Page 1

IMPORTANT RESSÒ DE LA CAMPANYA CONTRA ELS PARANYS Les denúncies arriben lluny Les accions per aturar els mètodes indiscriminats de cacera organitzats pel nostre grup des de l'estiu passat estan tenint un impacte sorprenentment elevat. La iniciativa d'enviar targes postals al President de la Generalitat exigint la prohibició dels paranys ha tingut un ressò important a Europa. N'hem enviat milers d'exemplars -amb explicacions en anglès- a societats protectores angleses, holandeses i italianes. No tenim cap dubte -encara que ben callat que s'ho tenen a la Plaça de Manises- que Lerma ha rebut un bon grapat d'aquestes reclamacions trameses pels companys de fora. La Sociedad Espanola de Ornitologia (SEO) se n'ha fet càrrec de la distribució per l'Estat Espanyol.

*

.

,'lf*.. '*••*;

La demanda contra el Govern valencià per no prohibir la utilització dels paranys (vegeu Casa Verda butlletí del mes de juliol passat) va ser presentada directament a les autoritats comunitàries per ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO. Paral·lelament, el mes d'octubre, la SEO va presentar-ne una contra el Govern central. La comissió de seguiment de la Directiva europea sobre la

V

Les grans dimensions d'alguns paranys es posen de manifest a la foto Veus la persona que hi ha ?

(continua a la pàg.2)

Farts de dilacions

OKUPACIO DE LA NOVA CASA VERDA Ja ho dèiem a la carta que vàrem fer arribar a tots els nostres socis i amics: "el trasllat Lde la Casa VerdaJ al nou local no pot retardarse més [...] això ha fet que ens en plantegem l'ocupació [i encara que] no és el nostre desig ni el nostre costum recórrer a aquest tipus de mesures, que quede ben clar que, quan no ens deixen cap altra eixida, també som capaços de fer-ho". A la nostra crida a la participació en aquest acte hi van acudir un bon grapat de simpatitzants de l'ecologisme. Així, el 18 de gener, com estava previst, vàrem fer saltar els panys. Al recent estrenat local tingué lloc una xicoteta festa i algun (breu) parlament. Tant els habituals com els eventuals ens vàrem mostrar plenament decidits no només a donar suport a la conquesta sinó també a mantindre-la... cosa prou més dura. I des d'aleshores les activitats del grup estan dividides entre tots dos locals: el vell de Russafa i el nou del Barri del Carme. El colp de peu a la porta (l'okupació, vaja) no volia solament ser quelcom de simbòlic; no pretenia només de donar un toc a l'Ajunta-

La Casa Verda

ment: veritablement tenim la intenció d'usar ja , des d'ara, aquesta nova Casa Verda, tot i les nombroses incomoditats que s'hi pateixen. La pressió sobre l'Ajuntament, per altra banda, a cavall del nou govern municipal, sembla que ha donat ja fruits. Com a mínim, l'accessibiliatat i les declaracions d'intencions dels nous responsables són diametralment oposades a les dels anteriors... en un sentit positiu, naturalment. Pel que fa a nosaltres, estem disposats a concedir-los un prudent marge de confiança, sense renunciar a allò que ja considerem un fet consumat -ço és, l'ocupació- i sense oblidar tampoc que el que exigim no és cap tracte privilegiat per al nostre grup ni cap tronada magnanimitat envers els ecologistes. Senzillament reclamem que allò que pertany a la col·lectivitat -el patrimoni immobiliari municipal- es pose efectivament al servei d'iniciatives renovadores i progressistes autònomes i de base, les quals ho necessiten urgentment per tal de desenvolupar tot el seu potencial. Parlem de tot el conjunt d'entitats i d'iniciatives -solidàries, democràtiques, pro( VE (continua a lapàg.3)


IMPORTANT RESSÒ DE LA CAMPANYA CONTRA ELS PARANYS conservació de les aus silvestres ha acceptat de discutir totes dues demandes i ens consta que ha plantejat la qüestió a ICONA, fet que aquest darrer organisme no ha fet públic. (ve de la pàg. 1)

