Page 1

n27

1,20

DESEMBRE2010

EUROS

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

PEDIATRIA

Beneficis de la delfinoteràpia en nens autistes ENTREVISTA A FONS

Associació Catalunya Contra el Càncer

MEDICINA DE FAMÍLIA La infermera EL REFREDAT I LA GRIP Consells per als pacients

Contingut pàgines 27-44

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE. TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D' 1,20€


noticies

2


e

Editorial

n aquesta edició us presentem l’entrevista a l’Associació Catalunya Contra el Càncer de la ciutat de Lleida, un ens que pot presumir de ser refèrencia en molts àmbits, com el de la gestió del voluntariat, beques per a la investigació i les colònies per a nens i nenes a Salardú. També comptem amb un article molt interessant que el Col·legi de Logopedes de Catalunya ens ha fet arribar, on parla de la logopèdia a les escoles, les escoles com a context i els seus mestres com a guies. Així mateix, comptem amb la col·laboració de la Mireia Pascual, infermera del CAP de Ferran que ens parla del paper cada cop més important de les inferemeres a les consultes en l’àmbit de la sanitat pública. Li agraïm molt la seva col·laboració. I com sempre, a la darerra part de la revista us expliquem les activitats que les associacions de FESALUT han dut a terme durant els mesos d’octubre i novembre. Consell de redacció FeSalut

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Edita: LGB editores · C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida · Tel. 667 56 02 25 Projecte i continguts: COMUNICA’M · comunica.mesull@gmail.com · Tel. 678 563 217 Dipòsit Legal: L-449-2005 Fesalut no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els escrits signats.

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:

973 20 80 25 667 56 02 25 3


Sumarifesalut 27 a fons CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER DE LLEIDA ENTREVISTA AL SEU PRESIDENT

n27

6

DESEMBRE2010

L’esport i el trastorn mental teràpia o necessitat vital?

serveis personals i salut pública

16

12 ara actualitat

14 medicina de família EL CAMÍ DE LA INFERMERA EL REFREDAT I LA GRIP CONSELLS PER ALS PACIENTS

Pediatria

18 col·legis oficials

Beneficis de la delfinoteràpia en nens autistes

10

COL·LEGI DE LOGOPEDES DE CATALUNYA LA LOGOPÈDIA A LES ESCOLES

24 activitats NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ D’ENTITATS PER A LA SALUT

27 4

Hi ha moltes maneres de veure-hi bé

22


noticies

5


a fonsIentrevista

CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER DE LLEIDA Descripció del centre L’aecc-Catalunya contra el Càncer és una institució de caràcter benèfic sense ànim de lucre, declarada d’utilitat i interès públic. Funcionament

Està formada majoritàriament per persones que treballen desinteressadament per oferir un servei a la societat i per un equip format per: 650 voluntaris 3 psicòlegs 1 fisioterapeuta 1 servei L’aecc-Catalunya contra el Càncer de Lleida té la seu a la ciutat de Lleida. Les seves activitats, però, es desenvolupen arreu de les nostres comarques per mitjà de les juntes locals. Objectius

• Disminuir les taxes d’incidència i/o mortalitat per càncer (prevenció i diagnòstic precoç). • Pal·liar i/o eliminar els problemes derivats de la malaltia oncològica (assistència al malalt i a la família). • Potenciar la investigació en lluita contra el càncer. • Formar col·lectius professionals en les àrees objecte de la missió (formació).

Presentació de la campanya Colon 2009. 6

PROGRAMES ÀREA D’INFORMACIÓ I PREVENCIÓ • Conferències informatives: alimentació, prevenció del càncer, protecció solar, càncer de mama, càncer ginecològic, càncer de colon, càncer de pròstata, suport emocional i tabac. • Campanyes puntuals de sensibilització per a la prevenció. • Programa de deshabituació del tabac. • Tallers de prevenció a les escoles. • Programa d’alimentació. • Programa Joves per la Salut. • Programa de solidaritat a les empreses. ÀREA D’ASSISTÈNCIA AL MALALT I A LA SEVA FAMÍLIA • Servei d’atenció psicològica. • Serveis socials. • Programa molt x viure. • Rehabilitació de limfedema. • Colònies d’estiu. • Primer impacte. • Fisioteràpia aquàtica. • Programes formatius per als pacients i familiars. • Programa de voluntariat assistencial. ÀREA D’INVESTIGACIÓ / ÀREA DE VOLUNTARIAT L’aeec de Lleida convoca, cada dos anys, beques adreçades a la recerca bàsica per a llicenciats a hospitals de la regió sanitària de Lleida. Col·laboració amb la Fundació Científica, que estableix beques anuals. Voluntaris assistencials. Voluntaris administratius. Voluntaris de prevenció. Voluntaris per a l’obtenció de recursos. Voluntaris d’òrgans de govern. Voluntaris testimonials.


entrevistaIa fons

Manuel López 14 ANYS COM A PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ

Pregunta. - En quin moment es troba l’associació a nivell de voluntaris i socis? Resposta. - Anem millorant les prestacions, anem incrementant els programes i estem incrementant el nombre de socis en aquests moments, perquè necessitem recursos econòmics. De recursos humans ja en tenim. Tant de treballadors com de voluntaris, n’estem coberts. Nosaltres notem la davallada econòmica, com suposo que ho nota tothom a tots els nivells. Estem fent una campanya de captació de socis que mai havíem fet perquè consideràvem que era molestar la gent, però la veritat és que estem molt contents de la resposta que hem rebut.

d’aquest projecte. Ella va ser qui fa dotze anys va organitzar les primeres colònies. P. - El voluntariat és una part molt important de l’associació. Com els organitzeu? R. - Els dividim en tres grans grups: els que són a l’hospital, als domicilis i els d’administració. P. - Com és el perfil de les persones que s’interessen pels vostres projectes? Ha canviat al llarg dels anys? R. - Sí, el perfil ha canviat. Ara, cada vegada és gent més jove i més dones que homes, a nivell de familiars i afectats. La gent més jove és la que busca més informació, ens busquen a Internet, veuen els nostres projectes...

P. - També aporteu recursos econòmics a la recerca… R. - Fem una aportació a la recerca que està materialitzada en unes quantitats bastant elevades, moltes de les quals es queden a l’IRB Lleida. Actualment, hi ha una beca per a estudis que es fa sobre el càncer de pell. Després, tampoc volem deixar de banda, i continuar fent-ho sigui com sigui, les colònies per als nens que fem a Salardú (Val d’Aran). P. - Parli’ns una mica d’aquestes colònies. R. - Per a nosaltres, aquestes colònies suposen una alegria molt gran cada vegada que les fem. Tenim 100 nens i nenes que vénen de tot Espanya.

Voluntaris de Lleida a Tarragona.

Aproximadament, 50 són catalans i 50, de fora de Catalunya. Tenim clar que no volem deixar de fer-ho, sigui quina sigui la situació econòmica de l’associació. L’Eva Figuera, psicooncòloga de l’associació, en té molta culpa perquè és l’alma mater

De fet, hi ha hagut programes com el de cures estètiques o el d’alimentació, no com a prevenció, sinó per a persones afectades. Va ser una resposta a necessitats que ens plantejaven els mateixos usuaris. 7


a fonsIentrevista P. - Què és el més difícil d’explicar a algú que ve a l’associació a buscar informació? R. - Tothom sap que avui dia s’investiga molt i es treballa molt en el camp de la recerca, però, tot i així, hi ha coses que encara no tenen solució, però s’ha de tenir l’esperança que a poc a poc s’arribaran a curar alguns tipus de càncer, com ja s’ha aconseguit curar-ne alguns. Els índexs de mortalitat estan baixant en molts tipus de càncer, com per exemple el de mama, que hi ha un 90% dels casos que se’n surten.

Les colònies a Salardú.

del tabac, on vàrem tenir molt recolzament de l’Administració. Com a prevenció, seria aquesta. També estem orgullosos de poder dir que a Lleida hem estat referents pel que fa a la prestació del voluntariat, a nivell de tot Espanya, tot el que fa referència a activitats d’animació, de manualitats amb els malalts, jocs de taula… Hem fornat els nostres voluntaris des de fa 14 anys. De tota la junta estatal, vàrem ser referents per a altres entitats. Ens prenem molt en seri el tema del voluntariat. Aquests passen per un procés de selecció, formació i seguiment.

Dinar popular de la matança del porc a Vallfogona.

Per una banda, s’ha normalitzat la malaltia, ja que coneixes molta gent que el té. Un pensa que potser li pot tocar a un mateix, tot i que encara la gran preocupació d’aquesta malaltia és la imprevisibilitat, el no control, no tenir simptomatologia prèvia, perquè ens agrada tenir les coses controlades. P. - Quina és la campanya estrella de l’associació? R. - Per una banda, vàrem fer una campanya de la prevenció

Conferència del comitè tècnic a la Diputació.

