Page 1

MAIG 2019

INFORME ESTAT PLATAFORMA PUIG DE GALATZÓ FRANCESC COLOM CANALS FEDERACIÓ BALEAR DE MUNTANYISME I ESCALADA C/ URUGUAY S/N (VELÒDROM ILLES BALEARS)


INTRODUCCIÓ

Informe d’estat actual del tram final pujada al puig de Galatzó, realitzat per Francesc Colom Canals tècnic de senders FEDME. La FBME ha iniciat una sèrie de comprovacions dels estats de conservació de les rutes senderistes, excursionistes i homologades per la realització de competicions de curses per muntanya emmarcat dins les finques públiques i/o gestionades per les administracions insulars (consell insular de Mallorca), govern de les illes Balears i municipals( Camins públics, comunes, finques propietat municipal) aquest informe ha de ser útil tant per l’administració propietaris i/o gestora d’aquets espais com per el conjunt dels clubs de muntanya i usuaris en general. Aquest tram el trobem dins la part pública de la finca de Son Fortuny (Pol 4, parcel·la 121) al municipi d’Estellencs, la ruta està publicada en infinitat de guies i a les xarxes socials, es una excursió molt realitzada per gent tant per usuaris locals com per turistes sobre tot de la zona de Calvià i Andratx, apareix en les ofertes de molts d’establiments rurals de tota la zona. L’informe el centrem sols a la part superior que es la que per la seva pendent pateix mes l’afecte erosiu i de desgast ja que aquets 660m de recorregut es sol fer amb dos sentits, pujada i baixada i per tant pateix un índex elevat d’usuaris. Iniciem la ruta al punt de coordenades N39° 38.230' E2° 29.138' que es la base de l’antiga caseta de vigilància d’Icona.


Just al inici ens trobem en dos possibles itineraris, per comoditat el mes lògic es el de l’esquerra, el de la dreta es fruit d’una drecera i de l’escorrentia de l’aigua. Es recomana a qui correspongui taponar amb un petit marge de pedres que es poden recollir del mateix redol

La pujada al cim està indicada al mateix lloc per una fletxa. Per tant, ens trobem en un camí reconegut i senyalitzat per l’administració el que el converteix en un camí consolidat segons el tècnics i els agents de medi ambient del Govern Balear.


Ja a la primera corba del camí WP N39° 38.223' E2° 29.125' ens trobem un escaló molt fort d’uns 60cm d’altura produït per una esllavissada del tirany i que ha anat creixent per l’erosió pluvial i la disgregació de la coberta superficial pel pas de nombrosos usuaris. En aquest cas es tindria que tornar escalonar la zona, be amb escalons de pedra o amb escalons de frontal de fusta que farien de tap a l’actual erosió pluvial

Aquí en vermell observem un tirany obert per l’escorrentia de l’aigua que s’ha convertit amb una drecera que sol emprar la gent quan baixa ja que es mes visible que el propi camí. Seria necessari fer un tancament en pedres de la zona i així evitar aquesta drecera.


Passat el primer ressalt que es un dels que està en pitjor estat de conservació ens trobem que el camí te mes d’un metre d’amplada i es troba poc afectat per escorrenties i consolidat.


Al inici del següent ressalt si que podem verificar una drecera (tram vermell) que es fruit del pas de diferents usuaris, quan el camí va mes planer i fa un revolt. Igual que en el cas anterior es podria tancar l’accés tant a la part inferior com a la superior de la drecera amb pedres i roques dels voltants.

Se pot observar una clara degradació de l’entorn produïda per la utilització de la drecera.


Al WP N39° 38.158' E2° 29.073' es on començaria la drecera i en ell trobem una gran quantitat de pedres arrossegades tant pels usuaris com per les pluges , un cop passat aquest punt fins el pas estret el camí està ben consolidat i compactat, sols amb alguna pedra fruit de l’escorrentia i/o del pas de cabres, el dia de la inspecció de camp trobarem una guarda de mascles formats per una desena d’exemplars i un altre de cabres amb un boc de gran cornamenta d’una quinzena d’individus entre cabres i cabrits.

Aquest tram torna a tenir mes d’un metre d’amplada mes que suficient per l’encreuament de dues persones.


De la part de baix del pas estret coordenades N39° 38.141' E2° 29.111' podem observar la consolidació del camí.

Al pas estret com sol passar a la gran majoria de passos només es practicable per un usuari, la norma sol ser que els que baixen deixen passar als que pugen.


A continuació el camí va per sobre el roquissar i segueix tenint mes d’un metre d’amplada i un desgast erosiu inapreciable.


Com a tot camí en el medi natural pateix les degradacions normal de pas de persones i animals, però el nostre gran objectiu de conservació es que el pas dels usuaris no afecti la resta del entorn i que aquets se limitin a seguir la traça marcada, la degradació externa es mes acusada pel pas de bestiar que amb les seves potes ungulades afecten a la consolidació de les pedres i creen nous tiranys que hom moltes vegades confon amb camins de pas.

Tot aquest tram es practicable i te una amplada suficient que permet l’encreuament dels usuaris que pugen i els qui baixen.


Tram de rosseguera de grans blocs.

Aquest el podem anomenar tram del caos, aquí els usuaris van cercant el que a ells els hi pareix el tirany mes còmode per pujar o baixar, aquest es com en el tram del inici devora les fletxes el lloc on es tindria que fer una intervenció per delimitar un únic camí (cosa que crec que la majoria dels usuaris agrairia), aquest es podria delimitar en pedres col·locades als dos costats del mateix i així s’evitaria el progressiu deteriorament de la zona i amb el temps hi hauria una regeneració del entorn. El tram te aproximadament uns 60m de recorregut.


Passat aquesta part de caos ens tornem a trobar el camĂ­ ben marcat i consolidat.

Ja no presenta cap tipus de problemĂ tica fins el cim.


CONCLUSIONS La FBME demana una ràpida solució en aquesta problemàtica que segons la nostra avaluació no se tracta d’una intervenció costosa que milloraria l’estat actual del tirany de pujada, permetria la recuperació del entorn i milloraria la biodiversitat de la zona. La FBME demana també una revisió conjunta amb els AMA per la revisió del traçat en el casos de competició i determinar quins son els trams que es podrien veure afectats pel pas dels competidors, ja que se sobre entén que no son tots els 660m del itinerari i així poder delimitar aquestes zones mes concretes i mes bones de controlar pels organitzadors i àrbitres de cursa. La FBME queda a disposició de la propietat i agents ambientals per col·laborar en el que sigui necessari per la millora dels accessos en el medi natural.

Francesc Colom Canals

Tècnic Senders FEDME/FBME


ANNEX DOCUMENTAL

Fitxa de consulta gràfica i descriptiva de la finca on es troba el camí de pujada al Galatzó.

En verd tenim el tram estudiat i avaluat, corresponent a la part final de la pujada al cim del Galatzó.


Aquesta imatge correspon a la guia de l’itinerari del Puig de Galatzó per Son Fortuny publicat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears conjuntament amb l’Obra Social de la Caixa. En ell es veu el tram de l’itinerari de pujada final al cim estudiat.


Recorregut de les rutes familiars publicades pel Consell Insular de Mallorca em el que de nou es veu el tram de pujada al Galatzó

Mapa extret del fascicle nº 68 (1974) de les Rutes Amagades de Mallorca on també es pot apreciar el tram de pujada final al Puig del Galatzó.

Profile for Federació Balear de Muntanyisme i Escalada

Informe de l'estat de la plataforma de la pujada al Galatzó  

Informe de l'estat de la plataforma de la pujada al Galatzó  

Advertisement