Pajaritos fritos i altres vergonyoses tradicions Al mateix paquet es denunciaven altres mètodes de cacera absolutament bèsties practicats a Andalusia: les perchas (varetes enviscades estratègicament col·locades als abeuradors dels ocells) i els ceps. Pel que fa a aquests darrers, hi ha individus que arriben a instal.lar-ne més de 200. Així, no és estrany que els pajaritos fritos -principalment, d'espècies insectívores- omplin els taulells dels bars andalusos... i d'arreu (no fa massa la Guardia Civil va descobrir una partida de 10.000 tords en un congelador, ben preparats per comercialitzar-los). El parany, al seu torn, unifica tristament els Països Catalans (altra cosa no, però les barbaritats sí que les fem en comú...). Aquest mètode, es practica tant al País Valencià com a Catalunya. A les Illes, a més a més, fan ús també de les xarxes, que consisteix en individus amb grans xarxes sostingudes per pals, les quals deixen caure sobre els estols d'aus que descansen o són mantingudes estàtiques sobre llocs de pas inevitable. Enguany, a la zona valenciana, s'ha continuat utilitzant també el sistema del mussol: un d'aquests animalets en captivitat serveix -involuntàriament, és clar- per espantar sorollosament una colla de tords també captius. Els crits d'esglai d'aquests darrers atrauen, per un reflex instintiu de solidaritat, els tords en llibertat que passen pels voltants, que cauen així, com mosques, al parany, i Cal recordar que l'ús de reclams -vius o mecànics: hi ha qui fa servir cassettes- és especialment prohibit ?

Fent números...

Comptat i debatut, calculem que a tot l'Estat es capturen per un o altre d'aquests sistemes indiscriminats uns 100.000.000 (cent milions !) d'ocells, dels quals uns 20 milions són tords. Pel que fa al País Valencià, aquestes xifres aproximades són força inqüestionables. Segons dades de la pròpia Conselleria d'Agricultura, es munten uns 5000 paranys (estimació bon tros conservadora...) a tot el nostre territori; si considerem que cada parany arriba a capturar uns 1000 tords a l'any, fan uns 5 milions de tords, com a mínim, caiguts en mans dels caçadors-senseescopeta en una sola temporada. Un mostratge

estadístic ens ha permès avaluar que per cada 3 tords hi cau també un insectívor. Tot això fa un total aproximat de 7 milions d'ocells morts en un any... només amb els paranys, des del 12 d'octubre fins a finals de novembre i exclusivament al País Valencià. Altres països presenten un panorama encara més lamentable: a Xipre, per exemple, una comissió ad hoc de l'ICBP ha avaluat en 20 milions el nombre d'aus abatudes. Xipre no pertany a la CEE, però no es descarta l'adopció de certes mesures de pressió de tipus comercial per tal de fer-los reconsiderar aquesta permissivitat. Efectivament: els ornitòlegs han constatat una disminució constant del nombre de tords a tot Europa i les matances indiscriminades com


OKUPACIO DE LA NOVA CASA VERDA ( ve de la pàg.. 1)

gressistes, alternatives- que va des de Médicos sin Fronteras a la Coordinadora Pacifista, passant pel Casal de Joves del Carme, l'antic Casal de Joves d'Extramurs (expulsats, per cert, per l'Ajuntament del local que posseïen des de feia molts anys: es veu que eren massa "incòmodes"...), la Societat de Sexologia i tots els altres col·lectius -amb nom o sense, coneguts o il·lustres anònims- que malden per posar una gota d'altruisme i sentit cooperatiu en aquest mar d'insolidaritat que ens forcen a patir. Un Poder (una Administració si voleu, que és un eufemisme que queda més assèptic) que bé prou que es preocupa d'esterilitzar totes les iniciatives, nascudes des de baix, que no estiguen sota el seu control més o menys directe. Un Poder l'obligació del qual hauria de ser justament la contrària i que costa feines i treballs que no usurpe i desvie cap a objectius "rendibles" (llegiu "comercialment rendibles") els mitjans de què disposa -tornem-ho a dir: que pertanyen a tota la col·lectivitat-. Entengué's això com una reivindicació d'allò social i generós sobre allò individual i purament mercantilista. València necessita un barri històric ple de vida cultural, renovadora i

verda ^

social. Un barri on, a més dels pobladors de sempre, hi tinguen acollida aquests ferments associatius. Dinamitzar El Carme passa per evitar que siga un ghetto poblat per vells i bars. Entengué's doncs com una solidaritat amb tots aquells que, farts d'esperar, okupen locals buits, fan seu el que ho hauria d'haver estat sempre i

substraucn a la ineptitud burocràtica o als rapinyaires amb corbata uns recursos, un espai ciutadà, insustituïbles. L'empenta encetada els darrers mesos sembla que no s'aturarà. Ara cal, entre tots, organitzar-se i resistir. En tindrem necessitat.

