anys han estat llibres d’escriptores amb un punt de vista militantment femení: Monserrat Roig i Carme Riera, Rosa Montero i Ester Benítez, ens ho demostren.
EL CAS DEL LECTOR
EN CATALA
Hem descrit fins ara el capteniment castellà del públic lector valencia. Pero jaquest públic lector manté les mateixes actituds quan llegeix en català? Les diferencies són ben remarcables, certament. Parlarem només del consum del llibre produït al país, que resulta prou significatiu. Fins fa molt pocs anys el lector en català no era un lector estrictament literari: en part perquè no era molta la literatura creativa feta a casa nostra, i en part per la desconnexió respecte del mercat cata&. Era un lector d’assaig, per damunt de tot. Dúns anys encà la situació s’ha anat invertint: sense deixar del tot I’assaig, la producció editorial multiplica, en canvi, la novella, la poesia i fins i tot el teatre. E¡ capteniment del públic com a lector, en línies generals, ve motivat encara, i prou fortament, per l’adhesió ideològica a la Ilengua. Això explica que els grans best-sellers hagen estat, al llarg del franquisme i la democracia, els Ilibres d’història, els manuals lingüístics i els assaigs ideològics. 1 això explica, alhora, la conformació d’un grup lector cohesionat i addicte, capac només de mantenir una producció editorial poc diversificada. Ara com ara, tanmateix, la literatura va equilibrant el joc: la novella supera les xifres de venda de l’assaig; la poesia ha constituït, dins l’addictisme general, un grup encara més addicte i cohesionat. Aquest és un fenomen que afecta igualment la poesia castellana i la catalana: el llibre de poemes és barat de producció i es cobreixen costos amb tiratges curts. Si a això afegim que, per bé que pocs, els lectors són sempre els mateixos, i les xifres no oscillen gaire d’un llibre a l’altre, d’un poeta a l’altre (si hom n’exceptua l’Estellés), podrem copsar com la poesia és un genere segur, no rendible pero tampoc perdedor, amb una xifra habitual de 800 lectors estables, aproximadament. El teatre és tota una altra cosa. S’edita poc i es ven menys encara (les xifres no pugen normalment dels 700 exemplars), l’edició és més cara que la de la poesia, i si es continua publicant -diuen els editorsés més com un servei cívic que com un producte industrial. Unes xifres poden illustrar el que diem: en la darrera decada els Ilibres més venuts dels produïts al País Valencia són el manual Som de J. F. Mira, que ha assolit els 40.000 exemplars, la GramBtica va2enciana de Carles Salvador i La Ilengua dels vakncians de Sanchis Guarner. A partir de 1979, la capcalera I’agafen, tanmateix, llibres literaris: els Poemes i cancons de Lluís Llach, que ha arribat a vendre uns 20.000 32