Page 1

conjunt d’eines

Més enllà de les barrereS Reflexions i recursos per a la inclusió de la diversitat funcional al moviment escolta i guia


CONJUNT D’EINES “MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES” És la traducció al català del projecte “ Beyond Barriers Tool-Kit” elaborat conjuntament per la Regió Europea de WAGGGS i la Regió Europea d’Escoltisme. Equip editorial Helena Bull (Girldguiding UK), Marie-Camille Jodin (Guides de France), Pia Engström (Guies i Escoltes de Filàndia), Stella Aaltonen i Sabina Germann (Oficina Europea de WAGGGS). Traducció Tradnologies Disseny i maquetació www.bertahernandez.net Impressió Cevagraf S.C.C.L. Edita FEDERACIÓ CATALANA D’ESCOLTISME i GUIATGE c. Mare de Déu del Pilar, 18. 08003 - Barcelona www.fceg.cat – fceg@fceg.cat La traducció i edició d’aquest quadern ha estat possible amb el suport de L’Obra Social de Caixa de Pensions. Dipòsit legal: B-17874-2012

© Els membres de la WAGGGS i de la WOSM poden reproduir lliurament qualsevol part d’aquest conjunt d’eines sense demanar permís. Altres organitzacions o individus han de demanar permís a la WAGGGS o a la WOSM. Publicació original, abril 2004, per la Regió Europea de l’Associació Mundial de Guies Escoltes, Brusel·les Publicació en català, setembre 2011, per la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, Barcelona.


conjunt d’eines

Més enllà de les barrereS Reflexions i recursos per la inclusió de la diversitat funcional al moviment escolta i guia


SUMARI


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Pròleg

6

Agraïments

10

INTRODUCCIÓ

12

Inicis Per què necessitem aquest conjunt d’eines Com utilitzar aquest conjunt d’eines Terminologia

13 15 17 18

PART 1. FER FRONT A LES BARRERES

21

Idees preconcebudes, prejudicis i estereotips Actituds: discriminació i pors Obrir la ment: activitats

23 26 33

PART 2. INCLOURE TOTHOM: ÀMBIT NACIONAL

41

Joc: som inclusius? Introducció a l’elaboració d’una política Reptes del programa educatiu en l’àmbit nacional Formes de treball Estructura organitzativa Recursos per als caps: reclutament, formació i suport Divulgació de la informació: conscienciació interna i imatge externa

43 50 54 59 67 73 78

PART 3. PASSAR A L’ACCIÓ: INFORMACIÓ PRÀCTICA PER ALS CAPS

83

Preparar la unitat per a la inclusió: caps i membres Obtenir informació sobre les discapacitats Guies i escoltes amb discapacitats Formes de comunicació Activitats de guiatge i escoltisme

85 92 96 102 105

REFERÈNCIES

113

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

5


PRÒLEG


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Hi ha molts llibres, manuals i altres materials que tracten la diversitat i les possibilitats d’elaborar programes i activitats per a les persones amb necessitats especials. Realment fa falta un material nou com aquest, titulat Conjunt d’eines més enllà de les barreres, que recull diferents exemples de treball? Feu-hi una ullada i hi trobareu la resposta. Hi ha informació, consideracions, activitats i propostes de moltes associacions europees de guies i escoltes que han inclòs persones amb discapacitats al seu programa i a les seves activitats. A més a més, hi trobareu diferents enfocaments, polítiques i solucions, tots ells reflex de la gran diversitat de les associacions europees. Malgrat això, totes tenen una cosa en comú: creuen que el guiatge i l’escoltisme poden contribuir notablement a l’educació i al creixement de les persones joves amb discapacitats. Ens va semblar que aquesta part tan engrescadora del guiatge i l’escoltisme s’havia de compartir amb el màxim nombre de persones, i esperem animar-vos a mirar “més enllà de les barreres”. Aquest conjunt d’eines us informarà, inspirarà i desafiarà com a lectors. La informació és la clau per a la societat en el tercer mil·lenni, i és informació el que us estem oferint. En primer lloc, us volem ensenyar quina és la situació en diferents organitzacions i institucions i en les nostres associacions membres europees. En segon lloc, us volem inspirar. La inspiració és el que porta cap a noves formes de treballar i pot ajudar a actuar de manera diferent. Algunes de les històries que s’expliquen són font d’inspiració, com també ho són les diferents propostes de projectes i activitats que hem inclòs en aquest conjunt d’eines. Hi ha tantes propostes diferents que segur que en trobareu alguna que satisfaci les vostres necessitats. Finalment, us desafiaran. Els reptes ens permeten explorar el desconegut. Si voleu actuar d’una manera nova, tindreu els reptes de les barreres. És un repte mirar més enllà de les barreres i superar-les. Trobareu propostes en aquest conjunt d’eines sobre com superar les barreres de la ment, del vostre grup i de la societat. El guiatge i l’escoltisme tenen experiència a superar barreres i fer les coses de manera diferent. Però els escoltes i guies també saben que no tot es pot canviar d’avui per demà. Malgrat el que es pot trigar a fer un canvi, esperem que aquest conjunt d’eines us ajudi a actuar de manera diferent i enriqueixi el guiatge i l’escoltisme per obrir-los a tants joves com sigui possible, independentment de les creences, la raça, la cultura, la nacionalitat i/o la discapacitat. Markus Pieper Vicepresident Comitè Europeu d’Escoltisme - WOSM

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

Barbara Calvi Vicepresidenta Comitè Europeu de WAGGGS

7


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

PRESENTACIÓ Amb el llibre Més enllà de les barreres comencem la col·lecció Conjunt d’Eines, una selecció de les millors publicacions de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), l’Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes (WAGGGS) i les associacions membres, en relació a temes d’interès pel conjunt de l’escoltisme i el guiatge català. Aquesta col·lecció vol apropar reflexions, eines i recursos realitzats per equips de treball de les organitzacions mundials d’escoltisme i guiatge així com de la regió europea, a més d’experiències i bones pràctiques d’altres països que poden ajudar a enriquir l’escoltisme i el guiatge de casa nostra. Per aquesta primera edició s’ha escollit el treball resultant d’un grup de la regió europea de la WOSM i la WAGGGS creat l’any 2003 per crear un banc de bones practiques i material de formació per treballar les dificultats inclusives en matèria de discapacitats. L’any 1995 es va dur a terme un seminari conjunt de la Regió Europea de WAGGGS i de WOSM que portava per títol “Guiatge i Escoltisme - Treballant amb joves amb discapacitats”, el seu objectiu va ser examinar per què i com es treballa des del guiatge i l’escoltisme amb joves amb discapacitats físiques i/o mentals i quines possibilitats i dificultats existèixen pel treball educatiu escolta. Els participants van suggerir als dos comitès europeus i a les organitzacions membres que es fes algun projecte conjunt en favor del treball del guiatge i l’escoltisme amb les persones amb discapacitats. L’any 2002 es va fer un altre seminari, titulat “Més enllà de les barreres”, que estava enfocat a preparar els participants per dirigir activitats escoltes amb persones amb discapacitats.

8

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Al final del seminari “Més enllà de les barreres”, els participants tenien la impressió que els mancaven formes de donar suport als caps que treballaven amb membres amb discapacitats. Per tractar aquest tema, els participants van suggerir començar un projecte l’any 2003 per tal de fer un recull de bones pràctiques i crear materials de formació perquè s’utilitzés en totes les organitzacions membres nacionals. Aquest projecte donaria suport als caps que treballen amb persones amb discapacitats i a les organitzacions membres nacionals amb el seu programa educatiu actual; i animaria els que no tenen una política perquè comencessin a pensar en aquest tema. Finalment, també fomentaria la cooperació internacional i l’intercanvi cultural. I és que, certament, una de les dificultats que afrontem des dels agrupaments és la gestió inclusiva de la diversitat funcional, la difícil tasca de projectar la nostra acció educativa des de la concepció diversa i complexa del grup. Aquest és segur, un dels elements que, esporàdicament, genera debat al vostre consell d’agrupament. És un dels punts que sovint s’encalla per la dificultat de trobar propostes adequades a situacions complexes de gestionar. Amb aquesta publicació, en primer terme, posem sobre la taula la riquesa de compartir el plantejament educatiu de la gestió inclusiva dels nens i nenes del cau, una realitat present a molts països del món, amb el conjunt d’associacions nacional escoltes i guies d’Europa. Una oportunitat per descobrir altres formes de treballar i enriquir el nostre discurs i la presa de decisions al voltant d’un aspecte tant difícil com és la gestió de la diversitat. Arnau Garcia i Conesa President de la FCEG

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

9


AGRAÏMENTS


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

AGRAÏMENTS A Equip editorial: Helena Bull (Girlguiding UK), Marie-Camille Jodin (Guides de France), Pia Engström (Suomen Partiolaiset - Finlands Scouter), Stella Aaltonen i Sabine Germann (Oficina Europea de WAGGGS). Il·lustracions: Clémence Jodin (Guides de France). Equip de revisió: Markus Pieper (Comitè Europeu d’Escoltisme - WOSM) i Barbara Calvi (Comitè Europeu de WAGGGS). Lectores: Jocelyne Gendrin-Guinebault (Oficina Europea d’Escoltisme - WOSM) i Heather Roy (Oficina Europea de WAGGGS). Traducció al francès: Dominique Theunis (Oficina Europea de WAGGGS). Tot el personal de l’Oficina Europea de WAGGGS, pel seu suport constant. Caps individuals, per les cites.

Les associacions i els seus representants Alemanya, Verband Christlicher Pfadfinderinnen und Pfadfinder - VCP: Therese Zimkowsky. Bèlgica, Vlaams Verbond van Katholieke Scouts en Meisjesgidsen - VVKSM: Veerle Albrecht. Bèlgica, Guides Catholiques de Belgique - GCB: Françoise Cremer. Bèlgica, Les Scouts - Fédération Catholique des Scouts Baden-Powell de Belgique. Finlàndia, Suomen Partiolaiset - Finlands Scouter - SP-SF. França, Guides de France - GdF. França, Scouts de France - SdF. França, Eclaireurs et Eclaireuses de France - EEDF. Grècia, Soma Hellinidon Odigon - SHO: Demi Moraitou. Grècia, Soma Hellinidon Proskopon - SHP: Kostas Velikos. Itàlia, Associazione Guide e Scouts Cattolici Italiani - AGESCI: Fabiola Canavesi. Itàlia, Corpo Nazionale Giovani Esploratori ed Esploratrici Italiani - CNGEI: Tiziano Mailli. Països Baixos, Scouting Nederland - SN: Suzanne Duffels. Polònia, Zwiazek Harcerstwa Polskiego - ZHP: Dorota Kolakowska, Pawel Smardz. Regne Unit, Girlguiding UK - GGUK: Nicky Bull, Amal Garnham. Regne Unit, The Scout Association - TSA: Chris Nagle, Sue Burton. Sèrbia i Montenegro, Savez Izvidjaca Srbije i Crne Gore - SISCG: Isidora Juricevic Suïssa, Mouvement Scout de Suisse - MSdS: Patricia Wegmann, René Emmenegger.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

11


INTRODUCCIÓ


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Inicis L’any 1995 es va dur a terme un seminari conjunt amb la Regió Europea de WAGGGS i la Regió Europea d’Escoltisme que portava per títol “Guiatge i escoltisme - Treballant amb joves amb discapacitats”, i el seu objectiu era “examinar per què i com treballen el guiatge i l’escoltisme, i tenen la possibilitat de treballar, amb joves amb discapacitats físiques i mentals.” Els participants van suggerir als dos comitès europeus i a les organitzacions membres/organitzacions nacionals d’escoltisme d’Europa que es fes alguna cosa en favor del treball del guiatge i l’escoltisme amb les persones amb discapacitats. L’any 2002 es va fer un altre seminari, titulat “Més enllà de les barreres”, que estava enfocat a “preparar els participants perquè portessin a terme activitats de guiatge i escoltisme amb membres amb discapacitats”. Al final del seminari “Més enllà de les barreres”, els participants tenien la impressió que els mancaven formes de donar suport als caps que treballaven amb membres amb discapacitats. Per tractar aquest tema, els participants van suggerir a la Regió Europea de WAGGGS i a la Regió Europea d’Escoltisme que comencessin un projecte d’un any el 2003 per tal de fer un recull de bones pràctiques i crear material de formació perquè s’utilitzés en totes les organitzacions membres nacionals. Aquest projecte donaria suport als caps que treballen amb membres amb discapacitats i a les organitzacions membres nacionals amb el seu programa educatiu actual; i animaria els que no tenen una política perquè comencessin a pensar en aquest tema. Finalment, també fomentaria la cooperació internacional i l’intercanvi cultural. La Unió Europea va proclamar el 2003 Any Europeu de les Persones amb Discapacitat, i els participants esperaven que amb aquest projecte la WAGGGS i la WOSM participessin en la inclusió d’infants i adults amb discapacitats > www.eypd2003.org. Com que aquest projecte és una iniciativa de la Joventut Europea, una part dels fons per al projecte es va sol·licitar i es va rebre del Fons Europeu per a la Joventut > www. coe.int. La majoria de l’equip editorial va assistir al seminari “Més enllà de les barreres”, i tots els assistents tenien entre 20 i 28 anys. Tots són membres de la WAGGGS o de la WOSM.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

13


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Per què necessitem aquest conjunt d’eines La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant > www.unicef.org/crc afirma que, entre altres coses, els infants tenen dret: • a la igualtat, independentment de la raça, el color, la religió, el sexe o la nacionalitat; a un desenvolupament físic i mental sa; • a una atenció especial si té discapacitats; • a l’amor, la comprensió i l’afecte, i a la protecció contra la persecució i a una educació que fomenti la solidaritat i la pau mundials. Baden-Powell es va adonar ben aviat que el guiatge i l’escoltisme podien beneficiar tots els joves, fins i tots els que tenen discapacitats: “No volen proves ni tractaments especials a menys que siguin estrictament necessaris.” (Font > “Aids to Scoutmastership”, Baden-Powell, op. cit., pàg. 54).

Declaració de missió de la WAGGGS Capacitar les nenes i les noies perquè desenvolupin tot el seu potencial com a ciutadanes responsables del món.

Declaració de missió de la WOSM L’escoltisme té com a missió contribuir a l’educació dels joves, a través d’un sistema de valors basat en la Llei i la Promesa escolta, per tal de participar en la construcció d’un món millor on les persones es realitzin com a individus i tinguin un paper constructiu en la societat. Per assolir-ho: • proposa als joves entrar, al llarg dels seus anys de participació, en un procés d’educació no formal; • utilitza un mètode original pel qual cadascú és l’agent principal del seu propi desenvolupament per esdevenir una persona autònoma, solidària, responsable i compromesa; • els ajuda a establir un sistema de valors basat en principis espirituals, socials i personals, com ho expressen la Promesa i la Llei.

14

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Aquestes declaracions de missió inclouen tothom; per tant, totes les associacions i els seus membres han d’esforçar-se a complir aquests ideals acceptant membres, independentment del seu context, nacionalitat, discapacitat, color o creences. Els nostres principis comuns són encoratjar els joves que tenim a càrrec nostre, guanyar realització personal i ser membres responsables de la societat. La Conferència Mundial de la WAGGGS i la Conferència Escolta Mundial (WOSM) van adoptar diferents decisions i resolucions sobre aquest tema en el passat. L’any 2002, la Conferència Escolta Mundial (WOSM) va adoptar la seva nova estratègia amb set prioritats. L’objectiu de la prioritat estratègica 4, “Obertura i expansió”, és donar suport a les organitzacions nacionals d’escoltisme per tal d’identificar les necessitats dels joves, els adults i la societat on actualment l’escoltisme no és present, incloent les persones amb discapacitats, i donar-hi resposta. El tema triennal de la WAGGGS “Els nostres drets, les nostres responsabilitats” (20022005) explora els drets de cada un dels individus i les responsabilitats que es relacionen amb aquests drets. Es proposen activitats pràctiques per tal de tractar principis importants relacionats amb la confiança en un mateix, la conscièn-cia dels altres i la cooperació entre les persones i els grups (amb persones amb discapacitats incloses). El guiatge/escoltisme és obert a tothom, perquè creiem que tothom és una part important de la societat i que tots podem viure i treballar junts pel futur. El fet de tenir diversitat entre els nostres membres no és per “fer un favor”, sinó que és una necessitat: organitzar activitats per a membres molt diferents ens ajudarà a mantenir la nostra Llei i la nostra Promesa! Per exemple • • • •

Educació per a la igualtat Acceptació de reptes Desenvolupament de bones relacions interpersonals Educació per a la tolerància, per fer el millor que es pugui “Els escoltes adquiriran una visió que va més enllà del seu entorn immediat. Tindran més capacitat per entendre i superar perjudicis i prejudicis. Sabran considerar-se des d’una perspectiva diferent.” (Font: “The ‘we can’ kit: promoting Scouting and overcoming handicap” / Servei de Programes / Buró Mundial d’Escoltisme, Ginebra/Secció B).

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

15


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

“La presència d’una persona jove amb discapacitats en una unitat escolta ajuda tothom a descobrir que el concepte de ‘normalitat’ és relatiu; ens ajuda a encarar-nos amb la diversitat dels éssers humans i l’originalitat de cada un; també ens ensenya a tenir en compte els altres.” (Font: Les Scouts Fédération Catholique des Scouts Baden-Powell de Bèlgica, “Il suffit de passer le pont”, Editions FSC, Brussel·les, 1982, pàg. 10). “Representa molta feina, però encara és més divertit!”. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) emfasitza la salut i el funcionament més que la discapacitat. Abans la discapacitat començava on la salut acabava: quan un era discapacitat estava en una altra categoria. Ara, en canvi, l’OMS ha creat una eina per mesurar el funcionament de l’individu a la societat, independentment de la deficiència. Aquest canvi se centra en el nivell de salut més que no en les discapacitats. Aquesta classificació també reconeix que tothom pot tenir problemes de salut i, per tant, de discapacitats, de manera que la discapacitat no és una cosa que passa només a una minoria, sinó que és una experiència humana universal > www.who.int.

Què volen les persones amb discapacitats? “Res d’especial, res d’extraordinari. Volem poder anar a l’escola del nostre barri, utilitzar la biblioteca pública, anar al cinema, pujar en un autobús, anar al centre a comprar o a visitar amics i família a la ciutat o on sigui del país. Volem poder anar a les meses a votar, com qualsevol altra persona, a les eleccions. Volem poder-nos casar, i treballar i poder tirar endavant els nostres fills. Volem atenció mèdica de bona qualitat i assequible. Volem que ens vegin com a gent real, com a part de la societat, no com a persones que cal amagar, de qui apiadar-se o a qui s’ha de donar caritat.” Adrienne Rubin Barhydt, 10 d’abril de

1996; (Font > www.disrights.org).

Tal com es veu en els paràgrafs previs, és clar que és possible oferir guiatge i escoltisme a la gent amb discapacitats, però sovint hi ha por i ignorància quan es tracta aquest tema. Aquest conjunt d’eines se centra a treballar amb persones que tenen una discapacitat física o d’aprenentatge. Està pensat per ajudar les associacions i els membres d’associacions a acceptar que el guiatge i l’escoltisme poden ser activitats positives per a les persones amb discapacitats, i que el fet de treballar amb aquestes persones pot ser molt positiu per al guiatge i l’escoltisme.

16

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Com utilitzar aquest conjunt d’eines Aquest document no està dissenyat per oferir solucions. El seu objectiu és estimular un debat i oferir als caps una manera de trobar les millors solucions per a ells. Al llarg del manual trobareu exemples, la majoria dels quals són situacions reals d’associacions de tot Europa. Aquests exemples no pretenen ser prescriptius, sinó oferir idees de bona pràctica i activitats. Aquest conjunt d’eines es divideix en tres parts: “Fer front a les barreres”, “Incloure tothom” i “Passar a l’acció”. Cada part es pot utilitzar de forma individual com a eina de formació, o es poden agafar capítols i utilitzar-los individualment, si s’escau. Fer front a les barreres: Aquesta part tracta les principals barreres psicològiques que es troben quan es treballa amb membres amb discapacitats. Els caps la poden utilitzar com a base per a la formació; algunes activitats poden fins i tot ser adequades per als membres més joves. Incloure tothom: àmbit nacional: Aquesta part està adreçada a l’àmbit nacional de les associacions per suscitar qüestions sobre la política actual, i maneres de reclutar i incloure les persones amb discapacitats i donar-los suport. Al principi d’aquesta part hi ha el joc “Som inclusius?”, que pot anar bé per plantejar temes importants abans que s’utilitzin els diferents capítols. Aquesta part se centra en com es poden millorar les coses a l’associació, de manera que més gent jove pugui participar en les activitats que tenen lloc en l’àmbit local. Passar a l’acció: informació pràctica per als caps: Aquesta és una part pràctica per als caps, per veure que “no hi ha problemes, només reptes”. La majoria de les eines són per als caps, per generar les seves pròpies idees i per encoratjar el pensament creatiu.

L’equip editorial espera que us agradi aquest conjunt d’eines i el trobeu útil.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

17


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Terminologia La terminologia que s’ha utilitzat en aquest conjunt d’eines és adequada a la llengua en la qual està escrita. Al seminari “Més enllà de les barreres” es va veure que una de les barreres més grans era la de la terminologia que es feia servir als diferents països. Per exemple, les paraules que es van utilitzar per descriure determinades discapacitats en un país s’entenien com a ofensives en altres països. Cal destacar que la terminologia canvia contínuament i que s’haurien de respectar les diferències culturals. Per això, s’anima totes les associacions perquè utilitzin termes apropiats a la seva llengua i que no se sentin obligades a utilitzar paraules amb les quals no se sentin còmodes. A continuació trobareu la terminologia que s’ha utilitzat en aquest conjunt d’eines.

Paraules pròpies del guiatge i de l’escoltisme WAGGGS: Associació Mundial de Guies Escoltes > www.wagggsworld.org. WOSM: Organització Mundial del Moviment Escolta > www.scout.org. WAGGGS i WOSM: referència conjunta de la WAGGGS i la WOSM. Guiatge: activitats, programes i principis de la WAGGGS. Escoltisme: activitats, programes i principis de la WOSM. Guiatge i escoltisme: referència conjunta del guiatge i l’escoltisme. Guies: membres de la WAGGGS. Escoltes: membres de la WOSM. Guia/escolta, guies i escoltes: membres de la WAGGGS i/o de la WOSM. Associacions o organitzacions membres nacionals: organitzacions membres

de la WAGGGS i organitzacions nacionals d’escoltisme. Caps: caps de grup o d’unitat. Unitat: grup de diverses persones de la mateixa franja d’edat

(Follets, Llops, Raiers, etc.). Agrupament: diverses unitats de diferents franges d’edat. Grup: conjunt de diverses persones. El programa educatiu: també fa referència al programa per a joves.

18

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Generalitats en el conjunt d’eines Membres amb discapacitats: guies/escoltes amb una restricció o mancança (resul-

tat d’una deficiència) de capacitat per dur a terme una acció segons la manera que es considera normal. ONG: organitzacions no governamentals. P. ex. WAGGGS, WOSM, Creu Roja i moltes organitzacions caritatives de discapacitats. R.P.: relacions públiques. Cuidador/acompanyant: persona que n’ajuda una altra de discapacitada a la vida diària. Especialista en discapacitats: persona que té un bon coneixement de les deficiències i discapacitats relacionades amb les funcions físiques o mentals (metge, psicoanalista, etc.).

Maneres de treballar Exclusió: manca de consciència, tractament o atenció de les necessitats especials. Separació/segregació: consciència de les necessitats especials en l’exclusió social;

tracte i atenció per separat. Assimilació: procés pel qual un grup minoritari adopta gradualment els costums i les

actituds de la cultura predominant. Integració: consciència de les necessitats especials en la integració social; tracte i atenció en un enfocament integrat. Inclusió: les necessitats especials són normals, tothom té necessitats especials; tracte individual en un context social. Nota: en aquest conjunt d’eines utilitzem el terme inclusió perquè és un ideal per al guiatge i l’escoltisme amb membres amb discapacitats.

Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (ICF), amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2001) >www3.who.int/icf/icftemplate/cfm) Funcions orgàniques: funcions fisiològiques dels sistemes orgànics (funcions psicològiques incloses). Estructures anatòmiques: parts anatòmiques del cos, com els òrgans, els membres i els seus components.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

19


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Deficiències: problemes en la funció orgànica o en l’estructura anatòmica, com una

pèrdua o una desviació important. Activitat: execució d’una tasca o una acció per part d’una persona. Participació: implicació en una situació de la vida real. Limitacions d’activitat: dificultats que una persona pot tenir quan fa activitats. Restriccions de participació: problemes que una persona pot tenir en la implicació en situacions de la vida real. Factors de l’entorn: entorn físic, social i actitudinal en el qual la gent viu i porta les seves vides (són o bé barreres o bé facilitadors del funcionament de la persona). Discapacitat: és el terme general per referir-se a qualsevol deficiència de l’estructura o funció del cos, una limitació en les activitats o una restricció en la participació.

Sobre discapacitat Deficiència: qualsevol pèrdua de capacitat o de funcionament a causa d’una disfunció o d’una manca de l’organisme. Discapacitat: restricció o manca (a causa d’una deficiència) de capacitat per dur a terme una acció de la manera que es considera normal. Handicap: desavantatge d’una persona a causa d’una deficiència o d’una discapacitat que la limita o no li deixa fer una activitat. Nota: la paraula handicap s’utilitza arreu d’Europa. Deficiència física: pèrdua o manca en el desenvolupament d’una funció o estructura orgànica concreta de moviment, de sensació, de coordinació o de parla, però que exclou la deficiència mental. Deficiència verbal: pèrdua o manca en el desenvolupament de la funció de la parla. Una persona pot tenir dificultats d’expressió, defecte de parla o absència de parla. Deficiència sensorial: normalment relacionada amb la deficiència visual o auditiva. Deficiència visual: pèrdua o manca en el desenvolupament de la funció vi-sual. Una persona pot veure-hi malament o ser invident. Deficiència auditiva: pèrdua o manca en el desenvolupament de la funció auditiva. Una persona pot ser dura d’orella o sorda. Deficiència mental/discapacitats d’aprenentatge: pèrdua o manca en el desenvolupament de la ment, que inclou deficiències importants d’intel·ligència i de funcionament social. Nota: en els exemples hem mantingut la terminologia que les associacions han escollit.

20

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


Part 1 Fer front a les barreRES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

“La vida no té limitacions, excepte les que un es posa”, Les Brown. L’objectiu d’aquesta part és fer que les persones implicades en el guiatge i l’escoltisme siguin conscients que les idees preconcebudes, els estereotips i la discriminació existeixen realment dins el guiatge i l’escoltisme vers les persones que tenen discapacitats. També, ajudar guies i escoltes a reconèixer les seves pròpies actituds, tant positives com negatives, vers les persones amb discapacitats. Esperem que aquesta part serveixi per preparar les persones, les unitats, els agrupaments i les associacions per reflexionar sobre la seva actitud vers les persones discapacitades. Una vegada s’hagin identificat les actituds personals, és més fàcil poder canviar-les. Hi ha moltes barreres per a la integració de les persones amb discapacitats en el guiatge i l’escoltisme, algunes de les quals són físiques i fàcils de veure; per exemple, com pot anar a fer caminades o acampades una persona amb mobilitat reduïda? Altres barreres són molt menys evidents, però causen els mateixos problemes. Aquest apartat se centra en les barreres amagades rere idees preconcebudes, prejudicis i estereotips, por, discriminació i actituds. Aquesta part no pretén eliminar totalment aquestes barreres amagades, però s’espera que la informació i les activitats es puguin utilitzar per identificar qualsevol barrera que hi hagi i, un cop s’hagi identificat, serà més fàcil de superar-la a través de la informació i l’educació. Sempre és important recordar que les persones amb discapacitats no són totes iguals... Les deficiències són molt diverses i la gent amb discapacitats no són un grup, sinó individus. Tampoc no es tracta d’ells i de nosaltres! Hem de treballar junts! Nosaltres no sabem el que és millor per a ells! Tota persona, en algun moment de la seva vida, es troba en una situació de desavantatge, com ara la manca d’habilitat en una llengua estrangera, en capacitats esportives o de comprensió cultural o amb algun problema físic o malaltia mental. Per això molts de nosaltres podem començar a identificar-nos amb els sentiments relacionats amb una situació de deficiència. Hi ha tres capítols: El primer es titula Idees preconcebudes, prejudicis i estereotips; El segon, Actituds: discriminació i porS. Tots dos ofereixen explicacions i exemples d’algunes barreres amb què molta gent amb discapacitats s’ha d’enfrontar cada dia. El darrer capítol, Obrir la ment: activitats, conté jocs i activitats que es poden fer servir juntament amb qualsevol dels dos capítols anteriors.

22

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Idees preconcebudes, prejudicis i estereotips Al final d’aquest capítol totes aquelles persones que estan implicades haurien de poder definir les idees preconcebudes, els prejudicis i els estereotips amb els quals les persones amb discapacitats es troben al guiatge i a l’escoltisme. Idea preconcebuda: Opinió o concepció que s’ha format abans de tenir un coneixement o experiència adequats. Prejudici: Percepció adversa o judici negatiu format prèviament o sense coneixement o examen dels fets, que pot ser perjudicial. Estereotip: Generalització en la qual les característiques que té una part del grup s’estenen a tot el grup. Definició extreta de COMPASS, Manual sobre Educació en Drets Humans amb Joves, Consell d’Europa, > www.coe.int/compass.

Els prejudicis formen part del nostre procés de socialització i són molt difícils de modificar o d’eliminar. És important recordar que tothom té diferents idees preconcebudes, prejudicis i estereotips, que es basen en les vivències personals de cadascú. Les idees preconcebudes, els prejudicis i els estereotips no són només negatius, sinó que els necessitem per “arxivar” les nostres experiències, de manera que puguem aprendre i entendre coses que ens passen i que passen al nostre entorn. Per exemple, si un escolta o guia no ha conegut mai cap persona sorda i li han dit que aquestes persones no entenen la llengua oral, llavors l’escolta o guia creurà que una persona sorda no el pot entendre. Com que les idees preconcebudes, els prejudicis i els estereotips es basen en l’experiència personal, es poden canviar amb el coneixement i noves experiències. Per tant, l’escolta o guia que mai no ha conegut una persona sorda, podria canviar el seu coneixement descobrint que algunes persones sordes poden entendre el llenguatge oral i que alguns es comuniquen amb el llenguatge de signes, etc., i fins i tot pot trobar persones sordes que l’ajudin a entendre la sordesa. Algú podria preguntar: “les idees preconcebudes, els prejudicis i els estereotips, com poden crear barreres a les persones amb discapacitats que són membres del guiatge i l’escoltisme?”. Hem de recordar que tothom té experiències i coneixements diferents sobre

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

23


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

la discapacitat i, per tant, com més coneixement i experiència es tingui, més fàcil serà canviar les idees preconcebudes, els prejudicis i els estereotips. També és important reconèixer que les idees preconcebudes, els prejudicis i els estereotips creen barreres a les persones amb discapacitats que volen ser guies o escoltes. Aquests exemples mostren com es fan els judicis sobre una persona amb discapacitats sense conèixer la PERSONA, només tenint informació de la DISCAPACITAT.

Exemples Una cap jove va escriure: “Quan vaig fer la sol·licitud per ser un cap jove me la van rebutjar perquè era físicament discapacitada. Els caps que van rebutjar la meva sol·licitud van considerar que no estava preparada per poder ajudar els infants a causa de la meva deficiència física, encara que els caps que em coneixien estiguessin al meu favor. Considero aquest fet com un cas de discriminació directa, perquè el conseller de caps joves i el comissari del districte van emetre un judici basat en una mala informació. No m’havien vist ajudar en una trobada i no sabien quines eren les meves capacitats. També va afegir: “Un altre exemple en el qual el guiatge em va discriminar directament va ser quan no vaig poder anar a una unitat de Daines al mateix lloc on vivia, perquè tenia discapacitats. Així doncs, vaig haver d’anar a una altra unitat de Daines, que era a mitja hora o més de casa meva. Això volia dir que havia de recórrer tota aquesta distància quan havia d’anar a l’església o a altres esdeveniments.”

Què cal fer? Les idees preconcebudes, els prejudicis i els estereotips són opinions, judicis o suposicions. Es poden canviar millorant el coneixement, la confiança en un mateix i la conscienciació. En el capítol “Obrir la ment” trobareu diferents idees i activitats per tal de potenciar la presa de consciència.

24

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Nota Les persones que no formen part del guiatge o l’escoltisme, incloent les que tenen discapacitats, poden tenir estereotips sobre el guiatge i l’escoltisme. Per això és important que hi hagi una comunicació externa eficaç, que inclogui eines, que presenti l’associació al públic extern. En el capítol “Divulgació de la informació” trobareu diferents idees per comunicar.

Activitats d’identificació de les idees preconcebudes OFICIS: Demaneu als membres del grup que dibuixin persones que fan diferents tipus de feina: una infermera, un metge, un advocat, un perruquer, un pagès, un carnisser, etc. Després demaneu que els ensenyin a la resta del grup i vegeu si han escollit el mateix sexe per a cada professió (p. ex., una infermera, un metge). Aquesta activitat demostra que tots tenim idees preconcebudes a la nostra vida diària. Exercici de mim: cada participant representa mímicament un grup o una professió (banquer, persona de la neteja, model, víking, punk, discapacitat, etc.). Després comenteu les següents qüestions: els mims es basaven en estereotips? Com s’han creat? Certs grups o professions responen a certs tipus de persones? Quan és perillós fer estereotips? Manual de valors: El 1996, Girlguiding UK va crear un manual, Inside - out, values and attitudes training for those involved in personal development, amb diverses activitats per tal d’explorar els prejudicis, els estereotips i les idees preconcebudes. El podeu trobar a > www.guidingessentials.org.uk. Vegeu també el capítol >“Obrir la ment: activitats”.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

25


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Actituds: discriminació i pors Al final d’aquest capítol s’espera que els caps puguin reconèixer que guies i escoltes poden presentar actituds discriminatòries vers les persones amb discapacitats. Els caps podran definir les pors que guies i escoltes tenen pel que fa a incloure una persona amb alguna deficiència. Coneixeran les discriminacions amb les quals les persones amb discapacitats s’enfronten en el guiatge i l’escoltisme.

“Més de 500 milions de persones al món són discapacitades a causa d’alguna deficiència mental, física o sensorial. Han de tenir els mateixos drets que totes les altres persones i les mateixes oportunitats. Massa sovint es troben impedides per barreres socials i físiques de la societat, que dificulten la seva participació. Per això, milions d’infants i d’adults d’arreu del món sovint s’han d’enfrontar amb una vida que és segregada i degradada.” Font > Programa Mundial d’Acció en relació amb les Persones Discapacitades.

Les barreres més grans que s’han de superar davant les persones discapacitades són les nostres actituds. Les actituds es basen en idees preconcebudes, prejudicis i estereotips. També poden provenir de les nostres pors. No sabem què hem de fer quan estem amb persones discapacitades. Aquestes actituds es deuen a una manca de coneixement i d’experiència, a la terminologia, a la percepció o l’entorn cultural: • No tinc prou coneixements per poder-me fer càrrec d’una persona que va amb cadira de rodes. • M’espantaria si veiés un atac d’epilèpsia. • No podem tenir cura d’una persona amb deficiències, perquè no tenim prou caps. Reconèixer que tenim actituds negatives seria un bon començament per al desenvolupament d’un mateix. És molt important trobar solucions i/o informació per trencar aquest cercle negatiu (“No en sé, em fa por, no puc...”): • “No tingueu por, no els aïlleu com si fossin diferents, accepteu qui són i el que poden fer.” (Cap del Regne Unit). No oblideu que en primer lloc esteu jugant amb un infant, no amb un discapacitat!

26

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Actituds “Les actituds són predisposicions que fan que una persona respongui, de manera favorable o no, a una situació o a una altra persona.” Font > Doré, Wagner i Brunet 1996:85, extret de “Fishbein et Ajzen in Horne”, 1985. “Em vaig adonar que el problema era jo i ningú no ho podia canviar excepte jo mateix.” John Petworth. Una actitud es pot definir com una tendència apresa a pensar, sentir i actuar d’una manera particular davant un objecte o un tipus d’objectes (un objecte pot ser una persona, un grup, una institució o alguna cosa abstracta com l’educació o la religió). Una actitud també és un sentiment sobre el que passa en la realitat personal dins la societat. Aquest sentiment fa que una persona o un grup de persones vegi (pensi) les coses d’una certa manera, i això afecta com es tracten temes, problemes i situacions (actuació). Si les actituds es poden aprendre, també es poden desaprendre o modificar com una opció desitjada i conscient. Canviar actituds és possible si ens centrem en aquests punts: Comprensió: més comprensió de l’objecte que és el nucli d’una actitud actual pot

portar a una voluntat de resoldre un conflicte o a establir una millor comunicació entre individus o grups. Ideal: respecte envers els altres. Creixement personal: identificar les pròpies actituds, explorar-les i reflexionar-hi. Ideal: desenvolupament d’un mateix. Motivació: per què algú fa alguna cosa. Influeix en la manera que tenim de pensar, sentir i actuar. Autoestima: l’actitud d’un mateix sobre els seus propis sentiments. Reconeixement: és la millor tasca possible amb les eines disponibles. Inspirat en les línies directrius de formació de la WAGGGS, pàg. 19, Associació Mundial de Guies Escoltes.

Comentaris sobre l’actitud dels caps: No tenim cap dubte que amb una bona actitud podríem enfrontar-nos amb qualsevol discapacitat o deficiència física i segurament també progressaríem en la línia dels problemes mentals. Tenim assumit que tots els membres poden participar en tot i, a partir d’aquí, cal reflexionar sobre com ho poden fer.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

27


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Penso que la millor formació que un pot tenir per tal d’atendre la discapacitat o qualsevol malaltia crònica ha de ser una formació enfocada amb actituds positives. Si teniu la voluntat d’ajudar joves amb malalties cròniques perquè s’ho passin bé al guiatge, llavors trobareu les solucions. Algunes actituds amb efectes negatius en l’accessibilitat estàn inspirades en >www. h2000.be, en francès.

1.Insatisfacció social: dubtes i problemes de com comportar-se quan hi ha una

persona amb discapacitat. “Puc dir veure quan sóc a prop d’una persona invident?” (La resposta és SÍ!) La gent tendeix a ser reservada quan està amb una persona discapacitada perquè mai no han parlat amb aquestes persones i creuen que no els entendran. 2. Rebuig i separació: hi ha un rebuig profund o desig que les persones discapa-

citades siguin apartades de la societat. “De tota manera, elles són felices juntes!” Una persona podria tenir una actitud de rebuig envers una persona amb discapacitat perquè la seva única experiència amb discapacitats hagi estat amb algú agressiu. 3. Paternalisme o actitud caritativa: les persones amb una discapacitat són

dependents o incapaces de valer-se per elles mateixes i necessiten ajuda i un tracte especial. “Si accepto aquesta persona a la meva unitat, l’hauré d’ajudar sempre.” “Som una unitat molt bona, tenim una persona discapacitada!” 4. Suposició de les emocions: deducció dels sentiments que les persones amb discapacitats poden tenir vers elles mateixes. “Pobre noi, deu estar trist perquè no pot ballar…” 5. Identificació d’una suposada angoixa: tendència a imaginar què és el fet de tenir una discapacitat, acompanyada d’ansietat o de pànic. “Oh, no m’agradaria estar al seu lloc!” 6. Prejudicis sobre la capacitat de les persones discapacitades.

“És una bona persona, però no pot ser tan eficient com les altres!” Llista de les actituds; Font >“Including girls, young women and adults with disabilities in Girlguiding UK”, Girlguiding UK, gener de 2004.

28

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

S’ha de • Tractar les persones discapacitades com tractaríeu els altres. • Parlar sempre directament a la persona que té la discapacitat. • Preguntar sempre a la persona amb discapacitat si la podeu ajudar d’alguna manera. • Intentar ser conscients de les malalties amagades, com ara l’epilèpsia o la síndrome

d’Aspergers. • No donar res per fet. Pregunteu sempre!

No s’ha de • Utilitzar termes negatius com “invàlid” o “víctima”. • Utilitzar un company o un cuidador com a intermediari en la conversa. • Suposar que la persona no us pot entendre. • Acabar una frase o una paraula en lloc d’una persona que tingui problemes de parla.

Discriminació Definicions inspirades en COMPASS, Manual per a l’Educació per als Drets Humans amb Joves, Consell d’Europa, > www.coe.int/compass, pàg. 331-333. “Qualsevol distinció, exclusió, restricció o preferència que es faci basant-se en les discapa-

citats i que tingui per objectiu o efecte anul·lar o comprometre el reconeixement, la satisfacció o l’exercici, en condicions d’igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en el camp polític, econòmic, social, cultural o en qualsevol altre àmbit de la vida pública.” Podem identificar els següents elements en aquesta definició: Hi ha una “causa” que es basa en les discapacitats, i la persona o grup que discrimina percep les característiques de les discapacitats com un problema. Hi ha “accions” que es consideren una discriminació. Poden ser el rebuig (no voler una persona discapacitada com a amiga), la restricció (prohibir l’entrada de la cadira de rodes en una exposició) o l’exclusió d’una persona o d’un grup de persones (no incorporar persones discapacitades). Hi ha “conseqüències” que també poden ser el “propòsit” de les accions discriminatòries. Totes poden impedir que la víctima exerceixi els seus drets humans i les llibertats fonamentals i/o en gaudeixi.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

29


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Hi ha tres tipus de discriminació:

Discriminació directa: és quan hi ha una voluntat de discriminar una persona o un grup. És a dir, quan es tracta una persona de manera menys favorable que una altra en una mateixa situació.

Exemple: un cap jove assisteix a un camp internacional per a persones amb discapacitats com a acompanyant d’un escolta que es diu Adam*, que té problemes de mobilitat. Quan torna, el seu comissari internacional local li pregunta si creu que l’Adam seria capaç d’anar a un camp internacional que no fos específic per a persones amb discapacitats. El cap li respon que l’Adam se’n surt molt bé amb poca ajuda. El comissari internacional, més tard, afirma que no afavorirà la candidatura de l’Adam perquè participi en cap camp internacional que no sigui per a persones discapacitades, ja que “no se’n sortiria”. (*Noms canviats). Discriminació indirecta: té lloc quan es pren una decisió aparentment neutra que deixa la persona amb discapacitats en una situació de desavantatge comparada amb les altres, com pot ser la manca de llibres en braille o un camp amb moltes escales. Discriminació positiva: afavoreix deliberadament les persones discapacitades o els dóna preferència. El seu principal objectiu és superar les formes estructurals de discriminació. N’és un exemple cedir els seients de davant a les persones que tenen una deficiència visual o auditiva.

Seria ideal que no hi hagués discriminació al guiatge i a l’escoltisme, però malauradament, a causa de la manca d’informació, probablement n’hi ha molta. És important entendre què se sent quan s’és discriminat, perquè una “petita” actitud discriminatòria pot tenir grans conseqüències per a les persones que són discriminades.

30

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Comentaris sobre la discriminació per part dels caps: • De vegades la gent pensa que no ho puc entendre, com quan vaig fer la formació • en primers auxilis. • He sentit els caps d’altres unitats dir que no s’arriscarien a sortir amb alguns membres

sense les seves mares pel que pugui passar. • Una cap de Llops no accepta al campament un infant amb al·lèrgia a la fruita seca

perquè no sap com organitzar el menjar de manera segura. • Crec que hi ha la impressió que “no paga la pena l’esforç” de tenir una persona dis-

capacitada. Això ha de canviar. • Una persona amb discapacitats no és considerada competent. • Alguns membres d’un grup creuen que una persona no hauria d’haver estat selecci-

onada per fer un viatge a Rússia. • Suposar que no puc fer coses que realment sí que puc. Comportament condescen-

dent per part de caps que no em coneixen. • Algunes persones no accepten que jo pugui fer la feina. • Manca d’oportunitats ofertes a membres discapacitats. Discriminació, p. ex.: no se’ls

considera preparats.

Testimoni de Tiziano, cap escolta “M’agradaria explicar-vos un episodi significatiu que va tenir lloc quan era un escolta llop. No sé si heu sentit a parlar d’un joc anomenat “El joc de la bandera”. Tothom es posa en cercle agafat de les mans. Al mig hi ha la bandera (“un pal de bandera de fusta, símbol del grup”), plantada a terra. Es comencen a moure, allunyant-se de la bandera, perquè el qui la toca, o trenca el cercle, perd. Evidentment no podia agafar fort la mà dels meus companys. Ningú no volia estar al meu costat perquè tenien por de perdre. Amb tot, vaig jugar i recordo el que em va dir un noi que va decidir posar-se prop meu. Com que jo no el podia agafar fort, ho faria ell. Això va fer que em sentís part del grup. Vaig jugar fins poc abans que acabés el joc.”

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

31


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitats TEATRE: Representació, teatre, educació per a l’acció: per afavorir debats sobre actituds, pors, discriminació, de manera oberta (sense judicis). FOTOGRAFIES: Utilitzar fotografies de persones amb diferents discapacitats i parlar dels vostres sentiments, de com us imagineu la vida d’aquesta gent. CINEMA: Organitzar una tarda de cinema. Hi ha moltes pel·lícules que tracten la discapacitat: My Left Foot, Rainman (anglès), Le Huitième jour (francès).

• • • •

DEBAT: Podeu fer un debat amb altres caps sobre: El nostre programa educatiu és discriminatori? Penseu en activitats de campament, sistema de progrés... La nostra imatge externa promou el reclutament de persones amb discapacitats? El nostre lloc de trobada és accessible a les cadires de rodes? Ho podria ser en el futur? Fem servir sempre el mateix tipus d’expressió (debats, escrits)? Com la comunicació és una barrera (vegeu el capítol “Formes de comunicació”). TALLER: Taller realitzat durant “Guiatge i Escoltisme - Treballant amb joves amb discapacitats”, 1-7 de maig de 1995, EYCS França (inspirat en l’informe del seminari, pàg. 19-22, en francès i anglès): Integrar un infant discapacitat en una unitat: “El grup pot utilitzar una representació per mostrar l’actitud d’un cap vers un infant discapacitat que vol afegir-se’ls. A la representació el cap no volia el nen al grup, però en comptes de dir-ho directament, va fer servir moltes excuses comunes a totes les experiències dels participants. Va sorgir un debat sobre les dificultats dels caps que no volen nens discapacitats al grup.” Gestionar el comportament inadequat: “Aquest taller va tractar l’efecte del comportament inapropiat que de vegades es fa servir vers els joves i els infants amb deficiències mentals. Al començament de la sessió, els participants estaven sorpresos que se’ls mostrés un comportament inadequat. Hauríem d’acceptar qualsevol tipus de comportament sempre que no afecti els drets de les altres persones? Qui decideix quin comportament és acceptable i quin no ho és?”. Vegeu també el capítol “Obrir la ment: activitats”.

32

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Obrir la ment: activitats Aquest capítol ajudarà guies/escoltes a parlar d’idees preconcebudes, discriminació, respecte i drets humans a través de jocs i activitats.

