Page 1

LA CASA VERDA

OCTUBRE-NOVEMBRE '92

74

OCTUBRE-NOVEMBRE '92 L'estiu del 92 s'han cremat zones d'una gran importància ecològica

Fracassa lapolíticacontraelsincendisforestals Un any com els altres? És a dir, un més en què, entre la impotència i la ira, hem vist cremar els boscos valencians? Prou lamentable és haver de respondre que sí i procurar vacunar-se contra el virus del fatalisme... Un any més que ha fracassat la política de prevenció i lluita contra el foc al bosc. Ens toca tornar a insistir en el que venim repetint els ecologistes any rere any. No farem ací una relació detallada del que s'ha esdevingut perquè la premsa ja se n'ha ret prou ressò. Un resum dels incendis del 92 assenyalaria que hi ha hagut menys extensió cremada que el 91... però de molta més vàlua ecològica. Tot i això, han estat quasi 20 mil les hectàrees cremades. En termes absoluts també esgarrifa. Els incendis claus d'aquest estiu passat han estat tres: a la Marina Alta, a l'Espadà i, sobretot, a la Serra Calderona. Quan començava a quallar la idea que calia protegir d'alguna manera estable els valors d'aquesta serra central del País Valencià (declaració com a Paratge Natural?), vet aquí que, en tres dies de ponent, tot queda reduït a cendra. Els mitjans de prevenció i lluita eren -diuen- suficients i, en tot cas, més elevats que mai. No va servir de res. Resulten patètics els esforços verbals dels responsables de laConselleriade Medi Ambient: per una banda afirmen que disposen de mitjans suficients (els polítics d'aquesta Conselleria no admeten que no tenen prou assignació pressupostària i que Ja defensa de la natura no és una prioritat de l'actual Govern valencià), però, per altra banda, declaren no haver pogut fer front a tants incendis importants simultanis per manca de recursos. En què quedem? De passada, alguns càrrecs oficials van escampant la tesi que hom ha arribat a un punt en què més recursos no servirien de res ja que «tècnicament» hem arribat a un sostre i l'inici i expansió del foc només depèn de factors inabordables com per exemple el vent de ponent. L'argument és unafal·làcia i els ecologistes ens hi oposem de ple: calen molts més mitjans, humans i tècnics. No ja el «sostre» sinó el mínim necessari és ben lluny d'haver-se assolit.

De tota manera, una cosa és certa: les mesures a adoptar són de molt diversa mena i una multiplicació de brigades i hidros no resoldria, persi mateix, el problema. En aquest mateix butlletí oferim les 12 mesures -a llarg i curttermini- que, segons el nostre criteri, garantirien un futur més esperançador per als nostres boscos. Les transferències en matèria d'incendis forestals han estat, per primer colp, en mans de la Conselleria de Medi Ambient i no pas en les d'Agricultura com fins ara. Confiàvem molt en aquestatransterència i ens han decebut. Medi Ambient ha fracassat. Fins i tot hi ha hagut fortes crítiques a la descoordinació en les tasques concretes d'extinció. Segons l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, en un informe esgarriíador publicat en la seua revista Túria Diari, les patrulles oficials actuaven amb total descoordinació, els errors van provocar que l'incendi s'escamparà i qualifica la intervenció de les brigades de caòtica. [Podeu demanar exemplars de la revista a la seu

de l'Institut, carrer d'Aldaia, 1, de Benaguasil]. És un cas aïllat i lamentable? No ho creiem. És la queixa comuna a tots els llocs que han patit un gran incendi. Això no significa no reconeguem el sacrifici i el valor de tots els qui participen en aquesta tasca tan perillosa, des dels voluntaris dels pobles fins als brigadisíes professionals i els pilots dels helicòpters. Ja s'han perdut rr olto •, vides i la societat en conjun,: els deu un profund agraïment. Els problema no és d'esforç i de vàlua personal sinó d'organització, de mitjans i de política forestal i de gestió de les àrees de muntanya. Com cada any, ara, a l'hivern, tenen la possibilitat d'aprendre dels errors comesos i posar les bases per evitar que es torne a produir la catàstrofe. Per com ha quedat el projecte de Llei Forestal que es debatrà a les Corts valencianes properament i per les valoracions dels responsables polítics sobre els incendis passats, ens temem que tot continuarà com sempre. Cada vegada queda menys... Que es cremarà l'estiu vinent?

La mort de Petra Kelly i Gert Bastian ens ha sobtat quan aquesta revista ja era pràcticament enllestida. Tot i això, apressadament, hem fet un esforç per íer-nos-en ressò per un coble motiu: en primer lloc per l'estima que sentíem, sobretot, per aquesta personalitat emblemàtica de l'ecologisme que era Petra; una vida generosa dedicada a l'ecologisme i a la solidaritat entre les persones i els pobles es mereix que tots els qui compartim aquestes il·lusions li dediquem un recordi, si voleu, també un homenatge. La segona raó que ens porta apariar d'aquest fet tristes que, amb unanimitat sorprenent, els mitjans de formació d'opinió (conegusts eufemísticament com a "mitjans de comunicació") han aprofitat la desaparició de Petra i el seu company per lligar-la simbòlicament a la dels Verds. Com a figura literària de periodistes mancats d'inspiració podria ser disculpable, com a descripció de la realitat, és una mentida: els Verds no estan "acabats", ni a Europa ni -molt menys...- al Tercer Món. El Fòrum Global, la passada primavera a Rio, en va ser una bona mostra. No és sorprenent: la situació global del Planeta empitjora i no és estrany doncs que el paper dels verds i ecologistes s'aferme més i més. Bé ho voldríem nosaltres que el nostre paper fora sobrer per innecessari! Us oferim tot seguit una breu biografia de la companya desapareguda. * 29/XI/1947, Petra K. Kelly (PK) naix a Günzburg (Baviera). Amb 12 anys marxà als E.U.A., on arribaria a treballar per als demòcrates Hubert Humphrey i Robert Kennedy i adquiriria ferms convenciments pacifistes i no-violents. En una declaració davant el Bundestag, l'any 1983, recordaria: «Gràcies als meus anys d'estudis als E.U.A. i a les meues experiències al moviment de Martin Luther King pels drets civils i al moviment contra la guerra del Vietnam, vaig aprendre que en el nostre nom es prenen moltes vegades decisions que ens afecten molt personalment, i que tenim l'obligació d'immiscirnos-hi. No es pot deixar a l'atzar la qüestió de si vivim o no; i per això

el moviment pacifista, un moviment mundial de resistència i desmilitarització,. constitueix una segura garantia contra la guerra.» * El 1970, el mateix any que es llicencia a la American University, School of International Service (Washington), mor la seua germana menuda, Grace, víctima del càncer. El fet influeix poderosament la lluita de PK contra les substàncies cancerígenes i els seus efectes contra la infantesa, que li durien a fundar l'»Associació Grace P. Kelly per al suport a la recerca sobre el càncer infantil». La fundació col. labora amb els departaments de càncer infantil de les clíniques alemanyes. passa a la pàgina 2 —>


OCTUBRE-NOVEMBRE '92

Incendis forestals 1i3 Petra Kelly 1i3 Notícies de la bice 4 Incendis de Bunol 5a7 Serra Calderona 8 i9 El Worldwatch Institute 10 Nous límits al Parc del Mongó 11 Avantprojecte de Llei Forestal 11 Contaminació per hidrocarburs 12 Cap a la protecció de la Mediterrània 12 El comerç de la fusta tropical 13 El Sàhara deixat de la mà 13 Pla Hidrològic del Xúquer 14 i 15 Pla Hidrològic del Segura 15 Novetats del Fons 16 Convocatòries 16

El Camp de Morvedre Sant Josep, 11 46520 Port de Sagunt

La Ribera Santa Teresa, 2 - 2a.4a. 46600 Alzira (tlf.: 96/2400221)

L'Horta La Casa Verda Portal de Valldigna, 15 baix 46003 València (tlf. i fax: 96/3917864)

La Safor La Casa Verda Sant Benet, 32 46760 Tavernes de la Valldigna

La Plana Baixa Barranquet, 68-3 Borriana

Redacció Carles Belda, Jordi Bigas, Francesc Hernàndez, Paco Molina, Xavier Pujol, Juanjo Villanueva, Miguel Anglès Maquetació Satur Villanueva Mateu Otero

Col·laboradors gràfics Manolo Roldan, Carlos Lario.

Dipòsit legal: 1692-1985

Els articles que apareixen signats són responsabilitat dels col·laboradors del Butlletí que els signen, per tant no responen, obligatòriament, a les opinions del conjunt d'Acció Ecologista Agró com a organització.

LA CASA VERDA ...ve de la pàgina 1 * En tornar a Europa, treballa per a la Comunitat Europea a Brussel·les i, a Alemanya, ingressa al Partit Socialdemòcrata (SPD). Cap al 1979, el mateix any que els ministres de Defensa i Afers Estrangers de l'OTAN decidiren instal·lar a Europa els míssils nuclears nordamericans, es mostra descontenta amb els social-demòcrates i participa en la direcció de la «central» de la BBU, l'Associació Federal d'Iniciatives Ciutadanes per a la Protecció del Medi Ambient, la xarxa pacifista i ecologista del «sector públic voluntari». * Juny 1979: PK, amb Herbert Gruhl i Roland Vogt, encapçala la llista de la Sonstige Politische Vereinigung - Die Grünen[Unió Política Alternativa - Els Verds] al Parlament Europeu. Amb les compensacions econòmiques pels seus resultats (900.000 vots, el 3,2%) es financiarà la infrastructura de Die Grünen, que tindran el seu congrés fundacional el 12-13 de gener de 1980. És pretén, com diu PK, un «partit antipartit». Al març del mateix any, en el Congrés programàtic de Sarrebruck; PK, junt a Haussleiter i Norbert Mann, són elegits presidents de Die Grünen. * El general de divisió Gert Bastian (GB) (nascut el 26/111/1923) remet un memoràndum al ministre de Defensa de la República ederal Alemanya protestant contra la decisió de l'OTAN. És jubilat i s'uneix al moviment pacifista. Sorgeix la relació entre PK i GB. A l'agost de 1981 tots dos participen als actes en record de les víctimes d'Hiroshima, convidats pel moviment antinuclear japonès. I l'any següent també en manifestacions contra la política de rearmament de l'OTAN. * Febrer de 1983: Presentació del llibre de PK Lluitarper I'esperança. PK i GB organitzen el «Tribunal de Nuremberg» contra la guerra preventiva i les armes d'extermini. Hi acudiren més de 1.500 convidats d'arreu del món. En l'al·locució inaugural, PK i RG defensen que aquell tribunal dels Verds és «un intent de convertir les espases en relles», en referència al g rup fu ndat pel pacifista nordamericà Phil Berrigan, que la PK considera un dels seus models. * A les eleccions federals del 6/111/ 1983 i amb el 5,7% dels vots, 27 diputats verds entren al Bundestag, entre ells PK i GB. Acaba la innocència extraparlamentària i s'agreugen les tensions. * PK i GB participen en nombrosos viatges per promoure campanyes pacifistes i ecologistes. A l'estiu de 1983, PK participa en una visita oficial dels parlamentaris verds als E.U.A. Viatge a Austràlia i Nova Zelanda per demanar la desnuclearització del Pacífic. Al mes de març de 1984 visita l'Estat espanyol, on participa en debats amb pacifistes, ecologistes i feministes. En tornar a Alemanya adreça una lletra oberta al moviment pacifista espanyol, on diu, entre altres coses: «Als ulls dels governs, l'Europa de les multinacionals, dels grans terratinents, de la indústria química i nuclear i de l'OTAN segueix amb futur. Hem de deixar clar, tots plegats, que ni /' OTAN ni la vella Europa de les barreres duaneres, de l'explotació del Tercer Món i de la política industrial tenen futur per nosaltres. El nostre futur comú és una Europa de les regions autònomes, autoadministrades i desnuclearitzades, disposada a fer front als desafiaments ecològics del nostre temps.» * Les tensions al si del «partit

PENSAR

AMB

EL

COR

El pròleg especial per a l'edició castellana de Pensar amb et cor es tanca amb aquests paràgrafs: «Per acabar, volguera saludar eis meus amics i amigues verds espanyols i expressar la meua esperança que no repetesquen els nostres errors. Done el meu suport a la campanya d'insubmissió i a les nombroses iniciatives profitoses del MOC. M'alegre que s'haja aconseguit imposar una moratòria nuclear fins l'any 2000per a cinc centrals nuclears espanyoles, encara que no siga suficient per tancar-ne la resta, la qual cosa resulta igualment necessària. Felicite les dones espanyoles pel seu treball en el camp de l'antimilitarisme. Els membres del moviment verd aspirem a una societat en la qual les dones i els homes puguen forjar les seues vides lliurement. Per això lluitem també contra les estructures on el poder masculí és omnipresent i l'opressió de les dones una vivència quotidiana. Però també els homes han d'aprendre a plantar cara a la societat i la cultura patriarcals i a lliurar-se de l'ideal imperant del masclisme. En lloc de competitivitat í explotació, aspirem a una economia basada en valors ecològics i democràtics, en la qual et més important siga la potenciació de l'ésser humà amb les seues facultats productives i creatives, i en la qual els exèrcits i la producció armamentístíca ja no hi tinguen lloc. La nostra societat, la Comunitat Europea, les diverses institucions de la política i l'economia i el complex militar europeu han de transformar-se i can viar radicalment Hem de substituir la «llibertat de consumir» per la «llibertat d'autolimitar-se». Moltes vegades, menys significa més. I també hem de transformar les nostres vides: començar a lluitar contra ta indiferència. No ser indiferent: aquest és el primer pas cap un futur verd.» Petra invocava en la seua lluita contra la indiferència les paraules de la «Crida a tots els alemanys» dei moviment de ressistènda antibèt. licde«La rosa blanca»: «Esgarreu la capa d'indiferència que envolta el vostre cor! Decidiu-vos abans que siga massa tard!» El missatge que ens ha deixat Petra K. Kelly és molt simple, tan simple com la seua consigna: «ser tendra i ai mateix temps subversiva». Ara, en acomiadar-la, repicarà en la nostra consciència aquell fragment del Diari d'Anna Frank (1944), que Petra, potser premonitòria o tat volta lúcida, va escriure encapçalant el pròleg a l'edició castellana de Pensar amb el cor, escrit enguany: "Oh no, no volguera haver viscut en va, com la majoria de la gent. Vull viure per als que m'envolten, ser-los útil o alegrar-los, encara que no em coneguen. Vull seguir vivint, encara després de morta» antipartit» s'agreugen. El 1984, PK es nega a abandonar el seu escó pel principi de rotació i milita al sector fonamentalista (fundi) de Die Grünen alhora que participa activament del movimentfeminista. GB també va tindré tensions amb el partit; el va abandonar i tornà al seu escó. * Durant els anys següents la parella PK i GB intensifica la seua lluita pacifista internacional. El 1985 assisteix a l'assemblea parlamentària de la UEO on pronuncia un discurs. El titol (aprofitantse que en alemany «occidental» i «armamentística» tenen la mateixa inicial, la W) és ben significatiu: «UEO» significa «Unió Europea Armamentista». El 1986, PK demana una investigació internacional sobre les conseqüè/icies de les bombes de Palomares. 1987 participa en el Fòrum de la Pau de Moscou, la seua intervenció du el títol: «La nostra meta és una Europa neutral i humana». Visiten el domicili del matrimoni Sàharov. I el 1988, participen en noves accions contra les proves nuclears franceses al Pacífic tant a Europa com a Austràlia, on llig un discurs davant la Conservation Foundation. * Durant aquests anys, les contribucions de PK intenten reforçar les relacions entre ecologisme, feminisme i pacifisme. Així, per exemple, la carta oberta de PK i GB al moviment antinuclear per tal que oriente les seues protestes no-violentament (1986), la seua participació al congrés sobre « Feminisme i ecologia» (1986) o el seu escrit sobre «Gandhi i el partit Verd» (1989). * PK ha estat molt activa en la lluita afavor de lademocratització del Tibet i de la Xina. El 21 i 22 d'abril de 1989: PK i GB organitzen al Bundestag (la dieta federal) el Primer Col·loqui Internacional sobre el Tibet. Al desembre foren rebuts pel Dalai Lama a Oslo, on era per arreplegar el premi Nobel de la Pau. Després marxaren a Bonn i Praga. PK va

fer també intervencions al Bundestag sobre les penes de mort als membres del moviment prodemocràcia a la Xina. Així mateix, PK i GB es mobilitzen per aconseguir del govern alemany un gest de reconeixement i reconciliació pel bombardeig de Guernika, amb al·locucions i discursos al Bundestag i participant als actes organitzats a Euskadi. * De nou, el febrer de 1990, participa al Fòrum per la Pau de Moscou. També PK continua accions referides a la seua preocupació constant pels drets (ecològics) de la infantesa, participant en una cimera de les Nacions Unides i redactant contribucions sobre l'impacte de les substàncies tòxiques sobre els infants. *Leseleccionsdel2/XII/1990, les primeres de l'Alemanya reunif icada, deixaren fora del Bundestag els Verds. El partit es concentra en el treball dels lànder, i PK i GB en queden marginats. PK prepara el seu segon i darrer llibre, Pensar amb el cor, una antologia de «textos per a una política sincera». El llibre està dedicat a GB mitjançant un poema de J. W. Goethe, que parla una fulla d'un arbre oriental que és doble i una alhora. Una bella imatge per una relació la fi de la qual, a l'octubre de 1992, tots coneixeu. Referències bibliogràfiques. Petra K. Kelly: Um Hoffnung kàmpfen. Gewaltfrei in eine Grüne Zukunft [Lluitar per l'esperança. Sense violència cap un futur Verd\. Lamuv-Verlag, Bornheim-Merten, 1983 (amb pròleg del premi Nobel Heinrich Bòll). Petra K. Kelly: Mit dem Herzen denken[Pensarambelcor]. Beck, Munic, 1990 (amb pròleg de Lev Kopelev) [N'hi ha versió castellana: Pensar con el corazón. Textos para una política sincera. Círculo de Lectores, Barcelona, 1992, traduc. Joan Parra Contreras]. FRANCESC J. HERNÀNDEZ


OCTUBRE-NOVEMBRE '92

LA CASA VERDA

Aquest conjunt de mesures foren presentades el passat mes de juliol en un acte conjunt de la Federació Ecologista del País Valencià i la Federació d'Associacions de Veïns de la Comunitat Valenciana. Ambdues entitats subscriuen doncs aquest principis. No cal dir que és un inici de col·laboració molt interessant i que confiem que es repetesca. Hi ha exemplars d'aquests text, en forma de pamflet, a la vostra disposició a La Casa Verda de València o a qualsevol altre local d'ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ. En aquesta versió per al butlletí només n'hem modificat molt lleugerament la redacció.

guies excursionistes i les brigades antiincendis (ben formades i qualificades). 0 Regulació de l'accés a les pistes forestals, especialment a les àrees més forestades o de major vàlua ecològica (excepte, és clar, aquelles que comuniquen llocs habitats i centres de treball). Cal restringir l'obertura de noves pistes i la circulació per les que ja existeixen. Els accessos amb finalitat turística han d'estar ben regulats i vigilats (la qual cosa contribuiria aevitar incendis pernegligència, involuntaris però freqüents). T " Finalment, hom ha d'organitzar una important xarxa de vigilància, amb punts fixos i mòbils que controlen l'acompliment de les normes reguladores i que sancionen ràpidament i amb eficàcia els infractors. Per al moment de l'incendi íD Estar en condicionsd'emprar els mitjans més moderns de detecció ràpida i efectiva, tant humans com tècnics (infraroigs, etc). O Establir una bona xarxa de comunicacions i una coordinació global de la lluita contra el foc, àgil i amb capacitat de ràpida actuació. / Millorar les actuals dotacions de les brigades forestals: augmentar-ne els efectius, millorar llurs condicions de treball, proporcionar-los una formació i capacitació tècnica elevades, dotar-los de mitjans materials abundants i en bones condicions (vehicles, utensilis...). 0 Incrementar els mitjans aeris de transport i extinció (hidroavions i helicòpters), que actualment són insuficients. Després de l'incendi y No s'ha d'efectuar cap intervenció que puga fer mal al sòl o interferir el procés natural de regeneració de la vegetació. 1 U Repoblar, allà on calga, després d'estudis oportuns, amb espècies adequades i emprant les tècniques més pertinents i menys impactants.

