passa açí,al nostre poble Alcoi. Li seguiren amb el commandament esquadrer Emilio Picurelli, Rafael Micó, Vicent Serra i Gilberto Carbonel que ho fera amb El President de Miguel Picó Biosca. Seguía en la formació la música, el relleu d'esquadra, una plataforma a forma de carroza xicoteta amb xiquets dins i la resta de la filà. Tancava el seguici el cop Juan Antonio Bravo que ho feia a peu amb el trabuc, amb la bocana de flors i la carroza de tancada amb xiquets i Abacuc Maiques Juan, el més antic,


presidint. Perfecte.

El veintitrés la campana romp a hora de costum, i acudixen tots al punt i es fa la segon diana; Federico Hellín (1895) Es un dia especial, es el dia de Sant Jordi, nostre Patró, d'ell naix la festa. Del miracle del Sant s'ompli nostre poble de pau, germanor i alegría. FELIÇ DIA JORDI'S. Tots al punt com diu la xicoteta estrofa que vos he llegit, acudim a la segon diana; enguany des del Partidor. Amb nostra Banda de Música, L'Unió Musical Albaidense que interpretava el pasdoble Ramiro Miralles, desfilarem xiquets i grans, i com som així, tots amb diseny complet, traje, capa i turbant. Ens hem fixat que així ens donem més categoría ? Formaren primer els majors, una filà i a continuació pegats a la música els xiquets, ja que es la diana dedicada a ells. La familia Realista seguía des de les aceres la bonica desfilada de xiquets i grans mentre xerravem i ens feiem algún que altre herberet. La Diana dòna pas a l'esmorzar i a preparar-se per al passacarrer. I així a les dotze ix des de la filà un gran grup de festers amb moltes ganes de passar-ho bé junt a la música, recorrent els carrers més cèntrics com es costum i repartint tota mena d'utensilis, molts d'ells que no serveixen per a rés però que agraden al públic i al fester. És el contacte directe fester-poble. Per la vesprada, el CAVALLET, enguany a més formant part dels actes de nostra trilogía, doncs, apareix en la Concòrdia, Revista de Festes i Programa de mà. I així estava el carrer Sant Nicolau a les cinc i mitja de la vesprada. Un èxit total, on festers i mirons gaudiren de lo seu. La Festa es així, es de tots i entre tots la tenim que portar avant. I precisament som


nosatros els que eixe dia i a eixa hora ho podem fer, donant de nosatros mateix la pròpia història. Els nùvols feient acte de presència, amenaçaven plutja. Tan sol quatre gotes mal contades, malgrat esperavem aigüa a “cabassos”. Moments després es donava l'eixida a la Processó General i des de la Placeta del Carbó. Era Jo qui donava les ordres oportunes d'eixida per Alcoi i Per Sant Jordi , rendint a nostre Patró l'homenatge anual. Nosatros com sempre en perfecte ordre. Tot el seguici estava format des de la Placeta de la Mare de Deu. El Banderí portat per Antonio Jorge i de Cop l'amic Javier Morales, que li agrada desenvolupar tal lloc. Tampoc faltaren Realistes cobrint l'entrada de l'imatge del Patró a l'Esglèsia amb bengales. Per la nit un grup de festers participen en la Retreta, acte desimbolt per a gaudir festers i mirons. Ho feren amb la carroza de la filà com es preceptiu i estagueren acompanyats per dolçainers de la Degollà. Mestres tant els qui així ho decidiren es donaven cita a l'hotel Reconquista on soparen junts. Al voltant de 60 festers acompanyats per les seues mullers i amics, junt a l'orquesta Caraba, passaven l'agradable vetlada. LLoc aquest molt bó i de privilegi per a presenciar el castell de focs artificials que es disparat al voltant de l'una i mitja de la matinada des del pont de Sant Jordi. Qui esperava que dues hores després anava a esclatar un camió quasi a la porta de l'Hotel en alguns esplosius dins? Doncs així fou. Un fort esglai s'endugueren els qui encara permaneixien a les dependencies de l'interior. La premsa local i provincial així ho comentaven a l'endemà. Tan sol un esglai. Sant Jordi estava protegint-nos, com sempre. LLums vacilants i acreditades músiques; i després, el cavall de l'Estafeta. Quan els trabucs es lleven els clavells hi haurà febrils carregaments de pòlvora. (Vicent Andrés Estellés)


No era molt de matí, quan es reunim de nou al voltant de la taula. Esta vegada es per esmorzar en la filà. L'hora de nostre Alardo es tard, a les dotze, i ho sabem, així es que prenem el matí en més tranquil.litat. Dispararen des de la plaça de Mossén Josep, al voltant de cinquanta cinc festers, pocs, comparant en anys anteriors, i la majoría d'ells, joves. Els més veterans si no es precís no disparen, tal volta es que ja no poden en la seua "ànima". Comandava per a l'ocasió el fester Vicent Serra, ocupant com es preceptiu el lloc de Cop. L'acte es desenvolupà amb tota normalitat. Al mig dia de nou i al voltant de la taula el dinar del "Puxeret". ¡ Qué bé va el caldet, les penquetes i els trossets de carn per al cos ! Forem amenitzats per la xaranga d'Albaida com en totes les festes. El cansament va apropiant-se de nosatros, tan sol l’ànim alegre ens dona força per a seguir. Encara queda Festa per gaudir, així ho pensem i ho fem. El bon humor no ens falta. A la vesprada de nou a carregar amb trabuc, polvorera i pòlvora i... a l'acte. Des de el darrer del castell fins els Salesians i tornar per acabar a la Plaça d'Espanya, entrant d'esquena, doncs de nou haviem perdut la guerra. Quaranta i cinc festers dispararen, donant-se el cas que Vicent Martinez, Antonio Jorge Aracil, José Sancho i Juan Alberto Porta, tingueren un lleuger contratemps al carrer Sant Llorenç, al cremar-se part dels baixos del traje Realista i sofrir alguna cremallada. No fou greu. Sant Jordi ens vetla. Sempre es prenen les mesures oportunes, però, el sostre de residus de pòlvora que queda al sol, dona pas a incontrolats fums i enceses, i com damunt som els penúltims, el risc es major. L'esperada Aparició del xiquet Sant Jordiet 1994, Jordi


Balaguer al damunt del merlet del castell entre fums de colors, dona pas a que s'escapen les llàgrimes, a que la gola tremole mentre canta l'Himne. Estem dient adeu a Nostra Festa, però des de dins de nostres entranyes naixen les festes de 1995. Diferents grups organitzen els "soparets", el més nodrit,baix del Campanar organitza la paella, tipic Realiste. El poble fa la festa en sa ordenada orgía i Alcoi es reviscola fet joia i verdanc. Sant Jordi és primavera, Sant Jordi es harmonia i cal sentir-lo dins la massa de la sang. (Joan Valls) I açí acabe amics esta quinta crónica, pareix l'altre dia quan llegía la primera. Puntualment vos he contat lo millor que he pogut la pròpia història, aixó que hem anat escrivint junts, vosatros i jo i que per circumstàncies li he donat forma. Ara crec que em toca l'hora del relleu, es l'hora de deixar la ploma i donar pas a altres. Compteu amb mí, sempre encontrareu a l'alcoià, al fester i a l'amic Realiste . Moltes gràcies a tots i cadascú de vosatros, per la vostra comprensió i ajuda. Gràcies perque heu seguit amb entusiame els meus relats. Gràcies sobre tot per la vostra amistad. VISCA SANT JORDI! Alcoi 14 de maig de 1994 Jordi Linares i Abad

FILA REALISTES ALCOI MEMÒRIA ANY FESTER 1994-1995


109 ANYS DES DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ I

Festa, Jo t'esperaré recollit d'enyorança com espera la fe la millor esperança. Si, jo t'esperaré, Festa. I vindràs a la fí, amb ales i roses tota tu feta en la propera primavera I vindràs de nou a mí, Festa.

Pensament de dia de descans, sí, és el 25 d'abril i pensem en esperarar la propera festa amb un nuc en la gola. Enyorança i esperança, paraules clau per a eixe dia quan s'alcem del llit i el cap encara ens pega punxades i les cames tampoc s'han desunflat. Pasaven pel meu cap estos pensaments, coses de fester, quand l'amic Rafael Botí, nostre primer Tro, m'anuncia que a l'endemà convoca a la Junta Directiva de la Filà, no s'encotra gens bé i vol parlar amb nosatros. Amb tristor i per circumstàncies que a poc a poc aniré relatant-vos, Rafael decideix demetre, certs fets, xerrades i actuacions seues estaven mal vistes per algún sector de la Filà i n'estava dispost a continuar al front dels Realistes. Comprés per part de la pròpia Junta, decidirem tots, jo entre ells dimitir i presentar a l'assemblea de la Filà el nostres càrrecs. A partir d'ahí guardarem silenci i prepararem tot per a l'assemblea general el 14 de Maig.


Mentre, el 29 d'abril, la filà era tot bullici, i s'obrin de nou els Montepios, Cavallet i Follonero. Vullc destacar la figura de l'amic Miquel Espí, que dú el Montepío del Cavallet durant sis anys i que a més d'agrair-li el seu esforç i entusiasme ha proveit d'un important fons als montepeistes que al voltant de trenta continuen en l'esmentat Montepío, quede constància i li done les gracies sincerament a Miquel per la seua llavor, també a Rafa Botí, a Javier Morales, a Juan Soriano que d'una forma o altra l'ajuden. Crec i així ho faré constar que ha segut un encert i un èxit total. A l'abril tots els montepeistes traurem una quantitat al voltant de duecentes-cinquanta-mil pessetes més una quantitat important per a fer ensaios i alguna coseta. Gràcies Miquel. Per la seua part els Folloneros continúen en la marxa de la festa amb els seus ensaios i procurant bon ambient, cosa també d'agrair als amics Gilberto Carbonell, José Tomás, Fernando Garcia, Vicent Garcia i altres que totes les setmanes obrin la taula d'escotti. I aplega el 14 de maig en el que com a ordre del dia teníem: "Lectura Acta anterior. Lectura de la Crònica o memòria festera. Dación de cuentas. Dimisión irrevocable Junta Directiva. Ruegos y preguntas". Malgrat l'ambient, que discorría entre espectant i tens, no hi hagué alteració alguna, fins el punt clau de la vesprada, la dimissió de la Junta Directiva al complet. Avanç es feia entrega dels trofeus als campions del Torneig intern de cotos que fou per a Modesto Sempere i Toni Serra " -Vaja parella! " i un obsequi per als subcampions, res menys que els amics Miguel Espí i Javier Morales, que estàn dispostos a marcar i deixar constància del seu estil. Hi havia, i tots ho sabiem una petició clara i formal per part


d'un jove i bon fester per a desenvolupar el càrrec ja pròxim d'Alferes. Enmig de la tristor que ens embargava, Rafael Botí Sempere, com a Primer Tro, proposa i l'assemblea ratifica i nombra a Miguel Angel Alcaraz com Alferes 1996 de la Filà Realistes. L'emoció i els aplaudiments abarroten el xicotet local, però , cert es que - JA TENIM ALFERES ! Enhorabona. El punt negre es la dimisió de la Junta i Rafael Botí vol fer-ho curt, donant les esplicacions oportunes, però curt. Hi han uns problemes que venen de llarg i que jo també he anat relatantvos, i es que les coses no es poden fer a la lleugera i més quand es tracten d'administrar i tractar a tots per igual, doncs tots som Realistes, tenim unes normes, millors o pitjor, però son nostres, ahí estàn i hi ha que cumplir-les i fer-les cumplir. Així s'acumularen casos com Pep Rubio, que en la pau de Sant Jordi estiga, per els rebuts d'anys de càrrec; el cas de José Pérez i Javier Llinares, per acollir sense permís de la Directiva a persones estranyes a la Filà i vestir-les amb la nostra indumentària; crítiques durísimes a la dinà d'Albaida.... Tot açó fa que els qui ara estem dirigint el destí Realista, es cansem, per que a la fí TOTS SOM FESTERS i tots sabem el que ens agrada. Es passa a continuació a un intercanvi de pareixers i la General covenç al Primer Tro de la confiança dipositada en ell i en la Junta. Així es recapacita i Rafael Botí es compromet a admetre altres candidatures i ocupar el lloc fins que ens nombre en una pròxima assemblea un altra Junta. Entre els díes 16 i 17 de maig, hi han de nou contactes per a realitzar alguns canvis. Quatre son, Vicente Serra per Miguel Espí, en el lloc de comptador; José Tomás per Rafael Palmer Balaguer, en el lloc de vocal de ropería; Jorge Sedano per Fernando Peña i Francisco Belda per Fernando García en els llocs de vocals de Filà. Tots els demés continúen formant part


de la Junta Directiva de la Filà. El dia 20 de maig té lloc l'assemblea general extraordinària, on es dona a coneixer la nova directiva, ja que no es presentaren altres candidatures. La nova Junta proposa per a l'any fester 94-95 una fulla de 70.000.- pts, corresponent deumil d'elles per a estalviar per als anys de càrrec. Parlarem de coses de Festa, que es lo nostre. Hi han propostes, moltes propostes, que amb un ambient seré, tranquil, es poden estudiar i donar resposta en el seu moment. Així i tot, es presenta per part del fester Rafael Palmer Peidro i quaranta-tres firmes més, una sol.licitud, per a canviar l'article 82, de nostre reglament intern, que parla com tots sabeu de la roda de les esquadres de negres. Sent ja les deu de la nit pasades, decidirem veureu en un altra assemblea, que quedà convocada per al 4 de juny. El dissabte 4 de juny , tornàrem a reunir-se al local de filà per a tractar l'assumpte de l'article vuitanta-dos. El debat central era camviar l'esmentat article que diu més o menys que els esquadrers de negres deuen ser nombrats per rigorós ordre d'antigüetat de la filà, i el que es volía era formar una "roda" d'esquadrers, quedant reservada l'esquadra si es diu que -nofins que el fester la faja. Tot quedà a la fi en una votació que guanyàren els votans que estaven a favor de la modificació, però com no aplegaren a les tres quartes parts del total dels vots es quedàrem tal com estaven. A continuació es nombrada l'esquadra d'alferes i “açí pau i allà glòria”. Després de la tempesta diuen que ve la calma. I açí no deuen haver vencedors ni vençuts, a la fi en totes estes coses el que guanya es la pròpia entitat, la Filà que deu eixir fortaleida. Sense més apleguem al dia 5 de juny, es la dinà de la filà, la dinà dels creuats i la ferem a la Piscina Municipal, lloc molt bo i que resultà francament divertit i distragut a més confortable. Ja de matí s'enjuntarem per a esmorzar, però avans ja s'havien jugat partits de futbol sala i petanca enmig d'un


clima amigable on el somriure, les dites i salutacions afables eren l'ordre del dia, que climatològicament era preciós. Sí, als peus de la serra de Sant Cristòfol, a l'entrada de nostre entranyable Barranc del Sint, ferem la dinà. A mesura que anavem aplegant s'enjuntavem per a participar en els esports que més ens agraden, no faltaren els cotos, tenis taula, noves partides de petanca etc., i qui no volía fer res es delectava mirant i fisgonejant al demés. Malgrat les piscines n'estaven plenes encara del tot per ser inici de la temporada, els més jovens sí qu'es banyaren, altres es banyaven mestre tant per "dins" entre rialles i bromes. Forem amenitzats per la xaranga d'Adzeneta i els 115 festers que acudirem ho passarem molt bé. El dinar fou servit per Gonzalo, que ens atengué de meravella. El 18 i 19 de juny es juguen a la nostra ciutat les 24 hores esportives en diverses modalitats. Els Realistes participarem en Petanca, sense poder classificar-se per a les semifinals, però a la fí el que val es la presencia i la participació. I com tots els anys apleguem als mesos estiuencs, hi ha un "impàs" de festa. Molts s'en van a les casetes de camp, apartaments a la platja i el local de la filà es veu cada divendres més buit, son vacances i tothom dedica estos mesos a descansar amb la familia. El mes d'agost la filà permaneix tancada. De nou setembre ens crida, s'asoma la tardor i aixó per als alcoians vol dir Festa. És el 2, primer divendres del mes quan les portes de la filà s'obrin. Qui més i qui menys tenía ganes de tornar a les tertulies setmanals, veures amb els amics i companys i altres en idees fresques per començar a organitzar coses per al any d'alferes. Es preparen també els participants dels esports de Petanca i Futbol Sala, on es participa en dos equips. En futbol, baix el nom de Filà Realistes i patrocinats per Miguel Angel


Alcaraz i Santiago Sanjuán juguen un equip de més jovens en segon categoría local i un altre de veterans en tercera. També en Petanca hi han dos equips un d'homens i altre de dones, patrocinats per Santiago Sanjuán.

II Has vingut tardor senc la teua frescor i en mostres el camí de la meua Festa en l'equador. Has vingut tardor allargues la nit i m'anuncies propera la meua Festa de primavera. Has vingut tardor despulles els arbres i abrigues l'enperança de la meua Festa Jordiana .

El 1 d'octubre obri les activitats del Mig Any, conmemoració, que baix els auspicis de l'Associació de Sant Jordi, ens recorda, ens fa viure i projecta la pròpia Festa Abrilenca. Enguany és la XXVII, de sobra consolidada i que cada any més quedem tots festers o no convidats a participar en moltes activitats.


El mateix 1, quedem els Realistes convocats a l'Assemblea Ordinària que dú el nom de l'equador festiu, Mig Any. Es Santiago Pericás Jordá, nostre ben volgut Darrer Tro, qui presideix, ja que Rafael Botí té faena pròpia profesional, és metge i per tant no té horari fixe. Malgrat l'ordre del dia es un poc llarg, l'assemblea discorre ràpidament. Fins dotze punts tinc anotats que es parlaren en un temps curt. Es nombra esquadrer de negres al primer reserva. Es proposa a Modesto Sempere Sanchez com a fester veterà per a representar-nos com a tal en el sopar homenatge a festers veterans. S'agraix a Rafael Palmer la seua col.laboració en l'organització de la dinà de la Piscina el passat 5 de juny, així com a Juan Carlos Miró per l'aportació tant econòmica com de realització de la lotería. Es parla dels nous cortes de pantaló, que ja estaran per a tots dispostos en les properes festes. Queda també oberta la llista per a formar part de la IV Quadra en la Diana vespertina del Cavallet. Quedem informats tamb‚ del torneig intern de cotos, amb noves bases, de l'organització per anar a Fontilles, Sopar Homenatge a la dona del Fester. Parlem també de l'obligatorietat del "disparo" per a tots aquells que desenvolupen activitat festera de formació (dianes i esquadres), excepte el tram des del País Valencià fins el Partidor. Es comenta l'assumpte de la doble esquadra, que ja es discutira fa temps i que de nou pensem en deixar-ho com està (una i partida). Per altra banda la Junta Directiva ha estudiat una fulla especial per a fills de festers, estudiants o en situació econòmica dèbil, per a que puguen vestir-se. Es vorà en la Junta de maig. També es proposa la Roda de “Cabos d'Esquadra”, que al pareixer pot resultar conflictiu. S'aplega a la fí amb el nombrament de Gloriers i es Jesús Sirvent, conegut per tots per la botiga que té de flors al carrer Sant LLorens qui per roda, tal i com estava establida, li toca per torn. A partir d'ara es torna al mètode antic de sortejar al Glorier entre els festers que així ho demanen. Es presenten per tant tres festers per a cobrir el lloc


de l'Hospital, que a l'any següent serà l'oficial. Juan Abad, Fernando Moltó i Jordi Linares es presenten al sorteig, eixint agraciat Fernando Moltó. I sense haver més assumptes que tractar, al pareixer, s'alça la sessió. Un temps rècord, teníen pressa, doncs hi havia partit de fútbol sala de veterans i... no havía temps. Dic que pareixía que tot estava clar i s'ens oblidà nombrar al glorieret infantil. Menys mal que tan sol hi havía ún i era el propi fill de Rafael Botí, el xiquet Jordi Botí Coderch. Per la nit hi ha “ensaio” organitzat per la filà i amenitzat per la xaranga d'Albaida, on l'ambient fester bull, estem de festa, i no faltaren les xirigotes, bromes i rialles. El dilluns 3 comença el campionat de cotos entre filaes i els Realistes forem representats per Modesto Sempere i Toni Serra, pergueren d'entrada enfrontats als Marrakesc, que aplegaren a la gran final. Així que no hi hagué oportunitat per a Javier Morales i Miguel Espí El dimarts 11 té lloc en la filà Barbaresc, el concurs de Sargent Major pel Bandol Moro. Es presenta Nasio, però la sort li nega de nou tan anyorat càrrec. Es Juan Más Alós, un fester també jove de la Filà Gusmans qui desenvoluparà el càrrec. L'ofrena de flors al Sant Jordi de les Rajoletes es desenvolupa amb tota normalitat el 16 d'octubre. Poc a poc anem fent Festa i es un acte distendit, on la familia Realista troba una estona per encontrar-se amb el Patró i per tant amb la seua identitat festera. Al mig dia hi hagué vermut a escoti amenitzat com ve sent hàbit per el grup de Dolçainers de la Degollà. L'activitat en aquest mes no para, hi ha de tot i per a tots, i el dimarts 18 a la filà Ligeros tingué lloc el Sopar Homenatge als Nostres Majors de la Festa, i per a l'ocasió, els Realistes tinguerem a bé presentar per a tal esdeveniment a l'entranyable


amic Modesto Sempere Sanchez, que acompanyat per membres de la Junta Directiva de la Filà i per els seus fills, compartirem l'emoció de sentir-se veterà amb ell i senzillamnet dir-li en nom de tots, gràcies, Modesto. Gràcies per els moments que ens has regalat de convivència, de fraternitat, de bon humor, de companyerisme, d'amistad. Gràcies per eixos anys de FESTA amb majúscules. Crec que a tots ens ha ensenyat algo l'amic Modesto, des del seu davantal, la cullera i el torcamans al muscle I tot açó, sempre amb la mateixa il.lusió , com si fora la primera vegada. Ah ! I esperem més de tú. Tens que concentrar-te en l'olla i preparar bones marineres. Seguim en el Mig Any, presentació de càrrecs el 21 i al següent dia el concurs d'olleta i l'entradeta. El Concurs, que enguany celebrava la seua XXII convocatòria, no ens deixà cap premi, malgrat, com sempre i així ho venim fent tant el condiment com els secrets de l'equip venen complint-se any darrer any. L'entradeta resultà entretenguda i lleugera, eixint des del Parterre, carrer Sant LLorenç, Mossén Torregrosa, L'Escola, per a eixir a Sant Tomás i fer unes esquadres amb marxa mora. No faltaren les pegatines dels Goris :" Encara que ploga i ens banyem, els Realistes formem" fou la dita d'enguany, que n'estava gens mal. El important es que no falte la nota d'humor. Després a l'hotel i a menjar-se l'olleta, ben acompanyats per nostra xaranga d'Albaida i a pasar-ho bé. Per estos díes, el nostre amic Jordi Sedano, presenta poc a poc en la filà el seu treball titolat " Així som, Realistes 94 ". Es l'estudi del nostre comportament, de la nostra manera de pensar, de ser, i conviure en la filà, en rel.lació amb nosaltres mateixos i amb les institucions que ens rodegen. Enhorabona Jordi, has fet un gran treball que donarà a coneixer com som els Realistes d'ara. Esperem que puga aplegar a tots aquells que els interese. Val la pena. Encara queden més activitats, per al mes de l'equador fester.