P. - Us sentiu prou recolzats per les administracions i per la societat en general? R. - Sí, molt recolzats i ben tractats per la societat i les administracions. Ens agradaria que la informació de les prestacions arribés a tota la població. Ens trobem que tot i l’esforç que fem per la difussió dels nostres projectes, de vegades no arriba.

Recaptació. Taula davant de l’Ajuntament de Lleida. 8

P. - Quina valoració fa d’aquests 14 anys com a president de l’associació? R. - S’ha fet molta feina en prevenció, prestacions, projectes, les nostres colònies... Estic orgullós de la feina feta.


noticies

9


pediatriaIdelfinoteràpia

beneficis de la delfinoteràpia en nens autistes Analitzen els

Un estudi realitzat per l’Institut Valencià de Neurologia Pediàtrica busca comprovar, objectivar i quantificar els efectes neurofisiològics de la teràpia assistida amb dofins en pacients amb discapacitats intel·lectuals i mentals.

a

mitjans del segle XX, es van començar a constatar els possibles beneficis que podia exercir la interacció amb dofins per a les persones amb discapacitats mentals. Des de llavors es van començar a estendre aquestes pràctiques com a teràpia alternativa per a aquest tipus de pacients. A partir de les experiències, es van postular possibles evidències que l’esmentada interacció dofí-persona tenia influències sobre els camps elèctrics cerebrals en humans, cosa que incrementa tant la freqüència cerebral dominant després de la

interacció com la sincronització hemisfèrica. No obstant això, són molt escasses les evidències científiques que demostrin l’efecte específic que aquest tipus de teràpia exerceix sobre els pacients i, per tant, el desenvolupament de metodologies precises que aportin un rendiment més elevat a aquestes.

DELFINOTERÀPIA a l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València El projecte es posa en marxa en dues fases: l’experiència pilot va del 27 de setembre al 19 d’octubre de 2010, encara que ha existit una fase prèvia de formació i adaptació i hi haurà una altra d’anàlisi de resultats i conclusions, que s’estendrà fins al 15 de novembre de 2010. Per dur a terme el pilot, que es desenvolupa a les instal·lacions de l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, han estat seleccionats dos nens autistes de 5 i 7 anys. La interacció en la prova pilot consisteix en cinc sessions setmanals durant tres setmanes, en què cada un dels nens, acompanyat d’entrenador, terapeuta ocupacional, fisioterapeuta i dos observadors externs (neuropsicòleg i logopeda), du a terme una interacció individualitzada amb el dofí. Cada sessió dura 50 minuts, encara que la interacció dins de l’aigua no supera els 10 minuts per sessió. 10


11


serveis personals i salut pública

Les ciberaules municipals desenvolupen un projecte intergeneracional El projecte permetrà realitzar diferents activitats d’intercanvi entre els nens i nenes que assisteixen a les ciberaules i les persones de les llars de jubilats.

El projecte l’ha tirat endavant la regidoria de Serveis Personals i Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida després de la bona experiència que ha suposat tenir un voluntari sènior durant les activitats d’estiu amb assistents de la ciberaula. Per tant, al marge del treball que ja s’ha fet per al coneixement de la gent gran amb els nens i nenes de la ciberaula, ara el vincle continua a través d’aquest projecte.

L’activitat consisteix que una voluntària sènior prepara un contacontes per treballar el tema de la vellesa amb els nens i nenes de la ciberaula i, després, els petits visiten una llar de jubilats.

La regidora de Serveis Personals i Salut de l’Ajuntament de Lleida, Maria Rosa Ball, i la responsable de campanyes de la Federació Espanyola de Begudes Espirituoses (FEBE), Sonia Marco, van presentar el programa ‘Los Noc-Turnos’, que va tenir lloc el passat 16 d’octubre, tot coincidint amb la Nit Europea Sense Accidents que se celebrarà simultàniament en vint-i-set països. El programa Los Noc-Turnos forma part de les activitats que desenvolupa el programa municipal de prevenció de les drogodependències adreçats a infants, joves, educadors, famílies i tota la ciutadania, i pretén conscienciar els conductors de la perillositat que comporta combinar alcohol i conducció, i oferir-los una solució pràctica com triar un conductor alternatiu dins del grup d’amics. Cada nit es fan torns per tal que condueixi algú diferent. Per participar al programa Noc-turnos, els joves van haver de presentar el carnet de conduir als monitors presents en diferents locals d’oci de la ciutat, per mitjà del qual van rebre un passaport que se’ls anirà segellant a mesura que vagin passant els successius controls.

12

Lleida participa en la Nit Sense Accidents a través del programa Los Noc-Turnos

La dinàmica de l’acció va preveure la realització de quatre proves d’alcoholèmia, en les quals els participants només podran continuar si demostren no haver consumit absolutament res d’alcohol, és a dir, els participants hauran de donar 0,0 en tots aquests controls. En el cas que el participant doni positiu en algun dels controls d’alcoholèmia, se li retirarà el passaport i ja no podrà continuar endavant. Aquells que passin el quart i últim control, havent donat negatiu en tots els anteriors, rebran un tiquet de benzina que podran bescanviar en una benzinera de la nostra ciutat, en

concret, la que està ubicada al carrer Corts Catalanes, 60. Los Noc-Turnos és una activitat que s’emmarca dins de la Nit Europea Sense Accidents, una iniciativa promoguda per la fundació belga Responsible Young Drivers amb el suport de la Unió Europea. A Espanya compta amb la col·laboració de la Federació Espanyola de Begudes Espirituoses (FEBE), que desenvoluparà conjuntament amb la Paeria el programa Els Noc-turnos a la ciutat de Lleida.


Seminari de formació ‘Educació emocional i els programes de promoció de la salut’ El Centre de Recursos Pedagògics de Lleida acull els propers mesos un seminari de formació anomenat ‘Educació emocional i els programes de promoció de la salut’, una iniciativa organitzada per l’Ajuntament de Lleida, el Departament d’Educació i el Departament de Salut de la Generalitat. Aquest seminari té com a objectiu oferir formació especialitzada (teòrica, pràctica i tècnica) als professio-

nals de l’educació per tal de poder portar a la pràctica diferents estratègies per al desenvolupament de l’educació emocional, a la vegada que permet compartir un espai de reflexió i debat des dels diferents rols professionals participants als seminaris. En aquest sentit, durant el curs es treballa l’educació emocional, entenent-la com un procés d’aprenentatge vital i nuclear en els diferents

programes d’educació per a la salut que s’estan desenvolupant a la ciutat de Lleida. El curs va a càrrec d’Anna Soldevila, professora del departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida i experta en educació emocional. Les properes sessions tindran lloc els dies 23 i 30 de novembre i el 14 i 21 de desembre.

En marxa la campanya ‘Vine al teatre amb el teu nét’ La regidoria de Serveis Personals de l’Ajuntament i la Fundació Teatre de la Llotja han posat en funcionament la campanya Vine al teatre amb el teu nét, una iniciativa que pretén promoure l’assistència dels infants, joves i gent gran a determinades activitats de la Petita Llotja i altres espectacles familiars. El primer espectacle d’aquesta promoció és Existe la magia, a càrrec de Jorge Blass. Per a l’actuació de màgia de Jorge Blass, que va tenir lloc el dia 6 de novembre a les 21.30 hores a la Llotja, es van sortejar 100 entrades gratuïtes entre els titulars del carnet sènior, que seran vàlides si es compra una altra entrada. A més a més,

els titulars del carnet sènior poden gaudir d’avantatges a l’hora de comprar les seves entrades a la Llotja. Un dels objectius de l’Àrea de Gent Gran de l’Ajuntament de Lleida és la promoció d’activitats intergeneracionals que impliquin la interrelació entre el col·lectiu de gent gran i el d’infants i joves, amb l’enriquiment mutu que això suposa. Algunes d’aquestes activitats intergeneracionals són, per exemple, el programa Viure i conviure, o el projecte intergeneracional a les ciberaules, entre d’altres. Aquesta és, doncs, una més de les col·laboracions que es desenvolupen amb aquest objectiu.

