Page 1


butlletí 3-02

n°102 >SUMARI

// BREUS Foto portada: E. Barrachina LA CASA VERDA (Publicació trimestral) Redacció G.deFelipe, J Villanueva, V. Navarro, Y. Monroig, J. de la Cueva, F García, R. Pardo, M. Riera, I. Pérez Disseny i maquetació Estudio LOrtún Imprimeix Graftmar S Coop V. Comissions ALIMENTACIÓ I SALUT BOSC. dimecres 2Oh ENERGIA, dilluns 17h JURÍDICA, dimecres 19,30h RESIDUS, dimarts 19,30 TERRITORI, dimecres 20h VALENCIÀ EN BICI. dimarts 21h DEFENSA ANIMAL, dimecres 20h Port de Sagunt ACCIÓ-EKO. divendres 20h Port de Sagunt EDUCACIÓ AMBIENTAL, divendres 20h Port de Sagunt El butlletí de la Casa Verda reclama el teu suport. Si tens idees que aportar, ganes de ajudar en la redacció i correcció d'articles, etc. contacta amb nosaltres, e-mail: fons.medi.ambient@uv.es Tel: 96 391 78 64

04. BREUS // ALMENARA

09. MARJAL D'ALMENARA: AIGUA, VIDA I CULTURA // ECONOMIA

14. ELS BANCS ALTERNATIUS // TERRITORI

16. COP ESPECULATIU A LLÍRIA 18. LA DESTRUCCIÓ DE LA PUNTA CONTINUA IMPLACABLE 24. TORNEM A GUANYAR UN ALTRE JUDICI CONTRA EL PARANY // BOSC

20. EL PLA GENERAL D'ORDENACIÓ FORESTAL VA PER MAL CAMÍ

ACCIÚ ECOLOGISTA-AGRÚ LA PLANA BAIXA Barranquet, 68-3'\ 12530 Borriana EL CAMP DE MORVEDRE St Josep 11, 46520-Port de Sagunt L'HORTA NORD Bisbe Muiioz 52, 46100-Burjassot LA SAFOR-LA VALLDIGNA Ap Correus n° 94, 46760 Tavernes de la Valldigna LA COSTERA Col legi la Sénia, Corts Valencianes 4, 46690-L'Alcudía MOIXENT Ap Correus n°9, 46640-Moíxent ACDEMA Baixada del Carme s/n,Torrecerda, 46650-Canals LESTOSQUETES Estació de RENFE, Ctra Xàtiva s/n 46680-Albaida Tel 962 90 06 64 COL.ECTIU MARFULL Tel 963 91 71 68

LA CASA VERDA C, Portal de Valldigna, 15 (baix) 46003 Valencià Tel/Fax. 963 91 78 64 e-mail: fons.medi.ambient@uv.es www.accioecologista-agro.org

// RESIDUS

22. EL TRACTAMENT DE LA MATÈRIA ORGÀNICA: UN PAS CAP ALA SOLUCIÓ DEL PROBLEMA DELS RESIDUS // CARTA OBERTA

26. CARTA OBERTA


>EDITORIAL

Mal assumte

I uant succeïx en torn al pla hidràulic ha derivat en la processó del despropòsit. En esta desfilada d'ànimes en pena,

racions hidrogràfiques i dels seus enginyers, que és com posar militars al front d'organitzacions pacifistes.

davant la trencadissa que penja sobre paisatges i recursos

En compte de delimitar un debat racional, els partits

naturals, qualsevol objecció o raonament que qüestione

polítics, llevat de minoritàries excepcions, ballen o sucumbixen

l'hegemonia d'excavadores, grues i ciment -descomptades les

en esta algaravia de baixos instints. El beat Camps i els seus

corresponents comissions-, es converteix en heretgia i agita

confrares animen el transvasament i criminalizan la discrepància

instints inquisitorials que arriben a afectar la lògica de les

amb tot l'agit-prop, mentres els esfínters socialistes es contrauen

potencials víctimes del deliri constructor, que ja és a dir.

i busquen refugi en l'ambigüitat, qual menxevics restrets, per

Agricultors tots, defendre els interessos valencians és

a no pertorbar anhels electorals. A vore si escampa. Altres

oposar-se als transvasaments; a la quimera de l'Ebre i a l'espoli

fòrums aliens a l'excavadora i la comissió? la Universitat? En

del Xúquer, que els actuals poders públics s'han encabotat a

parador desconegut,

fer desembocar de Terra Mítica cap avall, per a consumar

Manuel S. Jardí.

l'urbanicidi litoral i donar-li a les pilotetes de golf en el desert

(Article publicat at diari Levante-EMV.; 28-X- 20021

amb aigua de primera, mentres les salinitats procedents d'incerts transvasaments i perverses, però reals, mescles assassinaran agricultures, humedals i enterboliran les encara ben servides aixetes de València i proximitats. Per no parlar de les confede^


La dona que en sabia massa Ha mort aquest estiu, amb 95 anys, la doctora Alice Stewart. Desconeguda per la gran majoria de la gent, és I 'epidemiòloga que va demostrar la relació entre l'exposició a les radiacions i el càncer. Els seus estudis obligaren a les autoritats a una major transparència sobre els efectes de les radiacions ionitzants. (Paula de Felipe). Nascuda al 1906 a Anglaterra a una família de metges, es doctorà en medicina en la Universitat de Cambridge. Al 1946 participà en la fundació de la revista British Journal of Industrial Medicine. Va entrar a la Real Acadèmia de Medicina, i va ser la dona més jove que ho aconseguia. Als '50 inicià, amb una beca de 1.000 libres, un estudi històric sobre les causes del càncer infantil a partir de la sospita que potser les mares recordaven alguna cosa que el metges havien passat per alt. Preparà un qüestionari per a dones amb fills morts per qualsevol tipus de càncer entre 1953 i 1955. Quan només s' havien rebut 35 respostes ja havia un resultat clar: una senzilla exploració amb raigs X dins dels límits d'exposició considerats segurs era suficient per a gairebé doblar el risc de càncer infantil. Els resultats sorprengueren Stewart i no van ser ben rebuts per la comunitat científica. En aquell moment l'entusiasme per la tecnologia nuclear va assolir la seua màxima expressió i les radiografies s empraven per a tot, des de el tractament de I' acne o els desordens menstruals o fins i tot per determinar la talla exacta d'unes sabates. Els raigs-X eren, en paraules de la pròpia Stewart, "la joguina preferida de la comunitat mèdica". En plena guerra freda, tant el govern britànic com el dels Estats Units invertien intensament en la carrera d'armaments | i promovien l'energia nuclear. Així doncs, i havien poques ganes de reconèixer que ; les radiacions ionitzants eren tan 4 perilloses com deia Stewart. Mai més tornaria a rebre una beca important a Anglaterra. Els vint anys següents treballà al Informe Oxford sobre Càncer Infantil. Aquest informe recopilà informació de

Alice Stewart en 1999.

centenars de milers de xiquets i xiquetes britànics per un període de 30 anys. Stewart i l'estadístic Kneale demostraren que el nens amb càncer augmentaven la seua vulnerabilitat a les infeccions, i trobaren una relació entre inoculacions i resistència al càncer, el que suggeria connexions entre càncer i el sistema inmunològic. També teoritzaren sobre la els ultrasons i el síndrome de la mort súbita, però no van poder investigar aquest camp perquè els negaren els fons per ferho. Amb setanta anys va promoure un nou canvi en les pràctiques laborals al publicar un estudi que mostrava com els treballadors de les plantes de fabricació d'armes nuclears estaven sotmesos a un risc sanitari major que l'admès perla legislació internacional sobre seguretat, tot i complir amb les exigències legals de límit de radiacions . Al 1974, oficialment jubilada, va descobrir (amb Kneale) que el risc de càncer que presentaven els treballadors nord-americans de Hanford (la major i més antiga fàbrica d'armes nuclears del món), que sempre havia estat dins dels límits de seguretat establerts per els organismes internacionals, era 20 vegades superior del que es pensava. Aquesta troballa els va enfrontar als multimilionaris estudis sobre Hiroshima i Nagasaki en els quals es basaven les normatives internacionals de seguretat radiològica. En 1986, als 80 anys, va rebre el Right Livelihood Award, conegut com el "Nobel alternatiu". Al mateix any va rebre una aportació de 1,4 milions de dòlars per estudiar els efectes de les baixes

radiacions. Els diners provenien d'activistes que havien obtingut els fons d'una multa imposada a la planta nuclear de Three Milè Island. Per realitzar l'estudi Stewart necessitava accés als historials mèdics dels treballadors de la indústria nuclear, però el govern dels Estats Units se'ls denegà. Feren falta anys de plets basats en la Llei de Llibertat d'informació per a aconseguir-los. Stewart continuà publicant i presentant articles (vora 400 en revistes científiques) amb 90 anys. No va tindré una vida fàcil com a dona sola en camps tradicionalment dominats pels homes, i va patir intensament la falta de financiació per al les seues recerques i el seu aïllament per prendre posicions fermes que incomodaven tant a la comunitat científica com als governs de l'època. Però li quedà la satisfacció de viure suficient per veure com la ciència admetia, amb cada nova limitació de les dosi màximes de radiació admissibles, que les anteriors estimacions suposaven un perill major que l'admès fins aleshores. I també va viure prou per veure com els seus esforços ajudaren a trencar el veto que el Departament d'Energia estadounidense va imposarà les investigacions sobre els efectes sanitaris de les radiacions. En 1999 Gayle Green publicà una biografia de la Dra. Stewart; The Woman Who KnewToo Much, (La dona que en sabia massa). Alice Stewart, epidemiòloga, va nàixer el 4 d'Octubre de 1906. Morí el 23 de Juny de 2002 amb 95 SPiyS. Text adaptat per Paula de Felipe de l'original aparegut al Times Obituaries (27-VI-20021


C. JURÍDICA

Nos oponemos a un campo de golf en Pego Hemos presentado.ante la Conselleria de Medio Ambiente, alegaciones al proyecto de campo de golf que se pretende instalar en el termino municipal de Pegot con una superfície total cercana a los 850.000 m2), oponiéndonos por las siguientes razones: (Yolanda Monroig). No esta garantizada la legalidad del abastecimiento de agua. El proyecto y su Estudio de Impacto Ambiental no aclaran la procedència y legalidad del abastecimiento de agua y presentan evidentes contradicciones. En el Estudio de Impacto Ambiental se dice: "No està previsto la extracción de aguas subterràneas para el riego del campo de golf", y sin embargo, mas adelante anade: "La posibilidad de obtener aguas de los motores de riego ... vendria a sustituir aquellas que se utilizan para el riego de campos de naranjos actuales, por lo que no se puede considerar que se explote el acuifero mas de lo que se hace ahora" Atendiendo a lo anterior, queda claro que se pretende utilizar aguas subterràneas para el riego del campo de golf. Para intentar disimular este hecho, el Estudio de Impacto Ambiental plantea diversas alternativas para el riego incluyendo entre éstas el uso de aguas residuales del pueblo de Pego y el aprovechamiento de aguas de los motores de riego. Lo de utilizar aguas depuradas procedentes de la EDAR no es màs que un brindis al sol, puesto que de ser así el proyecto debería haber incluido( a efectos de la Evaluación de Impacto Ambiental) el trazado de la conducción necesaria, los sistemas de bombeo y una descripción analítica de las aguas depuradas a reutilizar. Por otra parte, el argumento de que no se explotaria màs el acuifero porque en vez de regar naranjos se regaria el césped