El dia 25 hi ha sopar de directius i exdirectius de l'Associació de Sant Jordi, on s'encontrem justament tres Realistes que vivim en l'actualitat i que servim o hem servit a l'Institució, José Albero, que a més és Fester d'Honor, Enrique Pascual i un servidor (Jordi Linares). Faltà l'amic Miguel Pascual Valero que fou també Vocal i que per estar afincat a Alacant no va poder estar amb nosatros. I ja, el 30 d'octubre ens anuncia la nostra participació festera a Fontilles, on els Realistes no faltaren. Enguany dos autobusos traslladaren als festers, ben equipats de esperança, amistad, amor i sobre tot d'humor i esperit fester. Albergàrem enguany al Ballet d'Anna Calvo, conegut com les Xiques del Boato, degut a l'interpretació d'aquest ballet en l'obra de Ramón Climent Vaello que porta el mateix titol i que ballen al so de la marxa mora Sisco. L'Entrà per tant en la vesprada de Fontilles fou apoteòsica. Ja en novembre noves activitats ens conviden a participar de l'armonía Realista. Concretament el 4 té lloc el començ de les partides del campionat intern de cotos, on hi ha una elevada participació i que s'allargarà fins el mes d'abril.El dia 19 hi ha Sopar Homenatge a la dona del Fester Realiste on compartirem una molt bona vetlada a l'Hotel Reconquista amenitzats per l'orquesta TOP'S, ja que els nostres amics de l'orquesta Caraba no pugueren vindre. Al voltant de les tres i mitja de la matinada es despedirem a poc a poc despr‚s d'haver gaudit una bona estona les cinquanta i dos parelles que allí s'enjuntarem. La Festa continúa i es el 26 quand hi ha ensaio organitzat per la pròpia filà amenitzats pels amics d'Albaida, abans el dotze eren els Folloneros qui se'ns adelantaren organitzant ú dels seus ensaios. També apareixen les participacions de lotería que


enguany decidirem camviar el model habitual per ú nou. Es tracta de la reproducció del Castell de Festes antic en el format d'una tarjeta postal El Castell representa l'última Embaixada de l'any 1894, ja que l'actual celebra enguany el seu centenar i s'estrenà precisament en 1895. Per el revers de la Postal quedava inscrit el número 14.035 i la firma del suport econòmic, l'amic Juan Carlos Miró, conegut per tots nosatros com a bon fester i com gran a coneixedor d'antigüetats. Fou ell qui tingu ‚ la idea i el qui portà avant el projecte de fer-ho efectiu amb la col.laboració de l'Associació de Sant Jordi. Pense que va quedar molt bé i que ferem una aportació cultural important. Per la seua part el Montepio Folloneret II edita lotería amb el número 60.505 reproduint en la portada un Realiste molt graciós que entra al seu haren en no molt bones condicions i ixen a esperar-lo les seus dones amb un boix en les mans. Les despeses correren a càrrec també de Juan Carlos Miró . A tots els col.laboradors gràcies i animeu-se per a les próximes revistes i altres edicions. Ens farà falta tot tipus d'ajuda. Entre loteríes, cotos, alguna que altra miradeta a disenys per a càrrecs i algun ensaio de futurs Cavallers, Esquadrers de Negres es plantem en desembre i el divuit té lloc la participació junt a les filaes Guzmans i Barbarescs de la tradicional Missa a l'Esglèsia de Sant Jordi. Poca gent en l'Eucaristía i bona participació en l'ensaio que ferem al mig dia en el nostre propi local. Malgrat es xicotet en il.lusió i bona voluntad s'arreglarem del més be. Als sons de la nostra música compartirem una estona de sana alegría festera i companyerisme. I ja com es tradicional el dia 21, celebrarem el sopar del “Pobre”, on es sortejaren les cistelles nadalenques i es nombrara al Glorieret Infantil. Malgrat ja ho sabiem, era de justicia anunciar-ho a tots els components de la Filà, ja que per presses s'oblidaren de fer-ho en la Junta del Mig Any. Enguany també hi hagué novetat en quand a les cistelles nadalenques. No foren cistelles, foren lots o xicotetes caixes amb condiments tipics


d'aquesta epoca de l'any i en nombre de dèu, no una i davant i darrere. Així, Jordí Sempere, José Antonio Bravo, Jorge Baños, Miguel Angel Peidro, Rafael Botí, Vicente Gisbert, Jorge Vila, Eugenio Pascual, Juan Carlos Miró i Manuel Antolí, foren obsequiats per la sort amb un lot per a cadascún. N'està gens mal. El important es no anar a casa amb les mans buides. Els Folloneros sense sorteig s'enportaren també un lot per a cadascún dels components. I el 22, dia del sorteig nadalenc, els xiquets de Sant Ildefons, no cantaren el nostre número, però sí un per l'estil i junt a la terminació del cinc, reberem once pessetes per pesseta, que no està gens mal. Al menys arreplegàrem uns diners per aliviar les fortes despeses de Nadal. Hi hagué més sort al nostre poble, tot el que es diu "pedrees" o xicotets pagaments. Als Folloneros també es tornàren els diners. Ja de ple en les Festes de Nadal tan pròpies per a enjuntarse les families i per celebrar el naiximent del Xiquet Deu, fí d'any i Reis es donem uns dies de descans per a tornar de nou a vores com a festers actius, després de les anomenades dates. Son els del Montepío el Folloneret qui el dia 14 de Gener organitzen un ensaio i després en Febrer el dia 4 . La Filà ho fa el 24 i ja podem dir que no pararem fins l'anyorada primavera que ens anunciarà Nostra Festa. Es doneu compte la quantitat d'activitats que portem avant els Realistes ?. Efectivament som eixa Filà d'artistes de nom molt ben guanyat que ens diu Armando Santacreu. I aixó que per no cansar-vos i tractar de resumir no vaig contant-vos les malifetes del coteros, components del futbol sala veterans que estan quasi en la cúa de la classificació, els amics de petanca i un llarg etc. Van presentant-se disenys per a l'alferes, boatos, esquadres


de Negres i tot alló que ben promte anem a necesitar, doncs els anys de càrrec estan ahí. De moment hi han disenys dels germans Sempere Vicedo i de José Moiña que agraden i que es podem a dur a efecte. Hi ha temps i hi ha que mirar molt i quedar-se en alló que més ens vaja a la nostra personalitat, idiosincrasia festera Realista, diría jo, i crec que anem per molt bon camí. En març també hi han ensaios i el 26 de Març té lloc el Infantil, dedicat als més xicotets de la filà. Al mig dia pares i menuts junt al glorieret Jordi Botí Coderch que ens convidava, compartirem una estona molt agradable mirant les evolucions dels futurs Realistes amb la seua gràcia particular. Forem amenitzat per la xaranga LLapisseres. L'ú d'abril ens toca a la porta, s'obri per a nosatros el mes de la febra festera. Hem cobert el cicle de l'any fester de primavera a primavera i abril ens convida en este any de 1995 a participar de la Festa que tant volem. I així ho pensaren algúns per organitzar un ensaio conjunt Esquadrers Negres, Cavallers i Alferes, i tingueren que fer-lo als locals de la Filà Tomasines, per estar el nostre ocupat en altres menesters. Al mateix temps, des de l'Ajuntament es presentava la Revista de Festes i es descobría el Cartell anunciador i es posaven en marxa els engranatges de Nostra ben vollguda i esperada Festa. El 2 d'abril t‚ lloc el segon ensaio dels components de la IV Diana Vespertina del Cavallet. Avans el dotze de Març intentaren ferne un altre però ixquè ploent i tan sols esmorzaren, que tampoc està mal. Com sempre sobresalient en cavallerositat, amistad, armonía i festa, molta festa. Enguany la rostida de xulles i l'esmentat ensaio tingué lloc a la caseta de camp de l'amic Toni Lopez. La Festa bull en nostra ànima, Alcoi ha canviat d'aspecte, inclós la Plaça d'Espanya i tots esperem els díes senyalats. I el divendres vuit la gran final de cotos on els "temibles i


terribles" Javier Morales i Miguel Espí s'alçaren amb el trionf final. El dissabte 8 té lloc la Junta General Ordinària del Diumenge Rams, on el Primer Tro i els companys de la Junta Directiva ens diuen la col.locació, el ordre que devem portar i diversos aspectes més dels pricipals actes de nostra trilogía festera. A les cinc menys vint de la vesprada comença la sessió i Rafa Botí la donava per acabada a les cinc i mitja. Esta vegada no oblidàrem res i tothom content i devanit del que la lectura de roda d'esquadra li havía donat. Sí hi hagué algú disgustat per alló que no havía eixit de cap d'esquadra, però, que hanem a fer ?- Uns o altres es tenen que quedar fora. Ja sé que l'amic Salvador Vilanova estarà pensant que sempre li toca a ell. En canvi hi hagué empat en la votació de “cabos” d'esquadra i Toni Aracil li cedia l'arrancada a Miguel Angel Alcaraz per no forçar un altra votació, tot un detall. A la fí tot es Festa i com es típic a la nit tots junts ferem el ensaio de precepte, com deu de ser, com si d'un ritus es tractara. Així, si hi ha algún problema s'ens va, i així es. La pau i l'armonía dels qui hui som Realistes està per damunt de tot. I de diumenge de Rams de seguit al Trofeu de Filaes que es celebra a la Setmana Santa els dies 13 i 14, dijous i divendres, per a nosatros. Els campions tengueren participació fins el dissabte. Participarem en l'esmentat trofeu en Futbol Sala i Petanca. Allí en el Poliesportiu Francisco Laporta, estavem representats els Realistes. En quand a Futbol s'enfrontarem als Miqueros i Marrakesch, perdent el primer i guanyant el segon. Després el divendres eren els Vascos, Gusmans i Barbaresc els qui disputaren encontres amb nosaltres. Tan sol guanyaren el primer partit i quedaren per tant eliminats. Els petanquers feren també de les seues en un autèntic marató, on pense que juga més la capacitat d'aguant físic que la pròpia tècnica. Jugàren sistema de lligueta: l'Escata dels Muntanyesos, Cordoneros, Ligeros, Gusmans i Verds, tant dijous com divendres i a doble partida. -No son moltes partides ? A la fí dos partits perduts i altres guanyats. Es


classificaven dos equips per grup i també quedàrem eliminats. El important es estar i fer festa per mig de l'esport, que també es Festa. Per fí l'esperat dia, es Diumenge de Glòria, climatológicament ix un dia extraordinari, lloía un sol radiant i en el ànim de tots els alcoians, festers i no festers, brillava l'alegría, exterioritzada per el somriure, les afables salutacions i el aspecte festiu de tothom. A les vuit i mitja del matí ens veguerem per a esmorzar, vestir als gloriers i compartir amb ells moments gratificants d'armonia festera. Es un dia especial per a tots nosatros. Tant Jesús Sirvent, Glorier Oficial, com Fernando Moltó, Glorier de l'Hospital, estan nerviosos i emocionats quan obrin la porta de secretaría i es senten arropats per tots els amics i companys Realistes. A les dèu en punt les campanes de Santa María toquen a Glòria, ens transmeten l'alegría de la Resurrecció i l'alegría de Nostra Festa. Ens parlen de fe renovada, de ritus fester, de música, de colorit, de puros i herbero. La formació dels Gloriers transcorre amb tota normalitat per el recorregut tradicional. Mentre, Fernando Moltó ix cap a “ l'Asilo de Ancianos Desamparados” i després cap al Preventori (Hospital Geriàtric) , ja que l'Hospital Civil d'Oliver està tancat a l'espera d'unes reformes. Tant en un lloc com altre la comitiva de festers i acompanyants dipositàren el sentiment de tots cap a estes persones majors que hui, malgrat siga Glòria, per a ells es un poc trist. Al mig dia s'enjuntarem tota la familia Realista a l'hotel Reconquista. Tant el vermut i el dinar molt bé, sempre contant en que erem al voltant de la gran taula, duecentes-vint persones més o menys, xiquets , músics, dones i festers. Els Gloriers ens obsequiaren tant als homes com a les dones en un gran ambient de companyerisme i familiaritat. Es retiràrem poc a poc perque la vesprada continúa i ens hem de preparar per al berenar de Pasqua i per l'entradeta. I en efecte, els Realistes, cumplidors i efectius ixquerem al voltant de les 9 i mitja de la nit pel Parterre. Xiquets i jovens


formàren, i pares i veterans ferem escorta per a ensenyar als menuts i transmetre així la tradició d’aquesta preciosa nit. Es el 17 ja, i el calendari festiu ens anuncia la Glòria Infantil, la Procesó del Trasllat i Entradeta, quasi res. I l'organització no pot ser més perfècta. Al matí Missa de Glorierets, on Jordi Botí Coderch ens representava, amb l'estil propi de ser xiquet, sencill i pur. El capellà recordava als presents que Glorier, vol dir, " el que transmet la Glòria, es a dir l'alegría ", i així ho fera el nostre Jordi. Poc després, acompanyat per familiars, amics i un bon nombre de Realistes, ens ferem de vore i participàrem en l'esmorzar del Glorier Infantil en la Casa de les Germanes de Santa Ana, L'Hogar dels xiquets menys afavorits. Allí acompanyàrem al Glorier i xiquets acollits en uns moments, pocs per sert. S'acompanyà al xiquet al Partidor i avant. La Glòria Infantil resultà molt agradable, com sempre, adornada per l'estil propi de l'infantessa, nerviosisme damunt de tot i descobrir el gran plaer de la Festa, l'aplaudiment del poble i rebre l'aprovació dels majors. Moments després ens vegerem al local de la Filà per a rebre al Glorier i fer-se la “cerveseta”. Per la vesprada la Processó del Xicotet, on la participació dels Realistes fou sobresalient, alimentat tal volta per ser dia festiu (Sant Vicent ) i a més perque després hi ha entradeta. Enguany hi han poques entradetes, tan sols una per a cada Filà i nosatros com varem eixir en el sorteig els penúltims, ens donàren un altra, però les dos, per el Parterre i els primers. La primera com ja vos ho he dit fou el dia 17 a les deu i mitja, acompanyats per la Música d'Albaida i els dolçainers de la Degollà, interpretant Sisco, El President i Jamalajam del mestre Contestà José Ferrandiz amb adaptació per acompanyament en dolçaina de Juan Gabriel Sempere Pascual, company i amic Realiste. L'ordre de la formació perfecte, impecable, a més de gaudir d'una bona nit de diversió i participació festera. El dia vint repetirem. El mateix recorregut i nodrida participació, era


l'ultima entradeta per a nosatros en aquest any fester. Per altra banda Manuel Diaz, amic d'Alejandro Pagan obsequià a la filà amb un bonic i esplèndit sabre moro. Manuel Diaz es artesà fester i viu en l'actualitat a Villena. El detall es bo i tots es sentim alagats i contents per la deferència mostrada. Cada dia a més s'acostem als díes centrals de nostra trilogía, l'esperada nit dels músics està ja cridant-nos. Nostra Festa es una realitat i després de cantar l'himne a la Plaça emocionats al voltant del Castell centenari es reunirem tots els Realistes en el Parterre per a fer l'entradeta. No faltà l’esperada "pegatina " de la familia "Gori" que deia " Encara que ploga i ens banyem, els Realistes formem ". Li venía molt be, doncs l'oratge era molt fresc i les previsions anunciaven aigua, vent i fred. Recorreguerem el carrer Sant LLorenç fins el encreuament de Mossen Torregrosa, per a eixir pel carrer l'Escola a Sant Tomás, on formarem un poc en marxa mora fins l'Esglèsia de Sant Jordi i després , cercavila fins l'Hotel a compartir amb músics i festers l'olleta que ens havíen confeccionat l'equip de cuiners, Modesto, Toni Serra i Gilberto Carbonell en la caseta de Toni Aracil, acompanyats per algúns directius, xaranga i l'especial ajuda de les dones, Delmi, Encarna i Consuelito , ja que l'amic Modesto s'empenyà en fer una paella marinera als escorcolladors que anem a vore fer l'olla. A la fí tot era festa en l'hotel, ben amenitzats per els músics d'Albaida i després de sopar i fer-se alguna copeta es retirem promte, perque hi ha que matinar, la Diana està ahí i no volem perdres l'arrancada . . III Quan arranca la Diana i abans de que naixca el dia, una riua d'alegría cobrix la foya alcoyana. Pel matí en l'Entr… Cristiana


i a la vespr… l'entr… Mora i si el temps riu i no plora, entre Mija Lluna i Creu fan dos actes de relleu, per als d'Alcoy i els de fora. Armando Santacreu Sirvent Després de pegar prou voltes al llit i tractar de dormir un poc, sona el despertador bon matí. Tot està al punt, el traje ben net i planxat, i també per molt veterans que sigam, sert nerviosisme es mou per dins del cos. A les 6 i mitja, pasada de revista en la Filà als dianers on calfàrem el cos amb herbes típiques de la terra amb alcohol i sense. Tampoc faltàren els donuts de Boluda i pastes i com no el bon humor Realiste. A les ordres de Juan Ivorra arranca de la Plaça la formació Dianera i nostra participació Oficial en la Trilogía d'aquest any. Segueix per el recorregut acostumat fins l'Avinguda del País Valencià on Emilio Picurelli dirigeix el segon tram i al voltant de les 9:20, amb un sol radiant i una temperatura fresca, Eugenio Pascual, es qui posa en marxa la formació anomenada del Carbonato, fent-se diferents camvis de “caps” de Diana en els diferents trams. La formació lleugera matinera acabava quasi sense adonar-sen i es dispossàrem a esmorzar, pasejar i si en algún lloc podíem , clavavem el cap per veure els boatos dels Cristians. Al voltant de l'una i mitja ens vegerem de nou a l'hotel, centre nostre en díes de festa. Cent setanta dinàren allí, entre músics i festers. Es la dinà dels Realistes, per a xerrar riures una bona estona i comparar preus i modelets del que s'ha comprat a les parades ambulants, el que diem popularment i sense cap anim d'ofendre "els negres". La vesprada discorre lleugera, el fred apreta, però gràcies a Deu l'aigua de plutja no apareix. Després de arreglar-se esquadrers als locals de Toni Serra i la resta en el local de Fernando García Molina, es disposàrem per a realitzar l'Entrà de Moros, la nostra Entrà,


