Issuu on Google+


DIRECTOR DEL BANC “A veure... Em sap greu, però les coses funcionen així. Els de dalt repassen amb lupa cada crèdit que concedim i, en el seu cas, ho sento, però no compleix els requisits de garantia mínims. Ho pot provar en alguna altra entitat però, si li he de ser sincer, sense béns i sense avaladors solvents veig difícil que l’hi concedeixin.”

ANTONI “(...) si no em dóna el crèdit, em veuré obligat... Perquè em calen de debò aquests diners, no és un caprici, és una emergència. Si no me’ls dóna, no tindré altre remei que... I no ho voldria fer, que consti, aquestes coses no són agradables, tampoc per mi encara que vostè pugui pensar el contrari, però vull que ho entengui, no em queda altra sortida. Vostè no em deixa cap altra opció. ¿Ho entén, això?”


1

El director diu...

Si demanar un crèdit fa cinc o sis anys podia semblar bufar i fer ampolles, fer exactament el mateix l'any 2013 s'ha convertit en una tasca gairebé quixotesca (com la de

l'hidalgo lluitant contra els molins de vent) condemnada indefectiblement al fracàs. D'això i de la persistent, enutjosa i cruel crisi en què estem tots ficats ens parla en Jordi Galceran a la seva última obra, El crèdit, amb l'humor àcid i terriblement lúcid a què ens té acostumats, i que tinc el plaer i l'honor de dirigir amb dos altres Jordis, autèntics "monstres" de l'escena del nostre país: Boixaderas i Bosch. L'obra és una gran comèdia sobre l'economia, la crisi, la desesperació, la fragilitat de les relacions humanes i, també, encara que no ho sembli a primera vista, sobre les estranyes i insondables relacions de parella. El text comparteix amb la ja mítica "El mètode Grönholm" no poques coses: a més a més d'una radiografia contundent i precisa, a partir d'una anècdota senzilla i bastant surrealista, de les limitacions i de l'esclavatge del sistema capitalista, ens ofereix un duel interpretatiu de luxe i promet fer-nos passar una hora i mitja plena de rialles i àcides reflexions sobre la trista realitat que ens ha tocat de viure. Una obra tan necessària com balsàmica.


2

Sinopsi

En el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te’l concedeixen te’n tornes cap a casa, capcot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix… Però potser avui no. Potser avui, quan et deneguin el crèdit no te n’aniràs cap a casa amb la cua entre les cames com un xaiet. Potser avui miraràs el director de l’oficina als ulls, posaràs les cartes sobre la taula i li diràs que avui ets tu qui té la paella pel mànec i que si no et dóna els diners penses emprendre mesures de força, mesures realment potents. Res violent, valgui’m déu, això no, però avui, si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que convertirà la seva vida en una catàstrofe.


3

Fitxa artística

Autor Jordi Galceran Dirigida per Sergi Belbel Intèrprets: Jordi Boixaderas i Jordi Bosch Escenografia: Max Glaenzel Il·luminació: Kiko Planas Espai sonor: Jordi Bonet Direcció de producció: Josep Domènech Producció executiva: Meri Notario Ajudant de direcció: Antonio Calvo Regidoria: María de Frutos Sastreria: Berta Riera Constructor: Jorba-Miró Estudi-Taller d’Escenografia Maquinaria: Xarli Tècnic de llums: Arnau Julian Tècnic de so: Jordi Agut Cap tècnic del teatre: Gervasi Joan Colet Premsa: Jordi Bou / Blanca de Carreras Màrqueting i comunicació: Publiespec Fotografia: David Ruano Una producció de Bitò Produccions i La Villarroel Agraïments: Teatre Lliure, Laura Conejero, Valeri Belbel, Laura Galceran, Nídia Tusal, Juan Gómez-Zurita, Montse Tixé, Marçal Cruz i Anna Ycobalzeta Primera representació a La Villarroel el 14 de setembre de 2013


4

Un equip d’èxit

El trio Jordi Galcerán-Sergi Belbel-Jordi Boixaderas torna 10 anys després de l’èxit d’El mètode Gronholm, amb un nou projecte El crèdit. Si el 2003, Galcerán i Belbel retrataven la competitivitat laboral, ara ens presenten una radiografia de la banca i la crisi econòmica.

