Issuu on Google+


L’espectacle Argument MARIA: Encara que només sigui per la feinada, hauríem de guanyar la guerra. La matinada de l’11 de Setembre de 1714, abans de les 4’30 h, moment d’inici de l’assalt definitiu, un grup de barcelonins, defensors de la ciutat assetjada, esperen l’atac de les tropes de Felip V que rendirà Barcelona. En aquesta llarga estona de vetlla, tindran ocasió de reviure els tràngols del llarg setge i les circumstàncies que els han abocat a aquesta situació límit. Cada personatge, procedents tots de diferents indrets i diversos àmbits socials, té la seva pròpia visió, amb unes vivències distintes, que convergeixen en un mateix punt: la defensa dels seus drets com a catalans.

QUIM: Ara tinc temps. No hi ha classes des deque van matar al catedràtic i a quasi tots els estudiants a la muralla. Gràcies a un dietari que escriu un jove estudiant, inserides en l’acció dels personatges en aquestes darreres hores, hi trobem escenes que retrocedeixen en el temps per explicar-nos les causes que han provocat la desesperada situació de Barcelona , les raons polítiques i esdeveniments, centrades, sobretot, en la reina Anna d’Anglaterra, figura històrica que unifica en la seva veu el que, en realitat, van ser moltes veus, decisions, pactes i estratagemes.

DALMASES: ... s’enfronta constantment a les nostres institucions, veu conspiracions per totes bandes i empresona aquells que se li oposen.

IGNÀSIA: Barcelona és com una dona bonica que tothom festeja. 1714, crònica d’un setge és un musical dramàtic que gira al voltant de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques, ara fa tres-cents anys. L’espectacle no vol ser un devessall d’informació. N’ hi ha, evidentment, sobretot de causes i efectes, però teatralitzada, resumida, continguda en les diferents escenes i números musicals.

AGNETA: L’anar i venir dels fils entre els meus dits em va fer sentir més forta i més valenta. Hi tenia dret, a perdre la por. 1714, crònica d’un setge és, sobretot, un espectacle que vol implicar l’espectador , arribar a ell a través de les emocions que bateguen ens els diferents personatges. Els vuit protagonistes abasten una àmplia gamma d’estament socials, des d’un oficial de casa gran, “un home honrat”, a la noia immigrant, des d’un maulet valencià, provinent de la pagesia i que seguirà lluitant contra la injustícia, fins a la dona emprenedora i avançada al seu temps, passant per un estudiant , una noia idealista i compromesa, el menestral i la padrina que sempre posa les coses a lloc. Vuit personatges que ens expliquen les seves experiències durant el setge, les seves emocions, els seus dubtes i les seves pors, que viuen la seva pròpia història dintre de la història que els hi ha tocat viure.

REINA ANNA: Els néts dels vostres néts no recordaran aquest present i seran part d’una altra nació. DALMASES: Els néts dels nostres néts no oblidaran qui són, us ho asseguro.

“ERA INCREÏBLE, PERÒ HO VAM FER POSSIBLE, DONCS VAM SALVAR, AMB FOC I SANG, EL BALUARD DE SANTA CLARA”


1714, crònica d’un setge Text i lletres cançons Macià G. Olivella Música original Ferran González Repartiment (en ordre alfabètic) Mariona Campos Agneta, Polític Utrech Marcel Clement Vicent, Pòpuli, Polític Utrech Olga Fañanàs Ignàsia, Polític Utrech Maties Gimeno Florenci, Dalmases, Mariscal, Missatger Marc Miramunt Ferran,Berwick, Polític Utrech Esther Pérez-Ferrer Maria, Polític Utrech Maria Agustina Solé Magdalena, Reina Anna Xavier Soler Quim, Felip V, Polític Utrech Disseny vestuari i escena Jose Carrasco Escenografia Tero Guzmán Realització vestuari Them Disseny il·luminació i so Francesc Campos Tècnic llums Pau Palau Disseny gràfic Eduard Fortuny Coreografies Esther Pérez Direcció musical Ferran González Direcció Maria Agustina Solé i Gerard Nicasi