MANIFEST PER L'ALBUFERA MANIFESTPERL'ALBUFERA (Recollida de Signatures) Estimats socis i amics, us agrairem que ens envieu el manifest que vàreu rebre amb el passat butlletí, a ser possible ben omplert de signatures. El manifest ha estat signat per ACCIOCULTURALDELPAIS VALENCIÀ AMICSDEL'HORTA ASSEMBLEACOMARCALECOLOGISTA ASSOCIACIODEVEINSDEVESA-FONTDESANTLLUISIPOBLE NOU CENTRED'INICIATIVESCULTURALSDELPAISVALENCIA CLUB SANCHIS GUARNER COMISSIONS OBRERES (CC.OO.) CONFEDERACIONACIONALDELTREBALL(CNT) COORDINADORAPACMSTA

La Casa Verda

COORDINADORA PER A LA DEFENSA DE LES AUS (CODA) COORDINADORA PER A LA DEFENS A DE L'HORTA GRUPPARLAMENTARID'ESQUERRA UNIDA GRUPPARLAMENTARID'UNITATDELPOBLEVALENCIA PARTIT COMUNISTA DEL PAÍS VALENCIÀ (PCPV) RECTORATDELAUNIVERSITATDEVALENCIA SINDICATDETREBALLADORSDEL'ENSENYAMENT(STEPV) SOCIEDAD ESPANOLADEORNITOLOGIA(SEO) Si necessiteu més fulls del manifest, demaneu-nos-en a la Casa Verda.

-3-


El Centre d'Estudi i Protecció del Medi Natural (depenent de la Conselleria d'Agricultura) pretén, d'ençà que va ser creat el maig de 1988, cobrir un dels buits més evidents pel que fa a la protecció del medi ambient al País Valencià: ocupar-se dels aspectes relacionats amb les espècies protegides i en perill d'extinció de la fauna valenciana. El centre està organitzat en diferents grups de treball, cada un dels quals desenvolupa una tasca específica. Esmentarem tot seguit algunes d'aquestes activitats. A les instal·lacions del Centre -al paratge conegut com La Mata de Fang, a la vora mateix del llac de l'Albufera- hi té també la seu l'Oficina Valenciana d'Anel lament Científic d'Aus, la qual s'encarrega de coordinar aquesta activitat a la nostra comunitat, organitza campanyes i manté informats els anelladors sobre els projectes que tenen lloc a l'àmbit internacional. Per a la recuperació de la fauna autòctona valenciana ja extingida o en greu perill de ser-ho, el Centre està enllestint un seguit de projectes de reproducció i posterior reintroducció d'exemplars als llocs més a-

dients. Entre altres, s'està treballant actualment amb el CALAMON (au típica de l'Albufera extingida en aquest indret a principis del segle actual), els peixos endèmics d'aigua dolça fartet i samaruc (aquest darrer, sobretot, es troba en greu perill d'extinció), tortugues de terra i d'aigua etc. Per altra banda, al Centre té també la seua seu l'Estació Ornitològica de l'Albufera -que és el resultat de convenis establerts entre l'Ajuntament de València, la Sociedad Espanola de Ornitologia i la Conselleria d'Agricultura i Pesca-, encarregada de l'execució de treballs relacionats principalment amb les aus de les zones humides del País Valencià (censos, anellament, estudis específics, tesis doctorals...). Per acabar, una de les tasques més importants que es porten endavant en aquestes instal·lacions consisteix en l'acollida i la recuperació de la fauna pròpia de les nostres terres que arriba ací ferida o malalta. Mitjançant un conjunt d'instal.lacions que, a poc a poc, es van adaptant a les noves necessitats que s'observen, es realitza el tractament dels animals recollits, els quals, posteriorment, es reinsereixen en llibertat a les zones del País que es considera que són més adients per a cada cas. Encara que són animals que pertanyen a nombroses espècies (tortugues, galàpets, camaleons, alguns mamífers...) el grup que comporta un nombre més elevat d'exemplars és el de les aus, sobretot rapinyaires (àligues, falcons, aligots, voltors...), encara que també hi són abundoses les típiques de les marjals (ànecs, agrons, limícoles...).

El part de les muntanyes

CREACIÓ DE L'AGENCIA DEL MEDI AMBIENT El dia 16 de gener es creà per fi l'Agència del Medi Ambient. La trajectòria d'aquest projecte és la següent: Dintre dels acords pactes d'investidura entre el PSOE i el grup parlamentari d'EUPV a les Corts Valencianes n'estava prevista la seua creació. Com a detall simptomàtic de com s'entenen les coses aquestes de l'ecologia per les nostres terres, el president Lerma, ja al mateix discurs d'investidura feia la vella oposició entre ecologia i desenvolupament econòmic, tot dient que nosaltres els valencians no podem permetre'ns el luxe de la primera fins haver desenrrotllat el segon. Si a aquesta visió "estratègica" de fons, hi afegim les eternes discussions entre les cabiles (amb perdó dels rifenys per la comparança) del partit en el govern i els repartiments de poder polític, entendrem fàcilment les raons per les quals la creació de l'Agència no tirava endavant:

