Issuu on Google+

EL SISTEMA CANOVISTA

FERRAN ALAPONT MONTSE PUCHADES ANDREA ORTIZ XAVI DOMÍNGUEZ 2N BATX C


El

sistema

canovista

Pรกgina 2


T

ot seguit analitzarem dues fonts primàries, ja que estan escrites en l’època a la que fan referència.

Pel que fa el tipus de text, el primer text, és jurídic perquè és un document que té un caràcter legal, una constitució i ¡, el segon text, és de tipus polític ja que és un discurs de Cànovas del Castillo on expressa la seua ideologia política. Podem dir també que l’autor del primer text es col·lectiu perquè és una constitució que estava elaborada per les Corts i el rei i l’autor del segon text és individual ja que està escrit per Cànovas del Castillo. Cànovas del Castillo va influir molt en la política espanyola en la segona meitat del segle XIX, al ser el major artífex del sistema polític de la Restauració. Va ser el líder del Partit Conservador i destacà també com a historiador especialitzat en la decadència espanyola del segle XVII. Pel que fa a la finalitat del primer text, podem dir que és l’aprovació de la Constitució de 1876 i per altra banda, la finalitat del segon text és implicar més la importància de la monarquia del rei i en quant al destinatari, podem dir que un va per al poble espanyol (primer text) i l’altre per a les persones d’alt càrrec, que són les Corts i el rei (segon text). Les idees principal dels dos textos són: una l’aprovació de la Constitució de 1876 i l’altra el discurs pronunciat per Cànovas del Castillo. En quant a les idees secundàries del primer text són: El rei sanciona i promulga les lleis, les Corts es composen en dos Cossos legisladors, iguals en facultats: el Senat i el Congres dels Diputats, que Cánovas del Castillo els Diputats s’elegiran i podran ser elegits indefinidament pel mètode que determine la llei, recorda la Constitució del 45 imposant com a religió la catòlica, l’ apostòlica i la romana. Les idees secundàries del segon text, podem dir algunes d’elles com que Cànovas del Castillo era partidari de mantindre als Borbó i el vell sistema liberal antidemocràtic basat en el sufragi censatari, per això, ell volia renovar el programa dels moderats, fent alguna reforma com acabar amb les contínues intervencions de l’exèrcit. També aquest personatge, defenia la sobirania compartida del rei i les Corts, però, en el seu discurs esmenta una idea contraria a la pròpia Constitució.

El

sistema

canovista

Página 3


Aquestes dos fonts pertanyen al període anomenat la restauració borbònica i la implantació del sistema Canovista a Espanya. Podem situar l’inici d’aquest període a l’any 1874, amb el colp d’estat del General Martínez Campos i el final d’aquesta etapa, a l’any 1923, quan comença la dictadura de Primo de Rivera. Més concretament, aquestes fonts ens remeten a l’etapa inicial del règim de la restauració, quan s’aprova la constitució i Cánovas estava establint com seria l’organització de l’estat. La constitució del 1876, s’inspira en la constitució moderada de 1845 i replega la ideologia política de Cánovas tot i que també inclou alguns drets de la constitució de 1869 adaptats. Alguns trets característics d’aquesta constitució són la religió catòlica de l’estat i l’augment del poder del rei. Es va tornar a una sobirania compartida entre el rei i les corts. Cánovas va donar a tot el sistema canovista una ideologia moderada que es veu reflexada en la seua idea de Constitució interna. Aquesta idea defensava el poder del rei, desvirtuant el de les corts, encara que ambdós estaven per damunt de qualsevol constitució escrita. Aquestos dos definicions fan referència als fonaments doctrinals del sistema canovista. Bipartidisme: Sistema polític que consistia en que el govern de la nació recaiguera únicament sobre dos partits principals que s’alternaren pacíficament en el poder i en la oposició mitjançant el torn de partits. S’aplicava a Espanya durant el període de la Restauració Borbònica. Consistia en que el govern de la nació recaiguera únicament sobre dos partits principals que s’alternaren pacíficament en el poder i en la oposició. Els dos partits principals foren el Conservador i el Liberal. Constitució interna: En l’ideari polític de Cánovas, el terme constitució interna fa referència a les institucions fonamentals més importants d’un estat com a resultat de l’experiència històrica, que en el cas d’Espanya eren el rei i les corts. Aquest terme fou creat per Cánovas a Espanya durant l’inici del període de la Restauració Borbònica. El rei i les corts constituien la constitució interna de l’estat que estava per dalt de les constitucions escrites. Aquesta idea defensa la sobirinia compartida del rei i les corts, que era la base ideològica de l’antic partit moderat. El règim de la restauració borbònica va tindre com a sistema polític, el sistema canovista. Aquest sistema fou ideat per Antonio Cánovas del Castillo, que va organitzar la restauració de la monarquia institucional i la tornada dels borbons amb la figura d’Alfons XII, fill d’Isabel II. La inestabilitat del Sexenni democràtic i de la 1ª República va provocar que la burgesia i una part de la població adoptara una posició més conservadora que preferia una restauració de la monarquia. Hi havien diversos candidats al tro, com Isabel II, Antonio María de Orleans o Carles VII. Però