Foto: Fons de AEA

se desmonta con un simple calculo. Los 150.000 m2 cuadrados de naranjos consumen, a razón de unos 4.000 metros cúbicos por hectàrea y ano, unos 60.000 metros cúbicos al ano. El consumo previsto para el campo de golf, según el Estudio de Impacto Ambiental es de 328.000 m3/ano. No se ha estudiado la posible contaminación del acuifero. Todo lo que dice el Estudio de Impacto Ambiental con relación a este tema es que "Respecto a las infiltraciones de aguas depuradas bajo la superfície del suelo del campo de golf son posibles siempre que se de un riego abusivo, o bien que las aguas de la depuradora no sean aptas para el riego." La indefinición del proyecto queda de manifiesto una vez màs cuando se dice "Suponemos que las aguas negras del centro social iran entubadas a la depuradora del pueblo, si es que no hacen una nueva para la futura urbanización"

TERRITORI

Caolí a Lliria A la immediata proximitat al casc urbà de Llíria existeix una indústria dedicada a la molturació de caolins denominada Caolines Lapiedra, S.L. i la pols que produeix en les seues instal·lacions es dispersa per les viviendes i col·legis existents a la zona. Segons l'Organització Mundial de la Salut, la inspiració de pols de caolí pot ser causa de diverses enfermetats respiratòries que poden arribar fins i tot a provocar càncer de pulmó. Per això, des d'Acció EcologistaAgró ens hem dirigit a la Conselleria de Medi Ambient i a l'Ajuntament de Llíria interessant-nos per l'activitat de la citada empresa.Com sol ocórrer

amb massa frecuència, la Conselleria de Medi Ambient no ha contestat. L' Ajuntament de Llíria informà que la instal·lació no té llicència de funcionament i que està ubicada en sòl no urbanitzable. També ens indicà que s' està tramitant el trasllat de les instal·lacions. Instem a la Conselleria de Medi Ambient a que faça públiques les dades que té i a la Conselleria de Sanitat a que investigue la incidència d'enfermetats respiratòries a la cercana població i, especialment, en grups de risc.Per altra banda, atenent al principi de precaució solicitem la clausura de la instal·lació mentres no es demostre fefaentment la seua innocuïtat.


I BREUS NACIONALj

Les actuacions de La central de Cofrents han posat en segon terme la seguretat de la població El Consell de Seguretat Nuclear ha hagut d'admetre finalment la importància dels problemes relacionats amb la falta de seguretat que s'havien detectat en la Central Nuclear d'Iberdrola a Cofrents amb motiu de l'última recàrrega de combustible. (Comissió d'Energia). Cal recordar que en la primavera el moviment ecologista va fer públiques les irregularitats i va demanar la intervenció de les comissions corresponents del Parlament espanyol i valencià. Acció Ecologista Agró va demanar en abril d'enguany la reunió urgent de la Comissió de Seguretat Nuclear de les Corts per a tractar estos problemes. Ara bé, l'advertiment del Consell de Seguretat Nuclear arriba tard i malament. La raó d'aquest endarreriment podria trobar-se en el fet que, després de la recàrrega, la Central Nuclear de Cofrents ha realitzat proves per a augmentar la potència al 110%. El Consell de Seguretat Nuclear va apreciar favorablement aquestes proves (comunicat del 12 de juny del CSN). Es pot, doncs, plantejar la hipòtesi que el CSN ha tardat a reconèixer les irregularitats de la recàrrega per a no dificultar l'interès d'Iberdrola d'augmentar la potència. Hauria quedat més en evidència la falta d'objectivitat del CSN si, al mateix temps que aprovava l'augment de potència reconeixia com la central havia procedit en contra de la cultura de seguretat, pràctica que podia provocar incidents «més significatius» en el futur. El fet que, després d'una denúncia ecologista, es produïsca un advertiment del CSN ja ha passat en altres ocasions. Cal recordar que l'any 2000 ja es produïren irregularitats denunciades pel moviment ecologista (febrer-març), que ocasionaren inspeccions del Consell de Seguretat (segon semestre), un cicle que ja s'ha repetit massa vegades. Un Consell de Seguretat Nuclear que actua tard i malament no ofereix garanties a la població. En aquestes circumstàncies, l'antítesi entre la

Central nuclear de Cofrents, foto: Datas

seguretat i el benefici empresarial és fa més notable. Acció Ecologista Agró ha tornat a demanar a les Corts Valencianes que exigisquen al CSN un control més puntual i escrupolós del funcionament de la central nuclear de Cofrents, ja que les seues actuacions, tant amb la central de Cofrents com amb altres com la de Zorita, han minat la seua credibilitat com a organisme independent i capaç de velar per la seguretat de la població. Pel que fa a l'augment de potència, considerem que és un dels aspectes més preocupants, ja que ha ocasionat múltiples problemes i parades no programades en els últims mesos. Per a augmentar la potència cal adaptar uns mecanismes per a fer-los funcionar per

damunt de les capacitats per a les quals havien sigut dissenyats. Forçar un mecanisme tan complex com el d'una central nuclear pot ocasionar un major deteriorament dels materials (anomenat fatiga dels materials, especialment dels metalls), que es traduïx en l'aparició de clevills, fissures, etc, com, de fet, ja ha succeït en altres centrals nuclears del mateix disseny que la de Cofrents, com ara la de Santa Maria de Garona, i com ja va estar detectat en el mateix reactor de la central de Cofrents, inclús abans de qualsevol forçament i desgast suplementari.


BREUS NACIONALl

TERRITORI

Vaersa incompleix la declaració de impacte ambiental de les obres per a la posada en reg de la Vall de Gallinera L'empresa pública VAERSA presidida pel Conseller de Medi Ambient, ha portat a terme la construcció de tres dipòsits i un embassament amb la seua corresponent xarxa de canonades per a la posada en reg de la Vall de la Gallinera. Les obres s'han executat incomplint tots i cadascun de les condicionants de la Declaració d'Impacte Ambiental. Des d'Acció Ecologista-Agró hem denunciat: (1) L'impacte paisatgístic de les obres i les instalacions (2) El període de realització de les moviments de terres i de les

obres en plena època de cria d'espècies com les àguiles reials i de panxa blanca o el falcó pelegrí que nidifiquen a l'àrea. (3) Que no s'ha previst l'impacte sobre els abundants jaciments arqueològics de la Vall de la Gallinera.De fet, un dels dipòsits s'ha emplaçat junt a un despoblat morisc sense que s'haja realizat el més minim estudi sobre la possible afecció al patrimoni arqueològic.Considerem un agravant sustancial el fet de què el projecte haja sigut realizat per la Conselleria d'Agricultura i ho porte a terme VAERSA.empresa pública de la Conselleria de Medi Ambient.

INTERNACIONAL

No a les ZAU de l'Espadà La Conselleria de Medi Ambient pretén imposar, per decret, una sèrie de grans "tallafocs" d'enorme impacte ambiental que reticularien la Serra d'Espadà. (Comissió forestal). Aquestes intervencions eliminen gran quantitat de vegetació natural, desprotegeixen el sòl fèrtil, el remouen, i faciliten la seua erosió. No compten amb estudis d'impacte ambiental i tampoc tenen cap justificació seria i documentada de la seua eficàcia ni la seua utilitat en la prevenció d'incendis, com es pretén. En realitat no efectuen cap funció de prevenció dels incendis forestals (que tenen causes humanes en el 90% dels casos) i poden, en determinades condicions, incrementar la inflamabilitat de la vegetació natural. Sabem també que, en condicions metereològiques adverses, el foc pot botar tallafocs i . discontinuïtats molt majors. Tanmateix, consumiran una gran quantitat de recursos econòmics que no estaran disponibles per actuacions de prevenció d'incendis i de millora del medi ambient. Si es tracta de generar discontinuïtats en la vegetació forestal, es podrien aprofitar antics cultius, els quals, subvencionats per mantindre-los treballats, podrien fer aquesta funció amb els mínims impactes ecològics i paisagístics. La CMA està efectuant reunions pels

pobles de la Serra d'Espadà per intentar convèncer als afectats de la "bondat" del seu projecte, però ja hi ha diferents entitats de la zona opossades a aquests lamentables "macro-tallafocs", com la Societat d'Amics de la Serra d'Espadà, el GECEN i altres col·lectius. Acció Ecologista-Agró s'oposa decididament a aquest projecte. Al mateix temps, des de fa mesos, els alcaldes de la zona reclamen més inversions de l'administració, que des que ha declarat el Parc Natural a fet poc per millorar el medi ambient i la qualitat de vida dels seus habitants. Si no arriben les subvencions i els ajuts, la població acaba per considerar que les declaracions ambientals els perjudiquen i es creen conflictes que repercuteixen en contra del medi ambient, pervertint així l'eficàcia dels instruments legals de protecció del territori. I si els ajuts van lligats a obres com les ZAU, a banda que el benefici econòmic directe que arriba a la gent del lloc és mínim, els impactes ambientals es multipliquen. El que necessita la Serra d' Espadà, és una política decidida de protecció que vaja acompanyada de mesures que beneficien als habitants, pera que es comprenga i es done suport a la protecció dels ecosistemes. El que necessita el Parc, és que es creen llocs de treball estables i dignes en tasques mediambientals, com ara vigilància

ambiental, guarderia forestal, restauració de camins i sendes, restauració d'ecositemes, del patrimoni cultural, etc. Necessita que se milloren les dotacions en educació, sanitat i infrastructures bàsiques i que es dinamitzen polítiques per impulsar un turisme rural respectuós amb el medi ambient, la restauració d'edificis antics i cascs urbans, que es potèncie l'agricultura ecològica i els productes de qualitat vinculats a la denominació d'origen i a la declaració de Parc Natural. Que s'impulsen, de manera regulada, les activitats de transformació dels productes agrícoles, ramaders i forestals tradicionals de la zona. En altres espais protegits de Catalunya, d'Andalusia, i de molts altres llocs, s'han fet coses com aquestes i ara els habitants dels parcs són els primers defensors de la protecció del medi. És en açò en el que s'han d'invertir els diners públics, i no en obres desastroses per al medi ambient com aquests grans tallafocs de les ZAU, intensives en maquinaria, i que consumeixen els escasos recursos econòmics destinats al medi ambient i al desenvolupament rural d'una zona tan valuosa per a tots els valencians, com és la Serra d'Espadà. NOTA: Per a més informació sobre tes ZAU, Acció EcologistaAgró ha redactat dossiers, informes i altres materials explicatius dels greus impactes d aquests tallafocs.


