Issuu on Google+

Capa l'Assemblea general Com tots els anys al mes de gener, el proper dia 24 celebrarem l'Assemblea General de la nostra associació. En aquesta assemblea valorarem les activitats que hem fet durant l'últim any i planificarem les línies mestres d'actuació per a l'any 98. L'ordre del dia serà el següent: 1.- Informe i discussió sobre la situació mediambiental i perspectives de treball i de creixement d'Acció EcologistaAgró 2.- Campanyes globals 3.- Informació d'altes i baixes de socis 4.- Aprovació del nou pressupost 5.- Memòries de col·lectius i comissions 6.- Elecció de la nova Intercomarcal L'Assemblea la celebrarem al saló d'actes del STE-PV, al carrer Juan de

SSEMBLEA GENERAL

Mena número 14, i començarà ales 10 en primera convocatòria i a les 10,30 en segona convocatòria. Recorda que és el pròxim dissabte 24 de gener. Esperem la teua assistència, ja que és molt important per al bon funcionament de l'associació.

Assemblea de l'Horta Mitja hora abans del comançament de l'Assemblea General celebrarem l'Assemblea de l'Horta, on triarem els representants de la comarca a la nova Intercomarcal. L'Assemblea de l'Horta es celebrarà també al saló d'actes del STE-PV, per això cal ser puntual per tal de poder complir amb l'horari programat.


2 Butlletí

La Casa Verda

sumari... Després de més de cinc anys es reuneix la Junta del Montgó Tots contra l'autovia-variant de Guadassuar "*•' ír ""° Mobilització en defensa de la marjal de Gadia-Xeresa-Xeraco Plataforma Cívica contra la carretera Oropose-la Vall d'Alba Marfull continua la seua campanya contra l'ús del grèvol al Nadal València en Bici participarà en el traçat de la xarxa Euro Velo Manifest en defensa del ferrocarril públic Es prohibeix la caça a la marjal dels Moros Una empresa de Moixent és la responsable de les inundacions del passat mes de setembre Demanem la dimissió de Catellà per les obres a la marjal de Massamagrell Excursions Novetats del Fons de Documentació del Medi Ambient

Tarzan va guanyar el Premi Carrasca Tarzan, l'orangutan del zoo de València va guanyar el Premi Carrasca. La carrasca va ser subhastada i amb els diners se li compraran plàtans a Tarzan. El Premi Residu va ser per als signants de l'acord de la ZAL del port de València. D'aquesta manera donem suport als veïns de la zona en la seua lluita El Baix Maestrat Muralla, 2-b. 12500 Vinaròs Tl. i Fax: 964. 452104 La Safor St. Benet, 32, 46760 Tavernes de la Valldigna San Rafael, 18, 46700 Gandia Apartat 178 de Gandia Tl.: 2863562, Fax: 2863562 La Plana Baixa Barranquet, 68-3 s , 12530 Borriana

El Camp de Morvedre St. Josep, 11, 46520 Port de Sagunt La Ribera Pastora, 22-b, 46600 Alzira Col·lectiu El Tramusser Sant Josep, 52-b, 46440 Almussafes La Costera Vallada: correu, Colón, 14, 46691 L'Alcúdia de Crespins: correu, Col·legi La Sénia, 46690 La Casa Ve^la - Butlletí

Moixent: correu, apartat 9, 46640 El Camp de Túria Ladrillar, 38. 46190 Riba-roja General Pastor, 34, 46183 l'Eliana Col·lectiu Marfull J. J. Dominé, 6-5, 46024 València Tl:3917168 La Casa Verda Plaça Santa Creu, 6-B, 46003 València Tl. i Fax: 3917864


Butlletí 3

La Casa Verda

Per fi s'aconsegueix que es reunisca la Junta del Montgó El passat 11 de desembre, després de més de cinc anys sense reunir-se, es va reunir la Junta Rectora del Montgó. El nostre representant a la Junta, Joan Sala, va demanar la dimissió del seu president, Pedró Pastor, a causa de la seua nefasta gestió i per ser un dels inductors de la usurpació de terrenys al parc natural. També va recolzar aquesta petició el

representant de l'Ajuntament de Xàbia. A la reunió de la Junta va assistir Ricardo Jiménez, Director General de Desenvolupament Sostenible de la Conselleria de Medi Ambient. Jiménez es va comprometre a publicar al mes de gener de 1998 el Pla Rector del Montgó. A més, també va anunciar una inversió de la conselle-