13


ara actualitat

La Diputació aporta més de 30.000 euros a accions que desenvolupen ONG de Lleida en l’àmbit de la sensibilització El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va signar els convenis per al lliurament d’ajuts a diverses ONG de les comarques de Lleida per fer tasques de sensibilització de la societat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional corresponent a l’anualitat 2010, per un valor de 30.750 euros. Les comarques de Lleida compten amb una nodrida representació del ventall d’ONG existent a tot el país, però també amb entitats autòctones, circumscrites a unes àrees, col·lectius i accions territorials determinades. Per portar-ho a terme, la Diputació de Lleida destina una partida dels seus pressupostos a fer front a les demandes de les ONG locals, que cada any trameten més peticions i més diversificades. Lleida, 19 d’octubre de 2010

Gilabert visita les instal·lacions de l’Associació Alba de Tàrrega El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va visitar les instal·lacions que l’Associació Alba té al palau dels Marquesos de la Floresta a Tàrrega. Durant la visita —que va comptar amb la presència de la presidenta de l’entitat, Maite Trepat—, el president va veure el taller ocupacional, l’obrador de galetes i les oficines d’aquesta associació sense afany de lucre que treballa per generar oportunitats i una millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat de les comarques de l’Urgell i la Segarra. L’Associació Alba és una de les entitats que col·labora en el conveni que la Diputació de Lleida té signat amb l’Obra Social de la Caixa per a la millora de diversos espais mediambientals de les comarques lleidatanes i que es fan donant ocupació a gent amb problemes d’inserció social. L’Associació Alba va iniciar la seva tasca social l’any 1975, gràcies a un donatiu de la jove Cambra d’Empresaris de Tàrrega a Càritas Parroquial que es va destinar a impulsar l’atenció a les persones amb discapacitat de la zona, començant la seva activitat a les antigues escoles.

14

Aquest any, l’Associació Alba celebra el seu 35è aniversari, motiu pel qual s’han programat un seguit d’activitats per a persones de l’associació, famílies i ciutadania en general. Tàrrega, 4 de novembre de 2010


La Diputació de Lleida acull el 8è Seminari de Bones Pràctiques en Intervenció Social de la Creu Roja

minari, que es va desenvolupar els dies 4 i 5 de novembre de 2010. Durant l’acte inaugural, Gilabert va explicar que les institucions “tenen l’obligació d’ajudar els ciutadans i tirar endavant projectes per millorar la qualitat de vida de les persones. No obstant això, el teixit social té un paper molt important, ja que és el voluntariat de les persones i organitzacions el que permet arribar allà on les institucions no poden arribar”.

La sala d’actes de la Diputació de Lleida va acollir el 8è Seminari de Bones Pràctiques en Intervenció Social de la Creu Roja. El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va ser l’encarregat de l’obertura del se-

El president de la Diputació de Lleida va animar la Creu Roja a continuar treballant com ho fa per millorar la qualitat de vida dels col·lectius més desafavorits i que pateixen greus dificultats. Lleida, 4 de novembre de 2010

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200 15


publireportatgeIL’esport i el trastorn mental

Algú s’ha plantejat com es trobaria després d’estar un, dos o tres mesos al mateix espai, passant la majoria del temps assegut en una cadira? El més probable és que el nostre estat físic empitjoraria, ens fatigaríem abans, tindríem dificultat per caminar 500 metres i per pujar a un segon pis.

El cos està pensat per estar en moviment, tinguem un trastorn mental o no. Els perjudicis de la inactivitat no afecten només la nostra condició física, psicològicament també ens afecta. Pensem si no com ens trobem després d’estar tot el diumenge tancats a casa. 16

L’esport i el trastorn mental: teràpia o necessitat vital? No és cap secret que l’activitat física és beneficiosa per a la població general, però

per als malalts mentals és igual de beneficiosa?


L’esport i el trastorn mental Ipublireportatge A la província de Lleida, pensem que sí, i per això hem creat una associació per potenciar-la: ACTIVA SM.

Els perjudicis de la inactivitat no afecten només la nostra condició física, psicològicament també ens afecta Vam començar com a grup de treball i des d’aquest estiu ja estem constituïts com a tal. Aquesta associació neix amb el propòsit de potenciar la pràctica d’activitat física entre la població amb trastorn mental. L’associació està formada per professionals dels centres de dia de salut mental de Lleida, Tàrrega i Balaguer, els clubs socials de Tàrrega i Mollerussa, la residència Elisenda de Montcada, el Prelaboral d’Aspros i el centre assistencial Sant Joan de Déu d’Almacelles. Fins ara, coordinem els serveis i recursos disponibles per oferir una caminada mensual a diferents indrets de la província i

Aspectes en què nosaltres trobàrem millora Al qüestionari hem incidit en aquells aspectes en què nosaltres notàvem millora. Volíem saber si ells també n’eren conscients. ELS RESULTATS VAN SER ELS SEGÜENTS: • 81% es trobava més actiu i despert després de la sessió; un 2%, més sedat. • 72% percebia millor benestar psíquic després de la sessió; un 6%, pitjor. • 81% estava més relaxat i tranquil després de la sessió, 5% més tens. • 58% tenia més ganes de relacionar-se després de la sessió; un 18%, menys. • 91% considerava que la sessió havia estat beneficiosa; un 0%, perjudicial.

una jornada mensual de futbol sala amb un altre esport. Som conscients de la importància que té tota la xarxa en la rehabilitació i, per això, treballem per difondre els beneficis de l’activitat física entre els professionals de la salut mental i l’esport. Ja hem fet dues sessions clíniques i hem participat dos anys consecutius al Màster de Prescripció de l’Exercici Físic per a la Salut de la Universitat de Lleida. A més a més, hem volgut extreure dades dels efectes aguts de l’activitat física als nostres centres passant un qüestionari durant una setmana a totes les activitats físiques que es realitzaven, 119 qüestionaris en total. Els resultats animen a continuar treballant en aquesta línia i a continuar investigant. Malauradament, hi ha poca literatura científica relacionada amb l’activitat física i el trastorn mental. Falten més estudis sobre el perquè dels seus beneficis, recomanacions i contraindicacions individualitzades per patologies. Avui dia, la majoria de malalties cròniques, diabetes, patologies cardíaques, pulmonars... tenen unes recomanacions oficials que fan referència al tipus, durada, intensitats i contraindicacions a l’hora de realitzar activitat física, els trastorns mentals no tot i afectar un 10% de la població. El pròxim pas que volem fer és crear un servei d’assessorament d’activitat física per a la població amb trastorn mental, un pont a la integració als serveis comunitaris. 17


medicinaImedicina de família Inaugurem aquest espai, on la Mireia Pascual, infermera del CAP de Rambla Ferran, àmbit d’atenció primària, mitjançant els seus articles, ens donarà consells i informació relacionada amb l’àmbit de la salut.

Agraïm la seva col·laboració i esperem que els nostres lectors puguin endinsar-se en el món de la infermeria en particular i en el de la medicina en general mitjançant el text que us presentem a continuació.

el camí de

la infermera Des de sempre, la infermera ha estat dedicada a tenir cura de les persones i a acompanyar-les en aquelles situacions de salut que no poden desenvolupar-se de forma autònoma. Durant els anys, ha passat per diverses etapes, en les quals els processos assistencials han guanyat espai entre l’atenció a les persones i ha desviat la finalitat de la professió. Per donar una bona atenció assistencial, és fonamental la col·laboració tant dels altres professionals com del mateix pacient/ciutadà. L’esforç comú es realitza dirigit al ciutadà, ja que és el centre de totes les actuacions sanitàries. I per tant, tenir cura tant de la salut com de la malaltia és una de les funcions principals de la disciplina infermera. De cada professional depenen les habilitats, actituds, coneixements i els processos complexes davant la presa de decisions davant l’exigència de cada moment. Infermeria, a part de les funcions que ha de realitzar vers el pacient per prescripció mèdica, cada cop té més funcions independents que engloben tant des de l’educació sanitària, promoció dels hàbits saludables, tant a nivell individual com grupal o familiar, com el seguiment dels processos aguts i crònics executant i avaluant els objectius marcats. 18

A més de realitzar i fomentar les activitats preventives de salut, depenent de les característiques de la comunitat, s’actuarà o s’optarà per unes actuacions o unes altres. És a dir, per tal de poder dur a terme una bona cooperació per a la salut, la infermera ha de propugnar unes condicions favorables per a la salut de la comunitat i altres grups; tenir la tendència de reduir les diferències entre la població per tal d’assegurar les oportunitats i recursos iguals que permetin a les persones realitzar el seu potencial de salut; i intervenir en la comunitat, les organitzacions, etc., per tal de mediar a favor de la salut. Per tal d’assolir els objectius establerts, es treballa en l’elaboració de programes de salut, per ampliar el màxim possible els recursos sanitaris i aconsseguir la satisfacció del pacient. Els nous avenços en investigació infermera han creat nous reptes per a aquesta professió, ja que hi ha la necessitat de millorar tant l’estat de salut de la població com dels mateixos professionals. Establir una aliança educativa amb el pacient és necessari perquè es faci responsable de la seva salut i el sanitari faci d’acompanyament. És a dir, modificar les conductes no saludables, promocionar les conductes saludables i provocar accions de canvi social. Sempre amb la col·laboració de l’equip, els recursos i el pacient.


medicina de famĂ­liaImedicina

19


medicinaImedicina de famĂ­lia

20


noticies

Tractament de sobrepès, obesitat i malalties metabòliques Intolerància alimentària Ritmonutrició Nutrigenètica

Antiaging

Av. Balmes, 14 Planta 2a Tel. 973 231 867 / Fax. 973 233 309 25006 Lleida 21


publireportatgeICirurgia refractiva

Hi ha moltes maneres

de veure-hi bé Què són els defectes refractius? Quan enfoquem perfectament les imatges a la retina, ens permet veure-hi de manera nítida. Això depèn de dos lents (la còrnia i el cristal·lí) i la mida de l’ull (24 mm). Quan no enfoquem bé, és el que s’anomena defectes refractius i es localitzen a la còrnia i el cristal·lí, o més freqüent, en la mida de l’ull.