MARJAL D'ALMENARA

^ ^ ^ ^ ^ ^ • • • • ^ ^ • • • • • • • • • • • • I H H H H H H B B B H B Hem agafat l'eslògan de la 8a Conferència del Conveni Ramsar, (València, Novembre 2002), com a guia de l'article. Ens sembla adequat per donar a conèixer un bon exemple del patrimoni que hem estat molt prop de perdre i al que la nostra associació li està donant la volta. S'hem empenyat en fer el contrari que els nostres pares i avis. Ells, durant desenes d'anys, han estat intentant dessecar, aterrar, fer desaparèixer la marjal. Nosaltres estem inundant-la, desenterrant-la, donant-li vida de nou. I com la natura és tan poderosa i agraïda a les marjals mediterrànies, en poc de temps estem posant a la vista de la societat valenciana llenques de marjal silvestre, d'una bellesa indescriptible que entra pels ulls, que contrasten al costat de mostres de l'antiga mentalitat destructora del medi natural: turbines dessecant tot l'any, empreses constructores menjant-se parcel·les de marjal concedides per influències amb el poder, industrials atiborrats de diners xuclant els rius subterranis de les nostres serres. I sembla que anem fent un camí irreversible.


MARJAL D'ALMENARA

La marjal de l'anomenat G-2 abans de l'aterrament ístiu de 2002. foto: fons AEA

Aturant les urbanitzacions i les transformacions

Han arrasat tota la vegetació, milers de camions han abocat terra, han construït una nova sèquia de formigó en lloc de la que hi havia que era un patrimoni natural i JJ cultural preciós

10

Ni més ni menys que dos projectes de marines, una en terme de Sagunt i l'altra en terme de La Llosa ens tingueren, des de 1989 fins l'any 1992, lluitant per conservar la marjal sense xalets. Dos socis nostres tingueren que "visitar" contínuament els jutjats de Sagunt acusats de "desacato a la autoridad", fins i tot els demanaven el desterrament del municipi. Ens va anar bé, s'arxivà el cas i, des d'aleshores, estàvem esperançats per tenir-la encara intacta. Fins la "bronca" actual en el mateix lloc i amb els mateixos personatges ara reforçats amb "mafiosets" de les últimes fornades. Primer, les urbanitzacions. El cas G-2 de Sagunt. Quan ja pensàvem que eixe problema el teníem resolt a les 1650 Ha del Catàleg, vingueren les al·legacions dels ajuntaments i, a continuació, les conspiracions de "los conseguidores". Al LIC Marjal d'Almenara s'han emportat per davant 100 Ha. D'elles, 10 Ha molt apreciades per nosaltres al costat de l'Estany i la Gola de Quartell. De nou Puerto Corinto, els mateixos promotors als qui s'enfrontarem l'any 1989, ara amb un "bon soci" establert a La Moraleja i ben connectat a l'entorn familiar del candidat del Partit Popular a la presidència de la Generalitat i,

com en les bones novel·les negres, "repartint joc" i sumant complicitats... I ahí estem plantant-los cara sobre el terreny, als seus caus immobiliaris i als tribunals. Com en Massamagrell. Per resumir com acabà aquella antiga pretensió d'edificar en la marjal, dir primer que el, aleshores, Conseller d'Obres Públiques i Urbanisme Rafael Blasco va desestimar la urbanització per raons ambientals. A continuació el Ple de l'Ajuntament de Sagunt va acceptar les al·legacions nostres i del Col·legi d'Arquitectes de la CV i aprovà descatalogar els terrenys de Puerto Corinto al PGOU. Però es quedaren les 10 Ha del conflicte actual. Amb tan bona sort que en 1997, la Conselleria de Medi Ambient posa els terrenys en qüestió dins del primer projecte de Catàleg de Zones Humides i posteriorment inclou els terrenys en la documentació que s'envià a Brussel·les per a formar part de la Xarxa Natura 2000. A continuació, els regidors del municipi de Sagunt, en una vergonyosa sessió plenària, aproven (23 sobre 25) demanar a la Conselleria que retirarà les 10 Ha del polígon G-2, 0,5 Ha del polígon F-l en la marjal d'Almardà i més de 250 Ha de la Marjal dels Moros. Per la nostra part, en un intent d'evitar anar als tribunals, oferim una solució a l'ajuntament que permetera retirar les al·legacions i recuperar una part important dels terrenys en disputa. La proposta va ser molt ben acollida per tots els partits en una reunió informativa de la Comissió d'Urbanisme (eren els dies del desastre ambiental de Donana). Malgrat que en febrer del 2000 la Conselleria de Medi Ambient va emetre un informe desfavorable al PAI de l'empresa constructora, poc després, en el segon projecte de Catàleg, desapareixen les 10 ha del polígon G-2, els "pasillos" en la Conselleria fan efecte!, i retornem a la situació de 1989. El 31 de maig de 2001 el Ple de l'ajuntament de Sagunt dona llum verda al projecte del PAI, trencant així l'acord pres en la Comissió d'Urbanisme i obviant la nostra advertència sobre la recent sentència del TSJ en el cas Massamagrell. A més, la zona està en una àrea calificada de risc d'inundació pel Pla d'Acció Territorial de Prevenció de Rics d'Inundació (Patricova). Vint dies després maquinaria pesada arrasa la zona intentant fer desaparèixer els exemplars de flora endèmica que, casualment, trobarem uns dies abans. La Conselleria de Medi Ambient es desentén del tema al·legant que no està dins el catàleg


MARJAL D'ALMENARA

però ordenant als seus tècnics que retiren d'allí les plantes endèmiques abans no desapareguen totes. Els esdeveniments que es produeixen després són força coneguts, sobre tot a la comarca del Camp de Morvedre. El cas està en els tribunals, penal i contenciósadministratiu, des de juny de 2001. Malgrat açò, i sense fer cas de les nostres advertències sobre la repercussió monetària que suposaria a l'ajuntament, la Comissió de Govern atorga la llicència d'urbanització en maig de 2002. Un mes després reprenen la destrossa iniciada un any abans. Han arrasat tota la vegetació, milers de camions han abocat terra, han construït una nova sèquia de formigó en lloc de la que hi havia que era un patrimoni natural i cultural preciós. Però nosaltres no hem parat de fer accions directes; sempre de manera pacífica, a plena llum del dia i davant els mitjans de comunicació. Durant tot l'estiu s'hem manifestat amb pancartes, s'hem encadenat per impedir el pas dels camions, hem navegat per la sèquia abans no la destrossaren per reivindicar-la com espai de domini públic, hem obert aquesta antiga sèquia per tornar a inundar la marjal i hem alçat barricades "artístiques" amb materials de l'abocador il·legal en el que s'ha convertit l'antic Estany de Quartell (al costat del G-2). Igualment hem acudit amb les consignes de "marjals soterrades vives" al costat mateix de les obres, a Sagunt a Escena, a les reunions publicitàries de l'ajuntament de Sagunt dels futurs parcs industrials i, també, amb la mateixa pancarta de l'any 1989 dedicada als regidors "Sou uns venuts. La marjal no te preu" o "Modrego, Borràs, Banuelos, Destructors!". En cadascuna d'aquestes accions s'hem identificat, sempre que ens ho han requerit. La resposta de l'empresa urbanitzadora Terra Canet SL ha estat posar una denúncia contra els nostres portaveus acusats de "danos y coacciones".A més a més, varis socis han estat sancionats per desobediència a l'autoritat amb sancions de fins a 300 euros. En una de les denúncies, referida a l'obertura d'un forat en la paret de l'antiga sèquia, es pot comprovar la mala idea dels advocats de la empresa per a provocar la detenció dels nostres activistes quan asseguren que "...los ecologistas aparecieron en la obra con armas, es decir: picos de acero, azadas y porras...amenazaron a nuestros trabajadores físicamente, y rodedndolos, procedieron a destruir obras realizadas, canales y acequias, con el animo de destrozarlo todo...". I tot açò ho férem davant de tres cameres de televisió i quatre fotògrafs de premsa ! Després d'aquestes accions sobre el

terreny, hem donat un pas endavant. Hem traslladat les concentracions als locals de València i Canet on s'estan venent les futures vivendes per tal de que els ciutadans sàpiguen que poden estar comprant xalets o apartaments en llocs protegits. Primer anàrem a la ciutat de València (d Navarro Reverter, 2) on està la central del grup inmobiliari. Com sabreu, ara és prou típic utilitzar moltes empreses satèl·lits per augmentar l'anonimat i també preveure fallides. Desprès penjarem la pancarta de "Deixeu la marjal en pau" en la torre metàl·lica de publicitat de Banuelos "el conseguidor" en la platja de Canet. De nou acompanyats per la Guardia Civil i la Policia. Bé, i com està la causa judicial ? Com de costum, és possible que ens donen la raó després dels fets consumats. De moment, com en el parany, els jutges suposen que el bé comú és l'Administració i, per tant, no donen paralitzacions cautelars i que tranquils que si guanyem ens indemnitzaran o tornaran a deixar la marjal com estava...amb diners de tots, clar. Segon, les transformacions agràries. Els últims intents de la generació agrària de vora seixanta anys farts de treballar, amb els fills fugint a la indústria o els serveis; de dessecar; plantar algo que no done molta feina (cítrics a goteig) i esperar reclasificacions urbanístiques per a vendre les terres i plantar

La marjal de l'u,:

íí

Com de costum, és possible que ens donen la raó després dels fets consumats"

;: C J JC^."J ±, finament. Estiu de 2002. Foto: Fons AEA

Amb tot el suport de la Conselleria d'Agricultura (ajudes per a modernitzar regadius...a la marjal!) i la Conselleria de Medi Ambient mirant cap un altre costat. Ni mesures cautelars ni xarxa Natura 2000. Als únics que han exigit Estudi d'Impacte Ambiental en tot el LIC ha estat ...a Acció Ecologista-Agró per al seu projecte de restauració paisatgística de l'Ullal dels Estanys!. En tres anys de projecte de catàleg i de LIC, unes 50 Ha de marjal s'han plantat de tarongers, d'oliveres o d'espàrrecs. Com a conseqüència, les turbines han estat tot l'any bombejant aigua a la mar. I pagant Brussel·les...