Espectacular vista del Montgó

ria d'uns 200 milions de pessetes durant l'any 98. La major part d'aquesta inversió serà destinada a la realització d'un centre d'informació a les actuals instal·lacions del camp de tir que l'Ajuntamnt de Xàbia té al Montgó. Però sobre el principal problema que actualment pateix el parc natural del Montgó, la usurpació de terrenys, Ricardo Jiménez no va voler pronunciar-se. Malgrat que uns dies abans el mateix conseller de Medi Ambient, José Manuel Castellà, havia reconegut que s'havia produït aquesta usurpació de terrenys, Jiménez va dir que l'assumpte està en mans de la Direcció General de Patrimoni i va donar per tancat el tema. Pedró Pastor va proposar la recuperació de la prova automobilística de la Pujada a les Planes i la construcció de tallafocs al Parc Natural. Aquestes dues propostes van obtindré l'oposició frontal de tots els membres de la Junta. Per al problema dels incendis es va plantejar l'estudi d'un sistema d'alerta d'incendi mitjançant cameres d'infrarojos, encara que no es va concretar més el tema.

Ens unim a Guadassuar en la seua lluita contra la nova autovia El col·lectiu de la Ribera s'ha sumat a la campanya de protesta contra l'autovia-variant de Guadassuar. La construcció d'aquesta nova autovia, que pretén enllaçar l'Alcúdia i Alzira suposaria, en primer lloc, la destrucció de 45 hectàrees de terrenys agrícoles fèrtils. Açò provocaria la destrucció de molts llocs de treball i la pèrdua d'uns 4.000 jornals a l'any. Des d'Acció Ecologista-Agró ens hem oposat sempre a aquest tipus d'obres pel seu greu impacte ambiental però, a més, en aquest cas concret

la construcció d'aquesta autovia suposaria un gran increment en el risc d'inundació de la zona. Els promotors de l'autovia no han demanat cap informe a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer sobre el possible efecte barrera de l'obra, però si que hi ha un informe dels tècnics de l'Ajuntament d'Alzira que apunta aquesta possibilitat. Per tal d'aturar aquesta obra, els diferents col·lectius que porten endavant la campanya han redactat un model d'escrit adreçat al Comitè de Peticions de la Unió Europea per a La Casa

- Butlletí

aconseguir arreplegar el major nombre d'adhesions possible en contra de l'autovia. En aquest escrit es demana a la UE que intervinga per a aturar una obra que no està justificada pel volum de trànsit que suporta l'actual carretera (només 9.000 vehicles, front als 14.000 que considera necessaris el Ministeri de Foment per a la construcció d'una autovia) i que causaria un greu impacte ambiental a la zona i incrementaria el risc d'inundacions a una zona especialment propensa a patir-les.


4 Butlletí

La Casa Verda

Mobilització en defensa de la Marjai de Xeresa En maig de l'any passat l'alcalde de Xeresa, Cipríano Fluixa, d'UV amb el vot a favor del PP, presenten la modificació de les normes subsidiàries del municipi per a la construcció d'un complex turístic que promou l'empresa immobiliària Rústicas SA, propietària dels terrenys de la marjai i responsable de la transformació en el franquisme de la platja de Gandia en el monstre de formigó que ara és. El projecte en qüestió contempla la construcció d'un hotel de 1.500 places, un camp de golf de 45 clots, una església, parcs temàtics, sala per a congressos, vials i els acostumats complements annexos. Acció Ecologista-Agró de la Safor demanà a la Conselleria de Medi Ambient que es pronunciarà al respecte, però ni Castellà ni la Conselleria d'Obres Públiques han dit esta boca és meua desprès de vuit mesos des què es fera públic el projecte. El cas és que amb la simple publicació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana es resol el problema de la protecció, perquè les ajudes del fons Life de la Unió Europea per a la Reserva del Samaruc i els diversos estudis avalen que allò és una zona humida sense cap dubte i que la qualificació actual com a sòl no urbanitzable d'especial protecció no podria ser modificada, tal i com pretenen Rústicas SA i l'al-

Pancarta que exhibirem durant la marxa en bici a la marjai

calde de Xeresa. Però el tan esperat catàleg porta dos anys d'inexplicable retard respecte al terme legal que l'imposa la Llei d'Espais Naturals. Mentrestant, els somnis dels especuladors cobren sinistra consistència. A meitat d'octubre els responsables de Rústicas manen entrar les màquines a la platja de l'Ahuir, la zona de dunes contigua a la marjai. La ràpida i exemplar actuació del regidor de Medi Ambient de Gandia i la Demarcació de Costes ordenen la immediata paralització de les obres. Aquesta situació ens mou a constituir en novembre la Plataforma de les Marjals de Gandia-XeresaXeraco i la Platja de l'Ahuir, entitat on treballa Acció Ecologista-Agró juntament amb la major part de grup ecologistes de la Safor i altres organitzacions socials, polítiques i culturals. Des de la Plataforma pretenem promoure els valors naturals de la marjai de Xeresa, en primer lloc com La Casa VdVa - Butlletí