Idees sobre la confiança en un mateix Per tenir confiança en un mateix cal tenir satisfetes les necessitats bàsiques: fisiològiques (oxigen, menjar, etc.); seguretat; amor, afecte i pertinença; i necessitats d’autoestima: les persones necessiten un alt nivell de respecte envers elles mateixes que ha de ser ferm i estable, i respecte per part dels altres per tal de sentir-se satisfetes, confiades i valorades. Si aquestes necessitats no estan cobertes, la persona se sent inferior, dèbil, desemparada i inútil. Per això és molt important planejar activitats en les quals els membres del grup puguin explorar la col·laboració, l’esperit d’equip i les possibilitats que els escoltin i els respectin.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

33


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Galeria de retrats fotogràfics

Font > http://guidinguk.freeservers.com 1. Dividiu el grup en dos. 2. Separeu-ne una meitat i doneu-los paper i llapis. Expliqueu-los que hauran de conversar o interactuar amb 10 persones de l’altre grup durant un temps determinat. Hauran d’escriure amb qui han interactuat. 3. L’altra meitat rep un signe (que pot ser fet de paper i de collaret de fil i que es posaran al cap). 4. Ningú no pot llegir el seu signe; per tant, no saben què diu. Feu signes com: “Digues-me que semblo cansat”, “Ignora’m”, “Digues-me que estic fantàstic”, “Digues-me estúpid”, “Tracta’m com el teu millor amic”, etc. N’hi ha d’haver de positius i de negatius. 5. NOMÉS el grup amb llapis i paper pot començar la conversa. El grup que té els signes ha d’esperar que algú els parli. 6. És bo que, si poden, introdueixin el comentari a la conversa (p. ex., si un participant porta el signe “Digues-me estúpid” en un taller, algú pot apropar-s’hi i preguntar-li d’on és. Quan diu que de Cardigan, l’altre pot contestar: “Diuen que hi ha molts estúpids que viuen a Cardigan”!). 7. Si sabeu que hi ha algú amb una autoestima molt baixa o que és molt tímid, pot ser una bona idea donar-li un signe positiu. Ho podeu preguntar a algú que conegui bé el grup. 8. Quan el grup interactua és important analitzar el que ha passat, parlar de com la gent els ha tractat, com s’han sentit, com han sentit que tenien signes negatius i per què, qui tenia més avantatges i per què. També és important en un exercici com aquest que tothom sàpiga que el joc s’acaba quan finalitza, i que no ha de durar tot el cap de setmana, etc. Aquest exercici es pot utilitzar en un debat d’estereotips. Tots tenim signes invisibles que portem i que afecten la manera com ens tracta la gent. Hem d’examinar les nostres reaccions en relació amb la manera com ens tracten perquè també poden afectar la forma com ens tractaran en el futur. Font >“The ‘we can’ kit: promoting Scouting and overcoming handicap” / Servei de Programes / 1989 Buró Mundial d’Escoltisme, Ginebra / Secció F: Idees de programes.

34

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Respectar els altres Feu una galeria fotogràfica d’infants del veïnat, amb fotos de carnet. En cada foto poseu un text amb el nom i una breu descripció de diferències a què s’enfronta la persona. Per exemple: “Karim, 7 anys, porta ulleres”, “Georgina, 11 anys, corre a poc a poc”. Convideu tothom que vegi la galeria i que afegeixi un o més trets positius als textos dels infants: “Karim, 7 anys, porta ulleres i té un somriure molt maco”, “Georgina, 11 anys, canta molt bé”.

Galeria fotogràfica Preparació: busqueu imatges o fotos de tota mena de gent (cal tenir una mica d’informació de les persones en qüestió). També ha d’haver-hi persones amb discapacitats evidents i altres amb discapacitats amagades. Activitat: doneu les imatges al grup i demaneu a grups petits que descriguin la persona (feina, edat, temps lliure, família, etc.). El grup llegeix la descripció i després el cap del grup dóna la descripció real. Parleu de les diferències en les descripcions i si hi ha hagut idees preconcebudes, prejudicis i estereotips. Una simple activitat per emfasitzar que les diferències de la gent són realment mínimes... Demaneu a un amic que s’estiri a terra o que es reclini en una paret. Dibuixeu-ne la silueta amb guix i demaneu a un altre amic que la identifiqui...

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

35


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Quatre racons 1. S’escullen quatre persones del grup. El grup ha de ser de 16 persones com a mínim. 2. Es dóna a cada una d’aquestes quatre persones una característica que permetrà que algú altre entri al grup. (Això es fa en privat.) Han de ser coses evidents; per exemple, que portin ulleres, texans, un tipus de calçat, que tinguin un color de cabell determinat, etc. 3. Cada cap va a un racó. 4. Els altres participants, EN SILENCI, passen per davant dels caps donant-los la mà, com si els saludessin. 5. Cada un dels caps fa que sí o que no amb el cap, per dir si poden anar al seu grup o no. 6. Quan s’afegeixen al grup, s’han de posar darrere del cap, de manera que formin un fila. 7. Se suposa que no triaran tota la gent. 8. Deixeu que passin per davant dels quatre caps almenys un cop, perquè un o dos caps els rebutgin dues vegades. Llavors s’acaba el joc. 9. Pregunteu als caps com se sentien pel fet d’haver de rebutjar gent, com se sentien els acceptats i com se sentien els rebutjats. Després pregunteu al grup si han descobert per què els han acceptat. (No heu dit al grup que és per una característica física.) De vegades ho endevinen i de vegades no. Aquest joc també es pot fer servir amb els joves. I de vegades és el primer cop que alguns infants se senten rebutjats. És un joc per fer que la gent parli.

Cadira desparellada Jugueu a la cadira desparellada. (Poseu les cadires en fila de manera que es toquin pel respatller, però n’hi ha d’haver una menys que el nombre de participants. Feu sonar la música, i mentrestant tothom camina al voltant de les cadires. Quan la música s’atura, tothom s’ha d’asseure ràpidament. La persona que no té cadira queda eliminada). Quan prepareu el joc, feu una marca al final d’una línia de cadires, però a dos o tres metres de distància. Doneu dues o tres etiquetes de colors per identificar diferents grups. Escolliu un grup, que serà víctima de discriminació. Aquest grup, quan camina al voltant de les cadires, ha de passar també per on hi ha la marca. Aquesta és una manera molt senzilla de mostrar que la discriminació és injusta. Tracta la igualtat, la diferència, la discriminació, la identitat, les oportunitats i la participació. Cal un mínim de 10 participants. (Inspirat en el seminari >“Equal Opportunities, Equal Participation”, 22-29 de juny de 2003, EYCB Hongria).

36

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Joc dels adhesius

• • • • •

1. Els participants formen un cercle en un lloc ampli. 2. El monitor els demana que segueixin aquestes dues normes: tancar els ulls i estar en silenci. 3. Després el cap comença a posar adhesius al front dels participants, excepte a un o dos (fan falta diferents tipus d’adhesius, de diferents colors o formes). 4. El cap explica que al cap de poc podran obrir els ulls i fer la següent activitat: “fer grups sense parlar”. 5. Quan el monitor considera que els grups estan fets, els participants i l’equip que ha planejat el joc s’asseuen i reflexionen sobre aquesta experiència. És normal que els participants hagin format grups segons els colors/formes i que, per tant, els monitors puguin preguntar: Per què us heu agrupat segons color/forma si el monitor no us ho ha dit? Quin criteri ha dominat? Quina ha estat la vostra reacció? Heu participat activament o heu esperat a veure què feien els altres? Com heu sabut el color/forma del vostre adhesiu? Com ho fa la gent per construir la seva identitat? Què ha passat amb els que no tenien adhesius? Per què? Un joc que utilitza cites per veure com la gent s’obre a les persones discapacitades. > Scouting Nederland - SN, Països Baixos. Trobareu alguns exemples d’aquestes cites, que s’han fet per crear debat (algunes són realment discriminatòries!).

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

37


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitat de presa de consciència 1. Ampliar la presa de consciència Estem contents de tenir escoltes discapacitats, perquè vol dir que algunes persones poden treballar per la seva insígnia de “donar la mà”. Mai no es poden fer jocs tranquils amb nens hiperactius. Hauríeu de saber el diagnòstic mèdic de tots els membres del grup. 2. Accessibilitat Mai no demanem als escoltes amb un grup de discapacitats que participin als jocs regionals, perquè evidentment arribarien els darrers. Segons els pares, mai no es fa prou. El nostre grup tenia l’encàrrec de mantenir l’edifici net. Com a grup amb escoltes discapacitats, no vam poder fer-ho. 3. Oci i esport Hi ha prou organitzacions als Països Baixos que fan coses per a les persones discapacitades; nosaltres venim als escoltes per jugar. L’escoltisme és l’única organització on els infants amb una discapacitat poden participar. Anem al parc d’atraccions amb la nostra unitat de guies i escoltes amb discapacitats perquè és divertit i barat amb els descomptes per a persones discapacitades. 4. Formació dels ajudants i planificació Scouting Nederland intenta integrar els escoltes amb discapacitats, però no funciona. Scouting Nederland no sap quants escoltes tenen una discapacitat, només són companys de joc. 5. Formació del personal Totes les patrulles escoltes amb discapacitats necessiten un cuidador de salut reconegut. Només heu de demanar a les mares que els acompanyin al campament! Per treballar amb diverses persones amb discapacitats mentals greus, només cal humor i una comprensió sana. 6. Cooperació internacional Un campament internacional no és per a escoltes amb discapacitats mentals. No ho aprofitaran. Poden quedar-se a Holanda, que serà més barat. Hi hauria d’haver un “jamboree” mundial per als escoltes discapacitats. Ens quedem a Holanda amb el nostre grup, que ja és un repte.

38

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

COMPASS, Manual per a l’Educació per als Drets humans amb Joves: COMPASS ha estat creat per la Direcció de Joventut i Esport del Consell d’Europa per oferir mètodes interactius preparats i informació sobre els drets humans i l’educació per als drets humans als caps, professors, formadors i facilitadors dels sectors formals i no formals.

Activitats sobre els drets humans La versió en línia de COMPASS es basa en una interacció total entre les diferents seccions del manual i els usuaris > http://www.coe.int/compass. La versió impresa de COMPASS està disponible en anglès, francès i rus al Servei de Publicacions del Consell d’Europa > http://www.book.coe.int. Els següents jocs es poden utilitzar per reflexionar sobre la discriminació, l’assetjament escolar, la imatge, els estereotips, els prejudicis i la presa de consciència, pàg. 111-142-150188-209-214-217 de la versió anglesa. El conjunt d’activitats explora els drets de cada persona i les responsabilitats que aquests drets comporten, especialment quan estan relacionats amb gent jove. Hi ha sis àrees dins del tema que tracten principis importants relacionats amb la confiança en un mateix, la presa de consciència dels altres i la cooperació entre persones i grups. > www. wagggsworld.org/aroundtheworld/projects/oror/index.html.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

39


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Els nostres drets, les nostres responsabilitats -Tema triennal de la WAGGGS-

Activitat 3/ El dret a ser feliç: una reflexió profunda sobre per què hi ha discriminació, com se senten les persones implicades i què hi podem fer tots. Activitat 3/ El dret a treballar junts: fer membres més conscients de la necessitat de la tolerància quan es tracta de persones que tenen el dret de fer coses a la seva manera. Activitat 8/ El dret a aprendre: una reflexió profunda sobre el fet que l’entorn ens pot convertir en persones discapacitades i que hi ha moltes barreres per arribar a igualar l’accés. Tenir consciència que tots serem discapacitats en algun moment de la nostra vida. > www.salto-youth.net/find-a-tool. “La caixa d’eines de formació”: (“Toolbox for Training”) és una biblioteca electrònica, de la qual es poden extreure diferents eines segons les necessitats. Això facilita l’accés al material de formació disponible i evita haver de refer la feina. La funció de cerca permet buscar mètodes de formació individuals, textos de referència, manuals o presentacions, sense haver de saber en quin informe es van utilitzar. Només cal escriure una paraula o seleccionar quin tipus d’eina busqueu sobre un tema.” Es poden trobar activitats sobre discriminació i discapacitats. > www.training-youth.net/site/publications/tkits/tkit8/Tkit8.htm. Manual sobre la inclusió social: per a formadors i treballadors joves compromesos a treballar per a la inclusió de tots.

40

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PART 2 INCLOURE TOTHOM: ÀMBIT NACIONAL


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

“Qui es queda al cim d’una muntanya amb la boca oberta, haurà d’esperar molt temps abans no li caigui un ànec rostit.” Confuci. Aquesta part està principalment dirigida a l’àmbit nacional de les associacions. Treballar amb tots els sectors de la societat vol dir que les associacions estan construïdes al voltant d’un sistema que satisfà les necessitats de tots els membres i que l’estructura de les associacions està adaptada a aquestes necessitats. Aquest concepte no només implica els caps que treballen amb membres amb discapacitats, sinó l’associació com un tot. Aquesta secció està orientada a provocar qüestions de temes actuals i formes d’integració, reclutant i donant suport a membres amb discapacitats. Al començament d’aquesta secció, el conjunt d’eines ofereix el joc “Som inclusius?”, que es pot utilitzar com a base d’identificació de les necessitats de desenvolupament a l’associació. El joc pretén fer sorgir temes perquè l’associació millori la participació de més gent jove amb discapacitats en activitats que s’ofereixen en l’àmbit local. Es recomana que hi juguin els qui prenen les decisions clau de l’associació. Hi ha idees per a cada part del joc, que s’ofereixen en els capítols següents. També podeu mirar els capítols sense jugar, tot i que el joc pot oferir una base suplementària per a un desenvolupament futur. Després del joc, els capítols mostren diversos punts de vista sobre com diferents associacions d’Europa han tractat diferents àrees de desenvolupament. Introducció a l’elaboració d’una política: es demana a les associacions que

considerin el fet de tenir una política nacional per a les persones amb discapacitats. Aquesta política ha d’estar integrada dins l’estratègia de les organitzacions membres nacionals; Reptes del programa educatiu en l’àmbit nacional: destaca les necessitats de desenvolupament del programa que potser caldrà resoldre a les associacions; Formes de treball: dóna idees de diferents maneres de treballar amb membres amb discapacitats; Estructura organitzativa: introdueix diferents formes de donar suport al treball que es fa amb membres amb discapacitats des del punt de vista organitzatiu; Recursos per als caps: reclutament, formació i suport, des del punt de vista de les associacions; Divulgació de la informació: conscienciació interna i imatge externa: tracta alguns temes relacionats amb la divulgació de la informació a l’associació. Tots els capítols d’aquesta secció es poden utilitzar de forma separada o simultàniament amb el joc.

42

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Joc: “Som inclusius?” L’objectiu del joc és que els jugadors comencin a pensar el tema de la inclusió des de diferents perspectives i al mateix temps siguin conscients del que cal fer a l’associació per ser més inclusius. Aquest joc està pensat per a caps guies i escoltes d’àmbit regional o nacional, però també hi poden jugar tots els caps que hi estiguin interessats. Temps: 2 hores com a mínim (depèn del nombre de jugadors i del nivell dels debats). Participants: 4 jugadors com a mínim (si són menys, també es pot fer un debat basant-se en les preguntes del joc sense jugar-hi). Material necessari: tauler, 57 targetes, símbols per jugar. Tauler: el tauler il·lustra un nus fet amb dues cordes (una més gruixuda que l’altra). El joc es pot jugar en diferents versions, segons la corda que s’esculli. La versió curta consisteix a jugar només amb la corda més gruixuda, amb 6 punts d’encreuament, i la versió llarga consisteix en una corda més prima, amb 8 punts d’encreuament. Els jugadors també poden anar lliurement d’una corda a l’altra. Targetes: el joc té 57 targetes, 42 de debat i 15 de cooperació. Les targetes de debat inclouen 6 temes diferents de discussió. Els temes de les targetes són els mateixos que els dels capítols en aquesta part del conjunt d’eines, de manera que els jugadors poden retrocedir als capítols per tenir més idees. Els temes i el nombre de targetes, per tema de debat, són els següents: • Introducció a l’elaboració d’una política, 6 targetes • Reptes del programa educatiu d’àmbit nacional, 6 targetes • Formes de treball, 6 targetes • Estructura organitzativa, 6 targetes • Recursos per als caps: reclutament, formació i suport, 12 targetes • Divulgació de la informació: conscienciació interna i imatge externa, 6 targetes

Abans de començar el joc es recomana que s’imprimeixin les targetes en 7 colors diferents de paper perquè es puguin identificar fàcilment. S’haurien de barrejar les targetes i apilar-les al mig del tauler. La idea és que el jugador que agafa la targeta la llegeixi i doni la seva opinió i després demani als altres que hi diguin la seva. Després de contestar la pregunta, pot moure’s fins al següent punt d’encreuament del tauler. Després la persona següent pot contestar.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

43


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Quan un jugador troba una targeta de cooperació ha d’escollir un company que l’ajudi a fer una tasca. Quan han acabat, tots els jugadors que han col·laborat en les tasques de la targeta de cooperació poden passar a la casella següent. Instruccions: es pot jugar de dues maneres diferents. Opció 1. Els jugadors comencen al mateix extrem de la corda i tenen com a objectiu arribar a l’altre extrem. S’escull un jugador per començar el joc. Els jugadors es mouen d’un punt d’encreuament a un altre, un cada vegada. En cada punt d’encreuament de la corda el jugador agafa una targeta. Quan el jugador ha contestat la targeta, pot avançar una casella. Llavors és el torn de la persona següent. L’objectiu és arribar a l’altre extrem (corda més o menys gruixuda) juntament amb els altres. El “guanyador” no és el jugador que arriba primer, sinó qui arriba amb un altre jugador com a mínim (vegeu les targetes de cooperació). Opció 2. Es donen 6 o 8 targetes a tots els jugadors, en funció de quant es vulgui allargar el joc. El jugador pot decidir en quin ordre vol utilitzar les targetes. Els jugadors poden escollir en quin extrem de la corda volen començar. Han d’arribar al final de la corda que han escollit juntament amb un altre jugador, com a mínim. L’inici del joc i la forma de moure’s endavant és com a l’opció 1.

44

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

La història de les dues granotes

Un dia, dues granotes van anar a passejar i van trobar un pot de nata. Com que volien saber què hi havia dins, s’hi van abocar i hi van caure. Una d’elles va dir: “per a mi, això és un nou tipus d’aigua. Com es pot nedar en una cosa així? No val la pena ni provar-ho.” I es va anar enfonsant, enfonsant, fins que es va ofegar, per falta de valor. Però l’altra granota era més decidida i va provar de nedar amb totes les seves forces, movent els braços i les potes per mirar de mantenir-se, i cada vegada que li semblava que es començava a enfonsar, tornava a moure’s tant com podia i mai no perdia l’esperança. Al final, quan ja estava tan cansada que es pensava que hauria de plegar de lluitar, va passar una cosa molt curiosa. Tota la feina que havia fet amb els braços i les cames havia muntat la nata de tal manera que de sobte es va trobar sense cap perill d’enfonsar-se al bell mig d’un piló de nata muntada! Així doncs, quan les coses van malament, somriu i canta tal com ho fa el tord: “enganxat’hi, enganxa-t’hi, enganxa-t’hi”, i tot sortirà bé. “La història de les dues granotes” fou escrita per lord Baden-Powell. > www.angelfire.com/journal2/valjohnjennings/Frogs.html.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

45


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

TARGETES Introducció a l’elaboració d’una política Per què les associacions necessiten polítiques en general? La nostra associació ja té polítiques rellevants? Una política de persones amb discapacitats contradiria el principi de guiatge i escoltisme de ser oberts a tothom?

Els membres amb discapacitats són un grup prioritari a la nostra associació? Estan reflectits d’alguna manera al nostre pla estratègic? Penseu en situacions en les quals un estatus oficial podria ser beneficiós per als membres amb discapacitats. Compartiuho amb els altres.

Per què seria molt bo que hi hagués alguna cosa sobre la inclusió de les persones amb discapacitats? Quin tipus d’acció podria permetre una política amb persones discapacitades?

Reptes del programa educatiu en l’àmbit nacional

46

Què és progrés quan es parla de programa educatiu i de persones amb discapacitats? Què vol dir “tot el seu potencial”, a la pràctica?

De quina manera el guiatge i l’escoltisme es diferencien d’altres clubs per a persones joves? Què fa que siguin únics el guiatge i l’escoltisme?

El nostre sistema de progrés personal es basa en les mateixes tasques per a tothom? És realment personal? Quins són els objectius del nostre sistema?

Un dels mètodes centrals del guiatge i l’escoltisme és la utilització del sistema de patrulles.Quin tipus de reptes poden suposar els membres amb discapacitats (físiques o mentals) per a aquest mètode?

Quina és la nostra opinió: hi hauria d’haver un programa educatiu a part per a persones discapacitades o el programa educatiu actual es pot adaptar a tothom? Els membres amb discapacitats, haurien de tenir les mateixes insígnies? O haurien de portar altres insígnies en funció de les diferents habilitats?

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Reptes del programa educatiu en l’àmbit nacional Formes de treball Quin tipus de membres amb discapacitats tenim actualment a la nostra associació? Totes les formes de discapacitats hi estan incloses? Si no, per què? Quins són els beneficis i els reptes, per a l’associació, de les unitats d’inclusió/ integració plena (membres amb discapacitats o sense en les mateixes unitats)?

Tots els joves de la nostra societat estan inclosos plenament en les activitats diàries?

Quins són els beneficis i els reptes de les unitats especials/separades per a l’associació?

Quina és la diferència entre cooperació, integració i inclusió?

Quina és la millor forma per desenvolupar en guies/escoltes: 1. l’autoestima, 2. les aptituds i 3. el sentit de pertinença?

Estructura organitzativa Hi ha cap funció de suport a la inclusió dels membres amb discapacitats? Si hi és, funciona? Quins podrien ser els beneficis de tenir un conseller nacional per tractar els temes de membres amb discapacitats?

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

Quin tipus de suport necessitaríem per tal d’incloure més membres amb discapacitats al guiatge i l’escoltisme? En quin tipus de situacions seria beneficiós tenir un equip nacional que tractés els temes que afecten les persones amb discapacitats?

Quina és la relació entre el programa educatiu/la forma de treball i l’estructura organitzativa? Podríem utilitzar algunes formes noves de comunicació per donar suport a la inclusió dels membres amb discapacitats?

47


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Recursos per als caps: reclutament, formació i suport Actualment hi ha gaires caps que estiguin treballant o que estiguin interessats a treballar amb membres amb discapacitats?

Quin tipus d’aptituds i d’experiència haurien de tenir els caps dels membres amb discapacitats?

Quin tipus de suport està a l’abast dels caps que treballen amb membres amb discapacitats a la nostra associació?

Cal una formació especial per als caps que treballen amb persones discapacitades o podria ser part d’un curs de formació normal?

Quin tipus de suport necessita un cap jove que no té l’experiència d’haver treballat amb persones amb discapacitats?

Quin tipus de suport es podria oferir a un cap amb l’experiència d’haver treballat anys amb membres amb discapacitats?

Quina és la proporció adequada de caps i membres? És diferent si hi ha membres amb discapacitats?

Quins altres mètodes de suport per als caps es poden utilitzar? Quins són més apropiats per als caps que treballen amb discapacitats?

S’hauria d’aconsellar els caps sobre com tractar els membres amb discapacitats que són difícils de cuidar?

De quin tipus de discapacitats estem disposats a responsabilitzar-nos?

Quin tipus de suport necessito jo mateix?

Quantes hores per setmana o per mes estem disposats a dedicar al guiatge o l’escoltisme amb membres amb discapacitats?

Divulgació de la informació: conscienciació interna i imatge externa Quin tipus de cooperació podria ser beneficiosa amb: a) altres ONG? b) associacions d’altres països? Quins són els nostres canals interns d’informació? Divulguem informació internament sobre membres amb discapacitats?

48

Què podríem aprendre d’altres organitzacions no governamentals? La informació és poder. Com podríem garantir que tothom rep la mateixa informació a l’associació? (Per exemple, membres amb deficiències visuals, auditives i sensorials)

La nostra associació dóna la imatge externa que treballa amb membres amb discapacitats (publicacions, diaris, activitats…)? Com podríem canviar les nostres actituds per dirigir-les envers una acceptació més gran? Com podríem obrir més l’associació a les persones amb discapacitats?

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Targetes de cooperació en el joc Imagineu-vos la situació de l’associació d’aquí a cinc anys. Es van prendre accions per incloure més membres amb discapacitats. Tot va anar bé i les coses estan tal com havíem previst. Què va passar i com estan les coses actualment, al cap de cinc anys? Descriviu la situació, junt amb un altre cap, als altres. Escull una persona perquè faci d’invident. Mostra als altres com podríem ensenyar a la persona invident a fer un nus.

Imagineu: sou el cap d’una unitat i un nou membre amb una discapacitat d’aprenentatge vol formar-ne part. Com reaccionaríeu? Què cal considerar abans de prendre la decisió?

Dibuixa almenys dos símbols/signes diferents que s’utilitzin a la nostra societat per indicar persones amb discapacitats, organitzacions no governamentals que treballen al camp de la discapacitat o senyals de Demana a una persona que la carretera que facin referepresenti amb tu la història rència a les persones amb de les dues granotes! Vegeu discapacitats. la història després de les instruccions del joc. Explica (o demana-ho als Escull un amic perquè t’ajudi i, junts, expliqueu als altres jugadors el que sapigueu sobre la inclusió dels joves en les activitats del guiatge i l’escoltisme de la teva associació.