COMPANYIA JOVE TEATRE REGINA Currículum La Companyia JOVE TEATRE REGINA , va ser creada l’any 1994 per a representar espectacles per a públic principalment jove, en programació de vespres i porta el mateix nom del teatre, per distingir-la clarament de la Companyia La Trepa, dedicada al teatre per a infants. La Companyia va iniciar les seves activitats l’any 1994, amb el muntatge de “DON JOAN” de Molière, en versió i amb direcció de l’italià Carlo Formigoni . Va ser un intent, força incomprès en el seu moment, d’apropar l’obra de Molière als joves. L’espectacle es representà al Jove Teatre Regina un parell de mesos. El següent intent d’incidir en la producció amb productes que poguessin fer de pont entre les obres estrictament infantils i les d’adults, va ser l’any 1.996. El 1996 es van estrenar dues produccions seguides: “FRANK & STEIN”, dirigida per en Pere Sagristà que s’estrenà primerament a Reus i Valls, i posteriorment, el 19 de Setembre del 96 al Jove Teatre Regina de Barcelona, on va fer temporada fins el 4 de Novembre , amb un total de 31 representacions. El 27 de Novembre, també del 96, s’estrenà al Jove Teatre Regina ,”GROUCHO I CHICO, ADVOCATS”, basada en els guions radiofònics dels germans Marx, en versió de Màrius Serra, i també dirigida per en Pere Sagristà. D’aquesta obra, que està programada fins al Gener del 97 , se’n van fer unes 30 representacions. Donada la primera experiència, i les dificultats per abordar la producció sense cap tipus d’ajut, va esperar el moment idoni per encetar de nou les produccions pròpies , mentre es cercaven les obres i els col·laboradors més adients. L’ ocasió vingué de la mà d’un autor com Dario Fo, quan es trobà una obra escrita temps enrere per ell. “La Marihuana de la Mamma é la piu bella”, que s’adeia als seus objectius. “LA MILLOR MARIHUANA LA FA LA MAMA”, en versió de Patricia Aguiló i amb direcció de l’Emilià Carilla . El repartiment estava format per Maria Agustina Solé, Enric Casamitjana, David Olivares. Jaume Garcia, Albert Lozano, Cristina Garcia i Francesc Pujol. L’estrena fou el 5 d’Octubre del 2000, en el Jove Teatre Regina de Barcelona. Va estar en cartell fins el 6 de Gener del 2001. En aquest temps va fer 55 representacions obertes al públic més 10 d’escolars. Posteriorment va fer una petita gira per poblacions com : Torelló, Igualada, Palau-solità i Plegamans, Argentona,L’Hospitalet de Llobregat,Sant Joan de Vilatorrada, llocs en els que va omplir els teatres. El 13 de Setembre del 2001 , es reposà “La Millor Marihuana la fa la Mama” al Jove Teatre Regina on va fer 38 sessions més obertes al públic i 8 sessions escolars (ESO i Batxillerat). Posteriorment s’estava lligant una gira, amb “bolos” ja ferms a Berga, Calaf, Sant Quirze,Calella, Palamós...... que es va haver d’anul·lar degut a que alguns dels actors van preferir incorporar-se als muntatges del Teatre Lliure. Però, en resum, “La Millor Marihuana la fa la Mama” ha fet 118 representacions amb més de 30.000 espectadors. D’aquest espectadors un ampli percentatge estava entre els 16 i els 25 anys. L’any 2001 estrenà l’espectacle “ROMEU I JULIETA” DE William Shakespeare en versió de Salvador Oliva i direcció de Pep Pla. D’aquest espectacle se’n van fer 60 representacions per a públic eminentment jove. L’any 2002 estrenà “POQUES VERGONYES” de Felipe Loza i Garbiñe Losada, traduïda al català per Oriol Grau i dirigida per Fermí Fernández. D’aquest espectacle, per a joves adolescents, se’n van fer més de 200 representacions per tot Catalunya ja que es va reposar l’any 2004 L’any 2003 estrenà l’obra “CREEPS” de Lutz Hubner, traduïda al català per Eduard Bartoll i dirigida per Fermí Fernández i Oriol Tarrasón. D’aquest espectacle se’n van fer 250 representacions. Ambdós espectacles van ser seleccionats per participar en la Campanya Anem al Teatre de la Diputació de Barcelona. Aquest va ser el darrer espectacle dirigit especialment al públic jove que va muntar la Companyia Jove Teatre Regina, ja que des del 2004 no va poder seguir sostenint amb els seus propis recursos i la migrada ajuda rebuda fins aleshores per aquesta línia de teatre, la doble programació infantil i juvenil. Enguany retorna la seva línia de producció destinada al públic jove amb l’espectacle musical “1714. CRÒNICA D’UN SETGE” que ha estat seleccionat per formar part de les Celebracions del Centenari de l’11 de Setembre del 1714.


