per terra hi ha milers de bitllets trencats i altres objectes, com llumins g a s t a t s , capses buides d'ídem, paquets buits de cigarrets, etc. La gent, necessàriament, ha de veure a q u e s t e s papereres, però sols un petit tant per cent en són els qui, amb autodomini, empren aquestes bústies higièniques. Què fer-hi ?, i, sobretot, què vol dir aquesta actitud ? En primer lloc, una manca de sensibilitat, d ' i m a g i n a c i ó per part dels viatgers que no i m a g i n e n les derivacions de llurs actes ; perquè, dissortadament, la nostra societat no es preocupa ni massa ni poc de desenvolupar aquesta meravellosa qualitat de l'ésser humà que més ens diferencia de la resta dels altres animals, creent que la imaginació no es pot conrear, que ha de ser innata. Un home o dona o jove imaginatiu, de seguida «veuria» les implicacions dels seus fets, paraules i pensaments, i, amb la rapidesa que té el cervell per a fer connexions mentals, comprendria l ' i m p o r t a n t que és posar atenció en el detalls, en tot allò que puga provocar uns estímuls orientats a la correcta actuació, a l'expressió i el pensament correctes o viceversa !, a fi de crear un «clima» mental harmònic, d'equilibre social. Cal, doncs, que ens ocupem de fer una higiene mental, de practicar l'autoobservació dels pensaments, paraules i accions.
No per a atacar-nos o vanagloriar-nos-en, sinó senzillament per veure si des del punt de mira del bé social (que és al capdavall el bé individual, perquè tothom forma part de la seua societat) comporten harmonia i equilibri o, contràriament, poden ocasionar friccions, irritacions, desequilibris. Si sabem meditar, si sabem reflexionar, sabrem ser imaginatius, i, aleshores, ens vindrà la Sensibilitat, eixa gran Porta per la qual tots devem passar si volem comprendre i poder arribar a pensar i fer rectament. EUGENI BOSCÀ I CANO
Un text original d'un xiquet, imprès, pot constituir en situacions prou diverses, el punt de partida per a la integració i el reconeixement de tal nen com a membre d'un grup (el grup de la classe). A. VASQUES, «Hacia una Pedagogía del siglo xx»
El plantejament dels problemes d'ordre polític de l'educació hauran de venir condicionats, de manera fonamental, per l'estructura econòmica i geogràfica. JORDI MONÉS, « P r o b l e m e s polítics de l'Ensenyament»
CITES I NOTES Desconfia de la saliva. Sovint és el mitjà del qual es serveix la impotència i la il·lusió. Et diuen : Explica! Et desgargamelles a pegar la volta a la pregunta amb belles paraules, i quan la demostració et s e m b l a l l u m i n o s a , constates descoratjat que l'eina ha fallat i que el xiquet no ha descobert ni seguit el fil d'Ariadna que la teua lògica més o menys segura li havia proposat. FREINET, «Parábolas de una Pedagogía popular»
Allí on el treball de l'escola consisteix simplement a aprendre lliçons, l'auxili mutu, en lloc de ser la forma més natural de cooperació i associació, es converteix en un esforç clandestí per rellevar el veí dels propis deures. On té lloc el treball actiu, tot açò s'ha modificat. Ajudar els altres, en lloc de ser una forma de caritat que degrada el receptor, és simplement un auxili per a posar en llibertat i promoure els impulsos del qui ho rep. DEWEY, «Pedagogía y Filosofía»
CRIDA ALS PROFESSORS DE LLENGUA Es prega a tots aquells que han aconseguit el títol de PROFESSOR DE LLENGUA, bé per Lo Rat Penat o per una altra entitat, i a tots aquells que donen classes de la nostra llengua, que envien el seu nom i adreça a: CENTRAL DEL LLIBRE Moratín, 1 5 - 8 VALÈNCIA (2)
© faximil edicions digitals 2006