Compartir 99 versió en català

Page 1

FUNDACIÓ ESPRIU

juliol · agost · setembre 2015 | número 99

| compartir | Revista del cooperativisme sanitari

EINES DE GESTIÓ EN LES COOPERATIVES SANITÀRIES

EL RACÓ DE L’USUARI: AFECCIONS D’OÏDA, NAS I LARINGE

COOPERATIVISME RICARDO LÓPEZ, PRESIDENT DE FAESS: «EL SECTOR COOPERATIU ÉS EL MILLOR ALIAT DE L’ESTAT EN LA PRESTACIÓ DE LA SALUT»

CULTURA LLIBRES DELS MORTS


2


EDITORIAL Eficients al màxim nivell

5

SALUT 6 8 10 12 15

COOPERATIVISME SANITARI • Entrevista: Dr. Ricardo López, president de FAESS: «El sector cooperatiu és el millor aliat de l’Estat en la prestació de la salut» • Jornada sobre gestió de crisis en centres sanitaris, a la Clínica Vistahermosa • L’Hospital Inmaculada posa en marxa un projecte educatiu per a escolars de Granada • Nou Servei de Medicina del Viatger als hospitals d’ASISA • Lliurament dels Premis Santa Isabel a l’Excel·lència Hospitalària • Homenatge al Dr. Ivorra en el Congrés Nacional d’Hospitals • Èxit de la 4a Jornada sobre patologia de l’embaràs • Durant el 2014, el SUD Comarques va realitzar més de 26.000 visites • Simposi sobre la sostenibilitat de la sanitat cooperativa • Debat sobre la col·laboració publicoprivada

MONOGRÀFIC: Eines de gestió en les cooperatives sanitàries • Eines per ser eficaços / Charles Gould, director general de l’Alianza Cooperativa Internacional • L’excel·lència en el servei: un compromís permanent Dr. Enrique de Porres, conseller delegat d’ASISA • Models de gestió: el que es posseeix s’ha d’administrar amb art Dr. José Vilella Bueno, director mèdic assistencial d’ASISA • Green Cube: l’aposta tecnològica del Grup ASISA / Luis Barcia, director general i Miguel Ortiz, director de l’Àrea Tecnològica de Tich Consulting (ASISA) • Dra. Rosa Delgado Vila, directora de Control de Gestió d’Assistència Sanitària: «El doctor Josep Espriu ja tenia clar que la informàtica era el futur»

16 18 19 19 20 21 22 24 27 28

33

34 36 38 41 47

CULTURA • Pausa I Mireia Calafell • Roda el món I Rafael Fernández Rodríguez • Recordant Salvador Espriu I Mireia Calafell • Cercle viciós I Joma

51 52 55 58

SUMARI > Núm. 99

• Endoscòpia I Dr. Cassan • Servei de Farmàcia i Dietètica de l’Hospital de Barcelona • Oïda, nas i laringe I Dolors Borau • Una visita a l’otorrino I Dolors Borau • Cuinar amb disminució visual I Dra. Luzondo

3


CARTES DELS LECTORS

Per ser competitives i assegurar la millor qualitat assistencial, les cooperatives sanitàries han de sumar als seus singulars senyals d’identitat –participació, vocació social i de servei...– l’objectiu de perseguir l’excel·lència empresarial, per a la qual cosa han d’usar les eines de gestió que els permetin oferir solucions personalitzades a les necessitats dels seus professionals i usuaris.

Sense ànim de lucre Voldria agrair a | compartir | l’haver fet possible que m’arribi trimestralment la revista del cooperativisme sanitari a Espanya. Al novembre de 2014, la revista va arribar per primera vegada a les portes de casa meva i la seva lectura i anàlisi ja han esdevingut quelcom habitual per als membres de la meva família. Avui he rebut el número 98 amb el plaer infinit de continuar rebent-la gratuïtament. Com a estudiant de sisè curs de Medicina m’interessen els temes mèdics, que he pogut compartir amb els meus companys, veïns i fins i tot pacients. Penso que tenim alguna cosa en comú i és fer que els nostres serveis de salut puguin arribar fins a les persones necessitades, com bé expressava en el número 98 de la revista la presidenta Teresa Basurte: «[...] aquesta és precisament la nostra fortalesa [...] sense ànim de lucre [...]» Desitjaria poder compartir amb els editors alguns escrits, en la mesura de les seves possibilitats, per poder explicar la tasca dels metges cubans en les seves missions humanitàries: en països com Sierra Leone, Libèria i Guinea, on han acudit a ajudar les víctimes de l’ebola; la col·laboració amb Xile o la recent missió al Nepal per assistir els damnificats de l’últim terratrèmol. Una abraçada fraterna des de Cuba Alejandro Gimeno Andrial. Mayari. Holguin. Cuba.

Revista del cooperativisme sanitari Revista trimestral. Tercera etapa Número 99 de juliol, agost i setembre de 2015 Consell de direcció: Dr. Ignacio Orce (president Autogestió Sanitària-ASC), Dr. José Carlos Guisado (presidente IHCO), Dr. Enrique de Porres (conseller delegat Lavinia-ASISA), Teresa Basurte (presidenta SCIAS i Fundació Espriu) i Dr. Oriol Gras (patró de la Fundació Espriu). Director: Carles Torner Pifarré Redactora en cap: Paz Hernández

Col·laboren en aquest número: Dr. Francisco Ivorra, Dr. Adolf Cassan, Daniel Romaní, Dolors Borau, Dra. Perla Luzondo, David Fernández, Oriol Conesa, Jose Pérez, Refugio Martínez, Charles Gould, Dr. Enrique de Porres, Dr. José Vilella Bueno, Ignacio Santa Maria, Mireia Calafell, Jordi Villaronga, Sam Abrams i Paz Hernández. Fotografia i il·lustració: Keith Adams, Mar Aguilera, Jorge Villa, Salvador López Caminata, Joma i Jordi Negret. Portada: iStock Correcció i traducció: Núria Sàbat (català i castellà) Secretaria de redacció: Joana Alcocer Disseny i maquetació: ec.lluch Impremta: Indústrias Gráficas Afanias, S.L. Dipòsito legal: B. 28059-1991

Fundació Espriu Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4a planta. 08029 Barcelona. Tel.: 93 495 44 90Fax: 93 495 44 92 Juan Ignacio Luca de Tena, 12, 3ª. 28027 Madrid. Tel: 91 595 75 52. NIF: G-59117887 www.fundacionespriu.coop compartir@fundacionespriu.coop La Fundació Espriu és constituïda per les entitats Lavinia Sociedad Cooperativa, ASISA, Autogestió Sanitària (ASC) i SCIAS L’opinió de | compartir | no coincideix necessàriament amb la dels articles firmats. | compartir | s’edita en paper ecològic i s’afegeix a la creixent preocupació pel malbaratament dels recursos naturals.


Eficients al màxim nivell

I és que les nostres empreses tenen una obligació que és inherent a les nostres idees: ser eficients al màxim nivell per al millor servei dels nostres clients, tant interns (professionals) com externs (usuaris), i comprometre’ns amb l’autosostenibilitat del sistema. A Lavinia S. Coop. vam celebrar fa poc a Bilbao la nostra Assemblea anual, un clar exemple de l’essència i connivència dels principis del cooperativisme sanitari amb les novetats i reptes de gestió requerits per oferir una sanitat privada de prestigi, sostenible i competitiva. Aquest any hem reafirmat el nostre compromís de seguir creixent com a cooperativa, mitjançant accions de proximitat i fórmules d’atracció dirigides a les noves generacions, convençuts que els nostres valors han estat, són i seran valors d’èxit. Com en totes les organitzacions, no som aliens a la rapidesa dels mercats en les seves actuacions i decisions. Tampoc a la flexibilitat, dinamisme, innovació i complexitat requerits en la nostra gestió. Alguns dels valors de la nostra Cooperativa, com la llibertat d’elecció del metge o la reinversió dels nostres beneficis, són pilars de la nostra estratègia de clients i marca, i, sens dubte, elements clau en la confiança dels més de dos milions de persones que confien en nosaltres. D’altra banda, la nostra cooperativa és el millor exemple d’un dels temes dels quals avui es parla tant: els models de col·laboració publicoprivada. A través d’Asisa, la nostra Cooperativa Sanitària Lavinia estén fórmules de gestió privada en l’assegurament públic dels mutualistes. Som poques les companyies d’assegurances que col·laborem amb les administracions públiques, i nosaltres, amb més de 700.000 mutualistes, contribuïm a la viabilitat i sostenibilitat del model de sanitat pública espanyol, mantenint viu l’esperit del nostre fundador d’una sanitat universal i de qualitat complementària. Addicionalment, hem optat i seguim molt de prop qualsevol col·laboració en gestió hospitalària, tant a Espanya com en mercats internacionals, on ja gestionem amb èxit hospitals públics. La història del cooperativisme sanitari, malgrat tots els èxits ja assolits, encara s’ha d’escriure i no tinc cap dubte que, en el seu desenvolupament futur, seguirem sent agents clau de la seva transformació. Espero que la lectura d’aquest exemplar sigui satisfactòria per a tots els lectors i que contribueixi al millor coneixement de les nostres realitats.

Dr. Francisco Ivorra Miralles, President de Lavinia-ASISA i vicepresident de la Fundació Espriu

EDITORIAL

En aquest número de la revista | compartir | hem volgut parlar de les eines de gestió que apliquem a les nostres empreses, i és aquí on trobem que moltes de les estratègies propugnades en els últims avenços de les institucions cooperatives ja han estat objecte de tractament en les nostres, potser amb una mica d’antelació a la seva publicació.

5


SALUT > PREVENIR / GUARIR

6

ENDOSCÒPIA Una tècnica de diagnòstic que, gràcies als avenços tecnològics, també es pot utilitzar amb finalitats terapèutiques.

L’endoscòpia és un procediment que consisteix en l’exploració directa d’una cavitat, un conducte o una víscera buida de l’interior de l’organisme a través d’un instrument especial, denominat genèricament endoscopi, que permet la seva visualització des de l’exterior. En principi, es tracta d’una tècnica de diagnòstic, tot i que actualment s’empra també amb finalitats terapèutiques, ja que durant la seva realització es poden dur a terme diverses actuacions.

Avui dia es disposa d’una gran diversitat d’endoscopis que s’adapten a les característiques de les estructures orgàniques que es pretenen explorar, si bé, tots aquests instruments tenen una configuració bàsica semblant: en essència, un endoscopi consisteix en un tub, més o menys llarg, que porta incorporades una font d’il·luminació i unes lents. Per realitzar la prova, el tub s’introdueix a través d’un orifici natural o d’una obertura especialment practicada en la superfície corporal, i quan el seu extrem distal arriba a l’estructura que es vol estudiar, el metge pot observar a través de l’extrem que queda a l’exterior les seves característiques amb claredat i deteniment, i veure si són normals o si, en canvi, presenten alguna alteració. Com es pot deduir, la utilitat d’aquest tipus de procediment és enorme, ja que és possible veure amb precisió els detalls d’un òrgan intern que d’una altra manera només podria ser estudiat per mètodes indirectes, i no és el mateix, per exemple, veure les imatges radiogràfiques d’una tumoració que observar-la directament.


| compartir | juliOl agOSt SEtEmBrE 2015

Gran varietat Avui en dia, gràcies als constants avenços tecnològics, es disposa d’instruments endoscòpics molt variats. L’endoscopi pot consistir en un tub rígid de pocs centímetres de longitud o bé pot tractar-se d’una llarga sonda flexible, com són els endoscopis que es fabriquen amb fibra de vidre, anomenats fibroscopis, capaços de transmetre les imatges malgrat les múltiples curvatures que adopti l’aparell. Així, per exemple, es pot arribar pràcticament a qualsevol nivell del tub digestiu, introduint l’endoscopi per la boca o per l’anus, sense que les corbes dels intestins constitueixin un obstacle perquè pugui avançar fins al punt que es pretén explorar. En realitat, les particularitats anatòmiques de les diferents estructures del cos que poden estudiar-se amb aquest mètode han fet que es fabriquin endoscopis especials per a cada cas, cada un amb el seu nom específic, com, per exemple, laringoscopis per estudiar la laringe i les cordes vocals, broncoscopis per explorar l’arbre bronquial, gastroscopis per inspeccionar l’estómac, colonoscopis per fer el mateix a l’intestí gros i altres per a les vies urinàries (cistoscopis per a la bufeta urinària, ureteroscopis per als urèters, l’úter (uteroscopi o histeroscopi) i diverses estructures buides. Una petita incisió En els exemples esmentats, l’aparell s’introdueix per un orifici natural, com pot ser la boca, l’anus, la uretra o la vagina. Però també és possible explorar cavitats de l’organisme introduint l’instrument per una petita incisió practicada a la superfície del cos. Així es fa, per exemple, per estudiar l’interior de les articulacions; en aquest cas es parla d’artroscòpia, una tècnica cada vegada més utilitzada, o fins i tot per explorar la cavitat abdominal, i llavors el procediment es coneix com a laparoscòpia. La veritat és que els avenços tecnològics són constantment aprofitats per perfeccionar aquests instruments i ampliar la seva utilitat. Tant és així que un procediment que en principi tenia una finalitat diagnòstica, actualment, com s’ha dit, en molts casos també permet efectuar actuacions terapèutiques. De fet, els endoscopis poden tenir canals o sistemes de conductes que permeten realitzar diferents actuacions. Per exemple, per un d’aquests canals és possible aspirar secrecions o bé insuflar aire a l’interior de l’òrgan estudiat, amb la qual cosa es facilita l’observació de les seves característiques. I fins i tot, per algun d’aquests conductes es poden introduir instruments molt variats dissenyats amb fins específics que es poden manejar des de l’exterior: pinces per agafar un cos estrany i extreure’l o bé per obtenir una petita mostra de l’estructura orgànica que s’està estudiant –és a dir, per practicar una biòpsia–, raspalls

per obtenir cèl·lules que posteriorment se sotmeten a un estudi citològic, tisores o eines quirúrgiques més sofisticades que permeten dur a terme intervencions completes, com pot ser la resecció d’un pòlip del còlon, la reparació d’un menisc en una artroscòpia, o fins i tot l’extirpació de la vesícula biliar mitjançant una laparoscòpia. Les possibilitats són amplíssimes, ja que els endoscopis moderns poden manipular-se des de l’exterior de tal manera que l’extrem introduït en l’organisme es mogui cap a un o altre costat segons ho requereixi el metge que l’utilitza, i fins i tot poden tenir acoblada una càmera de vídeo que permeti al metge observar les imatges en una pantalla i tenir les mans lliures per efectuar una operació delicada, també des de l’exterior. dr. Adolf cassan

http://www.wseed.org/ http://goo.gl/mmBhxH

Amb anestèsia o sense Les molèsties que comporti l’estudi depenen del tipus d’endoscòpia que es tracti. En molts casos pot efectuarse sense necessitat d’anestèsia o bé aplicant una mínima anestèsia local, perquè el procediment no ocasiona dolor o només causa molèsties, com passa quan es tracta d’un estudi endoscòpic d’alguns sectors del tub digestiu, quan es tracta d’una artroscòpia o bé, fins i tot, si es realitza una laparoscòpia. De vegades, en canvi, es realitza sota sedació, per exemple en el cas d’una colonoscòpia –una endoscòpia de l’intestí gros–, més que res, per evitar sensacions molestes al pacient. I només en pocs casos cal recórrer a una anestèsia general, com pot ser quan s’ha de practicar una fibrobroncoscòpia molt perllongada per estudiar les estructures broncopulmonars. Però, bàsicament, llevat de les lògiques incomoditats que comporta una exploració d’aquestes característiques, el procediment endoscòpic no sol causar més problemes, ni requereix preparacions complexes –exceptuant, per exemple, una dieta especial prèvia a una endoscòpia digestiva–, ni origina molèsties rellevants o requereix ingrés hospitalari un cop s’ha efectuat la prova. D’altra banda, cal destacar que es tracta d’un procediment segur, que en molt rares ocasions origina complicacions.


Servei de Farmàcia i Dietètica de l’Hospital de Barcelona

Tan discret com fonamental SALUT > PREVENIR / GUARIR

És un dels serveis més desconeguts de l’Hospital de

8

Barcelona. Es veu poc, entre altres motius perquè està situat al soterrani, però la seva existència és fonamental per al seu funcionament diari. Si s’eliminés, l’hospital hauria de tancar les portes el dia següent. Parlem del Servei de Farmàcia i Dietètica de l’Hospital de Barcelona.