1714, CRÒNICA D’UN SETGE: Un espectacle musical El llenguatge propi del musical ens permet emprar un seguit de codis que faciliten la comunicació amb el públic i ens permeten explicar, de manera intel·ligible, una crònica de 14 anys fonamentals de la nostra història. La música i el dietari del Quim, un estudiant, ens permeten obrir portes i finestres , quasi simultàniament, que ens aboquen als fets des de l’experiència viscuda pels personatges, narrada en primera persona.

FLORENCI: No amagues cap mica de menjar a casa? Tinc teranyines a la panxa. MAGDALENA: Sant Roc te les guardi! Tu ja hi tens alguna cosa.! Només escoltar l’ inici d’una cançó, la música que la introdueix, ens predisposa a un estat d’ànim concret, que obre una via de comunicació directa entre l’escenari i la platea. Un número musical, per ell mateix, amb la barreja de música, lletra , interpretació i coreografia, ens transmet eufòria, il·lusió, enyorança, decisió, angoixa, fortalesa o convicció.

VICENT:..una carretada de baionetes, de fusells, de bales no disparades que mos faran més falta que mai. Aquest espectacle té 9 temes musicals, 9 cançons, que ens permeten, per exemple, presentar una pinzellada il·lustrativa de com era la ciutat de Barcelona, com a representació de Catalunya, en iniciar-se el segle XVIII, per a què així ens fem càrrec dels que suposà la caiguda del país davant les tropes borbòniques i el consegüent setge a què fou sotmesa la capital. I, a la vegada, podem tenir una clau per entendre la recuperació posterior , econòmica i política. També ens permet confegir una paròdia política amb un número dedicat als tractats d’Utrecht i el “tracte” que ens van donar als catalans (podem estar agraïts a l’Europa progressista del moment, no ho dubteu). Alhora podem dibuixar l’esforç i l’eufòria que suposà la batalla del baluard de Santa Clara, o perfilar el clima angoixós , i a la vegada coratjós, de la resistència a ultrança que acompanyà els combats del darrer dia. Un Pare Nostre pot contenir tota la indefensió i tota l’esperança dels resistents , alhora que esdevenir un clam contra la injustícia . I les veus que no volen callar tenen el poder de combatre els Decrets de Nova Planta, ni que sigui amb una resistència passiva.

“ENDAVANT, SOM GENET I SOM CAVALL, L’ESPERÓ, SOM LA LLANÇA I SOM L’ESCUT, CADA UN SOM FUSELL I SOM LA BALA, LA FERIDA DE L’ESPASA, SOM LA METXA I EL CANÓ I EL FOC QUE DISPARA” Les músiques són originals de Ferran González, ja amb un llarg currículum com a compositor per a espectacles musicals, sobre les lletres de Macià G. Olivella, que han aconseguit establir una connexió molt directa d’intencions. Les músiques il·lustren perfectament el contingut de les lletres i potencien allò que es vol dir i com es vol dir, creant el clima necessari a cada escena, i posant l’emoció en cada nota i en cada una de les veus que combinen. El Ferran s’ha encarregat també de la direcció musical , treballant amb els actors per trobar el punt exacte de les fraseig musical.