De nou, Jordi Galcerán ha escrit una comèdia àcida, crítica i contundent. De nou serà Sergi Belbel qui dirigirà el text. I de nou, un dels protagonistes serà Jordi Boixaderas. A aquest trio d’èxit,s’hi afegeix Jordi Bosch, un dels actors catalans amb una trajectòria més solida i amb més projecció. Així que ens trobem davant del que ben segur serà un dels èxits de la temporada teatral 2013-2014, com en el seu dia ja ho va ser El mètode Gronholm.

El mètode Gronholm es va estrenar l’any 2003 en el marc del T6 del TNC i ha estat un dels grans èxits del teatre català. Prop de dos milions i mig d’espectadors de més de 60 països d’arreu del món han convertit aquest text en un referent teatral.


Jordi Galceran

Autor

Jordi Galceran (Barcelona, 1964) va estudiar Filologia Catalana. A partir del 1988 comença a escriure comèdies, que es representen en els circuits d’aficionats.

El decideix enviar les seves dues darreres obres a premis teatrals. Paraules encade-

nades (1995) guanya el XX Premi Born de Teatre. Dakota (1995) guanya el premi Ignasi Iglésias 1995.

A més a més, ha estrenat Surf (1990), Fuita (1994), Gaudí (2002), Paradís (2000), El mètode Grönholm (2003), Carnaval (2006), Cancun (2008) i Burundanga (2011).

També ha realitzat traduccions i adaptacions de més d’una vintena d’obres. A més de la seva activitat teatral, ha treballat com a guionista per a diverses sèries de televisió i ha escrit 8 llargmetratges.


Sergi Belbel Autor Fora de joc, 2009. A la Toscana, 2006. Mòbil, 2005. Forasters, 2003. Això no és vida (amb Albert Espinosa i David Plana, per a T de Teatre), 2003. El temps de Planck, 1999. La sang, 1998. Sóc Lletja (amb Jordi Sánchez), 1997. Al mateix lloc, 1996 (inèdita). La boca cerrada (dins Por mis muertos), 1996. Ramon (dins Homes!), 1994. Morir, 1994. Després de la pluja, 1993. Carícies, 1991. Tàlem, 1989. L’ajudant i Tercet, 1988. En companyia d’abisme, 1988. Òpera, 1988. Elsa Schneider, 1987. Minim.mal Show (amb Miquel Górriz), 1987. Dins la seva memòria, 1986 (no estrenada). La nit del Cigne, 1986. Calidoscopis i fars d’avui, 1985 Director La Bête, de David Hirson, 2012.Una vella, coneguda olor, de Josep M. Benet i Jornet. 2011. Agost (August: Osage County), de Tracy Letts 2010. El Ball, d’Irène Némirovsky, 2009. L’Inspector, de Nikolai Gógol, 2009. A la Toscana, 2007. En Pólvora, d’Àngel Guimerà 2006. 15, de T de Teatre, 2006. Carnaval, de Jordi Galceran, 2006. Les falses confidències de Marivaux, 2005.Teatre sense animals, de Jean-Michel Ribes 2004. Forasters, 2004. Primera Plana, de Hecht i MacArthur, 2003. El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, 2003. L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet, 2003. Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo De Filippo, 2002. Madre (el drama padre), de Jardiel Poncela, 2002. Muelle Oeste / Moll Oest, de Bernard-Marie Koltès, 2002. La dona Incompleta, de David Plana, 2001. El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca, 2000. El temps de Planck, 2000. Fragments d’una carta de comiat llegits per geòlegs, de Normand Chaurette, 2000. L’estiueig (Trilogia della Villegiatura), de Goldoni, 1999. El Criptograma, de David Mamet, 1999. Rumors, de Neil Simon, 1999. Morir, 1998. Testament, de Josep M. Benet i Jornet, 1997. Sóc Lletja, 1997. L’avar, de Molière, 1996. Después de la lluvia, 1996. L’hostalera, de Goldoni, 1995. El mercader de Venècia, de William Shakespeare, 1994. Homes! 1994.Colometa la gitana i Qui... compra maduixes, d’Emili Vilanova, 1993. La filla del mar, d’Àngel Guimerà, 1992. Després de la pluja, 1993. Carícies, 1992. Tàlem, 1990. En companyia d’abisme, 1989.La fageda, de Josep M. Benet i Jornet, 1989. Òpera, 1989. Passos, de Samuel Beckett, 1987. Pervertimento, de J. Sanchis Sinisterra, 1987. L’augment, de Georges Perec, 1986 i 1994.Minim.mal Show, 1987. Mencions i premis: Premi Max de las Arts Escèniques 2002 a la projecció Internacional per Després de la pluja. Premi de la Crítica “Serra d’Or” 2002 al millor muntatge teatral per La dona incompleta. Premi Nacional de Teatre 2000 de la Generalitat de Catalunya per la direcció de L’estiueig de Goldoni (TNC, 1999). Premi Molière 1999 a la millor obra còmica de la temporada per Après la pluie (Després de la pluja) en la producció del Théâtre de Poche Montparnasse de París (1998-99). Premi Els millors de 1997 de Tarragona a la millor direcció teatral per L’avar, de Molière. Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura 1996, per Morir. Premio Meliá Parque 1997 al millor autor per Después de la lluvia. Premi Els millors de 1997 de Tarragona, a la millor direcció per L’avar. Premi Butaca 1996 a la millor direcció per L’hostalera. Premio Ercilla de Teatro a la “mejor labor teatral”, 1996. Premi Born de Teatre, 1995, per Morir. Premi Serra d’Or 1994, per Després de la pluja. Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat de Catalunya 1993-95, per Després de la pluja. Premio Ojo Crítico de RNE, 1992. Premi de la Crítica 1991 a la millor direcció, per Desig. Premi Nacional Ignasi Iglésias 1987, per Elsa Schneider. Premi Ciutat de Granollers 1987, per Dins la seva memòria. Premio Marqués de Bradomín 1986, per Calidoscopis.