l'esperat desfile, sobre tot dels esquadrers i més gent sense cap dubte, ja que pense que tots tenim algo que conmemorar, que celebrar o tal volta l'emoció del fill, del net de l'amic... Així al voltant de les set i mitja de la vesprada des del balconet s'ens donava l'eixida. Miguel Angel Alcaraz, futur Alferez dels Realistes molt emocionat i al compàs de Sisco del mestre Daniel Ferrero, posava en marxa la formació esquadrera. Davant, molt orgullós el jove Enrique Sempere Gisbert a cavall i obrint el seguici Realiste amb el Guió , ben escortat per les set parelles de Realistes. Seguien a l'esquadra la Banda de Música, Unión Musical Albaidense i dolçainers de la Degollà, relleu d'esquadra, una xicoteta carrossa amb xiquets de curta edat, resta de filà de quatre en fons, carrossa del cop presidida pel fester més veterà i a més Fester D'Honor Realista, Abacuc Maiquez. I tot el que estic contant-vos en perfecte ordre, tothom amb indumentària completa Realista. Sincerament vos done l'enhorabona a tots i cadascú de vosatros. De segur ningú tindrà rés que dir de nosatros en quan no siga posar-nos en un pedestal. Avançava la formació un poc lenta als sons també d' El President i Jamalajam, fent relleus de cabo Ruben Catalá , Rafael Palmer, Enrique Pascual i Antonio Aracil. Al voltant de les nou menys quart, donàrem per acabada nostra Entrà, amb una formació molt ben dirigida pels amics i companys de Junta. De seguit a descançar, ha segut un dia dur, pero la Festa continúa, uns s'en van a sopar o tal volta a casa per deixar els peus i les cames en ordre. El dia de Sant Jordi i quan es disposem de nou a vestir-se, sentim uns forts trons . Pensavem molts en una agradable despertà de masclets per part de les autoritats locals. -Quin detall ! La veritat era una forta tempesta de plutja, neu, trons, vent i fred, tot mesclat i a la volta. - Quin desastre ! El mal oratge ens feia acte de presència i es va suspendre la Diana Infantil o Segon Diana. Es la primera vegada que tinc que contar-vos algo així. -Qué trist ! I més per la il.lusió dels xiquets. En fí, quan tot es


calmà un poc, perquè el fred continuà i la plutja continuava amenaçant es vegerem per esmorzar i organitzar un poc el passacarrer. La Processó de la Reliquia si que es realitzà, amb un ambient incert. El fred era el protagoniste del dia. A les dotze del mig dia i com es tradicional els Realistes ixqueren en cercavila per a obsequiar a amics i coneguts i divertir-se al carrer, pero també tingueren que fer-ho per baix de les caneleres i amagant-se per balconades, perque la plutja feia acte de presència en forma de breus arruixades. A la fí s'aconseguia aplegar a l'Esglèsia de Sant Jordi per a felicitar-lo, és Ell, el seu dia. Al mig dia no faltarem tampoc a Canal 9 Radio per compartir un poc amb els mitjans de comunicació els quefers Realistes a la IV Diana Vespertina del Cavallet. Per a l'ocasió Rafael Botí, Santiago Pericás i Rafael Palmer, estagueren davant els micròfons. Després de dinar amb la familia i amics i de repartir obsequis per a tots, es convocàrem de nou a la Font Rodona per a realitzar la IV Diana Vespertina del Cavallet, acte restaurat pels Realistes i que a més enguany s'ens uneixen els Barbarescs, que també tenen antecedents de Cavallería. Nosatros davant perque som La Primera i també perque hem sabut portar avant esta formació en uns quans anys d'antelació. Tot es Festa i el carrer Sant Nicolau ple de gom a gom, èxit per a tots que hem sabut omplir la vesprada del Dia de Sant Jordi en alló que la gent vol i que nosatros sabem, la presència Festera al carrer. Ens acompanyà com sempre la música d'Albaida als sons del pasdoble l'Aranya del mestre Soler, i la formació fou magistralment dirigida per Santiago Pericás i Emilio Picurelli. Poc després d'entrar a la Plaça d'Espanya amb forts aplaudiments per part del nombrós públic present en l'acte, es disposàrem a participar en la Processó General, on la participació fou nombrosa i en perfecte ordre. Aix�� es nota i es


veu. Som una Filà molt ben presentada al carrer i de les millors, no ho dic per quedar bé, es així. També hi hagueren Realistes amb cera i com no, fent escorta de bengales a l'entrada de la figura equestre de nostre Sant Patró a la seua Esglèsia. Per la nit hi ha de tot, sopar en l'hotel amb la grata presència de les nostres dones i també un grup participen en la Retreta. El sopar que organitza la Filà fou amenitzat per l'orquesta Caraba i estigué molt animat fins altes hores de la matinada. Al voltant de sisanta parelles de festers es reuniren, com deu de ser una nit així per a manifestar el que portem dins que no es res més que la diversió i compartir eixa festa que portem nosatros amb els companys i amics i a més si es posible contagiar-la. Sentirem la falta d'un amic que s'ha fet de notar la seua presència i el seu esperit fester, Javier Pascual no ha estat amb nosatros perque està malalt greu. I com no parem, per aixó son díes de festa que ens venen molt be per oblidar-se de problemes i faena, puix esgotem tots els minuts i com a consecuència el dia dels trons, com sempre, ens costa de alçar-se - menys mal que eixim tard -. L'esmorzar a la Filà corre a càrrec de la Fulla, però poc li cap al cos, a no ser que siga aigua mineral. A les 12 menys quart comencem a disparar des de Sant Vicent, trons i més trons, més de cinquanta Realistes, ben afirmats per nostre Cop Vicente Serra Colomina . De nou el dia fred, molt de fred, respetant la plutja els actes. Poc després d'acabar de Disparar, la plutja feia acte de presència, de nou un fort ruixat que no aplegà a dificultar però... Crec que la memòria d'enguany està fent-se més llarga per açó de la plutja i el fred i no estic acostumat a estes coses i tampoc vullc. Després de llavar-se un poc i "calfar-se",a dinar i el puxeret era per a l'ocasió, ben calentet, un bon vermut avans i els fideus, penques, carn, en fí un bon menjar. A la vesprada i en un temps incert, vent, plutja i fred, com a protagonistes, ixquerem del Castell per darrere, pujàrem per Sant Nicolau, pense que a marxes forçades, per a baixar de


nou des del Partidor fins la Plaça. No ens banyarem molt però hi havia moments que molestava. I així en un tró i rellam donàrem per acabades les festes o nostra participació festera. Tot un any ple d'activitats, de moviment al voltant del nostre compromís com a Realistes de fer cada dia, cada instant millor Nostra Festa. Així renovàrem junt el Castell, els vots de servir-la, mentre el xiquet Samuel Espí Corbí des de dalt del merlet ens enviava en forma de fletxa el seu missatge de pau i germanor. Realistes, les Festes de 1995 son acabades, però hem començat les noves. La nostra Alferecía es una realitat. No esperem el blat sense haver-lo sembrat. No esperem que l'arbre done fruits sense haver-lo podat. Hem de treballar, hem de donar-se la mà i tots junts anar construint la Festa que el poble d'Alcoi espera de nosatros i demostrar que açí estem els Realistes. I Sant Jordi ho sap, perquè si es fixeu duu un somrís al rostre sense cap verí i a l'ensems conjuga la Lluna i la Creu en lligam heràldic de bon paladí. Joan Valls Jordá Moltes gràcies com sempre per la vostra col.laboració i atenció. En senc molt a gust amb vosatros. Avant Realistes ! Visca Sant Jordi !

Alcoi 20 de Maig de 1995 Jordi Linares i Abad


FILÀ REALISTES ALCOI MEMÒRIA ANY FESTER 1995-1996 110 ANYS DES DE LA FUNDACIÒ DE LA FILÀ EN LA COMMEMORACIÓ DE LA SEXTA ALFERECIA

I

Alcoy estrena Moros y Cristianos. Siempre la misma luz y siempre renovada. Reverdecen las Fiestas con sus brotes lozanos, con su pulso de vida, su verdad alumbrada, con su fuerza viril y gestatoria, más allá de nosotros, más allá de la Historia... Adrián Miró (Sonetos de Moros y Cristianos Alcoy 1987)

Naix la Festa de nou, la pròpia vida dona impuls per a tornar a escriure en la Història. Sempre amb la mateixa il.lusió, sempre jovenil, sempre nova... El 28 d’abril, es l’assenyalat per obrir el local que tal volta no aplegà a tancar-se. Es ja un any especial per a nosatros. Es l’any d’Alferes i amb més força, amb més dessig ens vegem de nou al voltant de la taula d’escoti. No hi ha setmana que perdre, hi ha que avançar, guanyar temps al temps per a que al mes de març pugam dispondre d’un cabalós caudal de diners - ens farà falta -. Així es disposen els Montepios, el propi de la Filà, el


Cavallet 1996 i el Folloneret. El que respecta a boatos, esquadra de negres, trajes d’escorta, cavallers, alferes, favorita, acompanyants i un llarg etc, està quasi al punt, tot es ejecutar el que s’ha disposat. Els artistes, José Moiña i el germans Sempere ja han presentat el seus models , el primer es farà càrrec de tota l’alferecía, els segons de l’esquadra especial . Per altra banda es prepara l’Assemblea General ordinària per al 20 de Maig, on hi han alguns punts per a tractar. Per un costat hi ha una petició formal per part d’alguns festers que demanen una reducció de fulla per als fills de festers entre els 18 i 24 anys en situació d’atur laboral o estudiant. Com es preceptiu es convoca Junta extraordinària per a tractar el tema i es decideix per majoria que la quota a pagar serà la mateixa per a tots, no portant-se avant la reforma proposada. A continuació s’obri la sessió ordinària en la que destaca un ampli ordre del dia: lectura Acta anterior, lectura de la Memòria, comentaris Festa, Roda d’esquadra Negres 97, el. lecció Capità Realistes i com no, precs i questions. Realment el punt més dur era l’elecció del Capità. Després de varies consultes s’aplegà a un conveni entre els dos candidats a representar l’esmentat càrrec: Juan Pedrós Linares i Rafael Palmer Balaguer. La forma sería per votació secreta i nominal per fester present a l’Asemblea. Els dos candidats estagueren molt seriosos al igual que tots el components Realistes. Tots sabien el que es jugàvem. La responsabilitat era doncs de tots i com passa en aquest tipus d’elecció un tan sòl guanya. Es fera la votació i el recompte de vots amb serenitat i emoció. Tan sòl un vot de diferència li donà la Capitanía Realista 1997 a Rafael Palmer Balaguer. Guanyadors i perdedors s’abraçaren i com a bons festers i amics es donàrem l’enhorabona. A la fí qui en realitat havía guanyat era la pròpia entitat- La Filà Realistes-. I així escriguerem una nova pàgina en


nostra dilatada història. A l’Alferecía de Miguel Angel Alcaraz, un altre nom, el de Rafael Palmer Balaguer, Capità Realista, s’uneixen en la història moderna Realista. Visca el Capità i Visca la Filà Realista ! La llarga vesprada no acabava ahí. A les 9’15 de la nit quedàvem de nou convocats tots els Realistes per a presentar al nostre Alferes 96, Miguel Angel Alcaraz als mitjans de comunicació, als propis festers. A més homenajearem a Octavio Rico Jover que després de vuit anys de president al front de l’Associació de Sant Jordi deixa el càrrec. També es presentava el cartell de la nostra alferecía, realitzat pel company Manolo Antolí . Tot un luxe. El local de la Filà quedava xicotet. A més de quasi la totalitat de festers, ens honràren amb la seua presència: Josep Sanus -Batle-, Josep Perez Tomás,-Regidor-, Amando Vilaplana.-Regidor-, el propi President de l’Associació, L’Alferes, Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi i periodistes. L’acte va estar distendit i a les mostres de benvinguda i agraiments succeiren unes paraules per part de les autoritats animant-nos a aconseguir alló que ens haviem proposat. La veritat es que fou un acte molt bonic, senzill, agradable i com es diu “les coses que comencen be s’acaben millor”, pense que no poguerem començar millor. Es vam donar a coneixer tal com som, incloint la manca d’espai que dit siga de pas aprofità Rafael Botí, nostre Primer Tro per a comentar al batle la falta que ens fa un local més gran, en tó de broma. A continuació un multitudinari ensaio, amenitzats per l’Aranya. Conciens tots del poc espai s’arreplegàrem bé i ferem com en la multiplicació dels pans i peixos, hi hagué lloc per a tots i encara sobrava per a formar. El servici de conserjería estigué a l’altura de les circumstàncies, fluit , i tothom content. Així comencàrem l’any de Càrrec. Molt entusiasmats, feliços del que estavem vivint. Els esforços que estem fent, es


veuen de sobte premiats en moments de Festa inoblidables, perque a banda dels records gràfics queden les vivències, a voltes millors i més gratificants. Tan sol donar l’enhorabona a la Junta Directiva Realista per l’organització de tan emotiu acte. I si som una Filà molt activa hi haurà que dir per davant que enguany no para l’activitat , es potència moltíssim. Al 3 de juny queden convocats, tant els de futbet, com els de petanca, per a disputar un trofeu intern en aquestes dues modalitats d’esport patrocinat per Miguel Angel. Les noticies les comenta l’amic Fernando Garcia Molina, cosa d’agrair. En la modalitat de Petanta s’organitzaren dos grups formats per homes i dones. Desprès de varies hores de partides continuades s’alçaren amb la victòria absoluta la parella formada per Fernando de Mora i José Fco. Jordá, molt coneguts en el mòn de l’esport de les boles. A molt poca distància, Rosana Llorens i Miguel Vilanova es proclamaven subcampions. Una vesprada més d’amistad i companyerisme mitjançant una forma també de fer amics i pasar una estona agradable. Per altra banda s’enfrontaren a les 7’30 de la vesprada en el Poliesportiu Francisco Laporta els amants del balò, i ho feren els dos equips amb que compta huí la Filà. El jovens i el no tan jovens, o tal volta els Realistes A i B. Segons la crònica del partit, acabàren empatats a quatre, donant pàs als llançaments de penaltis. A la fí foren el jovens els qui guanyaren. I el més important, els guanyadors absoluts de la vesprà i la nit foren, l’amistad, la tolerància, el bon humor, el companyerisme i la germanor de tots els participants, inclòs es que tan sols participaren en l’entrega de trofeus i el sopar a la Filà el mateix dia per la nit. El quatre de juny es també un dia assenyalat en el calendari fester com especial. Es la Dinà. L’entranyable i benvolguda dinà de la Filà. Abans es considerava com el primer acte de filà després de la creuà. Tots els festers que hi hagueren optat per continuar a la mateixa filà es vegueren eixe dia per


renovar el seu compromís formal amb la pròpia Filà i amb la Festa. Als peus de Sant Cristòfol, a l’entrada del Barranc del Cinc, en un meravellòs paisatge, celebraren la nostra dinà. Al matí l’esmorzaret, les partides pròpies de petanca, tenis taula, futbet i els més fluixos, doncs, a cotos, que també es un esport dur... Bon dinar servit per Gonzalo. Forem amenitzats per la xaranga de Bocairent i com a mostra del bon comportament de tots els presents, digam que la Piscina Municipal encara no l’havien omplit .Damunt de no haver cap incident, tratàrem d’estrenar la temporada fent una majestuosa entradeta per dins de la piscina, sense aigua, es clar, incloint músics i tot. Bona idea que fou reflexada per la càmera de JuanValero. El 8 de juny es celebrà l’Assemblea general de l’Associació de Sant Jordi on presentàrem dos xiquets per a desenvolupar el càrrec central de la Festa, el Sant Jordiet, els fills de Santiago Sanjuán i de Miguel Espí no tingueren sort i es quedaren de nou festers i Filà amb les ganes. El xiquet presentat pels Asturians Francisco Talens Ferrandiz es el personatge 1996. Serà tal volta enguany ? En el mateix acte, nostre Primer Tro Rafael Botí Sempere i com marca el reglament fa entrega al Preseident de la Institució Santjordiana de la Fiança . En un quadre, i formant dos mitges llunes, depositàrem els deu duros simbólics i deu dirhams de plata de curs legal al segle XIII. Ja van ultimant-se els preparatius per a presentar-se l’esquadra de Negres i els cavallers i dames que acompanyaran a l’Alferes. Així es el dia 18 de juny a l’Hotel Reconquista i el 24 a la Venta del Pilar on es donen a coneixer els trajes. Es Jesús Sirvent qui mostra l’esquadra de negres disenyat per José Domingo i Jordi Sempere . Eugenio Pascual i Carmeli Garcia son els qui lloixen el diseny de cavaller i dama respectivament creat per José Moiña. L’acte serveix també per a celebrar l’esdeveniment que ens vé -es l’any d’Alferes- i tothom es sent protagoniste del paper que ha vollgut desenvolupar.


Els Folloneros viatgen a la platja d’Oliva i aprofiten el dia d’esplai per a jugar a la petanca i per supost per a divertir-se acompanyats per Bonet i el seu equip musical. El 29 de juliol es presenten també el grup de boato anomenat “Tuareg”, els blaus o també ànimes errants al desert. Ho feren a la caseta de camp d’aquest bon fester que es Antonio Aracil, lloint el traje Gilberto Carbonell ,creat, com la gran majoria del boato per, José Moiña. A la fí tot es Festa i com la nit era calorosa molts decidiren prendre el bany a la piscina. Aquestes activitats donen pas a l’agost, sinónim de vacances, malgrat s’aprofita la inactivitat per a pintar nostre local social, i camviar el mobiliari així com algunes reformes a la xicoteta cuina. El 8 de setembre continua nostra activitat festera amb ensaios i reunions del Montepio El Cavallet, esquadra de Negres del Capità 97 i com a colofó del mes, Miguel Angel Alcaraz, nostre Alferes obsequia a tots els components de la Filà, autoritats i càrrecs 96 a un ensaio multitudinari . El local de nou es queda xicotet pero a la fí es divertirem i gaudirem d’una vetlada meravellosa. El Realiste bull d’alegria ,de bon humor i també d’emoció. S’exterioritzen les mostres d’apreci i suport cap el nostre personatge. II Floreja un nou mes d’octubre, Alcoi s’aboca a viure el seu Mig Any Fester. Floreja l’amistat i l’harmonía, la comprensió i l’entusiame, l’equilibri i l’espiritualitat.


I Sant Jordi ens veu, gaudeix , s’alegra i es complou d’aquest poble, Alcoi, i de la seua gent. Comença per a tot el món fester un nou Mig Any, on es succeirán actes culturals, espirituals, socials i lúdics-festius. Es el dos d’octubre quan quedem convocats per a celebrar la primera partida de cotos entre Filaes i el sorteig ens emparella en primera partida contra l’Associació de Sant Jordi, eixint airosos d’aquest primer enfrontament. No ens anaren tan bé les coses al dia següent, perdent i quedant eliminats per l’equip dels Cids. A la final aplegaren les Tomasines i el Andalusos, proclamant-se els segons, campions d’aquest desimbolt joc de cartes tant propi i característic alcoià.