-4-

era un mos abellidor que tothom volia, perquè una cosa és oposar economia i ecologia i una altra saber que aquesta vesteix moltíssim i té una gran rendibilitat publicitària. Al final, en novembre, les Corts tornen a instar el Govern i, per fi, el 16 de gener ix el Decret creant-la, depenent de la Conselleria d'Administració Pública, amb un consell rector que tindrà el conseller Azagra com a president, un vice-president, el senyor Auernheimer, que en farà de director, i 17 vocals no triats encara. D'entrada, cal dir que els pressupostos de l'Agència han quedat reduïts dels 13.000 milions previstos inicialment fins a uns 1.200 per administrar les competències traspassades fonamentalment des d'Agricultura i Obres Públiques. A més a més, els informes de l'Agència no seran vinculants. Ai senyor, quanta imatge i quant de disseny, ja veurem les solucions...


COFRENTES: Accidents, Incidents i les Corts Valencianes Encara que el tema no siga de puntual actualitat, com que al BUTLLETÍ no hem dit quasi res (vid. núm de novembre), fem ara un breu resum dels últims aconteiximents produïts al voltant de Cofrentes. 2 de setembre: l'incident Aquell dia es va vessar líquid radioactiu d'un bidó de fibra de vidre localitzat a la terrassa de l'edifici, perdent-se part pels desguassos de la Central. Hidroelèctrica va callar l'incident duranb26 dies, fins que va esclatar la noticia en la premsa. El secretisme de la Central és tal que fins i tot el Consejo de Seguridad Nuclear va demanar reiteradament informació sobre el cas, una vegada que aquest havia eixit a la llum, i que no va obtenir-ne tota. Si considerem que el CSN té el monopoli de la vigilància, la inspecció i la informació pública, que envia al Congrés dels Diputats sis mesos després dels fets, ens adonarem fàcilment que els més directament afectats, que són lògicament les persones que viuen a les àrees circumdants de la Central, no disposem d'un mitjà d'informació oficial, ràpid i eficaç. En aquest cas, l'informe del CSN enviat al Ministeri d'Indústria el 2 de gener i on es considera que la direcció de la Central ha incorregut en infraccions sancionables previstes en l'article 91 de la Llei d'Energia Nuclear, haurà de seguir la via prevista a la Llei de Procediment Administratiu i per tant...."pasaran mas de mil aíïos muchos mas.." Què han dit les Corts Valencianes ? Ni el Consell té una xarxa de vigilància radiològica pròpia ni la Comissió Parlamentària de Seguretat Nuclear de les Corts Valencianes pot inspeccionar Cofrentes, per tant, davant d'aquesta situació, ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO va mantindré una reunió el passat 13 de desembre amb la susdita Comissió per explicarhi les peticions que a continuació transcribim i

que han estat presentades a través de la corresponent Comissió de Peticions de les Corts. Les peticions " A) Donat que constitucionalment (art. 149, apt 23) i estatutària (art.32) hi ha amples marges d'acció, la Generalitat Valenciana podria demanar en aquests moments la recepció de competències en matèria nuclear i de protecció radiològica. La Comunitat Autònoma a València accepta segons estableix la legislació vigent, l'aplicació de les normes estatals en matèria nuclear, la qual cosa no hauria d'impedir una regulació complementària i de desenvolupament. En aquest sentit demanem : a. 1.- La transferència de les competències energètiques que ostenta el Ministeri d'Indústria i Energia. a.2.- La revisió de l'actual Conveni entre el C.S.N.i la Generalitat Valenciana, en el sentit que contemple la suspensió del funcionament de la C.N. de Cofrentes derivada d'anomalies o imeompliments d'aspectes legals, com recull l'article 2 de la Llei de creació del C.S.N., així com la imposició de sancions. a.3.- La transformació de la Comissió de Seguretat Nuclear en una comissió legislativa. a.4.- La constitució d'una JUNTA NUCLEAR ambearàcterinterdisciplina, depenent de l'Agència del Medi Ambient, en la qual tinguem cabuda els sectors antinuclears. B) Com a conseqüència de l'esperiència obtinguda per l'accident de Txernòbil, està revisant-se entre altres qüestions els sistemes de contenció de les centrals nuclears arreu del món. Pel que fa al Sistema de Contenció de la C.N. a Cofrentes - Mark III -, als EE.UU., s'ha tornat a qüestionar l'eficàcia d'aquest sistema