11


I

MARJAL D'ALMENARA I

Comprant i restaurant Com anem fent-se majors l'experiència acumulada ens permet dissenyar estratègies de llarga durada. Seleccionar els objectius, no entrar en problemes que ens superen, avançar pas a pas, dia a dia i fer coses que siguen pràcticament irreversibles. On no hem fallat és en l'adquisició de l'ullal de la Penya dels Estanys d'Almenara, segurament una de les accions de la nostra associació més positiva i amb més conseqüències per a la consolidació de la nostra entitat com a referent ecologista al País Valencià. El fet que 1.700 persones, la majoria no socis, donen la seua ajuda ens indica per on van els desitgos de molta gent en referència a la conservació del patrimoni natural. Preferirien que fóra l'administració pública, però estan convençuts que no ho farà. Per tant, encara que siga una minúscula propietat social de patrimoni natural, caldria re-

flexionar si no val la pena repetir l'experiència. De moment, i sempre pas a pas, com sabeu que el projecte de restauració paisatgística l'hem tingut que parar per reconvertir-lo en recuperació arqueològica, anirem fent, sempre i quan tingam també el suport de les administracions públiques, cosa que per desgràcia no passa tots els anys, com el d'enguany. Pràcticament no ens han donat ni "un euro" i els treballs arqueològics corren del nostre compte. Com ja tenim mig any la marjal bonica, del que es tracta és que cada vegada més gent la conega i dísfrute, condició essencial per a la seua conservació. Es important també el canvi que s'està produint en els sectors socials que la coneixen. Fins fa poc de temps, a l'hivern i les dos primaveres, que és l'època per ara que podem conservar la marjal lo més paregut a l'estat natural, eren els caçadors, pescadors i els propietaris de terres els que la disfrutaven.

Es molt interessant veure ara gent amb prismàtics, passejant a peu, en bici o a cavall. I com sempre, i de forma sistemàtica, portant a les noves generacions joves dels instituts i escoles. El fet d'acompanyar a dues mil persones en grupets menuts durant l'últim any ens ompli de satisfacció, especialment quan comprovem que després la gent torna sense que ningú els ho diga.

Perspectives de futur. La marjal és massa potent per fer-la desaparèixer, especialment si ara s'ajunta l'esforç d'una part de la societat, de les lleis i de grups com el nostre que posem tots els esforços inimaginables. Per tant, el que cal és continuar el treball que estem fent, sense preses però sense pauses. Si fins ara no han pogut amb ella, han fet tard. Es un patrimoni massa preciós com per deixar-lo perdre. Conxa Espí

També hi brolla arqueologia •

i 3

12

Els treballs de recuperació dels brolladors de la Penya de l'Estany d'Almenara, empresos per Acció EcologistaAgró, han comportat la descoberta d'un material arqueològic força interessant. Ja el primer dia en què es va visitar la parcel·la -22 d'agost- es va recollir, ran de terra, una xicoteta ara de marbre blanc (20 cm. d'alçada). Exhibeix la inscripció Voconia Hermais V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito): "Vocònia Hermais (Hermes) va complir el vot alegrement i amb raó". La dedicant seria una lliberta, connectada amb els Voconii de la veïna Saguntum. L'ara, de bona factura i excel·lent conservació, ha estat datada a les darreries del segle I. Pocs dies després la màquina excavadora va lliurar un gran fragment de cornisa, uns carreus enrenglerats corresponents a una possible font i dues rodes de molí. Juntament amb un tambor de columna i diversos carreus de pedra calcària blava. La tasca arqueològica ha continuat amb el garbellament dels depòsits extrets de la rasa. Pel moment (20 d'octubre) ha estat

garbellada una quarta part del total. Un avanç de l'estudi dels materials indica que el reblit fou configurat amb material provinent de dos indrets: la vessant est de la veïna muntanyeta dels Estanys d'on s'haurien escolat els carreus de pedra calcària- i la superfície on s'emplaçaria una vil·la de certa entitat. Aquesta vil·la d'època romana forniria la major part del material arqueològic. El reblit s'hauria produït durant la segona meitat del segle XIX, amb la finalitat de guanyar-li terreny a l'Estany Gran per tal de dedicar-lo al cultiu de l'arròs. Cronologia Als depòsits provinents de la rasa han estat delimitats tres períodes: I. Eneolític. Segon mil·leni abans de la nostra era (a.n.e.)- Conformat per exemplars, molt esparsos, d'indústria lítica (talles de pedra) II. Època ibero-romana. Segles III a.n.e. al V d.n.e. Abasta una representació de ceràmica corresponent a l'ibèric final i, tocant a material romà, fragments d'àmfores


Cabet de joguina o exvot (foto, Juan Escrig)

de procedència itàlica, tegulae (teules), rajoles de paviment, dolia (grans sitges de terrissa), terra sigil·lata histànica i clara, lucernae (cresolets de ceràmica), ceràmica de parets fines i comuna, fragments de pintura parietal de color vermell i un centenar de tesel·les de mosaic, de marbre blanc o pasta vítria, majoritàriament de color blau. També cal ressaltar-hi la presència de cristall de delicades parets -al voltant dels 2 mm. de gruix- i color verd melat. III. Època medieval. Segles X-XV. Ceràmica islàmica -ataifors i tècnica de corda seca- i ceràmica cristiana, olles i escudelles, preferentment. Com a novetat, cal destacar que, per primera vegada, ha estat detectada l'existència de pobladors cristians al voltant del 1.100. Com a hipòtesi de treball aquests pobladors podrien pertànyer al seguici d'El Cid. A banda, cal consignar la presència d'un premolar humà i fragments ossis corresponents a bovins, ovins, caprins, suïds, cérvol i peixos. A més a més, conquilles. Conclusions El projecte d'Acció Ecologista - Agró ens ha permès revifar els estudis arqueològics de la muntanyeta dels Estanys, un espai que, no ho oblidem, afaiçona el més important conjunt monumental d'època romana radicat a les comarques septentrionals del País Valencià. La implicació de l'Ajuntament d'Almenara, Conselleria de Cultura i Acció Ecologista - Agró possibilitaria, a llarg termini, la creació d'un parc arqueològic a l'entorn del sistema Uacunar. Un procés que abastaria la compra de terres i un ambiciós programa d'excavacions. El parc arqueològic complementaria de forma singular el paratge natural que el féu possible. Es tractaria de capgirar una dissortada mentalitat que va permetre la dispersió i destrucció d'unes troballes de primera línia -a tall d'exemple recordem que han desaparegut 19 inscripcions romanes- i va comportar, a més a més, l'aniquilació d'un temple romà i d'una probable basílica paleocristiana. Això

va esdevenir als anys seixanta del segle XX, no hi som tan lluny de la barbàrie. Pel que fa a la interpretació de les troballes arqueològiques d'aquest jaciment hi trobem dos punts de vista: El primer el desenvolupa Ferran Arasa i Gil al seu treball de 1999 Noves propostes d'interpretació sobre el conjunt monumental de la muntanyeta dels Estanys d'Almenara (La Plana Baixa, Castelló). En Archivo de Prehistòria Levantina, vol. XXIII, pp. 301358. Es un treball fonamental per a comprendre la complexitat que envolta el conjunt. Arasa ens endinsa en la bibliografia que ens informa de la descoberta de les ruïnes a les acaballes del segle XVIII, excavacions i interpretacions. Estudia les troballes i conclou que el conjunt estaria integrat per una vil·la, una possible basílica paleocristiana i tres monuments, tots ells de caire sepulcral. Es mostra escèptic referent a l'emplaçament d'un temple dedicat a Venus. D'altra banda tenim a Josep Corell Vicent. Abans de cloure l'any eixirà al carrer un voluminós Corpus dedicat a l'epigrafia de Saguntum i el seu territori. Segons informació facilitada pel propi autor la part corresponent a l'estudi epigràfic de la muntanyeta dels Estanys aportarà nombroses novetats, tant tocant a les lectures de les pròpies inscripcions com respecte dels monuments d'on provenen. Corell és un ferm partidari de l'existència al cim de la muntanyeta d'un temple consagrat a la deessa Venus. En aquest sentit, l'ara dedicada per Vocònia Hermais, recentment trobada, vindria a corroborar aquesta creença. Joan Vicent Caballer

fs tractaria de capgirar una dissortada mentalitat que va permetre la dispersió i destrucció d'unes troballes de primera línia"


í ECONOMIA!

Banca i ètica

Els bancs alternatius.1 En la actualitat, els bancs tenen una presència destacada en totes les grans empreses, i determinen en gran mesura les polítiques i activitats d aquestes i en darrer termini influeixen decisivament als àmbits econòmic, social y polític dels països on són presents. El seu objectiu és obtindré la màxima rendibilitat, sense tindré en compte que els diners siguen invertits en empreses que produeixen armes, centrals nuclears, pesticides o que exploten a la població. En este sentit, les entitats financeres son èticament "neutres" donat que actuen sense valorar temes ecològics o socials concrets, però sense dubte les conseqüències de les seues inversions no son neutres.

u

L'ètica de la banca El ciutadà amb consciència social i ecològica pot trobar-se amb la paradoxa de que els diners dipositat en un conte en un banc o caixa d'estalvis o que inverteix en un producte financer (fons d'inversió, plans de pensions) es emprat per financiar activitats o productes que en la seua vida quotidiana rebutja. I el pijor de tot es que normalment desconeix el destí dels seus diners. Es parla molt de que tant els bancs com les empreses haurien de complir uns requisits "ètics" mínims de responsabilitat social y medi-ambiental, però en la actual societat neoliberal és difícil conjugar ètica i beneficis. Per començar, és impossible arribar a establir amb exactitud els criteris, positius o negatius, que haurien de complir els productes o serveis de les empreses per a poder considerar que compleixen uns requisits "ètics". Els criteris que s'empren habitualment són necessàriament molt generals i poc restrictius perquè si no podrien arribar a entrar en conflicte amb els criteris financers. D'altra banda, cada persona té el seu propi concepte del que es ètic i el nivell d'exigència pot variar molt.

Al dit anteriorment s'ha d'afegir la pràctica impossibilitat de tindré informació detallada sobre les activitats de les empreses o les inversions dels bancs en dites empreses. Per exemple, poden conèixer's aspectes èticament positius d'una empresa però desconèixer's altres aspectes negatius. Els propis bancs poden invertir una part dels diners en empreses que compleixen uns requisits ètics i altra part en empreses que no els compleixen. Amés, en la actualitat existeix un entramat tan complex de relaciones econòmiques entre bancs i empreses i entre els distints sectors econòmics que, en moltes ocasions, resulta molt difícil posar al descobert la naturalesa y magnitud d'aquestes relacions. Tot i la pressió que, en alguns països, exerceixen organitzacions ecologistes y de consumidores, institucions y governs perquè les empreses complisquen uns requisits de funcionament més ecològics y socials ("empreses sostenibles") té un cert pes, el que ha estat decisiu es que moltes empreses s'han adonat que els conceptes "ecològic" i "solidari" no solament són rendibles com element de marketing ("llevat d'imatge") sinó que fins i tot pot millorar la seua competitivitat. Por exemple, actualment un 45 % de las grans empreses mundials ofereixen periòdicament informes "verds" i/o "socials", en teoria molt estrictes. En el cas espanyol, un 11% de les grans companyies elaboren ja aquest tipus d'informes, com es el cas, entre altres, d'Endesa, Iberdrola, Repsol, Hidroelèctrica del Cantàbric, Unió Fenosa, Gas natural o Telefónica, totes elles molt solidàries y respectuoses amb el medi ambient i els drets de la població. Si açò és d'aquesta manera al cas de les empreses, el mateix es pot dir de la banca. Estem en un moment en que tot allò que siga ètic, ecològic y solidari "ven" molt, tot i ser, paradoxalment, una època de grans escàndols financers, de gran depredació dels recursos naturals, d'agressives polítiques anti-ecològiques i de menyspreu per la sort de milions de persones dels països pobres. Però eixa "sensibilitat" ecologista o solidaria d'alguns sectors socials també s'ha de rendibilitzar d'alguna manera.