Cada any les flames s'emporten grans extensions de bosco de vegetació arbustiva i deixen les terres valencianes convertides en un negre clam contra el poc trellat d'un poble que no sap conservar la seua riquesa natural. Aquest estiu no ha estat una excepció. Ens demanem: fins quan? fins que només quede la pedra? Tan greu com les flames mateixes és la pèrdua de sòl que pot haver-hi després d'un incendi forestal. Les nostres terres portencamíd'un lent, però continuat, procés de desertització. Si el procés es consuma, el País Valencià quedarà convertit en un erm per sempre més. El sòl tarda milers d'anys a formar-se. Basten, però, un parell de dècades per a perdre'l. És la nostra responsabilitat actual d'evitar-ho.

1 1 Perevitarque algú pugatreure profit de l'incendi d'un bosc -limitant així els incendis provocats intencionadament, que són una part important del total-, cal una declaració immediata com a àrea protegida de totes les zones cremades, en les quals s'hauria d'impedir tota activitat que perjudique l'entorn. Durant un període de temps llarg no hauria de permetre's el canvi d'ús o la qualificació del sòl, l'edificació, l'entrada de ramat i l'extracció de fusta. Caldria vetllar fermament per tal que s'acomplesca la declaració de protecció de les zones cremades, amb una vigilància eficaç.

Presentem tot seguit dotze mesures que jutgem bàsiques, necessàries i urgents cara a aturar la pèrdua del bosc

1 C. Sotmetre els incendiaris i infractors de les normes antiincendis apenalitzacions 1 sancions severes.

Per evitar l'incendi És clar que el millor és aconseguir que els incendis no tinguen mai (o quasi mai) lloc. I açò ós factible, en gran mesura, perquè els incendis «naturals» són només una mínima part (entre el 10% i ei 20%, segons anys; fins i tot, menys). Els altres, poden i han d'evitar-se. Caldria crear un ambient social ifísic menys «inflamable». Això voldria dir: I Renunciar per sempre més a les plantacions de pins enformademonocultius extensius, que constitueixen formacions vegetals altament inflamables. Cal menar paulatinament la vegetació forestal cap a formacions madures, ben integrades en el medi físic i menys inflamables (carrascars, rouredes, suredes etc). Per aconseguirho, no s'ha d'interferir el procés de regeneració natural de la vegetació, tot ajudant aquest procés allà on calga, de la manera més idònia, per exemple amb repoblacions realitzades després d'estudis seriosos d'adequació i d'impacte ambientals.

C. Aconseguir que la població valenciana estime, valore i defense el seu patrimoni forestal. Que ningú no faça res que puga desencadenar un incendi i, si aquest es produeix, que se n'impedesca el més aviat possible la propagació. Aquest assoliment, que podria evitar molts dels incendis per negligència, implica dues menes d'actuacions: a) Campanyes educatives i formatives serioses sobre el valor del bosc, el perill d'erosió i desertització, les causes dels incendis, la legislació protectora etc. b) Que els habitants de les zones forestals, que són els qui viuen en contacte amb el bosc i els qui primer poden actuar per evitar que els incendis s'inicien o es propaguen, consideren el bosc com a quelcom valuós i una font de riquesa. Pertant, caldria millorar les seues condicions de vida i aquestes millores haurien de vincular-se a la protecció i revalorització del bosc. Seria necessari: * Donar subvencions i ajuts per a

activitats econòmiques compatibles amb la conservació del medi (agriculturade muntanya, ramaderia controlada, explotacions forestals diversificades, producció de mel i tòfones..., així com indústries de transformació primària de baix impacte). * Estimular i regular un nouturisme rural alternatiu, basat en el valors culturals i naturals, que podria ser font d'importants recursos. * Completar la dotació d'infrastructures bàsiques de les quals encara manquen molts pobles de l'interior (telèfons, carreteres, sanitat, educació, cultura, esbargiment...). * Crear llocs de treball vinculats a la protecció del medi, a més a més de les iniciatives ja esmentades. En poden ser algunes: la vigilància i prevenció d'incendis, la neteja de deixalles forestals, el manteniment desendes i camins, laguarderia, els

CLOENDA... Aquestes 12 mesures són exposades de forma volgudament sintètica. Som conscients, com a ecologistes, que el tema és molt complex i que, en certs aspectes, aplicar-les no és fàcil. Algunes propostes poden semblar fins i tot contradictòries (s'ha de limitar la construccióde pistes forest alsos'ha d'ampliar la xarxa de camins rurals per poder arribar a l'incendi? Cal potenciar el turisme a muntanya o s'ha de restringir-hi l'arribada de visitants de cap de setmana? Els grups ecologistes, han de repoblar o cal anar amb molta cura per no malmetre la regeneració natural?...). El debat queda obert i La Casa Verda butlletí té intenció de tractar afons aquests aspectes en un futur. En tornarem a parlar.


OCTUBRE-NOVEMBRE '92

Més pedalades de València en Bici

LA CASA VERDA Les jornades van comptar també amb la imprescindible manifestació ciclista, en aquesta ocasió a Monforte de Lemos. Passejàrem pels carrers al crit de "Jo pedalege i no em cabrege" i "Gasoli na assassina". Tot va acabar amb les 150 bicis a les vies de l'estació de Monforte on, una vegada més, vam fer una crida a favor de la utilització dels trens per carregar els nostres vehicles, l'habilitació d'aparcaments, etc. Mentrestant, ací a València, hem fet un curs d'iniciació al ciclisme urbà i al cicloturisme. També està prevista la celebració d'una setmana de la bici, i la preparació d'nes rutes alternatives per acudir a les facultats.

El nostre mundial de ciclisme

No tots són com RENFE!

Ja ha passat l'estiu, i és hora de fer-vos un resum de les activitats de València en Bici al llarg d'aquests mesos i d'anunciar el que estem preparant per a la tardor. Vuit integrants del col·lectiu vamprendrepartenel'IVTrobada de Cicloturistes i Ciclistes urbans" a Galícia. Durant aquells dies, vam fer una sàvia combinació d'exercici (la serra del Caurel, els seus rius, els seus poblets) i de gastronomia (el polp, l'empanada, el ribeiro i lasidra...) A més a més, vam participar en la resta d'activitats de l'encontre. L'assistència hi va ser nombrosa, encara que faltaren a la

cita els col·legues andalusos. Acudiren diversosgrups catalans, integrats des de fa poc en una coordinadora. Al llarg de les reunions es prengueren diversos acords, com ara que València en Bici coordinaria una moguda que es farà a Madrid amb bicis, trens i cotxes de cartó. S'hi va decidir la realització d'un bloqueig telefònic de la seu central de RENFE, bloqueig que serà coordinat des de Gijón. Sense abandonar l'afer RENFE, els representants catalans encetaren un estudi jurídic per veure com podrien aconseguir de la companyia l'acompliment de les nostres reivindicacions.

No senyor!. Per exemple, el director de l'Escola Universitària d'Infermeria, Àngel Llàcer, que s'ha adreçat al rector de la Universitat de València perquè aquesta done suport a la campanya de València en Bici a favor de l'ús de la bici entre els estudiants. Lacampanyapreveu informar els universitaris sobre itineraris de baixa perillositat, combinació bici/transport públic, avantatges de la bici, etc. El projecte persegueix alliberar el campus de lapressiódels automòbils, fer més còmodes el desplaçaments als diferents centres d'estudi i millorar l'estat de la circulació i del medi a l'àrea metropolitana de València.

Dijous 20 d'agost de 1992 Volta pel carril bici amb el regidor de transports Francisco Camps Quedàrem a l'Ajuntament de l'Avinguda d'Aragó, per la part de darrere. (Hauria sigut poc "ortodox" el veure com el senyor regidor eixia amb bici per la porta principal). De València en Bici n'érem tres i des d'un principi començàrem a "menjar-li la bola". Ens enfilàrem per l'Avinguda de Blasco Ibànez, primer cap a la Malva-rosa i, després, cap a les Facultats; per finalitzar en l'Ajuntament a la Plaça del País. Hi hagué de tot: cotxes aparcats damunt del carril bici, interrupcions per obres a cada pas (sense possibilitat de desviar-se), herbes i plantes que ens colpejàvem la cara si no ens eixíem del carril, cotxes que se'ns creuaven sense importar-los si el semàfor el tenien en vermell, vianants passejant tranquil·lament pel carril, clots, accessos al carril adequats per a alpinistes., i un llarg etc. En arribar a l'Ajuntament vell, fórem convidats a veure el tinent d'alcalde Tàrsilo Piles i tinguérem una conversa. Esperem que tot no es quedeèn això: paraules. Almenys una cosa és certa: el regidor no havia fet mai el trajecte pel carril bici i quedà "sorprès" perquè havia descobert una nova perspectiva de la ciutat. Així ho va reconèixer. Que no es quede tot en paraules, senyor Camps!.

Diumenge 30 d'agost de 1992

ENDESA... El judici que es fa etern El procés judicial contra ENDESA per la contaminació de les comarques dels Ports i el Maestrat amenaça de ser llarg i feixuc. El mes de setembre va finalitzar el termini per a la presentació dels escrits de qualificació per part de les organitzacions ecologistes que exercim l'acció popular. Tots hem coincidit a incloure entre els inculpats, i com a principal responsable, a Feliciano Fuster, president d'ENDESA i d'UNESA -una mena de patronal de totes les companyies elèctriques de l'Estat-. Als escritsdequalificació hem acusat Feliciano Fuster, i tres alts càrrecs més de la Companyia, de ser els responsables que la central tèrmica d'Andorra (Terol) sobrepassarà tots els límits legalment autoritzats d'emisions de

SO2 i altres substàncies contaminats, i provocar la mort o deteriorament general de bona part de la capa vegetal d'extenses superfícies de les esmentades comarques castellonenques. Com que els considerem responsables d'aquestes activitats delictives, sol·licitem del tribunal el seu enjudiciament i comdemna, i demanem la pena de sis anys d'empresonament per al Sr. Feliciano Fuster. A més a més l'advocat Marc Viader, també present en la causa, ha demanat el processament i comdem na de tot el Consell d'Administració d'ENDESA així com de tres Directors Generals d'Energia que durant el seu mandat feren els ulls grossos i toleraren les con-

ductes delictives s'enjudicien.

que

ara

Les persones interessades podeu trobar al Fons de Documentació del Medi Ambient (Casa Verda) tota la documentació relativa al procés judicial, així com els materials que des del 1986 han vingut acumulant-se per tirar endavant aquest procés judicial contra laque, sens dubte, és la principal empresa contaminant d'Europa. També podeu obtenir informació i col·laborar en el procés assistint a les reunions que fa la Comissió d'Energia els dimarts a la Casa Verda.

Eixírem amb les bicis des del pont de Sant Josep (el de l'Escola Oficial d'Idiomes) i s'enfilaren per l'Avinguda de Burjassot. Ens desviàrem de la carretera i pel caminal que passa per Beniferri i va a parar a Benimàmet, en vint minuts érem a la Fira de Mostres. L'esquelet blanc de la cúpula de l'immens velòdrom ens anava guiant tot el camí. En arribar ningú no sabia on eren els aparcaments per a les bicis.. jcom que no n'hi havia!. Desplegàrem pancartes amb les nostre revindicacions habituals i ens plantàrem a la porta principal. La poli demanà reforços: "feu-vos les fotos i aneu-vos-en". Nosaltres, ni cas. El públic que entrava i eixia mirava el que passava entre encuriosit i sorprès; alguns no entenien que hi fèiem, altres donaven suport a l'atreviment. Alguns representants de l'organització eixiren a informar-se sobre l'enrenou; com és "lògic", tots n'eren estrangers; als nostres poc els coïa l'assumpte. Després de traduir-los el que hi posava, ens rercolçaren en la iniciativa. Tots els que hi anàrem ens ho passaren d'allò més bé. Les mogudes amb la bici són "puta-mare". Tots els membres d'Acció Ecologista Agró hauríem de fer les "manis" a cop de pedal; si toca arrencar a córrer, s'hi va més de pressa!)

1 es Jornades de Dret Ambiental de la CEE El passat 26 de setembre es va celebrar a Madrid la I Jornada de Dret Ambiental Comunitari organitzada per la Comissió Jurídica de la CODA. S'hi desenvolupà un atapeït programa amb els següents continguts: Els tractats internacionals en matèria ambiental i la Comunitat Europea; Institucions i normativa ambiental de la CEE; El procediment de greuges davant la CEE i els incompliments dels estats membres; La jurisprudència del Tribunal de Justícia de Luxemburg; Els fons estructurals de la CEE i llur repercusió en el medi ambient. Les ponències foren a càrrec dels juristes Fernando Fuentes Bodelón, Fé Sanchis Moreno i José Martínez Aragón, així com del sociòleg Juan José Lacalle. Cada comunicació donà pas a un debat entre els assistens, propiciant que es contrastaren les exposicions amb la rica casuística que hem acumulat les organitzacions ecologistes al llarg dels anys. Una evidència: l'Administració, (l'estatal, l'autonòmica o la local) és la principal infractora de la normativa ambiental; per acció, o per emissió. En conseqüència, resulta que l'Estat Espanyol ha estat el primer pel que fa al nombre de queixes tramitades, durant 1991, per la Comissió Europea.


LA CASA VERDA

OCTUBRE-NOVEMBRE '92

Informe

L'incendideBunyolde1991 Un any després L'incendi de Bunyol va ser el més important de 1991, l'any més catastròfic en incendis forestals dels darrers anys. Per aquesta raó, pensem que era necessari fer una anàlisi de la manera com s'hi va desenvolupar la lluita contra el foc i allò que hi ha esdevingut després. Aquest tipus d'anàlisi pot aportar elements per millorar la lluita contra els incendis i per orientar la regeneració de les zones cremades. Aquesta és una investigació que hauria de ser rigorosa i correrà càrrec de l'Administració. Un any després, la Conselleria de Medi Ambient tan sols ha fet declaracions genèriques. Si hi ha informes detallats, no s'han donat a la llum.

Els punts negres Amb prou faenes hem pogut tindré accés a l'informe oficial de l'incendi, el qual, per altra banda, aporta poca informació útil per fer una anàlisi seriosa. Queden encara moltes preguntes que mereixerien un estudi a fons: í,Per què va endarrerir-se tant la primera intervenció?; ^Per què els primers mitjans terrestres que hi van arribar se'n tornaren sense fer front a l'incendi?, ^Perquè no actuaren els mitjans aeris fins que l'incendi era ja molt gran?, £Per què continua entrant el ramat a les àrees cremades, si està prohibit per llei?, ^Per què se n'extrau la fusta cremada amb maquinària danyant el sòl i originant erosió?. A més a més, cal afegir-hi la descoordinació que tothom ha criticat, les deficiències d'intendència, la manca de formació del personal, els pocs recursos disponibles i altres aspectes que queden pendents. Amb aquest informe només volem fer una primera revisió dels errors que es van cometre durant i després de l'incendi, amb l'única finalitat de modificar la política forestal de l'Administració perquè no se'n tornen a repetir. Caldria fer una investigació més afons. Nosaltres hem arreplegat alguns elements, malgrat les dificultats per aconseguir dades oficials. Esperem que servesca de reflexió.

