Issuu on Google+

PENYAGOLOSA

     

                                          Luisa Mª Patiño 


El penyagolosa és: El cim del Penyagolosa, a 1.813 metres del nivell  de la mar i amb una  superfície de 31.921  hectàrees, és el segon  més alt del País Valencià  després del cerro  Calderón,  i el primer situat dins   del domini lingüístic  valencià.  Està situat a la comarca de  Alcalaten i dóna nom al  massís al que pertany. El cim es troba dins del  Parc Natural del Penyagolosa, del qual li dona  el nom, va ser declarat al 2006 per la  Generalitat Valenciana.


El penyagolosa está situat: El massís de Penyagolosa  es situa a cavall entre   els últims contraforts  del Sistema Ibèric i  la serralada costanera,  en un espai de  transicio  entre la costa i la  muntanya.  Les seues terres  s'estenen entre dos  mons, per una banda les valls càlides del  Millars i per altra les planes altes i fredes del  Maestrat i l'Aragó, la qual cosa fa que els seus  paisatges canvien incessantment a mesura que  ens endinsem per les seves sendes.


El penyagolosa és: Es tracta d'un nucli muntanyós  elevat i ben conservat  del Sistema Ibèric.  Culmina als 1.813 m  en el cim del Penyagolosa  des de on es domina  una immensa panoràmica  sobre les comarques  castellonenques i les  veïnes  terres d'Aragó. La seua paret rocosa des de la  posició sud és un precipici vertical de quasi 300  metres, punt de trobada dels alpinistes. A  prop, al terme de Vistabella del Maestrat, està  el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, antic  monestir i lloc de pelegrinatge. El Santuari de  Sant Joan de Penyagolosa i extensos boscs de  pi negral, pi alber, roure reboll, etc. componen  aquest magnífic lloc. L'accés al massís es pot  realitzar per les pintoresques localitats de 


Puertomingalvo (província de Terol)  Villahermosa del Río, Vistabella del Maestrat,  Xodos, Castillo de Villamalefa i Llucena a la  província de Castelló. La fauna del penyagolosa: Entre la fauna associada a aquest ric  ecosistema forestal i als seus escarpes destaca  la ornitofauna de grans rapaços diürnes i  nocturnes, com l'àguila reial i l'àguila perdi­  cera, objecte aquest últim d'un seguiment  específic de les seves poblacions durant els  últims anys. També es rellevant la presència  del piquituerto i de la xova piquirroja. Entre els mamífers és important la presència del gat montés, cabra montesa, jineta i teixó. Menció apart mereix la major població valenciana de rats penats troglodita. D'entre la fauna invertebrada sortixen les papallones isabelina i apol·lo.

 


La flora en el penya golosa: La vegetació que es  desenvolupa en  funció de l'altitud.  Per baix dels 1.000  metres dominen les  formacions vegetals  de carrasques i pi  carracs, ben  estructurades  i amb una rica  vegetació arbustiva.  Per damunt de  la cota  anterior, els pinars de  pi carracs són substituïts  pel pi negral i el pi rodeno, aquest últim sobre  sòls descarbonatats. En aquestes altituds es  freqüent observar savinars de sabina albar 


indicatives d'un clima més continental. Cal  destacar, la presència del roure valencià, teix i  til∙ler, així com les interessants formacions de  reboll sobre sòls silícic.


Espere que us haja agradat i gracies per  llegir  aquestes pàgines. 


LUISA MARIA