que, al seu dia, fou rebutjat per molts col·lectius i persones qualificades. Donat que el C.S.N., va requerir a Hidroelèctrica Espaiiola el 18 i 23 de desembre de 1.986, els plans de revisió del Sistema de Contenció de la C.N. de Cofrentes, i a hores d'ara no disposem d'informació oficial satisfactòria a tal efecte, proposem: * La creació d'una Comissió d'Investigació sobre l'eficàcia del disseny de l'esmentat sistema Mark III. Comissió que hauria de comptar amb persones independents dels interessos en conflicte, amb la deguda capacitat tècnica. C) Assabentats de les dificultats i insuficiències fetes paleses a l'accidente de Txernòbil, demanem: * La inmediata revisió del PENVA en tots els seus aspectes. D) Demanem canals informatius àgils i eficaços que informen als ciutadans i ciutadanes sobre la seguretat nuclear, vigilància i protecció radiològica al País Valencià. E) Demanem que insten al desmantellament dels parallamps radioactius i que aquest es duga a terme al és aviat possible. F) Per últim, donada la importància de les qüestions plantejades sol·licitem que les Corts Valencianes insten a la paralització provisional de la C.N. a Cofrentes, mentre que no s'investiguen els dubtes raonables del Sistema de Contenció - Mark III - de la Central, es revise l'actual PENVA i es compte amb els recursos necessaris. València, 22 de desembre de 1.988

C.E.A.N.: Reunió a Saragossa Després de l'última reunió celebrada l'octubre passat a la Rioja , els passats 4 i 5 de febrer es reuniren a Saragossa una quinzena de grups ecologistes per fer un repàs dels temes dels quals donem a continuació un breu resum:

CENTRALS NUCLEARS - Contaminació de l'Ebre peer la Central d'Ascó i, en general, absència de controls radiològics continuats de les aigües potables per part de les Administracions Públiques, unint-se a açò la manca d'informació i de complimentació de les pròpies reglamentacions jurídiques així com les deficiències dels plans d'emergència i evacuació. - Monopoli i centralització de la informació per part d'Hidroelèctrica i CSN amb la consegüent absència de control per part dels parlaments i institucions autonòmiques.

La Casa Verda

RESIDUS RADIOACTIUS - Una recent ordre ministerial al BOE (4 de gener) preveu sucoses compensacions econòmiques per als municipis que accepten emmagatzemar residus radioactius al seu terme, com a forma de pressionar a consistoris endeutats a què accepten els xavos a costa de la salut de llurs veïns. PLA D'ENERGIES RENOVABLES (PER) -Es simptomàtic la disminució de les previsions d'energies renovables des d'un 3% a un 1% per al nou PER que substituirà al del '85.

RADIACIONS RADIOACTIVES I PARALLAMPS - Després de la data límit de 13 de juliol de l'any passat per retirar olegalitzar la situació dels parallamps radioactius d'arreu l'estat, cal denunciar la permisivitat de l'administració, per no existir censos , ni plans de retirada i control. - Cal denunciar també la falta de legislació sobre l'ús indiscriminat d'aparells radioactius per a finalitats molt diverses, com ara els raigs X, o situacions d'incúria com les observades al barri de la Elipa de Madrid on aparegueren deixalles radioactives provenients d'hospitals que estaven sent manipulades per xiquets.

-5-


Quan el passat 30 de Setembre s'acabà el termini d'exposició pública del Pla de Ports i Instal·lacions Nàutico-Esportives de la Comunitat Valenciana, els ajuntaments de Benicàssim i Peníscola, la Cambra de Comerç de , Confederació d'Empresaris , Centre d'Iniciatives Turístiques i Associació d'Hosteleria i Turisme de Castelló, manifestaren a la Conselleria d'Obres Públiques llur desacord davant d'un Pla que no permetia nous ports esportius, especialment i pel què a ells pertoca, en els casos de Peníscola i Banicàssim. Els raonaments de la patronal són, com era d'esperar, els de sempre: Perill d'allunyar el turisme de qualité, interessat en la pràctica d'esports nàutics que permetesca passar una mica del turisme de tortilla. Segons sembla, Joan Olmos, l'ex-directorgenerald'Obres Públiques i Urbanisme, era totalment contrari a la construcció dels nous ports esportius per no veure gens clara la maniobra, en canvi, el conseller Blasco, segons les pròpies paraules del sr. José Roca, president de l'Associació de la Construcció de Castelló, "és un home dialogant, més pràctic que teòric i, sempre ens hem entès". Resultat, Joan Olmos se'n va a casa i al mes de Desembre es reconsidera per part de la Conselleria la requalificació del litoral en els dos casos de què estem tractant. Mireu, mireu! ja vénen els iots per l'horitzó! Deixant l'ecologia i altres foteses a banda; de veritat fan falta els ports esportius esmentats per millorar l'oferta turística?, s'han fet estudis mínimament seriosos per demostrar-