Breu diari de l'incendi Elaborat a partir d'informes del grup Tamus (Bunyol) Diumenge 28 de juliol de 1991 Avançada la vesprada (sobre les 18 h.) s'inicia una tronada seca amb molts llamps. Aproximadament, sobre les 18'30 h. apareix una columna de fum denunciant l'existència d'un foc originat a la cimera de la Càrcama del Gantal (termini de Yàtova). Molta gent se n'adona i diverses persones donen avís de l'incendi. El vigilant de Las Moratillas veu iniciar-se el foc i s'aproxima prop de l'incendi. Ell sol es troba impotent per fer-li front. Sembla que les autoritats no li donen massa importància al foc. Per exemple, un policia municipal de Bunyol dóna part de l'incendi a l'Ajuntament: li comuniquen que la situació està controlada. A la nit, en acabar-se la tronada, el cel s'aclareix icomença a bufar un vent fort i càlid de ponent que continuà tota la nit. Sembla que aquest vent va ser determinanten l'extensió de l'incendi. Dilluns, 29 de juliol El dia està molt aclarit. Segueix bufant de ponent. El foc s'estén ja per Pardenillas (Bunyol) i pel terme de Yàtova. Avança d'oest a est amb una gran virulència. No hi ha actuació aèria i sembla existir un gran descontrolentre les brigades de terra. Per la vesprada el foc arriba a La Condesa i baixa pel marge dret de la rambla de Bosna. A l'entrada de Pardenillas, segons testimonis presencials, una autobomba va estar a punt de quedar-se atrapada per les flames. El vehicle va fer una arriscada maniobra per escapar, poc després va espatllar-se i l'hagueren d'abandonar. Això dóna una mostra de les condicions de treball i del mal estat de part del material que s'hi emprava. Dimarts, 30 de juliol Continua el vent de ponent que arrossega les cendres a molts quilòmetres de distància de l'incendi. El foc és aturat a la part inferior del barranc de Bosna, però passa a l'altra banda per Los Yegüeros. Després segueix amb gran virulència, arrasant Canalarga, Carcalín, Los Cohetes, El Pont Natural i cremant el barranc cap al Monte de la Cruz, ja en les immediacions del poble. Personesque intervingueren en l'extinció, opinen que els enginyers i personal tècnic portaven un gran descontrol, agreujat pel desconeixement de la zona. Sembla que va ser gràcies a l'assessorament del veí d'una caseta al Monte de la Cruz, que va aconseguir-se que el foc no arribés a l'obaga de l'esmentada muntanya, on hi ha una gran pineda, a través deia qual el foc hagués pogut arribar fins al mateix Bunyol. A migdia, el foc ateny el Montrotón de Yàtova per un dels f ronts, mentre que per l'altre puja pels vessants de Malacara. El foc va travessar el llit del riu de Bunyol en alguns punts, però s'evita que s'escampe. Cap a les 3 de la matinada, al menys tres testimonis afirmen veure 2 bengales que cauen en la zona on comença un incendi prop de Xiva. En aquest cas arriben efectius antiincendi amb molta diligència. Dimecres, 31 de juliol Continua en flames la Serra de Malacara. L'Ajuntament demana els primers voluntaris. El vent canvia a llevant i fa variar la direcció dels fronts de l'incendi. Es parla de tallar la Carretera Nacional III. El foc es troba encara per darrere de l'anomenada Silla de Roma (a uns 2 Km. de distància). Dijous, 1 d'agost L'Ajuntament torna a demanar més voluntaris. Són transportats fins a Venta Quemada, on esperen més d'hora i mitja sense indicacions precises. Això fa que els voluntaris decidesquen, pel seu compte, dirigir-se a Cantacucos i Collado Umàn. El foc arribava ja al Puntal de la Nevera i perillaven el Fresnal, Fuente de la Umbría i Moratillas, on no hi havia desplegades forces antiincendi. Els voluntaris es troben abandonats a la muntanya. Sembla, a més, que els transmissors que els van facilitar tenien les bateries gastades. Divendres, 2; dissabte, 3 i diumenge, 4 d'agost Durant aquests tres dies finals, el foc està ja prou controlat. Són molt nombrosos els efectius desplegats que participen en les tasques de lluita contra el foc. Queden focus interns que són fàcilment controlats.

La vegetació renaix espontàneament entre els troncs cremats de, 'estiu passat

Anàlisi crítica de les actuacions Amb aquesta anàlisi es pretén revisar els errors comesos en les actuacions de lluita contra l'incendi; tant per evitar-los en futurs incendis com per rebatre algunes idees de les estratègies de lluita contra incendis que manté actualment l'Administració

1.- Retard en les actuacions inicials Els primers avisos sobre elfoc es vanfer aproximadament a les 18'30 h. Tanmateix, els primers efectius terrestres (Brigades de Yàtova i Bunyol) no arribaren al lloc fins unes hores més tard, quan ja estava fentse fosc. Testimonis de Mijares i el vigilant de Las Moratillas, que van poder aproximar-se a l'incendi, manifesten que durant unes hores es mantenia amb molt poca extensió i, amb un mínim de mitjans, hagués estat fàcil extingir-lo. Després que arribaren les brigades a la zona de l'incendi, optaren, al cap d'un temps, per tornar-se'n sense fer-li front. No està gens clar qui va prendre la decisió, ni quin va ser el motiu exacte. Sembla que van influir: la dificultat d'accés, el que era ja pràcticament de nit i la creença que plouria i que això apagaria un foc encara menut. Els mitjans aeris tampoc intervingueren e*n l'extinció del foc aqueixa vesprada ni per la nit. Tots els especialistes coincideixen en el fet d'assenyalar que és determ inant l'actuació en els primers moments de l'incendi i que no s'han de escatimar elements en aquesta primera actuació. Pel que fa a la intervenció dels mitjans aeris, s'ha justificat la seua no intervenció immediata, argumentant la perillositat de la tronada i la nit. No estem en condicions de discutir el primer aspecte, però si assenyalar que en altres llocs combaten també de nit els incendis. Tampoc no és acceptable que en ple estiu, en un àrea forestal altament inflamable, algú puga pendre la decisió que ja s'apagarà l'incendi tot sol, o que no té prou entitat com per concentrar-hi més mitjans d'extinció. Per sistema, en èpoques i llocs com el de l'incendi de Bunyol, no s'ha de dubtar mai a intervindre amb tots els mitjans disponibles.

2.- Desconeixement de les vies de penetració i, en general, del territori L'informe de la Conselleria manifesta que les brigades es veren obligades a recórrer a peu un trajecte de prop d'una hora fins arribar al focus. Sembla, a més, que el camí que van emprar era especialment abrupte i va contribuir a la fatiga del personal. Tanmateix, un dels testimonis que donà avísde l'incendi, manifestaque ell, amb un "Panda", és adir, un vehicle no conceptuat com atot-terreny, pot arribarfinsa 100150 m. del focus. Això contradiu la, tan reiterada, argumentació de la Conselleria sobre la necessitat d'obrir moltes pistes forestals per a accedir ràpidament als incendis. Atesos els greus impactes que tenen les pistes forestals (increment de la penetració humana, contaminació, risc d'incendi, erosió, impacte visual, etc.) caldria fer-ne les menys possibles. A més, a les nostres muntanyes existeixen ja una enorme quantitat de pistes, camins, vials, etc. que resulten practicables particularment per als vehicles especials de què disposa o hauria de disposar l'Administració. El que cal fer és censar i cartografiar totes aquestes penetracions. Diferents testimonis (grup Tamus) afirmen que en algun moment s'estava treballant en condicions penoses contra el foc, sense que el personal disposés d'aigua, tot i haver fonts a pocs centenars de metres, cosa que desconeixien els equips d'extinció. Els punts d'aigua i altres elements estratègics importants han d'estar també ben cartografiats en els mapes de lluita contra incendis. S'ha de disposar de bons contactes amb les persones que coneixen bé el terreny (pastors, caçadors, agricultors)perquè col·laboren, tant en la cartografia com en la vigilància, o en altres activitats indirectes de lluita contra el foc. Potser que el voluntariat siga molt més efectiu en tasques com aquestes que no pas en la intervenció en primera línia contra les flames.


LA CASA VERDA

OCTUBRE-NOVEMBRE '92 3.- Descoordinació, mal ús i mala integració dels recursos materials i humans Aquest apartat és difícil de valorar atès que les estimacions i opinions provenen de gran nombre de persones que intervingueren, directa o indirectament, en les tasques d'extinció. Hi ha una gran càrrega de subjectivitat en les apreciacions, i no sempre hi ha acord en la valoració dels fets. De mostra poden servir les diferents opinions de participants aparegudes en la prensa d'aquells dies. Algunes de les crítiques recollides són: -

No es donaven ordres precises als diferents participants en l'extinció.

-

Hi havia discusió sobre el terreny entre diferents "encarregats", sense que estiguera clar quina opinió havia de prevaldré: com a conseqüència s'endarreria la intervenció.

-

S'enviaven mitjans materials i persones a llocs on no feia falta o, fins i tot, on ja havia passat el foc. Els voluntaris no sabien què fer i, en ocasions, es trobaven esperant molt de temps sense cap indicació concreta.

-

-

-

-

Els tallafocs es realitzaven de qualsevol manera i sense direcció tècnica apropiada. Va existir perill real per a la gent que hi intervenia, derivat d'una mala direcció de les activitats. Existiren també importants mancances d'intendència, obligant en ocasions a les brigades i voluntaris a treballar en condicions penoses, sense aigua o passant moltes hores sense menjar. En llocs concrets no estava gens clar qui podia ordenar un contrafoc i la indecisió durava hores per manca d'un encarregat que es responsabilitzarà tècnicament. El "Bambi" s'inutilitzà ben prompte, i no hi havia repost per a aquest mitjà d'extinció. La decisió sobre la no intervenció dels mitjans aeris fins el tercer dia de l'incendi (dimecres) a causa de l'oratge, va tindré importants conseqüències i permeté que l'incendi abastarà dimensions molt grans. Es descuidaren llocs clau en el pas del foc, on s'hagués pogut detindré. Per exemple, s'esperava que el foc no travessarà llocs com la carretera de Bunyol a Collado Umàn i la de Yàtova a La Portera, i no es van destinar mitjans per a controlar-lo allí on era més senzill. El foc, finalment, va passar.

4.- Ineficàcia dels tallafocs Aquest incendi ha demostrat, una vegada més, la ineficàcia dels tallafocs o de les pistes. Són molts els exemples de com les flames travessaven aquests obstacles sense massa problemes (tallafocs de Cantacucos i les carreteras esmentades). Açò hauria de fer reflexionar més seriosament sobre infrastructures com les mencionades que tenen un gran impacte visual i sobretot, són causa d'importants fenòmens erosius.

5.- Manca de formació del personal Els voluntaris, actuant motivats per una laudable voluntat d'ajuda, resultaven en moltes ocasions inútils per manca d'indicacions sobre el que havien de fer, o per destinar-los a activitats per a les quals no tenen formació. De vegades, això els posava en situacions de perill innecessari. Les brigades forestals ja han denunciat amb anterioritat les mancances en formació que els porta a exposar-se a riscos excessius o a una manifesta manca d'eficàcia. Algunes de les mancances evidenciades són: - manca de coneixement del terreny. -

desconeixement del maneig d'alguns equipaments que han d'usar, com ara vehicles especials, motobombes, etc.

-

desconeixement del risc que pot suposar l'actuació dels mitjans aeris i altres situacions perilloses.

-

mancade coneixement sobre les tècniques i estratègies d'extinció de focs.

En certes zones la vegetació es recupera ràpidament. En la foto, troncs cremats mig colgats pels restos de matolls i carrasca

L'erosió és el gran perill. Laigua s'emporta el sòl de les vessants nues

Seguiment després de l'incendi L'àrea cremada ha estat visitada en diferents ocasions per membres de l'equip redactor d'aquest informe per poder fer un seguiment del procés de regeneració, dels factors que l'afavoreixen i dels que l'entrebanquen.

1.- Regeneració natural Resulta sorprenent l'elevada capacitat de regeneració de les espècies arbustives i arbòries que composen la vegetació mediterrània valenciana. En un seguiment no exhaustiu de la zona cremada s'hi ha detectat 18 espècies que rebroten de soca. El cas especialment destacable és el de la carrasca (Quercus ilex ssp. ballota) que rebrota espectacularment de soca 1 de branca. També crida l'atenció, per la seua intensitat, el rebrot del coscoll i del matapoll. Naturalment, la condició necessària per aquesta recuperació és que hi haguera abans espècies amb capacitat de rebrot. No sempre és així. Zones dominades per l'argelaga (Ulex parviflorus) tenen mala regeneració. Aproximadament, als 3 mesos de l'incendi (octubre) ja era molt evident i notòria la recuperació, medint-se rebrots de 30 i fins i tot de 50 cm. de longitud, i apreciantse ün important recobriment del sòl. Als 10 mesos de l'incendi (maig) ja resultava difícil identificar les zones cremades per la gran recuperació dels arbusts i la cobertura del sòl. No s'han publicat dades d'erosió d'aquestes zones, però és d'esperar que no siguen massa elevades; ja que, a més, no hi ha hagut pluges torrencials. En alguns punts de l'incendi ocorregut fa 5 anys (proximitats de Collado Umàn) es pot apreciar una densa cobertura del sòl (100%) i una alçada mitjana de la vegetación de 1 m., amb exemplars arboris que tenen rebrots de 2 o més metres (carrasques, roures, fleixos). Aquestes zones ofereixen una protecció total del sòl fèrtil, en procés d'enriquiment de matèria orgànica, aixícom una bona infiltració de l'aiguade pluja. En pocs anys (si no hi ha interferències) aquesta vegetació reconstruirà un bosc similar a l'original (un carrascar amb roures i fleixos). Com a conseqüència, a les àrees on abans hi havia bosc o matoll i s'aprecie una bona rege-

neració, l'actuació més sensata és no intervindre. Al cap d'uns anys, quan el recobriment i protecció del sòl siga elevat, aixícom l'altura i densitat del matoll, i si no hi havia espècies arbòries, serà possible i convenient procedir a plantar llavors de carrasca (i altres espècies d'arbres o arbusts grans) sempre a mà i sense danyar la vegetació existent. Intentar repoblar abans en aquestes zones és, a més de poc útil.^erillós. La penetració de persones xafant el sòl, remoure aquest amb ferramentes, etc. és molt nociu i afavoridor de l'erosió.

2.- Les pinedes de repoblació es recuperen molt malament Aquesteszones.quésolentindre unacobertadepins, amb molt poca vegetació arbustiva (que ha estat "netejada") presenten una mala regeneració. Als 10 mesos de l'incendi, apenes s'hi observa l'existència d'algunes plantes herbàcies, amb poca capacitat de regeneració de la vegetació. En aquestes àrees, l'erosió es fa més evident, tant laminar com en solcs. En alguns punts on es feu, fa pocs anys, una desafortunada repoblació que eliminà els arbustos existents, s'aprecia ara el sòl molt desprotegit i una sèrie de clots que permeten actuar mé.s ràpidament a l'erosió. En aquestes àrees, així com en casos puntuals on la regeneració és molt pobra, o l'erosió més avançada, és més recomanable la repoblació, a ser possible amb herbàcies i arbusts, sempre a mà, i sense danyar el sòl. En tot cas, s'imposen estudis detallats que determinen què fer a cada zona concreta, segons la seua evolució. Aquestos estudis han de determinar si cal o no repoblar, amb quines espècies, amb quines tècniques i quan. Sempre s'ha d'evitar els danys a la vegetació existent i al sòl.

3.- El ramat entra a les zones cremades, malgrat estar prohibit per la "Llei Forestal" En les visites a les zones cremades, fetes aleatòriament, hem vist ramats d'ovelles travessant les àrees cremades. En altres llocs

s'han vist senyals inequívocs del seu pas (petjades, flecons de llana en les branques,...). Això està prohibit explícitament per la "Llei Forestal" (Article 219.4 del reglament de la Llei de 1.962). El pas de ramat per les àrees cremades és molt nociu, tant per l'efecte de les petjades sobre un sòl molt poc protegit, com pel fet de menjar-se els brots tendres, afectant negativament la regeneració de la vegetació. Açò evidencia un aspecte molt clar: no hi ha vigilància de les àrees forestals o aquesta és molt escassa i incapaç de fer complir les lleis vigents. Noestractadepenalitzar.sinó de vigilar, dissuadir, informar i oferir alternatives.

4.- Els arbres cremats són tallats i arrossegats amb màquines. En diferents punts del terme de Yàtova hem pogut observar tales de pins cremats. Després aquests pinsels arrosseguen amb petits tractorets. Aquesta pràctica és totalment nociva per a l'ecosistema. El pas de gent, i sobretot maquinària, desfà l'estructura del sòl i el deixa en condicions molt sensibles per a l'erosió. L'arrossegament dels troncs n'acaba d'agreujar la situació. Les vies d'extracció es converteixen ràpidament en solcs per on pot avançar l'erosió i que acabaran convertint-se en xaragalls per l'acció de les aigües torrencials ("càrcavas"), molt difícils de detindré. També convé recordar que aquesta pràctica és perillosa des del punt de vista que poden (en casos concrets) obtindré's beneficis de zones cremades. Caldria prohibir-la expressament, almenys durant un període llarg de temps.

5.- Les tasques preventives són discutibles En altres punts d'aquest informe ja s'ha esmentat la poca efectivitat i els impactes nocius dels tallafocs i de les pistes forestals; a banda del fet que ja hi ha massa vies de penetració a les zones forestals. Una altra pràctica poc adequada és la mal anomenada "neteja" del sotabosc. L'eliminació de vegeta-


LA CASA VERDA ció arbustiva és una pràctica molt perillosa, desastrosa per a l'ecosistema en conjunt, tant per a la protecció del sòl i l'increment de l'erosió, com per entrebancar la recuperació de la vegetació natural. Aquesta pràctica, efectuada només a les vores del camins podria ser acceptable, sempre que es fera amb precaució i atenent-se a les condicions del lloc. Un exemple per veure que les coses no es fan així el tenim en la zona del Fresnal. El Fresnal ha escapat a l'efecte dels darrers incendis, i és una de les àrees de major valor ecològic de la Comarca. Diferents col·lectius socials han demanat ja la seua protecció. Sorprèn comprovar que en aquesta zona, on ja hi ha una pista d'accés, després de l'incendi, se n'ha estat reobrint un altra prou abandonada (però que, tanmateix, permetia el pas de vehicles tot terreny o similars que puguen emprar-se per les brigades). Aquesta pista era innecessària pel que fa a l'accés a la zona, ja comunicada, i ofereix una alter-

OCTUBRE-NOVEMBRE '92 nativa a la penetració de visitants; amb la qual cosa s'incrementarà el risc d'incendi per neglicència o provocació. A més a més, travessa el centre de l'àrea que s'hauria de conservar al màxim, oferint possibilitats de degradació. Finalment s'han obert franges de neteja de la vegetació als dos costats (que no haurien calgut si no s'hagués reobert la pista). Aquestestenen unaamplada desmesurada, i com que la carretera fa corbes en pujar un pendent, deixa sense proteció el sòl i té un greu impacte sobre la vegetació d'una bona part de la zona. Hi ha punts on quasi entren en contacte les franges de dues llaçades consecutives de la pista. A més, els materials resultants de la "neteja" resten, en gran part, sobre el sòl: gran quantitat de branquetes seques i estelles, que es converteixen, en secar-se bé, en un excel·lent combustible, ubicat precisament al costat d'un camí on pot caure en qualsevol moment una cigarreta, una espurna....