La Farmàcia de l’Hospital de Barcelona va ser creada el 1989, el mateix any que va obrir l’Hospital de Barcelona, i ha anat creixent i adaptant-se a les necessitats del prestigiós centre hospitalari barceloní. El personal d’aquest servei està format per 21 persones, que inclouen farmacèutiques, tècnics, auxiliars i una administrativa. A més, disposa de dos dietistes, que s’ocupen de la nutrició del pacient ingressat, tant de les dietes del servei d’alimentació –adaptant-les a les seves necessitats clíniques–, com de la nutrició enteral i suplements. Es tracta d’un servei obert les 24 hores del dia i que en tot moment compta amb la presència d’un farmacèutic. L’any 2014 va dispensar ni més ni menys que 2.216.219 unitats de medicaments, va validar 297.578 ordres mèdiques i preparar 8.655 citostàtics, 1.817 nutricions parenterals i 1.190 enterals, 2.466 mescles intravenoses, 1.673 fórmules d’oficinals i magistrals, va reenvasar 131.715 unitats de medicaments orals sòlids i va realitzar ajust de dosis de 7.604 medicaments en pacients amb insuficiència renal i 49 en insuficiència hepàtica. Suport a metges L’equip del servei de Farmàcia dóna suport als metges i infermeres de l’hospital per facilitar als pacients una farmacoteràpia correcta, segura i eficaç. «Avui dia, hi ha molts més pacients d’edat avançada que dècades enrere. Fins i tot s’operen persones de cent anys d’edat que estan bé de salut. Això ha generat més activitat a l’Hospital de Barcelona i, per tant, també al Servei de Farmàcia i Dietètica», afirma la Dra. Carmen Lacasa, responsable d’aquest servei des del seu inici. Carmen Lacasa és experta en seguretat del pacient i medicaments i en programes de garan-

tia de qualitat en farmàcia d’hospital. Ha liderat, juntament amb la Dra. Ana Ayestarán, del mateix servei, l’Estudi multicèntric per observació per a la prevenció d’errors de medicació, en el qual han col·laborat 28 hospitals espanyols. «Una part important de les solucions que l’OMS recomana per millorar la seguretat del pacient estan relacionades amb els medicaments. L’OMS recomana evitar medicaments d’aspecte o nom semblants, identificar correctament els pacients, el control de les solucions concentrades d’electròlits, la precisió de la medicació en les transicions assistencials, evitar errors de connexió de catèters i tubs de vies d’administració diferents», afirma la Dra. Carmen Lacasa. Nous programes «Al Servei de Farmàcia de l’Hospital de Barcelona, s’hi preparen nombroses fórmules estèrils (entre elles els medicaments per al càncer i les nutricions per via intravenosa) i s’ajusten les dosis de medicaments a pacients amb insuficiència renal i insuficiència hepàtica», explica la Dra. Lacasa. A més, aquest servei dóna resposta als nous programes que ofereix l’Hospital de Barcelona: el PAPPA (Programa d’atenció al pacient pluripatològic d’Assistència), destinat als pacients grans amb malalties cròniques que requereixen atenció continuada i que són atesos en el seu domicili; Gravida (centre especialitzat en el tractament integral de la fertilitat i la reproducció humana assistida) i la Clínica d’Atenció al Viatger. El Servei de Farmàcia de l’Hospital de Barcelona col·labora en el millor compliment de la profilaxi antibiòtica quirúrgica (moment òptim d’administració abans de la incisió) amb la finalitat que dis-


| compartir | juliOL agost setembre 2015

El Servei de Farmàcia i Dietètica de l’Hospital de Barcelona dispensa 2.216.219 unitats de medicaments a l’any.

minueixi a la meitat la probabilitat que el pacient pateixi una infecció després de la intervenció, que ha aconseguit passar del 3 % a l’1,5 %. «Amb ajuda d’un programa realitzat per Farmàcia, en col·laboració amb les infermeres de l’Àrea quirúrgica, que registren els factors de risc dels pacients, amb un hematòleg de l’hospital i amb CECOEL (l’empresa informàtica del Grup Assistència), s’ha pogut millorar l’indicador de compliment de profilaxi tromboemboembòlica en cirurgia (administració d’heparina profilàctica) i passar del 62 % l’any 2007 al 99 % el 2014», explica Carmen Lacasa. D’altra banda, el Servei de Farmàcia de l’Hospital de Barcelona ha implantat recentment un nou programa informàtic que aconsegueix la traçabilitat total dels medicaments citostàtics (lot i caducitat), des de la recepció i la seva preparació fins a l’admi-

nistració al pacient. «Hi ha una gran pressió per part de la indústria farmacèutica per introduir nous medicaments. La Comissió de Farmàcia de l’Hospital de Barcelona, formada per metges, farmacèutics i infermeres, selecciona els 1.300 medicaments que s’utilitzen a l’Hospital entre els 15.303 registrats al nostre país. Si un nou medicament no suposa un avenç terapèutic, la comissió no el selecciona», afirma Lacasa. I lamenta que la indústria farmacèutica dediqui molts més recursos a la promoció que a la investigació. Cal destacar, finalment, que el Servei de Farmàcia i Dietètica de l’Hospital de Barcelona realitza un seguiment detallat dels indicadors de qualitat assistencial d’aquest centre, indicadors que han experimentat una evolució molt positiva al llarg dels seus 26 anys d’existència. Daniel Romaní

9

Principals funcions que realitza el Servei de Farmàcia de l’Hospital de Barcelona • Selecció i adquisició de medicaments. • Validació d’ordres mèdiques per farmacèutic 24 hores, 365 dies l’any. • Distribució diària en dosis unitàries a tot l’hospital. • Dispensació de medicaments a pacients ambulatoris. • Dispensació de medicaments a PAPPA, Gravida i Clínica del Viatger. • Conciliació de la medicació. • Informació de medicaments al pacient. • Ajust de dosi a pacients amb insuficiència renal. • Ajust de dosi a pacients amb insuficiència hepàtica. • Preparació de medicaments citostàtics. • Preparació de mescles intravenoses. • Preparació de nutricions parenterals i enterals. • Farmacotècnia.


SALUT > EL RAcÓ dE L’USUARI

HI HA UNA ESPECIALITAT MÈDICA QUE TRACTA CERTES PARTS DEL CAP I EL COLL. ES TRACTA DE L’ESPECIALITAT D’OTORINOLARINGOLOGIA. AQUEST NOM LLARG I DIFÍCIL DE PRONUNCIAR ESTÀ FORMAT PER DIFERENTS VOCABLES D’ORIGEN GREC QUE SIGNIFIQUEN ORELLA (OTO-), NAS (RINO-) I LARINGE (LARINGO-).

10

Orella, nas i laringe Per abreujar, els anomenem “otorinos”, però hauríem d’explicar que el seu nom no abasta només els tres mots grecs, ja que aquests especialistes són els encarregats de tractar les malalties de l’oïda, les fosses nasals, la faringe, la laringe (amb les cordes vocals) i totes les zones que les envolten, com les glàndules salivals, els adenoides (que vulgarment anomenem “carnots”) i les amígdales. És per això que l’entitat que agrupa els metges d’aquesta especialitat és la Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial. Les afeccions de l’oïda A més de treure taps de cera de l’oïda, tracten la pèrdua d’audició i la sordesa, tant en els nens com en els adults; els processos infecciosos (les famoses otitis); l’aparició de vertígens i mareigs; els acúfens (percepció de sons i sorolls continus o intermitents) i les afeccions del nervi. Es fan proves com l’audiometria (en què el pacient ha de detectar els sons que s’emeten) o els potencials evocats (que permeten estudiar la recepció dels estímuls auditius al cervell). Serà aquest especialista qui recomanarà l’ús d’audiòfons o qui s’encarregarà de practicar la cirurgia per corregir les alteracions del timpà i dels ossets, per col·locar un implant coclear dins l’oïda (un aparell electrònic) o un implant osteointegrat al crani (que queda a l’exterior). Un trastorn força desconegut, que també és una patologia de l’oïda, és el dels vertígens i mareigs que tenen diverses causes com la malaltia de Menière, la inflamació del nervi vestibular, traumatismes, infeccions o tumors a l’oïda. Trastorns de la respiració Les afeccions de la zona nasal estan relacionades amb els trastorns de la respiració i tenen conseqüències sobre el son, ja que sovint són la causa que els nens i els adults ronquin i pateixin apnees. És habitual que els carnots hi estiguin implicats. Altres patologies de l’entorn estan relacionades amb la cavitat sinusal, la sinusitis i les al·lèrgies.

Quan hem d’anar a l’otorinolaringòleg? Aquests especialistes són els encarregats de tractar les malalties de l’oïda, les fosses nasals, la faringe, la laringe (amb les cordes vocals) i totes les zones que les envolten, com les glàndules salivals, els adenoides (que vulgarment anomenem “carnots”) i les amígdales.


| compartir | juliOl agOSt SEtEmBrE 2015

http://cort.as/SorO http://cort.as/SorV

L’otorinolaringologia A la zona bucal es tracten els problemes associats a les glàndules salivals (atenent també els tumors que hi puguin aparèixer) o el fre lingual, quan aquest és massa curt i dificulta la pronúncia correcta d’algunes lletres o que les dents puguin tenir una bona oclusió. Al coll, hi trobem les amígdales, que produeixen una malaltia molt comuna, les angines. Són els otorinolaringòlegs els que en fan una reducció amb làser quan augmenten de mida o quan les amígdales són les

Aquesta especialitat ha estat en constant evolució, adaptant les tècniques quirúrgiques en zones molt complicades com l’oïda i les cordes vocals o optant per tècniques menys agressives com la cirurgia amb làser. També s’encarrega de la cirurgia estètica en els casos de rinoplàstia i d’otoplàstia.

11

Jordi Negret

responsables del mal alè (halitosi), perquè en uns petits orificis del teixit s’hi acumula el menjar que fa mala olor. Més avall, a la laringe, hi ha les cordes vocals i aquest especialista és l’únic metge que tracta les disfonies (les alteracions de la veu) i que hi pot practicar cirurgia. Tècniques quirúrgiques L’otorinolaringologia ha estat en constant evolució, adaptant les tècniques quirúrgiques en zones molt complicades com l’oïda i les cordes vocals o optant per tècniques menys agressives com la cirurgia amb làser. Però això no és tot, perquè, per exemple, també s’encarrega de la cirurgia estètica en els casos de rinoplàstia i d’otoplàstia. La rinoplàstia es fa per corregir no només les deformacions del nas i el seu aspecte estètic, sinó que també té en compte que aquestes correccions permetin una bona funcionalitat de les fosses nasals i, per tant, una bona respiració. Pel que fa a l’otoplàstia, el que es fa és una remodelació i correcció del pavelló de l’orella quan una criatura o un adult té unes orelles massa prominents i molt desplegades. Per acabar, cal ressaltar que també s’encarreguen del diagnòstic i cirurgia dels processos oncològics que afecten la boca (llengua, paladar, glàndules salivals), la faringe i la laringe i, quan apareixen problemes de deglució, en fan el seguiment i tractament. Aquesta especialitat abasta un ventall molt ampli de patologies, tractaments i cirurgies en unes parts del nostre cos que ens permeten sentir i escoltar, gaudir d’una bona respiració i del plaer d’olorar, parlar i cantar dolors Borau


OTITIS RECURRENTS, AFONIES, DÈFICITS AUDITIUS I VEGETACIONS SÓN AFECCIONS FREQÜENTS PERÒ DE FÀCIL SOLUCIÓ SI ES VA IMMEDIATAMENT A L’OTORINOLARINGÒLEG.

SALUT > UN RELAT d’USUARI

Una visita a l’otorino Aquesta setmana hem tingut a casa amb nosaltres el meu nebot de cinc anys. Tot ha anat molt bé, però el divendres ens van avisar de l’escola perquè l’Àlex deia que tenia mal d’orella. No era la primera vegada i ell sabia explicar molt bé què li passava. Com que el visita el mateix otorino que havia visitat els meus fills, vaig demanar hora perquè l’atenguessin d’urgència aquella mateixa tarda, ja que ell no podia passar el cap de setmana sense tractament. Quan vam arribar ens van dir que anaven amb retard i la sala d’espera estava plena de pares i cria-

tures. L’Àlex estava molt quiet, enganxat a mi, perquè li feia molt de mal i no tenia ganes de res. Mentre ens esperàvem sentíem les converses dels pares, mares i criatures. Hi havia un nen d’uns vuit anys que parlava amb una veu molt ronca. La seva mare em va explicar que tenia una afonia que intentaven resoldre, però que costava molt perquè les cordes estaven molt inflamades. L’única manera de desinflamar-les consistia en deixar-les reposar; és a dir, havia d’aprendre que al pati o jugant a futbol no calia cridar. Havien vingut a fer una revisió i el pas següent era fer tractament

12

Què és el drenatge transtimpànic? El drenatge és una petita peça col·locada a la membrana que impedeix que les infeccions a l’oïda mitjana quedin retingudes i causin inflamació i dolor, amb la conseqüent pèrdua d’audició, a més també impedeix que el líquid retingut perfori el timpà creant noves cicatrius a la membrana.

amb un logopeda per aprendre a parlar sense forçar les cordes vocals, sense cridar i que la veu es pogués projectar amb claredat. A la conversa va intervenir un pare que també portava la seva filla al logopeda, ja que necessitava suport per poder parlar i expressar-se. La nena tenia un dèficit d’audició perquè havia estat una criatura prematura que havia nascut amb poc pes. Com que en aquests casos hi pot haver aquesta complicació, de seguida van detectar-ho i estava fent molts progressos. Intervenció i anestèsia Jo patia per l’Àlex que no seguia la conversa perquè estava molt pansit, i és que realment el mal d’orella és


El mal d’orella

| compartir | juliOl agOSt SEtEmBrE 2015

Després de diverses infeccions amb el tractament antibiòtic consegüent, es va considerar que calia intervenir-lo i li van col·locar un drenatge transtimpànic d’or, al mateix temps que li extirpaven les vegetacions. Amb aquesta intervenció es van acabar les otitis i tot el malestar que comporten.

capaç d’aplacar una criatura plena d’energia. Els meus fills havien anat a l’otorino perquè, com l’Àlex, tenien otitis de repetició. Al gran, després de diverses infeccions amb el tractament antibiòtic consegüent, es va considerar que calia intervenir-lo i li van col·locar un drenatge transtimpànic d’or, al mateix temps que li extirpaven les vegetacions. Amb aquesta intervenció es van acabar les otitis i tot el malestar que comporten. De la intervenció del meu fill em va fer patir l’anestèsia, tot i que em van explicar que seria per molt poca estona. Com que també li havien extirpat les vegeta-

http://cort.as/SotX http://cort.as/SorO

la situació era molt desagradable i escandalosa. De vegades li passava si estava refredat i es mocava, de vegades perquè la calefacció o l’aire condicionat li assecaven les mucoses, i de vegades passava sense que sabéssim per què. Ja sabia què havia de fer: seure, tirar el cap endavant, prémer el forat del nas, aplicar fred... Després d’un episodi que va durar més que els altres, a la mateixa consulta li van cauteritzar el punt on s’originava l’hemorràgia amb nitrat de plata i el malson es va acabar. Quan el metge va visitar el meu nebot, el diagnòs-

Jordi Negret

13

cions (el que nosaltres en diem “carnots”), es va passar un dia a l’hospital i va ser tractat com un rei. Vam anar fent les revisions fins que el metge ens va confirmar que el drenatge ja havia caigut sol i que el timpà havia cicatritzat perfectament. El drenatge impedeix que les infeccions a l’oïda mitjana quedin retingudes i causin inflamació i dolor, amb la conseqüent pèrdua d’audició, a més també impedeix que el líquid retingut perfori el timpà creant noves cicatrius a la membrana. En el cas del meu fill va ser una molt bona solució. Otitis mitjana aguda L’altre fill va patir diversos episodis d’hemorràgia nasal. Quan el nas començava a sagnar, sense previ avís,

tic era clar i familiar. Otitis mitjana aguda. Amb molt de tacte i afecte el va fer estirar a la llitera. Llavors li va practicar una perforació controlada del timpà i li va aspirar tot el líquid retingut. L’Àlex ni es va bellugar. Com que la pressió havia desaparegut, el dolor també va disminuir. Vam marxar amb la recepta de l’antibiòtic que s’havia de prendre, perquè era necessari. De moment, el problema estava resolt i jo podia tornar el meu nebot als seus pares en bones condicions. Vaig pensar que no calia preocupar-los mentre estaven de viatge; de fet, l’experiència amb els meus fills m’havia servit i sabia que amb la visita a l’otorino tot es resoldria. L’Àlex de seguida es va revifar i va tornar a ser un pou d’energia. dolors Borau


Més de 6.000 pàgines per compartir Més de 500 activitats per conèixer la Fundació. Més de 90 edicions per consultar dins la nostra hemeroteca. Més d’un centenar d’altres webs de cooperativisme sanitari per visitar. Més de 6.000 pàgines per compartir amb tu.

www.fundacionespriu.coop

on-line


| compartir | juliOl agOSt SEtEmBrE 2015

CUINAR QUAN ES TENEN PROBLEMES DE VISIÓ NO ÉS SENZILL, PERÒ AL MERCAT HI HA AJUDES I ADAPTACIONS QUE FACILITEN AQUESTA TASCA A LES PERSONES CEGUES, QUE TAMBÉ TENEN A LA SEVA DISPOSICIÓ DIVERSOS CURSOS DE CUINA ORGANITZATS, ENTRE ALTRES INSTITUCIONS, PER L’ONCE I L’ESCOLA D’HOSTALERIA DE LA UNIVERSITAT DEL PAÍS BASC.