a valors de biodiversitat en sí mateixos, en segon lloc com a barrera contra la intrusió marina i una font de reserva d'aigua dolça, i desprès com una forma de compatibilitzar el turisme amb els ussos tradicionals i d'esbarjo que l'última platja sense urbanitzar de la Safor ens pot oferir. El manifest i la marxa en bici que es va convocar per a desembre va tindré una bona a collida entre la població. Als 200 ciclistes els s'hi va explicar les característiques de la zona i s'hi esbossà la barbaritat del projecte. La marjai estava pletòrica d'aigua desprès de les plujes, els vapors d'unes aigües més calentes que la matinada ens transportaven a un món d'ensomni que els promotors de Rústicas no s'ho poden ni imaginar. La marjai de Xeresa és sols un apunt d'una crònica fosca que, des de la Serra d'Irta, passant per la Patacona, les dunes de Cullera, Marqueses VI a Dénia, finca Gudea a Altea, la Malladeta, el Racó del Conill, la cala Atalaya a la Vila Joiosa, el Saladar de l'Aigua Amarga a Elx-Alacant i el Parc Temàtic en Benidorm, van apropiant-se del 14% del litoral valencià sense urbanitzar que queda en benefici d'un turisme in-sostenible que pot acabar ofegant en ciment la gallina dels ous d'or.


La Casa Verda

Butlletí 5

Durant tota la jornada es va reivindicar la protecció de la marjal

Aquest text ha estat elaborat per Maite Enrique i Gregori Royo, del col·lectiu de Gandia

Tots contra el projecte de carretera Orpesa-la Vall d'Alba El passat 4 de desembre es va constituir a Cabanes una Plataforma Cívica contra el projecte de construcció de la carretera Orpesa-la Vall d'Alba, a la qual s'ha sumat Acció Ecologista-Agró. Els diferents col·lectius que participem a aquesta plataforma considerem que el projecte de la variant sud d'aquesta carretera, proposada per la Cgnselleria d'Obres Públiques, seria molt perjudicial per als habitants de la zona. En primer lloc, aquesta carretera dificultaria l'accés de maquinària i personal a la zona que té una major activitat agrícola, ja que la nova carretera tallaria totalment tots els camins històrics d'accés a aquesta zona rústica. També provocarà la divisió en dues parts d'una gran part de les finques que travessarà, fet que provocarà que les explotacions agrícoles ara existents a la zona queden reduïdes fins a uns límits antieconòmics i que impedisquen als seus propietaris a collir-se als beneficis de la Llei de Modernització de les Explotacions Agràries. A més, aquesta carretera seria íntegrament de nova construcció, La Casa VeWa - Butlletí

cosa que provocaria grans moviments de terres que produirien grans terraplens que farien de dics, tot augmentant el risc d'inundacions. A més, tot aquest moviment de terres provocarà la interrupció de barrancs, desaïguadors i vies pecuàries, que difícilment serien restituïts després. Aquests moviments de terres provocaran també un greu impacte visual i paisagístic, ja que aquesta carretera recorreria uns terrenys molt pròxims al Paratge Natural del Desert de les Palmes. Aquest fet fa que augment notablement l'impacte ambiental que tindria la construcció d'aquesta carretera. Finalment, la construcció de l'esmentada carretera, que seria una via ràpida, faria que la connexió entre l'interior i la costa fóra més perillosa, augmentaria el perill d'accidents greus. Aquestes motivacions han estat plasmades a un document que ha sigut enviat a les diferents administracions implicades en l'execució de l'obra i que també s'ha estat fet públic per a què els habitants de la zona siguen conscients de totes les implicacions del problema.