Recomanacions (extretes de les conclusions) 1/2/3 La detecció immediata i la ubicació exacta són essencials. Cal emprar totes les possibilitats: — Incrementar.els punts fixos d'observació, estenent a les 24 hrs. del dia la vigilància en època d'estiu a les àrees de major risc. — Establir punts mòbils de detecció: helicòpters dotats, si s'escau, de sensors infrarojos. — Facilitar emissores a la població dispersa existent a les àrees de major interès ecològic i/o de major risc, i assegurar-ne la col·laboració durant les èpoques més perilloses (seguint l'exemple de Catalunya). La ràpida intervenció resulta decisiva a l'hora de detindré l'incendi. Aiçò exigeix: — Retens permanents, amb relleus per abastar les 24 hrs., en totes les àrees de major massa forestal, valor ecològic o risc d'incendi. — Helicòpters suficients per poder transportar ràpidament equips de personal a les proximitats del foc. — Vehicles tot terreny amb bona capacitat de penetració. — Coneixement acurat de la zona per part de les brigades, 0 per persones que coneguen béelterme ivulgen col·laborar, 1 ajudats per una cartografia detallada. 4/5

Conclusions 1.- Hi hagué un important retard en les primeres intervencions del mitjans terrestres; que eren, a més, escassos. 2.- Les brigades que van arribar al final de la vesprada, se'n retiraren sense actuar de ple contra l'incendi, que va estar tota la nit cremant sense que ningú actuarà. Aquestes dues mancances van tindré com a resultat l'extensió desmesurada i la pèrdua de control d'un incendi que durant moltes hores va estar limitat a una àrea molt reduïda. 3.- Els mitjans aeris no actuaren fins dimecres a causa, segons l'Administració, de les males condicions meteorològiques. No estem en condicions de jutjar si era justifif icat o no prendre la decisió, però els resultats van ser una gran extensió del foc. 4.- Aquests mitjans aeris que poden ser molt eficaços, especialment als primers moments, tant per fer arribar brigades com per a lluitar contra el foc, són escassos i clarament insuficients. 5.- Els recursos humans també són insuficients. L'existència de diversos focs simultanis en diferents punts del País Valencià (situació que no és extranya en ple estiu) motiva que no hi haja unitats de reserva d'intervenció immediata, o que no hi haja relleus per substituir les persones que porten moltes hores treballant. L'escassesa de recursos motiva el retard en les actuacions (o que s'abandonen durant la nit) davant de focs que poden semblar "poc perillosos" (precisament quan podrien ser dominats). 6.- No hi ha un bon coneixement del territori, falta una bona informació referida a vies d'accés i punts d'aigua.Aquestdesconeixement porta a incrementar el retard de les actuacions i, en ocasions, a una lluita poc eficaç o en males condicions. 7.- La formació específica de les brigades i dels voluntaris és molt escassa, com han denunciat uns i altres, la qual cosa porta a una pobra eficàcia i a situacions de perill evitable per a les persones. 8.- L'estratègia de lluita contra l'incendi va tindré errades importants, que van permetre una gran extensió del foc. 9.- La manca d'una bona coordi-

nació ha estat generalment denunciada per nombrosos testimonis (treballadors de les brigades, voluntaris, periodistes, etc.) en allò que afecta a: presa de decisions, organització de recursos, comunicacions, intendència, etc. 10.- Els tallafocs s'han evidenciat novament com a ineficaços. Les pistes forestals concebudes com a elements per a detindré el foc, també resulten poc efectives. 11.- Els ramats continuen endinsant-se a les àrees recentment cremades, incomplint expressament la "Llei Forestal". Això demostra la incapacitat o falta d'interés per part de l'Administració per fer complir la legislació ambiental. Entre altres coses manca una adequada vigilància. 12.- En alguns punts es trau la fusta cremada emprant maquinària i arrossegant els arbres. Tot açò originagreusdanys al sòl i incrementa greument el risc d'erosió. 13.- Allà on hi havia un bosquet de carrasques o vegetació arbustiva constituïda per espècies com coscoll, càdec, bruc, marfull, arborcer, etc, hi ha una important regeneració natural. Als pocs mesos la cobertura del sòl és ja molt apreciable. Per contra, on hi havia una plantació de pins "netejada", per evitarels arbusts, ara apenescreixen unes poques espècies herbàcies amb una pobra cobertura del sòl, i s'hi presenten fenòmens erosius evidents. 14.- Les faixes auxiliars de les pistes forestals es fan de tal manera que en alguns punts deixen una gran àrea desprovista de vegetació, amb impactes negatius sobre l'ecosistema i amb risc important d'erosió. A més, les restes de la "neteja", com moltes branquetes menudes, queden en el lloc, i consitueixen un combustible potencial de gran perillositat ubicat junt a una via de comunicació. 15.- La tendència a obrir camins de muntanya és exagerada. En el Fresnal s'ha reobert una antiga pista abandonada, quan existeix una altra penetració. El reobrir l'altre camí va, a més, acompanyat d'una faixa auxiliar de gran impacte ambiental. Tot això és doblement innecessari, quan en les condicions originals d'aquest camí podien circular els vehicles tot terreny dels usats per les brigades.

Les brigades i els efectius aeris han de disposar de condicions i mitjans per poder actuar també per la nit, fins i tot quan els focus són menuts. S'ha d'incrementar el nombre dels mitjans aeris i terrestres, així com el material i el personal. 6

La maquinària pasant emprada per extraure la fusta cremada compacta ™ i fa malbé els restos de vegetació

/ a te

Urgeix una cartografia detallada de les vies de penetració i punts d'aigua, fonts, etc. de cada terme municipal. En general, a les nostres terres hi ha una gran quantitat de pistes, camins, sendes, etc. que permeten penetrar a quasi totes les parts de la muntanya a una persona que les conega bé. Cal tindre-les, això sí, ben senyalitzades. Cal comptar amb l'ajut de persones del municipi que coneguen bé la zona p»r efectuar la cartografia, o per guiar les brigades en cas de necessitat. Aquestes brigades haurien de ser, a més, bones conexeidores del territori de la seua demarcació.

Les brigades han d'estar ben equipades i tindré una bona preparació tècnica. Aser possible, s'han de nodrir amb gent del municipi que el conega bé, amb la col·laboració d'altres persones més especialitzades i qualificades. 8/9 Una estratègia fonamental és la intervenció sistemàtica contra qualsevol foc que es puga declarar en les èpoques i zonesd'alt risc, especialment quan encara és un foc menut. És necessari millorar la coordinació, amb una cadena clara de presa de decisions, que evite interferències, dubtes, discussions entre diferents competències, etc. També cal una millora en les comunicacions i intedència. 1O Cal evitar fer més tallafocs i "neteges" i, en general, danyar la vegetació i el sòl. L'erosió és un dels resultats més greus de l'incendi. No es pot combatre l'incendi ocasionant més erosió, perquè pot ser pitjor el remei que la malaltia. Pel mateix motiu, no s'han de fer més pistes (tret de casos excepcionals) sinó conèixer i cartografiar els camins que hi ha, mantindré'ls en condicions, i regular l'ús d'aquells que puguen incrementar el risc d'incendis o els impactes a zones d'alt valor ecològic. 1 1 Cal incrementar la vigilància i les campanyes informatives. S'ha d'evitar la comissió d'infraccions i, si es produeixen, actuar rigorosament. 1 2 S'ha de prohibir taxativament l'extracció de fusta cremada després d'un incendi, almenys durant un període mínim d'anys. Quan es realitze l'extracció, s'ha de fer amb tècniques que minimitzen els danys a la vegetació i al sòl. 1 3 Tret de casos molt concrets, la repoblació s'ha de fer amb espècies autòctones amb capacitat de rebrot, sempre amb tècniques que no danyen ni el sòl ni la vegetació existent en aqueix moment. Si hi ha una regeneració natural, el més prudent és no actuar, almenys fins passats uns mesos o anys, segons cada cas. 1 4 Les faixes auxiliars s'han d'efectuar amb prudència, només on siga clarament eficaç, i sense produir impactes negatius. S'han de retirar les deixalles produïdes. Si açò ós impossible, és preferible no fer-les. Cal descartar els tallafocs iles "neteges" de sotabosc (excepte l'eliminació de llenya morta i deixalles, papers, plàstics i altres materials). IS S'ha d'evitar obrir nous camins, especialment en àrees de valor ecològic. Si existeixen diverses vies alternatives d'accés, en algunes d'elles convé restringir el pas de vehicles, en tot cas mai estimular-lo. En llocs com el Fresnal la protecció ha d'estar basada en la vigilància, en reduir l'accés de vehicles i en estratègies de lluita contra incendis que no afecten l'alt valor ecològic del paratge.


Després del devastador incendi que va arrasar prop de 5.000 hectàrees de la massa forestal del termes de Gàtova, Llíria, Marines, Olocau, Serra, Altura i Sogorb, hem de dir en veu alta un pensament compartit en els dos últims anys per molts valencians: la Calderona està en perill i la Generalitat no inverteix realment en la seua protecció; l'incendi de setembre n'és un exemple. d'Ordenació dels Recursos Natural) (Veg. article sobre el PORN en aquest número), redactant-se en agost del 92 un avanç del Pla. Aleshores ja era massa tard. L'incendi Un incendi en un corral d'Altura és apagat per les brigades, però en contra de tota "lògica"s'ordena que es retiren les brigades deixant una colla per a major seguretat. La informació meteorològica (el meravellós PREVIMETfuncionava a partir de l'1 de setembre) pronosticava fortes tempestes i va encertar: la nit del 30 d'agost una forta ponentada reviscolà l'incendid'Alturaaconseguintque en menys de 12 hores se sobrepassarà l'eix Aguila-Gorgo-Montemajor-Rebalsadors, avançant inexorablement fins a Portaceli i Serra. El Centre de Coordinació de l'Eliana -a la vista de la seua incapacitat per controlar el foc en Temps enrere, la polèmica oberturad'una pedrera a Marines i T'ampliació" de les pistes, va generar entre les Entitats i Associacions un rebuig contra qualsevol atemptat a l'ecosistema. Per recollir aquesta demanda ciutadana es va crear el 1991 la Coordinadora per a la Protecció i Promoció deia Serra Calderona amb l'objectiu de "vigilar" els projectes de la Conselleria, així com proposar alternatives de futur a les poblacions, centrades principalment en el turisme de muntanya i l'educació ambiental. La primera reivindicació que plantejàrem a la Generalitat (al senyor Guillermo Rivera, ex-director general de política forestal) foren mesures de vigilància i prevenció mitjançant el tancament dedeterminats accessos, atenent a l'escassesa de guarderia forestal amb què comptava la Conselleria d'Agricultura. La Conselle-

ria va tapar forats i, amb un gest polític, es va comprometre adotar la Serra d'un major pressupost i a tancar les pistes pactades. Després d'un any, les promeses se les endugué el vent i tot es va quedar en una vergonyosa restauració de la pedrera i en uns ineficaços cartells per barrar el pas als vehicles. No sabem exactament què els prometeren als ajuntaments, però ni la guarderia forestal va augmentar sensiblement, ni es van arbitrar mesures preventives i campanyes de conscienciació per a períodes vacacionals. Al mateix temps, les Corts Valencianes, en un altre gest simbòlic, sol·licitaren a la Conselleria, aleshores Agència de Medi Ambient, un estudi de la viabilitat que opta per negar definitivament per negar a la Calderona la figura de Parc Natural. S'ofereix com a millor solució el PORN (Pla

la travessia d'aquest de Castelló a València- "intenta" amb els mitjans de què disposa que la cosa no arribe a més. El terme de Gàtova vacremar-se en un 90%aproximadament, salvant-se només el casc urbà; el terme de Serra va veure com en poques hores es mascarava la millor massa forestal dels boscos de Portaceli. Els grups de voluntaris i veïns actuaren en ocasions sense un comandament únic i l'actuació dels militars va ser "desconcertant": 15 helicòpters aturats a la base militar de Marines, grups de joves soldats sense preparació prèvia i inexperts conductors que tombaven les màquines tallafocs; al remat una política d'imatge en la qualdestacavaeltrasllatdelscartoixos a la base i uns centenars de soldats que "intentaven fer alguna cosa". Per acabar, dir que en la reunió que va mantindré la Coordinadora amb el Director General de Recursos Forestals, ens va sorprendre l'absència d'un conveni de l'Exèrcit amb la Conselleria de Medi Ambient. Ladescoordinació entre els diferents "mandos" era evident, al marge que la majoria de les brigades no coneixien el terreny. Malgrat tota la tramoia del Sistema Operatiu Unificat, 77 "piròmans" pogueren amb tota !a logística de la Generalitat. Les declaracions del Conseller són clares: "aquest incendi era impossible d'apagar", "es podien haver cremat 50.000 hectàrees", "la culpa la té la falta de sensibilitat de la societat valenciana", "hi ha un piròman darrera de cadascú dels 77 incendis" o "açò es regenera en un any". Tots els balons fora!; assercions recolzades per la declaració conjunta de tots els alcaldes dels municipis afectats, que en ser del PSOE formen pinya amb el partit i "feliciten" la política de la Conselleria: crec que els veïns no comparteixen el sentir de la comarcal socialista, allunyant-se cada vegada més de la societat civil. Per altra banda, elsenyor José Luis Ortiz va demostrar en una reunió mantinguda amb la Coordinadora el passat juny (dos mesos abans de l'incendi) desconèixer "absolutament" els problemes i l'orografia de la Caldero-

na, alhora que incomplia l'única promesa que li van poder extraure: tancar determinades pistes en diesd'alt risc, casd'elevades temperatures i vents de ponent. Sembla que aquesta mesura no fou aplicada en cap dels 77 incendis. En qualsevol cas, el problema ve de lluny, i la Generalitat ha tingut tres legislatures per escometre amb seriositat i eficàcia el problema dels incendis. iNo hi ha prou en haver-secrematquasi mig milió d'hectàrees, que ens situa en primera línia de les autonomies pel que fa a territori desertitzat i degradat?. Potser ens estem acomodant a un problema "inevitable i cíclic", i oblidem que la solució rau en avançar-nos als incendis. Entenem que la Generalitat pretén fer creure a la societat civil i a les associacions que la seua política és l'única i la més encertada. La Generalitat de Catalunya després de l'incendi de Montserrat en el 86 va saber rectificar a temps i escometre una inversió en tasques de vigilància. La Coordinadora de la Calderona es va crear per organitzar una societat impotent davant de la Conselleria, oferint un model de protecció i creixement de la Serra. El temps ens donà la raó i, ara, la Generalitat té davant dels seus "electors" un segon repte: regenerar i salvar el poc que queda a la Serra per a ús i gaudi de la societat valenciana. En aquest segons repte no deixarem actuar de motu propi a la Conselleria; o hi ha una col·laboració real amb les poblacions i les entitats conservacionistes, o tindrem assegurat un tercer repte per a la Generalitat: encarregar un rèquiem per la Calderona. Des d'ací encoratge a totes les persones o col·lectius que vulguen ajudar a la regeneració de la Serra Calderona a canalitzar les propostes a través de la Coordinadora o de les Entitats que la formen, a fi de poder realitzar una restauració d'acord amb els informes elaborats en octubre per especialistes medioambientals. CARLOS FERRIS

Centre Excursionista de València


En el mapa s'obseva la zona cremada. S'aprecia con l'incendi podia haver estat aturat en l'estretament

La protecció L'inici El llarg camí per a la protecció començava el dia 13 de novembre quan el Plenari de les Corts acordà un mandat al Consell perquè aquest inicie els estudis i tràmits pertinents. El dia 9 de desembre, el govern acorda que la Conselleria de Medi Ambient adopte les mesures adequades per a la confecció d'un informe en compliment de la resolució parlamentària. La certificació de l'acrod del Consel arriba a Medi Ambient el 10 de gener de 1992. El resultat d'aquest procés és una Memòriaque el dia 29 de juliol es presenta en una reunió amb els representants dels diferents ajuntaments de la zona. La Direcció General de Conservació del Medi Natural fixa la data del 15 de setembre perquè els ajuntaments puguen comunicar els seus criteris i valoracions sobre el projecte. En la pràctica, aquest termini s'ha prorrogat.

Memòria per abans d'un incendi La Memòria, organitzada en set apartats, s'obri amb un repàs a les característiques de la Serra, tant des del punt de vista físic i cultural com biològic. L'inventari d'espècies i llur estat actual es completa amb observacions sobre la degradació de la Serra a causa de la pressió humana, que es tradueix, fonamentalment, en impactes urbanístics i incendis. La conclusió principal d'aquesta primera part és la necessitat de buscar un instrument de protecció (el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals) seguint la normativa de la Llei de Conservació dels Espais Naturals de 1989.

L'ordenació de la Calderona L'esmentada Llei preveu els plans d'ordenació com a instruments pera laplanificació ambiental, física, econòmica i sectorial, amb la intenció que l'aprofitament dels recursos naturals no supose una lesió dels valors del medi natural. En l'àmbitdels usos tradicionals, agricultura, ramaderia, caça i explotació forestal; els criteris es basen en la potenciaciód'un aprofitament racional dels recursos naturals. Pel que fa a l'agricultura es preveu el manteniment dels conreus propis de la zona, i qualsevol transformació (a

de la Serra Calderona Del Parc Natural al PORN i del PORN al foc; detalls d'un Pla que arriba amb retard El passat mes d'agost, el Conseller de Medi Ambient feia arribar al grup d'Esquerra Unida a les Corts valencianes, una "Memòria per a la redacció d'un Pla d'Ordenació de Recursos Naturals de la Serra Calderona". L'enviament responia a la sol·licitud de la documentació sobre els estudis, acords i informes duts a terme des del 20 de novembre de 1991, dies després que les Corts aprovassen una resolució relativa a la viabilitat de la declaració de la Calderona coma a espai protegit

regadiu, per exemple) estarà subjecta al procediment d'Avaluació i Estimació d'Impacte Ambiental. Quant a la ramaderia, es prohibeix l'ús de les zones cremades o en procés de regeneració. L'aprofitament forestal (a hores d'ara sembla una broma parlar-ne) atendrà la conservació de les formacions vegetals protegides i se sotmetrà a l'ordenació establida pel Pla. Respecte de les repoblacions esdiu que "s'entendrà per repoblacions totes les plantacions o sembres d'espècies forestals en sòls que durant els darrers cinquanta anys no hagen estat sensiblement coberts per arbres de les mateixes espècies que les que s'hi intenten introduir, i totes aquellesque es pretenguen executar sobre terrenys que en els darrers deu anys hagen estat sense arbres".