El 7 d’octubre quedem convocats a les 4:30 de la vesprada a la Junta General del Mig Any. Després de llegir l’acta anterior pel secretari, es passa a fer els comentaris propis dels actes a desenvolupar en l’equador fester. Es sorteja al Glorier de l’Hospital entre els festers que així ho sol.liciten resultant ser Ignaci Catalá. D’aquesta forma l’amic Fernando Moltó serà el Glorier Oficial 1996 i Ignaci ens representarà a l’Hospital que com tots sabem s’encontra en les instal.lacions del Preventori Mariola l’Assumció. Els comentaris generals giren al voltant de l’organització del Boato, tant dels grups masculins com femenins, anunciant-se la presentació oficial per al 15 d’octubre, diumenge per la vesprada a la discoteca de l’Hotel Reconquista. Per la nit i com vé sent hàbit hi ha ensaio organitzat per la Filà, amenitzat per la xaranga l’Aranya. També es dona a coneixer la lotería nadalenca que enguany canvia la seua estructura. Junt el número que juguem es disposa una medalla commemorativa del I Centenari del Castell , nostra emblemática fortalea creada per el gran artiste alcoià Fernando Cabrera en 1895. A la cara davantera es reprodueix l’esmentat Castell amb la


següent inscripció: “Centenario Castillo de Fiestas - Alcoy 18951995”. A l’invers l’escut de la Filà al centre i la següent inscripció: “ Filà Realistas - Años Cargo-”. La idea i la responsabilitat de portar el projecte avant ha sigut del bons amics festers Juan Carlos Miró i José Tomás. Per a la seua realització s’ha comptat amb el suport económic de firmes comercials vinculades a nostra Filà: Dialimen S.L, Santiago Sanjuan, Patchouli, Palmer, Hotel Reconquista,Taller Viber, Rafael Gandia, Electricidad Romeu, Plásticos Alco S.L, Amado Ponsoda, La Camelia, Confecciones Ferran S.L, Halcon Viajes, Ricardo Sanchis, Miró Anticuario, Antonio Aracil i Donuts. Es disposa d’un tríptic on en la part central es sitúa salvaguardad per una xicoteta borsa de plástic la medalla de bronce o plata segons la quantitat de la participació ( 400 ó 1.200 ptes.) el número a jugar el 49.460 i una xicoteta memòria referent al Centenari Castell escrita per un servidor de tots vosatros-Jordi Linares i Abad-. L’exit està asegurat i mostra d’alló que dic es que es vengueren totes les participacions en menys d’un mes.

Els Realistes quedem de nou convocats per al dia 15 d’octubre amb una sessió doble. Per una banda al matí ferem l’ofrena al Sant Jordi de les Rajoletes, acte consolidad per nosatros i que aquest any es celebrà amb més participació de festers i mullers de festers, xiquets i com no , forem amenitzats per els dolçainers de la Degollà. La familia Realista al finalitzar el xicotet acte es reuneix al voltant de la taula en el local de la Filà per a compartir una estona d’alegría i diversió. Per l’altra banda, a la vesprada, quedavem convocats a la discoteca de l’hotel Reconquista per a presentar els trajes del boato, masculí i femení, creats per José Moiña i que serviran d’acompanyament a l’Alferes. L’espectació era festiva, el local completament barrotat de jovens i no tan jovens i amb molt bon criteri, propi de l’organització de la Junta Directiva es distribueixen uns fulls informatius. Tot era bullici, riatlles i bon humor, comentaris graciosos, “aixó també es Festa”. Voluntaris i voluntaries s’han


vestit amb les primeres mostres confeccionades: Timbalers, Tuaregs, Mascara, Escolta Alféres, Pastora, Escolta femenina, Amazona a cavall, Tropa femenina, Heráldicas, Concubina, Guardia torre, Infantería a cavall i Mercenaria, que completen un boato de el bo el millor. Tots els presents entusiamats donen solta a la seua imaginació i a les seues il.lusións. Els trajes s’ofereixen en alquiler i en propietat oscilant els preus entre les 32.000 ptes i les 87.000.- incloint maquillatge, alquiler de cavall qui el tinguera, el dinar del dia 22 i el sopar del mateix 22 d’abril. Preus que no están gens mal i així quedara demostrat al ocupar tots els llocs pocs dies després d’aquesta presentació. El traje en propietat era al voltant d’un 20% o un 30 % més car. Tot un exit d’organització i bon gust a l’hora de portar avant aquest acte únic fins el moment per a nosatros. I aplega per fí un dia molt assenyalat per a tots nosatros i en especial per al bon amic Miguel Angel Alcaraz Francés. Es el 22 d’octubre i quedem tots convocats al Circul Industrial per a presentar al nostre càrrec. A partir d’eixe dia Miguel Angel es oficialment Alferes Realista 1996. La presentació va correr a càrrec de Rafael Botí Sempere com a Primer Tro i del Croniste de la Filà (servidor) Jordi Linares Abad. Dos eixos fonamentals es marcaren, la Filà i el protagoniste. Com a Filà vaig remarcar el que som hui, convençut d’allò que visc i ratificat pels estudis del nostre amic Jordi Sedano:Joventud, Familiaritat i Amistad. Aquestes tres coses configuren al nostre Alferes com a fester creat i criat en la Filà Realistes. La nit va discorre entre mostres d’amiració cap a tots els personatges que donarán vida als càrrecs de Nostra Festa en l’abril pròxim. Aplega el dia central del Mig Any amb el desenvolupament dels actes que a poc a poc han anat configurant aquest dia. El Concurs d’Olla i l’Entradeta. Es en aquest dia quan mostrem al carrer el nostre ambient intern viscut intensament en els nostres locals. L’ ambient en la Glorieta era extraordinari , a més nosatros viviem eixos moments més


intensos, la presencia de l’Alferes, cavallers, components d’esquadra i boato feren que junt a l’equip de cuiners, Gilberto Carbonell, Modesto Sempere, Emilio Picurelli, José Tomás, Mario Sempere i quasi la totalitat de festers que pasaren per allí per a provar l’olla o fer-se una picadeta, es creara l’embruix festiu adequat d’ harmonia i amistad. Son momets inoblidables. No hi hagué premi, haguera segut massa. A continuació l’Entradeta com es preceptiu des del Parterre i com ja és hàbit la pegatina de la familia Gregorio Moltó: “ Amb alegría i bon humor farem del any d’alferes el millor “. Molt original, a més, expresa el sentir de tota una Filà il.lusinada que s’erforça en fer dels anys de càrrec la seua reafirmació històrica. Discorreguerem lleugers per els carrers acostumats per a eixir a Sant Tomàs i fer un poc “el moro” que no està gens mal. Finalitzarem a l’hotel on es menjarem l’olla, com sempre ben condimentà i de molt bon gust. Llegint la premsa local en l’apartat d’esport en done compte qu’els amics de Futbol Sala encara no hi havien guanyat cap partit. Serà que s’ocupen de ferm en altres coses i han deixat de costat els entrenaments ? Esperem que tan sol siga per poc temps i prompte es posen en perfecta forma física. Els xicots i xicotes de petanca si que van d’alló més bé. Es cuiden molt i s’entrenen a conciència. Per fí i com a colofó del Mig Any s’ens presenta la visita anual al Sanatori de Fontilles. Carregats com sempre d’estima i de festa es presentaren els Realistes. No faltaria més ! En un autobús de dos pisos i tot. Allí portavem el nostre bon quefer d’homes i dones amb un cor ben gran. Música i festa, i sobretot la nostra companyia i calor humà. Forem amenitzats per la música d’Albaida. A la volta com sempre cansats i satisfets, pensant que l’any que ve tornarem amb el nostre Alferes i el nostre boato. Passat l’equador fester l’activitat de la Filà no para. Festa i més Festa. No hi ha cap de setmana que no hi hagen


ensaios per part d’algún grup, Cavallers, Esquadra de Negres, Tuaregs, Montepio Folloneret inclós de la pròpia Filà. Per si fora poc el 11 de novembre comença el Campionat intern de cotos amb una participació notabilíssima, 23 parelles. Totes les setmanes el local social es veu ple de festers, uns per jugar a cotos, altres a completar montepios, altres a organitzar actes i la veritat es que dona goig de veure així a un col.lectiu d’homes. El 18 de novembre es celebra el Sopar Homenatge a la Dona del Fester, o Sopar d’exaltació Festera. Ho celebrarem a la discoteca de l’hotel Reconquista i forem amenitzats per el conjunt musical Caraba. En general pense que va estar un poc fluix i no ixquerem massa contents. L’orquesta Caraba s’ens presentava molt camviada, tant de persones com de repertori musical on la música “carrossa” ha sigut reemplatzada per l’anomenada “bacallar” i aixó als menys joves no ens agrada molt. El important era enjuntar-se i divertir-se cosa que sembla aconseguirem, a més d’obsequiar a les nostres mullers. A poc a poc i sense parar la nostra activitat festera anem entrant al mes de desembre i tots els festers rebem al nostre domicili felicitacions pròpies de la data en que s’encontrem. Felicitacions que ens criden a l’atenció. Per una part la del nostre Alferes Miguel Angel, la dels càrrecs 1996, i com no la pròpia de la Filà, dessitjant-nos a tots Pau i Prosperitat. Al 17 de desembre quedem tots convocats a la Missa per els nostres difunts amics festers de les Filaes Guzmans, Barbaresc i Realistes a l’esglèsia de nostre Sant Patró i després a l’ensaio que enguany organitzaren i ens oferien els nostres amics de Cavallería, els Barbaresc. Poca presència a l’Eucaristia i més participació a l’ensaio. I com tots els anys es concentrem a l’ensaio i sopar del “Pobre” la vespra del típic i tradicional sorteig nadalenc. El local plé de gom a gom i tots esperavem amb entusiame el sorteig dels


lots nadalencs. Al temps que li ferem un xicotet homenatge al nostre Sargent Juan García del Moral “Juanillo”, eixe personatge que apareix de sobte per la Filà amb les seues creixcuides barbes i que sempre està a l’hora de fer feina, de portar els sabres a les entradetes, el qui ens ofereix aigua en l’Alardo i qui apaga el foc quand es produeix... i també el que sempre està dispost a fer allò que li se demana. Doncs bé aquest personatge ha complit 25 anys de servici a la nostra Filà i bo es reconeixer la seua bona disposició al treball i d’alguna forma dir-li “Gracies Juanillo” per la teua constància i lealtad. Entre aplaudiments i mostres d’estima el Primer Tro li feia entrega d’una placa commemorativa i una màquina d’afeitar per si algún dia li passa pel cap al bo de Juanillo afeitar-se la seua llarga barba. També obsequiàrem a Mila, l’actual conserja que junt als seus fills ens procuren el servici de bar. Així demostrarem la nostra estima cap a la persona que ens até des d’el seu lloc, que tampoc es fàcil comploure a tots. A continuació el sorteig de nostre Gorieret Infantil . La sort recau en el xiquet Andrés Pagán Coderch, fill d’Alejandro, que molt content acepta per al seu fill l’esmentat càrrec per al pròxim Abril. I com a colofó de l’encontre el sorteig dels lots nadalencs per part del col.lectiu de la Filà: Santiago Sanjuan, Fernando Abad, Jorge Baños, Ernesto Jover, Abacuc Maiques, Antonio Buendia, José Albero, José L. Blanquer, Juan Abad i Pablo Zapata, son els agraciats per este any, que contents es disposen a retirar els productes que reforzaran la despensa de Nadal. A continuació l’ensaio amenitzat per els xicots d’Albaida, el sopar i promte a casa que a l’endemà hi ha que fer feina... es un dir... i esperar que els xiquets de Sant Ildefons ens comploguen en alguna sort. Tots esperem el 22 per si acàs. La realitat es que de nou la sort passa de llarg i no rebem ni una pesseta. Paciència. I d’aquesta manera es disposem a passar el Nadal, dies de familia i deixem un poc la Festa de costat per a continuar-la més avant. L’any 96 està a la porta i ens durà moltes satisfaccions. No més passar Nadal i Reis ja es dispósen el primers


ensaios de l’any com es el Folloneret i l’esquadra de negres de l’alferes. La Junta Directiva no atura tampoc i mantén multitudinàries reunions amb tots els elements de Boato i per supost amb disenyadors, maquilladora, encarregats de les carrosses, ballet, inclós en la comissió de la Revista Alferes 96. L’activitat no para, feina i més feina per a que tot estiga al punt el 22 d’abril . L’erforç de tot l’equip de Junta es d’admiració i ens mostren la seua capacitat de sacrifici i treball. La festa no s’atura tampoc, totes les setmanes hi han ensaios d’algún grup i també de la Filà. Així el 2 de febrer divendres hi ha ensaio per a tots, més avant es possa en marxa l’esquadra de negres del Capità 97. I per a que no falte de rés es convoca el Trofeu de Petanca Alferes Realista per al diumenges 10 i 17 de Març. Vintiquatre equips participaren. Hi han 4 trofeus per als guanyadors i 4 més de consolació, participant equips de la lliga local. No tingueren molta sort els esportistes, ja que el dos diumenges ploguera, “sempre la pluja” disbaratan-ho tot, ens quedava l’esperança de que val més esta aigua que no al mes següent. De totes maneres Peluqueria Puri, Barranc del Sinc, Gara, Caramenchel Bar Trenet, s’endugueren els trofeus de campions i La Tomaca, Evohe, Jardí i Crespo els de consolació. Els Realistes també representats pel equips de Verde Manzana, Realistes A i B i el Alcoi Tronic, estaven , pero... Un esdeveniment que cal resaltar per aquestes dates es la treta del Montepio Cavallet Alferes’96 el 15 de Març, celebrat a l’hotel Reconquista. Son set anys d’espera per a la gran nit. Es reuniren els trenta components supervivents i per mig d’un bon sopar i d’un ensaio amenitzat per la música d’Adzeneta ferem la treta simbólica de duecentes-sisanta mil pessetes cadascún, tot el que haviem acumulat , a més que, de certes ganancies .Es relagarem l’insignia d’or de nostra benvollguda Filà Realistes. L’acte finalitzà quan li ferem entrega d’un obsequi en forma de


quadre dels artistes i disenyadors alcoians Sempere a l’amic Miguel Espí, vertader motor del Montepio, home seré, gran fester, que ha sabut portar cap a l’èxit l’administració de tant important empresa . També obsequiàrem a nostre Primer Tro Rafel Botí pel seu incondicional suport i ajuda . L’activitat del Montepio Cavallet no hi para açí, donaré bon compte del que hi es faça. Un altre esdeveniment de relevant importància es el protagonitzat per nostre Alferes Miguel Angel i la seua muller Mercedes el 23 de Març, tan sol a un mes de nostra trilogía festera. També nostre Alferes tenía gust i interés per presentarse, es a dir presentà el seu traje i el de la seua Favorita. I ho feia amb serenitat, convençut del que estava fent. A l’acte tan sol tinguerem l’honor i el gust d’assistir a més dels seus amics, els Cavallers, un xicotet grup molt escollit i representatiu de la Filà. A l’esmentat acte no li cabia més d’emoció, organització i estima. Una vetlada inoblidable on no faltaren unes paraules de l’amic Miguel Angel cap a tots els presents, començant per son pare ausent, sa mare molt emocionada, la muller, els fills, el germà, els amics i els propis representants de la Filà. La presentació del propi traje i el de la favorita fou tot un espectacle perfectament coordinat amb la música que l’acompanyarà, unit al tracte personal especial de Miguel Angel, la seua familia i els amics Cavallers, fan que us ho comunique tal i com ho vaig sentir . Els amics de la Quinta Quadra de Cavallería també están actius i il.lusionats, aixó de fer el Cavallet es bonic, agrada, a més que facilita l’unió de companys de festa i es atractiu. Als ensaios que no faltaren, uniren l’esmorzaret de fraternitat entre els seus components a la casa d’Antoni Lopez, i tot dispost per al 23 d’abril. Així a poc a poc anem aplegant, contan les setmanes, els dies tal volta les hores. El 30 de març té lloc la Junta o Assemblea General de la Filà. Una salutació en tan sol un únic punt del dia “Assumpte


festa” i aixó es el que esperavem. L’entrada “per Alcoi i per Sant Jordi” per part del Primer Tro, dona pas a les recomanacions oportunes, ens toca portar al Xicotet en la Processó del Trasllat, no cal despistar-se es l’any d’Alferes i els horaris camvien, en la Diana anem en mig, en l’Entrada no hi ha que fer tard, hi ha que fer la Processó de la Reliquia al matí del dia de Sant Jordi, es necesita gent per a pujar al Castell el dia de l’Alardo, per acompanyar a l’Ambaixador ... Es un any especial que té el seu encant. La Festa, a voltes diem que es sempre igual, pero la veritat es que està sempre fresca, nova i cal viure-la intensament. La lectura de la roda, la decisió dels actes i l’elecció de caps d’esquadra que sempre donen pas a xerrades i comentaris, omplint un bon espai de Festa on es saboretja l’acte en la imaginació, com si estaguerem ja en la Plaça o en el carrer Sant Nicolauet. La Festa es renova cada abril, el cicle vital ens mostra el bull de la primavera i Alcoi es renova en les seues entranyes. Els grans engranatges de Festa mouen el sentir de tot un poble que camvia els seus hàbits i el seu comportament No sabem que ens passa, pero algo ha camviat en nosatros, es transmutem i no es altra cosa més que l’aplegada de Nostra Festa, eixa que hem estat treballant-la, vivint-la dia a dia, setmana a setmana. L’1 d’abril es la data, dia marcat que ens crida a fer realitat els nostres somnis com alcoians i festers. Així amb la presentació de la Revista i penjada de Cartell amb jocs de foc i música menegen les corretges per a que el gran espectacle de Moros i Cristians comence. Els dies 5 i 6 es celebren els Trofeus de Filaes en diferents competicions esportives i els Realistes també estaven en les modalitats de Futbol Sala, Petanca, Tenis taula, Escacs. Tan sol els amics de Petanca s’alçaren amb un trionf, que si bé no fou el de campió, estagueren propet de ser-ho.


L’aplegà de la Glòria es inminent i tot està al punt per aplaudir i acompanyar als nostres representants: Fernando Moltó i Ruben Catalá. L’esmorzar en la Filà discorre lleuger, el servici es ràpid, tot al punt i dispostos a formalitzar el primer acte oficial de Festa, La Glòria. Entre xerrades i bromes la xaranga de música ens ambienta i il.lusiona, l’herberet, la coca i la tortilla ens ajuden a omplir un poc l’estòmac i la riatlla que naix de dins de nostre cor anuncia a tothom que és diumenge de Glòria. Els amics gloriers tal volta més seriosos per allò de la responsabilitat es visten al despatx i tots esperem vore al primer Realiste vestit. Com gaudim ! Qué impresió més bonica vore els nostres colors ! La vella costum, sempre renovada i que revesteix una aprovació entranyable es la donada del puro amb la corresponent salutació. L’eixida nombrosa de festers al carrer es ja inminent i la posada dels esclafits tronadors per part de Valero es tot un ritus dels Realistes. A les deu en punt a l’Ajuntament sonava l’Himne de Festa, les campanes de Santa Maria al vol anunciaven la proclamació, el pregó de la Festa. Poc després els directius convidaven als Moros a formar, i Fernando emocionat amb llàgrimes als ulls i junt als seus companys i el Sargent Moro donaven vida a l’entranyable i irrepetible acte. Mentre, Ruben, sortia cap a l’Asil d’Ancians Desemparats i a l’antic Preventori, huí anomenat Hostital Geriàtric, on donant bona mostra de Realiste i per vella costum fera de Sargent arrancant l’anomenada Glòria de l’hospital, costum que no sabem el per qué, pero qu’es respectada per tothom, es a dir, tots saben que l’arrancada la fa el Realiste. Procurem i cuidem que no es perga eixe honor. Al mig dia ens reunirem a l’hotel per a dinar cap a les duecentes sisanta majors i trenta i cuatre xiquets. La nova disposició de les taules faciliten el diàleg i la agrupació més familiar. El soroll i la música ambienten l’estància i el temps discorre lleuger entre bromes riatlles i dites , junt a la formació de filadetes al centre del local. L’oratge es manté tranquil i la Glòria ha segut un èxit. Com es Pasqua l’activitat del dia no s’atura, continua per la vesprada al berenar i l’entradeta anomenada del


berenar junt al xicons de la Filà. Una xicoteta tormenta d’aigua de pluja caiguda a la vesprada desmereix un poc nostra entradeta . I la Pasqua dona pas a les entradetes, enguany des del dilluns 8 d’abril fins el dissabte 20. Quasi tots els dies entraren tant per Sant Nicolau com per l’avinguda del País Valencià. S’estrenem el mateix 8 d’abril amb una entradeta per Sant Nicolau amb l’Unió Musical Albaidense i els dolçainers de La Degollà interpretant un ampli repertori de marxes mores, Sisco, El President, Jamalaham, Juanjo, Marxa Centenari. Les despeses de l’entradeta anaren a càrrec de nostre Alferes Miguel Angel Alcaraz que amb molta il.lusió disposara convidar a tots els amics Realistes. També els esquadrers de Negres amb la banda de Música de Xixona interpretant la partitura de -Rafael Alcaraz Ramis Moros del Rif, feien les delicies del públic el dijous 11, el dimarts 16 i el dissabte 20, comptant amb el amic fester Amado Ponsoda com a cap batedor. El grup de Tuaregs amb les notes de Lawrence d’Arabia, el grup de Cavallers amb l’Alferes i dos entradetes més de la Filà a escotti amb la participació del jove Abacuc Maiques com a batedor, completaven un ampli calendari d’entradetes, amb un total de nou . La Festa està avançada i el diumenge 14 es celebrà la Glòria Infantil. Es el xiquet Realiste Andrés Pagan Coderch qui protagonitza l’acte i a les 8:30 i acompanyat de familiars i amics es disposa per a la Missa de Glorierets on pren per primera vegada el Sagrament de Jesucrist. La música d’Albaida ens espera a l’eixida, cosa que no estava prevista, però aprofitant la seua presencia l’acompanyarem fins el cotxe on eixia de pressa cap a l’Hogar Infantil, on un nombrós grup de festers l’esperaven junt als xiquets alli acollits per esmorzar i procurar-los una estona de companyia. No faltà la col.laboració de l’amic Boluda amb els seus Donuts i Bolycaos.Acte que realitzem els Realistes des de fa molts anys, perdut quasi en el temps i que cada Abril renovem. La “traca” no faltà, anunciant-nos l’eixida cap a la Filà i després cap al Partidor. A mig dia hi ha vermut i dinà a escotti per a tots