6 Butlletí

València en Bici té molt a dir en el traçat final de la xarxa Euro Velo El projecte Euro Velo de la Unió Europea consisteix en la elaboració de rutes ciclistes internacionals que creuen tots els països de la Unió. El projecte va estar presentat per la European Cyclists' Federation (ECF) i va ser acceptat per la UE que pagarà la meitat de les despeces. L'altra meitat correrà a càrrec dels Estats per on passen les rutes. A l'Estat espanyol encara no hi ha un projecte definit de rutes per a l'Euro Velo. Només la Fundació de Ferrocarrils ha presentat un projecte de dues rutes: una pel Cantàbric fins a Santiago i una altra per la costa mediterrània fins a Sevilla. Des de València en Bici hem propossat a CONBICI que siguen els grups integrats en aquesta coordinadora els que elaboren el projecte de rutes ciclistes d'Euro Velo. Aquest projecte consta de tres rutes, una més que en el projecte de la Fundació de Ferrocarrils. La primera passaria per la costa mediterrània fins a Sevilla, la segona aniria per la costa cantàbrica fins a Santiago i baixaria després per Portugal, també fins a Sevilla i la tercera passaria per Aragó, CastellaLleó, Medrid, Castella-La Manxa i acabaria en Sevilla. Amb aquest projecte, més ambiciós que el de la Federació de Ferrocarrils, quedarien enllaçades les ciutats més importants de la península, la qual cosa donaria al traçat un gran atractiu turístic que podria servir també per a despertar l'interès de les administracions autonòmiques per a la financiació del projecte. També hem propossat que per a la elaboració d'aquetes rutes s'aprofiten pistes i camins ja construïts per tal de minimitzar l'impacte ambiental de les obres de les rutes d'Euro Velo. A més, açò permetrà reduir els costos de les obres i es podrà convèncer més fàcilment a les administracions locals per a que donen suport al projecte. Els projectes per a Euro Velo hauran d'estar presentats a finals de l'any 98 perquè les obres puguen començar l'any 1999.

La Casa Verda

Manifest en favor del ferrocarril públic El transport ferroviari està vivint als últims anys una etapa molt crítica. Per aquest motiu s'ha elaborat un Manifest en defensa del transport públic ferroviari que pretén aglutinar el suport de tots els col·lectius i associacions que creguem en la necessitat de conservar un dels mitjans de transport col·lectiu més respectuós amb el medi ambient. El Manifest es va donar a conèixer el passat mes de novembre a les II Jornades per un Transport Sostenible i està sent presentat i publicitat pel col·lectiu d'Alzira. A més, pròximament Acció Ecologista-Agró s'adherirà a aquest manifest. Cal remarcar que el retall en les inversions en la xarxa ferroviària estan provocant una disminució en la rendibilitat de les línies convencionals de ferrocarril. Aquesta baixa rendibilitat és esgrimida per l'adminis-

La Casa Vefsla - Butlletí

tració com a excusa per a privatitzar el transport ferroviari. Al manifest es denuncia que la privatitzacio de les grans companyies ferroviàries estatals està deixant en mans de la iniciativa privada i, per tant, de la maximització del benefici econòmic, la gestió del ferrocarril. Aquesta privatitzacio està provocant el tancament de les línies menys rendibles, sense tindré en compte l'aspecte social del ferrocarril com a vertebrador d'una zona. A més, els grans interessos econòmics que giren al voltant de les línies que tenen una major rendibilitat està provocant l'augment dels projectes de les anomenades línies d'alta velocitat. Aquestes línies, igual que les autopistes, tenen un greu impacte sobre el medi, a més de ser discriminatòries, ja que els seus preus no estan a l'abast de tots.


La Casa Verda

Butlletí 7

Exigim la dimissió del conseller de Medi Ambient per l'urbanització de la marjal de Massamagrell A finals del passat mes de desembre començaren els treballs d'urbanització i desecaCió de la marjal de Massamagrell. Des d'Acció Ecologista-Agró —en roda de premsa realitzada a la pròpia marjal— hem demanat la dimissió o, de no produïr-se aquesta, el cessament immediat del conseller de Medi Ambient, José Manuel Castellà, com a responsable, per acció i omissió, d'aquesta agressió contra una de les poques zones humides que encara es conservaven al litoral valencià. Des del primer moment que es van fer públics els projectes urbanístics als terrenys de la marjal es va iniciar una protesta ciutadana, a la qual ens vàrem sumar, que ha tractat d'aturar els desitjós especulatius que

Denunciem als esponsables de es inundacions a Moixent Des del col·lectiu d'Acció Ecologista-Agró de la Costera hem presentat una denúncia a la onfederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) per un pressumpte incompliment de la Llei d'Aigües. Els fets denunciats són la nstal·lació i ampliació d'una fàbrica de mobles junt al barranc del Bosquet, al terme municipal de Moixent. Aquesta fàbrica ha estat ampliada ocupant mont públic i, a més, s'han realitzar aterraments que han ocupat part del llit del barranc. Durant les plujes de finals de setembre, la disminució en la capacitat del cabal del barranc provocada pels aterraments, va fer que resultarà nundada la fàbrica i els treballadors d'aquesta tingueren que fugir pel mont. Però, a més, aquesta disminució de la secció del barranc contribuí de manera decisiva a les greus inundacions que va patir la població de Moixent, situada aigües avall.