Pensa deu formes de discapacitat diferents i explicales als altres sense utilitzar les paraules que has escollit. Els altres jugadors intenten Escull un company i, junts, endevinar el que vols dir. penseu 5 situacions en les quals us pugueu sentir disTothom escull un company. capacitats i representeu-les. Explica al company que Els altres han d’endevinar hagis escollit si quan et el que interpreteu. vas sentir discapacitat vas superar la situació. Si és Pensa en el joc preferit que sí, com ho vas fer? que es juga a la nostra associació. Explica el joc Demana que tothom pensi als altres i juga-hi amb com podria canviar la imat- ells, si és possible. Després ge de la nostra associació demana a una persona que si ens centréssim a incloure adapti el joc per a la més membres amb discapa- discapacitat que escullis. citats a les activitats. ComQuè cal adaptar? partiu el que en penseu.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

companys) el tracte que reben les persones amb discapacitats a la teva societat. Selecciona un jugador perquè faci d’invident. Has de fer tres sorolls diferents amb objectes que hi hagi a la sala. El que ha de fer la persona invident és endevinar amb què es fa el soroll. Durant els darrers 10 anys, les coses han millorat per als discapacitats o encara hi ha àrees que cal desenvolupar? Demana l’opinió dels altres. Escull un company. Després demana a tots els altres membres que facin un “nus humà”. La teva tasca és desfer el nus. No pots fer servir les mans.

49


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Introducció a l’elaboració d’una política Hem dit que per fer millor les coses, primer hauríem de tenir polítiques sobre els temes que voldríem canviar. Quan senten això, molts reaccionen dient: per què hauríem de tenir una política separada per al guiatge i l’escoltisme amb membres amb discapacitats? No estaríem remarcant necessitats especials o discapacitats, la qual cosa perjudica la idea d’inclusió i d’igualtat? Què guanyaríem si tinguéssim una política sobre les persones amb discapacitats al guiatge i l’escoltisme? En primer lloc cal definir què s’entén per política. Una política és una declaració d’intencions i de creença sobre un tema concret. Una política normalment és més detallada que una norma. Per això, una política pot oferir un estatus oficial que pot ser positiu per a: • • • • • • •

La visibilitat i millora de la imatge de l’associació. La cooperació dels caps i dels membres amb discapacitats. La cooperació amb altres associacions i organitzacions arreu del món. Tenir una informació estadística per planificar activitats de formació i potser programes educatius, insígnies, etc. Les relacions amb organitzacions no governamentals. La planificació a llarg termini del guiatge i l’escoltisme amb membres amb discapacitats. Assegurar als altres que els membres amb discapacitats són guies i escoltes igual que qualsevol altre. Atraure nous membres de tots els sectors de la societat i mantenir antics membres perquè tenen la satisfacció personal de saber que estan fent una contribució que val la pena. Protegir l’associació quan sorgeixen qüestions legals o dificultats. Quan hi ha un estatus oficial, també es garanteix que els plans siguin oficials, i per això hi ha una obligació de treballar seguint aquests plans. També ofereix el dret de rebre ajuda de l’associació si els recursos disminueixen de sobte i si hi ha problemes.

50

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Una política sobre membres amb discapacitats ens força a tornar a pensar en les nostres actituds vers la tolerància i per això ens acosta als valors principals del guiatge i l’escoltisme. També emfasitza el nostre paper per assegurar que es compleixen els drets humans. Les associacions de guiatge i escoltisme són organitzacions juvenils modernes i per això l’educació per a la tolerància i la igualtat hauria de ser una part evident dels objectius de les associacions. Molts caps de les associacions de guiatge i escoltisme creuen que no necessitem polítiques perquè el guiatge i l’escoltisme haurien de ser oberts a tothom. Cal recordar que els joves amb discapacitats sovint no poden o no saben com treure els seus temes ells mateixos, i que els seus pares, o fins i tot els seus caps escoltes o guies, no tenen necessàriament l’energia de fer-ho. Per això cal rompre una llança a favor seu. I massa sovint pensem que els membres amb discapacitats no són capaços de participar en les activitats del guiatge i l’escoltisme.

Exemples The Scout Association, TSA, Regne Unit (Font >“Special Needs Essentials 2003”, pàg. 6, The Scout Association UK). “Una part de la política sobre la igualtat d’oportunitats està relacionada amb les necessitats especials i s’expressa de la manera següent: és important que els joves es vegin com a individus i que es contemplin de manera igualitària com a membres del moviment, siguin quines siguin les seves habilitats. Alguns joves tenen necessitats especials i requereixen recursos addicionals en relació amb programes adequats de suport i equipament perquè puguin desenvolupar tot el seu potencial. Perquè puguin tenir aquests recursos, hi ha una xarxa de comissaris i consellers en el districte, país/àrea i oficines locals que ajuden els seus caps. Sempre que sigui possible, aquesta política s’aconsegueix integrant els joves amb necessitats especials a la vida de l’escoltisme. Si no és possible o adequat, hi ha una xarxa de grups especials per a joves que d’altra manera no podrien participar ni gaudir de l’escoltisme.” Verband Christlicher Pfadfinderinnen und Pfadfinder VCP, Alemanya PTA vol dir “Pfadfinderin/Pfadfinder Trotz Allem”, que significa “Guiatge i escoltisme malgrat tot”; en altres paraules, “a pesar de tenir una discapacitat o un impediment”.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

51


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Principals aspectes de treball de PTA a VCP: • No cal dir que els escoltes i guies amb discapacitats participen en tot el que es fa, com a

components integrats en tots els nivells i tipus de treball; viuen i comparteixen experiències amb guies i escoltes que no tenen discapacitats. El treball de PTA no és una “feina per a persones amb discapacitats”. • Implicant els nens amb discapacitats en el guiatge i l’escoltisme de ben petits es facilita i

s’afavoreix que s’entengui aquesta realitat, i així es pot provocar un canvi en l’actitud de la societat. • Els escoltes i guies amb discapacitats i sense experimenten, mentre estan junts, la riquesa de

la humanitat i el fet que cada individu sigui únic. Això es basa en el missatge cristià. • Els escoltes i guies amb discapacitats tenen més confiança en ells mateixos com a resultat

del reconeixement i l’apreciació dels seus talents i les seves capacitats particulars per part de les persones que no tenen discapacitats. • La continuïtat que s’ofereix treballant amb altres als grups de guiatge i escoltisme anima i

proporciona les condicions adequades per a la integració. • Tractant temes “tabú” en l’àmbit polític es pretén aconseguir una millora en la vida diària

de les persones amb discapacitats. • La unitat de treball de PTA va presentar aquestes directrius l’any 1981 i el consell nacional

les va acceptar. No hi va haver altres solucions. Les persones amb discapacitats s’haurien d’integrar totalment. Soma Hellinidon Proskopon SHP, Grècia “La política de la nostra associació és que acceptem infants (o adults) amb discapacitats com a membres. Volem que visquin l’escoltisme com tots els altres i la nostra obligació és trobar la manera que els nostres membres en sàpiguen més i preparin totes les adaptacions que facin falta.”

52

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Conclusió Després de llegir tots els avantatges d’una política separada, esteu d’acord o no amb les frases introductòries? Per tal de desenvolupar la vostra associació és important tenir polítiques adequades que incloguin els membres amb discapacitats. Normalment les polítiques afecten moltes àrees de treball de l’associació i el procés de crear polítiques crea molt debat. Tu i altres caps a la vostra associació sou les persones més adequades per parlar i decidir quina és la millor solució. S’espera que aquesta discussió porti cap a altres accions en les associacions. Abans de planificar la inclusió real dels membres amb discapacitats, és important que el consell nacional de l’associació conegui les especificitats dels possibles membres potencials amb discapacitats i accepti una estratègia que redueixi els estereotips i les idees preconcebudes que puguin frenar-ne la inclusió. És important incloure el màxim nombre de membres possible al procés d’estratègia, perquè llavors aquesta inclogui les singularitats regionals i de diferents capes socials dels membres. Un cop l’estratègia s’ha dut a terme, és més fàcil planificar formes d’inclusió.

Nota La implicació dels joves és un tema important per al guiatge i l’escoltisme. Els joves amb discapacitats podrien sentir-se doblement afectats pel que fa als seus drets de participar en la presa de decisions a la seva unitat/grup o a l’associació!

Activitats Presentació de bones pràctiques a altres associacions al diari de l’associació, durant l’assemblea general, etc. Recerca sobre el percentatge de membres amb discapacitats a l’associació i a la vostra societat. Debats sobre la visió de l’associació en aquest camp de treball i la millor manera d’aconseguir aquesta visió.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

53


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Reptes del programa educatiu en l’àmbit nacional L’objectiu d’aquest capítol és aclarir si el programa educatiu actual de l’associació dóna resposta a les necessitats dels membres amb discapacitats. Quan incloem membres amb discapacitats al guiatge i l’escoltisme és important no oblidar-se d’oferir activitats desafiadores, perquè tothom pugui aprendre i progressar al màxim com a guia/escolta. El principal debat hauria de ser: “les necessitats d’una persona jove amb una discapacitat concreta, són diferents o no?”. Les decisions sobre l’enfocament general del programa educatiu n’influencien el contingut, i per això és important que les necessitats dels membres amb discapacitats (actuals i potencials) es tinguin en compte en l’àmbit nacional. La clau en aquest conjunt d’eines és la individualitat i l’adaptació, perquè tots els escoltes i guies tenen capacitats, experiències i interessos personals. L’adaptació individual és important, però quins són els reptes del programa educatiu que la inclusió suposa en l’àmbit nacional? Cal que les promeses i les lleis s’adaptin d’alguna manera, per exemple a membres amb dificultats d’aprenentatge? Hi haurà un programa educatiu diferent o serà el mateix per a tothom? En quina mesura estem disposats a adaptar el programa educatiu de manera que es mantingui el progrés? Els membres amb discapacitats pot ser que no puguin acomplir tots els criteris o seguir la mateixa franja d’edat que els altres membres. Com podem mantenir els mètodes principals de guiatge i escoltisme al programa educatiu per a tothom? Per exemple, fent servir el mètode de patrulles. El sistema de progrés personal es basa en les mateixes tasques per a tothom? Realment és personal? Quins són els objectius del sistema de progrés personal? Tothom els pot aconseguir?

54

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Hi hauria d’haver diferents insígnies? Tothom les hauria de poder aconseguir o s’haurien d’adaptar? Manuals: són per a tothom (per exemple amb diferents formes d’impressió), perquè hi pugui haver caps amb discapacitats? Què és el que fa que el guiatge i l’escoltisme siguin únics? Utilitzem paraules especials (termes) per als membres amb discapacitats? És més fàcil afrontar els reptes del programa educatiu si el guiatge i l’escoltisme amb membres amb discapacitats formen part d’una política de programa admesa en l’àmbit nacional. “Aquesta política hauria d’estimular el desenvolupament del programa escolta i el seu contingut educatiu. Hauria de proporcionar les línies directrius per a la inclusió en l’escoltisme de persones amb discapacitats al programa normal de l’associació. La política del programa nacional ha de ser acceptada per totes aquelles persones que estiguin implicades en la seva elaboració, i executada amb energia pels responsables del programa.” (Font: “The ‘we can’ kit: promoting Scouting and overcoming handicap”/ Servei de Programes/1989 Buró Mundial d’Escoltisme, Ginebra / Secció B.) L’educació inclusiva s’orienta cap a un sistema que satisfà les necessitats de tots els seus membres i que s’estructura per donar-hi suport. Si un punt del primer pas d’un sistema de progrés és fer una caminada de 20 km, és clar que algunes persones queden excloses del programa educatiu. Per això, les directrius hauran de ser prou flexibles perquè tothom pugui participar. P. ex., un punt del primer pas del sistema de progrés pot ser fer un exercici físic. En algunes associacions les franges d’edat es restringeixen i planifiquen de forma clara prèviament. Tots els membres de l’associació segueixen el programa educatiu elaborat per a una determinada franja d’edat. Així mateix, en algunes associacions hi ha unitats de membres amb dificultats d’aprenentatge que han viscut el guiatge i l’escoltisme junts durant vint anys i que encara poden progressar. La varietat de formes de resoldre els reptes del programa educatiu és enorme. No és important el que es recomana en l’àmbit nacional pel que fa a la franja d’edat dels membres amb discapacitat haurien de pertànyer a la secció més adequada per a ells. El que és important és que tothom pugui aprendre i progressar al màxim segons el seu potencial.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

55


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Exemples Corpo Nazionale Giovani Esploratori ed Esploratrici Italiani - CNGEI, Itàlia (inspirat en “Niky entra in reparto”, CNGEI, Stampato in proprio, via Otranto, 18 Roma, gener de 2000, pàg. 25, 26, 30). Niky és el nom que s’ha donat al membre amb una discapacitat. “No és important que en Niky ho faci tot, sinó que pugui experimentar totes les activitats possibles durant el temps que estigui al guiatge/escoltisme. En alguns casos, en Niky no pot participar totalment en les activitats de les patrulles. Per exemple, pot caminar, però no se’l pot deixar amb una patrulla un dia sencer. Per això participarà a la caminada però no es quedarà a dormir a fora. El campament s’ha de planificar perquè en Niky tingui l’oportunitat de compartir l’aventura amb els altres nens. La inclusió d’en Niky permet que les patrulles facin les activitats que havien planificat. Quan en Niky no pot participar en algunes activitats és important planificar algunes activitats alternatives que pugui fer. Cal que no es quedi només mirant el que fan els altres. L’activitat alternativa hauria de ser coherent amb els objectius educatius d’en Niky i no només ser una manera de passar el temps.” Maneres alternatives de fer la promesa > The Scout Association TSA, Regne Unit (Font: “Special Needs Essential 2003”, UK Scout Association, pàg. 15). Una persona jove pot expressar la seva comprensió de la promesa de moltes maneres. El mètode que s’esculli dependrà de les aptituds de l’individu. Es poden considerar algunes de les següents: 1. Llegir o recitar la promesa. 2. Repetir la promesa línia per línia. 3. Tenir un cap de patrulla, un escolta més gran, un amic o tot el grup sencer, que ho digui en nom de l’escolta. 4. Interpretar amb signes la promesa, utilitzant Makaton, llenguatge de signes o Sign Along (programes del llenguatge del Regne Unit), per exemple. 5. Utilitzar símbols, p. ex. Bliss, Compic. 6. Contestar preguntes com: “Promets fer tot el que puguis?” I es pot respondre amb el cap, amb una expressió de so o amb un moviment d’ulls.

56

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Adaptar la promesa > Guides de France - GdF, França (Font: “Vent du large,Vivre le Guidisme avec des adultes handicapées mentales”, Equipe handicaps, Guides de France, juny de 2001). “Amb la meva unitat, m’agradaria ser guia ‘Vent du Large’. Sé que Jesús m’estima tal com sóc. Prometo intentar compartir la meva joia, ajudar, viure la llei guia.” La promesa es va adaptar per a persones amb deficiència mental (guies “Vent du Large”). Això vol dir que el vocabulari es va escollir perquè fos més entenedor per a les guies “Vent du Large”. Hi podem trobar els tres punts de la promesa: relació vers Déu, vers els altres (comunitat) i vers un mateix. Quan es prepari la promesa, s’introdueix la guia “Vent du Large” a la Promesa i la Llei mitjançant jocs, cançons, dibuixos, etc. Una de les preguntes més freqüents a l’Associazione Guide e Scouts Cattolici Italiani - AGESCI, Itàlia (> Font: A. Contardi, P. Curatolo, R. Lorenzini, “Handicap e scautismo”, Ed. Borla, pàg. 64-74): “Cal modificar el programa? És útil crear activitats que es dirigeixin a persones joves amb discapacitats? Seria impensable no modificar el programa en cas d’admissió d’un persona jove amb discapacitats (que és una persona especial més que no pas una persona discapacitada). Si creiem que el programa posa en pràctica els objectius més generals i les característiques de guiatge i escoltisme segons els interessos, gustos i capacitats dels vostres joves, llavors la presència de les persones discapacitades hauria d’estimular la creativitat dels caps per permetre que gaudeixin de la seva dimensió personal. Això no implica reduir l’extensió del nostre programa per a joves, ni renunciar a algunes característiques concretes del guiatge i l’escoltisme. En canvi, vol dir considerar les necessitats reals de l’infant tant si són mentals com físiques. Per exemple, si a la unitat de Pioners hi ha en Llorenç amb una cadira de rodes, això no vol dir que s’hagi de renunciar a l’aventura o a caminar plegats. En comptes d’un cap de setmana a la muntanya, podem fer una volta amb barca pel llac. En una altra ocasió algú portarà en Llorenç al punt d’arribada amb cotxe. Un altre cap de setmana buscarem una ruta adequada on es pugui empènyer la cadira de rodes. Potser en una altra ocasió podrem demanar a en Llorenç que no vingui perquè no el podem portar a un lloc concret, però això només es pot demanar una vegada.” > Per a més informació sobre com adaptar activitats, podeu consultar el capítol “Activitats de guiatge i escoltisme”.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

57


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitats Reptes del programa educatiu Objectiu Veure com es pot adaptar el programa educatiu actual a diferents membres amb discapacitats. En primer lloc, escolliu la part del programa educatiu que vulgueu analitzar. Llavors prepareu una selecció de targetes amb descripcions de persones joves amb diferents discapacitats (visibles o no). P. ex., la Sara té 10 anys i ha estat guia durant 6 mesos, té una deficiència visual, no pot llegir el manual i no pot escriure a mà (etc.). La tasca dels participants o de les unitats és agafar una targeta i veure si aquesta persona podria complir la part del programa d’educació que s’ha escollit. Si no ho pot fer, els participants han d’explicar com es podria adaptar. Temes de debat • Per als membres amb discapacitats, quins són els inconvenients i els avantatges de tenir un

programa educatiu per a tots? Què es consideraria progrés en aquest cas? • Quin avantatge podria tenir un programa educatiu separat, si només hi hagués un membre

amb una discapacitat en una unitat? • Què és progrés i què vol dir “tot el seu potencial”? • Un programa educatiu hauria de destacar les diferències dels membres amb discapacitats

sense donar-los avantatges reals? > Reflexió de Corpo Nazionale Giovani Esploratori ed Esploratrici Italiani CNGEI, Itàlia (inspirat en “Niky entra in reparto”, CNGEI, Stampato in proprio, via Otranto, 18 Roma, gener de 2000, pàg. 36). Niky és el nom que s’ha donat a un membre amb discapacitats. La informació que va recollir el consell per al programa de desenvolupament personal són les respostes a preguntes com: • Quins objectius específics heu fixat? • Quines eines heu utilitzat? • En Niky ha aconseguit acabar el seu programa d’autodesenvolupament? • Quantes i quines habilitats ha desenvolupat en Niky? • S’han aconseguit els objectius?

«La discapacitat no és un límit per al desenvolupament personal d’en Niky.»

58

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Formes de treball L’objectiu d’aquest capítol és demostrar que hi ha moltes maneres de treballar amb membres amb discapacitats. Hi ha diversos termes que s’utilitzen constantment quan es parla de formes de treball amb membres amb discapacitats. Tot i que s’han explicat a la introducció, a l’apartat de terminologia, és important aclarir aquestes nocions en aquest capítol, especialment dins del context concret de treball del guiatge i l’escoltisme.

Exclusió: manca de consciència, tractament o atenció de les necessitats especials. Separació/segregació: consciència de les necessitats especials en l’exclusió social,

tracte i atenció per separat. Forma de treballar: fer unitats separades per al grup objectiu i treballar fites concretes. Assimilació: procés pel qual un grup minoritari adopta gradualment els costums i les actituds de la cultura predominant. Integració: consciència de les necessitats especials en la integració social, tracte i atenció en un enfocament integrat. Forma de treball: s’utilitza l’educació integrada per descriure el procés de portar joves discapacitats a les unitats corrents. La unitat normalment és la mateixa i els canvis afecten els joves personalment. La presència de la persona jove a la unitat està condicionada a la seva capacitat d’adaptació al grup majoritari. Inclusió: les necessitats especials són normals; tothom té necessitats especials, tracte

individual en un context social. Forma de treball: l’educació inclusiva fa referència al fet que els joves s’han d’incloure en una vida educativa i social, i no només han d’anar als grups establerts. Les unitats inclusives formen un sistema que satisfà les necessitats de tots els joves i que està estructurat per donar suport individual.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

59


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

• •

• •

Hi ha moltes maneres d’incloure membres amb diverses discapacitats en el treball de l’associació. La dita “voler és poder” es pot aplicar aquí. Aquí hi ha diverses coses que poden afectar la decisió de com una associació recomana formar patrulles/unitats/ grups amb membres amb discapacitats: La cultura del país i de l’associació. La situació a la societat. En algunes societats els joves amb discapacitats viuen en un “entorn protegit”; per això el guiatge i l’escoltisme poden oferir-los una possibilitat d’ampliar la seva experiència vital. Els recursos de l’associació (caps, temps, etc.). Els desitjos de membres actuals i potencials amb discapacitats o sense. És important observar que els membres més grans amb discapacitats poden dir d’alguna manera el que volen. Aquest no és el cas, normalment, dels més joves. Per això es recomana que es demani ajuda als pares. Recordeu sempre que un membre amb una discapacitat POT prendre les seves decisions o almenys donar la seva opinió! Aquí hi ha algunes possibles formes de treball. Es presenta com una llista d’avantatges i desavantatges. Quan s’avaluen/escullen les següents formes de treball, és important observar que tothom és diferent, independentment de la seva discapacitat, i per això és essencial tenir en compte les necessitats individuals de cadascú. Finalment, cada cap i cada unitat necessita considerar quins són els recursos dels caps i quina forma de treball és més adequada per als membres, sempre tenint en compte els objectius comuns i les línies directrius així com el potencial de cada membre. No importa la seva discapacitat o edat. Els tipus d’unitats depenen sobretot del país. Actualment a la majoria de les associacions hi ha combinacions dels tipus següents.

Unitats separades/especials En algunes associacions s’ha decidit tenir una unitat només per a membres amb discapacitats. P. ex., joves amb problemes d’aprenentatge o amb discapacitats físiques. A les unitats separades/especials es poden treballar objectius específics per al grup en qüestió. Avantatges Seguretat, sentir-se segur. Més atenció individualitzada. El cap pot tenir bons coneixements.

60

Inconvenients Menys contactes amb altres guies i escoltes. Aïllament. Els membres poden sentir-se diferents.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Per això es poden acceptar membres que poden necessitar més cura i atenció. Disponibilitat d’ajuda i consell. Trobar amics amb experiències de discapacitats semblants. No cal sentir-se avergonyit. Bo per a l’autoestima de guies i escoltes.

Pot no ser diferent de la vida escolar diària. Manca d’interacció social amb una comunitat més extensa. Problemes a l’hora de deixar entrar nous membres a la unitat. Reptes de com salvaguardar el sentiment de pertinença a l’associació. Si la unitat és desigual, alguns escoltes o guies capacitats poden no fer servir tot el seu potencial.

Exemples Suomen Partiolaiset - Finlands Scouter - SP-SF, Finlàndia El programa finès es basa molt en activitats a l’exterior i en caminades. Els membres amb discapacitats poden seguir gairebé perfectament el programa de Llops, però quan esdevenen Ràngers/Raiers o Pioners poden enfrontar-se amb dificultats quan les patrulles comencen a planificar i fer caminades pel bosc. Potser aquesta és una raó per la qual a Finlàndia la majoria dels escoltes i guies amb discapacitats fan guiatge i escoltisme en grups separats. Una altra raó és històrica: és com s’ha fet sempre. A l’associació aprenen com augmentar la varietat de diferents formes de treball. Zwiazek Harcerstwa Polskiego - ZHP, Polònia (Font > activitat de ZHP per a nens discapacitats, Varsòvia, Polònia, desembre de 2003/ departament del programa de GK ZHP). Equips per a infants discapacitats, anomenats “Nieprzetarty Szlak” - NS (“La pista no marcada”), organitzen programes de revalidació permanents. Aquests equips donen una oportunitat als infants i als joves d’experimentar l’activitat en grups semblants a l’aventura de l’escoltisme. Els caps d’equip, utilitzant el mètode escolta, creen condicions que contribueixen al benestar dels infants i els porten alegria i emoció. Els equips NS es comprometen amb les activitats típiques de l’escoltisme polonès, i també amb les que responen a les necessitats especials dels seus membres. La consciència facilita tota la revalidació dels infants discapacitats, que a pesar de les seves limitacions o a pesar d’estar en institucions especials, participen amb els infants sans i joves en les mateixes accions, afronten els mateixos problemes, guanyen les mateixes insígnies i porten els mateixos uniformes i els mateixos símbols.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

61


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Unitats amb cooperació Tenir dues unitats bastant separades: una amb guies o escoltes sense discapacitats i una altra amb persones amb discapacitats o barrejades. Llavors es pot organitzar una cooperació on sigui possible, als campaments, esdeveniments, etc. Avantatges Tolerància i aprenentatge. Valors plurals. Ofereix l’oportunitat als membres d’inventar noves maneres de fer jocs, activitats i caminades. Desafia les estratègies dels caps.

