Quan un àrbitre ha de jutjar una situació de càrrega / bloqueig d'un jugador que té la pilota, ha de seguir els següents principis: El defensor ha d’establir una posició legal de defensa inicial posant-se de cara al jugador que té la pilota i amb els dos peus a terra. El defensor pot romandre immòbil, saltar verticalment o moure's lateralment o enrere per mantenir la seva posició legal de defensa inicial. Quan es mou per mantenir la posició inicial de defensa pot aixecar un peu o tots dos peus del terra durant un instant, sempre que el moviment sigui lateral o cap enrere, però mai cap al jugador que té la pilota. El contacte haurà de ser en el tors, aleshores es considerarà que el defensor ha estat el primer de col·locar-se en la posició. Havent pres una posició de defensa legal, el defensor es pot girar a l'interior del seu cilindre per evitar lesionar-se. Si es compleixen aquests punts, aleshores el culpable de la falta és el jugador que té la pilota. 33.5.
Defensa a un jugador que no controla la pilota Un jugador que no tingui el control de la pilota té el dret de moure's lliurement per la pista de joc i de prendre qualsevol posició que no estigui ocupada prèviament per un altre jugador. A l’hora de defensar un jugador que no té el control de la pilota, tenen aplicació els elements de temps i de distància. Això vol dir que el jugador defensor no pot prendre una posició tan propera i/o amb tanta rapidesa en la trajectòria d'un adversari en moviment que aquest darrer no tingui prou temps o distància per aturar-se o canviar de direcció. La distància és directament proporcional a la velocitat de l'adversari, però mai menys d’ 1 passa normal. Si un jugador no té en compte les nocions de temps i de distància en prendre la seva posició inicial legal de defensa i té lloc un contacte físic amb un adversari, ell és el responsable del contacte. Quan un defensor ha pres una posició inicial legal de defensa pot desplaçar-se per defensar a l’adversari però no pot provocar un contacte amb un adversari per impedir que el sobrepassi interposant els braços, les espatlles, els malucs o les cames en la seva trajectòria. Pot, girar-se dintre del seu cilindre, per evitar una lesió.
33.6.
Jugador que és enlaire Un jugador que salti enlaire des d'un lloc qualsevol de la pista té el dret de tornar a caure en el mateix lloc. Té el dret de caure en un altre lloc del camp sempre que la trajectòria i el lloc on vagi a caure no estiguin ocupats per un adversari en el moment de saltar. Si un jugador salta però al moment de caure, a causa de l'empenta que duia provoca un contacte amb un adversari que ha pres una posició legal de defensa més enllà del lloc de caiguda, el responsable del contacte és el jugador que ha saltat.
Regles FIBA 2014 adaptades a l’FCBQ
84