Hem portat a ILO el que hem cregut el millor làser Excimer Technolas que hi ha actualment

Quins són els defectes refractius més comuns? Miopia: la mida de l’ull és superior a 24 mm i per això desenfoca. Cada mil·límetre que augmenta són 3 diòptries. Així, per exemple, un ull de 27 mm té 9 diòptries. Són ulls que hi veuen bé de prop. Hipermetropia: l’ull té una mida inferior a 24 mm i per això desenfoca. Cada mil·límetre menys de grandària són 3 diòptries. Són ulls que hi veuen bé de lluny a costa de molt esforç. Presbícia: també anomenada vista cansada. L’ull té una lent mòbil que amb l’edat perd mobilitat i, aproximadament, als 45 anys ja no permet llegir correctament. Quan aquesta lent mòbil s’enterboleix, és el que s’anomena cataracta. Astigmatisme: L’ull amb astigmatisme hi veu a costa de molt esforç, la seva visió és distorsionada. La còrnia n’és la responsable perquè està deformada. 22


Cirurgia refractivaIpublireportatge Com es corregeixen els defectes refractius? 1- Ulleres: no toquen l’ull. 2- Lents de contacte. 3- Cirurgia sobre la còrnia (Lasik, Lasek, PRK). 4- Lent intraocular (es posa una lent dins de l’ull ICL o precristal·liniana). 5- Canvi de lent (s’extreu el cristal·lí i es canvia per un altre que pot ser monofocal, bifocal o progressiu). Quin és el mètode ideal? 1- Per a l’ull: les ulleres. 2- Per al pacient: pot escollir. 3- Per al cirurgià: ens agrada operar... S’han de posar els tres ingredients i el cirurgià ha de fer el millor per al pacient danyant l’ull el mínim possible. Des de 1990 utilitzem el làser

Excimer (el vam comprar a Saragossa conjuntament amb altres oftalmòlegs). El 1998 vam portar a Lleida l’últim i més novedós làser Excimer Tecnolas, que hem anat actualitzant regularment.

Fins que el 2010 hem portat a ILO el que hem cregut el millor làser Excimer Tecnolas que hi ha actualment. A la precisió i seguretat d’aquesta tècnica hi sumem l’experiència de 20 anys en cirurgia refractiva.

El LÀSER EXCIMER de Tecnolas Perfect Vision, TECNOLAS 217P (presbícia) Està equipat amb un mètode de diagnòstic de la còrnia i les aberracions de l’ull. Aquest equip de diagnòstic fa un reconeixement de l’iris per identificar l’ull i el pacient i fer-ne un seguiment dels moviments (vertical, horitzontal i rotatori).

Abans d’aplicar aquest tractament, fem una exploració prèvia estudiant les dades que influeixen en la cirurgia refractiva i també la resta d’estructures oculars per tenir la seguretat que tractem uns ulls completament sans. Valorem en detall la còrnia, les característiques de les pupil·les, el cristal·lí, la pressió intraocular i tota la superfície de la retina, així com l’estat de la llàgrima o el moviment dels ulls.

La cirurgia refractiva amb làser és una alternativa de primer ordre i el seu èxit és fruit dels avenços tecnològics i l’experiència acumulada.

Equip mèdic:

Dr. Rafael Ferreruela Dr. Guillem Ferreruela Dra. Carolina Rivas Dr. Xavier Caufapé

Equip optomètric:

DOO Ester Blanch DOO Rafa Ferreruela DOO Salvador Vidal DOO Ivan Zugasti

23


col·legis oficialsICol·legi de logopedes

La logopèdia a les escoles de la mà dels mestres i per la porta d’emergència! Les persones sóm els únics éssers vius que podem comunicar-nos racionalment, que fem ús de la funció metalingüística i que podem usar un llenguatge simbòlic. És a dir, que podem vincular idees i objectes reals amb símbols que els representen. Això ens permet expressar sentiments, aspectes relacionats amb sensacions o qualsevol cosa abstracta, alhora que també ens permet referir-nos a objectes que no són físicament presents.

Aquesta funció es manifesta a partir dels dos anys. Al mateix temps, per tal que la comunicació sigui efectiva, ens caldrà tenir present, fins i tot abans que els elements coneguts que intervenen en la comunicació (emissor, receptor, codi, missatge, canal i context), la intencionalitat comunicativa. Si aquesta no existeix, què creieu que passaria? Doncs, efectivament: la comunicació no es duria a terme. 24

Tot i així, encara que presuposem que la intencionalitat està preservada, que emissor (qui inicia la comunicació) i receptor (qui rep el misstage) comparteixen el mateix codi (mateixa llengua, alfabet...), utilitzen el mateix canal (telefon, aire...) caldria tenir molt present el context on es produeix aquesta comunicació. Aquest context, que faria referència a l’espai on es produeix l’acte comunicatiu, al temps, a les condicions personals dels dos interlocutors, és imprescindible perquè la comunicació esdevingui eficient. Però, tot i que aquests elements anteriors estiguessin en condicions òptimes, n’hi poden haver d’altres que entorpeixin la comunicació, arribant a deformar el missatge. Aquests són les anomenades interferències (d’altra banda, tan comuns a la societat en què vivim).


Col·legi de logopedesIcol·legis oficials Així doncs, la comEl logopeda, en escassetat encara plexitat està servida, oi? en moltes escoles, aposta Com hem pogut per la formació en prevenció veure o deduir, la comunicació, i més específicament el llenguatge, és importantíssima. Fins i tot hi hauria qui afirmaria que és inherent als homes, però no depèn exclusivament de cadascú de nosaltres. Així doncs, en els primers anys de vida de les persones, els adults, molt especialment, tenen un paper primordial per tal que aquest llenguatge es pugui desenvolupar amb certa correcció. Les escoles, com a context, i els seus mestres, com a guies, hi tenen un paper incisiu i cabdal perquè aquesta evolució es faci bé, sense oblidar, és clar, els pares i l’entorn de l’infant a casa. Els especialistes en comunicació, llenguatge, parla i veu són els logopedes. Aquesta disciplina, diplomatura a Catalunya des de fa poc més de deu anys, és l’encarregada de vetllar per la prevenció, la detecció, el diagnòstic i el tractament d’aquells infants que presenten retards o trastorns en l’evolució d’aquests aspectes comunicatius esmentats. El logopeda, en escassetat encara en moltes escoles, tot i la necessitat creixent a les aules, aposta per la formació en prevenció.

Iolanda Claveras Espinach Logopeda. Col. 119 Directora de l’Arbre Tutora de formació a Prisma

Cal donar eines a mestres i personal educatiu, per tal de manllevar els efectes que suposen les deteccions tardanes en la normalització de l’estructura en el llenguatge a la infància. Cal prendre consciència del context educatiu, de les interferències i de tots els efectius que participen en la comunicació. Així, un mestre, un tutor a l’aula, pot ser i, de fet, hauria de ser sempre el millor coneixedor d’aquesta eina, el llen-

guatge, així com de la seva correcta evolució en els infants. Com a professional logopeda, vinculada a l’escola des de l’atenció privada i com a formadora i orientadora de formadors, crec en la cooperació, en el treball en xarxa i en la prevenció, com a mitjà absolutament imprescindible perquè no arribin a primària ni la meitat dels alumnes que arriben actualment a ser diagnosticats amb una varietat enorme de retards i trastorns vinculats al llenguatge oral i/o escrit, així com a la seva expresió formal errònia, la parla i a totes les conseqüències conductuals distorsionadores que sovint se’n deriven. Cal diferenciar correctament allò evolutiu i maduratiu en el nen i allò que no n’és. Cal unir coneixements, forces i mitjans, perquè el moment actual polític i social ens demana més per menys. Més feina per menys diners, més coneixement per menys professionals. No es tracta de fer la tasca que no ens pertoca, però sí saber veure el que no funciona, esbrinar-ne el perquè i posar fil a l’agulla amb agilitat. El mestre passa hores amb l’infant, moltes més que els pares i altres professionals. Potser cal que derivi o, qui ho sap, només observi, controli i guiï amb millor cura i coneixement específic els alumnes de l’aula i les seves famílies. Els mestres tenen una feina dura. En canvi, nosaltres, els logopedes, els especialistes en comunicació, hem de procurar alleugerir-los de càrregues extres. Quants més recursos els donem, millor podran fer la seva bonica, però cada cop més variable i complexa tasca. De moment, els logopedes, sovint entrem a les escoles, de la mà dels mestres però per la porta d'emengència!