Cuinar amb disminució visual dra. Perla Luzondo

PASTANAGA AMB MEL I TARONJA

15 Edmon Amill

Hi ha restaurants que ofereixen als seus clients l’anomenat “Sopar a cegues”, que consisteix a entrar al menjador a les fosques guiats per cambrers invidents i intentar endevinar per l’olor, el gust i la textura la composició dels plats. El promocionen com una activitat original i sorprenent, quan aquesta situació és viscuda per altres col·lectius com a habitual i plena de dificultats. Les causes comunes que condueixen a la pèrdua de visió són: lesions a la còrnia després d’accidents de trànsit, de joc o a la feina; les cegueses hereditàries i les d’origen infecciós; l’ambliopia (ull gandul infantil), la retinopatia diabètica, el glaucoma, les cataractes i la degeneració macular pròpia de l’edat avançada. Per cuinar, als invidents, se’ls recomana l’ús del microones. El llibre Cuinar a cegues, publicat en braille per l’Escola d’Hostaleria de la UPV a Leiroa, que també organitza cursos de cuina per a cecs, és un bon recurs. Actualment tant l’ONCE a Madrid com escoles d’hostaleria d’Andalusia i d’altres comunitats preparen cursos de cuina per a cecs i llibres amb receptes pensades per a ells. Al mercat existeixen, a més, un robot de cuina parlant que ajuda en l’elaboració de menús, i la fusta sueca antilliscant per a la manipulació dels aliments, tot això molt útil per a persones amb diferents discapacitats físiques o intel·lectuals. L’ús excessiu de l’ordinador, tauletes i mòbils, l’envelliment de la població i la contaminació actual augmentaran els problemes de visió de la població en el futur.

Us recomano el tractament que el Dr. Barraquer, oftalmòleg de renom, recomanava als seus pacients infantils per a la protecció del seu nervi ocular: Ratlleu una pastanaga, afegiu-hi una culleradeta de mel i el suc de 1/2 taronja. Calia consumir-ho cada dia durant diversos anys. Jo la preparo en forma d’amanida, afegint-hi una poma ratllada, oli, un pessic de sal i una mica de fruita seca (nous, pinyons...). Els ulls i la pell us ho agrairan.

trOBarEu mÉS iNFOrmaCiÓ: www.once.es // www.hostelerialeioa.net

Edmon Amill

ALIMENTS PER A LA CURA DELS ULLS > Rics en vitamina B: els cereals integrals, fruita seca i verdura > Rics en vitamina A: per a la ceguesa nocturna, tomàquets, pastanagues, préssecs > Rics en vitamina C: cítrics, pebrot vermell i julivert > Rics en antocianidines: gerds, cireres, pomes i prunes > Rics en vitamina E: zinc, minerals, omega3 i omega6


Cardiòleg i especialista en trasplantaments cardíacs, el doctor Ricardo López va ser un dels fundadors de FAESS, l’organització que agrupa les cooperatives de salut i mutuals argentines, i que actualment presideix. En aquesta entrevista revisa els reptes internacionals que té davant seu el moviment cooperatiu sanitari, i conclou que el creixement és un dels més importants, sobretot en un món en què les desigualtats en l’accés a la salut són més grans que mai.

Doctor Ricardo López

COOPERATIVISME

ı

Redacció

Fundador i president de la Federació Argentina d’Entitats Solidàries de Salut (FAESS) i membre del consell de l’IHCO.

«El sector cooperatiu és el millor aliat de l’Estat en la prestació de la salut»

16 El doctor Ricardo López també és secretari general de la Confederació de Cooperatives de la República Argentina (COOPERAR) i membre del consell de la International Health Cooperative Organisation (IHCO), la branca sanitària de l’Aliança Cooperativa Internacional. FAESS, la federació d’entitats solidàries que presideix a Argentina, es va constituir el 1999 com una empresa social propietat d’usuaris i proveïdors que, a més de prestar serveis a cooperatives de serveis públics, gestiona diversos centres mèdics en col·laboració amb l’Administració pública. També ha impulsat diverses campanyes de promoció i prevenció de la salut amb un important component social. Per què va crear FAESS i quins són els seus projectes en l’actualitat i per a un futur proper? FAESS és una creació col·lectiva del moviment cooperatiu organitzat de la República Argentina, amb la finalitat de satisfer les necessitats del sector cooperatiu en l’àrea de la salut. Els seus impulsors van ser els presidents de l’Institut Movilitzador de Fons Cooperatius i de la Confederació de Cooperatives de la República Argentina, en un moment, parlem de l’any 2000, quan es vivia una severa crisi social, política i econòmica a l’Argentina, on el 50 % de la població va quedar sense cobertura de salut. En la seva creació, van tenir-hi una forta influència les experiències d’Unimed do Brasil i del cooperativisme sanitari espanyol, especialment la doctrina del Dr. Espriu. Quin nivell d’implantació té el cooperativisme sanitari argentí? En relació amb el sector públic és baix, i una mica més baix encara que el sector privat de lucre. L’últim cens de l’INAES, de 2007-2008, va revelar un total de gai-

rebé 500.000 socis de cooperatives i d’1,5 milions de socis de mutualitats, entitats ambdues de l’economia solidària. Cal tenir en compte que la població argentina se situa avui prop dels 42 milions d’habitants. I la gran dificultat és que moltes d’aquestes entitats són d’escala petita i mitjana, el que fa difícil accedir als equilibris econòmics. En quina mesura col·labora el cooperativisme argentí amb el sistema de salut públic? És variable segons les províncies i els municipis. Les cooperatives de salut han organitzat moltes campanyes de promoció sanitària. Així, per exemple, en el camp dels factors de risc cardiovascular, que és la primera causa de mort en homes i dones a l’Argentina, el cooperativisme destaca pel seu segon lloc en la realització d’enquestes i campanyes, després de l’Estat. Creu que el cooperativisme sanitari és una alternativa real per al desenvolupament dels sistemes nacionals de salut? Per què? L’experiència actual demostra que la salut ja no pot ser coberta només pels estats, mentre que el mercat deixa fora els sectors econòmics més febles. En conseqüència, el sector cooperatiu és el millor aliat de l’Estat en la prestació de la salut, amb un concepte vinculat a la promoció de la salut i no al negoci de la malaltia. Com membre de l’IHCO, quins creu que són els reptes del cooperativisme internacional en el sector de la salut? Sens dubte, el creixement del sector cooperatiu i mutual en molts països. El sector cooperatiu de la salut, malgrat la seva presència mundial, encara no representa un model desenvolupable per a molts països.


| compartir | julioL agost setembre 2015

Com a contrapartida, molts anys després de la declaració “Salut per a tothom” d’Alma Ata, de la dècada dels anys seixanta, avui tenim la desigualtat més gran de la història en l’accés a la salut. En aquesta última contradicció, crec que hi ha la gran possibilitat del model cooperatiu de salut. L’Aliança Cooperativa Internacional ha llançat el Pla per a la Dècada Cooperativa amb l’objectiu que l’any 2020 el model d’empresa cooperativa sigui el de més creixement, el preferit pels ciutadans i el líder en el sosteniment social, econòmic i mediambiental. Quines accions està desenvolupant el cooperativisme argentí en aquest sentit? Diverses. La seva principal entitat, COOPERAR, agrupa més de 65 federacions i prop de 3.000 cooperatives. El sector cooperatiu i mutual representa avui prop del 10 % del PIB d’Argentina. S’ha desenvolupat un sector molt fort de cooperatives de treball i s’han afermat les relacions amb els sectors civils i polítics. En particular, s’han afermat els vincles amb l’Església Catòlica argentina, que és el primer culte del país, després de la trobada que va promoure COOPERAR, a l’octubre de 2013, amb el papa Francesc i directius de l’ACI, així com per les recents declaracions del papa valorant el paper de les cooperatives.

1717

El doctor Ricardo López.

«L’experiència actual demostra que la salut ja no pot ser coberta només pels estats, mentre que el mercat deixa fora els sectors econòmics més febles» Vostè ha visitat en diverses ocasions les institucions de la Fundació Espriu i coneix el seu model de salut. Què és el que li ha cridat més l’atenció? La participació d’usuaris i prestadors, el respecte pel servei, l’eficiència i la seva qualitat, i la promoció del cooperativisme sanitari en el món. Cal recordar l’inoblidable experiència del Dr. Espriu al nostre país, que va assenyalar el camí per a diversos dirigents cooperatius.


notÍciEs

Organitzada pel Comitè de Bioètica ASISA-Lavinia, l’objectiu de la trobada va ser adquirir els coneixements i les experiències necessàries per afrontar amb garanties qualsevol situació de crisi greu en un hospital.

La Clínica Vistahermosa acull una jornada sobre gestió de crisi en centres sanitaris

18

La Dra. María Tormo, presidenta del Comitè de Bioètica ASISA-Lavinia, al costat dels ponents que van participar en la jornada.

La trobada es va celebrar al saló d’actes de la Clínica Vistahermosa i va comptar amb l’assistència de gestors sanitaris i professionals amb tasques de responsabilitat de la província d’Alacant. Amb el propòsit de facilitar els coneixements necessaris per afrontar amb èxit una situació de crisi greu en un centre hospitalari, el contingut de la jornada es va articular al voltant de quatre temes diferents encara que relacionats entre si: situacions potencials de crisi, seguretat legal, consideracions ètiques i gestió de crisi de comunicació. Com a presidenta del Comitè de Bioètica i Dret Sanitari d’ASISA-Lavinia, entitat organitzadora de la trobada, la Dra. María Tormo va ser l’encarregada d’obrir la jornada, amb una intervenció en què va repassar els problemes quotidians als quals s’enfronten els centres sanitaris i com aquests poden arribar a convertir-se en conflictes susceptibles d’ocasionar episodis de crisi: pics en urgències, fluctuacions importants i no contemplades de la demanda o les vagues, especialment les del personal de neteja, que, en paraules de la doctora Tormo, «són potencialment perilloses ja que poden convertir-se en un problema de salut pública, un tema molt sensible en un centre sanitari». Prevenció Mariano Caballero, director dels serveis jurídics d’ASISA, va destacar en la seva intervenció que la prevenció és l’aspecte més important a l’hora d’evitar situacions de conflicte en centres sanitaris. En la seva intervenció va subratllar, a més, la importància de

comptar amb certificats de gestió avançats en els diferents serveis del centre, ja que aquests determinen els estàndards de qualitat i minimitzen els successos derivats de l’atzar. El doctor Benjamín Herrero, professor d’Humanitats de la Universitat Europea de Madrid i metge internista de l’Hospital d’Alcorcón, va compartir amb els assistents la seva experiència en la crisi d’ebola d’ara fa un any i les consideracions ètiques que es van plantejar sobre la repatriació dels missioners contagiats, en què va «predominar l’enfocament deontològic (els principis per sobre de les consideracions puntuals) enfront de l’enfocament utilitarista (conseqüències sobre la salut pública de la repatriació)». Comunicació L’últim bloc de les jornades es va dedicar a un aspecte crucial de les crisis sanitàries, com és la gestió de la comunicació. Els doctors Carlos Zarco, director mèdic de l’Hospital Universitari Moncloa, i Fernando Bandrés, professor titular de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid, van subratllar la importància de comptar amb gabinets de comunicació propis. A més, van establir una sèrie d’accions crucials a l’hora d’afrontar la gestió de la comunicació, entre elles: la creació d’un Comitè de crisi compost pels directors del centre i el responsable de comunicació; establir una resposta oficial i, sobretot, estar familiaritzat amb les tècniques i formes de comunicació de cara a una compareixença oficial amb garanties d’èxit.


Nou Servei de Medicina del Viatger en set hospitals | compartir | julio agosto septiembre 2015

L’objectiu de la iniciativa, que compta amb el suport de Concapa i l’Ajuntament de Granada, és explicar a nens d’entre 9 i 10 anys el funcionament d’un centre hospitalari i fomentar hàbits de vida saludable.

L’Hospital Inmaculada posa en marxa el projecte educatiu “Coneix un hospital” ASISA i l’Hospital Inmaculada han posat en marxa el projecte educatiu “Coneix un hospital” amb la finalitat que nens d’entre 9 i 10 anys puguin conèixer directament el funcionament d’un centre hospitalari i, alhora, adquirir hàbits de vida saludable. La iniciativa compta amb el suport de Concapa (Confederació catòlica nacional de pares de família i pares d’alumnes) i l’Ajuntament de Granada a través de la Regidoria d’Educació, que ha inclòs aquesta activitat en el seu Programa Educatiu.

El Grup ASISA ha posat en marxa un Servei de Medicina del Viatger i Vacunació Internacional. Els viatgers podran accedir a una consulta previatge en què, després d’una avaluació mèdica, rebran orientació i indicacions sobre consells de salut per a cada destinació, i on els podran administrar totes les vacunes pertinents (a excepció de la febre groga, únicament dispensable en serveis oficials). A més, a la tornada, podran fer una consulta postviaje en què els professionals mèdics donaran resposta a les inquietuds que puguin tenir en temes de salut. Aquest nou servei integral i especialitzat es prestarà en diversos hospitals del Grup ASISA: Moncloa (Madrid), Vistahermosa (Alacant), El Ángel (Màlaga), Mediterráneo (Almeria) i Santa Isabel (Sevilla), així com en els centres mèdics d’ASISA a Madrid (C/ Caracas) i Barcelona. El servei serà accessible per a qualsevol viatger i els assegurats d’ASISA gaudiran de condicions especials.

19

D’esquerra a dreta: Juan Pablo Luque, president de Concapa a Granada; Sergio Cuevas, gerent d’ASISA a Granada; José Torres Hurtado, alcalde de Granada; i el Dr. Francisco Martí, director mèdic de l’Hospital Inmaculada, durant la presentació del projecte.

Dos tallers Més de 400 alumnes de set col·legis públics i concertats de Granada visitaran l’Hospital Inmaculada, on recorreran les diferents àrees del centre i coneixeran el seu funcionament guiats pels professionals sanitaris. A més, participaran en dos tallers: un sobre hàbits saludables, en el qual el responsable de l’Àrea de Pediatria de l’Hospital Inmaculada els impartirà una xerrada, i un segon taller sobre higiene bucodental, en què es projectarà un vídeo i es donaran consells als alumnes sobre higiene bucal. En la primera visita, els escolars van estar acompanyats de l’alcalde de Granada, José Torres Hurtado, que va destacar la importància d’aquesta activitat «que introdueix els infants en la vida sana i en la cura de la seva salut» i els apropa al món de la medicina, un àmbit amb gran presència i prestigi a Granada. Per la seva banda, el director mèdic de l’Hospital Inmaculada, Dr. Francisco Martí, va agrair el suport del consistori a aquesta iniciativa que busca «que els nens s’apropin d’una manera diferent a un hospital i el reconeguin com una cosa seva». Compromís d’ASISA El projecte, que es perllongarà durant el proper curs, s’emmarca en el compromís del Grup ASISA amb el foment de l’educació i els hàbits de vida saludables. Aquest compromís es materialitza a través del desenvolupament d’activitats en l’àmbit escolar i, d’altra banda, amb el suport i el patrocini a diferents organitzacions socials i clubs esportius, per promocionar l’esport i la vida sana.

Concurs per fomentar la seguretat i salut laborals El Grup ASISA ha convocat el concurs “Comparteix la teva manera segura de treballar”, en què insta els seus treballadors a enviar les seves propostes sobre seguretat i salut laboral tant en l’àmbit sanitari com en l’àmbit de gestió i administració. Amb aquesta iniciativa, ASISA reforça la seva aposta pel desenvolupament d’una cultura de la seguretat i salut laboral en els seus llocs de treball. Entre totes les accions, processos i metodologies de treball enviades es realitzarà una selecció seguint criteris com la viabilitat econòmica i la possibilitat d’implantació en la resta de departaments o de l’organització. A més, també es tindrà en compte que les propostes representin una millora substancial per a la seguretat i salut dels treballadors. Les idees més innovadores i les pràctiques que previnguin o minimitzin els riscos laborables es recolliran en el Manual de Bones Pràctiques en prevenció, que podrà ser consultat per tot el personal del Grup.


notÍciEs

COOPERATIVISME

ı

Redacció

Lliurament dels Premis Santa Isabel a l’Excel·lència Hospitalària

20

El Grup ASISA ha lliurat els Premis ASISA-Santa Isabel a l’Excel·lència Hospitalària, que aquest any han arribat a la seva 23a edició. Després de dues dècades centrats en l’àmbit de Sevilla, han estat per primera vegada oberts a totes les clíniques i hospitals del Grup Hospitalari ASISA. La finalitat d’aquests premis és reconèixer i guardonar la bona gestió i les bones pràctiques que es realitzen a les clíniques i hospitals del Grup Hospitalari ASISA, per l’excel·lència del seu rendiment global, la innovació en la gestió de la informació i del coneixement, i per la qualitat i impacte de les iniciatives singulars de millora implantades el 2014.

