Poemari Intrèpid de Combat 1
Nocturn
Quan tant es pateix sense somni i per la sang s’escolta que transita sols la ràbia, que al moll de l’ós tremola espavilat l’odi i a les medul·les crema contínua la venjança, les paraules aleshores no serveixen: són paraules. Bales. Bales. Manifests, articles, comentaris, discursos, fumeres perdudes, boirasses estampades, quin dolor de papers que ha d’escombrar el vent, quina tristesa de tinta que ha d’esborrar l’aigua. Bales. Bales. Ara pateixo allò pobre, allò mesquí, allò trist, allò desgraciat i mort que té una gola quan des de l’abisme del seu idioma voldria cridar allò que no pot per impossible i calla. Bales. Bales. Sento aquesta nit ferides de mort les paraules.