25


notíciesIdia mundial

Dies mundials Dia Mundial de

la radiografia 8 de novembre Dia Mundial de la diabetis 14 de novembre Dia Mundial de la malaltia pulmonar obstructiva crònica 17 de novembre Dia Internacional de la infància 20 de novembre Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra la dona 25 de novembre

26


activitats

ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA DELEGACIÓ LLEIDA AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER ASSOCIACCIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA ASSOCIACIÓ ANTISIDA DE LEIDA ASSOCIACIÓ DE REHABILITACIÓ DEL MINUSVÀLID ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSICS DE LLEIDA CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA DE LES TERRES DE LLEIDA LLIGA CONTRA EL CÀNCER DE LES COMARQUES DE LLEIDA ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA ASSOCIACIÓ PARKINSON DE LES TERRES DE LLEIDA SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT DOWN LLEIDA

27


activitats

ASSOCIACIÓ PARKINSON DE LES TERRES DE LLEIDA

El diumenge 17 d’octubre, l’Associació per al Parkinson de les terres de Lleida va dur a terme una sortida ludicocultural, amb l’objectiu de poder gaudir d’un dia plegats i compartir una bona estona per poder conèixer-nos més.

Sortida ludicocultural de l’Associació per al Parkinson de les terres de Lleida Al matí, vam poder visitar el Museu de Joguets i Autòmats de Verdú. Vam començar la visita guiada a la col·lecció Mayoral per la primera planta, on vam poder contemplar una fascinant diversitat d’autòmats en moviment, fabricats la majoria a França entre finals del segle XIX i principis del XX. Hi destaquen les procedents de les Atraccions Apolo de Barcelona, que recreen escenes costumistes. Després vam visitar també la tercera planta, on s’introdueixen els quatre grans eixos temàtics del museu: el poble i el camp, les fires i les atraccions, els vehicles de joguina i de pedal i el futbol. Finalment, la segona planta, on s’exposen objectes relacionats amb el món del futbol, amb peces úniques del Barça. Després de visitar el museu, ens vam dirigir a Rocallaura, on teníem previst dinar. 28

L’àpat va tenir lloc al balneari de Rocallaura, on vam visitar-ne les instal·lacions a la tarda. El balneari està situat al peu de la serra del Tallat, amb espectaculars vistes de la serra de Prades. L’hotel compta amb comfortables habitacions, menjadors i espais emmarcats en un entorn natural que garanteixen el relax. Ofereix tractaments termals, piscines, jacuzzis i massatges molt variats amb els beneficis de l’aigua de Rocallaura. Va ser un diumenge molt agradable per a tots els assistents, que van coincidir a considerar sortides com aquesta una manera d’animar les persones que pateixen la malaltia per sortir de l’entorn de la llar i compartir d’una manera més distesa inquietuds i conversa amb altres afectats i familiars.


activitats

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER L’aecc destina més de 5 milions d’euros per a projectes d’investigació oncològica a Catalunya La Fundació Científica de l’aecc ha adjudicat les ajudes a investigació per valor de més de 5 milions d’euros que es gestionaran i es desenvoluparan en centres de Catalunya

L’Hospital Vall d’Hebron, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge i la Fundació Hospital Sant Joan de Déu són els centres de referència que estan desenvolupant projectes d’investigació amb les ajudes rebudes per la Fundació Científica de l’aecc. En aquestes ajudes destaca el programa envers el càncer hereditari de l’Institut d’Investigació Biomèdica, que pretén millorar l’ús dels pacients i familiars amb risc de desenvolupar aquesta malaltia, facilitant l’aplicació clínica dels nous coneixements. Un altre dels projectes finançats és el programa sobre el glioma, desenvolupat a l’Institut Oncològic de la Vall d’Hebron, que investiga aquest tumor, un dels més agressius, per descobrir noves dianes terapèutiques més properes

als pacients. La Fundació Científica de l’aecc participa actualment en un centenar de projectes d’investigació sobre el càncer i té compromeses per a aquest 2010 unes ajudes econòmiques que superen els 10,8 milions d’euros, xifra que proposa un increment significatiu del 25% respecte al 2009. L’aecc manté com un dels seus objectius prioritaris la investigació oncològica

de qualitat des de fa 30 anys i finança per concurs públic programes d’investigació científica i social. A més d’aquesta recent adjudicació per a centres catalans, l’aecc-Catalunya Contra el Càncer de Lleida continua mantenint la col·laboració amb l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, que finança amb beques diferents projectes.

Teatre solidari a benefici de l’aecc En el marc de la 19a Mostra d’Arts Escèniques Josep Fonollosa, ‘Fono’, que es va realitzar un any més al Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida, el grup TEATRE DEL TALIÓN va presentar Còctel de Talión: barrejat, no sacsejat, un seguit de breus escenes que aconsegueixen contagiar la seva ironia i humor als espectadors.

Els actors Jorge Culleré, Xavier Alonso, Xavier Cuspinera, Toño Reved, Jordi Vivas, les actrius María José Moya, Pilar Sánchez de Villuendas, Roser Pelegrí, Paquita Oto i Marisa i Nuria Banyeres a la guitarra, en aquesta ocasió sota la direcció de Jorge Mostacero, es van merèixer els entusiastes aplaudiments del numerós públic.

Alguns dels actors de Talión Teatre, que aquest any compleix el 10è aniversari 29


activitats

ACTIVITATS A COMARQUES Taules informatives i col·lecta a: Castellnou de Seana l’Espluga Calba el Poal

Sopar i col·lecta a Balaguer Més de 200 persones van participar en el sopar anual que organitza la junta de la comarca de la Noguera.

Estands informatius: Vilanova de Meià - Fira de la Perdiu la Seu d’Urgell - Fira de Sant Ermengol Festival ‘Ens necessitem contra el càncer’ a Mollerussa Al Teatre L’Amistat de Mollerussa es va celebrar un festival de música, cant, poesia i desfilada de vestits de paper, escollits entre els models més destacats en les diferents convocatòries dels certàmens de vestits de paper de Mollerussa, cedits pel patronat d’aquest concurs nacional per a aquesta ocasió. En aquest festival van participar una gran quantitat d’artistes locals col·laborant en aquest esdeveniment organitzat per la junta local de l’aecc-Catalunya Contra el Càncer de Mollerussa, coordinat per Josep Sala, per recaptar fons destinats al manteniment de les prestacions que, gratuïtes per a tothom, realitza l’Associació Contra el Càncer.

Una de les taules de la col·lecta de Balaguer durant les festes del Sant Crist.

DIA MUNDIAL DEL CÀNCER DE MAMA ❙ CONFERÈNCIA ‘COM MILLORAR LA TEVA IMATGE’ Amb la presentació de noves tècniques de micropigmentació per a persones que acusen les seqüeles de la quimioteràpia. A càrrec d’especialistes de l’Associació Espanyola de Micropigmentació i la col·laboració de l’Obra Social de la Caixa de Sabadell. ❙ ACTES A VIELHA Taula informativa durant tot el dia.

Passeig solidari curt per permetre la participació del màxim de persones, amb samarretes i mocador rosa amb la 30

col·laboració especial del Consell General de la Val d’Aran fins a l’ajuntament de Vielha, que va oferir una degustació de coca a tots els participants. ❙ LLEIDA L’ aecc Catalunya contra el Càncer de Lleida ofereix una nova prestació per dones operades de càncer de mama amb el suport de la Diputació de Lleida. Inici: novembre 2010 fins al gener 2011. PER INFORMACIÓ: aecc-Catalunya contra el Càncer C/ Pallars, 25 · 25004 LLEIDA Tel. 973 238 148 · lleida@aecc.es


activitats

31


activitats

ASSOCIACIÓ ANTISIDA DE LLEIDA Ens complau informar-vos que l’Associació Antisida de Lleida organitza, amb motiu del Dia Mundial de la Sida, diferents actes per commemorar aquest dia i donar-li ressò a la demarcació de Lleida.

ACTIVITATS D’AQUEST ANY • Dimecres, 24 de novembre, a les 21.00 hores, a la cafeteria de l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida

Se celebra el SOPAR ANUAL DE L’ASSOCIACIÓ ANTISIDA, el lliurament de premis a entitats en suport a l’associació Antisida 2010 i l’entrega del premi a la persona guanyadora del logotip que representarà el 20è aniversari de l’entitat el 2011.