I ECONOMIA!

Fons ètics i solidaris En 1971 naix als Estats Units el primer fons d'inversió ètic, caracteritzat per no invertir en empreses que participaven en el manteniment de la guerra del Vietnam. En Europa apareixen en 1973 y en Espanya en 1994, però la oferta no ha crescut en dates molt recents. En Espanya existeixen actualment 15 fons d'inversió ètics, solidaries o ecològics, que suposen una xifra de uns 18.000 milions de pessetes y uns 6000 inversors, per damunt de països com Alemanya o Itàlia, no es res comparat amb els 54 fons d'aquest tipus del Regne Unit o els 175 dels Estats Units (que suposen un moviment de 28 bilions de pessetes). La finalitat d'aquest tipus de fons es que siga la pròpia persona la responsable de la gestió dels seus estalvis, dient la forma en que s'inverteixen. Es poden distingir entre dos tipus de fons: fons ètics y fons solidaris, tot i que en moltes ocasiones són mixtos. Al costat d'açò, estan apareguent altres alternatives com las "targetes solidàries" que significa que un percentatge del que gastem amb la targeta de crèdit es destina a una organització no governamental (ONG). Amés de plantejar els mateixos interrogants que els fons ètics, estes targetes constitueixen una clara incitació al consum (amb la coartada de que es per una "bona causa"). Els fons ètics són aquells als que las inversions es realitzen d'acord amb criteris socialment responsables. Estos criteris poden estar basats en principis morals, el respecte als drets humans o el medi ambient o altres criteris que se consideren ètics. Els fons solidaris no discriminen les empreses en les que s'inverteix però cedeixen una part (normalment un 0'5-0'6 % del patrimoni del fons) per la seua aplicació a determinades finalitats socials (com les promogudes per les organitzacions no governamentals). Amés dels informes verds i/o socials de les pròpies empreses, c o m e n t a t s anteriorment, s'estan posant en marxa "observatoris" que pretenen garantir que les empreses complisquen realment amb uns criteris ètics i socials i que no siguen merament propagandístics. Un d'ells és l'índex ètic europeu de la London Stock Exchange en la que apareixen les empreses espanyoles Gas Natural i Bankinter. En Espanya funciona un Observatori creat pel "Centro de Estudiós Persona, Empresa y Sociedad" (GEPES), dependent de la "Escuela Superior de Administración y Dirección de Empresas" (ESADE), que realitza un seguiment de l'evolució dels fons d'inversió ètics i solidaris. D'altra banda, els bancs que

íx n'i.scn aquest tipus de fons han de contar un.t Cürnütsió ètica que fixe els criteris otit han de complir las empreses en les que hivi'rrcixen i <jue investigui si estes els compleixen, però segons el propi Observatori del CEPES existeixen només sobre el paper. El panorama espanyol dels fons ètics i solidaris es que una gran part de ells estan en mans de la gran banca (BSCH, BBVA, La Caixa i Caja Madrid, sobre tot) y que estos bancs inverteixen en empreses relacionades amb productes transgènics, fabricació d'armes, petroleres, empreses químiques o del motor (Aventis, Basf, Novartis, Zeneca, Repsol, Exxon. Endesa, Iberdrola, Philips Morris, etc). Amés, alguns d'aquests bancs estan relacionats amb escàndols financers o tenen responsabilitats directes en les crisis financeres de països en desenvolupament. No pareix molt coherent que com publica la revista Integral al seu número 258 (2001), 12 ONGs avalen el Fons Solidari del BSCH, que inverteix part de la seua cartera en empreses com Alcatel (responsable de despatxar treballadors de forma multitudinària), Aventis y Basf (biotecnologia y productes transgènics), entre altres. Un nou exemple és el llamatiu cas del Fons ètic impulsat per Intermon, que es gestionat per Morgan Stanley (i el BSCH com banc dipositari), que inverteix part dels seus diners en les empreses de transgènics Aventis y Basf, les petroleres Royal Dutch Petroleum y Statoil Asa, Nestlé y Telefónica. Continuarà. Janeiro de ta Cueva

15


I TERRITORI 1

Cop

especulatiu a Llíria El Col·lectiu Terra Crítica publicava temps enrere a Levante-EMV, un magnífic article titulat '^Urbanisme o malversació del Territori?" que deuria ser llegit per més d'un/a i mourel's a la reflexió. Amb l'ànim de contribuir a la seua difusió, vaig a esmentar-lo àmpliament i a afegir un exemple il·lustratiu de les seues tesis. L'article començava criticant una nova generació de plans urbanístics que més que redefinir el desenvolupament urbà aposten per un creixement desmesurat, per creixements il·lògics quant aprevisions demogràfiques, ocupació del territori, edificabilitat i consum de recursos.

16

Com exemples de l'anterior frase, una sèrie de municipis: Alacant, Dénia, Guadalest, Vilamarxant, Bétera, El Puig, València, Benicàssim i Alcalà de Xivert. Segueixen a la relació uns punts suspensius. Efectivament, el llistat és, per desgràcia, molt més ampli. Ara com ara se m'ocorre que han de tenir lloc destacat Benicarló, Cabanes, Altea, Elx i, per mèrits propis, Llíria. A Llíria, amb un Ajuntament gobernat pel Bloc, Esquerra Unida i el PSPV-PSOE, la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana planteja declarar urbanitzables més de 8.000.000 de metres quadrats: ^creixement desmesurat?. Un poc més de 2.000.000 metres quadrats es destinen a un camp de golf de 18 clots amb club social i hotels i a una urbanització annexa de 2.207 vivendes i un centre comercial.

^Creiximents il·lògics quant a previsions demogràfiques?. La població de Llíria en 2001 era de 14.566 habitants. La urbanitzación esmentada suposarà un increment poblacional d'entre 6.621 i 8.828 persones, segons es considere tres o quatre el nombre d'habitants per vivienda. Si s'aplica aquest criteri als vuit milions de metres quadrats declarats urbanitzables, estaríem parlant d'un increment poblacional entre 26.484 i 35.312 persones. Diu el Col·lectiu Terra Crítica que el primer component de molts d'aquests plans és preveure l'expansió urbana sobre qualsevol tipus de terrenys, sense consideració de les seues condicions geogràfiques, de les activitats que fins avui es donen en el seu sí, dels valors en ús que caracteritzen la seua funció en el conjunt del territori o del impacte de la seua urbanització en el paisatge. Efectivament, a

Llíria el camp de golf i la urbanització annexa pretén ocupar sòl qualificat fins ara com a no urbanitzable de protecció paisatgística. Continua el Col·lectiu Terra Crítica indicant que a sovint no hi ha bases argumentals, no existeixen els estudis previs sobre recursos hídrics, agraris i forestals, les


A Llíria el camp de golf i la urbanització annexa pretén ocupar sòl qualificat fins ara com a no urbanitzable de protecció paisatgística

No hi ha bases argumentats, no existeixen els estudis previs sobre recursos hídrics, agraris i forestals, les capacitats financeres del municipi, els valors naturals

Cotó Català (Llíria). Foto. Fons MA (2002)

capacitats financeres del municipi, els valors naturah, que inclouen un bé escàs anomenat paisatge, o la singuL·ritat climàtica. A Llíria el paisatge és també un bé escàs, per això existien més de 700.000 metres quadrats del Vedat Català classificats com a no urbanitzables de protecció paisatgística. Si es consuma el projecte que ens ocupa, el paisatge serà un bé molt més escàs. Quant als recursos hídrics, el projecte i el seu Estudi d'Impacte Ambiental només parla de futuribles: "L'abastament d'aigues de servei s'ha projectat a partir dels recursos que proporcionen els cinc pous de reg ja existents en l'interior del sector, a disposició en l'actualitat de l'explotació agrícola dels terrenys. D'aquests, dos n'estan situats en la finca de la qual és titular el mateix promotor del projecte, havent-se quantificat el cabal del de major disponibilitat de recursos en la quantitat de 9.000 litres/minut. Amb independència del que s'ha dit anteiorment, el projecte d'explotació del camp de golf preveu també la reutilizació, al menys parcial tot barrejant amb l'aigua extreta dels pous, de les aigües que resulten de la depuració de les residuals." La depuradora, és, per ara,

únicament una proposta. No hi ha dades sobre els volums que s'han de depurar i sobre els volúmens prevists que s'han de reutilitzar. En qualsevol cas, queda escrit que es pretén utilitzar, per al reg del camp de golf, al menys parcialment -no hi ha dades sobre els porcentatges previstos de barreja-, cabals de pous de reg, el que suposa un clar incomplimient de la normativa aplicable. Respecte a l'abastament d'aigua potable per al complexe residencial i hoteler, es diu que "es resol mitjançant connexió amb el sistema general de servei que ja s'ha implantat al terme municipal de Llíria, la capacitat del qual com se sap cobreix amplament la demanda, no només domèstica, que determina el projecte." Així de simple. Suposadament la xarxa municipal té recursos de sobra i el nou abastament no compromet abastaments anteriors. Art de màgia. El Col·lectiu Terra Crítica indica que si en els nous plans es tenen solament en compte les indicacions dels sectors interessats en el negoci immobiliari, miopes en la seua aposta unilateral per l'obra de nova planta i insensibles a tot el que no siga rentabilitats

immediates, L· qualitat habitable dels nostres municipis es resentird, dilapidarem el patrimoni natural de tots, incloses les generacions futures, i de vegades ens carregarem eb atractius dek nostres municipis. L'empresa promotora del camp de golf i de la urbanització^ Roturaciones y Cultivos, S.A., el primer objecte social de la qual és el cultiu i la transformació de les finques rústiques que posseïsca o adquirisca, mitjançant una al·legació a la revisió del PGOU, ha aconseguit la reclassificació de la seua propietat -un poc més de 1.200.000 m2 de sòl rústic o no urbanitzable- amb la qual cosa veurà enormement revaloritzats els seus terrenys. En definitiva, estem davant el que la cultura popular ha bautitzat com una pilotada -res a veure amb el tamany i lleugeresa de les pilotes de golf-. Al neolliberaÜsme galopant no hi ha molt especialment criticable, pel comú, respecte a l'empresa; d'altra cosa és respecte de la miopia, la insensibilitat i l'afany depredador de patrimoni natural de la Corporació Municipal. Víctor Navarro Matheu