Urbanisme i infrastructura La construcció de cases de segona residència, unifamiliars aïllades i d'edificis d'ús agrari, se sotmetran a la normativa municipal i es realitzaran sota el criteri de conservar la qualitat del medi natural. Hi haurà zones de protecció on es prohibirà la construcció. Els serveis rurals i d'infrastructura seguiran els tràmits d'avaluació d'impacte ambiental; queden afectats, per tant, els camins rurals quan passen per terrenys naturals, seminaturals o incultes, situats en zones boscoses o en vessants de muntanyes. Es consideren incompatibles amb la conservació del medi, les activitats mineres i el trànsit de vehicles motoritzats "camp a través".

L'ús públic de la Serra La Memòria contempla l'establiment d'allò que alguns denominen "barrera de fatiga", instrument dissuasiu que, junt a diverses actuacions educatives i de control, intentarà regular i ordenar l'ús públic de la zona, a fi d'harmonitzar protecció del medi i oci. En aquest sentit es regularan, entre d'altres, coses com les instal. lacions recreatives, càmpings, àrees d'acampada, etc. Hi queda pohibida l'acampada lliure. Desprésde l'ordenació, el projecte preveu laclassif icació de la Serra en diferents zones, en funció de la conservació dels recursos i els usos i activitats. També s'hi determinaran zones amb un règim de protecció legal específic. Finalment, es preveu la informació pública sobre el Pla i la consulta amb les entitats socials i administratives afectades, així com amb els grups conservacionistes.

L'àmbit territorial del Pla El projecte presenta uns límits aproximats d'actuació del Pla. L'àmbitterritorialcomprendriaelterme municipal de Gàtova i part de Sogorb i Altura. Així mateix, la totalitat dels termes de Marines, Olocau, Nàquera, Segart i Serra; i part dels d'Albalat, Algímia, Estivella, Gilet, Sagunt, TorresTorres i Llíria. En total unes 52.000 Ha.


LA CASA VERDA

OCTUBRE-NOVEMBRE '92

Tota una institució: el Worldwatch Institute L'esguard de la revolució ecològica Una mica d'història El 1974, després de la crisi del petroli i mentre R. Nixon dimitia com a president dels E.U.A. i Gerald R. Ford li atorgava el perdó incondicional, es va constituir al mateix Washington el Worldwatch Institute, un centre d'estudis que, amb el patrocini de fundacions privades, havia d'oferir avaluacions globals sobre els problemes energètics, demogràfics i ambientals. Hi participaven, entre altres, Erik Eckholm, Denis Hayes i Lester R. Brown. El nom escollit per a l'Institut té una rica polisèmia: vol dir tant l'esguardament del món, com la seua vigilància i, àdhuc, el rellotge mundial. El capital americà no es podia permetre "sorpreses" com el control àrab del petroli o la pèrdua d'hege-monia al Sud-est asiàtic. Són els anys en què Nixon va dir "els 70 han de ser rotundament els anys en què els EE.UU. paguen el seu deute al passat reclamant la puresa de l'aire, de les aigües i del nostre entorn viu"(citat per B. Commoner, En paz con el planeta, pàg. 165). La "croada ecologista" seria el tercer gran eix de la Nova Revolució Americana. Ràpidament, tots (Nixon inclòs) s'adonaren que un ecologisme mínimament coherent és difícil que esdevinga un objectiu neutralque acontente a tots. S'inicien les publicacions Des del 1975 apareixen les publicacions de Worldwatch Institute. La sèrie Worldwatch Paperes composa de breus estudis monogràfics sobre diversos temes ambientals: incendis forestals, eficiència energètica, poder nuclear ("the fifth horseman" és a dir el cinquè cavaller de l'apocalipsi), desertització, etc. Es publiquen col·laboracions d'altres investigadors: Christopher Flavin, William U. Chandler, Sandra Postel... A partir del 1984, el Worldwatch Institute comença a publicar avaluacions globals i no només monogràfiques: els anuaris State ofthe World, sota la direcció de Lester R. Brown. L'estructura és ben simple: capítols sintètics de pròleg i epíleg, a càrrec dels responsables de l'Institut, envolten tractaments monogràfics (que freqüentment refonen Papers), amb laqual cosa es pinta un fresc de l'estat del món. Un imponent aparell crític de referències evidencia la importància deia tasca de documentació al si de l'Institut. Des del 1991, Ediciones Apóstrofe publica la versió castellana de Nnforme, amb la col·laboració de la Fundación Hogar del

Empleado (Fuhem) i el Centrode Investigaciones para la Paz (Cip), i el recolzament de la Secretaria General del Medi Ambient del MOPT espanyol. L'edició de 1992 inclou un apèndix sobre erosió i desertització a Espanya, a cura de J. Araujo, N. Barceló (del CIP) i R. Serra (de Quercus). Els Informes són editats a New York per W. W. Norton & Company i traduïts als idiomes més importants. L'últim a no menys de 27 llengües. Parlamentaris, empresaris i educadors són els lectors dels anuaris preferits per l'Institut. Així, per exemple, l'Informe de 1991 fou emprat per 1.379 cursos de 633 col·legis universitaris i universitats als E.U.A. Un altre exemple: Ted Turner, titular de TurnerBroadcasting-amb la coneguda CNN- en distribueix exemplars als periodistes, als congressistes dels E.U.A. i a funcionaris i executius de les 500 empreses més importants. En mancanr avaluacions globals de les Nacions Unides o dels governs estatals, els informes State of the Wor/c/gaudeixen d'un estatus, diguemne, semioficial. Revista i estudis Als darrers anys i en augmentar la demanda dels seus materials, el Worldwatch Institute ha obert dues línies més d'edició: la revista World Watch, que es publica bimensualment des del 1988 amb articles majoritàriament de membres de l'Institut, i la sèrie d'estudis Enviromental Alert Series (Biblioteca d'Alerta Medioambiental), que es publica des del 1991, oferint tractaments monogràfics més complets que allò que permet els Papers, com ara sobre la formació d'una economia sostenible i les eines del canvi, els límits del consum dels productes

Materials del Worldwatch Institute que podeu consultar al Fons de Documentació del Medi Ambient de La Casa Verda: Assenyalem alguns dels títols de la col·lecció

* Worldwatch Paper:

i matèries primeres i la creixent escassetat de l'aigua. Alguns noms més A hores d'ara, el Worldwatch Institute està dirigit per una Junta presidida per Orville L. Freeman i composta de Lester R. Brown (ex officio, com a cap de projectes i de recerca), Andrew E. Rice (vice-president), Cario M. Cipolla (conegut historiador de l'Economia), Edward S. Cornish, Lyne Gallagher, Mahbub ui Haq (exministre de Finances i Planejament del Pakistan i assessordel PNUD), Hazel Henderson (pròxim a l'ala esquerradels Verds al Parlament Europeu), Anne-Marie Holenstein, Abd-EI Rahman Khane i Larry Minear. L'administració és a cura de Blondeen Gravely, i els vicepresidents de recerca són Christopher Flavin i Sandra Postel. El Worldwatch Institute, sobretot per difondre els anuaris State of World, ha constituït, diguem-ne, seccions regionals, com ara el Worldwatch Institute Norden (als països escandinaus), Worldwatch Japan (al Japó) i Worldwatch Europa, organitzada aquesta el darrer any. La Junta Directiva del Worldwatch Institute Europa està encapçalada per Laurent Fabius (president de l'Assemblea Francesa i ex-primer ministre) i inclou Colin Moynihan (subsecretari d'Energia del Regne Unit), Jan Pronk (ministre de Desenvolupament Internacional dels Països Baixos), Anita Roddick (fundadora i cap de The Body Shop), Ernst von Weisàcker(ex-president de l'Institut del Clima de Wuppertal a Alemanya), Umberto Colombo (d'Itàlia), Federico MayorZaragoza (secretari general de la UNESCO) i Enrique Barón Crespo (del PSOE, president del Parlament Europeu a Estrasburg).

Altres publicacions Anuaris State of World. Lester R. Brown, William V. Chandler, Christopher Flavin: State ofthe World 1987: A Worldwatch Institute Report on Progress toward a Sustainable Society. [FDMA 00936] Lester [R.] Brown, William Chandler, Christopher Flavin... [et al.]: State ofthe World 1988. A Worldwatch Institute Report on Progress toward a Sustainable Society. [FDMA 00812] Lester R. Brown et al.: State ofthe World 1991. New York, London: W. W. Norton & Company, 1991 [Versió castellana: La situación en el mundo. Un informe del Worldwatch Institute sobre el desarrollo y el medio ambiente. Madrid / Barcelona, Edics. Apóstrofe / Fundación Hogar del Empleado / Centro de Investigación para la Paz. Juny de 1991] Lester R. Brown et al.: State ofthe World 1992. New York, London: W. W. Norton & Company, 1992. . [Versió castellana: La situación en el mundo. Un informe del Worldwatch Institute sobre desarrollo y medio ambiente. Madrid / Barcelona, Edics. Apóstrofe / Fundación Hogar del Empleado /Centro de Investigación para la Paz. Maig de 1992. Apèndix a ia vers. castellana: "Erosión y desertificación en Espafia", J. Araujo / N. Barceló / R. Serra]. * Enviromental Alert Series Lester R. Brown /Christopher Flavin /Sandra Postel: SavingthePlanet, 1991. [vers. castellana: Lasalvacióndelplaneta. Madrid/Barcelona, Edics. Apóstrofe / Fundación Hogar del Empleado / Centro de Investigación para la Paz. Maig de 1992]. * Altres publicacions Los limites de la ciudad. Madrid. Federación Amigos de la Tierra [19-]. 16 p.; 21 cm. (Cuadernos de los Amigos de la Tierra; 6) [Fons de Documentació del Medi Ambient. La Casa Verda 00048]

Adreces: Worldwatch Institute. 17.76 Massachusetts Ave., N.W., Washington, D.C. 20036. Ediciones ,4pósfrofe(Publica la traducció castellana de State of World] cl Llançà, 41. 08015 Barcelona. Cip /Fuhem (Col·laboren en l'edició dels informes) Apartat núm. 1.280 FD. 28080 Madrid.

(I) Erik Eckholm: The other energy crisis: firewood, 1975. [Fons de Documentació del Medi Ambient. La Casa Verda. Referència del Catàleg de publicacions 01026] (4) Denis Hayes: Energy: the case for conservation, 1976. [FDMA 01027] (5) Lester R. Brown / Patrícia L. McGrath / Bruce Stokes: Twenty-two dimensions of the population problem, 1976. [FDMA 01020] (6) Denis Hayes: Nuclear Power The fift horseman, 1976. [FDMA 01021] II1) Denis Hayes: Energy: The solar prospect, 1977. [FDMA 01022] (13) Erik Eckholm/Lester R. Brown: Spreading deserts. The hand of man, 1977. [FDMA 01023] (15) Denis Hayes: Energy for development: Third world options, 1977. [FDMA 01016] (19) Denis Hayes: The solar energy timetable, 1978. [FDMA 01017] (23) Denis Hayes: Repairs, reuse, recycling: First steps toward a sustainable society, 1978. [FDMA 01018] (26) Erick Eckholm: Planting for the future: Forestry for human needs, 1979. [FDMA 01019] (27) Denis Hayes: Pollution:Theneglected dimensions, 1979. [FDMA 01012] (29) Lester R. Brown: Resource trends and population policy: A time forreassessment, 1979. [FDMA 01013] (30) Erik Eckholm: The dispossessed of the earth: land reform and sustainable development, 1979. [FDMA 01052] (32) Lester R. Brown / Christopher Flavin / Colin Norman. The future of the automobile in a oil-short world, 1979. [FDMA 01053] (35) Lester R. Brown: Food or fuel: new competition for the world's cropland, 1980. [FDMA 01008] (38) Kathleen Newland: Cyti limits: emerging constraints on urban growth, 1980. [FDMAL 01009] (40) Christopher Flavin: Energy and architecture: The solar and conservation potencial, 1980. [FDMA 01010] (42) Niger Smith: Wood: An ancient fuel with a new future, 1981. [FDMA 01011] (44) Daniel Deudney: Rivers of energy: the hidropowerpotential, 1981. [FDMA 00997] (45) Christopher Flavin: Wind power: A turning point, 1981. [FDMA 00998] (57) Christopher Flavin: Nuclear power: the market test, 1983. [FDMA 00370,00824 i 00999] (58) Sandra Postel: Airpollution, acidrain, and the future of forests, 1984. [FDMA 00773] (60) Lester R. Brown / Edward C. Wolf: Soil Erosion: Quiet Crisis in the World Economy, setembre de 1984. [FDMA 01005] (61) Christopher Flavin: Electricity's future: the shift to efficiency andsmallscale power, 1984. [FDMA 01006] (62) Sandra Postel: Wàter: rethinking managementinanageofscarcity, 1984.[FDMA 01007] (63) William V. Chandler: Energy productivity: key to environmental protection and econòmic progress, 1985. [FDMA 01001] (66) Christopher Flavin: World Oil: Coping with the Dangers of Succés, 1985. [FDMA 01002] (67) Sandra Postel: Conserving wàter: the untappedalternative, 1985. [FDMA01003] (69) Cynthia PollockShea: Decommissioning: Nuclear power's missing link, 1986. [FDMA 01004] (70) Christopher Flavin: Electricity for a developing world: New directions, 1986. [FDMA 01000] (75) Christopher Flavin: Reassessing Nuclear Power: The Fallout from Chemobyl, 1987. [FDMA 01059] (76) Cynthia Pollock Shea: Mining Urban Wastes: the Potencial for Recicling, 1987. [FDMA 00944] (77) Lester R. Brown / Jodi L. Jacobson: The future of urbanization: Facing the Ecological and Econòmic Constraints, 1987. [FDMA 00959] (78) Edward C. Wolf: On the brink ofextincion: conserving the diversity of live, 1987. [FDMA 00958] (79) Sandra Postel: Defusing the Tòxic Threat: Controlling Pesticides and Industrial Waste, 1987. [FDMA 01083] (81) Cynthia Pollock Shea: Renewable energy: Today's Contributionn, Tomorrow's Promise, gener de 1988. [FDMA 00631]


LA CASA VERDA

OCTUBRE-NOVEMBRE '92

El Pla Parcial Marquesa, els afectats i les compensacions de terrenys

Els nous límits del Parc Natural del Montgó

L'Avantprojecte de Llei Forestal del País Valencià Antecedents La Coordinadora per a la Defensa del Bosc va desenvolupar al llarg del 1990 una ampla campanya, sota el lema "Salvem el Bosc", amb l'objectiu de reclamar l'elaboració d'una Llei de protecció del Patrimoni Forestal Valencià i, a tal efecte, va difondre un document (publicat en el Butlletí) que enumerava les propostes bàsiques que haurien de recollir-se. Aqueixa proposta, avalada per milers de signatures i amb el suport d'entitats socials com ara la unió de Llauradors, CC.OO., CGT, STPV, etc; va ser presentada al Consell i a tots els grups parlamentaris; els quals, al seu torn, presentaren una proposta conjunta a les Corts Valencianes. En la primavera del 91 la Conselleria d'Agricultura va elaborar un avantprojecte de Llei de Boscos de la Comunitat Valenciana que no va arribar a tramitar-se per la celebració de les eleccions autonòmiques. Una any després, la Conselleria de Medi Ambient anuncia la presentació a les Corts de l'Avantprojecte de Llei Forestal de la Comunitat Valenciana.

El passat dia 10 de setembre, el Ple Extraordinari de l'Ajuntament de Dénia, va prestar conformitat unànime als nous límits del Parc Natural del Montgó. Els hi van aprovar però hi havia «dos punts conflictius», els quals, segons criteris de l'Informe Tècnic, haurien d'anar fora del Parc, ja que l'actual PGOU els inclou com a «sòl urbà». També es demanava que es respecte el Pla Parcial aprovat al seu moment, reflectint la voluntat perquè aquestaqüestiósiga resolta per laviade les negociacions entre la Conselleria de Medi Ambient, l'Ajuntament de Dénia i els propietaris afectats. Això, ,[,com s'ha d'entendre?. Caldrà endarrerir-nos en el temps per aclarir la qüestió: segons l'Informe esmentat, els terrenys estan inclosos dintre d'un Pla Parcial que va ser aprovat l'any 1972, cosa que permeté iniciar la construcció d'una vintena de xalets escripturats a noms de particulars; mentrestant, per part de la Conselleria d'Agricultura es denunciava les construccions. Posteriorment, el PGOU de l'any 1990, classifica l'àrea com a urbana. Però, i abans de tot això? Els terrenys on s'han construït els esmentats xalets estan inclosos dins de Propietat Pública, catalogats com a «Muntanyad'Utilitat Pública, amb el núm 109", i escripturada en el segle passat. A hores d'ara, amb les transferències de propietat a la Generalitat, són Propietat Pública, és a dir: imprescriptible, indivisible, inalienable i inembargable. A més a més, segons la Llei Forestal de l'any 1957: «l'ocupació o rompuda de tot, o de part, d'una muntanya sense autorització, serà multada amb el triple de danys i perjudicis ocasionats. Si l'ocupació consisteix en la construcció d'edificis ... s'imposarà l'enderrocament de la construcció». Pel que respecta a la llei la situació està ben clara, no així en elsfets. La realitat ara mateix Sembla que Marquesa és una espècie de «creïlla calenta» per als responsables municipals i autonòmics. I sembla que una manera lògica de donar-li solució és per la via deia negociació, ja que tal i com s'ha vist, la llei no s'ha aplicat amb totes les conseqüències. Les successives corporacions municipals s'han passat el «mort» i l'actual ha tingut la feliç idea de «compensar terrenys i així recuperar la bona imatge municipal». Sembla la solució menys traumàtica. Però...equina classe de compensació s'ha de fer?. Per part de la constructora la pretensió és molt clara: per tal d'evitar la cessió de terrenys amb bones perspectives urbanitzadores ja ha construït a la fita del Parc uns quants xalets. Bonajugadad'escacsL Liofereixuna postura immillorable a l'hora de negociar amb l'Administració. La voluntat de la part privada per fer la negociació es veu a les clares. Front això, es poden fer unes preguntes: ,j,Quinaserà la negociació que volen emprendre els nostres polítics locals i autonòmics?. i,Què demanaran per començar?. ^Tal vegada terrenys situats als barrancs?. ^Terrenys pertanyents a la zona verda de Cessió Obligatòria i d'Ús Públic?. O, per contra, ^els nostres hàbils polítics trauran zones que encara no s'han urbanitzat a Marquesa VI, i amb les mateixes característiques de la zona pública ocupada?. ^Barataran els mateixos metres quadrats construïts pels mateixos sense construir?. O, per contra, ^seran vertaders defensors dels interessos públics i es farà la compensació amb les hectàrees per urbanitzar que li pertoquen?. L'Ajuntament de Déniadonarà llicències per poder construir ala mateixa fita on avui encara no s'ha fet?. O, per contra, ^aguardarà per tal de compensar-se com és correcte?. Totes aquestes incògnites hauran de resoldre's, i bé, per part dels polítics locals i autonòmics, perquè en cas contrari, açò semblaria una autèntica «presa de pèl». Si ocorreguera (encara es pot remeiar), els autèntics «afectats i perjudicats» seríem tots nosaltres; i la credibilitat política de les nostres autoritats quedaria notablement «afectada». Acció ECOLOGISTA AGRÓ DE DÉNIA