Import de l’assistència al sopar: 35 € • Dimecres, 1 de desembre. DIA MUNDIAL DE LA SIDA

• Carpa central a la plaça Sant Joan de Lleida, de les 11.00 hores fins a les 19.00 hores. Al mateix espai hi haurà exposat un recull de cartells realitzats per alumnes de diferents instituts d’educació secundària de la demarcació de Lleida. • A les 17.30 hores hi haurà una XOCOLATADA POPULAR amb la col·laboració de les vocalies de dones de les associacions veïnals de la ciutat de Lleida. Ens acompanyarà un grup d’animació. • PUNTS INFORMATIUS durant el matí a l’Hospital Arnau de Vilanova, a l’Hospital Santa Maria, a la Facultat de Medicina i a la delegació territorial de l’ICS (Institut Català de la Salut), a Ricard Viñes. • PUNTS INFORMATIUS A LLEIDA I COMARQUES: als CAP, a les oficines joves de comarques i instituts d’educació secundària, amb la col·laboració de tècnics del programa Salut i Escola, de la secretaria de Joventut, dels instituts d’educació secundària i d’altres professionals de l’àmbit sanitari, social i educatiu. · Diumenge, 12 de desembre, a les 20.30 hores, al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida.

CONCERT BENÈFIC a càrrec del cantautor Albert Fibla.

Entrada solidària: 5 € Les entrades s’adquiriran directament a la guixeta. PER AQUEST MOTIU, US CONVIDEM A PARTICIPAR I A ACOMPANYAR-NOS EN AQUESTES ACTIVITATS REBEU UNA CORDIAL SALUTACIÓ Joan Ramon Saura Aranda, president de l’Associació Antisida de Lleida 32


activitats

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Grups de suport a l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol L’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol és un recurs sociosanitari d’assistència interdisciplinari on l’afectat d’esclerosi múltiple i altres malalties neurològiques que cursen discapacitat reben un tractament rehabilitador integral.

L’hospital de dia ofereix programes d’atenció especialitzada amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquests malalts i les seves famílies. Tenint en compte aquest objectiu, el nostre servei porta a terme grups de suport a cuidadors com una eina bàsica de prevenció de la claudicació familiar. En l’actualitat, tenim dos grups de suport diferenciats per sexes que es reuneixen un cop al mes durant una hora i quart amb una psicòloga com a persona de referència. En aquest espai, es comparteixen experiències, temors, dubtes i s’intenta donar una visió més oberta i positiva de les situacions, sovint dures, que es produeixen al si de les famílies entre pacients i cuidadors.

“El grup de suport permet crear un espai on comprendre i gestionar millor les emocions que apareixen, el procés de la malaltia i la cura d’aquesta” Durant aquest any 2010 han assistit al grup de suport 9 dones i 9 homes. Per poder assistir al grup de suport, cal tenir un familiar afectat d’esclerosi múltiple i/o malaltia neurològica discapacitant que hagi rebut o rebi atenció a l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol.

Entre els temes que es tracten apareixen freqüentment: 1. Acceptació de la malaltia 2. Adaptació dels canvis en les circumstàncies familiars 3. Sentiments de culpabilitat i dependència 4. Tendències i ideació depressiva i ansiosa.

Lourdes Assens Directora i psicòloga de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol 33


activitats

ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT Barcelona, més a prop

Aprendre i gaudir

El proper 27 de novembre, els usuaris de La Brúixola visitaran el Camp Nou, el Museu del Barça i el Museu de Cera. Aquesta és una de les activitats que els socis de La Brúixola han escollit fer per a aquest trimestre en l’assemblea autogestionada dels dilluns. L’objectiu de l’asssemblea és que entre tots es decideixin les activitats del diumenge següent i sortides com aquesta.

El programa de lleure familiar ja està preparant nous tallers de ball, informàtica i ioga. De fet, el d’informàtica es repeteix a causa de la gran demanda que hi ha. Animeuvos i apunteu-vos-hi! Passarem una bona estona i aprendrem coses noves.

Torna la gimcana de les escoles

Conveni amb l’Hotel d’Entitats de Lleida

El 3 de desembre, es reprèn el programa ‘L’aventura de la vida’, dirigit a les escoles de la ciutat de Lleida i que persegueix sensibilitzar els nens davant de diferents aspectes de la societat, com pot ser la salut mental. A la primera xerrada, que serà al CEIP Príncep de Viana, Salut Mental Ponent hi assistirà amb un usuari que explicarà la seva experiència.

Per a més informació: Carme Mateu.

L’Associació Salut Mental Ponent ha signat un conveni amb l’Hotel d’Entitats de Lleida-Espai de Salut (al costat de la Creu Roja de Lleida) per poder disposar d’aquest espai quan faci falta i desenvolupar-hi activitats. L’Hotel d’Entitats de Lleida-Espai de Salut és troba al: C/ Henry Dunant, 1 de Lleida.

Aquest novembre, celebrem el Nadal Enguany, la celebració tradicional de Nadal s’avança i serà el proper divendres 26 de novembre a les set de la tarda. Tots els usuaris del club La Brúixola i les famílies esteu convidats a aquest berenar, que serà al Centre Cívic de la Mariola, al carrer Mercè, núm. 1.

Hem hagut de canviar de lloc perquè puguem estar ben còmodes i aplaudir de valent les nadales que cantaran els socis del club social i que aquests dies ja estan tots assajant. Recordeu que podeu aprofitar la trobada per comprar participacions de l’Associació per a la loteria de Nadal.

Us hi esperem!

Sensibilitza’t amb l’altr@ L’Associació Salut Mental Ponent torna a participar al Pack Aula Jove, el programa de la secretaria de Joventut que ofereix activitats a escoles, instituts i centres de formació professional en diversos àmbits temàtics. Salut Mental Ponent oferirà tallers i dinàmiques 34

perquè els nois i noies coneguin els trastorns mentals. El 25 de novembre s’inicia el taller al col·legi Claver sota el nom ‘Sensibilitza’t amb l’altr@: la discapacitat i la seva realitat’, que durarà quatre sessions i serà impartit per l’Ester Mor i la Sara Amigó.


activitats

L’esquizofrènia i la seva realitat, a la UdL Adquirir uns coneixements més amplis sobre els trastorns mentals i, en especial, sobre l’esquizofrènia i treballar com afrontar la malalatia és l’objectiu del curs que impartirà Salut Mental Ponent a la Universitat de Lleida i que dóna dret a un crèdit de lliure elecció. Dins de les activitats, a

més de treballar la simptomatologia, per desmuntar mites i dibuixar quina percepció té la societat de les persones amb trastorns mentals, es projectarà el curt ‘Parlant de lo nostre’, fet pels mateixos usuaris de La Brúixola i que s’ha presentat recentment al Cafè del Teatre.

L’oportunitat de treballar ‘Responsabilitat social. Una oportunitat per a la petita i mitjana empresa’ és el nom de la propera xerrada d’Incorpora, dirigida a empresaris, a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social empresarial i promotor de responsabilitat global. L’objectiu és que els empresaris de

Lleida coneguin els beneficis de contractar persones amb trastorn mental. Hi ha una cinquantena de persones convidades a aquesta trobada, que serà el dijous 11 de novembre al CaixaForum de Lleida, a les 7 de la tarda.

Èxit de la I Jornada Tècnica d’Entitats de l’àmbit sociolaboral de Lleida

A Santa Coloma, contra l’estigma

La primera jornada d’entitats de l’àmbit sociolaboral va comptar amb unes 90 persones de tots els àmbits: justícia, assistència primària, serveis socials de la Paeria, etc. A més de l’alta participació, l’èxit de la trobada també rau en el fet que va es van complir els objectius pels quals es va organitzar: tots els serveis han pogut conèixer la cartera de recursos dirigits a persones amb trastorn mental a Lleida, així com els beneficis del treball en xarxa.

Unes seixanta persones de Lleida, Mollerussa i Balaguer i els pobles del voltant van anar a Santa Coloma de Gramenet el dissabte 9 d’octubre per celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental.

Va ser una jornada molt entretinguda, a la qual van assistir unes 400 persones. Un dels actes més celebrats va ser l’obra de teatre ‘Bailar la vida’, un muntatge d’AM.MA.ME.

35


activitats

LLIGA CONTRA EL CÀNCER DE LES COMARQUES DE LLEIDA Històries del voluntariat Com cada tarda, la Jose es dirigia cap al centre cívic de Balàfia. Just al tombar la cantonada, es trobà la Roser, una amiga de quan treballava, fa uns anys. - Hola Roser, quant de temps!

Al cap d’un moment, ja hi eren. Va ser tot just entrar a la sala de la Lliga quan la Roser quedà bocabadada per la gran quantitat de cistells plens a vessar de flors de paper.

- Ja ho pots ben dir, Jose. Que guapa que estàs! -I com et va, què fas, tot bé? Les dues amigues compartiren fa anys, a més de la feina, l’experiència de passar per un diagnòstic de leucèmia amb les seves filles respectives. - I on vas ara?