ho?. Tot apunta en sentit contrari. La província de Castelló sembla que haja vessat tota la població cap a la costa, on s'hi concentra la ceràmica, els cítrics i el trurisme. Els tres eixos fonamentals i quasi únics de l'economia de la província. Aquesa concentració de tota l'activitat humana en una estreta franja costanera, ha incidit greument en el medi ambient, especialment pel que fa a les descontrolades construccions turístiques des dels anys seixanta fins hui. A tall d'exemple una vila com Peníscola ha estat degradada coentment, amb una contaminació cultural i paisatgística important, per donar pas a un turisme molt estacional, típic de bungalows posats en renglera, als quals i, diguem-ho ja, no es veu gens clar com els afectaria la contracció del port esportiu. Clar que ara l'argumentació serà la construcció de nous apartaments d'alt standing. El cas de Benicàssim presenta una característica diferenciadora, bàsicament, la de ser un lloc de turisme estival i alhora de segona residència, amb un creixement centrat en els apartaments i no en els hotels, per tant amb poca creació de llocs de treball i tot açò, com en el cas de Peníscola, a costa d'una degradació paisatgística que fa de Benicàssim pràcticament una connurbació de Castelló. Amb aquesta situació de partida, és més que dubtós que la construcció dels dos ports esportius tinga alguna incidència en el tipus de turisme de les esmentades localitats; i conste que no parlem ara de les greus repercussions que els ports tenen sobre la configuració del litoral, amb els consabuts rebliments de les platges situades al Nord i les grosses pèrdues de les situades al Sud i, no en parlem perquè ja ho hem fet més d'una vegada en aquestes pàgines. ò

HA

El dia 26 de gener atracà al port de València el portaavions francès "Clemenceau". Aquest vaixell de guerra és més que probable que duga armament nuclear de la chauvinista "force de frappe", per la qual cosa els companys de la Coordinadora Pacifista s'hi manifestaren al port.

Per açò, en el cas de Benicàssim, el port el faran al Nord de la vila, on la desfeta ecològica serà més greu, però on s'hi revaloritzaran automàticament els terrenys de l'única zona que encara es mantenia amb poc volum d'edificis. I a fer negoci! 1 els ports esportius no canviaran gens ni mica la descompensació estacional amb les aglomeracions als estius, perquè els esports nàutico-turítics són precisament estivals. A més a més, tant els ports, com els vaixells que aboquen directament al mar són altament contaminants. El turisme nàutic de qualité no té el més mínim interès per un litoral recte com tirat a cordill, com és el de les comarques del Nord, en tot cas el port de Benicàssim, al igual que el poble, serà el pàrking dels castellonencs amb possibles per tenir-hi aparcat el iot i donar una volta els diumenges pel matí. Vinguen senyors! a especulaaaaar ! faites vos jeux ! Així doncs, deixem-nos d'històries i, per favor, ja n'hi ha prou de vendre'ns la moto dels llocs de treball. A fotre el litoral pam a pam, a descompensar més encara la distribució poblacional i econòmica i, en un futur, quan els preus ja no siguen massa competitius i socarrar-se al sol no estiga gens clar, oferirem una costa feta pols a baix preu.

fAKLAl

S'HA PARLAT DE LA GRANDEUR CHEZ NOUS

Volem comentar ara, encara que siga de passada, el que sembla el conte "de la bona pipa", ja sabeu: " Hi posarem un port i vindran els àrabs, els kashoguis, la Carolina i, fins i tot, ai!, la família reial...". I no és que siguen bajoques els constructors i promotors immobiliaris , res d'això!, sinó que el negoci ( pera ells , és clar!), com en l'acudit del contrabandista de bicicletes, està precisament en la construcció i no en el turisme. I en aquest cas, com en tants d'altres, el turisme i els llocs de treball són el reclam per comboiar ajuntaments i opinió pública.

ARA CALDRÀ DOTAR-LOS El Prat de Cabanes-Torreblanca, el Fondo d'Elx i les Salines de Santa Pola i Torrevella , foren declarats el passat desembre Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana pel Consell a proposta de la Coput. L'Administració ha d'elaborar ara els respectius Plans Rectors. Com es deia abans: Una mica al cor es fica.