Una via lenta i esquifida D'aquesta petita seqüència es pot deduir l'escàs interès demostrat pel Consell per dur endavant un projecte de reconeguda importància per al patrimoni natural valencià. Desinterès que sembla viciar el conjunt de la política forestal valenciana, amb els resultats de sobra coneguts. Mentre, per posar dos exemples, Catalunya va aprovar el 1988 la seva Llei Forestal i, des del 1986, després del desastrós incendi de Montserrat, va endegar nous dispositius en la prevenció i lluita contra els incendis forestals, amb uns resultats enormement positius; i a Andalusia desenvolupen un Pla Forestal amb una inversió anual de més de 23.000 milions de pessetes. Al País Valencià, però, els programes pressupostaris apenes atenyen els 2.000 milions d'inversió i, per altra banda, al Conseller de Medi Ambient no li fa res la mancança d'una legislació forestal pròpia i actualitzada: en resposta a una pregunta sobre l'endarreriment, el senyor Escarré manifestava recentment ("Levante", 6/9/92): "És que una Llei no soluciona res, no ens enganyem. i,Què pot solucionar una llei en l'extinció dels incendis?. Són móns diferents; l'un és el legislatiu, el de la política a llarg termini; i una altra cosa és pensar que es fa la llei i automàticament es resol el problema. La Llei Forestal no és un instrument per combatre això." Alguns comentaris En el Butlletí núm 67, d'abril/ maig del 91 es publicava una primera valoració de l'anterior avantprojecte presentat aleshores per la Conselleria d'Agricultura. La major part d'aquelles crítiques poden també aplicar-se a l'actual i, en alguns casos, accentuar-se. Aleshores, vam valorar positivament el fet que s'hi hagueren incorporat algunes de les coses que reclamàvem els ecologistes: plans d'ordenació comarcals, cànon ecològic, etc. i l'aparent conservacionisme reflectit en l'Exposició de Motius o el d'articles com ara el 1.: "La present Llei té com a objectiu l'establiment del règim legal específic de les muntanyes o terrenys forestals radicats a la Comunitat Valenciana.". Tot açò ha desaparegut de l'actual avantprojecte, que fins i tot manca d'exposició de motius -^Serà per falta de motius o per ocultar una

renascuda motivació productivista?.Les mancances D'altra banda, les mancances segueixen sent molt notables pel que fa a: 1.- Contingut La Coordinadora per a la Defensa del Bosc, en la seua proposta, comtemplava com a continguts mínims de la Llei tres-grans Plans a desenvolupar en diversos programes: Pla d'Ordenació Forestal, Pla de Gestió Forestal i Pla de Desenvolupament de les Àrees Forestals; L'Avantprojecte en recull sols el primer, deixant de banda, excepte en alguns detalls mínims, els altres dos. No és acceptable que al mateix temps que s'analitzen les causes del nombre i extensió dels incendis forestals s'hi faça especial esment en el despoblament rural, abandonament de conreus i activitats ramaderes a la muntanya, desinterès de la població rural pels boscos, etc; i no es desenvolupen legalment propostes per pal.liar-les. 2.- Concrecció. Respecte al Pla General d'Ordenació Forestal, que ha de materialitzar la política forestal del Govern valencià, el text és tan genèric que ni tan sols estableix els criteris bàsics per a la seua elaboració. 3.- Terminis No s'hi estableixen terminis ni per al desenvolupament reglamentari ni per a l'elaboració dels Plans Per tant, la valoració sols pot ser negativa. Alguns dels aspectes concrets més insatisfactoris 1.- La defininició de boscos o terrenys forestals (Art. 1) és restrictiva, excloent enclaus d'agricultura de muntanya, terrenys transformats sense autorització i pistes i camins forestals. Aquest tractament fa drfícil incloure-hi activitats com ara l'agricultura i la ramaderia de muntanya, el turisme rural, etc. 2.- "Podran autoritzar-se, (...) excepcionalment noves edificacions unifamiliars aïllades enterrenys forestals" (art. 7.3). 3.- La major part dels efectes beneficiosos s'apliquen als boscos catalogats d'utilitat i protectors. D'aquesta manerapotquedargran part del territori forestal sense una ordenació efectiva. Així, mentre que els terrenys forestals de propietat pública que hagen de ser conservats i millorats per la seua trascendènciahidrològico-forestal o per les seues funcions ecològiques o socials es declararan d'utilitat pública, els de propietat privada amb les mateixes característiques podran ser declarats protectors. (Art. 9). 4.-L'administració ambiental atorgarà autorització d'ocupacions, constitució de servituds, etc. a

muntanyes catalogades si són compatibles amb la natura i funcions dels béns (art. 12). L'anterior avantprojecte establia més cauteles: excepcional i restrictivament es podia autoritzar, per raons d'interós particular, servituds o ocupacions temporals a boscos catalogats, en el cas que es justifique la compatibilitat amb la utilitat pública del bosc i en siga impossible la seua substitució fora d'aquest, preferint-se, en tot cas, la localització a zones desarbrades. 5.- Respecte del Pla General d'Ordenació Forestal, a l'Art. 20 s'hi diu que serà aprovat pel Govern Valencià amb un procediment que garantesca prèviament la informació pública. S'hauria de garantir la participació ciutadana mitjançant una exposició pública. Tampoc no s'hi estableixen terminis per a la seua elaboració. Igual passa amb l'Inventari Forestal Previ. L'anterioravantprojecte, en una disposició adicional, donava un termini de dos anys des de la publicació del Reglament. Ni s'hi estableixen criteris bàsics ni es concreten suficientment els continguts. 6.- En lloc de comarques es parla de Demarcacions Forestals per a les quals es podran elaborar Plans Forestals de demarcació (Art. 21). Sembla més lògic una fórmula de l'estil "es redactaran i aprovaran", prèvia exposició pública, els Plans Comarcals Forestals. i,No s'estan elaborant ja Plans Comarcals respecte als incendis forestals?. 7.- Per evitar l'excessiva atomització de la propietat hauria d'establir-se la indivisibilitat dels terrenys forestals d'extensió inferior a un mínim establert. (Art. 23). 8.- Respecte del Títol II, Capítol III (Repoblació Forestal), s'hi troba a faltar, una vegada més, criteris com ara: afavorir la regeneració natural; que la repoblació, si es demostra com a necessària, siga amb espècies autòctones, emprant tècniques respectuoses amb el medi i amb la finalitat de recuperar, en la mida possible, la vegetació potencial. No s'hi menciona la necessitat de vivers forestals d'espècies frondoses (de pins ja existeixen) i de bancs de llavors d'espècies vegetals del País Valencià. Cal una renúncia expressa a les repoblacions massives i amb maquinària pesant i/o amb espècies exòtiques. 9.- A l'Article 33.c), s'obri la possibilitat de la provocació d'incendis amb la intenció d'obtenir autorització per a tales a fet. En resum, el conjunt és totalment inacceptable per restringit, indefinit i lent. Per la'nostra banda ens ratifiquem en els continguts mínims que ha de tindré la futura Llei i que ja quedaren plasmats en la proposta de la Coordinadora del Bosc.


OCTUBRE-NOVEMBRE '92

LA CASA VERDA

Contaminació per hidrocarburs al C a p a la protecció d e la Mediterrània Golf Pèrsic: com més va, pitjor

zables i duradors (excepte els aliments), fàcils de reparar, fets de materials renovables, empaquetats amb material reciclat i dissenyats per ser reintroduïts en el sistema de producció. Objectius irrenunciables han de ser: la reducció de l'ús i fabricació de productes tòxics, persistents i bioacumulatius; l'exportació de residus; la reducció de l'aportació de nutrients al medi ambient; la prohibició de la incineració i la de l'abocament de residus al mar.

El nivell de contaminació per hidrocarburs hi pot augmentar després de la guerra La contaminació per hidrocarburs a les aigües de la major part del Golf Pèrsic era inferior, mesos després d'acabada la guerra, a l'existent en anys anteriors. Aquesta és la sorprenent conclusió a què ha arribat un grup d'investigadors del Laboratori de Medi Ambient Marí de Mònaco. El món va esgarrifar-se el 19 de gener del 1991, quan les forces iraquianes vessaren a les aigües del Golf Pèrsic des de la terminal kuwaitiana de Mina Al-Ahmadi més de cinc-centes mil tones de cru. Es tractava del vessament individual de petroli més gran de la història; la qual cosa feia preveure unes conseqüències desastroses per al futur de la vida a la regió. A penes acabada la guerra, un equip d'investigadors del Laboratori de Medi Ambient Marí de Mònaco que ja havia fet estudis a la zona en anys anteriors, va encetar un programa de recollida de dades per tal d'avaluar la magnitud de la tragèdia. La sorprenent conclusió que n'obtingueren és que en la major part del Golf Pèrsic, la contaminació deguda a hidrocarburs és inferior a l'existent en anys anteriors. Per a J.W. Readman, director de l'equip, la causa més probable d'aquest resultat és l'enorme quantitat de vessaments que té lloc en temps de pau, en les operacions d'extracció i transport de cru. Excepte en una zona d'uns 400 Km. al llarg de la costa de la Península Aràbiga a partir de Kuwait; on la contaminació era molt severa -superior a qualsevol datada a la zona fins aleshores- en la resta, a partir de la costa de Bahrein, els nivell de contaminació podien considerar-se com a "normals". Els investigadors monegascos prengueren les mostres de sediments i de moluscs bivalves als mateixos llocs en què ho havien fet en treballs precedents realitzats entre el 1983 i 1986, observant que la contaminació en 1991, tot i ser elevada, era inferior a la registrada aleshores. És aterridorpensarque quan la vidatorna a la normalitat i es reinicien les activitats econòmiques habituals a la zona, se li infringeix a un ecosistema especialment delicat uns danys comparables, com a mínim, als d'una guerra que s'ha distingit per les agressions que ha comportat contra el medi. Es considera que són vessades anualment a les aigües del Golf unes 160.000 tones de cru, entre activitats legals i il·legals, repartides al llarg de tota la seua extensió. En els mesos d'ocupació de Kuwait i en la guerra que va seguir, el trànsit de petroliers fou minvant ràpidament fins quasi desaparèixer. En canvi, els vessaments produïts coma conseqüència de la guerra, tot i ser catastròfics, quedaren limitats a una zona relativament reduïda, la qual cosa va fer que els seus efectes no es notaren més enllà de Bahrein. Vessaments voluntaris Poques setmanes després de l'inici de la invasió, en setembre de 1990, ja es va produir el primer vessament voluntari en aigües del Golf, al qual seguiren molts altres, fins que en gener de l'any següent, davant la possibilitat d'un desembarcament aliat, s'intensificaren. Els vents i corrents dominants a la zona desplaçaren les taques de petroli cap al sud, al llarg de la Península Aràbiga. El perfil d'una costa vulnerable El Golf Pèrsic, amb unes aigües d'elevada salinitat per les escasses aportacions d'aigua dolça que rep, té molt poca fondària, no més de 25 m. de mitjana. El perfil del seu fons és asimètric, de manera que les aigües de la costa sud són les de menor profunditat. Açò, junt al fet que les marees siguen molt pronunciades, amb diferències que abasten més de 2 Km. d'oscil.lació, propicia una costa on abunden les marjals, amb una riquesa biològica especialment vulnerable a la contaminació. El treball dels investigadors, les conclusions del qual han estat recentment publicades per la revista científica britànica Nature, va exigir la presa de mostres "in situ" al llarg de diversos mesos de treball, reconeixements en helicòpter a llar de les zones de costa on hi havia camps de mines i, fins i tot, informació obtinguda de satèl·lits. S'hi estudià una extensió de costa d'uns 1.500 Km. des de Kuwait fins a l'emirat d'Oman. Un raig d'esperança Els efectes dels vessaments a les proximitas de Kuwait foren devastadors. Per exemple, a 200 Km., al centre d'investigació saudí de Jubail, les aigües estaven cobertes per una capa de més de 20 quilos de petroli per metre quadrat. Des del final de la guerra es realitzaren inspeccions setmanals de les aigües, observant un interessant fenomen que obri una porta a l'esperança: s'hi detecta l'aparició massiva d'una capa d'algues blau-verdenques sobre la superfície de les taques de petroli que poden serel primer senyal de l'endegament d'un mecanisme de neteja propiciat per éssers vius. Es tracta d'una associació de diverses classes de bacteris, íntimament relacionades amb les taques de petroli -sols apareixen on n'hi ha- que degraden les capes d'hidrocarburs. Encara se sap poc sobre la capacitat dels microorganismes vius per degradar biològicament els hidrocarburs, però sembla ser que aquests bacteris utilitzen els diferents components presents en el cru com a fonts de carboni i d'energia. Són associacions microbianes de les quals no existeix informació que existiren abans de la catàstrofe; però que, de moment, semblen ser els únics éssers vius presents a les zones més contaminades del Golf. Totes les guerres són cruels amb la vida humana i amb el medi. N'hem assistit a una que s'ha distingit per la contaminació que ha produït i que, el que és pitjor, s'ha fet de manera deliberada. Encara que les conseqüències són molt greus, ho són una mica menys del que es pensava en un principi, ja que comencen a detectar-se lleus senyals de recuperació. Però, allò que és vertaderament terrible, el que ha de moure'ns a la reflexió, és observar que les activitats habituals a la zona, una vegada acabat el conflicte, incrementaran encara més els nivells de contaminació marina a la regió. MIGUEL ANGLÈS

L'accelerada degradació de la Mediterrània posa en joc la supervivència d'una mar que comunica cultures i polítiques diverses. Els grups ecologistes fan crides constants a la solució dels problemes que afecten la zona, problemes que, cada dia més, demanen solucions globals. El Mediterrani no és només un entorn físic per als pobles que hi viuen. Al seu voltant s'han forjat durant segles les civilitzacions que són el nostre referent cultural més immediat. Aquesta part del Planeta ha vist florir el món grec i el romà, ha posat en contacte els pobles europeus i nord-africans per dibuixar la diversitat que hi coneixem. També és la part del món en què avui es bombardeja despietadament Sarajevo o el Líban, en què els immigrants magribins s'ofeguen en intentar superar el "mur" de l'Estret. El Mediterrani ós, doncs, l'espai (simbòlic també) d'econtre i separació, immers des de sempre en una intensíssima activitat humana. La població Tot aquest dinamisme ha provocat també una degradació ambiental fruit de pressions de tota mena, delcreixementdemogràfic i industrial. Una estreta franja costanera concentrava en 1985 vora els 133 milions de persones, 82 delsqualsen àrees urbanes. Hom estima que la població al 2025 en serà de 217 milions. La contaminació ambiental i la inadequadagestiódels residus provoca l'abocament a la mar de tota mena de substàncies tòxiques sense cap tractament previ, cosa que està provocant l'enverinament dels ecosistemes marins. Entre el 70% i el 85% de les aigües residuals dels països riberencs arriben a la mar sense depurar; més de 600.000 tones de petroli hi són abocades; l'aire suporta 244 de tones anuals, de les quals el 87'3% prové de la ribera nord. El Mediterrani, zona desnuclearitzada Acomençaments de l'any, Greenpeace va elaborar una proposta adreçada a la declaració del Me-

diterrani com a zona protegida. La declaració gira al voltant de quatre principis: desnuclearització, precaució en els processos de producció; conservació dels recursos marins i frenada a l'escalfament global. Malgrat algunes iniciatives per a una reducció progressiva de l'arsenal atòmic al Mediterrani, les forces navals nord-americanes, ex-soviètiques, franceses i britàniques, hi mantenen estacionades un nombre considerable de naus nuclears. Més de 180.000 Kg. de combustible nuclear irradiat són transportats cada anys pel Mediterrani. Els risc derivat d'accidents, incendis, etc, malgrat l'alt nivell tecnològic emprat, és molt elevat. A més a més, els països "beneficiaris" de l'energia atòmica internacionalitzen aixíels seus residus. Només la desnuclearització i desmilitarització del Mediterrani garantiran la seguretat a la zona. Caldrà, doncs, prohibir les naus i armes atòmiques; tancar progressivament les centrals nuclears existents i paralitzar-ne la construcció de noves; i prohibir l'abocament de residus nuclears i llur explotació. Producció neta La suposició que el medi pot assimilar i eliminar gran quantitat d'aportacions industrials, ha facilitat històricament sistemes de producció i gestió de residus poc respectuosos amb l'ecosistema. La política medioambiental ha quedat supeditada al desenvolupament industrial, i qualsevol intent de "desenvolupament sostenible" fracassarà si no es preserven els recursos i no es restableixen els ecosistemes. La solució al problema es troba en la "producció neta", que generaria uns productes no tòxics, energèticament eficients, reutilit-

La conservació dels recursos marins L'alta tecnologia i la sobrecapitalitzacióde l'activitat pesquera, han produït una notable disminució dels recursos, acompanyada de mètodes cada dia més agressius amb el medi marí: un bon exemple n'éselcasdelespraderiesde Posidonia oceànica, fanerògama productora d'oxigen i lloc on poden encauar-se els peixos i animalets marins. Aquestes praderies són arrasades per arts de pesca il·legals. Els mètodes pesquers, la degradació de les costes, la sobreexplotació, la saturació del trànsit naval (mercant, militar, d'esplai) se sumen a l'hora de comptabilitzar les innombrables agressions que pateix la mar. A més a més, les lleis que regulen les activitats pesqueres acaben sent, en nombroses ocasions, lletra morta. Les solucions han de comptar amb la prohibició d'arts de pesca destructives; la promoció de mètodes selectius de pesca; la protecció de les àrees de posta i reclutament; la protecció de les fanerògames i del corall vermell; l'esta-bliment de zones protegides i la prohibició de construccions costeres que perjudiquen la salut i l'estabilitat de l'ecosistema marítim. Un esforç internacional contra l'escalfament global L'alteració de l'atmosfera a causa dels contaminants aeris arriba a cotes molt greus. El canvi climàtic, que implica tot el Planeta, demana un esforç conjunt i també iniciatives regionals que indiquen el camí a seguir a la comunitat internacional. Cal que, de manera urgent, es prenguen les següents mesures: prohibició immediata dels CFC's, HCFC's i altres compostos clorats; desaparició progressiva de l'ús de combustibles fòssils, amb mesures provisionals com la reducció del 30% en les emissions de CO2 (contràriament a la política d'alguns governs regionals com ara l'espanyol) per a l'any 2000; compromisos per a promocionar l'ús d'energies renovables; i la creació d'una agència internacional per a promoure l'eficiència energètica i l'ús de les energies renovables. La supervivència del medi i de les persones Un mar cada vegada més "nostrum" Qualsevol política medioambiental, vist el panorama mediterrani, exigeix actuacions conjuntes que obrin un esforç cooperador adreçat a unagestió correcta dels recursos, a fi de garantir llur manteniment i restauració. Aquest esforç no ha de perdre de vista la continuacda situació de desequilibri entre les dues riberes. Els països del "benestar", causants en major mesura de la degradació, han d'adoptar polítiques radicals i solidàries que garantesquen una explotació equilibrada dels recursos i una harmonització de les economies, factors necessaris per a l'existència d'un Mediterrani viu i just.