Jordi Bosch Blackbird de David Harrower. Dir: Lluís Pasqual (2013), Els ferèstecs de Goldoni. Dir: Lluís Pasqual (2013), Tots fem comèdia de Joaquim Oristrell (2013). La Bête de David Hirson. Dir: Sergi Belbel (2012). Quitt, de Peter Handke. Dir. Lluís Pasqual (2012). Els jugadors, de Pau Miró. Dir. Pau Miró (2011). Candide, de Leonard Bernstein. Dir. Paco Mir (2011). El misantrop, de Molière. Dir. Georges Lavaudant. (2011). Celebració, de Harold Pinter. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez (2010). Garrick, de Tricicle. Dir. Tricicle (2009). Monty Python’s Spamalot, d’ Eric Idle. Dir. Tricicle (2008). Un roure, de Tim Crouch. Dir. Roser Batalla (2007). La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès. Dir. Àlex Rigola (2006). Adreça desconeguda, de Katherine Kressmann Taylor. Dir. Fernando Bernués (2006). Fi de partida, de Samuel Beckett. Dir. Rosa Novell (2005). Fuente Ovejuna de Lope de Vega. Dir. Ramon Simó (2005). Greus qüestions, d’Eduardo Mendoza. Dir. Rosa Novell(2004). Primera plana, de Ben Hecht i Charles McArthur. Dir. Sergi Belbel (2003). Dissabte, diumenge i dilluns, d’Eduardo de Filippo. Dir. Sergi Belbel (2002) . Novecento, el pianista de l’oceà, d’Alessandro Baricco. Dir. Fernando Bernués (2001). L’hort dels cirerers, d’Anton Txèkhov. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez (2000). Morir, de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel (1998). Lear o el somni d’una actriu, de William Shakespeare(1996). Arsènic i puntes de coixí, de Joseph Kesselring. Dir. Anna Lizaran (1995). Las bodas de Fígaro, de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais. Dir. Fabià Puigserver (1994). Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez(1993) . El parc, de Botho Strauss. Dir. Carme Portacelli(1992) . Història d’un soldat, de Charles Ferdinand Ramuz. Dir. Lluís Homar i Josep Pons (1991). Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello. Dir. Xicu Masó (1990). Les noces de Fígaro, de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais. Dir. Fabià Puigserver (1989). Lorenzaccio, Lorenzaccio, d’Alfred de Musset. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez.(1987). El muntaplats, de Harold Pinter. Dir. Carme Portacelli (1987). Un dels últims vespres del carnaval, de Carlo Goldoni. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez (1985). La flauta màgica d’Emmanuel Schikaneder. Dir. Fabià Puigserver (1984). Al vostre gust, de William Shakespeare. Dir. Lluís Pasqual i Sánchez (1983). Mort accidental d’un anarquista, de Dario Fo. Dir. Pere Planella (19817)