els que així ho desitgen. La vesprada ens duu un nou acte i es l’ensaio general a la Piscina Municipal de tots els participants del Boato, a més que assatjaren el ballet d’Ana Calvo que causà molt bona impresió, malgrat no acabà d’agradar la vestimenta, cosa que es compromet José Moiña a retocar els elements oportuns. Un succés inesperat ve a portar-nos tristesa i preocupació. A les tres de la vesprada, i mentre estavem a la Piscina Municipal, un fort incedi ocorrit a Sant Vicent i en els propis tallers del artiste carrocer Angel Martín, destrueix algunes de les carroces de nostre boato. Nosatros no ens enterem fins entrada la nit. Hi ha una gran confusió, no sabem el alcanç del nostre perjudici. Esperem a les noticies i al temps, el dilluns 15 d’abril, Miguel Angel, acompanyat per directius, visita el taller siniestrat, també ho ferem per la vesprada. Dins del mal hem tingut un poc de sort. Hem salvat part de la carrossa de l’alferes i favorita, perque estaven ja açí en un local gentilment cedit per Francisco Blanes, conegut com Quico l’ Alt, situat al Camí. Així i tot perguerem en l’incendi la tercera part i complements de la carrossa de l’alferes, la cúpula de la carrossa de la favorita, la carrossa completa del rodella i del cop , plataformes musicals i carros d’aliments i tresors. Els companys de la Filà Marrakesch, també ixqueren perjudicats. La reacció es ràpida, “hi ha que referho”, per a que tot estiga al punt per al dilluns 22, encara que es treballe les veintiquatre hores del dia . Així es feren reunions amb els directius de l’Associació de Sant Jordi i autoritats locals, oferint-se tots a restablir i fer el que faça falta. Les perdues son importants i malgrat es fera el possible no puguerem restablir-ho tot tal i com es disenyà en el seu moment. Es d’agrair la feina d’un nombrós grup Realiste que es disposara a treballar als locals del Camí i d’un bon grup de professionals que feren tot el possible per a que dins de la desgracia, el boato Realista ixquera al carrer.


En mig de la preocupació pel tema de les carroces es celebra la Processó del Trasllat. Un grup de Realistes tenen l’honor de portar l’imatge de nostre entranyable Xicotet. La participació fou excelent. El 19 hi ha entradeta pel País Valencià a escoti i es disposem ja per al 21, on després de renovar la Festa mitjançant la música i el càntic de nostre Himne ferem l’entradeta dels músics des del Parterre fins a l’hotel Reconquista fent el recorregut de sempre. La pegatina de la familia Gori Moltó `posava la nota d’humor, enguany deia: “Demà matí eixirà el sol i serà de dia, i l’aferis Realista baixarà amb molta alegria”.Cal resaltar a un grup de festers, alferes entre ells, cavallers i alguns festers que lloient el barret roig a la desfilada. Avanç, l’equip de cuiners capitanejat per Gilberto Carbonell i Modesto Sempere condimentaven l’olleta, emprant 10 Kilos de fessols, 9 de penques, 10 de carn, entre altres condiments. Un total de 50 Kilos de pes per a 226 festers i músics, a més del vermut. L’aplegada es retrasà un poc, eren les deu i mitja, cosa que fa que s’ens fera tard. A la fí no importa, açò es festa i l’animació es bona, qui més i qui menys té alguna cosa que celebrar. III

Puro habano. Guantes, brisa, jaiques, yelmos... : ¡ Es la Diana ! ¡ Angelus ! ¡ Ave ! ... :Es la Diana ! Si hay en los labios sonrisa detente reloj, no hay prisa. Julio Berenguer Barceló . Diana de San Jorge A les 6 del matí quedaren convocats dianers, acompanyants i curiosos per a passar revista general. Trajes en


perfectes condicions, nostres dones ho han disposat tot. Bombaxo ben planxat, metalls daurats i brillants, faixa lluenta ..., es una gojada. Al voltant de les set i mitja i després de fer-se un herberet acompanyat per pastes i els Donuts de l’amic Boluda, es disposem a l’arrancà de la Diana, sempre fresca i emocionant. Es Rafael Micó amb les seues particulars simpaties qui als compasos del pasdoble Ateneo Musical interpretat per l’Unió Musical Albaidense, baix la direcció de Juan José Silvestre, posa la formació dianera en marxa. Avança lleugera la Diana, l’aroma del puro es mescla amb el frescor del matí que apareix nuvolós i amenaçant pluja. Javier Morales, seriòs i tranquil, mou el segon trós des de l’Avinguda del País Valencià, fent relleu de cap de filà altres components a les notes del pasdoble Primavera. Es produeix algún retràs provocat per les parades al carrer Sant Nicolau - les girades de dels dianers als càrrecs festers -. I Salvador Vilanova amb la maestria qu’el caractaritza dirigeix la formació dianera del Carbonato o tercer tram de Diana amb els compasos de Brisas del Clariano , aquesta protagonitza moments emocionants al aplegar a l’altura del conegut Tívoli on nostre Alferes Miguel Angel Alcaraz espera les formacions per a abraçar a tothom i oferir un bon puro, pastes típiques i herberet . Ull, el puro per a tots i l’altre per a mirons. Una xicoteta ruixada de pluja refresca si cal més el matí ,sense aplegar a molestar en excés, pero que preocupa. A continuació l’esmorzar i cadascú al seu lloc asignat, la majoria al col.legi de San Vicent, on es concentrà tot el boato Realista excepte l’esquadra de negres que ho fera a l’hotel Reconquista. I si parlem de encerts, ú més a anotar, l’organització, l’ordre i la cavallerositat i feminitat del col. lectiu Realista. Tots junts i cadascún en el seu lloc. A les estàncies del col.legi, homens i dones, compartien el goig de sentir-se protagonistes en la gran Festa Alcoiana, començant per l’Alferes, Favorita, Dames, Cavallers fins tots els grups tant masculins com femenins. A l’hotel dinaren els esquadrers amb xaranga i en estància a part es preparaven els components de l’esquadra de negres.


Al matí i en l’Entrà de Cristians un fort ruixat de pluja feia que estropejara un poc el lloiment de la Capitania, pero s’aturà i tot avant, malgrat el cel continuava encapotat i ens fera previndre el pijor. A la vesprada i pasades les cinc, un autèntic diluvi feia acte de presència en un moments en que ningú ho desitjava . La tristor ens embarga i es pasen moments molt dificils. L’Entrà de Moros va estar a punt de ser suspesa, pero nostres autoritats sobre tot Silvestre Vilaplana Molina, President de l’Associació de Sant Jordi, pren promte, amb bon criteri , la decisió: “ Avant l’Entrà ..., mentre hi haja una sola persona en les cadires o des d’un balcó aplaudint . Ànim “. I Alcoi sencer es volcà amb la Festa i els Festers. Quand més ploia, més s’aplaudia i més mostres d’estima es rebia, inclós la música sonava si cal més forta. A les set i mitja s’ens donava l’eixida, “Avant l’Alferecia Realista”, moments desconcertants, les llàgrimes als ulls, ¡ qué pena ! La pluja insistia més i més. Tot estava al punt, tot el boato montat, cadascú en el seu lloc, totes les parts de la formació perfectament conjuntades, un directiu en cada bloc. La formaciò Realista era encapsalada per trompeters i timbalers a cavall que anuncien l’inminent aplegada de l’alferes. Nostre Banderí portat amb orgull per Francisco Jordá Blanes seguit per quatre festers Realistes amb banderoles a cavall. Cinc parelles a peu amb el diseny complet donaven pas a l’esquadra Realista, al front d’ells l’entranyable amic Emilio Matarredona comandant la formació ,i el jove Abacuc Maiques fill i net de Realistes com a cap batedor, acompanyats per la música d’Albaida i els dolçainers de la Degollà interpretant El President i Sisco. Francisco Belda, Fernando Peña, Jordi Bonhome i Jordi Torregrosa feient els relleus de cabo en els diferents trams de recorregut acordat. Seguia el relleu d’esquadra. Tots ells, baix la coordinació de dos directius, Javier Barber i Rafael Palmer Balaguer. En aquestos moments la pluja era intensa.


Les cares mostraven tristor, pero l’elegància del grup d’Heràldiques amb les seues banderes donava alegria i obria el boato de l’alferecia Realista. El color blau marcava el que seria el desenvolupament dels disenys de José Moiña. A continuació el grup anomenat Tuaregs a Cavall camviava l’aspecte de l’espectacle, homens amb colors clars , metalls platejats i aspecte guerrer omplien el carrer d’aire autèntic àrab. L’anècdota d’aquest grup fou l’encapsalament del jove de tres mesos ,Cristian Llorca Pedrós, net d’un bon fester com es Juan Pedrós Linares, que en braços de son pare i portant el diseny complet donava mostres de l’esperit fester que es gaudeix en aquesta Filà. La música molt apropiada, Lawrence d’Arabaia, interpretada per la banda d’Adzeneta donava calor a l’ambient. El seguici perfectament coordinat per Javier Morales donava pàs al grup de vuit festers amb banderes. Eren els escoltes de l’alferes i destacaven per la seua vistositat. El peto de pell de cebra els donava lluminositat, originalitat i fantasia. Una torre d’asalt tirada per bous amb dos xiques damunt, dos al voltant i rodejada de xiques guardianes d’aspecte també guerrer amb llança i escuts protectors , donaven pas a les plataformes musicals de campanes i trompes i a la Unión Musical de Benilloba que baix la direcció de Rafael Carchano interpretava Voluntad de Fer del mestre contestà José Pérez Vilaplana.No pugueren lloir-se en el seu esplendor doncs s’havien cremat i foren sustituides per altres. El grup de Pastores amb percusió adaptada, es a dir en fanfarria de percusió i metall, prestava a la desfilada el sentit popular amb un traje senzill però amb consonància en el que representaven. Amb una gran banderola es presentaven quatre escoltes d’alferes seguits per pebeters de foc i encéns portats per l’original traje de les Màscares Daurades . Part també del boato afectat pel l’incendi de Sant Vicent. Un altre grup amenitzava amb timbals i tambors la gran vesprada Realista, uns amb el diseny de la pròpia Filà amb capel.la i turbant i altres amb traje de boato simpàtic i dessimbolt. Tots ells, baix l’experiència de Salvador Vilanova, nostre vice-secretari.


L’abanderat i l’ambaixador encarnat respectivament per Enrique Soler i Francisco Marin donaven pas a un dels trajes més espectaculars del boato Realiste, les Mercenàries. Plomes blanques, cares totalment maquillades de negre i roig i arcs guerrers, omplien el carrer de fantasia. A continuació el cavall de respete i el protagonista de la gran i inoblidable vesprada l’Alferes, Miguel Angel Alcaraz Francés. Eren les vuit de la vesprada la pluja continuava, la resignació i la calada d’aigua era general . De sobte i com si el temps vullgué unir-se amb el gran espectacle Realista atura el diluvi. Sant Jordi estava amb nosatros. El cel mostrà el seu blau intens, fresc, pur, i el blau era Realista, la vesprada es va fer blava. Tornàren els somriures a les cares, la gent al carrer, la Festa continuava amb més força. Des del balcó del Partidor, Juan Antonio Picó deia unes paraules entranyables: “Miguel Angel l’any passat vaig tindre el gust de donar-te l’eixida com a cap d’esquadra, hui tinc l’honor de donarte- la com a Alferes” .”Avant l’Aleferes Moro Realiste 1996 “. La grandiositat de la carrossa que representa la seua fortalea , permet que alferes i els seus cavallers comparteixquen el protagonisme d’aquesta història en el carrer. La seua lluminositat s’uneix a la poca llum de la nit i a la del enllumenament artificial per donar l’esplendor que aquest càrrec es mereix. La banda de música de Bocairent amb els dolçainers de la Xafigà interpretaven la fanfarria Cavall de Foc composta per el jove José Rafael Pascual Vilaplana. L’espectacle era complet: traje d’alferes guerrer daurat que contrastava amb l’obscur dels seus cavallers, plens d’elements que ens recordaven que eren Realistes, llums, color, música i gent envoltant-los amb els seus calorosos aplaudiments. Vicent Serra Colomina controla aquesta part de boato amb molta serenitat i entusiasme. A continuació la carrossa dels Rodelles, Uriel i Denis, totalment reconstruida, junt a més xiquets, fills dels cavallers, amb indumentària igual a la dels pares, donàven la nota infantil, graciosa i inocent al boato. Quatre Realistes escoltaven als


xiquets . Les Concubines amb un traje clar rematat amb bordats daurats acompanyaven amb instruments de percusió i anunciaven l’aplegada de la carrossa de la Favorita, Mercedes Ortega i les seues Dames d’honor. Representava el palau àrab, la vivenda de l’alferes. No li faltava detall, cùpules arabs, finestres i portes que deixaven veure una suau llum. Tot un plaer per a la vista dels asombrats espectadors alcoians. Els trajes seguien les característiques de l’alferes i cavallers contrastat amb la femeneitat, delicadea i elegància de les protagonistes. Acompanyava a la Favorita la Banda Musical de Muro de l’Alcoi, interpretan una fanfarria derivada de Cavall de Foc. Tant l’acompanyament de percusió com el desenvolupament d’aquesta part de boato fou coordinat per Emilio Picurelli. La Tropa femenina a peu amb llances i escuts donàven pas al carros de vivers i tresors, arrastrats per xics amb traje de timbaler i rodejats per xiques amb traje d’escolta femenina forman dos grups compactes i armoniosos, molt ben coordinats per José Tomás. El seguici continuava i la gran sorpresa de la vesprada era anunciada per les xiques d’infanteria Cap de Cavall que amb la seua fusta i uns suaus moviments donaven pas al gran ballet d’Ana Calvo, que als compasos de Als Xaparros del mestre José Rafael Pascual interpretat per L’Avanç de Campello, evolucionava amb una sorprenent elegància imitan el pasos dels cavalls. A més de la profesionalitat que caracteritza aquest ballet, Ana Calvo posà algo més que bon ofici. Demostrà una gran estima per nostra Filà. Cuidà tots els detalls, malgrat va tindre que llevar unes cintes daurades degut a l’aigua que discorria pel carrer. I si açó no es prou els espectadors tingueren bona recompensa a la seua fidelitat. Un gran cavall, articulat i mecanitzat de nom Real, creat per Miguel Angel Martín Bordera, els sorprenia amb els seus moviments majestuosos. Fou asombrós i tan “real” que la gent no donava crèdit al que estava veient. Si el ordenat i llarg boato Realista fou molt aplaudit, les mostres d’estima i aprovació aplegaren en aquestos moments al màxim. Rafael Palmer coordinà aquest meravellòs trós de boato.


Pero açí no para la història d’aquesta vesprada. La Filà es superava per moments i cinc parelles amb el diseny complet anunciava l’Esquadra Especial de Negres que amb diseny de José Domingo i Jordi Sempere, i un acertadísim maquillatge de Maria Rosa Pons, omplien el carrer de llum amb els reflexos dels seus metalls. La suntuositat i grandiositat del turban, l’exotisme de les armes i la solera de cap batedor, cap d’esquadra i els propis esquadrers donaren com a resultat un espectacle únic i molt digne. La banda Unión Musical El Trabajo de Xixona i els dolçainers de la Degollà els envoltaren amb la força de la marxa adaptada Moros del Rif de Rafael Alcaraz Ramis. Tota una delectança per als sentits. Seguint a la música feient acte de presència les Amazones Berebers a cavall, amb un diseny seriós, elegan i guerrer. Jordi Sedano i Enrique Pascual cuidaren de que tot anara be. I com a punt i final es presentava la resta de la Filà de quatre en fons , la carrossa del Cop, amb els xiquets que quedaven i Abacuc Maiques que tingué que baixar d’ella perque estava el seient banyat. Quatre Genets tancaven el gran i compacte boato Realista. Foren dos hores i quart de desfilada continua, armoniosa, alegre, lluminosa i que a la fí resultà curta per a festers i espectadors. Felicitem-se mutuament i d’una forma especial a nostre Primer Tro Rafael Botí Sempere coordinador general de tot el boato i vertader motor de l’equip de la Junta Directiva perque ha sabut transmetre el seu entusiasme, donar ànims, solucionar problemes i fer realitat el somni Realista. La nit no acabava açi. Als salons de l’hotel Reconquista la Festa Realista continuava. Felicitacions, abraçades i mostres d’estima es feren presents entre els més dels 400 components del boato que s’enjuntaren a sopar. Cansats, pero contents d’haver deixat a gran altura el compromís de la nostra Alferecia donarem pas al descans i al divertiment. A la matinada aplegaren des de Valencia 44 dotzenes de “Donuts”, “recien hechos y calentitos”, tot un detall de Juan Francisco Boluda.


Jorge de Capadocia, tú, alcoyano protector, escultor de nuestra suerte límpida espada que venció a la muerte, deífero fuego, escudo, sé mi hermano. Julio Berenguer. Diana de San Jorge El dia de Sant Jordi amaneix fresc, el sol ens saludà per a que des del Partidor arrancàrem la segon Diana. El Realiste sempre cumplidor no faltà a l’acte, i així xiquets i majors desfilaren per Sant Nicolau. No faltà el periòdic que parlava molt bé de nosatros, les felicitacions als Jordis i l’herberet. A continuació a esmorzar i a arreplegar a nostre Alferes que pernoctava a l’hotel. Cavallers, un bon grup de Realistes i part del boato, acompanyaven a Miguel Angel i Mercedes cap a la processó de la Reliquia on el poble va poder gaudir de tots els detalls dels bonics trajes. La Missa Major es seguida per càrrecs i autoritats, pocs festers, perque en l’ esglèsia de Santa Maria no hi ha cabuda. A continuació El xiquet Cristian, acompanyat per Tuaregs , familiars i festers es presenten a l’esglèsia per a batejarlo. Un nodrit grup d’escoltes fan un xicotet passacarrer amb música i es dirigeixen cap a l’hotel per al dinar del Dia de Sant Jordi. Son al voltant de 350 persones les que comparteixen pa i mantel . Després del dinar es succeixen regals per part d’uns i altres cap a l’alferes, cavallers, disenyadors, modistes i un llarg etc. El temps discorre ràpid i el grup de la VII Diana vespertina del Cavallet es prepara en la Font Rodona. Junt al cavall “Real”, simbol, emblema i raíl de nostra pròpia història festera i als sons del pasdoble L’Aranya evolucionen pel carrer Sant Nicolau fent les delicies del públic que barrotava carrer i ceres. De nou els Realistes mostraven el seu espectacle festiu. Més tard es disposaven per a la Processó General on cal resaltar la nodrida participació Realista. Alguns grups complien promesa de rendir culte al Sant Patró, ja que deixà de ploure, tan i com es demanava a l’eixida de l’Entrà. Siga per una cosa o per altra, donàrem de nou bona mostra de nostra implecable organització i


estima a tot alló que significa i és Acte de Festa. A la nit també a l’hotel s’enjuntàrem a sopar. Amenitzaven la vetlada el conjunt “Caraba”, molt coneguts per tots nosatros i un xicotet espectacle masculí i femení que portava la rialla, la broma i l’espectació picaresca. Un dia també molt complet, dessimbolt on gaudirem també de totes les mostres d’estima de nostres paisans que ens felicitaven per l’èxit de nostre espectacular Boato. La lucha es un incendio que levanta huracanes de pólvora y de gloria Alcoy se hace batalla, la Fiesta se hace Historia y el aire se hace llama y furia santa. Adrián Miró. Sonetos de Moros y Cristianos Després d’un lleuger esmorzar a la Filà perque el cos no està per a més, es disposem a participar a l’acte de l’Alardo, incloint enguany i des de la Placeta de Mossén Josep al anomenat encaro amb l’alferes cristià Fermin Vélez, de la Filà Asturians. Abans s’havia disposat dels escoltes Realistes de l’Ambaixador per a realitzar l’Ambaixada Mora. Al mig dia dinàrem de nou a l’hotel “nostra segon casa en festes”, un bon vermut i puxero d’eixe que senta bé al cos. Per la vesprada som nosatros qui ocupem el simbólic Castell i així es disposàren 9 Festers Realistes amb banderoles i equipats amb el diseny complet. Després del parlament de nou trons i més trons fins que la pròpia història es repeteix. De nou guanyen els Cristians esta Batalla incruenta d’amistad. Moments després participarem junt a nostre alferes en l’acompanyament del Xicotet des de Santa Maria fins la pròpia del Titolar donan Gràcies perque tot ha eixit bé. La Festa per moments s’acaba ,s’en va, volem agafar els últims minuts i així acudim junt al Castell per a vore l’Aparició. El Sant Jordiet representat per el xiquet Francisco Talens Ferrandiz


de la Filà Asturians evoluciona entre núvols de colors sobre el merlet de la fortalea i nostre Himne de Festa sona com a despedida. Però nosatros es comprometem a renovar la Festa.

