○○○○○○○○○○○○○○○○○○ Laura Devenat
Ressenyes
○○○○○
María G. Siliato
Calígula Grijalbo, 2006.
Una nova visió de l’Emperador
Butlletí Fent Història 18 - 2n semestre 2010
L’emperador Cal·lígula (12-41 d.C.) en un afany orientalitzant va fer construir a les idíl·liques vores del llac Nemi (30 km al sud de Roma) dues luxoses embarcacions: un temple flotant consagrat a Diana i un palau. Aquestes espectaculars naus, van romandre al fons del llac fins l’any 1929, moment en que després d’alguns segles de forçats intents per localitzar-les, finalment es varen trobar i recuperar, malgrat que durant la II Guerra Mundial (1944) foren cremades per part dels alemanys.
28
La magnífica descoberta que en si mateixa mereixeria un extens comentari, és el punt de partida de la novel·la Calígula escrita per Maria Grazia Siliato, una arqueòloga nascuda a Gènova però de nacionalitat suïssa especialitzada en cultura mediterrània i fundadora de la Societat d’Antiguitats Paleocristianes i Arqueologia amb seu a Roma, fet que, malgrat que una novel·la impliqui ficció, a priori ens ofereix una garantia de certa veracitat històrica. Tot i així el plantejament de l’obra no deixa de ser innovador i sorprenent en quan a la visió de la figura d’aquest emperador, que en la tradicional historiografia ha estat titllat després d’un breu període benevolent i reformista, com a tirà, pervers, sàdic, dement, monstre i un sense fi de qualificatius més que pejoratius. L’autora, en aquesta novel·la ens presenta un jove emperador totalment diferent al que es desprèn del relats de Suetoni, Dió Cassi o Sèneca el Jove i ens presenta enlloc d’un botxí, una víctima dels entramats polítics del moment.
Cal·lígula (Caius Juli Cèsar August Germànic) fill del prometedor general Germànic (15 a. C.19 d. C.) i d’Agripina (14 aC.-33 d. C.) descendia per tant, de les dues famílies més influents del panorama polític romà: la família Júlia i la família Clàudia. El seu pare començà les seves campanyes militars al Rin, Germània, on nasqué Caius i on prengué el sobrenom de Cal·lígula que prové del calçat que solia portar, les caligae que eren les típiques botes utilitzades pels soldats. Germànic posteriorment continuà les operacions a Orient, exactament a Síria on el petit futur emperador l’acompanyà i on quedà impressionat per la cultura oriental que posteriorment el marcaria. A la mort (o potser seria més encertat dir assassinat) de l’exitós i popular Germànic, la seva esposa Agripina, mare de Cal·lígula, després de tornar a Roma culpà l’emperador Tiberi d’haver-ne estat involucrat, ja que aquest sempre havia vist en Germànic un poderós rival. Fou després d’aquesta inculpació que
Tiberi trobà l’excusa per apartar també la influent Agripina i els fills més grans d’aquesta i de Germànic, Drus Cèsar i Neró Cèsar, de la vida política, a qui finalment, aconseguí acusar de conspiració i els acabà condemnant. El destí de Drus fou la presó on morí d’inanició i el d’Agripina i Neró l’exili on també acabaren morint. L’adolescent Cal·lígula sobrevisqué davant de tot aquest panorama d’intrigues de poder i de destrucció de la seva família i fou enviat (o hauríem de dir també condemnat?) a viure amb la no menys influent Lívia, qui n’era la seva besàvia, que havia estat esposa d’August i que a més a més era la mare de Tiberi. Cal·lígula es trobà en una situació de soledat, d’aïllament, de desconfiança vers tothom i amb unes enormes ganes de pau però també de venjança. És a partir d’aquests fets que Maria G. Siliato ens construeix un fins ara nou personatge de Cal·lígula qui arrel, doncs, de les males experiències viscudes amb el destí de la seva família actuarà en defensa pròpia i en memòria