Issuu on Google+

Falles

de poble

Els nostres folkloristes asseguren que la festa de les falles té el seu origen en un costum immemorial dels menestrals de València: es diu que Mestres i oficials del treball de la fusta, aprofitaven la solemnitat del seu patró, sant Josep, per cremar, enmig del carrer i entre l'alegria del veïnat, els trastos vells i inservibles que hi havia pels tallers. A poc a poc, les piles d'objectes inútils anaven convertint-se, a força de broma i de mala intenció, en els falles actuals: un dia varen fer un ninot, amb borumballa i robes usades; un altre any, el ninot representava algun veí fàcil a la burla; després, ja van ser dos ninots, una escena, generalment basada en els xismes del barri;amb el temps, han acabat sent això que són ara... Però fora de la ciutat de València, en molts pobles del nostre país, també s'encenen fogueres en la vespra de sant Josep. A Sueca, des de ben antic, els xiquets solen cremar, en aquella ocasió, tot allò que troben i que és combustible: en qualsevol cantó improvisen el foc, i es divertixen saltant-lo, i cridant i cantant. No és probable que aquestes falles primitives, sense ninots ni artificis, siguen una imitació de València. En un poble com el nostre, per altra part, no hi ha hagut mai una relació directa entre els focs infantils i els artesans de la fusta. Caldria buscar una motivació distinta, per tant, a les primeres manifestacions falleres. No solament per Sant Josep s'encenen fogueres en la nostra terra: algunes festes, com Sant Antoni i Sant Joan, s'acompanyen de les resplendors destructores de la flama. Notem que aquests dies del calendari actual coincidixen amb moments d'entrada o de culminació de les estacions de l'any : l'hivern, la primavera, l'estiu. Això fa pensar en remotíssimes litúrgies paganes, celebrades en honor de les divinitats agràries, agraint una bona collita o demanant-la. Quan es perdé la fe en la vella mitologia, el poble continuà conservant la festa i el ritu. La supervivència de les fórmules paganes, ja sense sentit, ha hagut de prendre'n un altre, i per això s'han vinculat a les festes cristianes. Sant Josep ve amb la primavera, i , fusters o no, els valencians s'apoderen del seu dia per seguir alçant pires de joc i joia... Joan Fuster- 1956

77


Pag 77