S'HA

PARLAT

DE

MES EUCALIPTUS Grups ecologistes han iniciat converses per oposar-se al Decret pel qual s'incentiva la plantació d'eucaliptus amb subvencions fins del 50%. Es dur tornar a repetir la cadena monocultiu d'eucaliptus-incendiserosió. Planteu eucaliptus i acomiadem-nos de les zones humides i d'aturar el procés de desertificació.

D'AÇO NO S'HA PARLAT (EN CONTRA) I CALDRIA PARLAR-NE

ELS POBRES S'HO MENGEN TOT Segons ha denunciat Der Spiegel, la República Federal d'Alemanya ha exportat 900.000 Tones de residus tòxics a Bogatínia (Polònia). Ja se sap que els crèdits tenen interessos.

-6-

Ens referim al tren d' alta velocitat pel qual sembla que cal perdre el cul. De veritat no tenim altres prioritats i toca gastar-nos unes quantes centenes de milers de milions de pessetes per escurçar en una hora la durada del viatge entre Barcelona i València, posem per cas. I clar, si vostè que té tanta pressa, vol continuar fins a Alcoi, igual s'ha de fotre, perquè ha desaparegut la línia. I encara que no té res a veure, quina casualitat !, vendre les màquines i enxampar al Ternera va ser tot un.

URBANITZACIÓ A AYORA - Al paratge d'Ayora conegut com a Arciseco, els especuladors volen fer xalets amb el consabut canvi de qualificació per part de l'Ajuntament de " sòl rúst

Butlletí


PUERTO CORINTO : Continua el Rebombori Comja sabreu (Vid. el BUTLLETÍ denovembre),ACCIO-ECOLOGISTA-AGROdel Camp de Morvedre porta mesos de campanya contra la urbanització de 60 Hes. de la marjal d'Almenara per construir-hi el complexe "Puerto Corinto". Projecte que va ser possible per l'aprovació en el seu dia de la requalificació del sòl no urbanitzable a urbanitzable programat feta per l'Ajuntament de Sagunt, amb els vots del CDS-CIPS(independents) i AP. Més de 90 al·legacions s'han presentat al projecte i, mentrestant dues querelles per injúries contra un company del grup i contra aquest com a tal.

bant la brillant intervenció de l'edil, l'alcalde va parlar amb el CDS i demanà un rercés de deu minuts. I quina no seria la sorpresa quan, en tornar, va dir que es suspenia l'acord sense termini, per tornar a estudiar-lo amb més deteniment. L'escamot ecologista present al ple, amb ànec protestaire inclòs, es fregava els ulls amb incredulitat. Primer round: igualtat als punts.

En aquest assumpte cal destacar també les lliçons "d'alta política" obtingudes. Una mostra: l'executiva comarcal del PSOE ens havia comunicat que faria pinya en contra del projecte i, efectivament així ho van fer els ajuntaments governats pel PSOE de Faura , Benifairó de les Valls i Torres-Torres (que no tenen terrenys a la marjal) i lògicament a Sagunt , on són a l'oposició. Benavites, però, on hi ha terrenys de marjal i l'alcalde és del PSOE, va volar a favor del projecte.

El cas del regidor desatès En el ple de l'Ajuntament de Sagunt del passat 30 de desembre, que va convocar-se amb el propòsit d'aprovar definitivament les obres de "puerto Corinto", el regidor d'urbanisme Marcelino Gil va fer les lloances i excel·lències del projecte, proposant de tirar-lo endavant , una vegada contestades les al·legacions (totes de la mateixa manera). La intervenció del regidor fou contestada per l'oposició , especialment, PSOE, EU i UPV. En la rèplica del senyor Gil, va tractar de defensar l'estudi sobre impacte ambiental fet per la mateixa empresa constructora!, malgrat que aquest contradiu els estudis fets per la Diputació. En aca-

La Marina Alta

UN AVIS .... ABANS DE LES GUERRES DE L'AIGUA DE L'ESTIU Pep Cabrera . regidor d'Unitat d'Ondara (UPV) s'ha mantingut 17 dies en vaga de fam per protestar contra l'extracció d'aigües de la conca del riu Girona.

\tOUH SI M> TSHSH

XfíCBS !