Inconvenients Perill que les unitats quedin aïllades o que ja no vulguin treballar juntes. Pot requerir moltes necessitats; per exemple, a l’hora d’escollir un lloc per fer acampada. Pot ser massa desafiador per al cap si els escoltes i guies no estan gaire engrescats.

Exemple Savez Izvidjaca Srbije i Crne Gore - SISCG, Sèrbia & Montenegro “Al començament del desenvolupament les persones amb discapacitats formaven grups escoltes separats dels altres, a causa del sistema educatiu del país. Actualment tots els grups treballen amb cooperació recíproca, ja que és la millor forma de donar suport als grups, i l’associació encara treballa en aquest camp. També hi ha alguns grups amb només un infant amb discapacitats.”

Unitat que integra un membre amb una discapacitat Podeu teniu una unitat amb un membre amb discapacitat. La unitat és la mateixa i es fan adaptacions per a la persona jove. La presència de la persona jove a la unitat tan sols està condicionada per la seva capacitat d’adaptació al grup. Només cal assegurar-se que se senti un membre important de la unitat. Si es necessita, es pot afegir un cap extra. Avantatges Tolerància i valors plurals. Normalment és més fàcil trobar gent

62

Inconvenients L’adaptació és un repte: trobar un paper important per a tothom.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

que vulgui ajudar una persona sola. L’oportunitat per al guiatge o l’escoltisme es pot oferir si en el lloc (poble, etc.). de la unitat només hi ha un membre amb discapacitat.

Els caps de vegades hauran de tenir molta cura per tal d’assegurar-se que tothom és tractat igual.

Aquesta forma de treballar probablement és la més freqüent. De vegades la persona que té la discapacitat no és tan evident a la unitat i fins i tot ella mateixa es pot considerar com a persona no discapacitada.

Exemple Corpo Nazionale Giovani Esploratori ed Esploratrici Italiani CNGEI, Itàlia “A la meva associació tenim la tradició de treballar amb persones que tenen tota mena de necessitats especials i la nostra política és no tenir grups que només es dediquin a ells. Els nens van a patrulles normals, i tractar les discapacitats és part de la formació corrent dels caps i, en teoria, es pot tenir suport extra en cas que es necessités. Fa alguns anys també teníem un equip nacional, que només treballava aquest tema, i és precisament per això que ho hem integrat de forma natural al funcionament de l’associació.”

Unitats d’inclusió Algunes associacions han escollit tenir unitats on hi ha membres tant amb discapacitats com sense. L’educació inclusiva es basa en el fet que tots els joves s’han d’incloure realment en la vida educativa i social i no han d’estar només en unitats normals. Les unitats d’inclusió mostren un sistema que satisfà les necessitats de tots els joves i que està estructurat per ser així. Fan falta uns quants caps addicionals i molta voluntat per adaptar les activitats. Avantatges Interacció social, tothom pot aprendre. Oportunitat d’experimentar diferents entorns; el coneixement de la vida real

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

Inconvenients Ressentiment. Manca d’atenció, nombre de caps. Adaptar activitats.

63


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

augmenta. No fan que se senti diferent. Aprendre tolerància fa que no es tingui por de la discapacitat, canvia l’actitud. Pertinença a la unitat local. Aprendre a ajudar/cuidar-se mútuament. Augment de la confiança de tots els joves. Canvia actituds, trenca prejudicis. Desafiador per als caps.

Cal més preparació i més coneixements. El cap pot sentir-se aïllat, amb poc suport. Assetjament escolar: s’ha d’afrontar estrictament! Els pares poden creure que és massa difícil per als nens o poden no confiar en el cap. Problemes d’accés a l’acampada i a les activitats. Si l’actitud no és bona, llavors hi ha moltes dificultats. Requereix maduresa i motivació per part del cap.

Una de les preguntes més freqüents a l’Associazione Guide e Scouts Cattolici Italiani - AGESCI, Itàlia (Font > A. Contardi, P. Curatolo, R. Lorenzini, “Handicap e scautismo”, Ed. Borla, pàg. 64-74): “Pel que fa a la integració en el grup, hi ha diferències entre persones discapacitades físicament, mentalment o sensorialment? És una realitat que hi ha innombrables diferències entre els diversos tipus de discapacitat i encara més en els infants. Aparentment, és més fàcil per als infants amb discapacitats mentals que s’integrin en el seu grup escolta, especialment quan són petits. De fet, aquest procés necessita menys preparació pel que fa a l’organització: aquests infants poden caminar, jugar, etc. Malgrat això, en aquests casos cal anar amb molt de compte perquè tot vagi bé, perquè “no creïn problemes”. Hi ha el risc que la seva presència sigui només estar junts, sense que siguin protagonistes d’un programa educatiu que avança i que és exigent. Pel que fa a les reaccions dels altres infants, s’ha vist que, almenys al començament, accepten els companys amb discapacitats físiques més fàcilment. La raó és que la diversitat es percep de seguida i s’entén més fàcilment; en canvi, al començament, la presència de persones amb discapacitats mentals crea sentiments de por i d’incertesa. A part d’això, es pot admetre una persona amb qualsevol dels tres tipus de deficiència sempre que s’hagi previst un programa amb molt cura.” És important pensar de forma innovadora en l’àmbit nacional. Si us veieu capaços d’aportar nous mètodes i experiències per incloure més membres amb discapacitats, considereu les possibilitats que tingueu, amb valentia i sense prejudicis. Algunes associacions barregen totes les possibilitats. Aquesta solució ofereix l’avantatge de ser flexible vers diferents tipus de discapacitats i per tractar diferents nivells de conscienciació a l’associació.

64

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Exemples Vlaams Verbond van Katholieke Scouts en Meisjesgidsen - VVKSM, Bèlgica “Akabe és part de VVKSM i és per a tots els membres amb discapacitats. ‘Akabe’ significa “Anders kan best” (“La diferència pot ser bona”). Hi ha diferents grups: Akabe-groepen: membres amb discapacitats en petits grups Akabe-takken: membres amb discapacitats en un petit grup part d’un grup de VVKSM normal. Grups inclusió: infants amb discapacitats en un grup de VVKSM normal. Per fer petits grups a Akabe-groepen tenim unes quantes possibilitats (edat, edat mental, possibilitats, discapacitats físiques i una combinació de totes aquestes coses), però preferim l’edat. És la més normal, dóna als infants l’oportunitat de créixer i els desafia.” Soma Hellinidon Odigon - SHO, Grècia “Soma Hellinidon Odigon treballa amb infants discapacitats, i des de 1953 té molts grups de guies especials en institucions i escoles per a infants discapacitats. Els darrers 10 anys hi ha hagut la tendència d’incorporar qualsevol infant amb necessitats especials dins del grup de guies. Al començament els grups de guies no van adoptar fàcilment aquesta acció. Actualment hi ha molts casos en què els nens discapacitats treballen durant molts anys en “grups de guies normals”. Cada any van desapareixent alguns problemes de discriminació. Encara hi ha alguns grups de guies especials en escoles i institucions especials.

Nota Cal considerar: • Com escollir els membres si no es pot admetre tothom a les unitats? • Quin és el nombre ideal de membres/caps? Què influencia la decisió? • Fer esforços per igualar/adaptar/facilitar, al final augmenta o disminueix el sentit de la

pertinença? I la forma de treballar, disminueix o destaca les diferències? • Quins són els avantatges o els inconvenients de fixar-se en les diferències de cada cas?

Sigui com sigui la vostra unitat, assegureu-vos que tothom, guies i escoltes, i caps, se sentin bé i segurs. Que cadascú pugui fer les coses que sap i pugui aprendre alguna cosa. Recordeu tornar a avaluar la forma de treballar regularment.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

65


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitats

Temes/arguments útils per a discussions • De vegades els arguments contra la forma de treballar amb membres amb discapacitats

són que no és prou productiva. Especialment quan els membres amb discapacitats poden necessitar més caps per persona que els altres. • Quin és el benefici de guiatge i escoltisme amb membres amb discapacitats? • Els membres amb discapacitats poden assistir a jamborees nacionals i altres grans esdeveniments sempre que preparin ells mateixos les instal·lacions sanitàries adequades, com ara lavabos més grans o el transport. Això es fa perquè és injust per a la resta que s’hagin d’adaptar a un petit grup. • Els membres amb discapacitats d’aprenentatge no poden ser guies i escoltes perquè no poden entendre el significat real de la Llei i la Promesa guia i escolta. Descobriu quin tipus de treball els agradaria fer als possibles membres amb discapacitats i per què. Feu les mateixes preguntes als caps a l’associació. Parleu de quina seria la millor forma de treball per a la vostra associació.

66

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Estructura organitzativa L’objectiu d’aquest capítol és provocar la discussió sobre quin tipus d’estructura de suport cal als membres amb discapacitats a l’associació en l’àmbit nacional i com gestionar-la. Per estructura organitzativa entenem formes de suport de les unitats que tenen membres amb discapacitats en l’àmbit nacional. Per al desenvolupament equilibrat d’una associació és important complir les finalitats i els objectius del pla estratègic de l’associació. Les estructures organitzatives de suport faciliten el procés de presa de decisió i donen oportunitats als membres perquè siguin part del procés. Abans de parlar de les formes d’estructures és important asseure’s i pensar què volem aconseguir i per què. Què estem disposats a fer per aconseguir-ho? Què necessitem per arribar-hi? Quan esperem aconseguir-ho? En altres paraules, cal que hi hagi un pla ben clar i suport per acomplir el pla. Les estructures també s’escullen per donar suport al programa educatiu i a les formes de treball. Raons per les quals caldria una estructura especial: • per salvaguardar els interessos/temes dels membres amb discapacitats. • per donar suport a un estatus i una política oficials. • per crear una xarxa per al suport dels caps que treballen amb membres amb disca-

pacitats. • per augmentar la conscienciació i la comunicació. • per ser responsables de partenariats amb altres ONG.

Quin tipus d’obstacles podria haver-hi per crear una estructura organitzativa de suport? Necessitat de convèncer els caps reticents a la necessitat d’un suport. Ús de recursos humans, cost, temps, etc. Actituds a l’associació. Altres àrees de treball necessiten més atenció que la de donar suport a persones amb • discapacitats. • • • •

Més avall, trobareu diferents exemples d’estructures de suport.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

67


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Conseller Avantatges de tenir un conseller nacional: Es poden prendre decisions ràpidament. No calen reunions d’equip. Un punt de referència. Una persona per informar en l’àmbit nacional. La persona clau: “Cada associació escolta ha de tenir algú responsable per organitzar el suport necessari i l’estímul per als caps, per preparar una formació de les competències i per supervisar els canvis del programa. El rol especial d’aquesta persona clau és ajudar una associació i les persones perquè passin d’una actitud receptiva a l’acció a favor de la integració.” (Font >“The ‘we can’ kit: promoting Scouting and overcoming handicap” / Servei de Programes/1989 Buró Mundial d’Escoltisme, Ginebra / Secció D.)

Exemples Girlguiding UK, GG UK “Girlguiding UK té un conseller per als membres amb discapacitats en l’àmbit nacional. Cada regió té un conseller, i dins les regions hi ha consellers comarcals. Totes aquestes persones disposen de molts coneixements i recursos per donar consell i suport als membres amb discapacitats, i als caps i a les unitats.” Guides Catholiques de Belgique - GCB, Bèlgica A GCB, l’acollida de les persones amb necessitats especials es fa a través del “Secteur SRA” (“Sector Reina Astrid”). Un sector és un aspecte del moviment que no implica un grup d’edat concret, sinó tots els membres. Cada sector té una estructura que es detalla en els reglaments federals. En el cas del sector SRA, aquesta estructura dóna suport a tots els grups que volen col·laborar amb persones amb discapacitats. En l’àmbit regional, un cap SRA és una part de l’equip regional. El seu paper és divers: • Preparar grups per a la integració de persones amb discapacitats. • Donar suport als grups que treballen amb persones discapacitades. • Remetre preguntes i/o problemes a l’àmbit nacional. • Participar en l’elaboració d’eines per ajudar els grups que integren persones amb dis-

capacitats. En l’àmbit nacional, un cap SRA és una part de l’equip federal. La seva funció és:

68

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

• Donar suport als caps regionals per a tots els projectes que els agradaria fer. • Coordinar l’equip nacional SRA. • Coordinar els projectes SRA en l’àmbit nacional. • Organitzar formació especialitzada per als caps de les persones amb discapacitats. • Treballar en coordinació amb el personal de SRA a l’oficina central (Carrick). • Preparar grups per a la integració de persones amb discapacitats durant la formació

nacional o regional. A l’oficina central (Carrick), un membre treballa per al sector SRA. La seva funció és: • Col·laborar amb caps SRA nacionals i regionals. • Ajudar en l’execució de projectes. • Preparar els grups i donar-los suport en l’àmbit local.

Equip nacional/regional Avantatges de tenir un equip nacional: Connexió amb tota l’associació. Compartir la millor pràctica. Compartir informació. Conèixer altres caps i membres amb discapacitats. Saber que no estàs sol. Com que hi ha molts pocs caps que treballen amb membres amb discapacitats, quan es retroben en un equip nacional/regional tenen més força per insistir sobre la importància d’implicar persones amb discapacitats de manera similar en altres grups. • Informació, motivació, educació, igualtat… • • • • • • •

Exemple Scouting Nederland, SN, Països Baixos “Els Països Baixos tenen una densitat de població força important i amb moltes activitats escoltes amb membres amb discapacitats. L’associació té un grup nacional per fer projectes per desenvolupar nous materials. L’equip nacional hi és per educar, informar, reunir persones, motivar i augmentar la igualtat. Hi ha persones en l’àmbit provincial que saben més de la situació regional i que donen formació i suport als caps dels escoltes amb discapacitats. També hi ha gent a totes les regions que coneixen els grups locals i saben quins grups estan oberts a quins escoltes.”

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

69


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Sistema en xarxa La diferència entre el sistema en xarxa i l’equip nacional o regional és que en el sistema en xarxa tots els caps que volen accedir-hi poden fer-ho, perquè es basa en • Internet. Només cal que hi hagi algú que mantingui les connexions al web i que en • coordini el contingut. És important observar que els sistemes que s’esmenten més • amunt poden incloure el sistema en xarxa. Alguns dels avantatges de tenir un sistema en xarxa són: Accés més ràpid a recursos locals/regionals. Horaris i formes de suport flexibles. Més persones que poden participar a la presa de decisions.

Altres L’estructura de suport també pot ser una combinació de tot el que s’ha esmentat més amunt o una cosa totalment diferent. Es pot basar en la idea d’assessorament, orientació, recursos compartits o treball en grup d’iguals.

Exemples Soma Hellinidon Proskopon - SHP, Grècia “Tenim un conseller central per a tot Grècia i un per a cada una de les set regions. Intentem organitzar una xarxa de caps i de membres adults que hagin estat preparats i que facin un equip que ajudi els altres.” Vlaams Verbond van Katholieke Scouts en Meisjesgidsen-VVKSM, Bèlgica VVKSM té un equip anomenat AKABE. L’equip AKABE és dins de la VVKSM però intenta que AKABE sigui conegut tant a dins com a fora de l’escoltisme. Representen AKABE a la trobada nacional però treballen sobretot en l’àmbit local i sempre estan oberts a preguntes i suggeriments. GATT representa la reunió dels caps de grups d’AKABE. Es tracta d’una trobada de tots els caps, que es va establir fa uns quants anys. A través de GATT l’equip vol informar, demanar opinions, respondre preguntes. També és una oportunitat única d’intercanviar punts de vista i experiències amb altres companys. (Akabe vol dir “Anders kan best”, “La diferència pot ser bona”).

70

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Nota Les estructures de suport establertes cal que s’avaluïn tot sovint per veure si la forma que s’ha escollit és la millor manera de respondre a les necessitats.

Consideracions • • • • • •

Què ha de tenir una estructura de suport nacional per començar bé? Demana valentia i molt de treball. Individus/grups amb interès, experiència i temps. Un grup/xarxa de persones amb motivació i compromís durant anys. Cooperació amb la vostra associació i altres grups o ONG. És possible que s’hagi de fer un treball de relacions públiques per assegurar la igualtat de les persones amb discapacitats com a guies i escoltes! Pregunteu-vos abans de començar:

Quina disponibilitat de temps i de recursos hi ha? Què faríem? Quins serien la nostra finalitat i els nostres mètodes? Ho podríem fer sense fundar un equip nacional nou? Com podríem utilitzar Internet? Si fóssim pocs, no ho podríem fer tot. És més important/raonable tenir bones activitats locals o un equip nacional? Podríem cooperar amb altres associacions? Què ens demana l’associació? Quina cooperació és necessària amb les associacions, la WAGGGS i la WOSM? Els escoltes i guies, caps d’unitats/grups, patrulles locals, districtes... • Pressupost, planificació, fullets, etc. • • • • • • • • •

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

71


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitats Exercici d’imaginació Feu aquest exercici en parelles (podeu recollir idees per a un grup més gran). Primerament imagineu que la vostra associació gaudeix d’una situació ideal. Quina és aquesta situació? Descriviu-la al vostre company i demaneu-li que apunti les idees. Somieu lliurement i no us poseu límits. Després bescanvieu els papers i deixeu que el vostre company digui la seva. Llavors, junts, penseu com es podrien fer realitat aquests somnis. Quines serien les finalitats per desenvolupar el guiatge i l’escoltisme amb membres amb discapacitats a la vostra associació? Finalment compareu quina estructura organitzativa seria la més adequada. Arguments per al debat És millor concentrar-se en activitats actuals més que no en el guiatge i l’escoltisme, en papers i burocràcia que podria haver-hi pel fet d’establir diferents estructures? Donar massa importància a la creació d’estructures i a la unitat de membres amb discapacitats en l’àmbit nacional allunya més els membres amb discapacitats del seu propi guiatge i escoltisme local. Tot i que el guiatge i l’escoltisme en principi estan oberts a tothom, no vol dir que l’associació hagi d’obligar els caps voluntaris a incloure en les seves responsabilitats temes desafiadors com ara membres amb discapacitats. Hi ha un límit a la tolerància. Hi ha altres temes més urgents que els membres amb discapacitats; per exemple, drogues, joves i immigrants desplaçats. Hi ha moltes activitats que s’ofereixen als joves amb discapacitats a la societat; per això el guiatge i l’escoltisme podrien fer molt més per altres grups de joves.

72

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Recursos per als caps: reclutament, formació i suport L’objectiu d’aquest capítol és donar idees sobre com reclutar més caps per treballar amb membres amb discapacitats i destacar la importància d’un suport concret per als caps que treballen amb membres amb discapacitats.

Reclutament Hi ha molts joves i adults amb discapacitats a qui agradaria ser guies o escoltes. El que és trist és que en moltes associacions les persones amb discapacitats no són vistes com a membres potencials. També pot ser que les associacions no siguin considerades adequades per a persones amb discapacitats. Un dels elements clau per tractar això és estar oberts a la possibilitat d’acceptar membres amb discapacitats i assegurar que l’associació està preparada per respondre a les necessitats de membres potencials. Perquè sigui així, les associacions han de tenir un pla molt clar de com reclutar més caps. És important que aquest aspecte també es reflecteixi als plans estratègics de l’associació, de manera que es prenguin mesures per millorar la situació. Com més caps hi hagi, més fàcil serà que els membres amb discapacitats es beneficiïn del guiatge i l’escoltisme. Però on i com es poden trobar més caps? Us proposem algunes idees, però ho haureu d’adaptar al país i a la millor pràctica possible. Són les següents: • Ser positiu. El vostre missatge es rebrà molt millor si és positiu. Podeu oferir una opor-

tunitat molt engrescadora d’unir-se a la millor part, potser, del guiatge/escoltisme. • Demaneu als vostres amics del guiatge o l’escoltisme que s’uneixin o visitin el campa-

ment, assisteixin a les reunions, etc. Convideu-los personalment i assegureu-vos que guien el visitant i que responen les seves preguntes. • Organitzeu un seminari de cap de setmana on hi hagi debats i doneu informació sobre guiatge o escoltisme a membres amb discapacitats. • Les persones que estudien per ser infermeres, orientadors socials, assistents, etc., poden estar-hi interessades. • Pot ser que hi hagi alguns pares o exescoltes que hi tinguin interès.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

73


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

• Destaqueu els avantatges de treballar amb membres amb discapacitats; per exemple,

la creació d’aptituds adaptades, una millor comprensió, flexibilitat, etc. • Feu més publicitat: desafieu oferint la possibilitat d’una educació no formal amb

membres amb discapacitats. • Utilitzeu la xarxa d’ONG. • Visiteu campaments amb caps potencials... • Destaqueu el suport que ofereixen els caps que treballen amb membres amb disca-

pacitats (vegeu el capítol “Estructura organitzativa”). • Tingueu cura dels caps nous i doneu-los una bona introducció. És important recor-

dar-se de donar suport als caps. • És important dedicar prou temps al procés de reclutament i no amoïnar-se si no s’ha

pogut reclutar prou gent. Aptituds que els caps han de tenir per treballar amb membres amb discapacitats: • • • • •

Maduresa i motivació. Compromís. Coneixement de les necessitats especials i comunicació amb les famílies. Habilitat per demanar ajuda. I, finalment, totes les aptituds que els altres caps necessiten tenir!

Suport “Trobar maneres de donar suport als caps que tenen experiència. Algú que hagi tingut persones joves amb discapacitats al seu grup durant anys podria participar en la formació de nous caps. Podria venir un cap que hagi participat en un camp de formació per a persones amb discapacitats a la seva àrea i ajudar a l’organització d’un camp de formació en un altre districte.” (Font >“The ‘we can’ kit: promoting Scouting and overcoming handicap” / Servei de Programes / 1989 Buró Mundial d’Escoltisme, Ginebra / Secció E.) Un cop l’associació ha reclutat caps, és important que aquests tinguin prou suport per part dels membres. Com tots els caps, els que treballen amb membres amb discapacitats necessiten un suport planificat i organitzat. Necessiten especialment coneixements basats en la informació amb diferents discapacitats. Planificar tot aquest suport depèn sobretot de la decisió de política nacional, de les estructures i dels recursos. El suport és molt important i cal que sigui divers. Les principals decisions es prenen en l’àmbit nacional i es duen a terme en l’àmbit local.

74

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

• • • • • • • • • •

Possibles canals de suport per als caps: Estructures de suport (vegeu el capítol “Estructura organitzativa”). Formació especial / dins d’una formació normal. Fòrums / grups de correu electrònic, etc. Organització de problemes clínics, on els caps troben resposta a les seves preguntes. Assessorament, a través del qual els caps reben consell. Mediació, a través de la qual se solucionen els temes complicats. Assessor personal, orientador, que ajuda al desenvolupament dels caps. Assistents, que actuen com a ajudants. Butlletins d’informació, conjunts d’eines. Manuals. Tot el suport que es dóna també cal que inclogui l’element de diversió, que és el que fa que els voluntaris es mantinguin actius. Una manera de donar suport és oferir possibilitats per al progrés personal. A través dels canals de suport els caps haurien de rebre idees per fer activitats, ajuda, observacions del treball que s’ha fet fins ara i força per continuar. El suport inspira els caps i també els desafia a provar coses noves. El suport que es dóna també reforça l’autoestima i la motivació. El més important és que és possible obtenir el tipus de suport correcte a temps. En alguns casos el suport pot ser només escoltar o donar informació/idees sobre com fer les coses de diferent manera. El diàleg probablement és el més important, de manera que tothom que hi estigui involucrat pugui participar en el desenvolupament del programa educatiu i de l’estructura.

