Issuu on Google+

Métodos de Información · Estantería · Mayo 2002

peran ideas que no debieran caer en saco roto como la celebración del dia de la biblioteca y rematan el apartado ofreciendo una serie de pautas para la comunicación institucional basadas en las promulgadas por la American Library Association. Con una precisa revisión bibliográfica sobre el tema en cuestión cierran este primer bloque que va a constituir, sin duda, un referente de gran importancia para todos aquellos a los que nos interese conocer qué se piensa sobre nuestra actividad y qué podemos hacer para modificar los prejuicios apuntados. La parte central del volumen la ocupan dos aportaciones de los sociólogos de la Universidad de Murcia Plácido Guardiola y Manuel Hernández. Mientras el primero nos ofrece con un estilo profesional (si nos remitimos a la clasificación anteriormente citada) los resultados del estu dio realizado sobre la percepción social de las bibliotecas y la lectura en la prensa regional murciana, Manuel Hernández amplia la visión a nivel nacional mediante el análisis de la base de datos NIDo mantenida por nuestros compañeros Concha Soler y Carlos Benito desde 1997 y usada por esta redacción a la hora de recopilar las noticias sobre nuestro sector. Esta última aportación recibe incomprensiblemente el título El discurso social sobre las bibliotecas ... a través de la prensa digital española, sin caer en que su principal fuente informativa recopila en un alto porcentaje producción impresa. El tercer y último bloque del libro lo forman una serie de excursos literarios sobre el mundo de la información y las bibliotecas de la mano de

Tomás Saorin. Los lectores de Mei recordarán la mayor parte de ellos por haber sido publicados en estas páginas. La información hace brasa, los archivos de Sherlock Holmes, catalogación retrospectiva de la biblioteca galáctica o una impagable selección fatal -sobre el expurgo- son algunos de los títulos incluidos por su autor. Este tipo de entrega merece una consideración independiente. El autor se adentra en la escritura de creación y el resultado es sorprendente. Saorin transita caminos que nos hacen recordar a los excelentes libros de Alberto Manguel o el Eco al que hace referencia en sus escritos. Entre la erudición y la fantasía, la ciencia ficción y la novela negra, la documentación y la biblioteconomía, la CDU y los versículos de Apocalipsis, la memoria y el olvido. ¿Podemos recordar el color y forma de un libro y no recordar su título?, ¿tenemos derecho a ser tan humanos? son algunas de las preguntas que nos hace el autor en el capítulo dedicado a la memoria. No abunda tanto el talento como para permitirle a sus poseedores su desperdicio. Desde estas páginas llamamos al orden al autor y lo emplazamos a retomar la senda emprendida hace ya tiempo. La monografía supone la primera entrega de la serie biblioteca profesional de la Biblioteca Valenciana. Esperemos que sea la primera de una línea editorial profesional necesaria en nuestra comunidad y en nuestra profesión. Para terminar una cita apócrifa de Emile Aillaud como guía de navegantes de nuestros centros y bibliotecas: Habría que hacer bibliotecas que permitan a uno ser quién es. Habría que hacer bibliotecas

85

que ofrecieran la posibilidad de la soledad. Habría que hacer bibliotecas tan confusas que al nacer pareciesen que ya poseían su propio pasado. Habría que hacer bibliotecas aptas para ser habitadas. Alfonso Moreira

Viage literario a las iglesias de España Jaime y Joaquín Lorenzo Villanueva. [Edició facsímil de la Biblioteca Valenciana Fondo Nicolau Primitiu. Madrid: Imprenta Real, 1803-1806, (t. I-V). Valèn cia: Oliveres, 1821, (t. VIX). Madrid: Academia de la Historia, 1850-1852, (t. XI-XXII)]. València: Faximil edicions digitals, 2001. 1 cd-rom. (Biblioteca de Salvà) ISBN 84-931851-4-0 Per a la redacció del Viage lite rario a las iglesias de España, el dominic Jaime Villanueva va recòrrer bona part del País Valencià, Catalunya i l’Illa de Mallorca, repertoriant de primera mà una gran quantitat d’informació històrica de manuscrits, còdexs i llibres, que a principis del segle XIX es conservaven en monestirs, convents, arxius i biblioteques. El seu germà Joaquín Lorenzo Villanueva, intel·lectual, diputat a les corts de Cadis i liberal decidit, el va ajudar en la confecció de l’obra. De fet Joaquín Lorenzo va ser qui va signar els primers volums per a evitar a Jaime possibles problemes amb els seus superiors eclesiàstics. Part del patrimoni escrit i


