○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○○
electoralistas. A los franceses les cuesta admitir ese hueco oscuro de su historia y por eso no ha habido un interés por restituir la memoria hasta ahora, al igual que pasó con el régimen colaboracionista de Vichy o el trato vejatorio que sufrieron las tropas de volunta-
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ Yohannes IV Gibe, conquerint Arussi i Wallaga (1886) i finalment la ciutat-estat de Harar (1887). El govern militar de Harar serà pel seu cosí Balambaras Makonnen (pare de Haile Sellassie I). La importància de Harar és crucial per a l’objectiu de Menelik, ja que proporciona a Menelik una sortida al mar i un mitjà d’obtenir armes, armes que ben aviat Menelik es disposa a utilitzar contra Yohannes. Tot i això, l’emperador és conscient que Menelik s’està fent molt poderós i el 1881 promou Ras Adal a la posició de negus Takla Haymanot de Kaffa i Gojjam. Com ja hem vist, el 1888 Yohannes ordenà a Menelik que acudís com a reforç de Tekla Haymanot per frenar els atacs contra els mahdistes a Begemdir i Gojjam. Menelik arriba quan els mahdistes ja s’han retirat. Ara bé, Tekla Haymanot i Menelik, antics enemics fan ara una aliança secreta contra l’emperador. Des de 1885, Yohannes començava a sospitar de la lleialtat de Menelik, es va convèncer que conspirava amb senyors regionals i amb els
italians, els quals prenien posicions a Eritrea. És possible que la resistència de Menelik a trobar-se amb Yohannes, per exemple en tornar de Debra Tabor el març de 1888 hagués fet recelar a l’emperador. Però una trobada com aquesta suposava per a Menelik repetir el protocol de submissió. La mort del fill gran de Yohannes (Ras Araya Sellasie) i la seva pròpia posició de força en aquests moments l’animen a mobilitzar els seus súbdits (finals de novembre de 1888) en una declaració de guerra oberta. Disposat a castigar a Menelik, el gener de 1889, Yohannes creua el riu Abbay, però davant de la forta resistència dels shoans, retrocedeix i se’n va a lluitar contra els Mahdistes. La batalla de Mettema (Qallabat), en la ruta cap a Ondurman, la capital dels mahdistes, deixà sense cap la corona etíop. A la mort de Yohannes, al març de 1889, Menelik II veié la oportunitat que duia esperant, primer de fer-se reconèixer com a únic candidat viable al tron imperial i més tard, de consolidar-se com a tal.
rios árabes que lucharon en la Segunda Guerra Mundial. La novedad de este libro es que supone un punto y seguido, una puerta abierta a futuras investigaciones, más profundas y, como decían los autores, una invitación a trabajos académicos de mayor calado. Continuació...
Conclusions El marc de referència dels imperialismes en competència (europeus com Itàlia, Anglaterra i França o extra-europeus com Etiòpia i Egipte) permet establir un quadre prou complet del regnat de Yohannes (1872-1889). Les successives topades amb els egipcis, els italians i els mahdistes fan palesa la rivalitat entre aquestes forces així com la importància estratègica del Nil i el Canal de Suez com a portes del Mar Roig. Podem concloure que l’administració de les diferents províncies i territoris permetia un alt grau de decisió a la noblesa regional, especialment si parlem de Menelik, Ras Alula o Takla Haymanot, sempre i quan es complissin escrupolosament una sèrie de requisits bàsics (submissió explícita dels subordinats, uniformitat religiosa, regularitat del tribut). Pel que fa al seu fervor religiós; Yohannes evidencià en nombroses ocasions la seva intransigència tant sobre la nombrosa població musulmana, com sobre els adherents als Tres naixements (Sost Lidat). En aquest sentit, Menelik es mostraria molt més realista.
Butlletí Fent Història 18 - 2n semestre 2010
Durante décadas Argelers cayó en el olvido de las autoridades, y sólo con la muerte de los que vivieron sus penurias comenzaron movimientos enfocados a recuperar la memoria. Algunos de esos esfuerzos buscaban restituir la dignidad, otros el interés político y réditos
15