El

sistema

canovista

Página 4


Cánovas va defensar l’opció d’Alfons XII, que era recolzat pels alfonsins, com a candidat idoni. Per a impulsar a Alfons, Cánovas va fer que firmara el Manifest de Sandhurst, on donava a conèixer al poble español les seues intencions polítiques, religioses i de conciliació. La intenció de Cánovas era que el nou sistema s’implantarà sense que fora precís fer ús dels pronunciaments militars. No obstant això, els militars es donaren més presa que el propi Cánovas, i proclamaren rei a Alfons XII en el Pronunciamient de Sagunt del General Martínez Campos, al 1874. Així doncs, Alfons XII va arribar a Barcelona a primers de 1875, i uns dies després ja entrava en Madrid. Cánovas del Castillo fou el polític artífex de la restauració, es a dir, el nou sistema pel qual s’havia de regir la monarquia. Tenia com a objectiu construir un sistema polític estable i sòlid, que trencara amb la confusió i desordre de les etapes polítiques precedents. Podem dir que la restauració fou un règim monàrquic liberal de caire moderat i conservador en molts aspectes. Per a elaborar aquest sistema, es va inspirar en el model anglès, que basava el seu funcionament en l’alternança en el govern dels dos grans partits i en la consolidació de la monarquia i el Parlament com a institucions fonamentals. El projecte polític de Cánovas establia com a institucions fonamentals el rei i les corts donant lloc al concepte de “constitució interna”. Aquest terme fou ideat per Cánovas per a justificar la sobirania compartida del rei i les corts i l’augment de poder del rei. Com diu Cánovas en el primer paràgraf del segon text, el rei i les corts constituïen les dos institucions històriques fonamentals més importants de l’estat com a resultat de l’experiència històrica. Entre les dos formaven la constitució interna de l’estat, que estava per dalt de les constitucions escrites. El rei i les corts eren la base de l’estat, el vertebraven i per això havien d’exercir una sobirania compartida, que era la base ideològica de l’antic partit moderat. Com podem vore al segon text, “las Cortes y el Rey, que están antes que la Constitución, pues que la Constitución se hace entre el rey y las cortes, están también sobre la Constitución...” El poder del rei va augmentar i va tornar a tindre un paper en els assumptes polític. El concepte de constitució interna va sorgir en un moment en que la constitució escrita havia perdut el seu valor (“desechas como estaban por movimientos de fuerza sucesivos todas nuestras Constituciones escritas...) i per tant es necessitava que hi haguera alguns principis bàsics per al funcionament de l’estat. El bipartidisme fou el sistema escollit per a l’alternança en el poder polític. Aquest sistema consistia en que el govern de la nació recaiguera únicament sobre dos partits principals que s’alternaren pacíficament en el poder i en la oposició mitjançant el torn de partits. Els dos partits principals foren el Conservador i el Liberal. El partit Conservador era liderat pel propi Cánovas i va ser format en el context de la revolució Gloriosa, com a continuador del partit moderat. Tenia el suport dels alfonsins, els antics moderats, la Unió liberal i part del progressistes de l’època isabelina.