Exemples Soma Hellinidon Proskopon - SHP, Grècia “Ja tenim un manual amb tota la informació necessària i un arxiu de documents amb idees i consells. Organitzem una formació de tres dies cada any per als nostres caps i intentem publicar un altre manual amb molts més coneixements i alguns fullets per als nostres membres i per a altres.” Guides Catholiques de Belgique - GCB, Bèlgica “La Jessica, una nena de 7 anys amb visió parcial, va participar com a persona recurs a la formació de cap de setmana per als caps de Nutons (Follets o Castors). A partir d’això va poder demostrar que, malgrat ser tan joveneta, sabia transmetre els seus coneixements sobre “diferències”. (Una unitat de Nutons és per a infants de 5 a 7 anys.)”

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

75


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Scouting Nederland - SN, Països Baixos “A la nostra associació, ens centrem en la formació integrada; per això vam fer un CD-ROM per als formadors d’Holanda, que consisteix en mòduls de formació per a caps de membres que treballen amb persones discapacitades. De vegades grups més grans de caps volen la seva pròpia formació especial. Donem suport des de l’àmbit nacional.” Exemples de mòduls: contactar amb els pares, primeres atencions, jugar amb una discapacitat, etc. Suomen Partiolaiset - Finlands Scouter - SP-SF, Finlàndia “En el districte hi ha set patrulles diferents de membres amb discapacitats. Un cap de cada patrulla és part d’un grup de caps que es troben 5 o 6 cops l’any. La finalitat del grup és organitzar campaments per als membres amb discapacitats, oferir educació i coneixements per als caps sobre les discapacitats per quan els planifiqui una gran acampada, actualitzar formació per a caps o escriure articles en revistes. Aquest tipus de cooperació dóna idees i motiva els caps per dur-les a terme a les seves pròpies patrulles. En aquestes trobades parlem, demanem opinions d’altres caps i donem i rebem consells pràctics.” Savez Izvidjaca Srbije i Crne Gore - SISCG, Sèrbia & Montenegro “Tots els caps reben suport a través de l’assessorament. Aquest assessorament inclou informació específica sobre psicologia i fisiologia dels membres amb discapacitats (d’un infant concret), comportament general d’alguns infants (p. ex., hiperactivitat) i els seus interessos més grans (jocs manuals, activitats sense música forta, petits jocs segons el seu nivell d’interès, etc.). També inclou passos bàsics per treballar amb aquests infants (metodologies especials, didàctica, enfocaments com el llenguatge de signes bàsic, el ‘braille’ bàsic, etc.) i mètodes generals, com ara l’aprenentatge del més fàcil al més difícil, del que és més general al més específic, del desconegut a les coses conegudes, etc. Tot això els professors d’educació especial ho van ensenyar als caps.” Vlaams Verbond van Katholieke Scouts en Meisjesgidsen-VVKSM, Bèlgica “VVKSM està fent dos cursos de formació principals: 3D i Gilwell per a tots els caps. 3D és el curs bàsic: s’aprèn a portar un grup, preparar i organitzar jocs, etc. Gilwell és el curs per als caps amb experiència. S’aprèn el que ha de fer cadascú en el grup, com influir-hi i el que es pot fer de manera positiva. Als dos cursos hi ha un cap amb experiència Akabe i a 3D hi ha també un taller sobre Akabe per a tothom. A Akabe s’organitza un curs especial Akabe. Es tracta d’un cap de setmana amb tallers i animació per a caps Akabe. Però també és un lloc de contacte per a altres caps Akabe.” (Akabe vol dir “Anders kan best”, “La diferència pot ser bona”). Soma Hellinidon Odigon - SHO, Grècia “Els caps que tenen infants amb discapacitats normalment són els que tenen més experièn-

76

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

cia i estan millor preparats. El cap de grups especials segueix l’esquema de formació bàsic de la nostra associació. A més a més, segueix un seminari relacionat amb discapacitats.” Guides Catoliques de Belgique - GCB, Bèlgica Una formació especialitzada per a caps que estan interessats en la integració. La comunitat francòfona de Bèlgica reconeix aquesta formació. Són 40 hores d’especialització en discapacitats i és un complement de la formació bàsica (300 hores). L’especialització té el contingut següent: diferents tipus de discapacitats, psicologia de les persones amb discapacitats, gestió del grup, seguretat, higiene, activitats... És possible la col·laboració amb organitzacions a qui afecti aquest tema.

Activitats Com tenir més idees? Tothom té un bolígraf i un full. Necessiteu un rellotge per mesurar el temps. Ara tothom contesta aquesta pregunta: com podríem reclutar més caps? És important emfasitzar que això és una pluja d’idees, i que totes les idees són acceptables, fins i tot les més desgavellades. Fer-ho una mica de pressa està bé. Al començament doneu aproximadament mig minut, després digueu “canvi”, i tothom ha de passar el paper a la persona que té al costat, que llegeix el paper que ha rebut i pot continuar la idea que troba escrita o posar-ne una de nova. Continueu amb això (almenys fins que hagi fet una volta) fins que sembli que ningú no vol afegir res més. Cal deixar més temps quan hi ha força cosa escrita als papers. Després llegiu els papers plegats i recolliu les millors idees. Si podeu, intenteu desenvolupar les idees pensant com ho farien un somiador, una realista i un crític. D’aquesta manera podeu transformar les idees en plans realistes sense haver-ne de rebutjar cap immediatament. Idees per donar suport als caps: • Feu una llista de coses que us agradin del guiatge i l’escoltisme. Després feu un pla

basant-vos en aquestes coses per millorar el benestar dels caps. • Penseu quin tipus de suport fa falta i com diferents estructures podrien oferir-lo als caps. • Feu una llista de tipus de suport que podem suposar que l’àmbit local dóna als caps.

Basant-vos en l’esmentada llista, desenvolupeu l’estructura de suport que fa falta.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

77


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Divulgació de la informació: conscienciació interna i imatge externa L’objectiu d’aquest capítol és destacar els avantatges de despertar la conscienciació interna i incloure’ls de cara a la imatge de l’associació “Projecció d’una ‘imatge positiva’ de persones amb discapacitats, fent èmfasi en el que poden fer i no en les seves discapacitats. El retrat de persones amb discapacitats en material imprès, fotografies i il·lustracions hauria d’impulsar un sentiment d’interdependència i de solidaritat, i no de dependència i de llàstima.” (Font >“Scouting with the disabled”, pàgina 31/Buró Mundial d’Escoltisme, març de 2000). Tant la comunicació interna com l’externa tenen un paper important a l’hora d’incloure tothom en les activitats que l’associació ofereix perquè tinguin una diversitat real. Aquesta diversitat és important perquè mostra que és una part natural del guiatge i l’escoltisme. Les imatges positives dels membres amb discapacitats van acompanyades de tolerància i influencien el reclutament de caps, els recursos i la continuïtat. També és molt important per als mateixos membres.

Conscienciació interna Els canals interns de comunicació ofereixen una oportunitat per influir els membres perquè obrin les seves ments. Mostrar una associació que està oberta a tothom presentant projectes i activitats amb membres amb discapacitats és un primer pas per canviar actituds! Rebre informació és una part essencial del procés d’inclusió, especialment pel que fa a la igualtat. Els vostres canals interns d’informació estan a l’abast dels membres amb discapacitats? Tots els membres de l’associació tenen la possibilitat de rebre informació en un format adequat? Els membres amb dificultats per veure-hi o per sentir-hi tenen accés a aquesta informació? La bona comunicació interna garanteix que com a mínim els qui la necessitin en puguin disposar! És important fer conèixer el projecte dins del món de guiatge i escoltisme. Fer publicitat i representar el projecte als cursos de formació de caps o en assemblees gene-

78

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

rals, presentar trobades mixtes entre unitats diferents i escriure un article en un diari nacional són maneres que la gent s’hi interessi. Aquests diversos canals interns també són útils per donar suport als caps que treballen amb persones amb discapacitats.

Exemple de comunicació/conscienciació interna Zwiazek Harcerstwa Polskiego - ZHP, Polònia (Font: activitat de ZHP per a nens discapacitats, Varsòvia, Polònia, desembre de 2003/departament de programa de GK ZHP). “Actualment, les direccions més importants del programa de la revalidació dels infants i joves discapacitats són la integració i l’adaptació social, així com la individualitat i la flexibilitat en l’acció. El programa nacional de ZHP, que es va publicar el 1996, portava per títol “Exploradors en el Món desconegut” i fou una resposta a les necessitats esmentades més amunt. La idea era introduir nous escoltes i guies de tots els grups d’edat al món dels discapacitats. S’animava els equips perquè comencessin una expedició cap al món desconegut de les persones que han de superar nombroses barreres a la vida diària, que viuen al voltant nostre i podrien participar a la nostra vida, si ens n’adonàvem i els convidàvem a la cooperació.” > Vegeu també els capítols “Obrir la ment: activitats” i “Preparar la unitat per a la inclusió: caps i membres”.

Exemple de comunicació adaptada www.planete21.net Planète21 fou creat per a infants amb una discapacitat d’aprenentatge “lleugera” per ajudar-los a utilitzar Internet (només en francès). > Per a suggeriments pràctics, vegeu el capítol “Formes de comunicació”.

Canals externs La comunicació externa ofereix una manera de promoure el treball i influir en gran manera sobre la imatge externa de l’associació. La imatge externa té un paper molt important especialment pel que fa al reclutament i al manteniment de membres, a la cerca de fons i a les relacions públiques.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

79


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

• • • • •

Les associacions nacionals es poden beneficiar dels avantatges de la diversitat dels seus membres especialment pel que fa a: L’educació per a la tolerància i la igualtat Les campanyes de relacions públiques, mostrant activitats divertides per a tothom El reclutament i manteniment de membres Les possibilitats de cerca de fons El partenariat amb altres ONG Abans que les associacions puguin beneficiar-se de tot això, se suposa que les persones amb discapacitats prenen part activament en el guiatge i escoltisme, en tots els nivells de l’associació. Si només hi ha alguns membres amb discapacitats, la imatge que donarà serà dèbil perquè els exemples seran poc nombrosos.

Tal com s’ha dit abans, la nostra imatge es divulga amb les activitats que fem! Però també podeu incidir en la imatge amb les eines de comunicació: • Imatges escollides en publicacions, diaris, mitjans de comunicació, etc. • Temes de comunicats de premsa, polítiques, campanyes, etc. En l’àmbit nacional, haureu de pensar com donar-ho a conèixer i aconseguir suport de part dels especialistes en discapacitats. La cooperació amb altres ONG pot ser molt positiva per a la vostra associació.

80

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Exemples d’eina de relacions públiques Zwiazek Harcerstwa Polskiego - ZHP, Polònia (Font > activitat de ZHP per a nens discapacitats, Varsòvia, Polònia, desembre de 2003/ departament del programa de GK ZHP). “El equips de guies/escoltes 2003 de ZHP van acabar la important tasca d’avaluar les barreres arquitectòniques de diversos centenars de ciutats i pobles així com de llocs turístics. La recerca i les conclusions que els equips van treure s’han resumit en una guia turística per a les persones discapacitades que volen viatjar, i que porta per títol “Turisme sense Barreres - Polònia 2004”. El segon resultat d’aquesta tasca fou el d’augmentar la sensibilitat de les persones joves vers les necessitats i les habilitats dels discapacitats. El 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, l’Associació d’Escoltisme i Guiatge de Polònia va rebre la medalla “Un Amic de la Integració”, concedida per l’Associació dels Amics de la Integració. La nostra organització va rebre aquest premi en reconeixement d’una activitat de més de 40 anys per als infants i els joves discapacitats als equips NS, i també per la implicació activa i creativa dels discapacitats en l’educació ciutadana, que es dóna als membres ZHP.” Verband Christlicher Pfadfinderinnen und Pfadfinder - VCP, Alemanya “Les persones discapacitades es presenten a la nostra pel·lícula de presentació amb la següent afirmació: algunes persones són discapacitades, però això no els impedeix de ser actives en el guiatge i escoltisme. “Gent barrejada” és un grup creatiu de persones discapacitades i no discapacitades. Fan música i els agrada el teatre. Totes i cadascuna de les persones són importants pel que fan junts. La pel·lícula mostra que hi ha persones joves amb discapacitats mentals amb una gran sentit de l’humor i potencial per a les activitats musicals. El nostre centre de formació Rieneck Castle acaba de ser renovat per adequar-se a les persones amb discapacitats.”

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

81


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Exemples de cooperació amb altres ONG Scouts de France - SdF, França Scouts de France va signar un conveni de cooperació amb dues altres associacions (Associació de Paralítics de França, Associació Francesa de Recerca Genètica) per tal de donar suport als escoltes que volien elaborar el projecte “Obertura”. També van preparar junts un joc per jugar amb la unitat (“Handi jeu: Première étape de la démarche engagée par la branche Scouts pour l’an 2000”, en francès). Guides Catoliques de Belgique - GCB, Bèlgica: Cooperació amb Special Olympics Bèlgica Cada any, guies de 15 anys o més poden ajudar en l’organització logística dels Jocs Olímpics per a persones amb discapacitat mental. Aquests jocs apleguen uns 3.000 atletes amb discapacitats mentals durant quatre dies. Les guies participen preparant bosses de dinar, servint menjars (esmorzar i sopar), controlant les cerimònies d’obertura i de clausura. També ofereixen activitats per al públic i els atletes durant el seu temps lliure. Després dels Jocs, ajuden a desmuntar i netejar els equipaments. Un equip de caps controla les guies i col·labora amb l’equip organitzador. A banda d’aquest servei, és molt més important el valor d’aquestes trobades, on totes les guies s’envolten d’atletes amb discapacitats. Aquest esdeveniment fa augmentar la conscienciació de les diferències... i de vegades, trobar una discapacitat quan un menys s’ho espera!.

Activitats Temes de debat • Quins temes voldries que els mitjans de comunicació plantegessin sobre guiatge i es-

coltisme en general i especialment sobre la feina feta amb membres discapacitats? • Quins són els temes sobre el treball amb membres amb discapacitats que us agradaria

compartir amb altres guies i escoltes i persones exteriors a l’associació? • Quin tipus d’esdeveniments s’organitzen anualment on es pot promoure el treball

amb membres amb discapacitats? Normalment és fàcil dedicar cinc minuts a explicar i deixar idees en l’aire.

82

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PART 3 PASSAR A L’ACCIÓ: INFORMACIÓ PRÀCTICA PER ALS CAPS


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

“Tots tenim habilitats. La diferència és com les utilitzem”. Stevie Wonder. L’objectiu d’aquest capítol és donar eines i exemples pràctics als caps que volen treballar o ja treballen amb membres amb discapacitats. Aquestes eines pràctiques donaran solucions a problemes pràctics i donaran llistes de material de referència. “La noia hauria de ser tractada, sempre que es pugui, com els altres, i se l’hauria d’animar perquè arribi a fer servir tot el seu potencial. Reconèixer que una noia o una dona amb una discapacitat o que necessita condicions mèdiques especials necessita el guiatge i l’escoltisme igual o més que els altres, representa ja una inclusió reeixida.” (Font > “Including disabilities”, The Guide Association, 1997). A la part anterior del conjunt d’eines s’ha parlat de com construir un sistema que satisfaci les necessitats de cada membre i com s’ha d’estructurar per fer-ho. La part següent s’adreça als caps que busquen eines pràctiques per: • Debatre qualsevol projecte d’inclusió en una trobada de caps i preparar els membres

actuals per a la inclusió • Obtenir informació sobre les discapacitats, necessitats i desitjos d’un membre amb

discapacitat i les adaptacions necessàries • Reclutar membres amb discapacitats i crear un partenariat amb ells i amb els seus

familiars/cuidadors • Trobar maneres adequades de comunicació amb membres amb discapacitats i els

seus familiars/cuidadors • Organitzar activitats per als membres amb discapacitats

L’ideal és crear un programa educatiu inclusiu, “perquè crei em que tothom és una part important de la societat i que podem viure i treballar junts per al futur” (tal com s’ha dit a la introducció d’aquest conjunt d’eines). “Només són les persones que no fan res les que mai no s’equivoquen…” Igual que amb totes les relacions humanes, la solució perfecta no existeix. Així doncs, haureu d’intentar parlar, adaptar, tornar-ne a parlar, fer activitats, etc. El que és important és actuar de forma responsable! “En primer lloc, som persones joves; després, persones amb discapacitats ARA CONVERTIM LA TEORIA EN ACCIÓ!” (Font > Declaració de la Joventut d’Atenes, escrita durant la Conferència de la Joventut Europea “Cap a una Europa sense barreres per als joves amb discapacitat”, Atenes del 16 al 17 de maig de 2003).

84

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Preparar la unitat per a la inclusió: caps i membres Aquest capítol ofereix algunes indicacions per als caps per dirigir les seves discussions sobre la inclusió de les persones amb discapacitats i preparar els membres actuals de la unitat per a la inclusió dels membres amb discapacitats.

Amb els caps Els propers paràgrafs han estat inspirats pel Corpo Nazionale Giovani Esploratori ed esploratrici Italiani - CNGEI, Itàlia (“Niky entra in reparto”, CNGEI, Stampato in proprio, via Otranto, 18 - Roma, gener de 2000, pàg. 11-14). Niky és el nom que s’ha donat al membre amb una discapacitat. Quan estigueu mirant d’integrar en Niky al grup, no penseu que n’hi hagi prou de tenir un sol cap compromès. Cal que hi hagi un acord general de tots els caps del vostre grup: • pel principi de la coresponsabilitat educativa. • per assegurar que el programa educatiu no tingui interrupcions (imagineu-vos la negativa • repercussió emocional que tindria si s’acceptés el nen i després se’l rebutgés!).

• • • •

Quan presenteu les idees sobre els membres amb discapacitats als altres caps, els següents punts us poden ajudar: Portar a la reunió el conseller o l’equip nacional/regional. Demanar a un cap que tingui experiència en aquest tema que vingui a la reunió. Visitar una altra unitat a la vostra àrea i anar a la seva reunió. Visitar una escola especial. Organitzar activitats de conscienciació durant la trobada de caps. Quants caps han d’acceptar aquest projecte? No hi ha un percentatge. Depèn de les raons de cada un d’ells. Haureu d’escoltar i debatre totes les objeccions. Si l’obstacle principal és una barrera de prejudicis o una manca de voluntat per comprometre’s en un projecte difícil, vol dir que les discapacitats no són el problema: haureu de treballar amb el consell de caps la manera de viure el guiatge i l’escoltisme!.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

85


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

• • • • • •

Quan tots els caps del vostre grup acceptin la idea d’integrar en Niky al grup, haureu d’avaluar les possibilitats del grup. Nombre de caps. Potser haureu de reclutar nous caps. Formació dels caps. Canvi freqüent dels caps. Mida de les unitats. Recursos financers del grup. Possibilitat per a tots els caps del vostre grup de trobar-vos regularment. Val la pena considerar de quin tipus de discapacitats estem disposats a responsabilitzar-nos. És important recordar que els caps de la unitat/grup són responsables del benestar dels membres de la unitat/grup. Per això tots els caps haurien de tenir dret a pensar en els seus propis recursos. Penseu en diferents formes de comportament. Considereu les vostres pròpies habilitats, recursos i experiències quan planifiqueu formes adequades d’incloure membres amb discapacitats. Preguntes més freqüents a l’Associazione Guide E Scouts Cattolici Italiani - AGESCI, Itàlia (A. Contardi, P. Curatolo, R. Lorenzini, “Handicap e scautismo”, Ed. Borla, pàg. 64-74): “És possible admetre tothom? Respondre directament ‘sí’ a aquesta pregunta seria una mica arriscat i potser una mica massa optimista. Considero que és correcte dir que qualsevol persona amb una discapacitat pot ser admesa. Malgrat això, podria haver-hi persones amb un cert tipus de discapacitat que fos impossible d’integrar en el grup. Cal valorar les nostres possibilitats, així com les dificultats de la persona implicada, i decidir si és possible acceptar el repte. En alguns casos, es podria preveure la participació a temps parcial, si no es pogués fer d’altra manera. Un cap de patrulla em va dir una vegada: ‘per què l’hem d’admetre si no pot seguir un debat o entendre els valors amb els quals estem educant el grup?’ Penso que aquest no pot ser el criteri per decidir si es pot admetre una persona discapacitada o no. Hi pot haver un grau mínim de participació per al qual val la pena l’esforç. Després seria cosa nostra decidir el nivell de compromís. Em van demanar que admetés un noi de 14 anys amb una deficiència mental, que és mentalment molt més jove. Quina unitat seria millor, la patrulla o la unitat de Llops? El dilema de la diferència entre l’edat mental i la real és molt comú, sovint per als professors. Cal recordar que, tot i que és discapacitat mentalment, aquests nens es desenvolupen físicament i emocionalment igual que els seus companys. En molts casos, malgrat això, mai no seran intel·lectualment com els adults, encara que visquin més anys. Per això és

86

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

preferible considerar la seva edat real també quan vagin a una unitat escolta, amb una flexibilitat d’un any o dos, en comparació amb els seus companys. Un noi de 14 anys amb una deficiència mental és conscient que és més madur, sap que té 14 anys. Per això se sent incòmode amb escoltes de la unitat de Llops, i aquests tampoc no se senten còmodes en les relacions amb aquest company, perquè físicament és més gran que ells.”

Activitats El primer pas per trencar barreres és identificar les barreres reals de la unitat/grup! Aquí hi ha algunes preguntes per debatre: • El guiatge i l’escoltisme poden continuar igual que abans quan una unitat/grup deci-

deix acceptar membres amb discapacitats o cal canviar la direcció, els mètodes, etc.? • On són els problemes més grans pel que fa a les actituds de les persones i el canvi de

les seves actituds? • És important que tots els membres realitzin totes les activitats (tothom té un límit, tant

si s’és discapacitat com si no)? És important recordar que el fet que una persona no s’adapti a una unitat/grup pot passar tant a persones amb discapacitats com sense. • Quantes persones amb discapacitats es poden incloure en una unitat amb no discapacitats? • Quina és la millor edat per començar la inclusió? • Les persones que tenen una discapacitat d’aprenentatge poden arribar a ser caps?

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

87


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

• • • • • • •

Activitats del seminari ”Més enllà de les barreres”, Dinamarca, 2002 1. Dividiu-vos en grups (doneu una sèrie d’escenaris). Teniu una gran unitat en una ciutat/àrea urbana sense membres amb discapacitats, i els caps no tenen experiència. Se us demana que accepteu una persona amb síndrome de Down. Com ho planificaríeu? Se us demana que accepteu una persona amb problemes de comportament. Se us demana que accepteu una persona amb una greu dislèxia. Se us demana que accepteu una persona amb epilèpsia. Se us demana que accepteu una persona amb deficiència visual. Se us demana que accepteu una persona amb deficiència auditiva. Se us demana que accepteu una persona amb paràlisi cerebral. Teniu una petita unitat en un poble/àrea rural sense membres amb discapacitats, i els caps no tenen experiència. Se us demana que accepteu una persona amb síndrome de Down. Com ho planificaríeu? (Feu servir qualsevol de les condicions de més amunt.) Se us demana que accepteu una persona amb paràlisi cerebral que té uns pares molt protectors i angoixats. Com ho planificaríeu? 2. Demaneu als equips que creïn una llista amb formes de donar suport a la inclusió d’una persona amb discapacitats dins la unitat. 3. Animeu-los a adreçar una sèrie de qüestions: en l’àmbit de personal, formació per a adults i infants, activitats a l’interior, acampada, activitats d’aventura, escalada, ràpel, ‘trekking’, etc., accés als edificis, temes sanitaris, pares, comunicació i altres. 4. Parleu de si podeu escollir. Com dir “no”, si cal?