- I ara, què és tot això?

- Al centre cívic. Per què no hi véns una estona?

- Bona tarda! Bona tarda a totes! Gairebé no s’havia adonat de les sis senyores que, darrere la taula, no deixaven d’arissar i donar forma al paper perquè esdevingués una bonica flor de color parxís. - Què feu aquí? Vull dir, per què són tantes flors? La Jose respongué sense embussos: - Perquè mares com tu i com jo no passin soles el tràngol que nosaltres vàrem viure. Sempre directa i clara, va explicar-li que eren voluntaris de la Lliga contra el Càncer i que ja feia nou anys que tiraven endavant projectes contra el càncer amb l’ajut de les flors de paper. - Projectes, flors... No ho entenc. Si tot just sou una dotzena de voluntaris...

36


activitats

-La Lliga, més que ser, vol fer. I fins ara ha funcionat prou bé. Volem sumar complicitats contra el càncer a favor dels qui el pateixen a les nostres comarques. - Però ja hi ha moltes entitats dedicades al càncer, aquí i a d’altres llocs... Per què una altra? - El càncer requereix la suma de molts esforços. De fet, a les campanyes de la flor hi participen voluntaris que també ho fan amb Adima, Afanoc, Pas Ferm o l’aecc. La flor de paper s’ha convertit en un element comú per a tots els voluntaris d’aquesta malaltia.

- Vendre aquestes flors en temps de crisi no deu ser pas fàcil... - La crisi econòmica preocupa, però ens preocupa més la crisi de valors. La primera no remuntarà si la segona no ho fa. Mentre hi hagi gent que cregui en la solidaritat, l’esperança i l’esforç col·lectiu, no hi haurà crisi que es resisteixi. Cada any són més els pobles i entitats que volen participar en els projectes de la Lliga, i això ens dóna força per creure que podem fer més, molt més. - Quins són els vostres projectes?

- Ho trobo bé, però no sembla pas que sigueu gaire colla... - Aquest any hi han participat més de seixanta pobles i diferents entitats i col·legis de la ciutat.

- El primer projecte plantejava donar suport als malalts amb càncer en fase terminal. Vam poder adquirir quatre llits elèctrics amb matalassos especials i ara els deixem a les famílies que els necessiten, perquè el malalt i l’acompanyant ho tinguin més fàcil.

El projecte va rebre un premi de Caixa Sabadell i avui ja són 12 llits els que donen servei a la província de Lleida. - I ara, en què treballeu? - Enguany participem en un gran projecte català: La casa dels Xuklis, un complex de 25 apartaments amb serveis comunitaris adreçats a les famílies amb nenes i nens amb càncer que han d’anar a Barcelona a fer-se el tractament de quimioteràpia i radioteràpia. - Nosaltres no ho vàrem tenir tot això, oi, Jose? - Queda molt per fer, moltes flors per florir i cada any té la seva primavera. Cal mirar cap al futur amb esperança.

Enric Martí Suau Lliga contra el càncer de les comarques de Lleida

37


activitats

DOWN LLEIDA Avui, des de les pàgines de la revista FESALUT, se’ns permet arribar a les mans de molts lectors i lectores. Alguns de vosaltres ja ens coneixeu, d’altres potser ens descobrireu avui. A tots i totes, us agraïm l’interès per llegir la revista i, així, conèixer de més a prop la realitat de les nostres entitats i el treball que es desenvolupa per millorar la qualitat de vida i aconseguir la igualtat d’oportunitats per a moltes persones.

Text: Pilar Agustín Sanjuán Presidenta Down Lleida

Down Lleida celebra 15 anys, i el fet de complir el nostre 15è aniversari ens ha portat a mirar enrere, a fer un balanç de la nostra tasca, a recordar fets i anècdotes, també a fer memòria d’aquelles persones que ens han anat acompanyant en aquest camí cap al que avui és Down Lleida.

Gràcies al recolzament, la dedicació i la implicació dels professionals de Down Lleida, dels voluntaris, dels membres de la junta i de les famílies Que lluny que queda aquell 22 d’abril del 1995, en el qual vàrem constituir legalment la nostra entitat! Però encara queden una mica més lluny aquelles primeres trobades en les quals, entre berenars, rialles i crits d’infants, un grupet de pares i mares volíem dibuixar un nou futur per als nostres fills i filles, diferent al que la realitat d’aquell moment ens oferia. 38

Després d’uns mesos, varen venir els nervis de la presentació en societat de l’Associació Lleidatana Síndrome de Down. Quina responsabilitat! I que poc que ens imaginàvem a on arribaríem en aquest camí que començàvem! De mica en mica, vàrem anar coneixent altres entitats que treballaven en la mateixa línia en altres llocs de l’Estat i el fet d’incorporar-nos a la Federació Estatal de Síndrome de Down ens va obrir els ulls a un món de possibilitats fins a aquells moments inimaginats, que anaven concretant el nostre somni d’una vida plena per a les persones que ens havien embarcat en aquesta aventura: els nostres fills i filles amb síndrome de Down. Mirant enrere, hi ha hagut moments molt especials: les primeres reunions formals a les cases dels membres de la junta, les primeres activitats, les primeres colònies, el primer número de la revista CRÒNICA, la cessió del nostre local per l’Ajuntament de Lleida, el contracte de la primera treballadora de l’entitat que tenia por de no tenir feina, el primer sopar de celebració del 5è aniversari, la primera jornada tècnica dins del marc de MINUSVAL, la inauguració del primer curs a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida per als joves que es començaven a formar, el primer conveni per promoure la inserció laboral signat amb la Diputació de Lleida, el primer contracte laboral signat per una jove amb síndrome de Down... i tantes


activitats

altres coses, entre les quals no puc deixar d’anomenar la presentació del llibre Tots a la cuina, que va atansar l’associació a la societat lleidatana, així com l’organització i celebració de la 9a trobada estatal de famílies, que va permetre que més de 700 persones descobrissin la nostra ciutat i el que la nostra entitat feia, així com ens va ajudar a consolidar-nos i créixer com a associació. El treball en xarxa ha estat molt positiu, no sols amb les entitats de característiques similars a la nostra. No podem oblidar la constitució de FESALUT l’any 2003, amb la qual des dels seus principis ens hem implicat

per poder compartir, aprendre, conèixer-nos i col·laborar des de les nostres terres i des de diferents àmbits. Bona prova d’això és el projecte dels nous voluntaris, pel qual joves de Down Lleida fan de voluntaris en altres entitats de la Federació. Gràcies al recolzament, la dedicació i la implicació dels professionals de Down Lleida, dels voluntaris, dels membres de la junta, de les famílies, dels col·laboradors, de les administracions, de les empreses, dels sindicats, dels mitjans de comunicació, dels amics i amigues, però especialment a l’esforç

de les persones amb síndrome de Down hem pogut recórrer tot aquest camí trencant barreres i obrint camins a les capacitats i a la igualtat d’oportunitats. Perquè, com deia Albert Einstein, “hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat.” Aquest editorial és una oportunitat per conèixer-nos una mica més i esperem poder comptar amb vosaltres per poder seguir

VIVINT LA VIDA COM TU

Sopar del 15è aniversari de Down Lleida El passat divendres 5 de novembre va tenir lloc a la Fonda del Nastasi el sopar del 15è aniversari de la constitució de Down Lleida. Volíem que enguany fos un acte encara més especial, perquè la nostra entitat compleix 15 anys des de la seva constitució, i realment ho va ser, perquè ens van acompanyar prop de 300 persones. L’acte va estar conduït per la periodista i presentadora de TV3 M.

Pau Huguet i va estar ple de moments emotius, com la cloenda de l’acte, quan els joves de l’associació van lliurar als seus pares i mares un escrit que, prè-

viament, havien estat preparant entre tots, agraint-los el suport, la confiança i, sobretot, l’estimació que sempre els hi han demostrat.

39


activitats

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

Sortida sociocultural Els dies 2 i 3 d’octubre, Adima va organitzar una sortida al balneari de La Virgen, a la vila de Jaraba (Saragossa). A més de gaudir del relax del balneari, vam visitar Molina de Aragón, vila medieval declarada conjunt artístic per la bellesa dels seus monuments, el castell Alcázar, el pont romànic i nombroses esglésies. També vam visitar l’impressionant congost de la Virgen de la Hoz. Ja de tornada, vam visitar la vila de La Muela, el molí d’oli, amb una nombrosa exposició de premses antigues, totes en funcionament. Si teniu ocasió, val la pena visitar-ho.