pesaven sobre aquesta zona de gran valor ecològic. Malgrat que la Comissió de Medi Ambient de les Corts Valencianes reunida el 3 de maig de 1994 va instar a la Generalitat a protegir la marjal de Massamagrell, Rafalell i Vistabella i que la mateixa comissió va insistir en el seu requeriment al govern valencià I'l d'octubre de 1996, ni la conselleria de Medi Ambient, ni la d'Obres Públiques han fet res per a salvar la marjal. A més, l'Ajuntament de Massamagrell s'empara en el fet que el Consell mai li ha comunicat que la marjal de Massamagrell és una zona humida que estava inclosa en el projecte del catàleg de zones humides. A més, la Llei 11/1994 d'Espais

Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana obligava a la conselleria de Medi Ambient a publicar un catàleg de Zones Humides. En aquest catàleg —la publicació del qual s'ha retardat per a poder excloure de la protecció a algunes d'aquestes zones humides— hauria d'estar necessàriament la marjal de Massamagrell. Però, finalment, el negligent i malintencionat retard de la conselleria de Medi Ambient en la publicació del catàleg de Zones Humides, han provocat que a hores d'ara tingam que lamentar els danys, potser irreparables, que estan causant aquests treballs d'urbanització a un espai d'important valor ecològic que, a més, serveix de protecció front a la salinització dels aqüífers.

El fiasco de kyoto Els acords adoptats a la passada cimera de Kyoto demostren fins a quin punt els representants polítics dels estats desenvolupats han desoït les propostes i recomanacions de la comunitat científica, dels estats afectats pel canvi climàtic i de l'opinió pública internacional i s'han plegat als interessos de poderosos grups industrials de pressió i companyies petrolieres i fabricants d'automòbils, que han sigut les autènctiques guanyadores d'aquesta cimera sobre el canvi climàtic. Els representants polítics han demostrat que no són capaços ^ie reduir més d'un 5% les emissions de gasos que provoquen l'efecte hivernacle, front al 20% de reducció necessari per a què els efectes començaren a invertir l'actual tendència al canvi climàtic. La cimera de Kyoto ens deixa amb un escenari preocupant, que necessitarà d'una forta pressió, especialment dels estats d_e l'OCDE. En el cas concret de la Unió Europea, una reducció efectiva

La Casa VejSa - Butlletí

requeriria a més començar per un canvi en les assignacions pressupostàries. Actualment es destinen 1.500 milions d'ECUs anuals per a les energies fòssils i nuclears, mentre que per a la resta es destina una quarta part d'aquesta quantitat. Cal invertir els termes i canviar el model energètic i de transport potenciant els transports col·lectius front als privats i donar suport a les energies renovables. És vergonyosa la posició espanyola d'augmentar les emissions, quan l'Estat espanyol ocupa el lloc 16 en emissions i es veuria greumej afectat pel canvi climàtic. A més, si no hi ha unes dures" sancions per als estats que no complisquen els acords, ni tan sols es compliran aquestes reduccions tan esquifides. La pròxima cimera és d'ací a un any i les organitzacions ecologistes hauríem d'organitzar-nos millor durant este temps per tal d'aconseguir que les reduccions siguen rné^ significatives. Wk


Pròxima excursió al Penyagolosa El pròxim DIUMENGE 15 DE FEBRER hem preparat una excursió per a anar tots junts al Penyagolosa. El Penyagolosa és un massís que es troba situat entre la serra d'Espadà i el sistema muntanyós del Maestrat, als quals servix d'unió. Arranca de la unió de les serres de Gúdar i de Mosquerola, a Aragó, i es destaca del relleu muntanyós que l'envolta gràcies a la seua altura de 1.813 metres, màxima de tot el País Valencià.

Itinerari. Pujarem per la part nord, que té un accés suau i fàcil per a tots, des de Sant Joan de Penyagolosa. Veurem la vegetació tan especialque el Penyagolosa conserva respecte a la resta de muntanyes valencianes, una mostra avançada de la vegetació atlàntica: alzines i altres, encara que ara predominen els pins, que a les parts més elevades de la muntaya són silvestres.

Per a vindré a aquesta excursió CAL RESERVAR PLAÇA FINS A UNA SETMANA ABANS DE L'EIXIDA. TELEFONA'NS A LA CASA VERDA: 391 78 64, PREFERIBLEMENT DE MATÍ. PLACES LIMITADES. El preu d'aquesta excursió és de 1.700 pessetes per als SOCIS i 2.000 per als NO SOCIS. NO ET QUEDES A CASA!!


Butlletí de La Casa Verda. Número 90. Gener 98