Els premis es van lliurar en un acte celebrat a l’Hotel Alfonso XIII de Sevilla, que va reunir els principals directius d’ASISA i del seu Grup Hospitalari i va estar presidit pel Dr. Francisco Ivorra, president d’ASISA. El jurat d’aquests premis, que es convocaran amb caràcter biennal, ha estat format per quatre membres dels consells d’ASISA-Lavinia i tres convidats externs de reconegut prestigi. Durant la seva intervenció en l’acte de lliurament, el Dr. Francisco Ivorra va destacar la qualitat assistencial del Grup Hospitalari ASISA i la recerca permanent de l’excel·lència a través del treball i el compromís del seu equip humà.

Els premiats En aquesta edició, els premiats en les diferents categories han estat: • Premi Experiència, la finalitat del qual és reconèixer l’hospital que s’hagi distingit molt especialment per la posada en marxa d’iniciatives orientades a la prevenció i prestacions al pacient: Clínica Montpellier (Saragossa). • Premi d’Investigació, com a reconeixement a la publicació en revista de difusió internacional realitzada per metges amb activitat clínica en el Grup ASISA: Dr. Francisco Giménez Sánchez, de l’Hospital Mediterrani (Almeria). • Premi d’Infermeria, destinat a reconèixer les pràctiques innovadores en la provisió de serveis, així com en els sistemes de relació amb els pacients realitzat per personal d’infermeria del Grup Hospitalari ASISA: Equip d’Infermeria d’Unitat de Dia de la Clínica Santa Isabel (Sevilla). • Premi a l’Eficiència, destinat a les iniciatives que redunden en una millora organitzativa o dels processos de gestió i optimització de costos realitzada en el marc de les clíniques i hospitals del Grup Hospitalari ASISA: Oftalvist. A més, s’ha concedit un accèssit extraordinari al Premi a l’Eficiència a Analiza. • Premi Solidaritat, com a reconeixement a la iniciativa més destacada realitzada per professionals del Grup: Dr. Mariano Pérez Arroyo, de la Clínica Vistahermosa. • Menció a la Xarxa, destinat a reconèixer la trajectòria de les unitats de prestació assistencial del Grup ASISA: ASISA Dental. • Menció Green Cube a la primera i segona clínica/hospital amb millor valoració després de la implantació d’aquest sistema de gestió: Clínica Vistahermosa i Hospital Mediterráneo. • Menció als resultats, per al centre del Grup Hospitalari ASISA amb millor progressió en termes econòmics en tancar-se l’any 2014: Clínica Vistahermosa i Hospital La Vega (Múrcia).


| compartir | julioL agost setembre 2015

Homenatge al Dr. Ivorra en el XIX Congrés Nacional d’Hospitals En reconeixement a la seva tasca com a president d’ASISA i a la seva aportació al sector sanitari espanyol, el doctor Francisco Ivorra va rebre l’homenatge del Congrés Nacional d’Hospitals, celebrat a Alacant. La trobada va comptar amb l’assistència del llavors president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, el qual apareix a la fotografia en el moment de fer entrega del guardó al Dr. Ivorra, del qual va destacar que és un exemple manifest de que «es pot ser un gran professional i un bon gestor». El Grup ASISA va tenir una destacada presència en el 19è Congrés Nacional d’Hospitals, on representants de diferents centres del Grup Hospitalari van presentar tres ponències i 36 comunicacions orals i/o pòsters. A més, ASISA va patrocinar una de les jornades precongressuals i dues meses de treball, i va participar en l’exposició comercial. La Dra. María Tormo, directora de Planificació i Desenvolupament d’ASISA, va formar part del Comitè Científic.

21

La Clínica Vistahermosa organitza el I Curs de Cures per a l’Àrea d’Infermeria Els objectius bàsics del curs són establir vincles i sinergies entre el personal d’infermeria del Grup Hospitalari ASISA, unificar criteris professionals i intercanviar experiències. La Clínica Vistahermosa (Alacant) ha organitzat i acollit la I Edició del Curs de cures, úlceres per pressió i estomes, unes jornades adreçades a tota l’Àrea d’Infermeria dels hospitals, clíniques i centres mèdics del Grup Hospitalari ASISA. Coordinat per la Direcció d’Infermeria de Vistahermosa i amb el suport de l’Àrea de Planificació i Desenvolupament d’ASISA, dirigida per la Dra. María Tormo, i del Servei de Medicina Preventiva, el responsable del qual és el Dr. Jordi de Diego, el curs es va dividir en quatre blocs. Teràpies de buit En el primer d’ells, es va presentar el curs i es va exposar el procediment de treball, protocols d’actuació, registres i evolució de la Unitat de Cures Vistahermosa. En el següent bloc, el convidat, capità infermer José Ramón Rey Fedriani, de la Unitat Mèdica Aèria de Suport al Desplegament de l’Exèrcit de l’Aire, va abordar el cas de ferides complicades en contextos bèl·lics i hospital de campanya, especialment l’ús de teràpies de buit. A continuació, Antonio Doñas va traçar les principals línies de treball en úlceres de pressió i el protocol davant diferents tipus de cures, mentre que Juan Molina va dirigir un taller relacionat amb les complicacions, cures bàsiques i marcatge d’estomes.

María Dolores Mora, directora d’Infermeria de la Clínica Vistahermosa, assegurava respecte al curs que és «una excel· lent forma d’actualitzar coneixements i d’intercanviar idees per poder extrapolar a altres hospitals mantenint un flux constant d’informació entre professionals de l’Àrea d’Infermeria». Per la seva banda, Manuel Lillo, supervisor d’Hospitalització de la Clínica i impulsor de la Unitat de Cures Vistahermosa, comentava que «aquest curs suposa un primer pas per tenir un segell propi en tots els nostres centres amb una atenció eficient, unificada, personalitzada i de continuïtat de cures basades en evidències científiques». Una unitat pionera La Unitat de Cures Vistahermosa està formada per dues infermeres, María Villar i Esther Bevià, i l’auxiliar Miriam Ráez, que desenvolupen la seva tasca tant amb pacients ingressats com ambulants i es fan càrrec de totes les cures del centre, ja siguin de ferides quirúrgiques o d’úlceres per pressió i estomes. Aquest model va començar el seu camí fa sis anys i va donar com a resultat una unitat pionera basada en l’eficiència de les cures. El seu valor afegit es basa en el desenvolupament de competències professionals, l’equip multidisciplinari i la unificació de criteris.


notIcias

Obstetres, llevadores, pediatres, neonatòlegs, internistes i metges d’altres especialitats relacionades, així com infermeres de l’àrea maternoinfantil, van omplir el passat 17 d’abril la sala d’actes de l’Hospital de Barcelona per participar en la quarta edició de la jornada d’Assistència Sanitària sobre patologia de l’embaràs.

Èxit de la 4a Jornada sobre patologia de l’embaràs de l’Hospital de Barcelona

22

El Dr. Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària, i el Dr. Carles Humet, director mèdico de l’Hospital de Barcelona, en la inauguració de la jornada.

Més de 120 professionals de la salut de l’àrea maternoinfantil van participar en les sessions, dedicades al creixement intrauterí restringit (CIR) i a la reproducció assistida. La cita va analitzar les causes més importants de morbimortalitat materna i perinatal, que en anys anteriors van ser la hipertensió durant l’embaràs, la diabetis, l’obesitat, la prematuritat o les infeccions. L’objectiu de la trobada és impulsar l’actualització de coneixements amb un enfocament multidisciplinari. La 4a Jornada de l’Hospital de Barcelona (Grup Assistència) sobre patologia de l’embaràs: creixement intrauterí restringit (CIR) i reproducció assistida, organitzada pels serveis de Medicina Interna i de Neonatologia del centre, en col·laboració amb Assistència Sanitària, es va articular en dos blocs .

Especialistes de prestigi Mentre que la primera part va comprendre diverses ponències al voltant d’aspectes relacionats amb el CIR, com a novetat, aquest any la segona part de la jornada va tenir un format basat en dues conferències magistrals: la primera, a càrrec de l’especialista en diagnòstic genètic preimplantacional Santiago Munné, i la segona, de la titular de la càtedra UNESCO de Bioètica María Casado, dos experts de reconegut prestigi en l’àmbit internacional. Juntament amb iniciatives com la creació del centre de reproducció assistida Gravida, la implantació de les Urgències pediàtriques a l’Hospital de Barcelona, les inversions en tecnologia a la Unitat de Neonatologia o la nova Unitat de l’Embaràs de Risc, aquesta quarta jornada sobre patologia de l’embaràs mostra el compromís d’Assistència Sanitària de proveir atenció mèdica de la màxima qualitat en l’àrea maternoinfantil.


| compartir | julio agosto septiembre 2015

Una innovadora App permet sol·licitar autoritzacions de serveis on-line L’aplicació està disponible per a iPhone/iPad, Android i Windows Phone

Servei d’acompanyament i traducció per a assegurats de llengua xinesa La nova prestació se suma a la de traducció a la llengua de signes posada en marxa el 2010.

Pensant a donar solució a l’atenció mèdica de les persones que formen part d’Assistència Sanitària de la forma més àgil i còmoda possible, l’entitat compta amb serveis ideats especialment amb aquest objectiu. Un dels de més recent implantació és el servei d’accessibilitat i atenció en llengua xinesa, que vol garantir la millor atenció mèdica. Inspirat pel bon funcionament del servei de traducció a la llengua de signes, destinat a millorar l’accés a l’assistència sanitària per a les persones sordes, i en marxa des de 2010, s’ha creat un servei específic d’accessibilitat i atenció a les persones de parla xinesa. Mitjançant aquesta iniciativa disposen de traducció per a totes les visites programades i d’un canal de comunicació escrita personal per concertar les cites mèdiques, així com assessorament específic comercial al procés de contractació de la pòlissa, també en llengua xinesa.

23

Fruit de la inquietud per explotar els grans avantatges que suposa en termes de gestió i accés a la informació la implantació de noves tecnologies, Assistència Sanitària ha ampliat les opcions per a la sol·licitud i tramitació on-line de les autoritzacions de serveis especials i ingressos en clínica o ambulatoris. Mantenint la confidencialitat de la informació i assegurant la seva privacitat, aquests nous canals s’afegeixen als ja existents. Redisseny de la web Des de fa uns mesos, després d’un redisseny que optimitza la navegació de l’usuari, la pàgina web d’Assistència Sanitària (www.asc.cat) permet des de l’Oficina Virtual sol·licitar autoritzacions, fer el seguiment de les sol·licituds i accedir a les ja tramitades per poder-les consultar o imprimir. Aquesta funcionalitat se suma a les ja existents, com ara la consulta del quadre mèdic, la compra de talons o l’inici del procés de contractació d’una pòlissa. Així mateix, la zona privada per als metges permet disposar de protocols i guies de pràctica, i simplificar les gestions administratives. La innovació més recent és la nova aplicació per a dispositius mòbils, disponible a les botigues interactives per a iPhone/iPad, Android i Windows Phone. Permet gestionar les autoritzacions al més aviat possible i de manera molt àgil i intuïtiva, ja que el preceptiu escaneig del full de petició de serveis se substitueix per una fotografia realitzada amb la càmera del mateix telèfon intel·ligent. En només 24 hores (dies laborables), l’assegurat obté resposta amb l’autorització a la seva disposició per ser impresa.

Nova consulta especialitzada en embarassos de risc El CERI (Consulta de Medicina Interna per a les embarassades de risc) és un nou servei que Assistència Sanitària ofereix com a suport per als seus obstetres. Va iniciar la seva activitat al febrer de 2014 i, després de més d’un any en funcionament, els professionals valoren molt positivament la seva tasca. En els seus dotze primers mesos de servei, 163 embarassades han estat visitades a la consulta a petició dels seus metges per tal de controlar més exhaustivament el seu embaràs i prevenir possibles complicacions.

Assistència de qualitat Aquest nou servei personalitzat d’atenció permet a les persones de parla xinesa establir una comunicació més fluida amb el personal dels serveis sociosanitaris d’Assistència Sanitària. L’entitat ha posat en marxa un pla per facilitar la traducció sempre que l’assegurat la sol·liciti i que fomenta la seva autonomia, ja que d’aquesta manera no li cal ajuda d’una altra persona per poder comunicar-se. També els dubtes sobre els serveis d’Assistència Sanitària es poden resoldre en oficines com la de Badalona, que disposa de personal competent en llengua xinesa. L’objectiu bàsic d’aquesta mesura és garantir una assistència mèdica de qualitat a tots els assegurats i, sobretot, a aquells col·lectius que per la seva condició es troben amb molts obstacles per accedir a la informació i amb barreres de comunicació en la majoria de les activitats de la vida diària.


notÍciEs

Participació en el Circuit Benèfic de Golf de la Fundació Cruyff

Durant el 2014, el SUD Comarques va realitzar més de 26.000 visites

El suport a la institució respon a la voluntat d’Assistència Sanitària de col·laborar amb entitats d’integració social

Des de la seva creació, la Fundació Cruyff dedica la seva activitat principal al foment de projectes esportius que contribueixen a la integració de nois i noies amb discapacitat. Alhora, organitza diferents actes benèfics destinats a recaptar donacions que permetin fer realitat aquests projectes esportius. Conscient de la importància de la tasca que es porta a terme, Assistència Sanitària ha volgut donar el seu suport a la iniciativa participant en el I Circuit Benèfic de Golf Fundació Cruyff, que va acollir més de 400 persones en els dos dies de la primera de les tres proves del torneig. A més de la col·laboració amb la Fundació Cruyff, Assistència Sanitària pren part en moltes altres iniciatives: entitats d’integració social com l’Ateneu Sant Roc o la Fundació Gaspar de Portolà, i també en projectes de l’àmbit sanitari com la Fundació Galatea o la Fundació per l’Esclerosi Múltiple, entre d’altres. Consciència ètica El model de cooperativisme sanitari implica una consciència ètica per la cohesió dels agents socials i la voluntat explícita de conciliar eficàcia empresarial amb principis de democràcia, autogestió, suport a la comunitat i justícia distributiva. Precisament per això, Assistència Sanitària participa en programes destinats a deixar una empremta positiva en la societat i que estan en línia amb els valors i principis pels quals es regeix l’organització, alhora que posa en marxa projectes propis.

Un vehicle del SUD durant un servei d’urgència.

Assistència Sanitària compta amb un Servei d’Urgències Domiciliàries (SUD) de primer nivell i amb molta experiència, ja que va ser creat el 1988. La seva missió és atendre, de forma immediata i per part d’un metge, totes les patologies que afectin qualsevol assegurat. Les lleus són solucionades sense que sigui necessari el desplaçament a un centre sanitari i les greus són evacuades de forma ràpida cap a l’hospital, amb accés prioritari ja que han estat seleccionades amb criteri mèdic. Després d’una primera implantació a la ciutat de Barcelona, i per donar servei a tots els municipis de la província amb els mateixos estàndards de qualitat i excel· lència, al llarg dels anys es va crear la xarxa del SUD Comarques. El SUD Comarques està format per sis equips diferents que s’organitzen segons la fórmula d’agrupació d’interès econòmic, que els permet compartir els mateixos objectius i valors que les cooperatives del Grup. La gestió és conjunta amb el SUD Barcelona i en l’actualitat els equips del SUD Comarques són: Barcelonès Nord i Maresme; Garraf, Penedès i Anoia; Vallès Occidental; Baix Llobregat; Bages i Berguedà, i Vallès Oriental i Osona. Anualment, durant el mes de maig cada agrupació celebra la seva assemblea respectiva. Les xifres d’activitat registrades el 2014 acrediten el treball portat a terme pel SUD Comarques, que va realitzar 26.105 visites, el que suposa pràcticament el 40 % del total de l’activitat del conjunt de les urgències domiciliàries d’Assistència Sanitària (65.785 visites el 2014), inclosa la ciutat de Barcelona. Al voltant de 70 metges formen el quadre del SUD Comarques i, amb caràcter permanent, 10 d’ells es troben de guàrdia en els diferents serveis.


| compartir | julioL agost setembre 2015

L’Àrea de Participació posa a disposició dels socis un intens programa cultural A més, durant el mes de maig es van triar els compromissaris per a l’Assemblea General Ordinària, celebrada el 13 de juny.

