Page 1

L’origen de les espècies


L’evolució dels éssers vius Un cop la vida apareix sobre la terra, es planteja un nou interrogant, com a partir d’una sola cèl·lula apareixen totes les espècies que existeixen avui en dia?


Fixisme i evolucionisme El Creacionisme: Accepta l’origen de les espècies com creacions de Déu.

Fixisme: les espècies es mantenen invariables al llarg del temps. La teoria diu que les espècies són immutables, no han patit cap canvi des de la seva creació.

Trobem dos grans defensors del Fixisme i el Creacionisme: Carl Von Linné (1707-1778): naturalista suec defensor del creacionisme: “Hi “Hi ha tantes espècies com formes diferents va crear Déu” Immutabilitat de les espècies.

Georges Cuvier (1769-1832): biòleg francès i pare de la paleontologia. Teoria del policreacionisme. “Déu va crear noves espècies després de cada cataclisme”


Fixisme i evolucionisme El Creacionisme: Accepta l’origen de les espècies com creacions de Déu.

“Hi ha tantes espècies com formes diferents va crear Déu” “Déu va crear noves espècies després de cada cataclisme”


Teories evolucionistes: El Lamarckisme Jean Baptiste Lamarck (1744-1829):Naturalista francès que proposa la primera teoria que s’oposa al fixisme. Les espècies no són fixes sinó que canvien i es transformen. Les espècies actuals provenen d’espècies primitives, avui extingides, que han sofert modificacions. COM CANVIEN? 1- Els organismes tendeixen a millorar per tal d’adaptar-se al medi. 2- L’ús repetit d’un òrgan fa que es desenvolupi: la funció crea l’òrgan. 3- Els caràcters adquirits són heretables: teoria dels caràcters adquirits. Els caràcters es transmeten a la descendència.


La teoria de l’evolució: Darwin i Wallace Darwin i Wallace naturalistes britànics van millorar les idees lamarckismes i rebutgen l’herència dels caràcters adquirits en l’obra L’origen de les espècies. Van introduir nous conceptes: La teoria evolutiva o darwinisme es concreta en els següents punts o postulats: 1- Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen. 2- El procés de l'evolució és gradual, lent i continu, sense salts discontinus o canvis sobtats. 3- Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida. 4- La selecció natural és la clau, en dues fases, que explica tot el sistema. La primera fase és la producció de variabilitat: la generació de modificacions espontànies en els individus. La segona, la selecció a través de la supervivència en la lluita per la vida: els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges.


DARWIN •

• • • •

Darwin rebutja la segona llei explicativa de Lamarck. No és posible sostenir científicament que les variacions individuals passin a la descendència. Segons Darwin aquestes variacions estan donades en la línia de descendència i el que fa l'ambient es seleccionar els més adients. Després de Darwin: genètica i teoria sintètica de l'evolució. Hi va haver dues preguntes que Darwin no va saber respondre: Què és el que fa que es mantinguin algunes de les característiques de generació en generació? Quin és el mecanisme pel qual, malgrat la permanència d'alguns trets, es produeix també la variació? Per respondre aquestes preguntes va caler l'aparició d'una ciència nova: la genètica.


Perquè ès important, la variabilitat? Com més variabilitat, més possibilitats tenim davant un canvi en les condicions ambientals. La selecció natural actua sobre la variabilitat, però com s’origina aquesta variabilitat? Per dos processos: LA MUTACIÓ

LA REPRODUCCIÓ SEXUAL

Canvis permanents en els

En la unió dels gàmets a l’atzar

gens que es transmeten a la descendència

durant la fecundació.


LES PROVES DE L’EVOLUCIÓ •

PROVES ANATÒMIQUES: Estudi comparat de les estructures corporals dels organismes per tal de buscar relacions de parentiu.

Òrgans homòlegs: Estructures heredades d’un antecessor comú, que posteriorment es van diferenciar entre elles a partir de l’adaptació a medis diferents. Divergència adaptativa.

Òrgans vestigials: Òrgans que tenien una funció en espècies predecessores però que han perdut la funció en espècies actuals.

Òrgans anàlegs: Estructures heredades d’antecessors diferents, però que s’han adaptat a funcions semblants. Convergència adaptativa.


LES PROVES DE L’EVOLUCIÓ PROVES PALEONTOLÒGIQUES: ESTUDI DELS FÒSSILS

Es basen en l’estudi dels fòssils que són restes d’organismes, o restes de la seva activitat.

Fòssils que presenten formes intermèdies: Archaeopterix presentava trets de rèptil i au.

Fòssils que presenten modificacions graduals: permeten reconstruir l’evolució d’una espècie.


LES PROVES DE L’EVOLUCIÓ PROVES EMBRIOLÒGIQUES: Estudi comparat del desenvolupament embrionari de diferents animals. Quan es comparen els primers estadis del desenvolupament d’algunes espècies com els vertebrats es troben semblances que més tard potser desapareixeran com els arcs branquials i la cua.

PROVES BIOQUÍMIQUES: Comparació molecular dels diferents organismes. Es compara l’ADN i els aminoàcids i com més s’assemblin més properes són evolutivament.


LES PROVES DE L’EVOLUCIÓ •

PROVES BIOGEOGRÀFIQUES

Quan determinades poblacions queden aïllades evolucionen de formes diferents.

Les grans aus no voladores de l’hemisferi Sud. Ñandu. Amèrica del Sud

Estruç africà

Pinsans de Darwin.

Kiwi Oceania

Emu Austràlia


LES PROVES DE L’EVOLUCIÓ PROVES TAXONÒMIQUES La classificació dels éssers vius es basa en criteris de semblança, tant morfològica com genètica. Classificació

Nom

Animals

Espècie

Canis lupus

Llops

Gènere

Canis

Llops i gossos

Família

Cànids

Llops, gossos i guineus

Ordre

Carnívors

Llops, gossos, guineus, lleons, tigres, gats, ...

Classe

Mamífers

Llops, gossos, guineus, lleons, tigres, gats, cérvols, vaques, ....

Tipus

Cordats

Mamífers, ocells, peixos, amfibis, rèptils.

Regne

Animal

Tots els animals


TEORIA SINTÈTICA DE L’EVOLUCIÓ O NEODARWINISME (1930) Unifica diferents coneixements de la biologia moderna: genètica, paleontologia, bioquímica, ecologia … Essencialment connecta dos grans descobriments: -

La unitat d'evolució (la genètica)

Els gens són els responsables dels caràcters. Les mutacions són les causes i l’origen de les variacions. -

El mecanisme de l’evolució (la selecció natural)

La variabilitat es deu a la mutació i a la reproducció sexual. -La selecció natural actua sobre la variabilitat genètica de la població canviant la seva freqüència -L’evolució -L’evolució és el resultat de canvis en la freqüència dels al·lels d’una població. -L'evolució es produeix de manera gradual: petits canvis en la freqüència dels diferents al·lels d’una població.


TEORIA DELS EQUILIBRIS PUNTUATS No tots els canvis evolutius son graduals: -

Períodes llargs d’equilibri.

-

Períodes curts d’evolució ràpida.

Les espècies es mantenen estables i sense canvis durant la major part del temps (períodes d’estasi) però hi ha moments curts amb canvis molt ràpids on apareixen moltes espècies noves (períodes d'especiació). Neodarwinistes. successió lineal d’una espècie a una altre.

Equilibri puntuat. Una espècie ancestral dona lloc a múltiples espècies descendents.

Evolució  

L'origen de les espècies

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you