I TERRITORI 1

La destrucció de la Punta continua implacable El conflicte de la Punta, més enllà del debat sobre la necessitat de establir mesures de protecció sobre l'horta, ha de portar-nos a reflexionar seriosament sobre l'absoluta falta de sensibilitat que la Justícia està mostrant en qüestions relacionades amb el medi ambient. No hi ha justícia a la Punta

18

Fins a 1998 la zona apareixia classificada com a no urbanitzable d'especial protecció agrícola en el PGOU de València. Eixe any, en un gir radical a la classificació preexistent, es va ampliar el patrimoni públic de sòl de la Punta, per a l'any següent procedir a reclassificar la zona com a urbanitzable. Aquest canvi es va fer acollintse a un recurs legal extraordinari, l'article 99 de la LRAU l'ús del qual només es justifica per la necessitat d'atendre demandes socials o crear dotacions públiques. Tenint en compte que la ZAL no és ni una demanda social ni una dotació pública, estem davant duna violació flagrant de la legalitat. Naturalment, cada una d'aquestes fases del projecte van ser denunciades legalment davant els tribunals i es va demanar la suspensió cautelar del projecte. És ací on comença a fallar la Justícia, en inhibir-se en favor de la administració, que actua impunement i provoca una situació de fets consumats. En un dels dos recursos presentats per Acció EcologistaAgró, realitzades les conclusions finals de les parts a inicis d'enguany, se'ns ha notificat la data del 23 de setembre del 2003 per a votació i sentència, una data en què segons totes les previsions, la ZAL ja estarà construïda. La sensació d'indefensió és absoluta. De res serveix acumular informes de especialistes universitaris i experts juristes,

de res val l'experiència de casos en què molts anys després es falla la il·legalitat d'una actuació -Teatre Romà de Sagunt, canalització del Carraixet, ampliació de Port Saplaya, etc- si els tribunals continuen acceptant cegament el suposat benefici social de qualsevol iniciativa de la administració. Per a més encrueliment, els tribunals parlen que la zona per estar degradada no és susceptible ja de protecció especial. 1 aleshores cal preguntar-se: per què no actuen contra els delictes ambientals que provoquen eixa degradació ni es busquen responsables que paguen per això? Per què no han acomplit la seua obligació d'executar les resolucions judicials que obligaven des

lili [es imatges dels veïns i grups de solidaritat parant les màquines amb accions no violentes o manifestant-se pel centre de la ciutat no són més que l'efecte d'una dolorosa injustícia

de fa temps a desmantellar totes les bases il·legals de contenidors que contaminen el sòl i el paisatge de la Punta? Les presses de l'administració per complaure el Port de València -primer van sacrificar la platja de Natzaret, després van acceptar la regressió de les platges fins al Perelló, ara la Punta, què demanaran després?- estan trobant un suport fonamental en el silenci còmplice de la Justícia, que sembla decidida a no evitar que el dany puga ser irreparable. Les imatges dels veïns i grups de solidaritat parant les màquines amb accions no violentes o manifestant-se pel centre de la ciutat no són més que l'efecte d'una dolorosa injustícia. Les famílies que es resistiexen a abandonar les seues llars a canvi d'una indemnització absurda, mentres que el compte de beneficis del Port continua creixent, no són, de facto i segons els nostres tribunals, ciutadans de dret. V. Navarro

La punta i les formes de la violència La fotografia, publicada en alguns periòdics, d'un policia antidisturbis xafant contra el sòl un pacífic ciutadà que recolzava els habitants de la Punta, ens portava records d'altres temps que crèiem encara clausurats. Abans d'eixa instantània va haver-hi més agressions, també les va haver després. A manifestants, a veïns i veïnes


Foto: Santiago Carregui

que simplement volien defensar les seues cases i camps. Aquesta és l'última forma de violència, la que ens resulta més visible i més feridora, però no l'única a la que ens estem enfrontant. És inevitable revisar els anys de lluita a la Punta com una derrota de la raó comuna davant els interessos industrials i especulatius. S'han escrit més d'un centenar d'articles, s'han publicat llibres, la societat s'ha manifestat multitudinàriament i de totes les formes possibles; s'han arreplegat milers de signatures i demostrat amb tot tipus d'arguments sòlids la improcedència del projecte de la ZAL. Res d'açò no ha volgut ser atès. Cal parlar, perquè, de la imposició per la força d'un projecte defensat per una poderosa minoria, davant la lluita mantinguda per un teixit social ampli i amb raons d'índole tècnica, social i cultural que mai no han sigut adequadament rebatudes. Hi ha, per tant, dos formes de violència que ací s'alien concatenades. La primera, de tall institucional i administratiu, va modificant figures de protecció del territori fins a aconseguir una empara fal·laçment legal de les actuacions preteses. Una vegada iniciada, aquesta maquinària ja no atén cap raó democràtica. És implacable i opaca a qualsevol dialèctica. Finalment, es recorre a la violència física per a acabar d'impedir les reivindicacions socials. Seguint la mateixa lògica, se'ns presenta criminalizada a la resistència, però es justifica la violència policial.

*

'

Es tracta d'aconseguir el suficient poder per a ser atesos, ja que la raó ja no és, per desgràcia, argument suficient

No resulta difícil establir un paral·lelisme entre aquest procés que ens resulta tan pròxim i dolorós, i el que està afectant la geopolítica mundial. Els procediments són semblants i tampoc no són especialment diferents els verdaders fonaments de l'escalada global de l'abús i la violència. Els interessos de poderosos grups industrials en estreta aliança amb el poder polític que ells mateixos han recolzat, ens estan portant a situacions límit, davant les quals s'imposa traçar noves estratègies des de l'àmbit local al global. No és suficient, en l'actual tessitura, tindré la raó de la nostra part i disposar d'alguns mitjans —i grans dosi d'esforç- per a defensar els afectats i la seua causa. Els totalitarismes que en la història ens han conduït als desastres més impensables s'han anat forjant

a l'ombra d'una passivitat majoritària: la immobilitat d'aquells que veient el creixement de les agressions, confiaven que el sentit comú s'imposaria només, que les aigües tornarien al seu llit o que -almenysa ells no els afectaria. En els temps que corren, qualsevol agressió puntual hem entendre-la com una amenaça per a tots els qui vam compartir un mateix pensament emancipatori. Per tant, davant el creixement exponencial d'aquestes dos formes de violència sobre el territori i els que hi habitem, urgeix millorar les xarxes que ens permeten establir estratègies a priori, i no sols com a resposta reactiva quan tot l'engranatge de la destrucció ja està iniciat. Es tracta d'aconseguir el suficient poder per a ser atesos, ja que la raó ja no és, per desgràcia, argument suficient. Per a mi ha resultat especialment esperançador el manifest "No en el nostre nom", en el qual quatre mil ciutadans dels més variats sectors de EE.UU., amb Noam Chomsky, Gore Vidal i Susan Sarandon entre molts altres, es desmarcaven de la política bel·licista del seu govern i reconeixien la necessitat d'organitzar-se i lluitar davant fets tan difícilment digeribles com els que estem vivint. Aquesta crida a 19 la resistència des del cor de l'imperi, no pot deixar de vibrar en els nostres timpans, i també en els veïns de la Punta. José Atbelda.


Recentment hem tingut accés al darrer esborrany del Pla General d'Ordenació Forestal (PGOF), de manera extraoficial i sense que la Conselleria de Medi Ambient (CMA) ens haja facilitat el document. La CMA parla moltes vegades de participació de la societat, però en la pràctica fomenta molt poc la participació de les entitats cíviques implicades, com la nostra, i ens escamoteja sistemàticament informacions d'interès (que haurien de ser públiques, per altra banda). Als darrers anys la CMA ha presentat varies vegades avanços i projectes relacionats amb aquest important document, del qual depenen gran part de les potencialitats i el desplegament de la Llei forestal valenciana, però la realitat és que encara no s'ha acabat d'enllestir, malgrat que, a hores d'ara, ja suposa un greu incompliment de la llei forestal, segons la qual hauria d'haver estat 20 aprovat fa més de 5 anys. Tanmateix, no apareix en el darrer esborrany ni una sola menció o explicació d'aquest dilatat retràs. Tampoc han hi hagut altres explicacions oficials de les dificultats tècniques, polítiques o econòmiques que puguen

justificar-ho. Sembla que per la Conselleria de Medi Ambient la societat valenciana no mereix cap explicació .A les primeres pàgines de l'esborrany apareixen els tres aspectes fonamentals que caracteritzen el seu procés d'elaboració: Integració, participació i continuïtat. Del tercer punt encara no es pot dir res, per què fa referència al futur. Dels altres dos ja podem afirmar que s'estan incomplint en gran mesura, constituint una greu incoherència del PGOF. La integració, que implicaria considerar tots els diferents vessants que intervenen en la política forestal, salta per l'aire quan considerem que la quasi totalitat dels tècnics que han format l'equip redactor del document són d'una sola especialitat: enginyers forestals (tret d'un sociòleg i dels cartògrafs). En l'actualitat, a totes bandes és reconeix la prioritat de la consideració ecològica del bosc front al seu caràcter productiu; més encara en el nostre territori,

on la funció productiva és molt marginal. Un enfocament prioritàriament ecològic i sistèmic implica la confluència d'àrees diverses del coneixement, com la botànica, la zoologia, l'edafologia, la geografia, ... a més de l'economia, el dret, etc. Per contra, en l'equip de redacció no hi ha cap professional declarat en aquestes àrees i són quasi tots els tècnics d'una sola especialitat i una sola visió, molt particular i prou allunyada, a més, de la visió més global i ambiental del bosc com a ecosistema. És a dir, d'integració, res. De la participació podem dir coses semblants. No han intervingut de manera destacada entitats socials com els grups conservacionistes, tan directament implicats en el tema, o la Plataforma Rural del País Valencià; a despit que moltes d'aquestes entitats fan un seguiment constant de la problemàtica forestal, de la legislació, les actuacions i els resultats, i tenen entre