25

Les guanyadores del concurs de narrativa breu, al costat de la presidenta de SCIAS, M. Teresa Basurte, i la vicepresidenta de SCIAS i responsable de l’Àrea de Participació, Montserrat Caballé.

Després d’un Nadal d’emotives celebracions i concerts, l’Àrea de Participació de SCIAS va tornar al seu extens programa d’activitats lúdiques i culturals, dirigit exclusivament als socis de la cooperativa. Així mateix, tal com marca l’essència de la seva existència, ha dedicat bona part d’aquests darrers mesos a la preparació de l’Assemblea General Ordinària i a les preceptives assemblees preparatòries prèvies. Entre la multitud de cites i activitats del calendari de l’Àrea de Participació, destaquen especialment les conferències sanitàries, que enllacen directament amb la raó de ser de la cooperativa. Al mes de febrer, el Dr. Martínez Montauti, responsable de Medicina Interna de l’Hospital de Barcelona, va conduir una sessió divulgativa sobre els avantatges de les vacunes en adults, i al mes de març va ser el torn del Dr. Drobnic, especialista en medicina de l’esport del FC Barcelona i del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, que va parlar sobre la importància de fer exercici. Cooperativisme sanitari Ja al maig, en el marc d’una jornada formativa sobre cooperativisme sanitari, i amb gran afluència de públic, el Dr. Humet, director mèdic de l’Hospital de Barcelona, va exposar les principals característiques del centre que dirigeix. També al maig es va iniciar el cicle de conferències itinerant que va portar el de-

bat sobre el cooperativisme sanitari a les delegacions d’Assistència Sanitària repartides per diferents ciutats. Allà, després de la projecció del documental Un somni centenari, s’hi obria un col·loqui sobre la figura del Dr. Espriu i el seu llegat. Al mes d’abril, va destacar la conferència sobre Johann Sebastian Bach que va oferir el periodista i crític musical Xavier Chavarria. I, com és tradicional, el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, es va celebrar la festa del llibre i la rosa, flor amb la qual es va obsequiar totes les dones que van assistir a la cita. En aquesta singular jornada també va tenir lloc el lliurament de premis del concurs de narrativa breu, que reconeix el talent dels joves escriptors. Assemblea General Ordinària Tal com preveuen els estatuts de la cooperativa, entre el 25 de maig i el 5 de juny van ser elegits els socis compromissaris en les respectives assemblees preparatòries realitzades a Barcelona i comarques, i que corresponen a cadascuna de les demarcacions i sectors. Posteriorment, el 13 de juny, es va celebrar l’Assemblea General Ordinària, el moment de màxima expressió de la idea de cooperativisme sanitari en què els usuaris participen en la gestió dels recursos. En aquesta ocasió va tenir lloc l’elecció d’interventor de comptes, Comitè de Recursos i Comissió d’Estatuts.


notÍciEs

La Fundació Espriu va participar en la XXIII Assemblea General de la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES), celebrada el passat 14 d’abril al Palau de Cibeles de Madrid. En aquest acte, es va reclamar un gran pacte per l’ocupació, en què es contemplin totes les modalitats empresarials, amb un paper destacat de les cooperatives per la seva demostrada tasca de creació de llocs de treball estables i de qualitat.

CEPES reclama un gran pacte per l’ocupació que contempli la diversitat de totes les formes d’empresa

26

Membres de la direcció de CEPES, durant la celebració de l’Assemblea.

L’Assemblea General, que en aquesta ocasió va tenir com a lema “És el moment de l’Economia Social”, va comptar amb l’assistència de la vicepresidenta del Govern d’Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría; de l’aleshores alcaldessa de Madrid, Ana Botella, i del ministre de Treball i de l’Economia Social i Solidària de Luxemburg, Nicolas Schmit. Durant l’acte de cloenda, el president de CEPES, Juan Antonio Pedreño, va reclamar «un gran pacte per l’ocupació per tal d’impulsar la reactivació de l’economia, en el qual es contempli la diversitat i el pluralisme de totes les formes d’empresa que actuen en el mercat». En la seva intervenció, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáez de Santamaría, va afirmar que és el moment de l’economia social perquè aquesta «és sinònim d’estabilitat i qualitat en l’ocupació». La vicepresidenta del Govern va manifestar que l’economia social

«representa un model en el qual preval la persona» i que constitueix «un element clau per generar ocupació i cohesió social, per la qual cosa serà una aposta d’aquest Govern». Per la seva banda, Ana Botella va afirmar que «l’economia social ha demostrat ser un dels motors de l’economia espanyola i madrilenya», i va qualificar les entitats que formen CEPES com «un exemple de generació d’ocupació estable i de qualitat, alhora que d’inclusió social». Durant l’assemblea, CEPES va plantejar la necessitat que l’economia social sigui present en tots els llocs on es debatin i plantegin propostes socioeconòmiques i on s’acordin i decideixin polítiques generals i específiques en l’àmbit de l’ocupació, de les polítiques socials, salut, educació, innovació, internacionalització i qualsevol assumpte relacionat amb aquest sector empresarial.


| compartir | julioL agost setembre 2015

La Cimera Internacional de Cooperatives 2014 celebrada al Quebec va aplegar líders cooperatius i responsables polítics per debatre el paper protagonista de les cooperatives davant els grans reptes globals.

Simposi de les Unimed sobre la sostenibilitat de la sanitat cooperativa

27

Debatre i intercanviar idees sobre la sostenibilitat del sistema cooperatiu Unimed va ser l’objectiu del Simposi de les Unimed del Centre-Oest i Tocantins, que va celebrar la seva 21a edició a Cuiabá, capital de l’estat brasiler de Mato Grosso. Gairebé 400 cooperativistes, experts i responsables polítics van participar en l’esdeveniment, que es va centrar en reptes com els costos creixents de la gestió de plans de salut, les interferències que pateixen les cooperatives, l’impacte en el sector de la judicialització de la salut o la governança. «Els reptes actuals són un reflex de les imposicions a les nostres cooperatives. És indispensable aplicar accions i estratègies més sòlides que abordin la recuperació de la cooperativa», va emfatitzar el Dr. Fares Kamil Hussein, president de la Federació de les Unimed de Mato Grosso. Durant el simposi, organitzat per l’OCB (Organització de Cooperatives Brasileres) i per la Federació de les Unimed de Mato Grosso, també va tenir lloc una taula de debat internacional que va tractar sobre diferents experiències cooperatives i la seva relació amb

l’educació cooperativa. El Dr. Onofre de Souza, president de l’OCB, va inaugurar el debat i va afirmar que «l’educació cooperativa té el propòsit d’aconseguir la transformació i ser la base del desenvolupament econòmic i social sostenible». La Fundació Espriu va participar en aquesta taula mostrant l’experiència de les institucions que la componen i la seva evolució durant més de mig segle, que les ha situat com un model d’assistència sanitària sostenible i líder del sector. A la taula rodona que va abordar la sostenibilitat del sistema de salut suplementari, el president d’Unimed, Dr. Eudes de Freitas Aquino, va explicar que les cooperatives Unimed atenen el 25 % de la població brasilera. El Dr. Aquino va destacar també la credibilitat del sistema. «Som la 21a marca més reconeguda del país, una posició aconseguida gràcies a l’excel·lència dels nostres serveis», va dir, recordant els esforços realitzats per complir els exigents requisits de l’Agència Nacional de Salut brasilera. «Hem de tenir la llibertat que requereix el cooperativisme i mantenir una relació sana entre el regulador i el regulat», va afegir.


notÍciEs

La col·laboració publicoprivada és beneficiosa per al contribuent, per això s’ha d’entendre com una aliança, no com una privatització. Aquesta és una de les idees que va voler destacar el doctor José Carlos Guisado, CEO de la Fundació Espriu i membre de la Junta Directiva de CEPES, durant la seva intervenció a la taula de debat sobre col·laboració publicoprivada que es va celebrar el passat mes de maig en el marc del Fòrum Servimedia Comunicació.

COOPERATIVISMO

ı

Refugio Martínez

«La col·laboració publicoprivada s’ha d’entendre com una aliança, no com una privatització»

Jorge Villa

28

Els participants en el Fòrum Servimedia Comunicació, en un moment del debat.

L’acte va comptar amb l’assistència d’Ángel Puente, president del Cercle de la Sanitat; Eduardo Rodríguez Rovira, president de la Fundació Edat i Vida; Juan Díez de los Ríos, president de la patronal d’empreses de neteja Aspel; Gerardo Sánchez Revenga, president de l’Associació d’empreses contractistes amb les administracions públiques (Aesmide), i Pilar Mairal, investigadora de l’Institut Complutense de Ciència de l’Administració de la Universitat Complutense de Madrid. Una de les conclusions a què es va arribar en aquest Fòrum és la necessitat de realitzar una intensa tasca de conscienciació perquè la societat sàpiga en què consisteix exactament la col·laboració publicoprivada i entengui que és beneficiosa per al contribuent. «La col·laboració publicoprivada s’ha d’entendre com una aliança, no com una privatització», va manifestar al respecte el Dr. Guisado.

Un debat ideologitzat «El debat sobre la col·laboració publicoprivada està massa ideologitzat, es limita a la controvèrsia entre externalitzar serveis o no fer-ho, i és molt més que això», va afirmar Pilar Mairal. En aquest sentit, Eduardo Rodríguez opina que aquesta politització del debat ha generat un estat d’opinió que exigeix «un rearmament moral» per part del teixit empresarial que contracta amb l’Administració perquè gosin incloure en el debat públic el tema de la col·laboració publicoprivada i que no acabi convertint-se «en un tema tabú». Des del punt de vista econòmic, Àngel Puente va considerar que la col·laboració entre l’Administració i la iniciativa privada és necessària, si es vol garantir la sostenibilitat de l’actual nivell de serveis públics. «En el sector sanitari és molt evident que hi ha serveis que es paguen amb càrrec a les arques públiques i que serien


José María Pérez de Uralde substitueix José Luis Monzón al capdavant de CIRIEC-Espanya | compartir | julio agosto septiembre 2015

prestats d’una manera més eficient si s’externalitzessin». Però, va afegir, perquè el seu desenvolupament esdevingui tan eficient com sigui possible, l’Administració ha de fer un exercici d’anàlisi per identificar en quins àmbits és més necessària. «L’externalització de serveis no és ni bona ni dolenta», va explicar Gerardo Sánchez. «És una solució útil quan l’Administració no disposa dels recursos necessaris per gestionar un servei determinat.» En aquests casos, les aliances entre sector públic i privat tenen nombrosos avantatges enfront de la prestació directa de serveis per part de l’Administració.

José María Pérez de Uralde va ser elegit president de CIRIEC-Espanya el passat 17 d’abril, rellevant José Luis Monzón, el qual a partir d’aquest moment, presideix la Comissió Científica de CIRIEC-Espanya en substitució del professor José Barea Tejeiro, mort el passat mes de setembre. José Luis Monzón, que ha estat president de CIRIECEspanya durant 28 anys, va afirmar la seva intenció de seguir desenvolupant les responsabilitats acadèmiques que actualment exerceix a CIRIEC, com la de director de la revista científica CIRIEC-Espanya, revista d’economia pública, social i cooperativa i director de l’Observatori Espanyol de l’Economia Social, així com a vicepresident del CIRIEC-Internacional.

Doctor José Carlos Guisado: «La col·laboració publicoprivada és un concepte útil i necessari; i, com a tal, ha de donar-se a conèixer a la societat i, com a tal, han d’interioritzar-ho els governs» Llei de contractes D’altra banda, els assistents al Fòrum Servimedia Comunicació també van abordar l’avantprojecte de Llei de contractes del sector públic, sobre el qual els experts van manifestar els seus dubtes que el Govern es proposi impulsar la col·laboració publicoprivada, ja que, d’antuvi, elimina del marc normatiu espanyol el contracte de col·laboració publicoprivada. A més, van considerar que s’hauria de fer un esforç per evitar caure en determinades distorsions com, per exemple, la utilització del factor preu com a gairebé únic criteri en l’adjudicació dels concursos. «Cal posar fi a aquest principi que l’oferta més avantatjosa econòmicament és la més barata, perquè això no és així», va assegurar Juan Díez dels Rius. «S’han de definir adequadament els criteris a partir dels quals es fixen els preus dels contractes; només així es podrà identificar quan una oferta és desproporcionada i quan una adjudicació és en realitat un contracte de reestructuració laboral.» El Dr. Guisado va considerar necessari definir amb claredat el concepte de col·laboració publicoprivada dins el nou text legal per tal d’evitar interpretacions pernicioses i equilibrar una mica més la relació entre Administració i empreses privades. «La col·laboració publicoprivada és un concepte útil i necessari; i, com a tal, ha de donar-se a conèixer a la societat i, com a tal, han d’interioritzar-ho els governs», va manifestar.

29

José María Pérez de Uralde, nou president de CIRIEC-Espanya.

Per la seva banda, Pérez de Uralde, jurista i expert en economia social, és un gran coneixedor del funcionament del CIRIEC, tant en l’àmbit estatal com internacional, ja que ocupa la vicepresidència de CIRIEC-Espanya des de fa alguns anys. És advocat, director-coordinador de l’Observatori Basc de l’Economia Social, membre de l’Institut Universitari GEZKI de la UPV/EHU, del qual va ser secretari general des de la seva constitució fins a l’any 2008, i professor del màster oficial de la UPV/EHU sobre Economia Social i Solidària. És autor d’articles i altres publicacions, especialment en matèria de Dret de l’Economia Social i sobre Economia Social i Solidària a Iberoamèrica. En aquest sentit, el 2012 va col· laborar com a expert en l’elaboració del Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) sobre Economia Social i Solidària a l’Amèrica Llatina. Al seu torn, ha exercit el càrrec de director de la Fundació Iberoamericana de l’Economia Social (FUNDIBES) de 2003 a 2012 i de director executiu de l’Observatori Iberoamericà de l’Ocupació i l’Economia Social i Cooperativa (OIBESCOOP), coordinant també l’Anuari Iberoamericà de l’Economia Social. En l’actualitat, també és vocal del Consell Internacional del CIRIEC i membre del Consell de Foment de l’Economia Social, del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.



PROGRAMA D’ACTIVITATS

| compartir | julio agosto septiembre 2015

4 juliol 2015

15/18 juliol 2015

Dia Internacional de les Cooperatives El Dia Internacional de les Cooperatives se celebrarà el 4 juliol de 2015 amb l’objectiu de fer conèixer més les cooperatives i de promoure els èxits i els ideals de la solidaritat internacional, l’eficiència econòmica, la igualtat i la pau mundial del moviment. L’Aliança Cooperativa Internacional el va celebrar per primera vegada el 1923 i actualment se celebra cada any en col·laboració amb l’ONU.

5è Congrés Mundial d’Investigadors en Economia Social del CIRIEC La secció portuguesa del CIRIEC, en col·laboració amb CIRIEC-Espanya, organitza a Lisboa aquest congrés sota el lema L’economia social en un món globalitzat. Investigadors, professionals del sector i representants de l’Administració pública debatran sobre les investigacions en economia social i les seves metodologies més recents.

8/10 novembre

Assemblea General de l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut

10/13 novembre

Conferència Global de l’Aliança Cooperativa Internacional

26/28 novembre

Trobades del Mont-Blanc - Fòrum Internacional dels Dirigents de l’Economia Social i Solidària

2015

2015

2015

L’Assemblea General de l’Organització Internacional de Cooperatives de Salut (IHCO) se celebrarà a Antalya el 8 de novembre de 2015, en el marc de la Conferència Global de l’Aliança Cooperativa Internacional.

La Conferència Global de l’Aliança, que se celebrarà a Antalya (Turquia) del 10 al 13 de novembre de 2015, serà una oportunitat per fer inventari dels èxits, però també dels desafiaments que s’han d’afrontar per assolir els objectius establerts en el Pla per a la dècada cooperativa. Constarà de quatre sessions plenàries per discutir qüestions transversals, la identitat cooperativa inclosa, i de quatre sessions de treball, cadascuna relacionada amb un dels pilars del Pla (sostenibilitat, participació, marcs jurídics i capital).

El 7è Fòrum Internacional de Dirigents de l’Economia Social i Solidària, denominat “Trobades del Mont-Blanc”, se celebrarà els dies 26, 27 i 28 de novembre de 2015, a la ciutat francesa de Chamonix-Mont-Blanc. El desenvolupament humà de les ciutats i els territoris serà el tema central d’aquesta edició que posarà en relleu les solucions de l’economia social i solidària als grans reptes del nostre món.