Als soparets li faltara la llum, un fort i llarg “apagó” ens deixà a fosques, Alferes i cavallers tingueren encara forçes i humor per a fer una entradeta molt brillant amb la llum dels seus ciris. L’exit de nostra Alferecia es neta i clara, i tot es deu a un intens treball compartit. Enhorabona a tots i cadascún de vosatros que sou els que heu fet possible aquesta meravellosa Festa. Gràcies, Primer Tro, Junta Directiva per la vostra entrega i sacrifici. Gràcies a la gent del Boato per el vostre entusiasme. Gràcies artistes per la vostra immaginació feta realitat. I com diu el cantautor Lluis Llach en la seua célebre cançó: Cal anar endavant sense perdre el pas cal regar la terra amb la suor del dur treball: Cal que neixin flors a cada instant. I Sant Jordi es el jardiler de les flors que son el nostre treball. Gràcies a tots per la vostra paciència i atenció. ¡ Avant Realistes! ¡ Avant la nostra Capitania 1997 ! ¡ Visca Sant Jordi ! Jordi Linares i Abad Alcoy 1 de juny de 1996


FILÀ REALISTES ALCOI MEMORIA ANY FESTER 1996-1997 111 ANYS DES DE LA FUNDACIÓ DE LA FILÀ EN LA COMMEMORACIÓ DE LA SISENA CAPITANIA

I

L’ànima vola pels cims feta esplai somniador. L’ànima està assegada d’aquest blau diví i sedós de l’alba que, oferta, ens brinda roses cèliques al front. He encontrat una amorosa joia silvestre d’amor. L’ànima vola pels cims. Des de dalt albira el món: vall negra d’homes de presa que fan un confús soroll. Joan Valls Jordà Són dies en que encara es pensa en tot allò que ha passat, en el que ha viscut. Pense en aquest poble, en la seua gent, en tot allò que hem sigut capaços de portar a efecte i així és com “l’ànima vola pels cims”. La Festa ens projecta més enllà de la pròpia existència, de la pròpia activitat, ens condueix cap al món espiritual i ens enriqueix com a persones, doncs és un esfoç comunitari. Així si començàrem amb la nostra Alferecía una historia meravellosa, no hi ha dubte que amb la Capitania hem


posat un fermall d’or a l’activitat festera contemporània d’aquesta benvollguda filà Realistes. Així ha sigut reconeguda pel poble d’Alcoi. Només es tanca el teló de l’any fester 1996 es disposàrem de nou cap als projectes de 1997. Hi ha feina encara i coses pendents. Així tant el Primer Tro com la Junta Directiva es disposen a traure comptes i a fer els primers contactes amb disenyadors i bandes de música per al pròxim any. El 31 de maig té lloc al Saló d’actes de la CAM, la presentació de la Revista i Video Realistes’96. L’acte fou presidit per En Silvestre Vilaplana Molina com a President de l’Associació de Sant Jordi, en Paco Valor , representant de l’ajuntament, en Miguel Angel Alcaraz, Alferis 1996, En Rafael Botí Sempere, com a Primer Tro, en Santiago Pericás com a Darrer Tro, en Juan Vicente Capó , director de zona de la CAM i en Jordi Linares i Abad, coordinador de la Revista i presentador de l’acte. El saló es presentava replet de gent, càrrecs festers, directius de l’Associació de Sant Jordi, components de la filà, col.laboradors literaris, anunciants i representants de la firma Prisma Video. A les paraules de presentació per part d’en Jordi Linares que agraïa. a la col.laboració prestada en tot moment per tots els amics Realistes i la confiança dipositada en ell per a portar a efecte l’arriscat projecte de traure a la llum la Revista després de Festes, seguia el torn d’intervencions de les autoritats que ens acompanyaven. Finalitzat l’acte tots els presents foren obsequiats amb un vermut al local de la Filà, que es mostrava concorregut de gom a gom. Al día següent ( 1 de juny) s’anunciava Junta General Ordinària, que discorre molt lleugera i ordenada, donat que es llegida la Memòria de l’any fester que la fa un poc més llarga,la lectura de l’acta anterior, la donació de comptes i fer una xicoteta valoració del que han sigut les festes, no resultà massa duradora. Tot al punt i a l’ordre. Per la nit la Festa, la nostra, la dels


Realistes continua i amb la presència de nou d’algunes autoritats locals com va ser el cas del batle En Josep Sanus i Tormo, Càrrecs 97 i Directius, es presentava la Sexta Capitania Realista amb el descobriment del quadre del nostre company Manolo Antolí i com no, la presència del nostre gran protagonista Rafael Palmer Balaguer com a Capità 1997. Tot un feliç esdeveniment. És clar que açò no es presenta tots els anys. L’emoció, l’aprovament de tots i de cadascun dels present fa que la nit es faça dia, que brille de nou l’esperit de la Festa. Un gran ensaio multitudinari amenitzat per l’Aranya donava pas a la picadeta, al barral de café compartit, a la formació desenfadada, al rebombori i a les mostres d’afecte cap a la figura i la persona del nostre Capità, que semblava emocionat, content i satisfet. Açò no és més que el començ. Per al 9 de juny, diumenge que es celebra la festivitat del Corpus, els Realistes estem convocats de nou per a celebrar la dinà. Com en anys anteriors fou el paratge de la Piscina Municipal el qui ens donà la benvinguda. Al llarg del matí es celebraren competicions de petanca, cotos, tenis taula i futbet entre tots els qui així ho desitjaren. En aquesta ocasió els trofeus foren obsequi dels components de l’Esquadra de Negres Capità’97. Un ben cuidat vermut servit per Gonzalo, actual reposter, la música i la bona armonia fan la jornada especial, i és que és l’any de Capità. Després de dinar, al café i al whiski l’acompanyen la presència de Rafael Palmer Balaguer obsequiant-nos amb un cigarro-puro . La vesprada no dona per a més alguns han de preparar-se per a la Processó del Corpus. La resta del mes es aprofitada per diversos grups per a fer pinyates o ensaios, com és el cas del grup de Tuaregs que s’enjuntaren a la casa de camp de la familia Abacuc Maiques, l’esquadra de Negres i del Montepio El Folloneret que viatjaren a la platja el dia 30 de juny. Però al mateix temps la faena no para, i així després de


vore diferents boatos presentats a la filà per els millors artistes de l’actualitat es decideixen per el presentat per Alejandro Soler. Ell serà el responsable de portar avant l’espectacle que presentarem els Realistes al poble d’Alcoi en la vesprada màgica del 22 d’abril. El 3 de juliol la premsa local dóna a conèixer la trista notícia de la mort del fill del nostre benvollgut company Salvador Vilanova en accident d’aviació.Els Realistes sentim molt el percanç, donat que Salvador i la seua muller són molt vollguts per tots i com a família que som sofrírem al costat d’aquest bon fester i la seua família. L’activitat dóna pas al descans, els mesos de juliol i agost son propicis per a les eixides al camp o la platja, pero jo sé que més d’ún es quedà “vetlant armes”, és a dir preparant i fent coses per a que boatos i carroces continuen la marxa així com la confecció dels vestits. Setembre obri el calendari d’activitats que no s’aturarà fins la fí de les festes. Tant la pròpia Filà com el nostre Capità i els seus col.laboradors més directes volen que estigam en tots els llocs i que l’entitat estiga a l’altura que tots es mereixem. Al 14 de setembre té lloc el Trofeu de Futbol Sala Capità 97 i la presentació del grup de boato anomenat Tuaregs, format per festers molt coneguts i molt ben organitzats de la pròpia filà. També al següent día, diumenge, els directius Realistes s’enjunten per a fer un dinar de confraternitat a la casa de camp d’en Rafael Botí . A poc a poc va configurant-se l’apretat calendari del Mig Any Fester. Abans un bon grup de Realistes organitzen la pujada en Romeria a la Font Roja. Com ve sent hàbit és Nicasio Alemany qui ens procura un camió per portar l’avituallament i arreplegar als cansats. No faltà la pancarta amb la consigna “Filà Realistes - Any de Capità”, la presencia per supost, de l’amic


Rafa Palmer, la paella, els cotos i una gran dosi de bon humor. Ah, el camió que ens procurà Nicasio era de “bolquet”, el qual facilità la descàrrega de passatgers. L’1 d’octubre dóna pas ja al Mig Any i als locals dels Pares Salesians tenen lloc les primeres partides de cotos. Toni Serra i Gilberto Carbonell es la parella que ens representa. Marrakesch i Chano són els primers en enfrontar-se a la temible parella Realista i son eliminats. Dies després són els Maseros i Judios qui cauen derrotats per Toni i Gilberto, que es mostren ferms i segurs. Així apleguen a la gran final, enfrontant-se als Verds en la nit del 14 d’octubre a la pròpia seu social de nostra Filà per allò d’ostentar la Capitania . Les cartes digueren que “no” i Toni Serra i Gilberto Carbonell com la resta de festers Realistes hagueren de conformar-se amb el sub-campionat. Acte seguit es va fer l’entrega d’obsequis i despatx de títols acreditatius per part d’en Silvestre Vilaplana Molina com a President de l’Associació de Sant Jordi i d’en Rafael Palmer Balaguer, com a Capità Moro 1997. La xaranga d’Albaida amenitzà un ensaio fester acompanyat per supost d’un bon aperitiu i sopar per a tots. Reprenent un poc les dades del Mig Any cal ressaltar el Concurs de Sergent Major que es celebrà el dia 4 d’octubre a la filà Magenta, on Ignacio Juan Catalá guanya el concurs als compasos de Monóvar i El K’sar el Yeid, per tant, és des d’aquestos moments el nou Sergent Major Cristià. Enhorabona “Nasio”. El día cinc i al local propi Realista, té lloc l’Assemblea General ordinària del Mig Any. La durada fou de 60 minuts, que diu molt de l’organització, ordre i el bon saber estar de tots els Realistes. Es llegida i aprovada l’acta anterior. A continuació Rafael Botí passa a informar-nos dels assumptes del Mig Any i es fa el sorteig dels Gloriers, oficial per a 1998 i infantil per enguany. És José Muñoz qui ens representarà al Preventori huí -Hospital Geriàtric- i Ruben Catalá qui ho fará pels carrers d’Alcoi . El


xiquet Marcos González Valero, net de l’amic Juan Valero, representarà a l’infantesa Realista a l’abril pròxim. S’exposa també el torn de Roda i es presenten els tovallons de paper amb l’anagrama de la nostra Capitania junt a les botelles de café, que també lluiran l’esmentat dibuix creat per a l’ocasió per Alejandro Soler. Nostre Primer Tro dóna a coneixer a l’Assemblea el nombrament de l’amic Santiago Sanjuán Gil com a Majoral de l’Associació de Sant Jordi, que sustitueix al benvollgut amic Luis Sorolla a qui sorprengué la mort el 23 d’abril passat. Són així quatre festers Realistes qui formen part de l’Assemblea de l’admirada Institució Diversos comentaris donen pas a que “Per Alcoi i per Sant Jordi” s’alce la sessió. Per la nit és la xaranga de Palomar qui amenitza un ensaio, mentre al carrer la plutja feia acte de presència en forma de tormenta. L’activitat com podeu comprovar no para i a l’Assemblea li succeeix un nou acte, la presentació dels vestits del boato creats per Alejandro Soler per a la nostra Capitania. Es el diumenge sis el assenyalat i el saló Jaume I de l’Hotel Reconquista era transmutat per els Realistes com una passarel.la de models. La curiositat i l’emoció estaven assegurats. Oferírem vestits per a tots els gustos i per a totes les economies. Causà verdadera admiració el bon gust, la sencillesa i la combinació de colors i teles dels vestits. El saló que té una cabuda aproximada de 500 persones es quedà xicotet. Cal resaltar l’honestitat Realista es oferir els vestits amb pressupostos reals i ajustats. Quaranta i sis mil pesetes era el vestit més barat corresponent al Batalló Cristià i cent vint i cinc mil pessetes el més car corresponent a l’anomenat “Rasidia”, incloent el maquillatge, instrument musical, menjar del dia 22 d’abril , xicotet berenar en acabar l’Entrda i sopar del mateix día a l’Hotel Reconquista. Així fou aceptat, i pocs dies després tots els llocs estaven coberts. L’éxit Realista està asegurat. Les partides de cotos com ja us he referit donen pas a la Setmana Gran ,l’eix del Mig Any Fester. És el 18 d’octubre i al


Saló Rotonda del Circul Industrial on té lloc la presentació de Càrrecs Festers 1997. Per a l’ocasió és Rafael Botí Sempere i Jordi Linares Abad qui en representació de tots els Realistes presenten a Rafael Palmer Balaguer com a Capità Moro. Recorde encara emocionat unes paraules que li vaig dedicar a Rafa Palmer. “ Alcoi espera la teua presencia Capità”. Sé que aixó agradà a Palmer i ho complí de sobra. Rafa Palmer feia notar sempre la seua presència, no ja en eixa vesprada , sino sempre i allà on es presentava. Unes paraules, un somriure, una atenció, un puro, un obsequi . . . Així és com en alguna vegada ens sentíem al seu costat “Un poc Capità”. Rafa ha deixat ben clar que s’ha sentit feliç quan al seu voltant es respirava Festa i sana armonia, quand brollava la germanor i l’alegria. La veritat és que no li ha dolgut res, i ell mateix s’ha donat en cos i ànima per a portar avant la difícil però gratificant missió de ser el Capità Realiste de tots i cadascú de nosaltres. La nit dòna pas al dia central de la Commemoració del Mig Any amb l’espectacular encontre a la Glorieta. Tal volta el que menys siga és el Concurs d’olleta. El contacte fester-poble és el que val i així , xicotets i grans, homes i dones de tot tipus i de qualsevol condició social es donen cita al llarg del día per compartir l’alegria de la Festa en forma de música, humor i també de got de plis- plai i cullerada d’olla. Els Realistes ferem un autèntic desplegament de material de campanya. A la improvisada decoració del “xiringuito” es mostrava amb orgull una gran pancarta que deia “ Filà Realistas- Año Capitán 1997”. Els nostres cuiners i ajudants es mostraven ben vestits per a l’ocasió, lluint una camisa de flors i barret de palla a més del davantal oportú. No he pogut conseguir dades fidels del material comestible que es disposara per a tots, tal volta siga el de menys, però puc dir-vos que fou abundant i que ho repartirem tot. A les nou i mitja no quedava res . Abans, el jurat del XXIV Concurs d’olleta alcoiana ens atorgava el segon premi i afegirem a la nostra eufòria la satisfacció una vegada més de fer la millor olleta d’Alcoi. Capità, cuiners, i pràcticament quasi tots els Realistes


celebrarem el triomf junt a la nostra Banda de Música que ens acompanyava per a l’ocasió. Rafa Palmer, junt a Gilberto Carbonell arreplegaren el Plat disenyat per Francisco Aznar de mans del batle, Sr. Sanus i del President de l’Associació Sr. Vilaplana que ens acredita com a subcampions, la resta de cuiners, ajudants i festers tots esperàvem per a celebrar-ho. El primer premi fou per als Abencerratges. Minuts després es reunírem al Parterre per a disposar-se a fer l’Entradeta del Mig Any per el recorregut acostumat, eixint al carrer Sant Tomàs per a formar en marxa mora. Sempre i com és hàbit molt ordenats i molt correctes. A l’hotel ens esperava l’olla que com sempre estava boníssima i en aquesta ocasió més. Es serviren al voltant de 180 coberts entre festers i músics i la vetlada fou molt agradable, contant que el sopar es servia a les dotze de la nit. És ja el vint, diumenge i per a eixe dia el calendari miganyer ens marca una Missa a Sant Jordi on D. Miguel Payá Catalá fa entrega a l’Associació de Sant Jordi del nombrament del seu avi , D. Miguel Payá, com a Marqués de Sant Jordi d’Alcoi. També els Realistes tenim el xicotet homenatge que oferim al Sant Jordi de les Rajoletes. Bon ambient com sempre dels qui participen en aquest acte que fou amenitzat pel grup de dolçainers “La Degollà”. I el 23 com no, Missa a l’Esglèsia del Sant i Homenatge als Festers Veterans. Fou Francisco Candela Peidro per la filà Realistes el fester assenyalat. Francisco Candela creuà pels anys 1942-44, no recorda bé, i es retirà el 1973, el que dona una antiguitat de trenta anys, que no està gens mal, al servici de la Festa. El seu estat de salut no li permet poder traslladar-se molt per sí sol i els Realistes pensaren en ell per alló dels trenta anys i que no quedara en l’oblit. Diuen que es de ben nascuts el ser agraïts. Com a colofó i tancada del Mig Any la Família Festera Alcoiana es trasllada a Fontilles i els Realistes ho fem també amb


tots els nostres efectius. Quatre autobusos, dos bandes de música i quasi la totalitat del boato de la nostra alferecia. Día esplèndid i satisfacció total. Al matí la Diana fou substituïda per la Glòria i ens representà Fernando Moltó conegut amb el carinyós sobrenom de “El senyoret”. Per la vesprada tot igual L’Entrda de Cristians i després la de Moros, amb tot el desplegament Realista. L’Alferes, Miguel Angel Alcaraz i favorita Mercedes, així com els Rodelles foren acompanyats per Emirs i una banda de música a més d’uns percussionistes de luxe, uns directius de l’Associació de Sant Jordi, que de quan en quan perdien un poc el ritme. És un exemple del que es respira en aquest benvollgut llatzaret on els alcoians sempre van carregats de bon humor que tracten de contagiar als allí acollits. Per als Realistes la Festa continua amb més intensitat, és un any especial, per alguns nou, per a altres un repte, per a altres una vivència tal volta irrepetible. Van succeint-se ensaios, presentacions de vestits, i la presentació de la loteria nadalenca, que enguany es de diseny diferent on es reprodueix en una làmina a tot color el quadre de Manolo Antolí que presideix la nostra Filà. Els números 43.125 i 34.376 són els qui jugarem amb totalitat. Firmes comercials de companys Realistes i d’amics -per la causa- donen suport a les fortes despeses de l’obsequi, que volem aplegue a tots els llars de nostra ciutat. Des de setembre he de dir-vos i així conste que totes les setmanes hi han ensaios, o presentacions. Tots els dissabtes hàbils están ocupats, inclús de vegades es creuen dos actes el mateix día i a la mateixa hora, cosa que fa que alguns directius i Capità sobretot, hagen d’acu[MMR1]dir molt apretats de temps a les presentacions o als ensaios. Destacar açí també la faena desenvolupada pels companys de Junta Directiva i Capità Rafael Palmer, que no han regatejat en absolut en cap esforç. Setmana a setmana es mirava el boato, els encarregats, els complements, es feien les gestions oportunes amb disenyadors, carrocers, bandes de música, inclós diria jo es cuidava amb un exagerat


mim cadascuna de les parts del nostre espectacle. Tan sol els qui hem seguit de prop aquest desenvolupament sabem la responsabilitat, l’estima i per qué no, les hores, que s’han dedicat a la confecció de nostre boato. Així el día 9 de Novembre té lloc la presentació de l’Esquadra de Negres on Alejandro Soler acertà plenament una vegada més, i el setze és el Sopar Homenatge a la Dona del Fester Realista, o sopar de confraternitat festera. No faltà la presència del nostre Capità Rafa Palmer, que obsequià a tots els presents, homes i dones. Destacar la presència a l’acte de nostre President Silvestre Vilaplana i muller i Francisco Blanes més conegut com Kiko l’Alt i muller . L’orquesta Karaba ens amenitzà en eixa nit de festa. També comença el campionat intern de cotos amb una nombrosa participació de festers, cosa que feia que la seu social es veguera divendres a divendres totalment barrotada de gent Per aquestos mateixos dies una forta polémica salta davant de tots nosaltres, l’anomenat Calendari Fester. Es presenta un nou calendari per als pròxims setze anys, on destaca el desplaçament de Nostra Trilogia Festera a caps de setmana en aquells on no coincideix, respectant sempre el día 23 d’abril com a festiu. L’esmentat Calendari es aprovat per l’Ajuntament i forces polítiques i per l’Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi, pero la realitat és una altra. Partidaris del “sí” i partidaris del “no”, obrin una dilatada polémica que acabarà al mes de gener amb la dimissió de la Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi en plé. A la fí és el propi batle d’Alcoi qui torna les dades de Nostra Trilogia festera a les pròpies, 22, 23 i 24 d’abril. Entre discusions, xerrades i algun enfrontament, aplega Nadal, la loteria s’ha venut per complet, tot un èxit i de vegades hi ha que tirar mà dels amics per aconseguir alguna participació, doncs és ja esgotada.