88

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Amb la vostra unitat actual Quan prepareu la vostra unitat per a la inclusió, hauríeu de considerar les necessitats dels membres nous i dels actuals. Seria bo fer un debat amb els membres actuals abans d’incloure membres amb discapacitats. Parleu amb membres actuals sobre efectes positius d’incloure un membre amb discapacitats, i també de les pors, els canvis, les dificultats (vegeu també “Part 1. Fer front a les barreres”). La preparació és diferent si la unitat ja ha inclòs un membre amb discapacitat. No us oblideu d’implicar els pares dels membres que no tenen cap discapacitat. No us sorprengui que s’hi oposin i prevegeu una reunió per contestar les seves preguntes i preocupacions. Convideu-los a una trobada per informar-los i parlar-ne. També podeu organitzar una activitat de conscienciació. Cal que els expliqueu el propòsit educatiu sobre la inclusió i el que guanyaran els infants pel fet d’estar en una unitat d’inclusió. També cal que els informeu de com us organitzareu i dirigireu la unitat i les activitats. Heu de convèncer-los que els infants estan en un entorn segur. Encara que no tingueu cap projecte d’inclusió planificat, és important conscienciar els membres “normals” sobre aquest tema. Això es pot fer a través de jocs, activitats, reptes, visites, etc.

Exemple Girlguiding UK, GG UK, Regne Unit (Font > “You & me together, Girlguiding UK Disability Challenge”, The Guide Association, 2004). El Disability Awareness Challenge (Repte de la conscienciació de les discapacitats) és una sèrie d’activitats divertides i pràctiques adequades per a tots els membres de Girlguiding UK (nenes, joves i adultes). Cobreix una sèrie d’activitats que ajudaran a prendre consciència de moltes discapacitats, com ara deficiències físiques, visuals, auditives, i també altres necessitats d’educació especial. El repte us dóna a vosaltres i a la vostra unitat l’oportunitat d’explorar: Les barreres amb les quals s’han d’enfrontar els joves amb discapacitats quan entren en l’entorn dels seus companys. Formes innovadores d’animar els membres a entendre les necessitats de les persones discapacitades. Formes d’animar els joves perquè coneguin persones amb discapacitats i vegin de primera mà com són les seves vides i com les viuen.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

89


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitats per fer amb els vostres membres sobre la presa de consciència Scouts de France - SdF, França Scouts de France van preparar, juntament amb altres associacions (Associació de Paralítics de França, Associació Francesa de Recerca Genètica), un joc per fer a la vostra unitat (“Handi jeu: Première étape de la démarche engagée par la branche Scouts pour l’an 2000”, en francès). És el primer pas per conèixer millor la discapacitat. A la vida diària, a la vida laboral i durant el temps lliure i l’educació, què es pot fer per un jove amb discapacitats? Què en pensen els membres de la patrulla? Quines imatges tenen de la discapacitat? Conté un tauler, amb 6 targetes i 2 llibres d’instruccions. Mouvement Scout de Suisse - MSdS, Suïssa (Font: MSdS, trèfle-kim 1-2/98) Joc especial KIM: poseu diferents objectes sobre una taula i cobriu-los amb una tovallola. Els jugadors tenen uns quants minuts per tocar els objectes amb els ulls tapats. Després es tornen a cobrir tots els objectes i els jugadors han de descriure de memòria tots els objectes que hi havia sobre la taula. Scouting Nederland - SN, Països Baixos “Sopar amb una discapacitat”. Objectius d’aquesta activitat: Els participants fan l’experiència de fer activitats diàries amb una discapacitat. Els participants aprenen les interaccions que hi ha entre l’entorn social i la persona amb una discapacitat. Acceptar que l’entorn té un paper important en el primer contacte amb algú; limiteu-vos a observar com una persona reacciona davant vostre. Permeteu-vos l’oportunitat de familiaritzar-vos amb diversos tipus d’instruments que hi ha a l’abast per menjar. Els participants seleccionen targetes que els diuen quin tipus de discapacitat tenen, p. ex. ceguesa, sordesa, un braç amputat, mans sense gaire sensibilitat... Se’ls tapa els ulls, se’ls posa taps a les orelles, etc., i han de menjar mentre observen l’efecte que tenen les seves discapacitats i les reaccions dels altres.

90

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Manual “The ‘we can’ kit: promoting Scouting and overcoming handicap”/Servei de Programes/1989 Buró Mundial d’Escoltisme, Ginebra/ Secció F Pistes de la consciència de la discapacitat: donen als participants una oportunitat per experimentar els inconvenients i les frustracions de ser discapacitat. També poden donar als participants una oportunitat d’experimentar l’ajuda i el suport a les persones amb una discapacitat perquè aconsegueixin el que no podrien assolir altrament. Conscienciació de la deficiència visual: simular la ceguesa. Pistes de soroll: una sèrie de diferents sorolls pel carrer / Pista al llarg d’una corda:, amb bosses penjades en intervals que continguin olors o objectes per tocar / Projecte de grup: muntar una tenda / Projecte individual: fer una motxilla, fer un entrepà. Conscienciació de la deficiència auditiva: doneu als participants orelleres o cotó. Si es fa a dins, poseu la TV o el vídeo sense so i intenteu seguir el que diuen/Feu projectes seguint instruccions orals. Conscienciació de la discapacitat d’aprenentatge: escriviu un missatge que sigui incomplet per a alguns, mentre els altres del grup tenen totes les instruccions per al projecte de grup / Poseu unes instruccions enregistrades en un disc i que hi faltin parts o que les instruccions siguin molt complexes, i mireu com se’n surt el grup. Seminari “Més enllà de les barreres”, Dinamarca, 2002 Objectiu: El pastor ha de guiar tots els xais fins a una cleda. Activitat exterior, mínim 5 participants. Preparació: Feu una forma quadrada a terra amb una entrada estreta (cleda). Escolliu un observador del grup. Després: a. Primerament col·loqueu els xais (participants) a la cleda; b. Digueu-los que triïn un pastor; c. Doneu un xiulet al pastor i deixeu que l’equip organitzi un mètode per fer anar els “xais” dins la cleda; d. L’observador tapa els ulls a tots els xais i els col·loca lluny de la cleda. Podeu tornar a fer la cleda si voleu; e. L’observador identifica l’ordre en el qual el pastor guia cada “xai” a la cleda d’un en un sense tocar-lo ni parlar. Només pot fer servir el xiulet; f. Quan tothom és a la cleda, destapeu-vos els ulls; g. Parleu dels resultats: com se sentien els xais pel que els passava? Ha sorgit un líder natural? > Trobareu més activitats per jugar amb la vostra unitat en el capítol “Obrir la ment: activitats”.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

91


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Obtenir informació sobre les discapacitats L’objectiu d’aquest capítol és donar eines per obtenir informació sobre les discapacitats. Els caps han de conèixer tots i cadascun dels seus membres individualment: necessitats, desitjos, medicaments, pors, maduresa. El mateix per a cada membre de la unitat (fins i tot els membres que no tenen discapacitats). Les persones discapacitades tenen unes necessitats bàsiques semblants i passen per etapes de desenvolupament similars. Però també tenen necessitats especials relacionades amb les seves discapacitats. Malgrat això, els caps són els responsables de trobar informació sobre els seus membres amb discapacitats. La informació és important per oferir un programa educatiu que respongui a les necessitats i habilitats dels membres amb discapacitats. Aquesta informació pot ser una descripció de la discapacitat i els problemes que s’hi relacionen, però també pot ser la solució o consell proposat per especialistes en discapacitats/famílies/cuidadors. Treballar amb membres amb discapacitats pot requerir unes habilitats específiques, p. ex. cura especial, saber portar una cadira de rodes... Aquesta feina també requereix una adaptació a les actituds, prendre’s temps: fer amb i no fer en lloc de. Però no oblideu mai que la persona amb la discapacitat és l’expert del seu estat i coneix les seves pròpies habilitats. És molt important preguntar en comptes de suposar! El factor humà és el més important i el coneixement d’una discapacitat és útil però no ho és tot: “no tots els membres amb la mateixa discapacitat són iguals”. On trobareu informació? • Podeu trobar molta informació a Internet, a les biblioteques. • També podeu treballar en col·laboració amb altres ONG, especialistes en discapaci-

tats, cuidadors i famílies… “No dubteu a demanar ajuda, poseu-vos en contacte amb persones més preparades!”

92

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Exemples La senyora Smith té una nena a la seva unitat que té diabetis. Es posa en contacte amb l’associació de diabètics per tenir més informació sobre aquesta malaltia. També pot preguntar als pares. Ells coneixen millor les necessitats (personals) especials de l’infant. La Mary voldria fer esport amb la seva unitat i té un membre amb una discapacitat, de manera que va a la pàgina web de l’Associació de Paralímpics. L’Ann va amb cadira de rodes. Els seus pares expliquen com treure-la de la cadira. “El més important que hi ha per trencar barreres és la cooperació amb diferents organitzacions de discapacitats. Això podria ser un bon començament per a totes dues parts (…). El conferenciant convidat al seminari (…) va destacar que seria molt important crear un entorn on les associacions de guies/escoltes, les famílies dels nens amb discapacitats i la societat poguessin intercanviar informació i parlar obertament dels obstacles que les persones amb discapacitats es troben en les activitats de guiatge i escoltisme. És un avantatge que els membres ‘normals’ no siguin professionals perquè, d’aquesta manera, el guiatge i l’escoltisme pot fer un enfocament de manera natural vers els infants amb discapacitats, tractant-los com a iguals.” (Informe del seminari “Més enllà de les barreres”, Dinamarca, 31 de maig - 6 de juny de 2002, EYF-CoF, pàg. 4). Treballar en col·laboració amb ONG específiques pot contribuir a augmentar el coneixement dins l’associació, trobar nous membres i reforçar la imatge externa de l’associació. Finalment, algunes associacions d’Europa han elaborat uns manuals molt interessants relacionats amb la seva experiència amb membres amb discapacitats. Podeu trobar-ne una llista no exhaustiva a l’apartat de referències.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

93


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Exemple de partenariat

• • • •

Scouting Nederland - SN, Països Baixos El projecte “Fer que l’escoltisme a la natura sigui una aventura i sigui accessible” és fruit d’un partenariat entre el Consell per als Malalts Crònics i els Discapacitats, l’Oficina Nacional per a l’Accessibilitat i Scouting Nederland. L’objectiu del projecte és desenvolupar un estàndard de qualitat per a l’accessibilitat en la pràctica d’activitats d’aventura. S’ha seleccionat un centre escolta al mig del país com a lloc per fer proves per a la introducció de les transformacions necessàries per a aquest fi i les millores pràctiques es fan entre l’octubre de 2003 i març de 2004. Algunes accions són: Millora de l’accessibilitat als camins de bosc per als usuaris de cadires de rodes Modificacions als lavabos i a les cuines de la casa principal Millora de l’accés als llocs d’acampada i a l’àrea del foc de campament Cada associació, segons la seva especialització, pot aportar coneixements específics al projecte.

Exemple de manual Mouvement Scout de Suisse - MSdS, Suïssa L’MSdS va editar un manual amb anotacions tècniques sobre diferents tipus de discapacitats i informació sobre primers auxilis, manipulació de la cadira de rodes, etc. (“Behinderte Kinder und ihr”, Umfeld, 1996, MSdS).

Activitats Si teniu recursos a la sala, i potser accés a Internet, doneu a cada equip/persona un grup objectiu (diabetis, síndrome de Down, deficiència visual). Tindran un temps concret per trobar tanta informació com sigui possible (necessitats, medicació, desenvolupament). Després exposeu-ho a la resta del grup.

94

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Algunes adreces web Comitè Paralímpic Internacional (IPC): www.paralympic.org Institut Mundial sobre la Discapacitat (WID): www.wid.org Fòrum Europeu de les Persones Discapacitades: www.edf-feph.org Any Europeu de les Persones amb Discapacitat: www.eypd2003.org Consell d’Europa: www.coe.int/hre ; http://book.coe.int Organització Mundial de la Salut: http://www.who.int/ Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (ICF): http://www3.who.int/icf/ icftemplate.cfm Handicap International (anglès): http://www.handicap-international.org/english/ Mobilitat Internacional USA: http://www.miusa.org Horizon 2000 asbl - Associació d’informació, de comunicació i de desmitificació de la persona discapacitada (només en francès): www.h2000.be Sobre l’accessibilitat: http://www.training-youth.net/site/publications/coyote/coyote04/events.htm

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

95


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Guies i escoltes amb discapacitats Aquest capítol ajudarà els caps a reclutar membres amb discapacitats i emfasitza la importància de treballar en partenariat amb famílies/cuidadors. Finalment, els caps trobaran idees per preparar la primera trobada.

Reclutament

• • • • • • •

Com podem trobar possibles membres amb discapacitats? Això és força fàcil, perquè normalment hi ha una demanda d’activitats per a joves amb discapacitats. Si no hi hagués demanda, es podria mirar els llocs següents: Campanyes de reclutament normals Organitzacions no governamentals per a certs grups objectiu Institucions i centres de treball especials, etc. Associacions de pares i de suport Escoles i llars especials Xarxes d’Església Consell local o Ajuntament Quan es recluti a través d’escoles, llars i centres de treball especials, val la pena aprofitar els coneixements i l’experiència que tenen; en molts casos la gent que hi treballa sap quin tipus de possibilitats hi ha i quins podrien ser els membres potencials. De forma semblant, es podrien consultar les associacions locals de pares o de suport. És important adreçar-se als pares primerament. Com que és poc probable trobar pares a la porta de l’escola (molts d’aquests joves van en un autobús especial) és millor posar-se en contacte amb el director i demanar si podeu fer publicitat del vostre treball (pòsters, fullets). Potser podreu donar fullets en les reunions de pares o assistir a classe per parlar d’aquesta idea. També podeu deixar fullets en centres mèdics, companyies d’assegurances, biblioteques o centres juvenils. Els articles en diaris locals també són útils. Algunes associacions d’Europa organitzen campaments per a persones amb discapacitats que també estan oberts a persones que no siguin membres del guiatge i escoltisme.

96

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Exemple Eclaireurs et Eclaireuses de France - EEDF, França “Des de fa més de 40 anys, milers d’infants, joves i adults amb discapacitats (principalment persones amb deficiències mentals) participen als camps organitzats pel sector “Vacances Ouvertes”. Aquesta és una ocasió de viure un moment de vacances, canvi, desconcert, descobriment i participació.” (Font i més informació a > http://www.eedf.asso.fr).

Famílies i llar El guiatge/escoltisme és part de la vida dels joves. Algunes persones amb discapacitats poden viure a casa, amb la seva família o pel seu compte, altres poden viure en una llar amb el suport de cuidadors. Val la pena parlar amb els pares/cuidadors dels joves. Aclarir el programa educatiu de l’escoltisme i el guiatge i els mètodes que utilitza. Presentar tots els caps als pares/cuidadors i explicar-los la seva funció. Els pares han d’entendre l’estructura i l’organització del grup i la unitat, i que el guiatge i l’escoltisme és un gran joc i no una teràpia. Amb tot, el vostre equip de caps ha de convèncer els pares que la inclusió dels membres amb una discapacitat pot ajudar-los a ser més sociables, a experimentar i prendre responsabilitats en el seu desenvolupament personal. També haureu d’explicar-los que els caps donaran suport a l’infant per tal que participi en totes les activitats que pugui fer. Haureu de convèncer-los que el guiatge i l’escoltisme són el lloc on el seus fills estaran feliços i segurs! Pregunteu als pares/cuidadors la història del seu fill: tota la informació que descrigui la seva malaltia, el suport que li dóna la família o el cuidador, quan necessita estimulació, què fa durant el temps lliure, si li costa relacionar-se amb els altres. Actuem en col·laboració amb l’educació del fill. És normal treballar en col·laboració amb pares i cuidadors, això vol dir tenir una visió comuna per al futur del nen; p. ex., treballar la seva autonomia, acceptar la seva discapacitat, etc. El professor del nen pot tenir informació important per compartir. A causa de les lleis de confidencialitat, cal que hi hagi autorització dels pares: • L’Annie va començar a aprendre com vestir-se amb els seus cuidadors. Durant el campament, cal més temps perquè pugui anar practicant.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

97


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

A més a més, la família és responsable del benestar de l’infant: per això hem de convèncer-los que actuem de la millor manera per l’interès del nen. • El cap d’en Fred va visitar casa seva un vespre abans d’anar al campament, per explicar les activitats i com en Fred hi participaria. La comunicació podria incloure intercanvi d’informació sobre la vida pràctica, relacions, progrés, salut (símptomes, medicació i cura) entre els pares/cuidadors i caps. Recordeu que aquesta comunicació és en doble sentit: • Un escolta/guia va començar a prendre medicació la setmana abans del campament, i l’havia de continuar durant l’estada. Els pares van explicar que la medicació podria tenir efectes secundaris. • Després del campament, vosaltres explicareu als pares que l’escolta/guia va fer la migdiada cada dia perquè sentia molt cansament (creieu que a causa de la medicació). Alguns joves, a causa de les seves discapacitats, no poden explicar als seus pares què han fet. És el nostre paper, com a caps, mostrar-los el camí perquè ho facin ells mateixos: • La Lucy és autista. Participa bé durant la competició d’esport i sembla que en gaudeix molt. Com pot compartir això amb els pares? De moltes maneres: informe escrit, dibuixos, fotografies... • Els membres van tornar a casa amb un informe escrit després del campament del Quebec. L’informe donava detalls de les principals activitats i els membres podien escriure o dibuixar cada dia el que els havia agradat. La seguretat dels membres és important. De vegades els membres amb discapacitat física o d’aprenentatge poden necessitar un suport individual. Aquestes tasques haurien de portar-se a terme només amb la comprensió total i el consentiment escrit dels pares o cuidadors. En cas d’emergència se’ls hauria d’informar immediatament. Tot s’hauria de fer d’acord amb la política de protecció de l’infant de l’associació. Suggeriment: per als casos d’emergència, els caps sempre haurien de disposar de les dades de contacte de pares/cuidadors i també informació sobre diagnòstic, teràpia, dieta i/o medicació dels membres amb discapacitats perquè es pugui lliurar en cas de necessitat. També podeu demanar una còpia de la seva targeta de seguretat social (si en tenen). Tot això pot estar dins un sobre tancat i segellat, si els pares no volen donar-ho tot al cap.

98

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitats/accions Taller dut a terme durant “Guiatge i escoltisme - Treballant amb joves amb discapacitats”, 1-7 de maig de 1995, EYCS, França (inspirat en l’informe del seminari, pàg. 19-22, en francès i anglès) Cooperar amb pares de fills amb/sense discapacitats; els temes tractats són: “és possible educar els pares que tenen por que el seu fill discapacitat vagi a l’escoltisme/guiatge? Què es pot dir als pares dels nens que no tenen cap discapacitat i que reaccionen de forma negativa envers la integració dels nens discapacitats? El tema de la sexualitat es va comentar des del punt de vista dels pares.” Scouting Nederland - SN, els Països Baixos Mòdul de formació / Taller “Treballar amb els pares”. Els objectius del mòdul són: Donar als participants idees per treballar amb els pares. Permetre als participants que donin un cop d’ull als elements de debat amb els pares, en un entorn segur. Representació en grups de 4 (2 observadors i 2 jugadors). Exemple Jugador 1: tens una vacant al grup i en Sjors és el següent de la llista. Els pares han dit que en Sjors té una discapacitat, però que s’adequaria bé al grup. És parcialment invident i té epilèpsia. Vols que els pares t’expliquin quines atencions necessita, perquè en aquest moment tens pocs caps i dubtes que tinguis els recursos per poder atendre totalment en Sjors.

• • • •

Jugador 2 (pare/mare): el cap del grup t’ha telefonat per dir-te que hi ha lloc per a en Sjors en un grup escolta. Estàs encantat, perquè a causa de la deficiència visual i de l’epilèpsia gairebé no hi ha cap oportunitat perquè vagi als grups de temps lliure. Tu havies anat a l’escoltisme i creus que no hi haurà cap problema. Després de tot, l’escoltisme és per a tothom. Els observadors han d’adonar-se de: Com comença el debat Com ha anat, amb les diferents idees del cap i dels pares Com es va acabar la conversa i si totes dues parts han quedat satisfetes del resultat Quins eren els signes no verbals i les reaccions a ells

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

99


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Preparar la primera trobada Parleu amb el nou membre amb una discapacitat per animar-lo i motivar-lo. Doneu-li molts exemples, ensenyeu-li fotografies i altres objectes relacionats amb les activitats de guiatge i escoltisme. Convenceu-lo que el guiatge i l’escoltisme faran sortir el millor de les seves capacitats! No us oblideu d’implicar els pares/cuidadors en el procés. Convideu-los a la trobada o prepareu un vespre per a pares per informar-los i parlar-ne. La primera trobada s’ha de preparar molt bé perquè els nous membres se sentin molt acollits. No oblideu que la primera impressió és important per als nouvinguts. Trobeu activitats que els nouvinguts puguin fer ells sols per demostrar que el guiatge i l’escoltisme està totalment obert a ells. Després de la primera trobada, podeu buscar un moment per parlar de les primeres impressions. Parleu també del futur. Potser caldrà algunes preparacions pràctiques. Per exemple: una rampa per entrar a la sala de reunions, o un canvi de mobles perquè una cadira de rodes tingui espai suficient per entrar i moure’s per la sala. Exemple Savez Izvidjaca Srbije i Crne Gore - SISCG, Sèrbia i Montenegro “Hem organitzat un projecte que es diu ‘Escola a la Natura’. La idea era donar suport al grup escolta d’infants amb deficiència auditiva. L’objectiu d’aquest projecte era integrar infants amb deficiència auditiva i sense i ensenyar la tolerància. El projecte es basava en el principi de procés d’aprenentatge actiu, mitjançant tallers que activessin sentiments, creativitat, sentit de l’art, coordinació i voluntat per assolir l’èxit. Els tallers es van escollir amb molta cura i es van dur a terme en un ordre i un ritme específics que són importants per guanyar la confiança dels infants i també per reforçar la confiança en si mateixos. Tots els tallers també es van adaptar a l’edat i a les habilitats psicosocials dels infants. Es van fer tallers de ceràmica, roba, informàtica, esport (activitats escoltes incloses) i cuina. Aquests tallers els van dur a terme professionals (acadèmics), educadors especials, estudiants del darrer any de la facultat d’Educació Especial de Belgrad i caps escoltes. Ens agradaria assenyalar que reclutar professionals en camps específics encara és estrany al nostre país, ja que, fins ara, només educadors especials han treballat amb nens sords. La tria d’aquests tallers va resultar fantàstica. Els nens podien expressar-se completament perquè la seva discapacitat no era cap obstacle per a cap d’aquestes activitats. En aquest projecte les barreres de les possibilitats d’aquests nens van desaparèixer.”

100

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Adreça web http://www.training-youth.net/site/publications/coyote/coyote04/events.htm. Trobareu algunes idees sobre accessibilitat: quins seran els participants del vostre proper taller, seminari o curs de formació? Com podeu assegurar que tothom, fins i tot les persones amb discapacitats o mobilitat reduïda, pot accedir i sentir-se còmode durant l’esdeveniment? Aquí trobareu alguns suggeriments que valen la pena.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

101


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Formes de comunicació L’objectiu d’aquest capítol és presentar diverses eines de comunicació que es poden utilitzar en la relació amb guies/escoltes, per tal que tothom tingui accés a la informació. Quan es fa guiatge i escoltisme amb membres amb discapacitats, és important observar que la informació hauria de ser, sempre que fos possible, adequada per a tots els membres (i els seus pares), fins i tot per als que tenen discapacitats mentals/ sensorials. Val la pena esbrinar si les eines de comunicació que actualment s’utilitzen realment responen a les necessitats de tots els membres o si s’ignora cap grup. Quan parlem d’eines de comunicació, fem referència a qualsevol pràctica i mitjà que ens ajuda a transmetre informació. Aquí trobareu algunes idees per a membres amb: Deficiència auditiva. Podeu fer servir material escrit normal i, quan calgui, un intèrpret del llenguatge amb símbols. Els correus electrònics i els textos són molt útils. Si els membres amb aquesta deficiència saben llegir els llavis, parleu clarament i a poc a poc i assegureu-vos que us poden veure perfectament la cara i la boca. Deficiència visual. La forma més fàcil pot ser utilitzar la comunicació verbal. Si és

possible, feu servir braille o enregistreu articles de les vostres revistes o notificacions en una cinta. Aquesta és una forma adequada d’informar sobre activitats futures, entre d’altres, si l’escolta o guia o els seus pares tenen una deficiència visual. Potser podeu fer servir una part del temps de trobada de la vostra unitat per llegir revistes, per exemple, de la vostra associació i les vostres unitats locals. D’aquesta manera, ells també sabran què està passant i què és important. També és una bona manera de mostrar que ells formen part de la vostra unitat i de tota l’associació. També recordeu que és molt important explicar a una persona amb deficiència visual on estan col· locades les coses, i penseu a avisar-la si les canvieu de lloc. Deficiència verbal. Demaneu als pares que us ensenyin com utilitzar alguns dels

símbols Bliss, els pictogrames, etc. Recordeu reservar prou temps per a les comunicacions (no els acabeu una frase o una paraula!). Les persones amb una deficiència verbal poden utilitzar un altre mètode de comunicació, com ara l’escrit.