31


Somiar, ajudar, riure, estimar... T’has adonat que les millors coses de la vida són gratuïtes? Compartir, també. Subscriu-t’hi.

Sí, vull subscriure’m de franc a la revista Compartir Si us plau, ompliu i envieu aquesta butlleta a: Fundació Espriu. Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4a planta. 08029 Barcelona. Tel.: 93 495 44 90. Fax: 93 495 44 92. Si ja rebeu periòdicament Compartir no cal que enviï la butlleta. Nom Cognoms Adreça C.P

Població

Provincia-Estat País Telèfon E-mail En quina llengua desitgeu rebre la revista Compartir? Català

Castellà

Anglès


Eines de gestió en les cooperatives sanitàries participació, sostenibilitat, visió i vocació social... bo i essent els trets distintius de les cooperatives sanitàries, aquestes qualitats no són suficients per assegurar l’excel·lència empresarial. és indispensable, a més, perseguir l’eficàcia en la gestió, cosa que implica una recerca contínua de la millora dels sistemes organitzatius i l’aposta per solucions tecnològiques innovadores. només així, les cooperatives sanitàries podran oferir solucions a la mida de les necessitats de professionals i usuaris. En les pàgines següents, alguns dels màxims responsables d’AsIsA i Assistència sanitària donen compte de les eines de gestió desenvolupades per ambdues entitats per garantir el millor servei als seus assegurats.


La celebració de l’Any Internacional de les Cooperatives el 2012 va ser el punt de partida per a l’elaboració d’un pla estratègic destinat a potenciar el lideratge de les cooperatives a escala internacional. Una de les formes de contribuir a aquest objectiu és l’eficàcia en la gestió, per la qual cosa l’Aliança Cooperativa Internacional ha posat una sèrie d’eines a disposició dels gestors cooperatius.

Charles Gould Director general de l’Aliança Cooperativa Internacional

Eines per ser eficaços Quan el moviment cooperatiu internacional va començar a celebrar i a promocionar l’Any Internacional de les Cooperatives de les Nacions Unides, vam tenir clar que l’estaríem desaprofitant si ens limitàvem a veure’l passar. En comptes d’això, vam decidir aprofitar l’oportunitat que les Nacions Unides oferien amb aquest any i vàrem esbossar un Pla per a la Dècada Cooperativa, que concebérem com una dècada de cooperació en què el pla havia de servir com a projecte per a una dècada cooperativa. També érem plenament conscients que aquest projecte havia de establir-se com una aspiració, però que no podia reduir-se a això, sinó que havia de recopilar i esperonar la imaginació i l’energia del moviment cooperatiu a escala internacional, i estem encantats d’haver aconseguit exactament el resultat que buscàvem. Ara estem entusiasmats de veure la meditada reflexió de la qual està fent gala la Fundació Espriu en matèria de les implicacions en l’àmbit de gestió d’una Dècada Cooperativa. Per ser eficaços, la gestió futura de les cooperatives haurà de comptar amb la capacitat de diferenciar-se de la competència, especialment en les àrees de participació i sostenibilitat, que són dues de les cinc àrees estratègiques del projecte, així com pel que fa als punts forts específics del model de cooperació. La Direcció haurà d’assumir un paper de lideratge amb la seva identitat cooperativa, una tercera estratègia del projecte, i percebre-la com un avantatge competitiu; de la mateixa manera, aquesta direcció haurà de manejar amb habilitat els camps de mines que suposen tant el capital com l’àmbit legal, els quals constitueixen les dues últimes àrees de l’estratègia.

34

monogrÀfic | compartir |

El domini .coop L’Aliança Cooperativa Internacional ha des­ envolupat eines per ajudar els gestors cooperatius en cadascuna d’aquestes àrees. Per tal d’ajudar les cooperatives a assumir un paper de lideratge amb la seva pròpia identitat cooperativa, gestionem un domini d’internet de nivell superior (.coop), disponible només per a la comunitat cooperativa, i que esdevé la forma més eficaç d’indicar amb immediatesa la pertinença a aquesta comunitat. Amb el llançament mundial de la marca cooperativa, les cooperatives de tot el món compten amb una imatge per reforçar encara més les seves pròpies credencials. El nostre objectiu és que, quan aquesta Dècada arribi a la seva fi, la marca de cooperativa a escala mundial sigui una de les marques ètiques més conegudes del planeta. Darrera el domini .coop i la marca s’amaguen valors reals, tal com es va posar de manifest en la Declaració d’Identitat Cooperativa i en els set principis. Per tal de garantir que aquesta declaració no es converteixi en una singular relíquia històrica, hem definit algunes notes d’assessorament que la interpreten a la llum dels temes emergents i dels entorns comercials sotmesos a un canvi constant. Actualment, aquestes notes són sotmeses a un ampli procés consultiu i estaran acabades cap a finals de 2015. Serà fonamental que els directors de les cooperatives estiguin familiaritzats amb aquestes notes i que hi contribueixin, per tal de garantir que la seva importància sigui permanent. Són una combinació de les millors idees dels actuals directors de les cooperatives destinades a futurs directors, però han de ser “propietat” d’aquests directors futurs si


«El nostre objectiu és que la marca cooperativa sigui una de les marques ètiques més conegudes del planeta»

pretenen seguir tenint rellevància. Posen de manifest que les cooperatives són empreses basades en valors. Les notes d’assessorament tenen molt a dir sobre la participació i la sostenibilitat, perquè aquests ideals són bàsics per al model cooperatiu. De fet, creiem que aquest és el model de negoci més participatiu, ja que serveix perquè els membres tinguin una veu important. Aquest és un missatge que té un ampli ressò en un moment en què moltes persones se senten totalment desateses i desconnectades dels corrents econòmics i polítics dominants en la seva societat. Els directors d’èxit fomentaran i innovaran les formes destinades a reforçar aquesta participació. Informes periòdics També creiem que el cooperatiu és un model d’empresa inclinat, de manera intencionada, cap a la sostenibilitat. Les decisions són adoptades pels seus membres, els quals recorren a la seva comunitat compartida per equilibrar les reflexions de tipus social, econòmic i mediambiental en lloc de centrar-se de forma monolítica en un sol resultat, com ara l’obtenció de beneficis. Tendeixen cap a una perspectiva a llarg termini, fet que pot ser tot un regal per a la direcció, la qual, massa sovint, en altres models ha d’enfrontar-se a unes expectatives implacables de rendiment a curt termini que saben que són insostenibles per al negoci, l’entorn i la comunitat. Fins a la data, aquestes observacions tenen com a objecte la cooperativa en si mateixa; els directors d’èxit sabran reconèixer la necessitat d’implicació externa, a més de saber garantir que els marcs de capital i de tipus legal estiguin presents en el seu model cooperatiu –i en

la seva cooperativa en particular– i que, a més, es desenvolupin i progressin, encara que això mai no es pot donar per fet. Altres negocis garanteixen constantment que els responsables de l’elaboració de polítiques comprenguin i valorin els seus models. En l’actualitat, l’Aliança Cooperativa Internacional es prepara per a un informe periòdic, que serà batejat com Doing Co-operative Business (Fent negocis cooperatius) i que s’encarregarà d’avaluar les facilitats que els entorns polítics, en funció del país, brinden a les cooperatives. Esperem que l’informe, dissenyat per complementar l’informe anual Doing Business del Banc Mundial, es reveli com una eina útil per a la gestió en tot el món per tal que els responsables de l’elaboració de polítiques puguin defensar els seus arguments. També hem llançat un sondeig de capital cooperatiu, que pretenem que esdevingui un informe anual útil per complementar el nostre World Cooperative Monitor. Aquest sondeig analitza l’estructura de capital de cooperatives en tots els sectors, mentre que el Monitor mostra l’escala i l’abast de les cooperatives. La informació d’aquest tipus és fonamental per a una gestió eficaç i basada en les dades, i valorem en gran manera la nostra associació amb la Fundació Espriu, que és la que ha fet possible aquest programa de seguiment.

julioL agost setembre 2015

35


Assolir l’excel·lència en la prestació de serveis no depèn únicament de la vocació ni de la visió social que caracteritzen les cooperatives sanitàries. Tot i que ambdues condicions són imprescindibles, també cal una recerca constant de la millora dels sistemes organitzatius i de les tecnologies de suport per poder oferir solucions personalitzades a les necessitats dels clients.

Dr. Enrique de Porres Conseller delegat d’ASISA i secretari de la Fundació Espriu

L’excel·lència en el servei: un compromís permanent A una empresa de base cooperativa ja se li atribueix, per aquesta condició, una visió social en la seva tasca i en el disseny dels seus objectius. Quan, a més, l’empresa cooperativa està constituïda per metges i desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de l’assistència sanitària, se li suposa una especial sensibilitat cap a les necessitats de les persones, ja que l’exercici de la medicina es caracteritza pel caràcter vocacional de la majoria dels que decideixen dedicar-s’hi. Però, bo i sent la vocació de servei una condició necessària per desenvolupar la nostra activitat professional, pot no ser suficient per aconseguir uns nivells d’excel·lència en el servei, com a empresa, que permetin associar l’executòria pràctica de l’activitat amb el compromís institucional de situar en el centre dels objectius la millor atenció a cadascuna de les persones que la demanin. ASISA és una companyia amb 40 anys d’experiència en el sector de les assegurances de salut que, amb la seva presència, ha condicionat que, a Espanya, la modalitat d’assegurances més acreditada i demandada per la població sigui la d’assistència sanitària amb prestació de serveis, que obliga les companyies a implicar-se en la gestió de la provisió dels serveis sanitaris i a controlar el nivell de qualitat de les prestacions. Ser propietat d’una cooperativa de metges ens ha permès centrar tots els nostres esforços, i els recursos obtinguts, a donar el millor servei als nostres assegurats i pacients, oferint-los un accés a la sanitat privada amb la millor qualitat assistencial, en un entorn humanitzat i personalitzat. Nivell d’exigència Però aconseguir-ho no és senzill. Cal una recerca constant de millora en els sistemes

36

monogrÀfic | compartir |

organitzatius i en les tecnologies de suport, i obliga a mantenir un nivell d’exigència alt en el compliment dels nostres procediments interns i una vigilància permanent sobre el que s’ha fet a cada exercici, treballant contínuament en diferents processos de millora. En primer lloc, tenim la necessitat d’adaptar-nos a les característiques del mercat, que ens són permanents. En un món interconnectat, els hàbits dels consumidors canvien, els clients busquen noves formes de relacionar-se amb les companyies, tenen més capacitat d’interacció i d’utilitzar sistemes de comparació amb les empreses líders en servei, siguin o no del mateix sector o país. Disposen de més informació, no tant sobre la qualitat de l’assistència sanitària que poden arribar a rebre, com de la capacitat organitzativa de les empreses, a l’hora de fer més amigable la seva relació amb ells, i són més exigents i busquen més excel·lència en el servei general. En el sector de l’assegurança de salut, els clients poden iniciar la seva selecció fixant-se en el preu, però es fidelitzen pel servei. I amb aquesta idea treballem en el nostre dia a dia. Buscant posar el client en el centre de les accions de la nostra companyia, analitzant les millors pràctiques que, tant en l’àmbit nacional com internacional, caracteritzen l’evolució de les empreses de serveis més acreditades. I mirant de donar-nos suport en solucions tecnològiques d’última generació que ens facilitin la gestió de la quantitat ingent d’informació que hem de manejar cada any, per aconseguir un coneixement cada vegada més personalitzat de les necessitats dels nostres clients amb l’objectiu d’aconseguir una relació de confiança.


«Aconseguir ser excel·lents en el servei obliga a millorar els processos organitzatius»

“Experiència de client” Oferir una bona “experiència de client” s’ha convertit en un element clau per a la sostenibilitat de les companyies. Aconseguir-ho suposa entrar en l’esfera de l’emotivitat en la nostra relació amb ells. L’impacte emocional de qui ha rebut un tracte personalitzat, proper i compromès en el moment de demanar un servei perdura amb més intensitat que qualsevol campanya o missatge publicitari que pugui emetre l’empresa. Aquesta manera d’entendre la relació és la que s’anomena “experiència de client”. Implica alinear tota l’organització i els seus sistemes en una recerca incessant de tot el coneixement acumulat en cada contacte amb qui va a demanar algun servei, per poder conèixer i categoritzar totes les seves necessitats, iniciatives, dubtes i inquietuds, i així poder augmentar el grau de preparació de cadascuna de les persones que tenen l’obligació de poder-lo ajudar a resoldre-les. Com demostra el recent estudi de DEC (Associació per al desenvolupament de l’experiència de client) i BCG, les empreses més ben valorades són aquelles que han desenvolupat forts models interns d’experiència de clients. L’estudi acredita que les empreses líders en experiència han desenvolupat també més capacitat de creixement sobre aquelles que tenen pitjors valoracions. Fruit d’aquest coneixement és el desenvolupament d’una àmplia oferta de productes per adaptar-nos a les necessitats dels nostres clients. I la generació de serveis de valor afegit que permeten “acompanyar” els nostres assegurats, no només quan ens necessiten a causa d’una malaltia sinó també en totes les facetes de conservació de la salut i de superació de les situacions que d’això se’n poden derivar . Ser conscients que aconseguir ser excel· lents en el servei no depèn només de la vo-

cació individual sinó que obliga a la millora dels processos organitzatius, és la primera premissa. Estar preparats quan el client ens necessiti, és la condició necessària. Enfocar els nostres esforços a orientar, simplificar i facilitar la seva relació amb la companyia, la nostra obligació. Comptem amb una àmplia xarxa amb més de 145 punts d’atenció a tot Espanya, i hem desenvolupat els canals on line propis i l’atenció a través de les xarxes socials. Implicació de la plantilla Tot això seria impossible sense mantenir un fort compromís amb la formació contínua de la nostra plantilla. El 2014 vam realitzar més de 50.000 hores de formació, dirigides a augmentar la seva capacitació en totes les àrees que incideixen en la capacitat de resposta a les demandes de servei. Evidentment, res d’això no seria suficient sense el compromís vocacional dels que presten l’assistència sanitària. Són ells els que fan possible tancar aquest cercle, però sobre la seva dedicació i competència no hi ha dubte, i sobre la seva implicació tampoc. Així ho acrediten les enquestes que realitzem periòdicament sobre la percepció de la qualitat de l’assistència rebuda, que indiquen que els nostres pacients valoren la professionalitat dels nostres metges en 9,05 sobre 10. Sense la seva implicació i sense l’esforç organitzatiu realitzat, gràcies al nostre compromís de reinvertir, cada any, en la millora de l’activitat dels resultats assolits amb la gestió, per adaptar i orientar la companyia a respondre de la millor manera possible a les necessitats dels nostres clients, no tindríem els nivells de satisfacció que tenim en l’actualitat (8,25 sobre 10), ni podríem mantenir el compromís de millorar-los any rere any.

julioL agost setembre 2015

37


En els actuals models de gestió integral de les organitzacions s’identifiquen quatre àrees: qualitat, gestió financera i d’infraestructures, tecnologia i innovació i gestió d’aliances. A ASISA, la Direcció mèdica assistencial ha impulsat en cadascuna d’aquestes àrees una sèrie de projectes encaminats a assolir l’excel·lència empresarial.

Dr. José Vilella Bueno Director mèdic assistencial d’ASISA

Models de gestió: el que es posseeix s’ha d’administrar amb art Gestionar és organitzar i administrar recursos per desenvolupar un projecte dins l’abast, el temps i cost definits. Organitzar els recursos implica determinar quins posem a disposició del projecte, qui i com realitza cada funció, quina és la relació entre els participants i de quins mitjans disposen per dur-lo a terme. El punt de partida és la gestió dels recursos humans, tant dels aspectes organitzatius i administratius, com dels relacionats amb el lideratge. A això, s’hi suma l’orientació al client i als resultats, un enfocament basat en la gestió per processos i l’avaluació de les nostres activitats, que permetran la millora contínua, la recerca de l’excel·lència empresarial i aconseguir avantatges competitius enfront dels competidors. En aquest sentit, identifiquem una sèrie d’àrees que, juntament amb recursos humans, conformen els actuals models de gestió integral en les organitzacions: 1) gestió de la qualitat, que ha d’abastar totes les activitats, productes i serveis; 2) gestió financera i d’infraestructures, per racionalitzar l’assignació de recursos a través de l’estabilitat pressupostària i el control de la despesa per ser més eficaços i eficients; 3) gestió de la tecnologia i la innovació, per incrementar l’eficiència dels processos; i 4) gestió de les aliances, per afegir valor a l’organització compartint riscos i costos. A partir d’aquests aspectes teòrics, la Direcció mèdica assistencial (DMA) d’ASISA ha impulsat una cartera de projectes alineats amb aquestes àrees de gestió i amb la planificació estratègica de la companyia.