La tradició convoca de nou als Realistes, el Sopar del Pobre anima a tots els festers a gaudir d’un bon ensaio, de la sardina, de l’ou fregit i de de la bajoca i per supost de la companyia, de l’armonia i del bon que-fer fester. Com tots els anys s’aprofita l’ocasió per a donar l’aguinaldo als col.laboradors més directes. Es el cas de Mila Lillo, nostra benvollguda cuinera que ens cuida d’alló més bé i de Juan Garcia, “Juanillo”, nostre fidel “Sergent”, sempre dispost. Rafael Palmer Balaguer fa de les seues i obsequià als caps de cuina Toni Serra i Modesto Sempere per l’èxit conseguit en el darrer concurs d’olla i per els seu bon que-fer amb la cullera de fusta. També s’obsequià a nostra banda de música d’Albaida. Es Joaquin Soler Cataluña qui rep un record d’aquest any tan important per a tots nosaltres. Es creuen paraules d’agraïment i Rafa es dirigeix als presents destacant la força de la unitat en aquest any de la Capitania, agraint també als present totes les mostres rebudes de suport i d’amistad. A continuació el sorteig de lots nadalencs. Francisco Jordá, Emilio Canalejas, Jorge Cantó, Alejandro Pagan, Rafael Palmer Peidro, Rafael Botí Sempere, Alberto Torregrosa, Abacuc Maiquez Martinez, Santiago Pons i Rafael Palmer Balaguer són els agraciats. Una ajuda a la despensa no va gens mal. La sort passa de llarg, la de la loteria, és clar. Quin remei ! Però el que no passa de llarg és l’amic Llorenç Barber, sí el de les campanes, que ens visita el día 26 de desembre, segon de Nadal. I ja tenim a Rafael Boti, Santiago Pericás, Rafael Palmer Peidro i a Jordi Linares, junt a en Jesús Rodriguez, capellà titular de l’església de Santa Maria i de Sant Jordi mostrant-li els campanars d’Alcoi més importants ( Santa Maria i Sant Maure) per a que prenguera bona nota de situacions, diàmetres de les campanes i Déu sap que més. Llorenç Barber es un músic de prestigi mundial que fa concerts de campanes a les ciutats més importants del món i composarà per a la vesprada del 22 d’abril un concert de campanes exprofés per als Realistes i la seua Capitania. Les pujades als campanaris foren d’allò més dur i penós per alguns, inclós el fred , l’altura i els centenars


d’esglaons que hagueren de fer front. Rafa Botí es mostrava més sencer, però, què vesprada ! A la fí pensava... -”tot siga per la Festa-”. Com vos he dit, no hi han dades soltes per a fer més coses, el calendari Realiste és cobert i tenim que aprofitar qualsevol dia per a desenvolupar activitats. El 29 de desembre es presenta en la filà el vestit femení Realista per a les menudes. El diseny és obra d’Alejandro Soler i Laura Abad és la xiqueta que mostra l’elegant vestit. Al carrer Les Pastoretes i un temps fresc i passat per aigua. Als mesos de gener i febrer continuen les manifestacions festeres, ensaios, sopars, presentacions, reunions. La Festa Realista continua, malgrat es viuen moments de tristor i tensió en el món fester. La Junta Directiva de l’Associació de Sant Jordi dimiteix en bloc el 21 de gener, abanç el 19 s’havia desenvolupat una manifestació popular en defensa de la tradicional Trilogia festera. Són moments difícils, però som conscients que hem d’eixir avant, la Festa i la Nostra Capitania està per damunt de tot. El vint de febrer es celebren eleccions per a cobrir tots els llocs de la dimitida Junta i el nostre benvollgut company i amic Javier Morales és elegit com a Comptador. Dies després la nova Junta Directiva ratifica en el càrrec al Bibliotecari Jordi Linares i Abad, també Realista i conegut per tots vosaltres. Així som ja sis els festers que pertanyem a l’Assemblea. Dos en Junta Directiva, un Majoral, un Fester d’Honor, el Sergent Major Cristià i el Primer Trò. Per aquestes dades també es posa en marxa la formació de la VI Quadra de Cavalleria que comencen els assatjos de les evolucions per al proper 23 d’abril. El 21 de febrer hi ha ensaio a càrrec de Rafael Palmer Balaguer “El gran Capità”, com el va batejar l’amic Jordi Sedano. El local ple de gom a gom. Aprofità l’acte Anna Calvo per a


obsequiar al col.lectiu Realista, en representació del seu Ballet, amb una preciosa fotografia del grup ballant en el boato de l’Alferes. La Festa cada vegada la tenim més a prop i va més enllà de lo purament lúdic. També la nostra inquietud festera ens porta a col.laborar en el programa Radiofònic “Alcoi Fester”, que a més és patrocinat per Rafael Palmer -articles de regal-, i amb l’organització de la Filà Realistes, contant amb la coordinació de Joaquín Martínez i Jordi Linares i presentat pel conegut locutor Paco Aznar. El popular joc de qüestions i respostes sobre temes festers trets de l’enciclopèdia Nostra Festa, va estar en antena quatre diumenges més la gran final ,destacant la participació d’un grup de Realistes molt ben preparats com és el cas d’Aida Pericás, Gemma Carbonell, Carmina Carbonell, Isabel Sancho, Santiago Pons i altres concursants. La final s’oferí en directe des de la pròpia filà el sis d’abril. L’equip de Pedro Óscar Rodrìguez guanyà les cent cinquanta mil pessetes oferides per Palmer i Miguel Angel Tejedor el viatge per a dos persones a Canàries oferides per Radio Alcoi. El 9 de març té lloc el Trofeu Capità Moro Realistes 97 de Petanca per a tots els equips de la lliga local i altres petanquistes. Les partides es desenvoluparen en les pistes de petanca del jutjat i s’oferien quatre trofeus per als guanyadors i quatre més de consolació. Amb la presència d’en Rafael Pedraza, President de la Lliga Local de Petanca, Directius i de nostre Capità es feren entrega dels trofeus el dissabte vint-i-dos Els campions, que oferiren el trofeu a la pròpia Filà ,foren la tripleta formada per Ximo, Emilio i Patxi. Els equips anomenats “Barranc del Cinc” i “Bar Saoro” ocuparen el segon i el tercer lloc respectivament. A la mateixa vesprada es celebrà l’Assemblea General ordinària del Diumenge de Rams. L’únic punt del dia és ben clar, Assumptes Festa. Rafael Botí i la seua Junta ho tenen tot més que lligat. No s’ha deixat res a l’improvisació. Abans cada fester


ha rebut a sa casa un full explicatiu de tots els actes a desenvolupar, horaris, itineraris etc., i al local de la filà està exposat tot el seguici del Boato, amb l’ordre que es seguirà i el lloc que deu ocupar cadascú. L’organització és perfecta. Tan sols queda repasar-ho tot per si hagué algún dubte i donar els consells oportuns de sempre. Un detall, la reunió començà a les 16:50 hores i es donà per finalitzada a les 17:33 h. , amb açò pense que està tot dit. I mentre nosaltres gaudíem de l’ensaio propi de l’anomenat Diumenge de Rams, les nostres mullers, núvies, amigues protagonitzaven un acte molt emotiu als locals de la filà Judios. Al voltant de dues-centes dones s’enjuntaren amb Cristina Palmer Peidro, filla i Favorita de Rafa Palmer, per a sopar. L’acte fou batejat de sobte per la premsa com “Les xiques del Boato”. Crec que no s’havia donat el cas de reunir a tota la part femenina d’un boato en un acte d’aquestes característiques. A l’hora del café es presentàrem nosaltres i ens fundírem tots en una forta abraçada festera en sonar la marxa mora El President. Cert s que visquérem uns moments de gran alegria, de autèntica fraternitat i armonia i devem estar orgullosos del que som capaços de fer. En aquestos detalls és on està la Festa, quan des de dins del nostre èsser brolla l’autenticitat de la persona, quan ens donem uns a altres, quan ens deixem portar i arrosegar per els nostres sentiments més nobles. La Setmana Santa ens ofereix altres activitats. Ara seran protagonistes els companys de l’esport, doncs com ve sent hàbit s’anuncia “El Trofeu de Filaes”. Participàrem en Petanca, Futbol Sala, Bàsket i Tenis Taula, destacant la nostra participació en Futbol i Bàsket on aconseguírem aplegar a les semifinals. El diumenge 30 de març, amaneix fresc, pur, lluminós, é [MMR2]s la Glòria. Al matí quedavem convocats de nou per esmorzar, felicitar i acompanyar als nostres gloriers. Ruben Catalá i José Muñoz representen als Realistes en aquest


meravellós matí. A les deu en punt sona l’Himne de Festes i les campanes de Santa María anuncien amb força el pregó de Nostra Festa. Després de les salutacions i abraçades Juan Muñoz ix cap a l’hospital geriàtric Mariola l’Assumpció,on com es preceptiu arrancà la Glòria anomenada de l’Hospital. Ruben s’havia despedit moments avants del seu germà Ignaci doncs Ruben anirà davant, mentre que Ignaci, arrancarà la Glòria del bandol Cristià com a Sergent Major. L’ambient fresc va transmutant-se en alé de festa, i es respira concòrdia i armonia. Alcoi es vist de día de Glòria i es viu el majestuós matí amb tota intensitat. La música, els puros, l’herbero, l’alegria compartida ompli els carrers de nostre poble. Una forta mascletada donà punt i final a l’intens matí. Les xarangues esperen per acompanyar els Gloriers. Així ho ferem i s’encontrem de nou a l’Hotel Reconquista per a compartir taula i tovalla. Fórem obsequiats per els nostres protagonistes amb cigarro puro i encenedor commemoratiu per als homens a l’igual que un detall per a les nostres mullers i també per als més menuts, cosa d’agrair tant a Ruben com a Juan Antonio. La vesprada dona més de sí. Poc després alguns festers es donàren cita a la filà per a berenar i a continuació entradeta des del Parterre dedicat als més joves. La Festa està en marxa. Il. lusions i projectes estan fent-se ja realitat i tots des del primer a l’ultim toquem el trionf Realista, perque així ho hem previst i així és. Per al cinc d’abril els companys de la petanca disputaren un Trofeu Intern patrocinat com no per nostre Capità Rafael Palmer. L’equip format per Mario i Adolfo s’alçaren amb el triomf final, mentre Joel i Vidal es conformaren amb el subcampionat. Un motiu més per enjuntar-se, pasar-ho bé i gaudir de l’amistad. Dotze entradetes tenia programades la Filà. Tres per a tots, altres tres per a l’Esquadra de Negres, dos per a montepios,


dos per a Capità i Cavallers o Emirs i altres per a diferents grups de boato. La presencia Realista al carrer era diaria i continua, de vegades dos voltes la mateixa nit. De destacar, les destacaría totes les que el temps ens ho va permetre. Però si d’alguna hi ha que fer especial menció és la que ens convidà nostre Capità, “El gran Capitan”, Rafa Palmer, on els Realistes ferem un bon desplegament de tots els seus efectius. Permitiu de nou, malgrat en pose pesat dir-vos que sou de Primera Categoria a més de ser de La Primera Cavalleria. Que ordre ! Que elegància ! Qué Cavallerositat ! La pluja no ens va permetre les entradetes del día 8, 17 i el 20 d’abril. Aigua a “cabassets”. També fou anulada la Processó del Trasllat (17-04-97). Esperàvem que seríem recompensats àmpliament en la nostra Trilogia Festera. El 13 d’abril es la Glòria Infantil. El xiquet Marcos Gonzàlez Valero, representa a l’infantesa Realista en un dia especial per a ells. No faltà nostra visita a l’Hogar Infantil de Santa Ana on majors i xiquets compartiren moments de festa al costat dels menys afavorits per la vida. No faltà la traca de l’oncleavi Valero en aquest cas i la presència dels pares i avis del xiquet molt coneguts per tots nosaltres i del seguidors empedernits Realistes. Per la vesprada hi hagué assaig general a la Piscina Municipal. Tothom sabia mes o menys ja on anava, tan sols es tractava de vore’s tots junts i gaudir d’una vesprada primaveral. Ah, Rafa es va comportar mal , i no va permetre que s’obrira el bar. Les seues raons tindria, però no agradà gens a certs sectors festers que es mostraven seriosament agraviats. El dia 20 d’abril els Emirs acompanyants del Capità i el propi Rafa Palmer visiten el Cementeri per a fer un xicotet homenatge als Realistes recentment desapareguts. Així visitaren les tombes i dipositaren unes flors a Juan Ferrer Canet, Santiago Pericás i José Rubio de la Rosa. Acte que diu molt dels seus protagonistes.


I tot està al punt, la Festa ens convoca de nou. Tan sols resta posar en escena tot el que hem preparat. L’obra d’art que hem anant disenyant, construint i perfilant dia a dia està acabada. Tan sols hem de deixar-se portar per la màgia i l’encant de la Trilogia Festera. El dia dels Músics amaneix entre clars i núvols. De nou mirant al cel, seguint les notícies que ens apleguen dels centres de meteorologia i convencent-nos de que no passarà rés. Al matí els nostres cuiners, directius, Emirs i Capità posen en marxa l’olla i per la vesprada s’obrin els núvols per a lluir sobre l’esfera alcoiana un cel blau intens. Després de l’entrada de les bandes de música a la “Bandeja” el xiquet Sant Jordiet, Sergi Pérez Chinchilla, en acte protocolari, dona la batuta a Antonio Llinares que dirigirà nostre Himne de Festa i posarà així la Trilogia Santjordiana 1997 en marxa. A les nou de la nit quedàvem convocats per a l’entradeta des del Parterre, cobrint l’itinerari habitual. La família Moltó fa donació a tots els festers de la “pegatina” que deia:” La entrada mora será de artistas pues el capitán lo tenemos los Realistas” i tenen tota la raó. Després del recorregut es presentàrem a l’hotel i es disposàrem a donar bon compte del vermut i l’olleta. El rebombori i el bon humor es mesclen en l’ambient fester junt la música, la xicoteta formació dianera o mora i les mostres d’estima. En general es pensa i es viu ja el vint-i-dos d’abril. III ¡ Fiesta de mi ciudad, cuántas estrellas acampan para verte ! Caracola fugaz, tú las espantas con tu Diana, pregón del sol que en la montaña asoma. Julio


Berenguer A les sis del matí, encara de nit, ens concentràrem de nou a la filà per a passar revista. Hi ha actes tradicionals que es tornen pel temps sagrats, formen part de nosaltres mateix, de la memòria col.lectiva. Qui m’havia de dir que després de vint anys de Festa encara havia de pujar a la taula d’escoti per a la “revista” ? Doncs així és, l’amic Vicent Serra, llista en mà, anava nombrant els dianers d’arrancada. Quants records ! Quantes experiències ! Què gran és la Festa ! I a les set en punt dirigits pel Sergent Major Moro Juanjo Más Alós i als compassos del dianer El Capitan, es posava en marxa nostra participació dianera que discorre lleugera, emotiva, vibrant. Les campanes de l’església de Sant Jordi anuncien amb alegria nostra presència, es la Diana del Capità. Amb exactitud i puntualitat sorprenent van cobrint-se els diferents trams. Mentre, un grup de Realistes acompanyaven a nostre Capità Rafael Palmer al carrer Sant Nicolauet on es disposava d’un “xiringuito” i s’obsequiava a tothom a herbero de la Serra de Mariola, timonet, pastes i un bon puro. Molt emotiva es presentà allí la formació dianera del Carbonato on les llàgrimes feien acte de presència en alguns semblants. En finalitzar la Diana tots i cadascun de nosatros acudim a una cita, un lloc, un hora determinada. És promte, però no cal descuidar-se. Tots els participants en el Boato, al voltant de cinc-centes persones, sense comptar els músics, estaven dispostos en diferents llocs: escoles de Sant Vicent, escoles d’educació especial, garatges de l’Ajuntament en la part alta de la ciutat, i l’ esquadra de “blancs” i resta de la filà a l’Hotel Reconquista. A més les carroces estaven preparades als locals que gentilment ens deixa Francisco Blanes, conegut com a “Kiko l’Alt”. La coordinació general corre a càrrec de Santiago Pericás que fa les funcions de Primer Tro. Què dir d’aquest gran fester que coneix la Festa des que va nàixer i tot el que comporta ? Santi es


manifestà en tot moment segur del que feia, de les ordres que donava. Tot estava ben coordinat, producte d’hores i hores de reunions i contactes amb tots els responsables del Boato. Així ixquera tot d’alló més bé, sense lloc a cap dubte. Tots estàvem en formació preparats al voltant de les quatre de la vesprada. És l’hora de la veritat, el día 22 d’abril a les 16:30 hores. La tarde se ha vestido de color, de medias lunas, de aleyas; calladas en un rincón, divisas remarcadas, gumías, cimitarras... Un clamor: El Capitán y el séquito de honor el paso emprenden; las tubas doradas arpegian el espacio; recatadas, las odaliscas celan su candor. Julio Berenguer REALISTES, PER ALCOI I PER SANT JORDI, AVANT AVANT EL CAPITÀ . ALCOI ESPERA LA TEUA PRESÈNCIA AVANT SEQUIT L’espectacle Realista estava concebut en la reproducció històrica-legendària de com seria l’entrada d’Al-Azraq a la vila d’Alcoi, afegint fantasia, colorit, elegància i tot el que comporta un desenvolupament actual d’una gran Filà ostentant la Capitania Mora. La creació del Boato fou obra, axí com el diseny de vestits, inclosa l’Esquadra de Negres, de l’artista alcoià Alejandro Soler. Les seqüències del Boato Realista 1997 estaven dividides en deu temes. Cada tema estava representat per una varietat de grups que actuaven d’acord amb allò que es pretén representar i al front d’aquestos grups dos coordinadors o responsables


disposats així per la Junta Directiva, alguns d’ells hagueren de que renunciar a l’esquadra a per poder ajudar. I a les quatre i mitja comença l’esperat moment. Els trompeters i timbalers anuncien la presència Realista al carrer Sant Nicolauet, El Partidor. Una carrossa que representa les muralles d’Alcoi al segle XIII amb campanes incorporades obri el sensacional seguici. Per a l’ocasió el mestre internacional Llorenç Barber compón l’obra per a percussió i campanes sobretot , titolada ”D’arca, batalls i trons de guerra i festa”, dedicada als Realistes. Les campanes juguen un paper important, ja que son la crida de la defensa cristiana enfront a l’atac del cabdill àrab AlAzraq, representat aquesta vesprada per Rafael Palmer Balaguer. Un grup cristià es defensa i un altre grup amb genets a cavall i batalló sarraí a peu ataca. Les campanes de Sant Mauro, les pròpies de la fortalesa i les de Santa Maria estableixen un diàleg de guerra i festa. La sequència és seriosa i ben representada tant per homens com dones i els vestits ben lograts per al que es representava destacant la sobrietat. Coordinaven el grup Javier Barber i Fernando Más Garrigós. A continuació es presentava el Sergent Moro Juan José Más Alós, l’emblema de la Filà portat per Miguel Valor Campayo i estendarts tots ells a cavall i coordinats per Juan Carlos Pérez i Nicasio Alemany. A poc a poc els moros van prenent cos en el seguici Realista. Timbals amb percusió, músics i portejadors anuncien la presencia de l’emblema Cap de Cavall, que es arrastrat per bous, així com els primers grups compactes femenins, Cor Emblema Filà i Abanderades. Les primeres mostraven un vestit molt ben combinat en verd i negre amb aplicacions daurades i les segons un original vestit de diferents tonalitats de roig combinades amb passamaneria negra. Feien sonar uns discs de platell i les altres voltejaven unes banderoles blaves al vent amb la mitja lluna groga. La música del Centre Instructiu Musical d’Alfarrasí interpretava el pas moro,Un Moble Més de l’inoblidable mestre Julio Laporta Hellin. Emilio Matarredona Sanchez fou l’encarregat de portar avant aquestos alegres i ben cuidats grups de boato.