FERRAN: El que menys necessita aquesta terra és herois. AGNETA: No som herois. Som gent normal que defensa uns drets i unes lleis.


Per què aquest espectacle? En aquest 2013, el Jove Teatre Regina ha començat altra vegada, he re- dissenyat el seu futur i, sobre la base dels 25 anys passats que es compleixen també aquest any, s’ha inventat de nou perquè ha decidit sobreviure.

MAGDALENA: Com ens poden vèncer i estem vius? Era lògic, doncs, que la seva primera producció d’aquesta nova etapa girés al voltant de la supervivència després d’un desastre, d’una circumstància adversa, negativa. ¿No havia passat al nostre país alguna cosa semblant? La nostra terra, el lloc on vivim, on treballem, on fem cultura, no s’ha vist, més d’una vegada, obligada a inventar-se de nou per sobreviure?

VICENT: Carles tres i Felip cinc m’han deixat amb lo que tinc. Feia poc que l’11 de Setembre ens va dur sota el braç la més gran manifestació popular afirmació catalana. Doncs, per què no parlar dels fets que, en principi, homenatgem cada any en aquesta data? Les emocions que va sentir aquella gent no devien ésser gaire diferents de les nostres emocions i moltes de les situacions que van viure, es viuen actualment a multitud d’indrets del nostre món.

QUIM: Sis mil homes disposats a defensar unes muralles clivellades d’esvorancs També ens va moure , a aquest entestament , el desig d’explicar d’una forma planera els fets que van marcar la nostra història. Per poder decidir el futur, cal entendre el passat. L’11 de Setembre del 1714 , algú va guixar barroerament el nom de Catalunya, sense aconseguir esborrar-lo. Ara cada dia escrivim aquest nom amb lletres més gruixudes. Nosaltres no fem afirmacions de cap tipus, ni història, ni propaganda , ni política. Fem teatre. Però volem sentir nostre el teatre que fem. I la veritat és que en aquest espectacle tots, músic, actors, direcció, coreògrafa, il·luminador, dissenyadors, tots hi posem el coll i el sentim molts nostre. I ens emociona saber que el podem fer perquè hem decidit fer-lo, amb tota llibertat, amb entrega i ganes, implicantnos en cada paraula i en cada nota musical. I ens commou tenir a l’abast una eina que ens pot connectar amb molta gent d’una manera directa, gairebé pell a pell. Cada gota de la nostra suor, doncs suem de valent , pot esquitxar un espectador amb la mateixa emoció que l’ha produïda. I això ens engresca.

IGNÀSIA: Si els cracs ens conviden al xeflis, serem les últimes a plegar del ball. No és un espectacle musical gran, una superproducció. És un musical de format mitjà, sense grans despeses de producció, fet amb més entusiasme que mitjans, o , millor dit, fet amb els mitjans adequats. Però cada engruna està aprofitada al màxim per abillar-lo com cal, per donar-li tot el que necessita: el vestit adient, el llum ajustat, el marc precís. Un esforç que fem plegats amb la intenció d’oferir un producte més que digne i interessant.

“ENDAVANT SOM GENET I SOM CAVALL, L’ESPERÓ, SOM LA LLANÇA I SOM L’ESCUT, CADA UN SOM FUSELL I SOM LA BALA, LA FERIDA DE L’ESPASA, SOM LA METXA I EL CANÓ I EL FOC QUE DISPARA”


CRÒNICA D’UN SETGE El nostre musical sobre uns fets cabdals de la nostra història COMPANYIA JOVE TEATRE REGINA Dijous, divendres i dissabtes a les 21 hores Diumenges i festius a les 18,30 hores Preu únic: 18 € Entrades ja a la venda! ... a la Taquilla del Jove Teatre Regina i Telentrada de CatalunyaCaixa (www.telentrada.com / 902 10 12 12) Contacte: Jove Teatre Regina Sèneca,22 - 08006 Barcelona Tel. 93 218 15 12 Contacte Premsa: Jordi Bou / Blanca de Carreras premsa@publiespec.cat Tel. 93 309 75 38


1714 crònica d'un setge