102

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Dificultats d’aprenentatge. Haureu de tenir en compte que el llenguatge ha de ser prou senzill perquè els membres entenguin la informació. Recordeu que és extremadament important assegurar-se que la informació es rep a casa. Els membres poden no recordar o transmetre la informació dels fulls que se’ls ha donat.

Hi ha diferents programes de llengua, i podeu trobar més informació sobre diverses formes de comunicació a Internet, en llibres i quan us poseu en contacte amb ONG. Els pares dels membres segurament us poden ajudar en aquest tema. Alguns d’aquests programes només s’han dut a terme en un país; per tant, és important veure què hi ha al vostre país. Per exemple: Makaton és un programa de llengua únic que ofereix un enfocament estructurat, multimodal, per a l’ensenyament de comunicació, llengua i alfabetització. Dissenyat per a infants i adults amb una sèrie de discapacitats d’aprenentatge i comunicació, Makaton s’utilitza molt al Regne Unit i s’ha adaptat perquè es pugui utilitzar en més de 40 altres països (>http://www. makaton.org/).

Exemples

• • • • •

Guides de France - GdF, França. La revista de l’associació GdF (“Pour toi”, de Vent du Large, de publicació trimestral per a joves adults amb discapacitats mentals) és un bon exemple de com implicar i informar les guies amb una discapacitat mental sobre la seva associació i altres temes importants. Utilitza un llenguatge senzill, amb moltes il·lustracions, i tracta temes importants i desafiadors com: estar bé en el seu cos morir, però la vida continua celebrar comunicar estimar Girlguiding UK - GG UK, Regne Unit Girlguiding UK ha editat una llista sobre diferents actituds/comportaments que cal tenir davant persones amb discapacitats (“Dos and Don’ts - Including girls, young women and adults with disabilities in Girlguiding UK”, Girlguiding UK, gener de 2004). Exemple per a una persona amb una deficiència visual: “Feu: identifiqueu-vos amb el nom i en les primeres trobades digueu quin és el vostre paper, és a dir, guia responsable. No feu: no empenyeu una persona amb deficiència visual, deixeu sempre que us agafi pel braç.”

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

103


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitats Un dia intenteu utilitzar una altra forma de comunicació diferent de la verbal: escriptura, il·lustració, ceràmica, fotografia, mímica, etc. Demaneu a algú que expliqui com preparar rotllos de primavera fets a casa amb les mans lligades. Demaneu a algú que expliqui com anar a la propera estació sense parlar o sense fer dibuixos, etc. Activitats sobre la conscienciació > vegeu el capítol “Preparar la unitat per a la inclusió”. Experiment Agafeu la darrera revista de l’associació i escolliu la informació que voldríeu passar als membres de la vostra associació que tenen deficiència visual. Després enregistreu la informació que hagueu escollit en una cinta i demaneu als altres membres que l’escoltin i us donin la seva opinió. Temes de discussió: • S’han descrit eines que són necessàries en el vostre cas? Són factibles? • Quina informació haurien de rebre tots els membres de la vostra unitat? • Com es podrien canviar les eines de comunicació actuals per satisfer les necessitats dels

vostres membres?

• • • • •

Joc de representació: Representeu una trobada (o una part) on tots els participants tinguin una discapacitat. Si la trobada implica menjar, llavors encara serà més desafiadora. Possibles discapacitats que es poden utilitzar: Només es pot fer servir una mà (l’altra es col·loca darrere l’esquena). Només es pot fer servir un nombre limitat de dits (alguns estaran enganxats). Utilitzar la cadira de rodes. Deficiència visual, visió només d’un ull o reducció de la visió (feu servir ulleres molt brutes). Deficiència auditiva (taps a les orelles). Després del joc de representació val la pena parlar dels sentiments, obstacles i aspectes positius del joc. Quedareu sorpresos dels temes que sorgeixen en aquest tipus de joc.

104

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitats de guiatge i escoltisme L’objectiu d’aquest capítol és ajudar els caps a organitzar activitats per als seus membres i preparar caps perquè tractin temes de la vida amb sensibilitat. “Les limitacions només existeixen a les nostres ments. Però si fem servir la imaginació les nostres possibilitats seran infinites.” Jamie Paolinetti.

Programa educatiu El programa educatiu està dirigit a satisfer les missions de guies/escoltes: Missió de la WAGGGS: capacitar les nenes i les noies perquè desenvolupin tot el seu potencial com a ciutadanes responsables del món. Missió de la WOSM: contribuir a l’educació dels joves, mitjançant un sistema de valors basat en la Llei i la Promesa escolta, per ajudar a construir un món millor on les persones es realitzin com a individus i tinguin un paper constructiu en la societat. Per tal d’elaborar el vostre programa educatiu, haureu de centrar-vos en: • Les necessitats de tots els membres: treballareu els objectius personals i d’unitat. • L’habilitat de tots els membres: els heu d’incloure tots en les activitats. Això no vol

dir que tothom hagi de fer les mateixes activitats! Cal centrar-se en l’habilitat, no en la discapacitat! • Els desitjos de tots els membres: els membres són els autors del seu propi desenvolupament, i per això són part de les decisions que es prenen per construir el programa educatiu. Això també és vàlid per als membres amb discapacitats.

• • • • •

Durant les activitats els membres han de: Jugar: el guiatge i l’escoltisme són divertits! Aprendre: el guiatge i l’escoltisme són moviments educatius! Fer: el guiatge i l’escoltisme ofereixen oportunitats per fer coses i assolir objectius! Compartir: el guiatge i l’escoltisme són una experiència única per viure plegats! Esperit: el guiatge i l’escoltisme es viuen en un entorn obert i de respecte!

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

105


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

El programa educatiu ha de tenir activitats diverses i equilibrades. Les activitats poden ser intel·lectuals, físiques, socials, emotives, espirituals, manuals, morals, etc. També cal fer servir diferents tipus d’expressió: parlar, dibuixar, escoltar, tocar, ballar, fer mímica, etc. • Si algú no pot córrer, pot animar. • Si algú no pot escriure, pot cantar. • Si algú no pot resoldre un problema matemàtic, pot preparar el menjar. Cal que s’organitzin les activitats de manera que tothom se senti part de la unitat! Una vegada més, no cal que tothom faci el mateix! El paper dels caps és donar suport i motivar. El programa educatiu s’ha de desenvolupar junt amb els membres, amb discapacitats o sense. > Vegeu també el capítol “Reptes del programa educatiu en l’àmbit nacional”.

Crear/adaptar activitats “Si us feu bones preguntes, segur que trobareu bones respostes!” La millor manera de planificar activitats és crear-les en funció de les necessitats, habilitats i desitjos dels membres i els objectius personals i de la unitat. Però també es poden adaptar activitats ja existents. Amb una mica d’imaginació sempre és possible trobar una adaptació que permeti que tothom participi a l’activitat. Sigueu creatius! 1) Comproveu que no es canviï l’objectiu de l’activitat després de l’adaptació. Modificar la forma de vegades afecta el contingut. Teniu una caixa nova, però és buida... Exemple: vau preparar una activitat per als membres sense discapacitats, els objectius de la qual eren desenvolupar l’esperit d’equip o la solidaritat... Era una activitat molt maca, i tots els membres estaven contents. Era tan divertida que vau decidir proposar aquesta activitat als membres amb discapacitats. I pas a pas, vau adaptar els aspectes materials. Vau tenir moltes idees i estàveu molts entusiasmats! Però us vau oblidar d’una cosa: al final vau mirar els primers objectius de les activitats... Les adaptacions van fer possible que els membres amb discapacitats participessin, però sense aprendre res. 2) No cal que ho adapteu tot. Algunes coses es poden ometre, o segurament es poden substituir per altres. Aprendre i desenvolupar són els aspectes més importants,

106

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

no que l’activitat es faci de la mateixa manera o amb els mateixos criteris que han fet servir altres persones. Podeu trobar diferents graus d’adaptació, com ara: • • • •

L’activitat s’ha dut a terme amb èxit. L’activitat l’ha realitzat ell/a mateix/a. L’activitat s’ha fet amb una mica d’ajuda. La persona ha participat a l’activitat. Totes aquestes activitats es poden fer mantenint la idea de l’activitat o de forma que l’activitat es pugui substituir per una altra.

• • • • • • • • • • • • •

3) Coses que cal tenir en compte durant l’adaptació: destreses manuals moviments destreses d’escriptura i lectura habilitat per concentrar-se comprensió d’instruccions orals i escrites destreses de percepció habilitats visuals, auditives i d’equilibri memòria fonts d’interès pors capacitat de treball en equip / do de gents edat i nivell de desenvolupament l’escoltisme és divertit!!! Per exemple, jocs: modificació de la durada del joc, objectes més grans o una nova nansa perquè tothom pugui participar activament. És important que el joc no sigui massa cansat per a alguns membres. Si voleu més idees sobre l’adaptació, vegeu http://members.tripod.com/~imaware/ games.html.

Pensar “globalment” Quan es viu amb persones amb discapacitats un s’adona que algunes accions que són fàcils per a un mateix, són molt difícils per a altres persones: menjar, dormir, vestir-se, rentar-se, anar al lavabo, etc.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

107


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Cal pensar en totes les accions possibles durant les activitats. Exemple per a l’acampada: • Oferir una tenda on es pugui estar dret, posar un llit per a una persona amb una dis-

capacitat per tal de facilitar-li l’allotjament, l’ordre dels efectes personals, vestir-se, etc. • Els llocs més comuns (la cuina, el lavabo, les tendes) es poden marcar amb diferents

tipus de cordes (diferent tipus de material) per als membres que tinguin deficiències visuals o discapacitats mentals. Es pot parlar d’aquestes adaptacions amb els membres de la unitat. Trobar solucions plegats és molt important perquè tothom se senti part del progrés de la unitat.

Observacions importants És difícil pensar en tot. Improvisar està bé! Val la pena buscar i provar de diverses maneres. És bo demanar ajuda a altres caps que tinguin més experiència, o als pares o cuidadors. Demanar ajuda o consells és una excel·lent manera d’aprendre i una bona base per discutir i identificar noves solucions. És bo recordar que la repetició és la mare de tot aprenentatge. Podeu aprendre coses en petites dosis, repetint les destreses que cal aprendre i les que ja es dominen.

Exemples sobre activitats adaptades/alternatives Corpo Nazionale Giovani Esploratori ed esploratrici Italiani - CNGEI, Itàlia (inspirat en “Niky entra in reparto”, CNGEI, Stampato in proprio, via Otranto, 18 - Roma, gener de 2000, pàg. 25, 26 i 30). Niky és el nom que es dóna a un membre amb una discapacitat.

• • • •

108

activitat alternativa a) Alguna activitat propera/similar a la que fan els altres infants. P. ex., els nens estan jugant a pilota, però en Niky no hi pot participar. Ell pot ser l’àrbitre. Fent d’àrbitre, en Niky: comparteix l’experiència del joc amb altres infants. s’accepta ell mateix i accepta els altres tal com són. es compromet a fer un servei als altres. respecta les normes i aprèn com fer que es respectin. b) Una activitat diferent. P. ex., els nens estan jugant a pilota, però en Niky no hi pot participar. En canvi, pot preparar el berenar per a la patrulla.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

• • • • • •

• • • • • • • •

Vlaams Verbond van Katholieke Scouts en Meisjesgidsen-VVKSM, Bèlgica Els elements bàsics del jóc són: lloc, material, regles, temps, tema i coordinació. Amb això podeu crear qualsevol joc, nou o adaptat, que vulgueu. Tots els jocs han de ser un repte senzill i visual. lloc: dins, al parc… material: pilota, guix, aigua… regles: sense mans, amb els ulls tancats… temps: 1 hora, 10 minuts… tema: bruixes, espai… coordinació: en un cercle, dins les línies marcades a terra… Ex.: jugar amb barrets: barrets a terra (1 per a cada un). Quan sona la música deixeu el barret. La música para i tothom ha d’agafar un barret ben de pressa. El qui queda sense, està eliminat. Guides Catholiques de Belgique - GCB, Bèlgica A Brussel·les, una unitat per a infants de 5 a 7 anys, els Nutons, va donar la benvinguda a la Jessica, una nena amb visió parcial. Aquests són alguns testimonis. Vam demanar als Nutons què feien d’especial per a la Jessica durant el campament i què canviaven. “Li donàvem la mà.” (Michaël) “En comptes d’escriure normal, ho fèiem amb puntets (‘braille’).” (Alain) “L’ajudàvem a caminar i l’agafàvem de la mà.” (Imran) “Li llegíem.” (Cédric) Els caps llavors van explicar què havien fet realment: Substituir algunes imatges per objectes tàctils. Des del començament, explicar-li la distribució de l’edifici. Assegurar-se que hi hagués algú que li donés la mà. “De fet, no tant, si ho comparem amb el que ella ens va donar!” (Tamia) Activitats sobre l’adaptació Pluja d’idees: amb fotografies de guiatge i escoltisme en acció, trobeu tota mena d’activitats diferents que pugueu organitzar al voltant de l’acció que veieu a les fotografies. Organitzeu un debat de caps:

• Abans de fer una activitat: quins són els objectius de l’activitat? Què vull que aprenguin

els membres? Els objectius són els mateixos encara que s’hagi adaptat l’activitat? • Abans d’anar al campament: forma de treball durant el campament (segregació, inte-

gració, inclusió).

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

109


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Scouting Nederland - SN, Països Baixos Mòdul de formació “Adaptació dels jocs”. Els objectius d’aquest mòdul són: • Donar als participants una visió sobre l’adaptació dels jocs. • Els participants poden fer l’experiència que tothom pot jugar a tots els jocs només fenthi una petita adaptació. • Les adaptacions poden ser de quatre tipus: materials, tema, jugadors i espai.

• • • • •

Exemple: tots els participants formen un cercle i es tiren una pilota, quatre jugadors al mig de la rodona intenten agafar-la. Aquest joc es pot practicar en diferents circumstàncies, com: A dins perquè està plovent. Amb el doble de persones perquè també hi volen participar. Un dels jugadors és invident. Un dels jugadors porta crosses. Els participants han de provar i adaptar el joc perquè tothom hi pugui jugar.

Qüestions existencials Tothom es pregunta qüestions existencials i és important tractar-les. Especialment l’adolescència és una època de grans preguntes en molts temes delicats: treball, sexualitat, felicitat, amics, vida, mort… La discapacitat afegeix problemes que cal tenir en compte. Exemples de preguntes: Treball: a en Peter li agradaria treballar en una biblioteca. Va amb cadira de rodes. És possible? Sexualitat: per què la Marie no pot tenir un xicot si té una discapacitat d’aprenentatge? Vida i mort: qui empenyerà la cadira de rodes quan els pares de la Loretta siguin massa grans i no puguin? Malaltia: en Marc té una greu al·lèrgia al pol·len. Pot anar d’acampada? Els adolescents i adults joves amb una discapacitat es troben més sovint amb obstacles. Així doncs, es faran moltes preguntes, que no es poden ignorar. A causa dels seus prejudicis no troben respostes o persones amb qui puguin parlar sobre aquests temes. 110

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Cita de Verband Christlicher Pfadfinderinnen und Pfadfinder - VCP, Alemanya. Problema de rol i d’identitat (p. 62, Spuren, materialien für die Gruppe, Schwellenmut - PTA Praxis, 1994 - VCP - en alemany): “En una societat on ser jove, atractiu, tenir salut i ser actiu són indicadors de l’èxit i la felicitat, una persona discapacitada passa a ser automàticament una persona exclosa, algú que no pot satisfer aquestes expectatives.” Especialment durant la pubertat, la “bellesa” del cos té molta importància per a l’autoestima dels joves. Les persones amb discapacitats pateixen molt en aquesta època pel cos “no perfecte”!. Nota: Només perquè una persona no pugui expressar els seus dubtes, no vol dir que no en tingui!.

Exemple: El paper del cap

• • • • •

Guides de France - GdF, França. La revista de l’Associació GdF (“Pour toi”, revista trimestral de Vent du Large - Guides de France per a joves adults amb una discapacitat mental) tracta amb un llenguatge planer temes desafiadors i importants, com: sentir-se bé en el seu cos morir, però la vida continua celebrar comunicar estimar

Els membres sovint fan preguntes difícils als caps. Aquestes preguntes poden ser delicades per als caps perquè poden no saber-ne la resposta. Parlar d’aquests temes comporta una implicació personal. Les respostes a totes aquestes preguntes són personals. No sempre hi ha una sola resposta, sinó diverses, que necessiten un debat o una discussió. El vostre paper és desenvolupar la seva autoestima, en relació amb el comportament de tots aquells que hi ha al seu voltant (que pot ser molt negatiu). Les persones amb discapacitats necessiten suport! Potser podreu oferir l’únic lloc on podran parlar d’aquests temes. La vida que porten, com més “normal” pugui ser, millor! Nota: els pares de les persones amb discapacitats de vegades poden protegir massa els fills. Tingueu-ho en compte.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

111


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Activitats per preparar debats sobre qüestions existencials

Feu un debat amb altres caps sobre les qüestions següents: • Què és important per a vosaltres sobre la sexualitat? • Què significa per a vosaltres la cita següent: “tothom té dret a treballar”? • Quines són les barreres “infranquejables”? • Què són el naixement, la vida i la mort per a tu? • Què t’agradaria fer en la vida?

També podeu dirigir-vos als cuidadors/especialistes en discapacitats per veure com tracten aquestes qüestions i si tenen informació/publicacions sobre aquests temes. > Vegeu també activitats sobre l’autoestima en el capítol “Obrir la ment: activitats”. “Sensibilitat, quan es tracta d’atenció personal!”.

112

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

REFERÈNCIES Adreces web d’associacions esmentades en el conjunt d’eines Bèlgica, Vlaams Verbond van Katholieke Scouts en Meisjesgidsen - VVKSM: www.vvksm.be. Bèlgica, Guides Catholiques de Belgique - GCB: www.guides.be. Bèlgica, Les Scouts - Fédération Catholique des Scouts Baden-Powell de Belgique: www.lesscouts.be. Finlàndia, Suomen Partiolaiset - Finlands Scoute -SP-SF: www.partio.fi/www.scout.fi. França, Guides de France - GdF: www.guidesdefrance.asso.fr. França, Scouts de France - SdF: www.scouts-france.fr. França, Eclaireurs et Eclaireuses de France - EEDF: www.eedf.asso.fr. Alemanya, Verband Christlicher Pfadfinderinnen und Pfadfinder VCP: www.vcp.de. Grècia, Soma Hellinidon Odigon - SHO: www.seo.gr. Grècia, Soma Hellinidon Proskopon - SHP: www.sep.org.gr. Itàlia, Associazione Guide e Scouts Cattolici Italian - AGESCI: www.agesci.org. Itàlia, Corpo Nazionale Giovani Esploratori ed Esploratrici Italiani - CNGEI: www.cngei.it. Països Baixos, Scouting Nederland - SN: www.scouting.nl. Polònia, Zwiazek Harcerstwa Polskiego - ZHP: www.zhp.org.pl. Sèrbia i Montenegro, Savez Izvidjaca Srbije i Crne Gore - SISCG: sis@b92.net (República de Sèrbia) i sicg@cg.yu (República de Montenegro). Suïssa, Mouvement Scout de Suisse - MSdS: www.msds.ch/www.pbs.ch. Regne Unit, Girlguiding UK, GG UK: www.girlguiding.org.uk. Regne Unit, The Scout Association - TSA: www.scoutbase.org.uk.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

113


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Publicacions esmentades en el conjunt d’eines Il suffit de passer le pont, Editions FSC, Brussel·les, 1982 (en francès). Pour toi, Guides de France, revista trimestral de Vent du Large. Vent du large - Vivre le guidisme avec des adultes handicapées mentales, Equipe handicaps, Guides de France, juny de 2001. Handi jeu: première étape de la démarche engagée par la branche Scouts pour l’an 2000, Scouts de France, juntament amb l’Association des Paralysés de France i l’Association Française de Recherche Génétique (en francès). Spuren - materialien für die gruppe - “Na und?”, VCP Verband Christlicher Pfadfinderinnen und Pfadfinder, desembre de 1983. Spuren - materialien für die gruppe - “Schwellenmut” PTA-Praxis, 1994, VCP Verband Christlicher Pfadfinderinnen und Pfadfinder. Handicap e scautismo, A. Contardi, P. Curatolo, R. Lorenzini, Ed. Borla (en italià). Niky entra in reparto, CNGEI, Stampato in proprio, via Otranto, 18 - Roma, gener de 2000. Trèfle-kim 1-2/98 “Scout! - malgré tout!”, revista per als caps d’MSdS (en alemany i francès). Behinderte Kinder und ihr, Umfeld, MSdS, 1996. “Including girls, young women and adults with disabilities”, in Girlguiding UK, Girlguiding UK, gener de 2004. You & me together, Girlguiding UK Disability Challenge, The Guide Association, 2004. Including disabilities, The Guide Association, 1997. Informe del seminari WAGGGS/WOSM “Més enllà de les barreres”, Dinamarca, 31 de maig - 6 juny de 2002. Informe del seminari WAGGGS/WOSM “Igualtat d’oportunitats, igualtat de participació”, 22-29 de juny de 2003, EYCB Hongria. The ‘we can’ kit: promoting Scouting and overcoming handicap, Servei de Programes, 1989 Buró Mundial d’Escoltisme, Ginebra; www.scout.org. Scouting with the disabled, Buró Mundial d’Escoltisme, març de 2000; www.scout.org. Aids to Scoutmastership, Baden-Powell. Línies directrius de formació de l’Associació Mundial de Guies Escoltes; www.wagggsworld. org. Tema triennal “Els nostres drets, les nostres responsabilitats”, de l’Associació Mundial de Guies Escoltes www.wagggsworld.org.

114

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES


PUBLICACIONS INTERNACIONALS FCEG

Altres institucions i adreces web esmentades en el conjunt d’eines Any Europeu de les Persones amb Discapacitat: www.eypd2003.org. Consell d’Europa: www.coe.int/hre. Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’infant: http://unicef.org/crc. Organització Mundial de la Salut (OMS): http://www.who.int/; www.disrights.org. Classificació internacional del Funcionament, de la Discapacitat i la Salut (ICF): http:// www3.who.int/icf/icftemplate.cfm. Programa Mundial d’Acció en relació amb les Persones Discapacitades. Doré, Wagner et Brunet, 1996; extret de Fishbein et Ajzen in Horne, 1985. Horizon 2000 asbl - Associació d’Informació, de Comunicació i de Desmitificació de les Persones Discapacitades (només en francès): www.h2000.be. COMPASS, Manual per a l’Educació per als Drets Humans amb Joves: http://www. coe.int/compass;http://www.book.coe.int;http://www.salto-youth.net/find-a-tool/; http://www.training-youth.net/site/publications/tkits/tkit8/Tkit8.htm. La història de les dues granotes: www.angelfire.com/journal2/valjohnjennings/Frogs. html. Planète 21: www.planete21.net. Declaració de la Joventut d’Atenes, escrita durant la conferència de la joventut europea “Cap a una Europa sense barreres per als joves amb discapacitat”, Atenes, del 16 al 17 de maig de 2003. Sobre l’accessibilitat: http://www.training-youth.net/site/publications/coyote/coyote04/events.htm. Sobre l’adaptació: http://members.tripod.com/imaware/games.html. Sobre jocs adaptats: http://members.tripod.com/imaware/dd.html. Sobre l’adaptació de programes: http://members.tripod.com/imaware/adaptations. html. Vegeu també el capítol “Obtenir informació sobre les discapacitats”. Inside - out, values and attitudes training for those involved in personal development, The Guide Association, 1996. Special Needs Essentials 2003, The Scout Association UK.

MÉS ENLLÀ DE LES BARRERES

115


Mes enlla de les barreres  

Llibre de recursos per a la inclusió de la diversitat funcional al moviment escolta i guia.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you