38

monogrÀfic | compartir |

1. Gestió de la qualitat ASISA ofereix als seus assegurats una assistència de qualitat a través del quadre mèdic, la seva principal fortalesa. Per tant, la gestió de la qualitat ha d’inspirar dues idees: millora de la qualitat assistencial i fidelització dels professionals, garants en últim terme d’aquesta qualitat assistencial i, per tant, de la satisfacció dels assegurats. Actualment, una assistència sanitària de qualitat ha d’abastar diferents aspectes: reduir la variabilitat, satisfer les necessitats, millorar contínuament, i assolir els nivells més alts de qualitat amb els recursos disponibles. Per això, les organitzacions sanitàries, a més de basar-se en l’evidència científica i en la perspectiva dels pacients, han de satisfer les necessitats tècniques i altres aspectes relatius a la qualitat percebuda per aquests (adequació, seguretat, fiabilitat, accessibilitat, capacitat de resposta o empatia). Aquest enfocament ha permès a la DMA d’ASISA dissenyar una cartera de projectes innovadora i alineada amb la planificació estratègica de la companyia. Identificarem primer els projectes que tenen a veure amb la naturalesa dels mateixos serveis i que impliquen disposar dels serveis necessaris per atendre les necessitats assistencials dels assegurats en mode i forma (adequació), lloc i quantitat (accessibilitat) i moment (quan es necessiten). En aquest sentit, destaquen dos projectes: Mestre de proveïdors i Planificació assistencial. Tots dos persegueixen ordenar els recursos assistencials disponibles i organitzar-los per


oferir als assegurats el millor quadre mèdic. Alhora, per garantir la qualitat cientificotècnica i la competència del professional i de l’organització, s’han impulsat tres projectes: Acreditació del quadre mèdic, Segmentació de professionals i Pla de formació. Tant l’acreditació com la segmentació del quadre mèdic són instruments eficaços per avaluar la capacitació dels professionals, identificar bones pràctiques i garantir la seguretat del pacient. Quant al Pla de formació, és una eina estratègica per a l’actualització del coneixement i el desenvolupament assistencial de l’organització. Cinc projectes més busquen garantir l’eficàcia, continuïtat i coordinació del desplegament assistencial: Protocol·lització clinicoassistencial, Plans assistencials, Segmentació de pacients: seguiment pacients crònics i cures pal·liatives, Millora de la qualitat de la prescripció farmacèutica i Programes de prevenció. Aquest bloc de projectes permet avançar cap a la normalització de la pràctica clínica, reduint la seva variabilitat, permetent l’avaluació i retroalimentació dels processos assistencials, i identificant oportunitats per a la millora contínua de la qualitat assistencial. A més, el projecte de millora de la qualitat de la prescripció farmacèutica estableix estratègies per fomentar l’ús racional dels medicaments. I els programes de prevenció, emmarcats principalment en el Pla del càncer elaborat per la DMA, a més de l’impacte que tenen en la cura de la salut dels assegurats i

«Tots els projectes vinculats amb la gestió de la qualitat busquen satisfer les expectatives tant dels clients com dels professionals mèdics que presten l’assistència»

en la imatge de marca de la companyia, són efectius en termes de costos i constitueixen una línia de treball futur. Tots els projectes vinculats amb la gestió de la qualitat busquen satisfer les expectatives tant dels clients com dels professionals mèdics que presten l’assistència. Tots dos aspectes estan estretament lligats: la fidelització dels professionals influeix directament en la satisfacció i, per tant, en la fidelització dels assegurats. Sota aquest principi, el desenvolupament del Projecte Tessàlia, enfocat a l’avaluació i millora del procés integral de relació amb els professionals mèdics, ha de posar en valor la nostra companyia, millorant la seva imatge i establint un canal de comunicació continu amb aquest col·lectiu.

julioL agost setembre 2015

39


«Per desenvolupar qualsevol model de gestió en una organització és imprescindible la implicació directa dels seus directius»

2. Gestió financera i d’infraestructures La gestió en l’àmbit economicofinancer determina no només la supervivència sinó també l’objectiu fonamental en les organitzacions: el seu creixement. En aquesta línia, la DMA d’ASISA concep alguns dels seus projectes per aportar valor a la companyia i compensar el “cost de la qualitat” amb l’eficiència dels seus projectes de gestió assistencial i de control de la sinistralitat, perseguint la disminució de la despesa i mantenint la qualitat de l’assistència. Destaquen fonamentalment els integrats en el Sistema de gestió, Nomenclator i Barem; Consultes per nivells, Nous forfets i Costos per procés, i aquells que tenen a veure amb els models capitatius de gestió de determinades especialitats, i la gestió en l’àmbit nacional des de la DMA de l’oncologia mèdica i radioteràpica. La gestió en l’àmbit economicofinancer es completa amb la generació d’ingressos que suposa el compliment dels objectius de qualitat assistencial establerts en els Concerts de Muface, Isfas i Mugeju gestionats des de 2010 per la DMA d’ASISA. L’acompliment d’aquests objectius ha suposat cada any un ingrés addicional del 3 % sobre el total de les primes de les mutualitats. 3. Gestió de la tecnologia i la innovació Sota el prisma de la gestió de la tecnologia i la innovació, la DMA ha dissenyat i implantat els sistemes d’informació com a suport per al desenvolupament de les seves activitats. Destaca el Datamart Assistencial, un sistema d’informació que facilita el desenvolupament organitzatiu i permet retroalimentar la gestió assistencial i el procés de presa de decisions.

40

monogrÀfic | compartir |

4. Gestió de les aliances Finalment, en la formulació dels models de gestió actuals es reserva un paper protagonista a la gestió de les aliances. El desenvolupament i la sistematització de les relacions amb altres organitzacions buscant resultats mutus és una eina de creixement i aprofitament del potencial de les empreses. La selecció de proveïdors des d’una perspectiva d’anàlisi cost-necessitat-eficiència genera millores en la qualitat dels productes i serveis contractats, oportunitats de transferència tecnològica o d’una altra índole, i importants bosses d’estalvis. La DMA d’ASISA ha potenciat aquestes aliances: centralitzant la gestió de compres de pròtesis i material d’osteosíntesi; normalitzant el procés amb l’edició d’un catàleg de proveïdors homologats amb implantació dins l’àmbit nacional; concentrant la gestió clínica de certes especialitats mèdiques en determinats grups empresarials amb alta capacitació; i implantant la Xarxa Sinapsis per desenvolupar un sistema d’història clínica a la web de fàcil accés per a professionals i pacients. Per concloure, és evident que per poder desenvolupar qualsevol model de gestió en una organització és imprescindible la implicació directa dels seus directius, a més d’assegurar que el mateix model estigui alineat amb la política i l’estratègia de l’organització. A ASISA, aquesta condició es fa realitat a través del lideratge del seu president i del compromís del seu equip directiu, que han facilitat el procés de maduració organitzativa i el creixement sostingut que la companyia presenta ja des de fa anys.


La gran aposta d’innovació tecnològica del Grup ASISA es diu “Green Cube”. Aquesta eina de gestió i història clínica electrònica, implantada a tota la xarxa hospitalària del grup, permet el control dels diferents processos i fluxos d’activitat de manera que agilitza els protocols i la interacció entre departaments, alhora que permet als nostres gestors disposar de variables objectives sobre les que hem de fixar els nostres objectius d’excel·lència i eficiència.

Luis Barcia, director general de Tich Consulting (ASISA) Miguel Ortiz, director de l’Àrea Tecnològica de Tich Consulting (ASISA)

Green Cube: l’aposta tecnològica del Grup ASISA

La nostra aposta per la tecnologia acaba de ser reconeguda per la Societat Espanyola d’Informàtica de la Salut (SIS), que ha distingit el Grup ASISA amb el Premi Nacional pels nostres esforç de R+D+I en l’àmbit sanitari. Una de les novetats que aporta el nostre Green Cube és que la història clínica del pacient esdevé accessible des de qualsevol lloc (centre sanitari, mòbil, internet...). Això és possible gràcies a la tecnologia Cloud-Computing, que permet disposar de la informació actualitzada de cada pacient en diferents centres de dades allunyats geogràficament de la ubicació de l’usuari. Des del mateix moment que un pacient entra en un centre d’ASISA, Green Cube fa el seguiment de tot el protocol i facilita tota la informació necessària a cada moment tant als metges i infermers com al personal administratiu, als gestors i al mateix usuari. Per això, consta de diferents mòduls de gestió, com la història clínica hospitalària, la història clínica d’atenció primària o la història radiològica, i integra múltiples aplicacions departamentals, com anatomia patològica, banc de sang, farmàcia, hospital de dia, fisioteràpia, etc. La nostra primera experiència es va iniciar el 2012 i, a partir d’aquest moment, s’ha seguit implantant progressivament fins a convertir-se en l’eina de gestió i història clínica electrònica de tota la xarxa hospitalària del Grup ASISA, a més d’introduir-se en els

julioL agost setembre 2015

41


El Grup AsIsA, distingit amb el premi nacional d’Informàtica de la salut Després de desenvolupar i d’implantar el sistema Green Cube en tots els seus centres hospitalaris, el Grup ASISA va ser distingit amb el Premi Nacional d’Informàtica de la Salut 2014 de la Societat Espanyola d’Informàtica de la Salut (SEIS), que reconeix cada any l’organització que ha realitzat un esforç tecnològic més gran per desenvolupar solucions en l’àmbit sanitari. La SEIS va valorar així l’aposta d’ASISA per la innovació i gestió d’alta eficiència a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a suport per a la millora de la gestió, convertint-les en part de l’estratègia i no en una simple eina. El premi va ser recollit pel conseller delegat d’ASISA, Dr. Enrique de Porres, en un acte celebrat a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid. Després de rebre la distinció, el doctor De Porres va manifestar: «Per a ASISA, és un orgull rebre un premi que reconeix el nostre compromís continu per invertir en desenvolupament tecnològic i impulsar projectes per millorar l’eficiència i l’eficàcia dels processos, flexibilitzar els nostres costos i, sobretot, oferir el millor servei tant als nostres pacients i assegurats com als nostres professionals».

Telèfon mòbil • Cites • Temps d’espera

Llistes de treball dinàmiques

Història clínica adaptada a cada especialitat

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 ...

42

MONOGRÀFIC | compartir |

PERSONAL SANITARI

Història clínica global

Protocols automatitzats


@

Internet • Història clínica • Interacció amb el metge

Punts interactius • Dubtes • Gestions administratives

PACIENT

€ GESTIÓ

Costos • Material sanitari • Despesa farmacèutica • Ús instal·lacions

€vs.€ Comparacions de costos

€ Gestió completa

Alertes automàtiques

Recursos humans

JULIOL AGOST SETEMBRE 2015

43


nostres centres mèdics i clíniques dentals que disposen d’un programa adaptat a les seves pròpies particularitats assistencials, a través d’un equip multidisciplinari que ens assegura mantenir la nostra innovació i adaptació a les premisses de gestió dels nostres metges i de la nostra organització. Control de qualitat i privacitat Totes les eines esmentades, entre moltes altres, faciliten una millor organització del treball, agilitzen els processos, redueixen els temps d’espera entre prova i resultat, alerten sobre l’incompliment d’estàndards de qualitat o sobre la necessitat de reforçar els recursos d’un servei quan la pressió assistencial creix. El fet que la història clínica de cada pacient estigui allotjada en el “núvol” i sigui accessible planteja, lògicament, l’interrogant sobre com es garanteix la privacitat d’aquesta informació tan sensible. Davant d’això, cal dir que en el desenvolupament del nostre programari, hem tingut en compte les normatives europees que protegeixen la privacitat de les dades dels pacients i hem aplicat els controls propis del nivell alt de seguretat de la Llei de protecció de dades: una xarxa de tallafocs informàtics enfront de ciberatacs, claus privades d’accés al sistema per a tots els usuaris, registres de tots els detalls de la seva navegació, etc. Tot això ens permet garantir la seguretat de tota la informació registrada a Green Cube. En benefici del pacient El sistema Green Cube s’ha dissenyat amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats dels nostres gestors i professionals, però també

44

monogrÀfic | compartir |

dels nostres pacients, principals beneficiats pel bon ús i aprofitament de totes les eines que ofereix el sistema. En primer lloc, Green Cube obre al pacient un ventall de noves possibilitats pel que fa a l’accés a la informació i a la comunicació amb els professionals sanitaris. En el seu telèfon mòbil rep missatges de text amb avisos de cites, informació sobre temps d’espera i altres dades d’utilitat. A més, sempre que ho desitgi, a través d’internet podrà consultar la seva història clínica i interactuar amb el facultatiu que guia el tractament per fer front a la seva patologia. D’altra banda, els punts interactius d’informació instal·lats en els centres hospitalaris, que funcionen amb la targeta sanitària del pacient, permeten resoldre dubtes sobre la situació clínica o fer gestions administratives. A través de la gestió automàtica de cites, Green Cube sempre proposarà al pacient la primera hora disponible per acudir a la consulta o realitzar proves, deixant-li triar entre diferents centres, per tal d’agilitzar els tràmits administratius i reduir el temps d’espera. El nostre propòsit era, des del principi, permetre una interacció continuada entre metge i pacient, facilitant el treball de l’un i millorant la satisfacció de l’altre. Serveis com els SMS amb informació sobre campanyes o consells sanitaris per al pacient; la confirmació en la llista de treball del metge que el seu pacient està a la sala d’espera o el seguiment dels pacients crònics a través d’un portal de salut en línia, són algunes de les possibilitats que ofereix Green Cube en aquest sentit.


Green Cube obre al pacient un ventall de noves possibilitats pel que fa a l’accés a la informació i a la comunicació amb els professionals sanitaris

A més, Green Cube incorpora eines que milloren la seguretat del pacient, com la llista de verificació de seguretat quirúrgica dissenyada per l’OMS per tal que es realitzin les comprovacions necessàries que garanteixin la seguretat durant una operació, o la possibilitat d’imprimir braçalets d’identificació per a cada pacient des de la seva admissió al centre. Un suport útil per als professionals sanitaris Facilitat d’ús, mobilitat, ajuda en la presa de decisions i seguretat mèdica: aquests són els principals avantatges que aporta Green Cube als metges i infermers per a l’exercici de la seva feina. La usabilitat del sistema es veu reforçada amb llistes de treball dinàmiques amb què el professional pot interactuar de forma àgil i intuïtiva. El programari presenta la història clínica adaptada a cada especialitat i ofereix la possibilitat d’obtenir una visió resumida de la història clínica global que mostra la informació rellevant del procés. Els facultatius i el personal d’infermeria compten amb eines pensades per i per a ells. Una història clínica detallada, anamnesi, evolutius, prescripció farmacològica, alertes de qualitat, guies clíniques o protocols automatitzats són part dels serveis que ofereix Green Cube per facilitar el seu treball i garantir la qualitat de l’assistència. El personal sanitari pot accedir a la informació emmagatzemada a Green Cube a qualsevol hora i des de qualsevol lloc a través de dispositius com ordinadors portàtils, tauletes o mòbils. A més, el sistema ajuda els facultatius a prendre decisions ràpides gràcies a les alertes automàtiques, ja que facilita la comuni-

cació amb altres professionals per contrastar opinions. Eficiència en la gestió i estalvi de costos El sistema Green Cube es va configurar a la mida de les necessitats dels nostres gestors. Per “gestors”, entenem totes aquelles persones que dirigeixen i prenen decisions dins el centre: el director gerent, el director mèdic, director administratiu i, de vegades, els caps de servei o unitats clíniques. Un clar exemple del seu potencial en la gestió hospitalària és la incorporació dels Acords de gestió, una selecció d’indicadors assistencials i econòmics que estableixen els valors òptims, guiant els directius cap a la consecució dels millors resultats.

JULIOL AGOST SETEMBRE 2015

45


El nostre propòsit era, des del principi, permetre una interacció continuada entre metge i pacient

El seu potent quadre de comandament integral compta amb múltiples indicadors de diferents àrees assistencials que ofereixen informació en temps real i permeten comparar-la amb períodes anteriors per a la seva avaluació. Les dades s’obtenen en temps real, fins i tot mitjançant alertes que apareixen quan s’excedeixen determinats paràmetres de qualitat. Això facilita prendre decisions ràpides i eficaces que no només incideixen sobre la gestió dels recursos, sinó també en la satisfacció de l’usuari, amb la corresponent fidelització. En aquesta línia de perseguir l’eficiència i l’estalvi de costos, Green Cube permet un seguiment detallat dels costos i en tots els aspectes: material sanitari, despesa farmacèutica, equipament, ús d’instal·lacions, etc. A més, permet fer comparacions de costos per procés, per servei o per facultatiu, així com mesurar l’eficiència en l’ús dels recursos i instal·lacions per tal d’aconseguir un millor aprofitament. D’altra banda, el sistema inclou la gestió completa dels processos de facturació tant a les asseguradores com als pacients particulars.