Premi Sylvia Solé de fotografia Es va portar a terme el concurs de fotografia Sylvia Solé, primera edició, amb gran èxit de participació. El dia 18 d’octubre, es va donar inici als actes del Dia Internacional del Càncer de Mama, que va tindre lloc a la sala d’actes de la Diputació amb l’assistència del president i l’entrega de premis. Les fotografies guanyadores van ser ‘Entre línies’, de Damián Gelpi; ‘El carreró’, de Josep Ardiaca i ‘Pel camí de la Mitjana’, de Vanessa Chávez.

Taules informatives El dia 19 d’octubre, vam sortir al carrer, a la plaça de la Paeria i a l’Hospital Arnau de Vilanova, amb taules amb tot tipus d’informació.

Gràcies a tots els que hi vau col·laborar amb els vostres donatius.

40


activitats

BENEFICIS QUE ENS APORTA EL BALL BENEFICIS FÍSICS FÍSICAMENT, EL BALL CONTRIBUEIX A LA MILLORA DE L’ESTAT FÍSIC, PERQUÈ A L’EFECTUAR-LO: • Mous els teus músculs i articulacions. • Hi ha més elasticitat de tendons i músculs. • Contribueix a tenir una millor postura i alineació corporal. • Activitat que millora extraordinàriament l’expressió, coordinació i flexibilitat • Ajuda a cremar calories mantenint el cos en un pes adequat. DIVERSOS ESTUDIS INDIQUEN QUE AMB UNA HORA DE BALL MODERAT ES PODEN CREMAR FINS A 260 CALORIES, MENTRE QUE AMB EL BALL RÀPID, 365 CALORIES.

BENEFICIS PSICOLÒGICS • Al ballar, la nostra ment es concentra a memoritzar i realitzar adequadament els passos, ens oblidem dels problemes i, a més a més, ens relaxa i omple d’energia. • L’alegria que brinda la música i la destresa dels seus moviments animen l’esperit i obliguen el cos a moure’s. • És diversió i plaer al mateix temps que s’aprèn. • És un passatemps que estimula la creativitat. • Eleva l’autoestima, que ens fa sentir triomfadors. • Ajuda al desenvolupament de la disciplina i l’autocontrol. • Millora el poder i la capacitat de seducció. • Es desenvolupa la sensibilitat de la persona, al conèixer un nou art.

BENEFICIS SOCIALS

• És un passatemps desafiador per a qualsevol persona, sense importar la seva edat o sexe. • El ball ens dóna l’oportunitat d’interactuar i compartir un hobby amb un company. • Permet socialitzar, conèixer gent. • Ens obre a noves experiències. • Ajuda a vèncer la timidesa. • Es desenvolupa la cultura musical.

41


activitats

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA L’Associació inaugura la nova seu El passat 15 d’octubre es va fer un pas endavant en la trajectòria de la nostra associació a l’inaugurar oficialment la nova seu al carrer Cristòfol de Boleda, 3 de Lleida. La senyora Teresa Cunillera, vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats, va ser l’encarregada d’inaugurar aquest nou espai.

42

En aquest acte també ens van acompanyar diverses autoritats de la ciutat i representants i companys d’altres associacions. ON SOM: C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 • 973 228 987 Contacte: JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es


activitats

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

29 d’octubre, Dia Mundial de l’Ictus L’Associació de Malalts i Familiars d’Ictus de Lleida AMILL va celebrar el passat 29 d’octubre el Dia Mundial de l’Ictus. Xerrada sobre teràpia ocupacional amb el tema ‘Com vestir-se’ AMILL va posar taules informatives i petitòries en diferents llocs de la ciutat i als centres de salut Hospital Universitari Arnau de Vilanova i Hospital Santa Maria, on, a més d’informar sobre la malaltia, es prenia la tensió arterial a les persones interessades. Per a l’Associació va ser un gran èxit i una bona experiència el fet de poder donar informació de la malaltia, de la seva gravetat, conseqüències, les causes que la provoquen i com es pot evitar en part el risc de patir-la.

També s’han endegat aquest mes d’octubre els grups d’ajuda mútua (GAM), a l’Espai d’Entitats de Salut, entre els membres de l’Associació; s’han creat dos grups, un per a gent afectada i un altre per a familiars. Les reunions seran mensuals i a la tarda. Els grups són portats per persones preparades i coneixedores dels temes. L’acceptació per part dels participants va ser molt positiva i amb ganes que arribi la propera reunió.

TERAPIA OCUPACIONAL ‘COM VESTIR-SE’ Tenim prevista una xerrada sobre teràpia ocupacional amb el tema ‘Com vestir-se’, que va dirigida no només a malalts, sinó també a familiars i cuidadors. També s’hi convida totes les persones que hi vulguin assistir i siguin d’altres associacions i el públic en general.

DIA 25 DE NOVEMBRE A LES 19.30 h A L’ESPAI D’ENTITAS DE SALUT

43


qui som

ASSOCIACIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 5005 Lleida CENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2 669 000 529 CONTACTE: MARIA BARQUE adclleida@wanadoo.es

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida 973 238 148 CONTACTE: MARY BOMETÓN lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV) 25198 Lleida 973 234 074 · 636 683 071 CONTACTE: PILI VICENTE adimalleida@gmail.com

Lluís Besa, 17, baixos 25002 Lleida 973 261 111 i 973 288 169 CONTACTE: JOAN SAURA aasll@antisidalleida.org

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 Lleida Tel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26 aremi@aremi.info RESIDÈNCIA C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77 residenciaaremi@telefonica.net

C/ Roger de Llúria, 6 25003 Lleida 973 228 980 · 973 225 468 (F)

Pl. Sant Pere, 3 baixos 25003 Lleida 973 225 040 · 630 71 65 20 CONTACTE: PILAR SANJUAN info@downlleida.org www.downlleida.org

Hospital Miquel Martí i Pol Av. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida 973 70 53 64 CONTACTE: ALBA MESULL fem@arnau.scs.es www.lleidaparticipa.cat/ esclerosimultiple

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos 25006 LLEIDA 973 228 988 i 973 228 987 CONTACTE: JOANA ESPUGA alzheimer_lleida@yahoo.es

C/ Alfons II, 14 649 873 838 CONTACTE: ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICH fibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia 25005 Lleida 669 499 183 llits · 607 794 950 CONTACTE: ENRIC MARTÍ lligalleida@contraelcancer.org www.contraelcancer.org

C/ Penedés s/n · 25005 Lleida CENTRE CIVIC DE BALAFIA 627917444 M. CARMEN PADILLA VIZCAINO M. MERCEDES GARCIA lopezlimelleida@lleida.org

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida 619 03 73 08 · 625 16 32 12 CONTACTE: ROSA CANOSA HUGUET parkinsonlleida@yahoo.es www.parkinsonlleida.org

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 25004 Lleida 973 221 019 · 973 261 406 CONTACTE: JOSEP SEGARRA GEMMA FLETA lleida@salutmentalponent.com

ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA

Avda. Prat de la Riba 37 5 2º 25008 Lleida 973 233 183 CONTACTE:ERNEST ROS amilleida@gmail.com

CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida 973501503 · 639610603 CONTACTE: ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

44

TEL.: 696 909 065 CONTACTE: EMILI GARROFÉ


col路laboradors oficials

45


col·laboradors oficials

46

Rambla d’Aragó, 14 Principal 25002 LLEIDA Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41 comll@comll.cat www.comll.cat

my Off Ice Centro de Negocios Despatx nº9 c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a 08003 BARCELONA Tel. 679 48 83 24

D.T. de Lleida del COPC. c. Major 43, 3r, c. 25007 LLEIDA Tel. 973 230 437

c. València, 494-498 baixos 08013 BARCELONA Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06 podocat@podocat.com www.podocat.com

Avda. Blondel, 54 2a 25002 LLEIDA Tel. 973 275825 Fax. 973 28 31 33

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a 25007 LLEIDA Tel. i Fax. 973 28 07 21 www.tscat.cat

Bruc 72-74, 5a 08009 BARCELONA Tel. 93 487 83 93 Fax. 93 487 94 52 info@clc.cat

Secció Territorial de Lleida Tel. 902 106 532 lleida@fisioterapeutes.cat www.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos 08015 BARCELONA Tel. 93 4245102

c. Paer Casanovas, 37 altell 25008 LLEIDA Tel. 973 24 37 60 Fax. 973 24 60 69 www.codilleida.org

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 25198 LLEIDA Tel. 973 72 72 22 Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA Tel: 973 72 82 55 Fax: 973 23 96 66

Bisbe Ruano, 20 Pral. 1a 25006 LLEIDA Tel. i fax. 973 27 10 19

Henry Dunant,1 25003 LLEIDA Tel. 973 106 834 entitats@gss.scs.es

Jaume II, 7 bis, entlo, 1 25001 LLEIDA Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 30 lluisgb@gmail.com


noticies

47


noticies

Fesalut Nº 27 Diciembre 2011  

Revista Mensual encartada con el diario Segre de Lleida. Revista de salud, bienestar y medicina

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you