Métodos de Información · Estantería · Mayo 2002

imprés que va ser inventariat pels germans Villanueva en el Viage literario, avui ja no existeix o roman desaparegut. Nascuts a Xàtiva en la segona meitat del segle XVIII, els dos germans estigueren força units al llarg de tota la seva vida per interessos culturals, ideològics i de pensament comuns. Ambdós són alhora testimonis i víctimes del trasbals provocats pels aconteixements polítics que obren el segle XIX espanyol. Conseqüència dels constants exilis liberals, Jaime mor a Londres en la casa de l’editor i amic Vicent Salvà i Joaquín Lorenzo pocs anys després a Dublín. Els motius que van dur a aquests intel·lectuals valencians a la redacció d’aquesta immensa col·lecció documental era la voluntat de conservar, posar a l’abast i difondre una memòria històrica en part desconeguda. Hi ha però un motiu de fons que excel·leix, es tractava de demostrar davant de la uniformitat ritual romana, la varietat de tradicions de ritus eclesiàstics hispànics, i amb això afavorir la possibilitat d’existència d’una esglèsia nacional espanyola amb fonaments i orígens llunyans. Per aquest motiu, i d’acord amb les autoritats de Madrid de 1803, la intenció primera era de recòrrer tot l’Estat per a recuperar i inventariar documents en els que es posés de manifest els elements de les tradicions eclesiàstiques hispàniques. Aquests ajudarien a formar un corpus suficient per a demostrar la diversitat dels ritus ibèrics enfront del monolitisme romà. Els litigis entre la Santa Seu i la monarquia espanyola que s’havien iniciat en el segle

XVIII amb l’expulsió dels jesuïtes, seguien i s’intensificaren en el XIX. Els Villanueva, per la seva ideologia liberal i més aviat regalista, no van resultar exempts d’aquests enfrontaments, Fra Jaime va ser acusat durant temps i per d’altres motius de janseanista i Joaquín Lorenzo no va aconseguir el placet del Vaticà quan va ser nomenat ambaixador d’Espanya. La Guerra del francès i les posteriors reclusions i exilis que com a liberals van patir els dos germans impediren l’acabament del projecte. L’obra va quedar incomplerta, les informacions recollides relatives a Andalusia mai es publicaren. Amb tot, El viage literario és una eina fonamental per a la reconstrucció del patrimoni històricodocumental del País Valencià (volums 1 al 4), de Catalunya (5 al 20) i de l’Illa de Mallorca (21 i 22). A cavall entre el viatge erudit i el recull bibliogràfic, i allunyat de la polèmica religiosa que el propicià, l’interés posterior de l’obra ha estat fonamentalment bibliogràfic i codicològic. També s’insereix en una tradició bibliogràfica que va des de l’obra de Nicolás Antonio fins a la confecció dels treballs de Pastor i Fuster, Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días… i de Torres i Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes… L’oportunitat de posar aquesta obra a l’abast del públic amb noves tecnologies és sense cap mena de dubtes tot un encert. El viage literario romania sense reeditar des del segle XIX, llevat d’unes poques reedicions parcials en paper, i de la més

86

recent en cd-rom que va fer la Fundación Tavera [2 vol.: tomo XVII y tomo XVIII, en: Textos clásicos para la historia de Bar celona — Madrid : Fundación Histórica Tavera : Digibis, 2000. — 1 cd-rom. — (Colección Clásicos Tavera ; 41, Serie X, Ciudades representativas del mundo ibérico ; 1)]. Ara amb l’edició de Faximil es pot consultar la totalitat de l’obra, i a més l’edició valenciana millora tècnicament l’anterior, els accessos que permeten els índexos parcials o totals en fan una eina molt més eficaç. Acompanya l’edició l’estudi introductori, força documentat, del professor Emilio Soler Pascual de la Universitat d’Alacant que ajuda a comprendre l’origen i el significat de l’obra així com conèixer la vida dels germans Villanueva. Lluís Agustí

El servicio de bibliobús: Pautas básicas para su funcionamiento. Ministerio de Educación Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica, 2002 NIPO: 176-02-032-5 Dentro del Programa de cooperación bibliotecaria entre el Ministerio de Educación Cultura y Deporte y las Comunidades Autónomas se formó en 1997 el Grupo de trabajo sobre bibliobusés, con el objetivo de analizar y propiciar el desarrollo y la difusión de un servicio tan importante de la extensión bibliotecaria a las zonas rurales y de baja densidad de población como es el de las bibliotecas móviles. Uno de los resulta-


Reseña del Viage literario a las iglesias de