LA CASA VERDA L'Estat Espanyol s'ha convertit en un dels majors importadors defustatropicalprovinent del Brasil. Fa dos anys se n'importaren més de 43.000 tones de caoba i palissandre rosa per un valor superior als 2 mil milions de pessetes. El comerç de la caoba suposa un etnocidi i un ecocidi Al llarg de 1991, només al Brasil, foren registrades setze invasions d'empreses fustaires als estats d'Amazones, Acre, Maranhao, Mato Grosso do Sui, Rondonia, Roraima i Parà. Les mesures del govern brasiler resulten insuficients, i sovint demostren una clara connivència al'horad'impedirl'extracció il·legal de fusta. Companyies fustaires brasileres, com ara la Junqueira Vilela, actuen amb total impunitat en àrees indígenes, fins i tot falsificant les guies d'autorització de l'IBAMA (Institut Brasiler per Assumptes del Medi Ambient) que permeten l'extracció racional d'algunes espècies. L'any passat vaserdestituït el prestigiós ministre José Lutzemberguer per oposar-se al "lobby" de les empreses fustaires. Agressions contra els indígenes Àrees senceres, com les dels indis Xicrin, Kayapó o Arara, s'han vist expoliades per una activitat que no respecta ni els cementeris de llurs poblacions. Serres mecàniques i camions s'obrin pas selva endins, creant bretxes immenses per extraure'n espècies de fusta, algunes en perill d'extinció, com el "Pau Brasil" o el palissandre rosa. A les regions de difícil accés, aprofiten els cursos dels rius i afluents amazònics. Les "jangadas" o armadies (plataformes flotants de troncs), de vegades de quilòmetres de llargària, aguarden les pluges de l'hivern als rabeigs de rius com el Jurà, el Purus o el Madeira. Les primeres crescudes de les aigües seran aprof itadas pels vaixells remolcadors, que arrossegaran la mercaderia finsaciutatscom Manaus, Santarem o Belem. Des d'allí, serradores i companyies fustaires faran el tractament inicial de la fusta i, després, faran de mitjanceres amb les mobiliàries i importadores europees. Explotació humana En la majoria de les ocassions, les empreses se serveixen de la mà d'obra local. Els colons que habiten els màrgens d'aquests rius viuen de l'extracció del làtex del cautxú, o de la pesca; recentment, però, s'han incorporat com a peons al negoci de la fusta. La seua economia de subsistència els empenta, cadavegada més, a satisfer les necessitats induïdes

OCTUBRE-NOVEMBRE '92

El comerç de fusta tropical la destrucció de la selva i de les comunitats que hi viuen

pels seus patrons. No obstant, ós cada vegada més freqüent veure els propis indis en la tala i transport dels troncs; un treball realitzat, normalment, en condicions de semi-esclavitud. El seu rendiment en el treball, major que el dels blancs, proporciona més beneficis, ja que la fusta habitualment és extreta de les seues terres. A canvi són retribuïts amb "cachaça", beguda alcohòlica del país, o amb alguns béns de primera necessitat, el consum dels quals els obliga a romandre endeutats amb els patrons i a dependre, cada vegada més, del sistema que els explota. Malalties A més a més, els indis s'han vist afectats per epidèmies i malalties ocasionades per la deficient alimentació i l'abandonament progressiu de les activitats tradicionals (cacera, pesca i agricultura pròpia), la qual cosa ha provocat la desaparició de diverses col·lectivitats. Algunes comunitats, com els Deni, s'han vist obligades a suportar malalties com la tuberculosi de manera endèmica. L'expoliaciósistemàticadelsseus recursos naturals i la violència organitzada dels patrons ha agreujat, encara més, el quadre de salut existent a les aldees. És freqüent que els indis que treballen en explotacions fustaires siguen els que contagien els seus poblats en tornar. Tala de caoba al Brasil Darrere la seua porta, senyor, pot haver-hi un cadàver La caoba està pràcticament exhaurida per a usos comercials en aquells llocs on pot ser legalment talada. Al Brasil, només existeixen dues àrees significatives, a banda de les reserves, on encara és rendible talar-la: una franja de

bosc a llarg de la frontera occidental de Rondonia i els territoris entre els rius Xingu i Iriri a Parà. Actualment, aquestes àrees alberguen un volum molt petit de la producció total del país. La resta de la caoba brasileira procedeix de les reserves. La quasi totalitat de les reserves on es trobava caoba han estat envaïdes. Els efectes, tant per als indígenes com per a l'hàbitat de l'Amazonia meridional -on creix la caoba- son devastadors. Alguns indígenes, les reserves dels quals han estat envaïdes, no han tingut contactes pacífics amb els fustaires, i s'han vist obligats a fugir d'aquests últims i del gran nombre de colons que els segueixen. On no arribaren els colons, ho feren les seues malalties. En alguns casos, els fustaires no s'han estat d'enviar pistolers per eliminar els indígenes. Les nostres cuines moblades, portes, finestres, mobles, poden fabricar-se a costa de vides humanes?. La situació dels indígenes que sí que han tingut un contacte pacífic amb els fustaires potser és pitjor encara. Normalment, elsfustaires arriben amb camions carregats amb béns de consum que distribueixen als pobles. Unes setmanes després hi tornen i anuncien que els béns que distirbuïren ho foren a crèdit; el deute, per tant, el cobraran en forma de fusta. Introduïts d'aquesta manera en la reserva, els fustaires tracten de convèncer els dirigents perquè venguen més quantitat de fusta. En molts casos ho aconsegueixen, i els resultats són aclaparadors: després de pocs anys de talar els arbres i vendre la fusta, la tribu comença a desintegrar-se; la relació que mantenien amb la terra es trenca de tal manera que els defensors dels drets dels indis comparen la tasca de

les companyies fustaires amb la dels narcotraficants. La destrucció ambiental La caoba és, en paraules d'un investigador brasiler, "un joc perfectament dissenyat, la finalitat del qual és atènyer la màxima destrucció ambiental". L'arbre de la caoba, molt valuós, es troba molt dispers a la selva; per explotar-lo, els fustaires han de crear una gran xarxa de carreteres: qualsevol dels grans serradorsdecaobadel Brasil "construeix" a l'any una mitjana de 500 km. de carreteres. La manera d'actuar dels fustaires es caracteritza per la precipitació i una total despreocupació: per cada arbre de caoba talat, 1450 metres quadrats de selva són malmesos. Les pistes construïdes pels fustaires permeten als colons i ranxers accedir a zones de la selva que, d'altra manera, no hagueren pogut ocupar. Mitjançant la venda dels seus arbres als serradors, els grangers financien l'expoliament de la resta de la selva. Per tot això, la indústria fustaire a l'Amazonia brasileira s'ha convertit en el motor econòmic de la deforestació.

Fins i tot, els col·legues s'escaroten

nord-americana haurà de tenir en compte, a l'hora de sol·licitar ajuts econòmics per al Marroc, la marxa del Pla de Pau per al Sàhara. L'ONU, segons l'últim informe de Butros Gali, ha tractat també de persuadir el Govern marroquí perq uè postpose les eleccions per després del Referèndum d'Autodeterminació; les autoritats marroquines, però, persisteixen en

En molts casos, la relació entre els fustaires i els colons és explícita; els primers encoratgen els segons a endinsar-se amb ells a les reserves per dues raons fonamentals: els colons són una font de mà d'obra barata i, alhora, els seus assentaments fan més dificultós de desmantellar la invasió il·legal dels fustaires. En algunes reserves viuen ara milers de colons - de vegades més que indígenes-que completen la destrucció que elsfustaires començaren. Les màfies Laindústriafustaire és immensament poderosa a l'Amazonia: a l'estat de Parà, és la que determi-

na de manera efectiva la política del Govern. Ha subornat la majoria dels funcionaris encarregats de regular el comerç i amenaça aquells que no ha pogut comprar. Els anomenats "plans d'explotacions dels boscos tropicals" que els fustaires han desenvolupat, en què declaren que les tales s'han dut a termini d'una manera respectuosa amb el medi, foren descrits per José Lutzemberguer com un "frau complet". No hi ha una sola operació fustaire a l'Amazonia brasileira que puga escapar d'aquestes acusacions. Malgrat que la Secretaria d'Estat per al Medi Ambient i la FUNAI (Fundació Nacional Indígena; organisme encarregat del assumptes relacionats amb els indis) han estat dirigides per persones que desitgen aturar el tràfic il.legal de caoba; aquestes s'han trobat aïllades. Cal que puguen demostrar que no són elles només, sinó també la gent d'altres països, qui està en contrad'aquest comerç. Recordem una dada: tota la caoba que isca del Brasil al llarg d'aquest any provindrà de reserves naturals i territoris indígenes. Tristos Tròpics Lacaobaconstitueix un exemple de l'explotació irracional dels recursos naturals i de la violació dels drets de les persones dels territoris on creix; hi ha murtitut d'exemples més: a països com les Filipines, on el membres de la tribu Igorot són expulsats dels seus pobles per les forces armades perquè el món ric tinga a l'abast la fusta que produeixen els seus boscos; Birmània, on les companyies fustaires sembren de mines els voltants de les concessions de teca per impedir l'entrada als grups indígenes i, alhora, subvencionen l'agressió de l'exèrcit contra les col·lectivitats; Sarawak, on continuen les detencions massives dels indígenes que tracten d'aturar la tala de llurs boscos; Papua Nova Guinea, on les tribus basteixen barricades a les carreteres contra els fustaires; Libèria, on els guanys de la fusta s'inverteixen en la compra d'armament per continuar la guerra o Zaire, on els pigmeus Mbuti són expulsat de les pròpies terres per les companyies fustaires. Al País Valencià, ara que hem passat la Fira del Moble, ho hauríem de tenir ben present.

Aquest article l'hem confeccionat en base a les informacions dels amics dels Amics dels Indis (els amics dels meus amics....). Si voleu més informació: Amics dels Indis Grup Local de València La Casa Verda de València)

El Sàhara deixat de la mà Sadam, aprèn! Una burla al Pla de Pau El dia 6 de setembre es va acomplir el primer aniversari de l'entrada en vigor de l'alto el foc decretat per l'ONU en el marc del Pla de Pau per al Sàhara Occidental. Ha passat un any i el Referèndum d'Autodeterminació del Poble Saharaui (previst inicialment per a gener d'enguany) segueix sotmès a una política d'atzucac per part del govern del Marroc. Des del primer moment el Regne del Marroc no s'ha estat desoterrarel Plade Pau: vaviolar l'alto el foc en més de dues-centes ocasions -segons els informes dels cascos blaus-, va se-

grestar el material de l'ONU, desplaçà il·legalment al territori ocupat més de cent mil súdbits marroquins que no figuren al cens electoral, manté el territori en estat de setge (ni mitjans de comunicació ni observadors internacionals poden accedir-hi). La violació més greu del Pla de Pau és, no obstant, la decisió del Govern marroquí de celebrar eleccions legislatives i una consulta sobre reformes constitucionals que inclouen el Sàhara Occidental (actualment sota mandat de l'ONU). És evident que aquesta nova provocació del Govern marroquí, d'imprevisibles conseqüències per al procés de pau, constitueix un desafiament a tota la Comunitat Internacional.

El Congrés dels EE.UU, país que és un dels principals contribuents al contingent de cascos blaus peralprocésdel Sàhara, ha llançat ja l'advertència (en l'Informe del Comitè per als Ajuts Externs, publicat el passat juliol) que, a partir d'ara, l'Administració

una actitud desafiadora de la legalitat internacional. El Front Polisario, que en tot moment ha col·laborat amb l'ONU per a l'èxit d'aquesta missió de pau i va evitar caure en el parany de les múltiples provocacions marroquines, considera la decisió de Rabat una greu vulneració del Pla de l'ONU.


LA CASA VERDA

OCTUBRE-NOVEMBRE '92

Informe sobre el Projecte de Directrius del Pla Hidrològic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

El Projecte fa un relat, certament pessimista, de la situació actual de la conca hidrogràfica amb uns recursos fluents o subterranis en clar procés de sobreexplotació. Sobre uns recursos totals de 4.142 Hm3 els usos consumptius -entenent com a tals els utilitzats per les persones, la indústria, l'agricultura, etc- actuals representen 3.075 Hm3 (74%) repartits segons el requadre 1. res específiques per aquestes aigües i el desconeixement dels vessaments profunds. Una solució a aquests problemes, prevista en la pròpia Llei d'Aigües, és la determinació d'un cànon de vessaments amb el qual escometre les obres necessàries per a la depuració; aquesta solució, però, no està aconseguint recaptar els recursos suficients a què estava destinada, en haver-se establert Urbà Agrícola Industrial Usos un valor base d'unitat de contaminació allunConsum 559 Hm3 2.402 Hm3 115 Hm3 yat de la realitat (vid. pàg. 108). Percentatge 18% 78% 4% Els problemes de vessaments i sobreexplotació són especialment greus Davant aquesta situació, la en el cas de la contaminació o pròpia Confederació Hidrogràfica salin ització d'aqüífers, la qual cosa del Xúquer manifesta la insufipot originar situacions irreversiciència de recursos i el progresbles i la pèrdua de la capacitat siu deteriorament de llur qualitat. productiva dels sòls. Totes aquesEl Projecte és prolix en tes situacions amenacen directal'enumeració de condicions ment l'activitat humana. d'ocupació dels llits dels rius i rieres, de la sobreexplotació d'aqüífers, de la intrussió marina, Repercussions sobre el medi de la contaminació de llits i aqüíambient fers, dels tallaments d'aigua en el El Projecte oblida la seua repersubministrament urbà i de la mancussió sobre el medi ambient: les cança per al rec. Tot plegat provoderivacions d'aigua minven els ca una situació de "sequera cocabals dels rius fins fer-los desjuntural", justificable més per una aparèixer durant quilòmetres, esexpansió de la demanda que no pecialment en els trams finals. pas per una reducció de les aporLa contaminació generada tacions pluviomètriques. pels vessaments es veu potenciada per la disminució de les aigües, fet que n'impedeix la disAgricultura i vessaments solució. Les obres hidràuliques urbans destrossen riberes i modifiquen Com a principals responsables per complet un règim d'aigües a d'aquestes situacions s'hi citen, què estan adaptades les biotes enprimerlloc, les derivades d'una fluvials. La tímida inclusió en el agricultura de ragadiu que demaProjecte del terme "cabal mínim" na cada vegada més recursos i a mantenir sembla que hi apareix en contamina la resta; i, a contimés per la necessitat de diluir els nuació, la contaminació produïda vessaments i frenar processos pels vessaments urbans i indusd'intrussió marina a les desembotrials. Les pràctiques agrícoles tracadures que no pas per la constadicionals -com ara el rec per gratació que els rius són alguna cosa vetat- malbaraten cabals; mentre més que llocs peron passa l'aigua. que ei rec per aspersió o degoteig Si aquestes consideracions són en suposen estalviaments del 10 vàlides per qualsevol regió, encaal 30%. L'abús de fertilitzants prora ho són més per a la conca voca contaminació, com en el cas hidrogràfica mediterrània. tan conegut dels nitrats; i la soA aquesta situació hem arribreexplotació de les aigües subbat per una política de concessioterrànies condueix a la intrussió ns d'aprofitaments basada en camarina de les zones costaneres. bals màxims instantanis a derivar El Projecte reconeix una bona i no en volums anuals necessaris. localització dels punts dels vesEn aquestes condicions, són hasaments, s'hi admet, però, la bituals els casos en què les coninexistència molt freqüent de decessions superen amb escreix les puradoresdevessaments urbans; aportacions mitjanes en l'estiuada. l'absència de xarxes de sanejaLa situació de sobreexplotació de ment d'aigües residuals indusla conca és tal, que el mateix trials, la mancança de depuradoUna situació al límit D'aquesta manera els usos consumptius quasi esgoten les disponibilitats reals, estimades en un 75% dels recursos totals, i s'acosten a les disponibilitats totals si es comptabilitzen les aportacions externes a la conca, la reutilització d'aigües residuals i les aigües retornades dels regadius.

projecte reconeix que existeix un esgotament administratiu per les concessions ja atorgades, la qual cosa impedeix tramitar noves peticions per a usos consumptius. Les zones humides El tractament de les zones humides en el Projecte -tot i que s'hi reconeix el valor ecològic que suposen-sembla merament anecdòtic. S'hi parla d'inexistència d'inventari i delimitació de zones

humides; quan és la pròpia llei d'Aigües qui encomana aquesta tasca a les Confederacions!. S'hi afirma desconèixer els balanços hídrics i necessitats de cabals, quan també és la pròpia Confederació l'encarregadade realitzar aquests estudis!. Del llistat que menciona, oblida zones d'extraordinari interès ecològic, com ara la marjal de Peníscola, les llacunes d'Almenara i les marjals de la Safor. Les previsions Si la situació actual presentada en el Projecte ja és pessimista, pitjorapareixen les previsions. Les estimacions de creixement de les necessitats per a un futur pròxim, prenen com a base un increment de població de prop de 1.900.000 habitants (46%) i un creixement de la superfície irrigada de 174.000 ha. (43%), amb la qual cosalesdemandesquedarien segons el requadre 2. Òbviament, en aquestes circumstàncies, amb la utilització de pràcticament el 100% dels recursos existents, tots els problemes adés esmentats no faran mes que agreujar-se.