El

sistema

canovista

Página 5


El partit Liberal fou creat per Sagasta que va organitzar la oposició amb Cánovas. Integrava l’esquerra moderada burgesa i aglutinà demòcrates, radicals i alguns republicans moderats. Pretenia incorporar a la restauració els aspectes menys radicals de la revolució de 1868. Tenia el suport social dels professionals liberals i la burgesia industrial i comercial. Quedaven exclosos del projecte polític de Cánovas els carlistes i els republicans. També quedaren fora de la Restauració els regionalismes i nacionalismes, i els moviments obrers i camperols. Per últim es va redactar una constitució moderada com a marc jurídic del sistema, la constitució de 1876. Estava fonamentada en allò essencial de la constitució de 1845, tot i que també incloïa alguns drets proclamats en la constitució progressista de 1869, però adaptats, com queda reflectit en l’article 13 del primer text. Després de reunir-se unes Corts Constituents amb majoria canovista, es va aprovar aquest projecte inspirat per Cánovas del Castillo però redactat per Alonso Martínez. Un dels grans avantatges de la constitució de 1876 fou la seua elasticitat, perquè al ser poc concreta era compatible amb governs de Constitució de 1876 diferent signe polític. Açò va provocar major estabilitat al sistema polític. Aquesta constitució establia que la religió catòlica era la de l’estat, com apareix al text, “Art. 11°La religión Católica, Apóstolica, Romana, es la del Estado.” També establia la sobirania compartida del rei i les corts (“La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el rey”) encara que el poder del rei era superior en altres aspectes com l’executiu, com es veu al primer text, “La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey” i “el Rey sanciona y promulga las leyes”. Altres característiques d’aquesta constitució són que tenia un abast jurídic per a tot Espanya sense permetre altres furs i que els tribunals i jutjats eren els que aplicaven les lleis. El funcionament real del sistema diferia molt del seu funcionament teòric. En la pràctica, va fallar principalment per dos motius, el torn de partits i el caciquisme. El torn de partits consistia en l’alternança en el poder dels dos partits principals, però aquest canvis de poder estaven pactats des del principi per ells. Els dos partits acceptaven el procediment trucat del torn de partits, de fet, no estaven tan allunyats ideològicament. L’alternança era pacífica i es concedien terminis raonables de govern per la qual cosa els pronunciaments militars eren innecessaris. A més els dos partits acceptaven els canvis que el partit al poder realitzava i es comprometien a mantenir-los. Ambdós partits pactaven entre sí i amb el rei quan era el moment de canviar el poder d’un a l’altre. El rei, manava formar govern al nou partit i li atorgava el decret de