La vesprada anava prenent color i calor, llum, soroll i fastuositat. Els nostres paisans quedaven a poc a poc asombrats del que estaven veient. I com si es tractara d’un acte màgic sortiren els Emirs ataviats amb un senyorial vestit format per una túnica de vellut negra amb aplicacions de metalls platejats, armats amb espingarda decorada. Uns es presentaren a cavall, altres a peu, altres a camell, en carros i fins i tot amb palanquí, al temps que eren acompanyats per un sèquit de favorites, palmiters i escuders així com carros amb vívers. Tal era la sumptuositat d’aquest grup d’Emirs que fins i tot algun comentarista de mitjans de comunicació va confondre a un d’ells per el propi Capità. El vestit de les favorites anomenades “Tangerines” era d’una elegàcia extraordinària. Les teles combinaven els colors rosa, blau, granates, daurats i negres amb una riquesa i una lluminositat increïble. Seguia la formació Realista cada vegada amb més força. I força és el que donàva el grup d’Escuders del Capità, dispostos en tres files de vuit hòmens cadascuna. I a continuació nostre protagonista el Capità Realiste Rafael Palmer Balaguer damunt d’una original carrossa, de llargues dimensions i estructurada en tres parts. La primera l’ocupava el propi Rafael i la Rodella Ana Martí Brotons, darrere Abacuc Maiques, que representava al savi. La segon part era ocupada per un espléndit i briós cavall de respecte, negre, molt ben ataviat i la tercera part era la tenda àrab del cabdill. Alcoi sencer es volcà amb Rafael Palmer que es mostrava emocionat i responia amb tot tipus de salutacions a les mostres d’estima, afecte i admiració. El fidel “Miró” no donava crèdit al que estava veient,i de vegades, no sabien el que realment estava passant davant els seus sentits. Palmer feia de sobra honor al personatge històric que representava , amb una túnica blau turquesa i una mitja sobre-túnica de cuir terrós decorades amb aplicacions metal.liques daurades, i passamanería, donava la sensació d’un Capità que convidava a la pau i a la Festa, no a la guerra. Aquest suntuós diseny es


completava amb una capa de fons blau oscur i granate amb aplicacions platejades per la part externa. Un llamatiu i original turbant amb tonalitats marfil i metalls daurats i una espingarda a la má li donava el punt clau a una vestimenta a la que no li cabien més detalls. Si a la espectacular presència de Rafael Palmer li afegim l’acompanyament musical de la banda “L’Avanç” de Campello interpretant Genna al Ariff de Evaristo Pérez Monllor i el diàleg de les campanes podem fer-se una idea del fabulós espectacle del Capità Realiste. Aquesta sequència central de nostre seguici fou coordinat pel propi fill de Rafa, Rafael Palmer Peidro, que no deixà en cap moment a son pare, és clar, i Rafael Antolí Sancho, perfectament, malgrat tingueren que lluitar front a càmeres de televisió i fotògrafs que no volien perdre’s per a res del món cap detall de la baixada del nostre Capità. A continuació irrompiren al carrer el nombrós grup d’Arqueres. Al voltant de cinquanta xiques amb un vestit de bellíssima confecció i riques teles, en els quals predominava el color blau, negre i platejats, feien un alegre soroll amb els grosos cascavells que adornaven els seus arcs, també de color blau. Coordinava el grup Vicent Serra, que per supost, rodejat de tanta dona, s’ho va passar de categoria. Seguien els escuders de la Favorita a cavall anunciant la meravellosa presència de Cristina Palmer Peidro, amb un diseny guerrer, autèntic de guardian on predominaven els colors verd, groc, terrós i negre amb aplicacions de cuir i metalls protectors. Els escuders donaven pas a la carrossa de la Favorita, acompanyada pel seu sèquit de quinze dames. La gràcia i l’encant personal de Cristina feia que creguerem que realment estàvem veient a una princesa treta d’un conte de “Les mil i una nit”. El propi diseny del vestit de Cristina contrastava i es complementava perfectament amb el de les seues dames. Un, blau, amb aplicacions de `perles i cristalls i les altres d’un roig viu intens combinats amb negres i daurats d’una esquisitesa asombrosa completat per un finíssim maquillatge. Tot el conjunt


feia les delícies del poble i de molts reporters gràfics que s’interesaren pel tema. Rematava la carrossa un figurat jardí amb una gran gàbia on dos pavons reials permaneixien quiets, tal volta asombrats de veure les belleses que duien davant. La Unión Musical de Tibi, dirigida per l’amic Vicent Ivorra Pujalte interpretava Fanfarria Realistes 83 de José Maria Valls Satorre. A continuació el grup d’acrobàcia de cavallistes d’Alfarrasi i d’Ontinyent feia les delícies del públic, mentre apareixia la carrossa de Tuaregs, de vestit senzill però elegant, de color blau oscur i turbant blanc. Els acompanyava la Filarmònica Benillobense interpretant Lawrence d’Arabia, molt apropiat per a l’ocasió i que ens traslladava en nostra imaginació al desert. Coordinava el grup l’amic Abacuc Maiques Martínez, que els va seguir en tot moment. El grup d’Avançada del Ballet es presentava amb vint-itres xiques, amb un vestit atrevit, però que seguia la norma comú de tot el Boato Realista, elegància, riquesa, imaginació, art. Seguien uns carros de vívers i la especial coreografía d’Ana Calvo que posava en escena un ballet de gran qualitat interpretativa, solemne i càlid. En aquesta ocasió el ball era de pavons reials i causà l’admiració de tots, a més que de seguici els Realistes mostraven un monumental pavó articulat. Quand s’obrien les plomes media al voltant de set metres. L’esmentat pavó artificial estava format per més de trecentes plomes i fou construit per Miguel Ángel Martín Bordera. Acompanyava l’espectacular bloc d’aquest ballet la banda de música. “El Camell” d’Albaida interpretant J.G.I .Com a coordinadors i responsables de que tot anara bé estaven els amics Emilio Picurelli i Marcos Higuero que també s’ho pasaren d’allò més bé. Tan sols passava el gran pavó articulat es podia veure ja un altra sorpresa, l’Esquadra de Negres. Al davant eren acompanyats per un grup de xiques anomenades Sefrú, de túnica daurada i capa i complements blaus, així com un tocat blau amb


plomes i maquillades de negre amb un xicotet dibuix . Per a l’ocasió els esquadrers havien escollit un model dels que es diu negre-negre, el de sempre i així resultà una esquadra guerrera que ens traslladà a l’Àfrica, recordant el principi de les esquadres anomenades d’esclaus o mercenaris que acompanyaven els àrabs en les seues campanyes de guerra. El vestit era colorit; sobre negre, roig i ratllat de cebra amb complements vistosos de corda i metalls, collar de palla amb metalls i cordes, rematat per un espectacular turbant de palla i un maquillatge excepcional disenyat per Rosa Maria Pons. Foren acompanyats per La Unió Musical”El Trabajo” de Xixona i els dolçainers de “La Xafigà” interpretant Cavall de Foc de Rafael Pascual, desenvolupada de la fanfarria del mateix nom i estrenada en nostra Entrda de Moros. Actuava de cap batedor Fernando Belda Grau sobre un cavall blanc anomenat “Ofensor” d’una estampa senyorial . Quasi tots els esquadrers gaudiren d’uns moments per a fer de caporal. Tingueren bona cura d’ells Jordi Sedano i Mario Sempere. Gràcies amics. De seguit l’Esquadra Oficial Realista, oberta per les parelles preceptives amb diseny complet, es presentava als sons de la cadencia musical de Moros del Riff que interpretava nostra banda de música titolar, La Unió Musical Albaidense, dirigida per Ramón García Soler. Arrancà Gilberto Vicedo Todolí, seguint, Vicent García, Ernesto Serra, Gilberto Carbonell i Remigio Gimeno. Molt ordenada en tot moment i d’un pas natural i seguit. Jaime Sancho feia les delícies d’esquadrers i públics com a cap batedor amb un cavall blanc i terrós clar. Compromesos per a que tot ixquera bé Joaqun Sanjorge i Enrique Pascual Rico. Ho conseguiren estupendament. Tancava el gran seguici Realista els festers amb diseny complet de la Filà, que per supost estagueren a l’altura de les circumstàncies, és a dir, elegants i ordenats. La Carrossa del Cop mostrava l’escut oficial de la nostra Capitania i era presidida per Rafael Valero Aparicio acompanyat per xiquets de curta edat.


Organitzaren aquest grup Nicasio Alemany i Juan Carlos Pérez Méndez que també ajudaren en l’eixida dels nombrosos cavalls allà al Partidor. La marxa general fou prou bona. El Capità s’adelantà un poc a l’horari previst d’entrada a la Plaça. L’Esquadra de Negres ho feia abans de les sis i l’aplegada general de tot el boato fou al voltant de les sis i vint-i-cint de la vesprada, malgrat alguna part de boato haguera que aturar-se, pense que per tornar a agruparse Tot un reial i vertader èxit. Una vesprada sensacional tant en l’ordre meteorològic, ni frescor ni calor exagerat, lluïa el sol, i els Realistes posàrem el demés. Un vistós, original, espectacular, ric i treballat boato on no ha faltat de res. La vesprada abrilenca del 22 es vestia de música, color, alegria, elegància, també de serenitat, força, en una paraula, de Festa. La Nostra participació passarà a la història d’Alcoi, a la memòria col.lectiva de tots. Enhorabona a tots -ho hem conseguit-. De seguida descansàrem un poc i es refrescàrem, uns ho feien a la filà i altres, el gran grup amb el nostre gran protagonista Rafael Palmer Balaguer, a la Residència Emilio Sala on s’oferia un xicotet berenar. A la nit de nou s’enjuntàrem per a sopar a l’Hotel Reconquista. Les mostres d’aceptació, les abraçades i les felicitacions eren la tònica general. Ni més ni menys havíem conseguit l’èxit i tots ens mostràvem contents i satisfets en la part que ens tocava. I és veritat que era per a estar-ho. A l’hora del café i de la copa, nostre Capità rebia els primers regals, i les mostres d’estima es multiplicaven , així com per a Cristina i tota la família, Isabel Balaguer - Isabelita, Què gran dona-, i Begoña, que els acompanyà en tot moment i Rafael Palmer Peidro. Mentre tant el conegut i popular presentador i comentariste de futbol “Lobo Carrasco” que vivia un dia al.lucinant en aquest


Poble en Festes i que era convidat per la filà acompanyat per la seua muller i per Paco Bustos, firmava autògràfs per als seus “fans-seguidors”. Acaba de amanecer, las plazas están desiertas, y en un portal, todavía, restos de confeti quedan, ovillos de serpentinas; en los ánimos, inmesa nostálgia de la jornada anterior, cierta tristeza por los momentos gozados. Julio Berenguer Barceló

Així és, però la Festa està fresca, està sencera, continua. És el Día De Sant Jordi. Un nou día se’ns presenta de solemnitat i rebombori . És un dia especial, sagrat, de vells i ancestrals costums arraigats de ferm al poble. Sant Jordi i Alcoi, Alcoi i Sant Jordi és un binomi inseparable. A les vuit i mitja un bon grup de Festers Realistes, capitanejats per Rafael Botí, que no entenc com pogué matinar tant, arrancaven la Segona Diana dedicada als més menuts. Formaren tant xiquets com grans incloent vàries formacions amb diseny complet. És per a aplaudir-los i donar-los l’enhorabona. Al pas Realista es manifesten les mostres d’admiració per part dels matiners, així com el bon humor i la diversió festera. A l’herberet i el cantueso li succeeix l’esmorzar i anar a despertar al “Gran Capitán” i el seu sèquit que descansaven a l’Hotel Reconquista. La Processó del Trasllat de la Relíquia a l’Arxiprestal de Santa Maria i la Missa Major està ja al punt , les campanes de l’Església de Sant Jordi així ho anuncien ,i banda de música, part del boato i festers acompanyen a Rafael Palmer per a participar d’aquestos actes de tradició religiosa i acció de gràcies cap al Màrtir de Capadocia, Patró i


Protector Nostre. Passava de la una i mitja del mig dia quan s’acabaren els actes religiosos i festers, participants del boato, familiars i amics esperaven a Rafa per a fer el passacarrer i acompanyar-lo al dinar de gala del Dia De Sant Jordi. El local Jaume I es presentava ple de gom a gom i les mostres de satisfació continuaven cap a tots, en especial per al nostre benvollgut Capità. Després de dinar les mostres d’estima prenien més força, també paraules d’agraïment per part de tots i cadascun dels diferents grups que hi havien pres part a l’espectacular boato Realista. L’emoció feia acte de presència, perquè nostre èxit era clar i perquè ens havia eixit tot bé tal i com esperàvem. Una pluja de regals per a tots per part de nostre Capità i Favorita, Cristina, feia pensar que s’havien tornat bojos i si pensem que Rafael Palmer i la seua família s’han entregat per complet a tots nosaltres i que a la fí no sabía que més fer, doncs és cert que estan bojos per a la Família Festera Realista. Cert és que tots hem contribuït des del nostre lloc a conseguir una Capitania sense precedents en la nostra història, però és just assenyalar que Rafael Palmer i família han donat mostres d’una entrega total de la seua persona cap als demés sense regatejar cap tipus d’esforç. Rafa, t’ ho dic ací , ara i sempre -eres sensacional i al vostre costat hem estat un poc més prop del cel-. Rafael Botí com a Primer Tro i en nom de tots nosaltres li feia entrega d’un regal molt especial, un fabulós quadre pintat per Manolo Antolí amb la seua pròpia imatge vestit de Realista. Diferents grups també obsequiaren a Rafa. Citar-los a tots faria la llista molt llarga. A tot açò els components de la VI Diana Vespertina de Cavallet eixien cap a la Font Rodona, on als sons del pasdoble La Aranya feien de les seues, portant la Festa al carrer, on xicotets i grans gaudiren del humor i del bon quefer dels festers Realistes.


La vesprada dóna per a molt més i ens dirigim cap a la Placeta de la Mare de Déu per a preparar-se, per a participar en la Processó General, que com sempre estava ordenada i al punt. En finalitzar a l’església del Sant Titolar es donà a besar la Relíquia de nostre Patró. Continuen les mostres d’emociò continguda, de gratitud i de germanor. A continuació es dirigíem de nou cap a l’Hotel Reconquista per a compartir de nou el sopar. El local es presentava ple de gom a gom. Alguns grups aprofitaren el moment per a fer-li uns regals a Rafa. Després el ball que estigué molt animat i on no faltaren les bromes, els acudits i com no, el sabor d’una bona copa de licor que ambienta i anima -sense passar-se-. Una vetlada meravellosa que deixà a més d’un afònic de tant de xerrar. A la matinada també feien acte de presència els “Donuts - recién hechos-”, que com sabeu es cosa de l’amic Juan Boluda i que ens va molt bé per a recuperar forces. El dia de Sant Jordi és ja història, però dins de nosaltres resta el record i la vivència d’un dia especial, enguany ha sigut diferent, més entranyable, més carismàtic, dels que deixen un sabor dolç, dels que tarden en oblidar-se. El trabuco que ayer crió un clavel hoy vierte iras de fuego centelleantes. La espada que vibraba de soles y diamantes es como una guadaña vesánica y cruel. ................... Alcoy se hace batalla, la Fiesta se hace Historia Adrián Miró García

El dia de l’Alardo amaneix primaveral. Rafael Palmer Peidro, fill del nostre protagonista assumeix hui la Capitania


Mora. Tot estava previst i Rafa fill té l’honor de representar el personatge. Rafa farà d’Emir. Al matí es disposaven festers Realistes muntats a cavall amb banderes per l’acompanyament de l’Estafeta, que per a nosaltres era el conegut cavalliste Rovira. Cap al mig día l’Encaro amb els Asturians, Federico i Rafa, com és preceptiu s’abraçaren i continuaren els Trons cap a la Plaça d’Espanya. En finalitzar l’assalt amb arma al Castell, cosa que Rafa Palmer Peidro ho feia molt bé, amb serietat i representant a la perfecció el paper que desenvolupava. Poc després i des de les mateixes portes de la fortalesa Emirs, Escuders, Realistes i banda de música l’acompanyàven a dinar el ja tradicional putxero. Per la vesprada de nou Ambaixada, i eaquesta volta Realistes i Barbarescs prenien el centenari Castell. A Rafa li va eixir molt bé aixó de : No te impacientes cristiano y mira que la desgracia va en pos de vosotros. No es tiempo ya de esa insana infatuada altivez; sí de venerar las altas, vencedoras Medias Lunas y banderas musulmanas. Tot això i més coses. En acabar el parlament els trons feien de nou acte de presència. Capità, sèquit i Realistes ixqueren de darrere del Castell fins al carrer Sant Vicent per a fer de nou l’Encaro i baixar fins la Plaça. La resta de la Filà el seguia, malgrat eren pocs els qui finalitzaren. A la fi Vicent Serra ens feia un favor en nom de l’Associació, el de retirar al festers disparant un poc abans d’acabar el recorregut a l’Església de Sant Jordi. L’acte del Disparo estava fent-se massa llarg. Poc després nostre Capità, junt als altres càrrecs i Assemblea General de l’Associació de Sant Jordi tornàven al Xicotet a la seua Església.


A les nou i mitja el xiquet Sergi Pèrez Chinchilla encarnava la figura de Sant Jordi als merlets del Castell. Fletxes de pau i armonia eren llançades, i els alcoians en el cor en un puny i llàgrimes als ulls despedien les festes de 1997. Però Nostra Festa Cridant-nos està de nou i per sempre. Nosaltres, Realistes, també emocionats, reviviem en curt espai de temps els millors moments passats de Nostra Trilogia. Imatges de tot tipus acodien al nostre cap i cert és que no s’oblidaràn mai, igual que les emocions viscudes. Als soparets també acodirem els Realistes, cadascú organitzara el que creia millor per a divertir-se i estirar un poc més la Festa que inevitablement s’ens escapava de les mans. Des del meu lloc de Croniste de la Filà Realistes tinc que donar-vos l’enhorabona a tots per el gran desenvolupament d’imaginació, art, bon gust, treball, il.lusió i ganes de fer el millor. Gràcies a Rafael Palmer Balaguer i familia per fer-nos somniar i fer realitat aquesta meravellosa Capitania. Gràcies a tots els components del Boato, gràcies a tots els festers. Units tots ho hem aconseguit. Gràcies a artistes, músics, que ens han demostrat que encara es posible la creació i l’originalitat. Gràcies per l’organització i la faena de esta gran Junta Directiva, comandà per Rafael Botí Sempere i Santiago Pericás Jordá , i com no a tot un equip de treball que ha estat al seu costat, Javier Morales, Javier Barber, Salvador Vilanova, Vicent Serra, José Tomás, Emilio Picurelli, Emilio Matarredona, Jordi Sedano, Rafael Palmer Peidro, Marcos Higuero i un servidor de tots vosaltres Jordi Linares i Abad que ha fet el que ha pogut. Han segut unes festes que no s’oblidaràn mai. Ha segut la Nostra Capitania 1997, plena de vivències i emocions que marcaràn el nostre futur fester.


Amics, per acabar, vull desitjjar-vos el millor, i el millor que ara vos puc donar es un curtet missatge extret d’un poema que admire i senc, crec que, en alguna ocasió vos el he llegit. Es del gran poeta de Sant Jordi , Joan Valls i Jordà, i diu: El poble fa la Festa en ordenada orgía i Alcoi es reviscola en goig del seu rang. San Jordi és primavera, Sant Jordi és armonia i cal sentir-lo dins la massa de la sang. Moltes gràcies per la vostra paciència i atenció. Fins sempre. Visca Sant Jordi i Visca la Filà Realistes ! Jordi Linares i Abad Alcoi 30 de Maig de 1997



FILÀ REALISTES - VIVENCIES