ÍBOSCJ

els seus membres especialistes i personal qualificat en les àrees abans esmentades. ,;Què s'entén per participació social si no és la participació de sindicats, agrupacions conservacionistes, cooperatives, entitats de desenvolupament rural, centres excursionistes, etc, directament implicades en el tema? En el document es parla d'una enquesta i d'unes entrevistes a membres d'entitats socials. És un pas, però molt insuficient. No hi ha hagut una participació directa, ni un debat ampli, ni un intercanvi de posicions... Entre altres coses, la Conselleria de Medi Ambient no ha convocat cap vegada el Consell Forestal Valencià, òrgan de participació específic en aquesta temàtica, creat per la llei forestal de 1993 (article 18). Tota una mostra de l'interès de l'administració en la participació social. A no ser que la CMA entenga per participació la participació interna, és a dir, que han participat molt els funcionaris de la pròpia Conselleria. És una broma? No; és el que diu el mateix esborrany del PGOF en referir-se a la participació. És a dir, de veritable participació social, molt poca. A nivell tècnic, que és un altre nivell de participació, diferent de la participació social, sí que han intervingut alguns destacats centres d'investigació, com el CEAM o el CIDE (com a colaboradors externs) cosa que celebrem. Però sobta molt la poca participació específica de les universitats valencianes. El document fa esment d'una participació genèrica de la Universitat, però l'únic departament que es destaca amb una intervenció específica és precisament la Fundación Politècnica de Madrid. No és que estiga mal que intervinguen altres universitats, però no s'entén que no aparega al mateix nivell cap departament universitari valencià, quan tenim moltes universitats valencianes, que tenen un bon coneixement del medi propi, amb especialistes en les diferents àrees temàtiques implicades. De tota manera, tampoc sorprèn tant el tema si recordem que el Llibre blanc de la política forestal valenciana (1995) el va redactar un consulting privat de Madrid, o que l'Inventari forestal el va efectuar l'Icona central de Madrid, amb molt poca participació dels tècnics forestals valencians. A Catalunya, per possar un exemple, s'han fet aquestes coses d'altra manera. Aquestes extranyes maneres d'entendre la integració i la participació, poden ajudar a explicar la tendència productivista i fustanera del PGOF, absolutament incomprensible coneixent

les particularitats físiques, econòmiques i ecològiques dels boscos valencians. Sobta també que entre els colaboradors externs que han participat, a més de TRAGSA, estiga l'Institut tecnològic del moble i afins (AIDIMA). Açò és ben inexplicable quan la producció de fusta al País Valencià és irrelevant (representa el 0,3 % de la producció final agrària o el 0,01 % del PIB valencià) i la productivitat potencial, per limitacions edàfiques i climàtiques, és molt pobra, segons es reconeix en documents i publicacions de la pròpia administració. Tothom (menys, potser, la CMA) considera que els aspectes ecològics són molt més importants. Només la potencialitat recreativa del bosc, per possar un exemple,

La visió sistémica, integradora, ecològica i la prioritat ambiental, brillen per la seua absència en tot el document, tret de les grans declaracions de la introducció i d alguns programes interessants, però molt limitats i insuficients

suposa un valor moltíssim més elevat, com es reconeix en estudis efectuats per la mateixa Conselleria. Prenent en compte totes aquestes particularitats, no resulta extrany que el document aposte pel manteniment de perilloses tendències en la realització d'intervencions de gran impacte en el medi natural, com les denominades "neteges de sotabosc", els grans "tallafocs", l'encauçament de barrancs, etc. No apareixen mencions d'un canvi en les lamentables actuacions del passat en matèria de repoblacions o en l'equivocada prevenció d'incendis. A la fi, tampoc sorprèn el poc accent que es possa en les perspectives d'una gestió forestal més ecològica i en mesures de regulació, control i prevenció d'impactes com son els estudis d'impacte ambiental, la valoració de la capacitat de

càrrega per als diferents aprofitaments, la consideració de les externalitats associades a l'explotació fustanera, etc. La visió sistémica, integradora, ecològica i la prioritat ambiental, brillen per la seua absència en tot el document, tret de les grans declaracions de la introducció i d'alguns programes interessants, però molt limitats i insuficients (microreserves, protecció d'especies amenaçades, etc). Resulta curiós que entre les xifres que es donen en el document apareix un sorprenent increment de la superfie forestal arbrada els darrers anys. Un increment del 30% en 8 anys!! Com s'ha produït tal maravella? El PGOF no ho explica massa bé, però aporta dos motius: l'abandonament de terres agrícoles i les repoblacions forestals efectuades els darrers 5 anys. ^Com és possible que gent seria i amb carrera vulga fer-nos creure que en 8 anys un camp abandonat s'ha convertit, no ja en terreny forestal, sinó en superfíce arbrada, o que una repoblació en menys de cinc anys té ja arbres fets i drets? Realment sembla una altra broma. No discutim que puguen haver crescut les superfícies arbrades, però resulten increïbles tant la magnitut com els motius argumentats. Seria molt més sensat atribuir gran part de les diferencies als canvis de metodologia, cosa que ocorre molt freqüentment. Les dades de diferents estudis anteriors sobre superfícies forestals valencianes mostren canvis, però entre d'altres coses, per què empren conceptes diferents i categories no totalment coincidents. Açò podria explicar, amb més rigor, gran part de les diferencies observades. Per exemple, la superfície total del territori valencià en aquest avanç del PGOF té 1.219 Hectàrees més que un estudi de 1986 del Ministeri d'Agricultura. Ha crescut el País Valencià en aquests anys? No és esperable; senzillament, s'han emprat mètodes diferents per estimar la superfície. El que resultaria absurd és intentar justificar la discrepància apelant a la caiguda de meteorits, a erupcions volcàniques o a canvis en les fronteres valencianes. El document no intenta explicar aquesta discrepància per què resulta obvi que és deguda a l'ús de tècniques diferents. Per | què no atribueixen a aquest mateix motiu 3 gran part de les diferències observades en L_ 21 relació a la superfície arbrada? En definitiva, ens esperarem a conèixer el document definitiu i complet. De moment, pel que es pot veure fins ara, no és pot ser massa optimista. Carles Arnal. Comissió forestal.


• RESIDUS!

El tractament de la matèria orgànica: un pas cap a la solució del problema dels residus El tractament dels Residus Sòlids Urbans a la Comunitat Valenciana està marcat per una manca de planificació i de voluntat política per a donar solució al problema generat per l'explosió en la producció de residus a la nostra societat als darrers anys. Sols des d'aquesta situació són explicables macroabocadors com el de Dues Aigües, instal·lacions desfasades com les de Quart de Poblet i Ador o abocadors il·legals repartits per tot el territori. El tractament de la fracció orgànica és la clau per a un bon model de tractament dels residus fonamentalment per dos raons: en primer lloc, per ser la més important quantitativament, (aproximadament un 50% del total en pes) , en segon lloc, per ser la fracció que més impacte mediambiental té (formació de lixiviats, mals olors i producció de gasos causants de l'efecte hivernacle per fermentació no controlada). En l'actualitat disposem bàsicament de dos tecnologies per a tractar la matèria orgànica : el compostatge, procés de fermentació aeròbica amb l'obtenció de compost, i la biometanització, procés de fermentació anaeròbia amb obtenció d'un biogàs per a produir electricitat. El rendiment dels processos i la qualitat dels productes obtinguts depèn d'una bona separació en origen de la matèria orgànica. A l'Estat Espanyol s'han inaugurat tres plantes de tractament de residus ( Cadis, La Corunya i Barcelona) amb una tecnologia que permet un correcte tractament de la matèria orgànica mitjançant el compostatge i la biometanització i la disminució dels olors mitjançant biofiltres. DEPANA i Acció Ecologista-Agró organitzàrem la visita d'un grup de membres de grups ecologistes i partits polítics valencians a la planta de tractament de residus de nova generació de Barcelona. Aquestes plantes no s'enquadren en el model defensat pels ecologistes en quant a dimensions i model de gestió, i en el cas de Barcelona, s'estan produint retards en la implantació de la recollida selectiva. Tot i això, suposen un pas endavant en la solució del problema dels residus perquè: _ Impliquen a la ciutadania en la resolució del problema en | fer necessària la recollida selectiva en origen per a obtindré uns 5 resultats satisfactoris. " _Fan possible el tractament dels residus en un polígon industrial 22 proper al lloc de producció, sense traslladar aquesta activitat a llocs allunyats, poc poblats i on l'impacte ambiental n'és, sense dubte, major. _Disminuixen de forma dràstica els residus que arriben a abocadors, sempre que es produisca una bona educació ambiental que limite al màxim el rebuig

El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana i els Decrets dels Plans Zonals de Residus Sòlids Urbans proposen una continuïtat en les polítiques nefastes des del punt de vista mediambiental seguides fins al moment: la separació de la matèria orgànica en origen no s'iniciarà fins a l'any 2009 i els residus de L'Horta seran eliminats a la muntanya, és a dir, s'ampliarà l'abocador de Dues Aigües i possiblement es construirà un abocador i una planta en la zona del Camp de Morvedre. Claudi Parrell. Comissió de Residus

Des d'Acció Ecologista-Agró:

• Convidem a tots els interessats en la problemàtica dels residus a visitar alguna d'aquestes plantes de tractament. • Insistim en la minimització de la producció de RSU, sobretot reduint embalatges superfluus. • Reclamem una recollida selectiva en origen de matèria orgànica des del primer dia de funcionament de les noves plantes . • Proposem el tractament dels residus als llocs de generació. • Demostrem que amb voluntat política un altre model de tractament de residus és possible.


í TERRITORI!

Tornem a guanyar un altre judici contra el parany 1. Catorze anys de la lluita contra el PARANY (1988-2002) En 1988 Acció Ecologista-Agró comença les seues primeres actuacions per a tractar d'il-legalitzar el parany per tractar-se d'un mètode de caça massit i no selectiu, tal com recullen la Directiva d'Aus (79/409/CEE), el Conveni Berna (BOE 235, 1 d'octubre de 1986) i el Conveni Bonn (BOE 259, 29 d'octubre de 1985).Les primeres accions van consistir en enviar-li, al llavors president de la Generalitat Valenciana Juan Lerma, un escrit sol·licitant la seua il-legalització, acompanyant a més de 10.000 postals en contra d'aquesta modalitat de caça. Simultàniament vam presentar un escrit de queixa a la Direcció General XI de les Comunitats Europees que va ser admesa. Targeta enviada al President de la Generalitat. En 1989 es publica la Llei 4/1989 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna silvestre i posteriorment el Reial Decret 1095/1989 pel qual es declaren les espècies objecte de caça i pesca i s'establixen normes per a la seua protecció. En tots dos es prohibix la utilització del visc com a mètode de caça per ser massiva i no selectiva. Animats per la llei estatal vam seguir les nostres denúncies contra el parany, sense que hi haja la més mínima receptivitat per part de l'administració.

En 1990 la Conselleria d'Agricultura (que presumia de ser molt estricta a l'hora d'adjudicar els permisos) autoritza la caça amb parany. Membres de la nostra organització aconseguixen permisos per a posar paranys en les reserves integrals del Parc Natural de

l'Albufera, com el Racó de l'Olla, Mata del Fang i la Devesa del Saler. El descontrol que regix el món del parany es fa patent una vegada més. En 1991 el model d'autorització per als permisos del parany ja no apareix a l'ordre anual de vedes publicada per la Conselleria. Es tracta d'una maniobra per a dilatar possibles accions legals contra la dita modalitat de caça. Durant els anys següents vam continuar presentant escrits sol·licitant la il-legalització.

