Issuu on Google+

EL RÀFOL (4.948 Fanecades)

CAMPANAR (4.445 Fanecades) Partida de camps d'arròs, situada al sud de la Muntanyeta dels Sants. Impulsant el cultiu de l'arròs, gràcies a la construcció del Sequial al S. XVI. Al nord el Camí del Caminàs dels Sants i Braçal del Reinoso, al sud el Camí del Guardarany del Ràfol i del Guardarany del Clot i a l'oest el Camí de la muntanyeta. Travessen la partida el Camí Utxana i la Senda dels Borromers. En el Cano de la Malva, naix del Canal la Sèquia de la Malva Destacar el Jaciment arqueològic sarcòfag d'Utxana, al mateix camí i molt a prop del Canet del Ràfol . Peça arqueològica que s'empra actualment com una mena de pont. Les investigacions sobre aquest sarcòfag el fan originari d'uns 1.600 anys a l'època tardorromana. Les seues mesures són de 0,80m d'altura per 0,80m d'ample i uns 2,50m de llarg. Segons el PGOU, aquesta pedra mil·lenària, al mig de la marjal, és de gran valor patrimonial. - El Clot de l'Apotecari de 416 fanecades regat pel Braçal de l'Apotecari, que dóna servei a les Sèquies de la Fillola de la Creueta i la Fillola dels Sants. -El Clot de la Morereta de 1456 fanecades, al sud de la Muntanyeta dels Sants i travessada per la Sèquia del Canal , que dóna servei a les sèquies de la Fillola de la Creueta, la Fillola dels Sants i el Braçal de l'Apotecari. Ací és on connecta el Canal amb la Sèquia de l'Olivereta amb el subsidiari Braçal de l'Om. -El Clot de Peguet de 256 fanecades, regat pel Braçal de l'Om i la Sèquia de l'Olivereta. -El Cabeçol de 486 fanecades.

Partida que barreja el conreu d'arròs, les hortes i camps de cítrics, i la més occidental de la marjal arrossera, que limita amb el terme d'Albalat de la Ribera i la Sèquia de la Costera. A l'est trobem, la Sèquia de la Hueta i la Sèquia Nova, al sud el riu Xúquer i La Closa. Travessa la partida, la Travessia del Campanar (o Camí del Canet de la Taronja), el Camí del Pas de Rosell, el Camí de les Materes, Camí de l'Anoueret, Camí dels Algepsars, Camí de la Portella de Mateu i el Camí de la Sequieta Nova. La xarxa hídrica d'aquesta partida és complexa, trobem la Sequieta Nova, la Sèquia de Campanar, el Braçal del Tort de l'Hivern, i el Rec del Tonyiner. Pel que fa a construccions d'arquitectura, destaca la Casa de la Closa, on un pontet de rajola de principi del segle XX permet sortejar la Sèquia de Campanar i accedir al jardí de la casa. La casa principal manté un sostre a dues aigües amb coberta de teula àrab tradicional. Els vans de les façanes laterals de la nau s'han decorat amb plafons ceràmics i finestres amb reixes de ferro. Altres construccions que hi trobem són: la Casa de la Sabonera, el Canet de la Martina i el Canet de la Taronja, al bell mig de la marjal arrossera. La Caseta de Fesa a l'esquerre del Camí de les Materes de sostre amb un voladís bellament decorat de principi del segle XX. Dos jaciments arqueològics trobem en aquesta partida, el de Campanar, on s'han estret troballes d'una alqueria de 30 o 35 cases, habitada fins el s. XV i pertanyent al terme d'Alzira i actualment sols trobem camps de tarongers i casetes de camp. I el jaciment de Segayren, en l'encreuament del Camí de les Materes en el Camí del Pas del Rosell, de restes d'una alqueria àrab habitada fins el S. XIV.

La closa- cami de algepsarars Camí del Guardarany del Ràfol

J.a. sarcòfag d'Utxana, aqüeducte

Camí del Sants, el Clot de l'Apotecari

El Clot de la Morereta

Campanar- Canet de taronja

Campanar -Casa de la sabonera

Canet del Ràfol, Camí d'Utxana

El Clot de Peguet

54

53 Campanar

La closa - casa de la closa



Triptic central