La Casa Verda

L'acció de Pep Cabrera és la mostra més cridanera del pregon malestar que hi ha a tota la comarca de la Marina Alta pel desviament de l'escassa aigua que tant li cal a la seua agricultura, cap al turisme de la costa, en aquest cas vers el "boom" xaleter-turístic de Calp. La protesta del regidor, dels agricultors i ecologistes va adreçada especialment contra la Diputació Provincial d'Alacant i l'Ajuntament de Calp. A més a més, en els comunicats d'ACCIO ECOLOGISTA-AGRO de la Marina Alta, s'hi insisteix també en la necessitat de l'acabament de les extraccions, que fan perillar els recursos hídrics de la Vall de la Rectoria en benerfici de les "piscines" i complexos turístics que

s'han fet al socaire del negoci immobiliari i alhora s'hi denuncia també a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Així mateix, es demana la posició ferma i decidida dels Ajuntaments de la Vall de la Rectoria i, especialment el de 1' Ajuntament de la Vall de Laguar que s'ha mantingut al marge. El 14 de març, una assemblea de lauradors reunida a l'Ajuntament d'Ondara va decidir enviar sengles escrits a la Diputació d'Alacant i Govern Civil, demanant els estudis dels aqüífers, llur capacitat i estat actual i les repercussions de les extraccions. Si no hi ha contestació està prevista una manifestació a Ondara per a finals de març.

-7-


EL CAS DEL POT MORTÍFER I PESTILENT ( O açò no és chanel num. 5) S'ha encetat una campanya d'enviaments de pots amb mostres de les aigües que aboquen algunes de les sèquies a l'Albufera. La campanya resultarà prou variada, per tal com n'hi ha de tos els colors i composicions. La campanya que començà a finals de Gener, s'inicià amb la tramesa, com a primer exemple, de mostres preses de la sèquia de Silla, a la qual hi aboquen els seus residus empreses com Incusa. Aquesta emprresa ja va tindré una acta d'infracció el passat juliol del '87 en el qual s'hi detectaven , entre altres "perles", nivells de Crom de 3.646 gr. per milió,; després de ser apercebuda l'empresa, una nova anàlisi demostrà l'any passat que les coses continuaven, si fa no fa. igual o pitjor.

Per cert , una pregunta que hauria d'ésser absurda i que ens temem que no ho és pas: està previst de connectar els abocaments d'aquesta empresa i altres dels voltants al futur col·lector Oest?. Mentre aquest esparracat estat de coses continue, ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO atacarà de nou -en la mida de les nostres mises forces-, enviant les pestíferes aigües al senyor Lerma, Conselleries corresponents, Confederació Hidrogràfica, CEV-CEOE, etc. Què voleu? ens fa il.lusió l'escena: despatx postmodern, un pot obert, secretària desmaiada, les finestres obertes

COMISSIÓ D'EDUCACIO AMBIENTAL: PROPERA CREACIÓ Un reduït però motivat grup de gent ens hem decidit a organitzar i tirar endavant una comissió d'educació ambiental. Tenim moltes idees per treballar. Desitgem que s'hi acoste tothom que estiga disposat i interessat en el tema. Algunes de les coses que podríem fer són: .Elaboració de materials didàctics (diaporamcs, fullets divulgatius, joguines...). .Disseny de recursos (itineraris, jocs de simulació, fitxes d'activitats...). .Organització de visites a diferents equipaments educatius (granges-escoles, itineraris, aules/escoles de natura, centres d'interpretació...) i, en general, a experiències en aquest àmbit. .Fer excursions de descoberta de l'enloni

.Organització de cursets, xerrades, seminaris... al voltant de l'educació embiental, tant per a aquells col·lectius que ens ho demanen com per ala mateixa ACCIÓ ECOLOGISTAAGRO. .Donar suport i col·laboració a algunes experiències educatives que es vulguen portar a terme a diferents llocs i per part de diferents grups. .Fer un cens de totes les persones, col·lectius, institucions, materials, experiències... que, tractant sobre el tema de l'educació ambiental, existeixen al nostre País. Es clar que de totes aquestes propostes -i de les que hi vulgueu afegir- només anirem fent les que la gent que s'acoste a aquesta iniciativa estiga disposada a portar endavant. Al principi, el grup que comencem a potenciar aquesta nova comissió volem treballar el tema de la recopilació

AGRICULTURA BIOLÒGICA Hi ha gent interessada en el tema que voldria formar una comissió des d'on poder treballar tot allò relacionat amb: Investigació, pràctica, difusió, ensenyament, armonia ciutat-camp etc. Com a exemples pràctics d'açò estarien les granges-escola, el turisme rural, les ccoperatives de treball i consum, els centres de salut natural, etc. etc. Tots aquells que hi vulguen participar, acudiu els dijous a LA CASA VERDA, trucant abans per telèfon.

Butlletí de La Casa Verda. Número 47. Març 89  

El Butlletí de La Casa Verda es va a publicar a València entre els anys 1984 i 2007. Els 112 números del Butlletí publicats són un testimoni...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you