En 1994 vam iniciar un recurs contenciós administratiu contra la instrucció de la Direcció General del Medi Natural. En 1997 vam obtindré sentència favorable per la qual s'anul·lava l'esmentat acte administratiu. La dita sentència va ser recorreguda per Apaval (associació que reunix als caçadors que practiquen el parany) i per la Conselleria de Medi Ambient al Tribunal Suprem. En 1996 vam tornar a presentar un altre un recurs contenciós administratiu contra la instrucció de la Direcció General del Medi Natural d'eixe any. En 1998 també vam tornar a obtindré novament una altra sentència favorable anul·lant la instrucció.

En 1999, davant del caire que estava prenent el procés legal, la Conselleria de Medi Ambient no emet instrucció per a autoritzar la caça amb parany. Eixe any el parany és il·legal però la Conselleria fa la "vista grossa" perquè es puga practicar sense autorització. L'any 2000 el Govern Valencià publica el DECRET 135/2000, de 12 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'establixen les condicions i requisits per a la concessió de les autoritzacions excepcionals per a la caça de tords amb

parany a la Comunitat Valenciana. Acció Ecologista-Agró presenta un recurs contenciós administratiu contra l'esmentat decret que és admès amb el núm. 1.437/2000. la Sala declara la paralització cautelar del decret, la dita paralització només dura dos dies ja que la Sala prioritza els danys econòmics que poden tindré els paranyers sobre els danys mediambientals que aquestos produïxen.

ï-'any 2001 la Comissió Europea exigix al Govern Espanyol que justifique el DECRET 135/2000 del Govern Valencià. Les explicacions són insatisfactòries i s'obri un expedient al Govern Espanyol pel dit Decret.

2. Els interessos dels caçadors primen sobre els mediambientals L'any 2002 els esdeveniments desfavorables se li amuntonen a la Conselleria dirigida pel Conseller Modreao. El mes de maig el Tribunal Suprem confirma la sentència emesa en 1997 pel TSJ anul·lant la instrucció de la Conselleria autoritzant el parany. En juliol la Comissió Europea decidix interposar un recurs d'incompliment, davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, al Govern Espanyol pel Decret 135/2000 del Govern Valencià.

En el mes de setembre el TSJ dicta sentència sobre el recurs interposat contra el DECRET 135/2000, declarant nul de ple dret el dit decret. Apaval i el Govern Valencià recorren la


í TERRITORI 1

sentència al Suprem. Novament veiem de part de qui es troba la Conselleria de Medi Ambient. Se sol·licita l'execució de la sentència i la sala després d'haver dictat al nostre favor ens sol·licita una fiança de 300.000 H per a executar-la. Es tornen a primar com l'any 2000, però en aquest cas amb una sentència favorable, els interessos dels paranyers sobre l'interés mediambiental defès per la nostra associació.

A continuació el president d'Apaval sol·licita a la Conselleria un nou decret que els permeta caçar durant la temporada 2003. Membres de la nostra associació observen com els dies 12 i 13 d'octubre del 2002 la majoria de paranys estan caçant amb magnetòfon, les plaques identificadores dels paranys són inexistents en molts d'ells i les distàncies entre les varetes són a penes de 5 cm., per tant s'infringixen la majoria dels requisits imposats en el

Decret 135/2000. Hem presentat una denúncia davant de la fiscalia sol·licitant que es precinten els paranys que infringisquen el decret. La Conselleria de Modrego ("paranyer d'honor" per mèrits propis) contraataca presentant un Projecte de Llei de caça que en un dels seus articles remet a un reglament per a autoritzar els mètodes de caça tradicionals, no massius i selectius...És a dir.una altra vegada estan parlant del parany. Rafa Pardo Postal enviada al President de la Generalitat. Dibuix de M. Roldín

25


La present carta,promoguda per la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, hasigut subscrita pels sotasignats i altres 310 científics.en la seua majoria professors de 44 Universitats. A mitjan de setembre passat, Miguel Àngel Esteve, Professor Titular d'Ecologia en la Universitat de Múrcia, que manté una visió crítica sobre el Pla Hidrològic Nacional (PHN), va ser acusat pel Govern de la Regió de Múrcia d'utilitzar la llibertat de càtedra i els recursos de la universitat pública per a perjudicar l'interés general de la regió murciana. L'acusació es basava en diversos passatges d'un informe oficial del propi Govern Autonòmic - atribuïts injustificadament alProfessor Esteve - en què es raonava entorn d'un fet que és de dominipúblic, en la regió i fora d'ella: a saber, que el creixement del regadiu murcià, si hi ha aigua disponible, és imparable. Segons el parer de les autoritats regionals, difondre aquest fet pot perjudicar l'execució del Pla Hidrològic Nacional, raó per la qual no consideren recomanable el seu reconeixement per part dels investigadors de. laUniversitat de Múrcia. Les acusacions oficials han

suscitat una campanya de fustigació social i mediàtica contra el Professor Esteve, que s'ha estès al conjunt del Departament d'Ecologia, així com a altres àrees de la Universitat murciana crítiques amb el PHN. Aquesta campanya ha induït la mobilització d'alguns grups d'estudiants universitaris en contra dels professors identificats com "antimurcians". Els sotasignats consideren que les declaracions del Govern de la Regió de Múrcia atempten contra l'autonomia universitària i la llibertat d'investigació i expressió dels seus professors. S'ha soscavat la convivència universitària, i s'ha qüestionat entre els alumnes l'acceptació dels principis de tolerància i llibertat de pensament. A la vista d'aquestos fets, els sotasignats, pertanyents a la comunitat acadèmica i a altres àmbits científics, tècnics i professionals, se solidaritzen amb aquestos professors, i sol·liciten del Govern de la Regió de Múrcia que pose terme a esta situació, mantenint d'ara endavant el més escrupolós respecte cap a la llibertat d'investigació i expressió, així com cap a l'autonomia universitària.

Carta oberta per la llibertat d'expressió i l'autonomia universitària. Davant del conflicte suscitat en la universitat de múrcia J.Samper Calvete- Univ. de Corufia; Antonio Campillo-Univ. de Múrcia; Antonio Urbina- Univ. Pol. de Cartagena; E. Saez Oli vi to- Univ. de Zaragoza; Jorge Riechmann-Univ.de Barcelona; M.Alvarez Cobelas-CSIC-Madrid; A.Fernandez Lop-Adena-WWF; J.Amigo Vazquez-Univ.Santiago de Compostela;J. Colino Sueiras-Univ. de Murcia;J.F. CasellesUniv. de Murcia;L.Viladomiu Canela-Univ.Autón. de Barcelona;R.Llamas Madurga-Univ. Comp. de Madrid;O.Ga Henan G.-Colegio Geólogos;G.R. Pérez de Rada-Univ.de I. Baleares; E.Bilstein Meneces-E.S. Vasco de Gama;D.Gómez Amelia-Univ. de Extremadura; F.Aguilera Klink-Univ. de la Laguna; P. Bafios Paez- Univ.de Múrcia; P.Ruipérez Lópe/.-Univ. de Múrcia; Roberto Bermejo-Univ. del País Vasco; J.Cabello Pinar-Univ. de Almeria; F. Javier GraciaUniv.de Càdiz; J. Nieto Sainz- Secret. Confed. CCOO; Jesús Mellado-CSIC Almería;Luisa Ma Frutos-Univ. de Zaragoza; P.Aparicio Alonso-Univ. de Múrcia; J.L. Sanchez Lizaso-Univ. de Alicante; E.Martínez Navarro-Univ. de Múrcia; Gonzàlez del Tanago-Univ. Pol. de Madrid; A. Sanchez Picón-Univ. de Almería;J.A. Pastor Gonzalcz-Univ. de Múrcia; Vicente Pinilla-Univ. de Zaragoza; Narcís Prat-Univ. de Barcelona; Joan Martínez Allier-Univ. Aut. de Barcelona; C. Tió Saralegui-Univ. Pol. de Madrid; J.Ma Sumpsi-Univ. Pol. de Madrid; Juan Criado- SEO-Bird Life; Ladislao MartinezEcol. en Acción; A. Pulido Bosch-Univ.de Almeria; Jesús Carrera-Univ. Pol. de Barcelona; Isabel Palomera-CSIC-Barcelona; J. López Uralde-Greenpeace Espana; R.Miracle Solé-Univ. de Valencià; F. López Vera-Univ. Comp.de Madrid; Leonardo Costa-Univ. Catòlica de Oporto; Rui Oliveira- Pte. APRIL-Oporto; J.P. FernàndezTrujillo- Univ. Pol. de Cartagena; Jiménez Casalduero-Univ. Miguel Hernàndez; MaT. Pérez Picazo- Univ. de Múrcia; Ricardo P. Serralheiro-Univ. de Evora; Igor Parra- OICLA Almeria; F. Gallart Gallego-CSIC Barcelona; J. Pefias de Giles-Univ. de Almeria; M. Soto Castifieira-Univ. de Corufia; Miren Etxezarreta-Univ. de Barcelona; Àlex Tarroja-Colegio Geógrafos; J. Ortiz Molina-Univ. de Màlaga; A. Recio Andreu-Univ. Aut. de Barcelona; M. Martinez Arnaiz-Univ. de Burgos; R. Gonzàlez Garcia-Univ. Aut. de Barcelona; Iíiaki Antigüedad-Univ. del País Vasco; G.Sanz Saiz-Univ. de Zaragoza; Nuno Grande-Univ. de Oporto; J. Toja Santillana- Asociación Espanola de Limnología; Carlos Montes-Univ. Aut. de Madrid; P. Paneque Salgado-Univ. P. de Olavide; M.J. Sanz Sanjoaquín-Fund. Ecologia y Desarr.; P. Llorens Garcia-CSIC Barcelona; T Monllau Jaques-Univ. Pompeu Fabra; M. Tovar Arce-Univ. de Múrcia; V. Navarro Matheu-Pte. Acció Ecol.-Agró; S. Gonzàlez Alonso-Univ. Pol. de Madrid; J.M. Mella Marquez-Univ. Aut. de Madrid; C. Oyonarte Gutierrez-Univ. de Almeria; Learidro del Moral-Univ. de Sevilla; A. Aparici Castillo-Univ. Jaume I de Castelló ; J.D. Ros Aragonés-Univ. de Barcelona; P. Brufao Curiel-Univ. Carlos III de Madrid; Ernest García-Univ. de València.

O 26

Texte publicat al diari El País (18-X-2002)


El 24 de novembre va tindré lloc a València la manifestació contra el Pla Hidrològic Nacional

•<•

Butlletí de La Casa Verda. Número 102. 3/2002  

El Butlletí de La Casa Verda es va a publicar a València entre els anys 1984 i 2007. Els 112 números del Butlletí publicats són un testimoni...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you