Any

En el cas de l'augment previst en la superfície irrigada, necessitada de més del 10% adicional dels recursos totals, es planteja el problema del destíd'aquesta producció agrícola en una Comunitat Europea amb evidents problemes excedentaris. Segons assenyala el mateix Projecte (pàg. 53) l'extensió del regadiu s'ha plantejat "sense mesurar les conseqüències econòmiques de la repercussió de les obres en el conjunt de les despeses de l'explotació agrícola. El posaren regadiu àrees cada vegada més marginals, junt a les repercussions que en el sector pot tindré l'Acta Única, posen en perill a curt termini la viabilitat d'algunes de les transformacions en marxa. Al respecte, semblen especialment sensibles les zones dels canals Xúquer-Túria, Camp de Túria i zones de la Manxa". S'hi assenyala, a més, que el desenvolupament d'aquests plans de regadiu determinen augments inicials de rendiment, " del que resulta una major concentració del risc front a una possible falta d'aigua".

Urbana

Agrícola

Altres

Total

2002 692 Hm 3 2012 901 Hm 3

2.552 Hm3 2.973 Hm3

195 Hm 3 218 Hm 3

3.439 Hm3 4.092 Hm3

73%

5%

100%

%

22%

Proposta de Directrius del Pla Hidrològic de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer S'hadereconèixerl'esforçdels redactors del Pla per intentar extraure recursos d'on apenes en queden, atendre noves demandes, mantenir un mínim d'aigua fluint al llits dels rius i millorar-ne la qualitat.... objectius pràcticament impossibles de conjuminar. Farem un breu repàs de les Directrius, amb les observacions corresponents per la nostra part. Problemàtics transvassaments 1.- El Document afirma que el dèficit actual de recursos i el seu previsible empitjorament sol podrà pal.liar-se mitjançant la transferència de cabals des d'altres conques hidrogràfiques. La solució dels problemes interns de la Conca ha d e co me nçarne dins. No és gens difícil d'imaginarqueen els Plansde les conques pròximes (p.ex. Tajo i Ebre) s'estan aguditzant els problemes que ja es presenten a la del Xúquer, per la qual cosa el trasvassament de cabals cap ací s'hi contempla amb moltes prevencions. Els interessos d'altres Comunitats Autònomes "productores" de recursos dificultaran el suporta l'augment de la demanda d'una regió tradicionalment "consumidora" com és la valenciana. La segona prioritat en teoria 2.- El Document assigna als usos medioambientals la segona prioritat (Art. 74 del Reglament de l'Administració Pública de l'Aigua i de la Planificació) sols superat pels destinats als abastiments a poblacions. No obstant, s'hi reserva, de manera genèrica, per a l'atenció de les demandes medioambientas "no concretades" un valor màxim de l'1% dels recursos totals. Restringeix, amés, els usos medioambientals de la disponibilitat de cabals a les situacions que permeten el manteniment d'espècies protegides, zo-

nes humides i espais naturals d'interés especial. Segons aquesta definició els trams fluvials on no hi apareguen espècies protegides tindrien, atot estirar, la consideració d'ús recreatiu (com ara vedats de pesca), situats en el penúltim ordre de prioritats. Hauria d'insistir-se en què els usos medioambientals i els recreatius tenen el caràcter d'aprofitaments no consumptius i, per tant, prioritaris en situacions de sobreexplotació. 3.- En l'únic moment en què el Document dóna un xifra per al tan suat terme de "cabal medioambiental mínim", en proposa 50 l/seg.; la qual cosa sembla una mofa quan, en l'àmbit de la Conca Hidrogràfica encara hi ha trams que mantenen cabals mitjans de 30.000 l/seg. La determinació d'aquests cabals medioambientals mínims no es pot fer en termes absoluts, sinó que hauria d'estar referida a un percentatge del cabal mitjà circulant; aquest

es donarà exclusivament en els casos en què existesquen "espècies animals d'interés ecològic". El Projecte, però, ni tan sols fa un llistat de quines són les espècies a protegir i, quan s'accepte, el volum vindrà determinat" pel cabal natural que és superat el 95% de l'any (Q347)". La qual cosa significa que, com a conseqüència de les grans oscil·lacions de cabals pròpies dels rius mediterranis, restringirien l'aigua circulant durant tot l'any a la que flueix en els moments de major estiuada. 4.- En la revisió de l'assignació i reserva de recursos de les subconques i aqüífers, hi ha un notori oblit dels mecionats usos medioambientals. Entre atencions a regadius, abastiments urbans i industrials i demandes hidroelèctriques, sols hi ha una menció expressa a la reserva de recursos per al maneteniment d'una zona d'interés ecològic: la marjal de Pego-Oliva; restant així, sense


LA CASA VERDA reserva explícita, qualsevol altra zona humida o tram fluvial que encara mantinga un caràcter natural. 5.- La referència al Catàleg de les zones humides, remet a la proposta de l'autoritat medioambiental competent, quan ens consta que la Conselleria del Medi Ambient i, en el seu moment, l'Agència del Medi Ambient i la Conselleria d'Agricultura i Pesca, lliuraren (en algun cas ja fa anys) els llistats i delimitacions sol·licitats. El mateix es pot dir del llistat de trams fluvials d'interés especial. 6.- El Document presenta tant els problemes actuals per satisfer la demanda com proposa, alhora, el seu increment. Les xifres de creixment de la població i de la superfície irrigada han de ser revisades; la primera amb estudis demogràfics més precisos, que tinguen en compte la baixa taxa d'augment en l'últim deseni. 7.-El Pla Hidrològic haurà d'insistir més en les mesures destinades a l'estalvi d'aigua. Entre elles, són fonamentals les ja proposades de revisió dels règim de concessions, eliminant les sobredimensionades i les caducades; la fixació de nivells piezomètrics màxims d'extracció d'aqüífers i canvis de sistema de rec respecte dels actuals. 8.- En l'aspectea qualitatiu, els valors analítics mínims marcats com a objectius per als llits de la conca es refereixen a les definicions de "qualitat salmònids" i

OCTUBRE-NOVEMBRE '92 "qualitat ciprínids", encara per definir, però que si ho són com els contemplats en PAnnex3 del Reial Decret 927/1988 de 29 de juliol, són, com a mínim, modests. 9.- Pel que fa a les infrastructures previstes, el Document no detalla les característiques dels nous embassaments a construir; per la qualcosanopotfer-se unaanàlisi detallada de l'impacte de les propostes. Sí que, a hores d'ara, ja pot afirmar-se que els pantants previstos en els trams mitjans i alts dels rius i, sobretot, els de Cedramàn, al Villahermosa; i el de Pajaroncillo, al Cabriel, alteraran de forma irreversible alguns delsúltimstramsconservatsde la Conca Hidrogràfica. Una cosa semblant pot dir-se de les canalitzacions previstes, que arrassaran riberes ja malmeses i acabaran amb les últimes arbredes fluvials pròpies dels trams baixos dels llits, com el del Xúquer. 10.- Per últim, i encara que el Decret no ho menciona, cal revisar la composició dels òrgans de participació i administració de la Confederació Hidrogràfica. Aquest òrgans ha estat dominats pels departaments competents en matèria d'obres públiques i per "usuaris", entre els quals sols es troben regants, companyies hidroelèctriques i, en general, entitats públiques i privades que, o consumeixen les aigüeso les contaminen. És urgent la inclusiódels departaments admonistratius competents en matèria de medi ambient i d'aquells "usuaris" que tenen com a única pretensió que es conserven rius i zones humides.

REPARTIMENT DEL BALANÇ HÍDRIC DE LA CONCA DEL SEGURA (en Hm3/Any) 1.- Recursos renovables propis Règim natural del riu Segura Règim natural de rambles i aqüífers costaners Desaiguament al mar del riu Segura Desaiguament de rambles i aqüífers Evaporacions d'embassaments i directa

970 30 -90 -30 -80

Total.

800

2.- Recursos transvasats del Xúquer Primera fase Pèrdues

600 -60

Total

540

Total recursos renovables

1.340

3. Reserves subterrànies extretes

310

4. Reutilització total de recursos

130

Total recursos utilitzables

1.780

El pla hidrològic de la Confederació Hidrogràfica del Segura

Aixeta coneguda com L'Elefant. La seua forma tan particular fa que pràcticament no gaste aigua...

Les característiques de la conca En 1986, el cens de població donava un total de 1.289.310 habitants, dels qual un 84% residien a nuclis urbans de més de 10.000 habitants. La zona ha estat els últims anys com una de les de l'Estat amb més creixement poblacional, tendència que es preveu que continue en el futur pròxim. El 50% de l'extensió de la conca correspon a zones muntanyenques forestals o de matolls, un 43% és ocupat per superfície agrícola conreada, de la qual està en regadiu un 30%. Repartiment hídric de la conca En el requadre de la pàgina indiquem el repartiment del balanç hídric de la conca (en Hm3/any): Sobre aquest requadre convé indicar en primer lloc que la sobreexplotació no és sostenible ni en un termini mitjà ni a llarg termini. Per tant, si n'exceptuem els 310 Hm3 de les reserves subterrànies, els recursos de què realment es disposa són de 1.470 Hm3/any, amb laqual cosa perilla l'existència de 60.000 has. de cultius. En segon lloc, cal subratllar que els volums reals del transvasament des de 1979 atenyen una mitjana de 280 Hm3/any, sense superar en cap any els 400. La superfície de regadiu actualment existent està estimada en unes 235.200 Has. que pugen a 257.500sis'hi inclou lasuperfície que queda fora de l'àmbit territorial del Segura (Almeria i part d'Alacant), estimant-se unaquantitat utilitzada de 1.328Hm3(1.250 al Segura). Altres 230 Hm3 més es dediquen a l'abastiment humà i industrial. En resum, podem assenyalarque

L'àmbit territorial de la Confederació comprèn una extensió de 18.870 Km2 (equivalent al 3,5% del total estatal), amb unes precipitacions mitjanes anuals de 400 mm. i un règim de grans desequilibris espacio-temporals (èpoques de sequera alternen amb fortes inundacions), i un contrast evident entre les zones de capçalera i les parts mitjanes i baixes de la conca. A tot això, cal afegir una evapotranspiració potencial mitjana de 700 mm., una escorrentia mitjana total de l'ordre del 15% (la més baixa de la Península) i un marca geològic molt abrupte, amb nombrosos aqüffers (en ocasions molt reduïts) i una notable complexitat estructural i tectònica.

les demandes totals són de 2.160 Hm3/any, la qual cosa genera un dèficit de 690 Hm3 (considerant els 600 Hm3/anys dels transvasament), que se suporta en l'actualitat amb una gravíssima sobreexplotació d'aqüífers, infradotació dels cultius i disminució de les garanties del servei. Els problemes 1.- Existeix en l'actualitat un dèficit superior a la tercera part de les demandes, el pes del qual recau negativament sobre l'entorn, la qual cosa suposa l'absència de cabals mínims ecològics i la nul·la consideració dels volums necessaris per a l'adequat manteniment de les zones humides. 2.- El dèficit esmentat encara seria més gran si es prohibiren la major part de les captacions subterrànies, que de forma generalitzada se sustenten a partir de la sobreexplotació dels aqüífers, i que a, hores d'ara i encara més a molt curt termini, ja estan tenint efectes secundaris amb la salinització i la nrtrificació dels aqüífers. 3.- La utilització d'aigües retornades dels regadius ha estat tradicional a la Vega Baixa, en l'actualitat, però, degut a la mala qualitat de les aigües per la gran càrrega contaminant que arrosseguen i les altes quantitats de sals, aquesta forma de rec s'abandonariasi hi haguessen aigües de millor qualitat. Cal dir que, de vegades, els agricultors perden les collites després de regar-les. Aquestes tendències encara augmentaran els dèficits. 4.- D'avantd'aquestasituaciótan pessimista i, sense considerar la possibilitat de nous transvasaments, s'han de considerar solucions que (degut al volum d'aigua

que gasta) passen pel sector agrícola. S'haurà de fer disminuir la superfície cultivada, sobretot els regadius, ja massa augmentats en els últims anys. De qualsevol manera, les solucions no són senzilles i és necessari que es facen els estudis pertinents per avaluar les necessitats del mercat, i evitar la creació deproductesexcedentarisdemolt poca rendibilitat. Després del que acabem de dir resulta difícil de creure, encara que continuen fent-se, les transformacions de zones improductives i saladars (properes a les zones humides i amb elevades concentracions de sals com indica el seu nom) en sòls agrícoles d'escassa rendibilitat que, en molts casos, són abandonats al poc temps. 5.- No volem acabar aquest repàs breu sense enumerar algunes necessitats: a) Cal reforestar les zones més erosionades i de fort pendent de la conca i dedicar més esforços a l'extinció d'incendis. b) Hauria d'establir-se un control dels vessaments amb l'aplicació de fortes sancions, amb l'obligació de depurar les aigües. c) Impedir la canalització i cementació d'assarbs i, al contrari, fomentar la creació de boscos de ribera. d) Procediradesllindareldomini públic hidràulic. e) Controlaries activitats recreatives en embassaments i rius. f) Avaluardemaneraconvenient la necessitat de nous embassaments a zones sensibles. g) Establir perímetres de protecció a les zones humides. h) Establiment de cabals mínims ecològics.


OCTUBRE-NOVEMBRE '92

LA CASA VERDA

Destinat, sobretot, ois joves Dins d'Acció Ecologista Agró un grup de joves de València volem constituir una secció ídem, seguint l'exemple del que ja s'ha fet a Alzira. Les primeres reunions voldríem fer-les ara a la tardor per tal de fer el programa d'actuacions entre totes les persones interessades. Animeu-vos i que corra la veu!

Prcgrama d'àrees importants per a les aus El 1989, l'ICBP (Consell Internacional per a la

Conser vac/d de les Aus) i l'IWRB publicaren "Important Bird Areas i Europe". Aquest llibre recull més de 2.400 Àrees Importants per a les Aus (IBAs) de 32 països europeus. Poc després, la SEO (Societat Espanyola d'Ornitologia) va publicar una monografia amb la informació corresponent a l'Estat Espanyol on queden reflectides 288 IBAs de la Península i les Balears així com altres 64 corresponents a les Canàries. Ara, l'objectiu de la campanya Aus Importants és assegurar que aquestes àrees estiguem convenientment protegides. La selecció d'una zona com a Àrea Important per a les Aus es fa a tenor d'una sèrie de criteris científics establerts per l'ICBP i, encara que no estiguen reconegudes per les administracions del nostre país, són de gran utilitat per a la Comissió Europea a l'hora de conèixer el valor natural (prenent les aus com a criteri) d'una determinada zona del nosre continent. L'inventari d'Arees Importants, ja publicat, comprèn tots els països europeus incloent Turquia i la part europea de l'antiga Unió Soviètica. La salvaguarda d'aquestes Àrees Importants (IBAs) constitueix un element essencial per preservar la diversitat biològica al continent europeu i representen un mínim irrenunciable sobre el qual construir una estratègia de conservació que abaste la totalitat del territori.

23 i 24 de gener fissemblea anual i Jornades Enguany, a més de l'habitual i reglamentària assemblea anual en la qual es presenta la memòria d'activitats del grup, els pressupostos, etc.) i coincidint en el mateix lloc i dates, hi haurà unes jornades perposarse al dia en temes com: Assessorament jurídic, Residus, Energia Nuclear, Bici, Diagnosis de l'estat de la natura al País Valencià, etc. L'Assemblea, com és lògic i desitjable, és oberta a la participació de totes les persones membres d'Acció Ecologista Agró. Les Jornades necessiten una senzilla inscripeció prèvia. Si vols assistirà les Jornades fes la corresponent preinscripeció abans del 15 de gener telefonant a la Casa Verda

Novetats

del Fons LEGUINA VILLA, J.(Dir) Legislación de costas, 2a e<±, Madrid, Tecnos, 1992, 350 pàg. Edició actualitzada fins a novembre de 1991. SUAREZ CARDONA, F, et al. Las estepas ibéricas, Madrid, MOPU, 1992, 160 pàg. Concepte de les estepes peninsulars. Distribució i característiques de les estepes ibèriques amb descripció del clima, flors i fauna més representatives. Evolució i conservació de les estepes. United Nations Development Education Directori. 7a. edició, Un Non-Govemamental Liaison Service (NGLS). 1992, 138 pàg. Directori d'organitzacions, centres d'informació de les NGO's, centres de les Nacions Unides, publicacions, bases de dades, etc. en el camp de l'educació i informació. COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EUROPEES. Libro verde sobre el impacto del transporte en el medio ambiente. Una estratègia comunitària para un desarrollo de los transportes respetuoso con el medio ambiente. Brusel.ies, CCE, 1992. CIUFFINI, F.M. (Coord.) .Proposition de recherche pour une ville sans voiture. Rapport final, Roma, Tecnoser 1991, 195 pàg. Proposta de ciutat teòrica sense automòbils. Exhaustiu estudi crític de la ciutat actual, el punt de vista de la mobilitat, impactes, problemes energètics, etc. BROWN, L.R. (Dir) La situación en el mundo. 1992 Barcelona, Apóstrofe, 1992, 398 pàg. Veure article sobre el Worldwatch Institute. Informe sobre l'estat global del Planeta fet per una ampli equip d'especialistes. La versió en espanyol té un apèndix sobre erosió i desertització a l'Estat Espanyol. Imprescindible. En què pots col·laborar amb el Fons? Hi ha membres d'Acció Ecologista Agró (o amics que no en són) que ens diuen que els agradariacol.laborar, sense comprometre's massa, en tasques relacionades amb el contingut del Butlletí (ambientalisme, energia, transport alternatiu, pacifisme, etc). Hi ha una manera fàcil... Durant el temps que disposes I preferentment en les hores de funcionament del Fons Pots col·laborar en tasques com: * Classificar i arxivar premsa * Introducció de dades en ordinador * Arxivar cartells * Fitxar llibres * Fitxar revistes Cap d'aquestes tasques exigeix coneixements especialitzats i amb una mica de pràctica, es dominen ràpidament. Si, a més a més, tens coneixements informàtics, blibliotecaris o documentals, molt millor! I si ets un estudiós i nomést'abelleix elaborar dossiers sobre algun tema., en cap lloc hi trobaràs més material perfer-hoü

Butlletí de La Casa Verda. Número 74. Octubre-Novembre 92  

El Butlletí de La Casa Verda es va a publicar a València entre els anys 1984 i 2007. Els 112 números del Butlletí publicats són un testimoni...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you