46

MONOGRÀFIC | compartir |

L’eina única de facturació i costos indica la rendibilitat de cada un dels processos duts a terme. Green Cube també és la nostra eina per a la gestió dels recursos humans. Permet el càlcul d’honoraris i la liquidació periòdica als nostres professionals, i també gestionar el quadre de torns i guàrdies, així com establir previsions de les necessitats per dimensionar i optimitzar la nostra plantilla. Contribució a la millora de la variabilitat Aquest aspecte, buscat per tots els sistemes sanitaris, troba al Green Cube una eina de primer ordre. El sistema permet a tots els seus usuaris la facilitat d’una comparabilitat objectiva en tots i cadascun dels processos clínics i administratius, contribuint clarament a millorar aquells paràmetres que puguin ser diferents en cada centre, triant les estratègies més adequades en cada cas i permetent que la variabilitat en els mètodes i, sobretot, en els resultats, es minimitzi en tot el Grup i facilitant la millora de les consecucions assistencials, respectant sempre les decisions clíniques particulars.


Les noves tecnologies de la informació i la comunicació són claus per assegurar la bona gestió que requereixen metges i pacients, i a Assistència Sanitària es van començar a incorporar en la dècada dels anys setanta del passat segle gràcies a la visió de futur del seu fundador, el doctor Espriu. La doctora Rosa Delgado Vila, que dirigeix des de 1994 el departament de Control de Gestió de l’entitat, enumera en aquesta entrevista els serveis que es poden prestar als assegurats gràcies a aquestes tecnologies.

Dra. Rosa Delgado Vila Directora de Control de Gestió d’Assistència Sanitària

«El doctor Josep Espriu ja tenia clar que la informàtica era el futur» Daniel Romaní

Assistència Sanitària fa un ús a fons de les noves tecnologies des de fa un munt d’anys, oi? Sí, des de 1972. El doctor Josep Espriu ja tenia clar aleshores que la informàtica era el futur, i que calia posar-la al servei dels assegurats i dels metges. Des de 1972, Assistència Sanitària ha anat incorporant les tecnologies de la informació i les comunicacions en el sistema de captació i gestió de les dades d’activitat per al pagament de l’activitat assistencial. El 1972 es va crear un registre longitudinal de dades mèdiques, i el 1998, un registre electrònic. Vam posar un terminal en els gairebé 5.000 consultoris i hospitals d’Assistència Sanitària que hi ha en tota la província de Barcelona. Als metges i pacients els interessa que, a Assistència Sanitària, hi hagi una bona gestió, i les noves tecnologies són un element clau per fer-ho possible. Quines facilitats han introduït les noves tecnologies als assegurats d’Assistència Sanitària? Els assegurats disposen d’una app per a telèfons mòbils que permet, a més de localitzar el consultori on volen anar, guiar-los fins al punt de consulta. Des de l’oficina virtual es poden fer cada cop més tràmits; els més nous són la compra de talons i la gestió de les

«Les noves tecnologies són un element clau per a la bona gestió d’Assistència Sanitària»

julioL agost setembre 2015

47


Especialista en qualitat assistencial autoritzacions de serveis. Actualment, més del 30 % dels talons es compren per internet, sense que calgui, doncs, moure’s de casa. Recentment hem posat en funcionament el sistema d’autoritzacions en línia. Els assegurats poden demanar i rebre les autoritzacions mitjançant la pàgina web d’Assistència Sanitària o de l’aplicació “Assistència online per a smartphones”. També s’han agilitzat els tràmits d’alta d’assegurats gràcies a la incorporació d’un programa de recollida i transmissió de les dades a través de tauletes. D’altra banda, des de fa temps ja es disposa d’altres serveis en línia, com el que permet fer consultes per correu electrònic durant el viatge, per als pacients que han estat visitats a la Clínica del Viatger. Rosa Delgado Vila és llicenciada en Medicina. Ha estat responsable de Política de qualitat de l’Hospital de Bellvitge de 1986 a 1994. Ha realitzat formació en l’àmbit de la garantia de qualitat en el Servei de Control de Qualitat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i a la Joint Commission of Accreditation of Hospitals. Membre fundadora de la Societat Espanyola de Qualitat Assistencial i presidenta de la mateixa de 1993 a 1995, també ha estat editora i directora de la revista Calidad Asistencial de 1986 a 1993. És directora de Control de Gestió d’Assistència Sanitària des de 1994.

La pàgina web és una eina essencial en la relació entre metges o usuaris que renoveu ben sovint... Sí. De la pàgina web voldria destacar la consulta del quadre mèdic; s’hi poden fer cerques amb diversos filtres, com l’horari, el dia de la setmana o la població i el districte. I permet saber fins i tot l’idioma en què el metge pot atendre els pacients. També es pot fer la compra de talons a la part privada i exclusiva dels assegurats. Mitjançant la pàgina web es pot iniciar el procés de contractació d’una pòlissa, consultar cobertures, conèixer les novetats... A més, properament s’hi incorporaran noves funcions, com la petició d’autoritzacions de serveis. D’altra banda, la zona privada dels metges permet disposar de protocols i guies de pràctica, i també facilitar les gestions administratives. Vostè és directora de Control de Gestió d’Assistència Sanitària des de 1994. Quina és la missió d’aquest departament?

48

monogrÀfic | compartir |


«Assistència Sanitària té assegurats uns 190.000 ciutadans, que disposen de més de 4.000 metges i professionals sanitaris»

Organitzar i gestionar el pagament dels honoraris mèdics, el sistema d’informació sobre l’activitat mèdica practicada als pacients i les activitats de gestió clínica. Què aporta Assistència Sanitària al sistema sanitari català? Assistència Sanitària té assegurats uns 190.000 ciutadans. Per atendre les seves necessitats de salut disposa de més de 4.000 metges i professionals sanitaris. Té concert amb més de 39 clíniques, més de 147 centres mèdics i prop de 5.000 consultoris distribuïts en 136 poblacions. El 2,5 %, aproximadament, de la població catalana és assegurada d’Assistència Sanitària. Si l’activitat realitzada a Assistència Sanitària hagués de ser assumida per la sanitat pública, les llistes d’espera creixerien força, oi? Sí. D’acord amb les dades publicades pel Servei Català de la Salut en el seu informe sobre llistes d’espera de febrer de 2015, l’increment de casos en aquestes llistes podria ser des d’un 4 % a gairebé un 8 % en algunes intervencions de cirurgia oncològica, i fins al 15,5 % en el cas de la cirurgia de la cataracta. Els estudis d’utilització dels ingressos, procediments quirúrgics i d’exploracions fetes a Assistència Sanitària desmenteixen l’afirmació generalment difosa que els pacients amb assegurança privada resolen els seus problemes de salut a la sanitat pública. Els pacients d’Assistència Sanitària tracten majoritàriament els problemes greus de salut en l’àmbit de la nostra entitat. Què aporta bàsicament Assistència Sanitària als ciutadans? Per als ciutadans, Assistència Sanitària representa la possibilitat d’accedir a l’atenció

mèdica sense llistes d’espera i amb llibertat d’elecció. Les més d’un milió i mig de visites mèdiques i la resta de procediments i exploracions realitzades el 2014 demostren que Assistència Sanitària disposa d’una xarxa de metges i serveis sanitaris on els pacients poden resoldre els seus problemes de salut. Per als assegurats, Assistència Sanitària té el gran avantatge que els permet accedir amb rapidesa a les intervencions que tenen demores per llista d’espera en el sistema sanitari públic, com ara la cirurgia protèsica de genoll o maluc, la cirurgia cardíaca o la cirurgia oncològica, o com les cataractes, les hèrnies o els petits tumors. Així mateix, Assistència Sanitària i els seus professionals han demostrat capacitat per atendre patologies d’alta complexitat i pacients pluripatològics, així com d’adaptació a les necessitats i preferències dels pacients i dels professionals. La qualitat assistencial és un dels vostres actius principals. Sí, moltes iniciatives posen de manifest el compromís d’Assistència Sanitària amb la qualitat assistencial. Iniciatives com ara el Pla oncològic, el Programa d’atenció al pacient pluripatològic, l’atenció urgent a la cardiopatia isquèmica, la difusió de protocols recomanats de pràctica professional o la tasca de les comissions assessores en són una bona mostra. El sistema de lliure elecció de metge i pagament per acte és un dels elements característics d’Assistència Sanitària. Quina valoració en fan, els professionals? Molt bona. A més, Assistència Sanitària està compromesa amb el pagament d’uns honoraris dignes, en consonància amb el nostre sistema de medicina social.

julioL agost setembre 2015

49


situar el client en el centre de les accions de la companyia, comptar amb un quadre mèdic competent i el compromís amb la formació contínua són les premisses necessàries per garantir una assistència de qualitat. però aconseguir-ho no és fàcil. La gestió per processos i l’avaluació permanent de les activitats són imprescindibles per a la millora contínua, com ho és la implantació de solucions tecnològiques d’última generació. si a Assistència sanitària les tecnologies de la informació i la comunicació al servei de metges i assegurats ja van començar a implantar-se en la dècada dels setanta, l’aposta tecnològica d’AsIsA, el sistema Green Cube, mereixedor de l’últim premi nacional d’Informàtica de salut, permet oferir el millor servei als pacients i, alhora, millorar l’eficiència i eficàcia dels processos.


L’escala fosca del desig no té barana Maria Mercè Marçal

Després de cent graons sense barana, va trobar finalment el que buscava: la clau i, uns metres més enllà, una porta. Veient-la de genolls cridant al cel –ara, ja ho tinc, tot recomença aquí!– sé que també hauríeu plorat vosaltres. I hauríeu fet com jo, callat com jo davant les nits de proves amb el pany, de boca seca i fred, deixeu-me entrar! Era inquietant atendre el desconsol de qui no ha entès que l’ordre és al revés. Vaig haver de marxar, d’abandonar-la. ¿Podeu si us plau anar a buscar-la i dir-li que estimar és primer la porta, tenir la porta oberta, i ja després trobar la clau que haurà d’obrir al vertigen de cent graons pujats sense barana?

MAR AGUILERA

Mireia Calafell Del llibre Tantes Mudes (Perifèric Edicions, 2014)

CULTURA > PAUSA

L’ordre

51


GREGARIS

RODA EL MÓN

GREGARIS

52

Les aus i, en general, totes les espècies animals són gregàries. L’home, en néixer més immadur que la resta dels animals, necessita els altres per sobreviure i és, per tant, un ésser gregari. Un cop adult, tot i que de vegades busqui i necessiti la soledat, s’agrupa per realitzar la majoria de les seves activitats: per treballar, per divertir-se, per lluitar i reivindicar...

Fotografies i text: Rafael Fernández Rodríguez




Entorn del poema “Llibre dels morts”, de Salvador Espriu

Llibre dels morts Mira que passes sense saviesa pel vell camí fressat, tan sols un cop, i que la veu de sobte cridarà el secret nom que porta en tu la mort. No tornaràs. Recorda, no t’apartis, mentre fas via, del que tan senzill és d’estimar: aquest blat i la casa, el blanc senyal de barca dins el mar, el lent or de l’hivern ajaçat a les vinyes, l’ombra d’un arbre damunt l’ample camp. Oh, sobretot estima la sagrada vida de l’arbre i la remor del vent a les branques que s’alcen vers la llum! Salvador Espriu

El 19 de setembre de 2014, Apple treia al mercat l’última versió de l’iPhone. Nou dies abans, a ciutats com Tòquio, Londres, Sidney i Nova York començaven a formar-se les primeres cues: arribava gent d’arreu amb cadires i motxilles per inaugurar una acampada que havia de garantir un exemplar d’aquest telèfon mòbil. Més de 200 hores d’espera mirant l’aparador d’una botiga, el logotip, la poma mossegada. Dins de les bosses, provisions: menjar per a uns quants dies, aigua, més d’una muda i la targeta de crèdit. Llibres? Poc probable. Poesia? Menys probable encara.

RECORDANT A SALVADOR ESPRIU | Mireia Calafell

Comunicar-nos, què

55



Nou dies i nou nits fent cua entre gratacels per aconseguir un objecte d’alta tecnologia que ha de servir –hauria de servir– per comunicar-nos. Comunicar-nos, què. Parlar no és dir, i dir deu tenir alguna cosa a veure amb les advertències de Salvador Espriu a “Llibre dels morts”. Imagineu-vos que una mà invisible –digueu-li educació, cultura o vida– hagués posat dins les motxilles d’aquells homes i dones impacients un poema que s’inicia així:

CAL·LIGRAFÍA: KEITH ADAMS

Mira que passes sense saviesa pel vell camí fressat, tan sols un cop, i que la veu de sobte cridarà el secret nom que porta en tu la mort. Aposto –voldria apostar– que ja a la primera estrofa la reacció hauria estat contundent: la gent alçaria la mirada per veure enllà de la vitrina, dels edificis, del gris, del cotxes. Per veure-hi. Després, a desplegar cadires, adéu bon dia tingui i cap a casa. I és que oblidem massa sovint que un dia serà l’últim, però cal prendre’n consciència. Pere Quart, amb ironia, va escriure: «Ara que hi penso... / Tinc tantes coses entre mans. / Feines urgents. / No em recordava que també / he de morir. / Sóc tan distret! / M’havia descuidat d’aquest projecte / o m’hi aplicava / sense gens de zel». Percebre la mort –la pròpia i la dels altres– obliga a canvis, reclama posar la vida en primer terme. És una crida inapel·lable: «A partir de demà / repararé l’oblit. / Volenterós / començaré a morir / amb seny, entusiasme, / esparpillament», conclou el poema de Pere Quart. No tornarem. Passen els dies i no tornarem, per això «Recorda, no t’apartis, / mentre fas via, del que tan senzill / és d’estimar». No tornaran tampoc Car-

les Miralles, Francesc Garriga i Montserrat Abelló, alguns dels grans noms de la poesia (catalana) contemporània que ens han deixat recentment. Retornen, però, els seus versos, i ho fan aquí per provar un diàleg amb “El llibre dels morts”. A Manual de cosmologia hi ha un poema de Miralles on «el vell camí fressat» d’Espriu esdevé «la terra / bruta, gastada i pobra, feta / d’il·lusions marcides, tan properes, / fulles de l’arbre del desig / i de la ràbia». És des d’aquesta terra que adverteix: «Cal / saber estimar coses petites, / com ara la llum, la perla o el riure», per acabar amb l’expressió del veritable anhel: «Vull ser la veu de l’arbre, dir sempre el desig i la ràbia». En efecte, l’arbre del poema d’Espriu («Oh, sobretot estima la sagrada / vida de l’arbre i la remor del vent / a les branques que s’alcen vers la llum!») forma part d’un bosc de veus que escriuen amb la saviesa que atorga discernir que ja s’ha fet part del trajecte. Francesc Garriga, a Swing, el poemari que no va poder veure publicat en vida, escriu: «I arribes al final / de no saps quin camí». Conclou també amb la imatge d’un arbre per dir: «i abraça el pi, / demanali les ombres i les branques més fortes. / Com quan eres petit, no tinguis por: / si aguanten els ocells, per què no a tu». Amb tot, no es tracta de fer un cant a la natura, de reivindicar un beatus ille que al segle xxi probablement té poc sentit. És qüestió, potser, d’aprendre a escoltar per després decidir on passar els dies, el temps, aquesta vida que ens fuig per fer-la nostra. Abandonar la cua, passar de llarg de les vitrines, reflexionar sobre la poma quan és un logotip i no té polpa, pensar el que es vol i defensar-ho. Llavors, dir la mort, comunicar-la, tenir-la present i, com escrivia Montserrat Abelló: «No tenir por de morir. / Saber que / el miracle és viure!»

57


58 CULTURA > CERCLE VICIÓS | Joma


Jo em refio d’Asisa perquè reinverteix en la nostra salut.

No et sembla una bona raó?

A Asisa reinvertim els nostres beneficis en més serveis per als nostres assegurats. • 10.981.869 consultes a especialistes • 942.793 urgències hospitalàries • 11.639 parts assistits • 5.044.646 proves diagnòstiques • 245.451 intervencions quirúrgiques • 155.016 ingressos hospitalaris • 348.294 consultes odontològiques

asisa.es 901 10 10 10

El nostre benefici és la teva salut


fundaciÓ espriu

| compartir | és l’òrgan d’expressió de la Fundació Espriu

Av. de Josep Tarradellas, 123-127, 4a pl. ı 08029 Barcelona ı Tel.: 93 495 44 90 ı FAX: 93 495 44 92 Juan Ignacio Luca de Tena 12 3ª ı 28027 Madrid ı Tel: 91 595 75 52 fundacionespriu@fundacionespriu.coop ı www.fundacionespriu.coop

Les empreses cooperatives ajuden a construir un món millor