Jordi Boixaderas Com dir-ho de Josep Mª Benet i Jornet. Dir: Xavier Albertí (2013) La Bête de David Hirson. Dir: Sergi Belbel (2012). El misantrop de Molière (2011). Els jugadors, de Pau Miró. Dir. Pau Miró(2011). Un Déu salvatge de Yasmina Reza. Dir. Tamzin Townsend (2010). Mort d’un viatjant d’Arthur Miller. Dir. Mario Gas (2009. Premi Butaca. Nominat al Premi Max; Espectres de Henrik Ibsen. Dir. Magda Puyo (2008); A la Toscana de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel (2007). ; Primera plana de Ben Hecht i Charles MacArthur. Dir. Sergi Belbel. (2003); El mètode Grönholm de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel (2003), durant tres temporades al Teatre Poliorama, gira i reposició el 2010; Amants de Joe Di Pietro i Jimmy Roberts. Dir. Paco Mir (2002); El Club de la corbata de P. Roger-Lacan. Dir. P. A. Gómez (2002); Moll Oest de B. M. Koltès. Dir. S. Belbel (2002); Sum Vermis de Ll. Soler i O. Molina. Dir. O. Molina (2001); Don Juan de Molière. Dir. Ariel G. Valdés(2001); A Little Night Music de S. Sondheim. Dir. M. Gas (2001); L’ estiueig de C. Goldoni. Dir. S. Belbel; La sang de S. Belbel. Dir. T. Casares; El gos del tinent de J.M. Benet i Jornet. Dir. T. Casares; Paraules encadenades de J. Galceran. Dir. T. Townsend (Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. 1997; Premi Butaca al millor actor de teatre. (1998); El silenci és or d’A. Mestres. Dir. F. Roda F (2001); Testament de J. M. Benet i Jornet. Dir. S. Belbel (1997); El visitant d’ E. E. Schmitt. Dir. Rosa M. Sardà; L’hostalera de C. Goldoni. Dir. S. Belbel (1996); La llavor dels somnis sobre N. Comadira. Dir. X. Albertí (1995); Otel.lo de W. Shakespeare. (1994) Dir. M. Gas (Premi de la Crítica Teatral de Barcelona. (1994); El concurs de J. Cavallé. Dir. P. Sagristà (1994); Fugaç de J. M. Benet i Jornet. Dir. Rosa M. Sardà (1994); Golfos de Roma de S. Sondheim. Dir. M. Gas; El temps i els Conway de J.B. Priestley. Dir. M.Gas(1992); La bona persona de Sezuan de B. Brecht. Dir. F.Puigserver (1989); La Ronda d’Arthur Schnitzler. Dir. Mario Gas(1986); Romeo i Julieta de W. Shakespeare. Dir. E. Polls (1986).


PATROCINADOR DEL TEATRE

INSTITUCIONS

MITJANS DE COMUNICACIÓ

GRUPS

VENDA D’ENTRADES

COL·LABORADOR DE L’ESPECTACLE

COL·LABORADORS DEL TEATRE

MOLT MÉS A:

www.focus.tv UNA CO-PRODUCCIO DE

PREMSA

Jordi Bou / Blanca de Carrras / premsa@focus.cat / 933 097 538


El Crèdit