El

sistema

canovista

Página 6


dissolució de les corts. Aquest convocava noves eleccions que, gràcies a la manipulació, donava el poder al partit que corresponguera. Els escons s’assignaven abans de les eleccions per mitjà de “l’encasellat”. L’altre partit passava a estar en l’oposició. El Partit Conservador va manar durant els primers anys del règim i aprofità per a consolidar el sistema canovista. En eixe moment, el sistema de vot era el Sufragi Censatari. El Partit Liberal va començar a governar a partir de 1881, que es quan el torn de partits començà a funcionar com a tal. Va implantar la Llei d’Associacions i el sufragi universal masculí, que encara que fou un avanç, el sistema electoral va seguir manipulant-se. Per altra banda, el caciquisme consistia en la manipulació de les eleccions a favor del partit que li tocava governar. Per tant, el torn en el poder no representava la voluntat dels electors. Per a que el sistema electoral funcionara d’aquesta manera es necessitava la figura del cacic. Els cacics eren els encarregats de portar a la pràctica els resultats electorals prèviament acordats. Eren persones riques i influents en l’Espanya rural però no tenien influència en les ciutats. Aquestos havien de seguir les instruccions dels governadors civils de cada província. El Ministre de Governació informava als governadors civils dels resultats que devien eixir segons “l’encasellat” acordat per l’oligarquia a Madrid. Els cacics manipulaven els resultats seguint diversos mètodes com, per exemple, violència i amenaces, canvi de vots per favors, o trampes en les eleccions anomenades popularment “pucherazo”. En definitiva el torn de parits i el caciquisme van perpetuar el frau electoral a més de mantindre fora del poder als altres grups polítics que no encaixaven en el sistema canovista. Per concloure la redacció analitzarem les principals diferències entre el sistema canovista i els dos grans períodes anteriors: L’antic Règim i el sistema liberal. El sistema canovista es va caracteritzar pels abusos conservadors i liberals en els processos electorals (caciquisme i tupinada) així com el control del poder per les oligarquies d’ambdós partit. Açò va provocar un desig de regeneració de la vida política (Joaquín Costa), mentre que Unamuno i la generació del 98 reivindiquen la modernització de la societat i l’economia espanyoles. Podem comparar aquest període amb la diferencia entre el procés de construcció de l’estat liberal i els canvis que aquest tingué respecte de l’antic règim. Durant el sistema canovista va haver una monarquia implantada a Espanya, però, a diferencia de l’antic règim, el monarca no exercia un poder absolut sobre la població. En primer lloc, les característiques principals de l’antic règim foren: el monarca concentrava tots els poders de l’estat (executiu, legislatiu i judicial), la monarquia es basava en la teoria de l’origen diví del poder i les Corts aconsellaven el rei. Pel que fa a la societat, es trobava dividida en estaments que s’agrupaven segons el naixement en privilegiats i no

El

sistema

canovista

Página 7


privilegiats. Referent a l’economia, es basava en l’agricultura de subsistència i no hi havia llibertat econòmica. Al segon període que comparem, l’estat liberal, es caracteritza per que la sobirania recau en la nació i s’aproven noves constitucions. S’implanta la igualtat dels ciutadans davant la llei i es reconeixen els drets individuals i col·lectius. A més, altre aspecte important, és la divisió de poders, on el poder legislatiu correspon al parlament, el poder judicial és impartit pels tribunals i el poder executiu està representat pel govern. Per tant, aquest període aporta més justícia i objectivitat al nostre estat. Si ens referim a la societat, es diferencia de l’antic règim perquè està separada per classes socials segons els mèrits propis. Per altra banda, l’economia es centra en el capitalisme i aquest està basat en l’oferta i la demanda i el lliure canvi. L’estat liberal va realitzar molt avanços en tots els aspectes respecte a l’antic regim, però no es va consolidar una democràcia en el sentit estricte de la paraula, ja que encara quedava un llarg procés per a que la ciutadania adquirira més poder en la societat i aconseguira nous drets. Tornant al període de la Restauració, encara que es celebraven eleccions, el sistema era profundament antidemocràtic i corrupte perquè es deixava de banda els grups polítics que no encaixaven dins del projecte ideològic de Cànovas del Castillo i les eleccions eren Caciquismo en España manipulades. En canvi, gràcies al torn de partits, els canvis de govern es realitzaven de forma pacífica i no s’havia de recórrer als pronunciaments militars que es duien a terme durant les etapes polítiques precedents. Pel que fa a les constitucions, la del 1876, pren com a base la Constitució moderada del 1845 i va acabar incloent alguns aspectes modificats de la Constitució del 1869.

El

sistema

canovista

Página 8


SISTEMA CANOVISTA